Militava
des de jove a la CNT-AIT i era una activa anarquista de l’Empordà.
Un
llibre recorda la vida d’una militant activa anarquista i primera
regidora de Palafrugell.
Aquest
assaig el presentaran el 23 de març al Museu de l'Exili de la
Jonquera, i a l'abril, també a la Bisbal.
L'arxivera
i historiadora Concepció Saurí alterna narració i documentació en
la primera biografia de l'activista de la CNT-AIT i membre de
l'Ajuntament entre 1936 i 1939 Àngela Clos, que va morir a l'exili
veneçolà.
Àngela
Clos ca ser l'organitzadora d’un grup de refugiats de Saint Cosme
de Vair, on va treballar en una fàbrica de peces de cotxe i avions
abans de partir cap a Veneçuela, igual que una part de la militància
destacada del moviment llibertari refugiat a la República
francesa.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/02/2013
Palafrugell
(Baix Empordà).-
En una de les poques fotografies que se'n conserven
de l’activa militant anarquista empordanesa, membre de la CNT-AIT,
Àngela Clos Batlle (Cantallops, 1897 - Caracas, 1988) hi surt amb el
davantal posat, les mans a l'esquena, amb pressa per tornar a la
feina, en un marge discret de la imatge. És una fotografia de grup,
sobretot dones i nens, feta davant una casa de Saint Cosme de Vair,
al País del Loira, a principis de 1939. No somriu. No en tenia
motius: el seu company, sabater d'ofici, havia mort al front de
Madrid, i acabava de carretejar sola els dos fills pels camins
emboscats de la frontera del Pirineu cap a l’exili.
L'arxivera
i historiadora Concepció Saurí (1957) va començar a interessar-se
en aquesta dona treballadora tossuda i valenta quan encara estudiava
història a la facultat, mentre consultava les actes de l'Ajuntament
de Palafrugell del temps de la guerra per a un treball
d'universitat.
Resulta
que entre els nomenaments dels nous consellers del 17 d'octubre de
1936, va descobrir-hi el seu nom, Àngela Clos, en representació del
Sindicat Únic d'Oficis Varis de la Federació Local de Palafrugell
de la CNT-AIT. En la mateixa sessió, consta que va incorporar-se a
la comissió de Sanitat i Assistència Social de l’Ajuntament.
L’anarquista
Àngela Clos, més endavant, formaria part de la comissió de Cultura
de l’Ajuntament de Palafrugell, des de la qual va impulsar la
creació d'una biblioteca popular pública al municipi. Actualment, a
Palafrugell hi ha un ateneu popular que segueix aquesta obra
constructiva del procés revolucionari obrer de 1936-1937.
El
17 d'octubre de 1936 va ser la primera vegada que una dona ocupava un
càrrec de govern dins l'Ajuntament de Palafrugell, i l'alcalde per
ERC Ramir Deulofeu va voler deixar-ne constància a l'acta amb una
felicitació expressa en aquest sentit.
A
partir d'aquí, la pista que segueix ara la historiadora Saurí es
dilueix, ja que troba poques dades documentals més es conserven
d'una dona treballadora que, exiliada a França, va acabar
embarcant-se cap a Veneçuela.
Però
Concepció Saurí, arxivera municipal de Palafrugell, va perseverar
i, seguint-li el rastre a través d'aquells que la van arribar a
conèixer i de les actes municipals ha acabat reconstruint la seva
peripècia vital a la biografia ‘Àngela Clos Batlle. La primera
regidora’, publicada per l'Associació de Suport a la Dona de
Palafrugell, amb un pròleg de l'estudiosa Mary Nash i un article
d'un company del camí de l'exili, Jaume Guasch, dins la col·lecció
local Dones amb Nom Propi, no és però, una biografia a l'ús, doncs
Saurí va revelant al lector els detalls sobre la vida de l'activista
anarcosindicalista i destacada militant llibertària de l’Empordà
a mesura que ella mateixa els va descobrint, i d’aquesta manera
relat i història s'entrellacen amb eficàcia i fins i tot intriga
per treure de l'oblit una dona treballadora i militant de la CNT-AIT
obstinada i culta que, durant una visita al front d'Aragó l'any
1938, va demanar que la rellevessin a la tribuna des on havia
d'arengar la tropa de l’exèrcit popular perquè acabava de saber
que el seu company havia mort en combat al front de Madrid.
Àngela
Clos, nascuda a Cantallops l’any 1897, de família pagesa, el 1904
es va traslladar a treballar a Agullana, on de jove va treballar en
la indústria surera, igual que a Palafrugell, on va establir-se el
1926. Aviat es va implicar en la CNT-AIT, i no era rar sentir-la
discursejar a l'Ateneu llibertari de Palafrugell.
Amb
la Retirada del febrer de 1939, va passar la frontera del Pirineu,
com tanta gent, i els seus coneixements de francès van convertir-la
en l'organitzadora del grup de refugiats de Saint Cosme de Vair, on
va treballar en una fàbrica de peces de cotxe i avions abans de
partir cap a Veneçuela, igual que una part de la militància
destacada del moviment llibertari refugiat a la República francesa,
A Amèrica va menar una vida discreta fins a la seva mort.
El
llibre el presentaran el dissabte 23 de març al Museu de l'Exili de
la Jonquera, i a l'abril, també a la Bisbal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada