Un llibre recorda la vida d'Àngela Clos, una militant activa anarquista i primera regidora de Palafrugell‏

Militava des de jove a la CNT-AIT i era una activa anarquista de l’Empordà.  

Un llibre recorda la vida d’una militant activa anarquista i primera regidora de Palafrugell. 

Aquest assaig el presentaran el 23 de març al Museu de l'Exili de la Jonquera, i a l'abril, també a la Bisbal. 

L'arxivera i historiadora Concepció Saurí alterna narració i documentació en la primera biografia de l'activista de la CNT-AIT i membre de l'Ajuntament entre 1936 i 1939 Àngela Clos, que va morir a l'exili veneçolà.  

Àngela Clos ca ser l'organitzadora d’un grup de refugiats de Saint Cosme de Vair, on va treballar en una fàbrica de peces de cotxe i avions abans de partir cap a Veneçuela, igual que una part de la militància destacada del moviment llibertari refugiat a la República francesa.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/02/2013 

Palafrugell (Baix Empordà).- 

En una de les poques fotografies que se'n conserven de l’activa militant anarquista empordanesa, membre de la CNT-AIT, Àngela Clos Batlle (Cantallops, 1897 - Caracas, 1988) hi surt amb el davantal posat, les mans a l'esquena, amb pressa per tornar a la feina, en un marge discret de la imatge. És una fotografia de grup, sobretot dones i nens, feta davant una casa de Saint Cosme de Vair, al País del Loira, a principis de 1939. No somriu. No en tenia motius: el seu company, sabater d'ofici, havia mort al front de Madrid, i acabava de carretejar sola els dos fills pels camins emboscats de la frontera del Pirineu cap a l’exili. 

L'arxivera i historiadora Concepció Saurí (1957) va començar a interessar-se en aquesta dona treballadora tossuda i valenta quan encara estudiava història a la facultat, mentre consultava les actes de l'Ajuntament de Palafrugell del temps de la guerra per a un treball d'universitat.  

Resulta que entre els nomenaments dels nous consellers del 17 d'octubre de 1936, va descobrir-hi el seu nom, Àngela Clos, en representació del Sindicat Únic d'Oficis Varis de la Federació Local de Palafrugell de la CNT-AIT. En la mateixa sessió, consta que va incorporar-se a la comissió de Sanitat i Assistència Social de l’Ajuntament.

L’anarquista Àngela Clos, més endavant, formaria part de la comissió de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, des de la qual va impulsar la creació d'una biblioteca popular pública al municipi. Actualment, a Palafrugell hi ha un ateneu popular que segueix aquesta obra constructiva del procés revolucionari obrer de 1936-1937.

El 17 d'octubre de 1936 va ser la primera vegada que una dona ocupava un càrrec de govern dins l'Ajuntament de Palafrugell, i l'alcalde per ERC Ramir Deulofeu va voler deixar-ne constància a l'acta amb una felicitació expressa en aquest sentit.  

A partir d'aquí, la pista que segueix ara la historiadora Saurí es dilueix, ja que troba poques dades documentals més es conserven d'una dona treballadora que, exiliada a França, va acabar embarcant-se cap a Veneçuela.

Però Concepció Saurí, arxivera municipal de Palafrugell, va perseverar i, seguint-li el rastre a través d'aquells que la van arribar a conèixer i de les actes municipals ha acabat reconstruint la seva peripècia vital a la biografia ‘Àngela Clos Batlle. La primera regidora’, publicada per l'Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, amb un pròleg de l'estudiosa Mary Nash i un article d'un company del camí de l'exili, Jaume Guasch, dins la col·lecció local Dones amb Nom Propi, no és però, una biografia a l'ús, doncs Saurí va revelant al lector els detalls sobre la vida de l'activista anarcosindicalista i destacada militant llibertària de l’Empordà a mesura que ella mateixa els va descobrint, i d’aquesta manera relat i història s'entrellacen amb eficàcia i fins i tot intriga per treure de l'oblit una dona treballadora i militant de la CNT-AIT obstinada i culta que, durant una visita al front d'Aragó l'any 1938, va demanar que la rellevessin a la tribuna des on havia d'arengar la tropa de l’exèrcit popular perquè acabava de saber que el seu company havia mort en combat al front de Madrid.

Àngela Clos, nascuda a Cantallops l’any 1897, de família pagesa, el 1904 es va traslladar a treballar a Agullana, on de jove va treballar en la indústria surera, igual que a Palafrugell, on va establir-se el 1926. Aviat es va implicar en la CNT-AIT, i no era rar sentir-la discursejar a l'Ateneu llibertari de Palafrugell.

Amb la Retirada del febrer de 1939, va passar la frontera del Pirineu, com tanta gent, i els seus coneixements de francès van convertir-la en l'organitzadora del grup de refugiats de Saint Cosme de Vair, on va treballar en una fàbrica de peces de cotxe i avions abans de partir cap a Veneçuela, igual que una part de la militància destacada del moviment llibertari refugiat a la República francesa, A Amèrica va menar una vida discreta fins a la seva mort.

El llibre el presentaran el dissabte 23 de març al Museu de l'Exili de la Jonquera, i a l'abril, també a la Bisbal.