Juntament amb el
destacat anarquista i anarcosindicalista Hermós Plaja Saló (1889-1882), es
convertí, el juliol de 1909, en el líder de la revolta social a Palamós i altres municipis del Baix Empordà en el
decurs de la denominada Setmana Tràgica.
La seva casa fou amagatall de moltes persones perseguides.
Al
llarg de la Guerra Civil ocupà el càrrec de regidor de cultura en representació
de la CNT-AIT en tots els consistoris que es varen anar succeint, portant a
terme diverses iniciatives com la creació d’un museu biblioteca escola de
belles arts a càrrec de l’escultor Ramir Rocamora.
Entre el bombardeig de l’Escala del dia 23 de gener i l’entrada i ocupació del
poble per part de les tropes franquistes, el 8 de febrer, s’exilià per tercera
i definitiva vegada, després de
passar per diversos camps de concentració com els d’Argelers de la Marenda, Bram i Gurs, va recalar definitivament a Montauban.
