Alicia Alted i Lucienne Domergue publiquen un
esplèndid assaig monogràfic, ‘La cultura del exilio anarcosindicalista español
en el sur de Francia’
[21/11/2014] Ferran Aisa
Alicia
Alted i Lucienne Domergue publiquen un esplèndid assaig monogràfic, ‘La
cultura del exilio anarcosindicalista español en el sur de Francia’. França
va ser l'estat que va aplegar més exiliats llibertaris, la majoria d'ells
s'integraren als departaments del sud del país amb el centre de Tolosa com a
capital. Els exiliats no solament van refer la CNT i les altres organitzacions,
sinó que van tenir cura de difondre la cultura àcrata amb les publicacions
periòdiques, les editorials, les conferències i els mítings. Van ser-hi
propagadors de la idea llibertària a través dels elencs teatrals, dels grups
poètics i literaris i de les gires excursionistes per les poblacions on hi
havia exiliats o immigrants econòmics. També van fer difusió de l'esperanto per
comunicar-se amb anarquistes d'arreu del món.
L'aportació que fan Alted i la
malaurada Domergue resulta fonamental per entendre la magnitud de la tasca
cultural dels llibertaris espanyols al llarg dels anys que va durar el seu
exili. Per a molts va representar la resta de la seva vida, altres van poder
tornar mort Franco. L'assaig, acompanyat de fotografies i il·lustracions,
mostra la vitalitat del moviment anarcosindicalista. Els exiliats van
prosseguir la tradició anarquista creant seccions de cultura i propaganda en
els seus comitès. La divulgació va ser una de les constants del moviment que, a
través d'opuscles, va publicar l'obra dels clàssics Proudhon, Bakunin, Reclus,
Kropotkin, Malatesta, Tolstoi, Ferrer i Guàrdia, Mella, i, a més, i no es va
oblidar de Dostoievski, Ibsen, Zweig... Cervantes i la seva obra El Quixot van
ser presents a les publicacions, com, per exemple, el Calendari SIA.
La
cultura defensada pels exiliats responia a un mecanisme tant de salvament de la
identitat com del comportament ètic. Les autores donen notícia de la
instal·lació l'any 1947 d'una emissora de ràdio d'ona curta a la Colònia Aymare
sufragada pels militants de la CNT. La ràdio va ser clausurada tres setmanes
després de la seva inauguració per les autoritats franceses. També comenten la
trobada anual de la FIJL a Aymare durant el mes d'agost de cada any, on es
concentraven més de mil persones. Alted i Domerge s'immergeixen en la
publicació CNT, que va aparèixer el 1944 com a òrgan del MLE i, a partir
de 1945, com a òrgan de la CNT de Tolosa, de la mateixa manera que Solidaridad
Obrera sortia a París. És interessant l'anàlisi que fan de la publicació
cultural Cenit, apareguda el 1951. L'assaig tampoc oblida els
il·lustradors que van col·laborar a les publicacions i citen el català Joan
Call Bonet (Barcelona,1914-Tolosa, 2002) com un dels més destacats dibuixants
satírics que van col·laborar en les publicacions del moviment llibertari.
Finalment, només em queda recomanar a tots aquells que s'interessen per la
història de l'anarcosindicalisme la lectura d'aquest llibre per comprendre la
importància cultural que van donar a la seva vida els exiliats.
LA CULTURA
DEL EXILIO ANARCOSINDICALISTA ESPAÑOL EN EL SUR DE FRANCIA, Alicia Alted Vigil i
Lucienne Domergue, Cinca Madrid, 2014; 253 pàgines; 25 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada