Entre
els anys 1925 i 1926 va estar empresonat i el març de 1925 signà, des de la
presó de Barcelona, una carta reclamant el paper hegemònic de les idees
anarquistes dins dels sindicats de la CNT.
El
gener de 1926 fou un dels patrocinadors del trasllat des de Blanes a Barcelona
de la redacció del periòdic anarquista El Productor, dirigit per Manuel
Buenacasa.
En
1929, establert a Mataró, col·laborà en ¡Despertad! (Salt, Gironès) i Acción Social Obrera
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà), participant en la polèmica (Gaston
Leval, Ángel Pestaña, Juan López, etc.) sobre la reorganització i la
conveniència o no d'organitzar-se en tendències llibertàries i essent partidari
de la unitat confederal, tot i defensar alhora el lligam entre grups
anarquistes i sindicats confederals que la FAI advocava.
Durant
l’any 1931 va fer mítings a Manresa i l'any següent a Campdevànol, Igualada, El
Pont de Vilomara i Tortosa .
Durant
l’any 1936 va realitzar nombrosos mítings i gires propagandístiques: Roses,
Blanes, Mataró, Sabadell, Ripoll, Olot, Granollers, Rubí, Arenys de Mar, Verdú,
Terrassa, Molins de Rei.
Jaume Rosquillas Magrinyà:
El 30 d'abril de 1901 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Jaume
Rosquillas Magrinyà --signava Jaume R. Magriñà i va fer servir diversos
pseudònims (Sesma, Jaime Rosma, etc.).
Establert
a Tarragona, entre l'11 i el 13 d'abril de 1920 participà en el Primer Congrés
Provincial de Tarragona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Aquest mateix any marxà a l’hexàgon francès fugint del servei militar.
En
1923 formava part del grup anarquista «Fecundidad» del barri barceloní de
Sants. En 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, marxà a Tarragona, on
conegué el propagandista anarquista empordanès Hermós Plaja.
Entre
els anys 1925 i 1926 va estar empresonat i el març de 1925 signà, des de la
presó de Barcelona, una carta reclamant el paper hegemònic de les idees anarquistes
dins dels sindicats de la CNT. El gener de 1926 fou un dels patrocinadors del
trasllat des de Blanes (la Selva marina) a Barcelona de la redacció del
periòdic anarquista El Productor, dirigit per Manuel Buenacasa.
Després
s'exilià a l’Estat francès i durant aquest mateix 1926 assistí, en
representació dels grups anarquistes catalans, al congrés organitzat a Marsella
(Provença, Occitània) de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola
a França. També assistí al congrés de la Confederació General del Treball (CGT)
de Portugal. A França treballà de paleta. En 1927 edità a Brussel·les, amb
Wolney Solterra, el periòdic El Rebelde. Amb el valencià Francisco Morales i el
seu grup «Verbo», va col·laborar en Prismas (1927-1928), òrgan oficiós dels
grups anarquistes a França que s'editava a Besiers (l’Erau, Llenguadoc,
Occitània). Des d'aquesta publicació, el juliol de 1927, saludà
entusiàsticament la creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El maig
de 1928 assistí, com a representant de la FAI, al congrés fundacional de la
Internacional Juvenil Anarquista (IJA) celebrat a Holanda.
En
1929, establert a Mataró (Maresme), col·laborà en ¡Despertad! i Acción Social
Obrera (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà), participant en la polèmica (Gaston
Leval, Ángel Pestaña, Juan López, etc.) sobre la reorganització i la
conveniència o no d'organitzar-se en tendències llibertàries i essent partidari
de la unitat confederal, tot i defensar alhora el lligam entre grups
anarquistes i sindicats confederals que la FAI advocava.
El
juny de 1930, s'incorporà en representació del Sindicat de la Construcció al
Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT i en fou nomenat vicepresident.
L'agost de 1930, substituí Pere Massoni --que havia estat detingut amb Joan Peiró
i Eusebi Carbó--, en representació del Comitè Regional català cenetista, en les
relacions amb el comitè format després de la signatura, el març d'aquell any,
del «Manifest d'Intel·ligència Republicana».
L'octubre
de 1930 representà la CNT-AIT en el Comitè Revolucionari de Catalunya (CRC)
acabat de crear. Poc després, formà part del conspirar Subcomitè Pro Llibertat,
que reclamà la llibertat dels detinguts, entre ells el dirigent independentista
català Francesc Macià.
El
desembre de 1930, com a membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT,
donà suport al moviment de Chaca (Jacetània, Vall de l’Aragó, Osca, Aragó), i participà en el fallit intent de prendre
l'aeròdrom del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), fet pel qual fou detingut
amb altres companys i tancat a la presó Model de Barcelona fins a la primavera
de 1931.
El
juny de 1931, en representació del Sindicat de la Construcció de Mataró,
participà en el Congrés Nacional de Madrid de la CNT-AIT, on prengué una
actitud conciliadora vers el projecte de Federacions Nacionals d'Indústria,
defensat pels dirigents cenetistes més moderats, però es manifestà contrari a
una hipotètica entesa amb les futures Corts constituents republicanes.
Durant
aquest 1931 va fer mítings a Manresa i l'any següent a Campdevànol (Ripollès),
Igualada (Anoia), El Pont de Vilomara (Bages)
i Tortosa (Baix Ebre).
Arran
del rebuig que el Sindicat Mercantil, adepte al marxista d’esquerres Bloc Obrer
i Camperol (BOC), va rebre en el Ple Regional de Catalunya de la CNT-AIT d'agost
de 1932, participà en la reorganització anarquista d'aquesta sindicat i presidí
els sectors mercantils cenetistes fins al març de 1933 que presentà el Sindicat
Mercantil cenetista en el Ple Regional de Catalunya de la CNT-AIT celebrat a
Barcelona.
En
1933 publicà a Barcelona, amb el mallorquí Bernat Pou Riera, Un año de
conspiración (antes de la República).
El
22 de setembre de 1933 intervingué en el gran míting a la plaça de braus de la
Monumental de Barcelona, amb Francisco Isgleas, Avelino González Mallada, José
Corbella i altres. Aquest any també va fer un míting a Igualada.
L'estiu
de 1934 participà en la premsa cenetista en les discussions sobre les
alternatives a l'Aliança Obrera. L'agost de 1935 participà en el Míting Pro
Hospital Proletari de Barcelona, amb Félix Martí Ibáñez, Serrano, Cano Ruiz i
Alberto Carsí.
En
1936 formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT. L'estiu
d'aquell any, anà a Ginebra (Suïssa), a instància de Joan García Oliver i
designat pel Comitè de Milícies Antifeixistes, per discutir amb el Comitè
d'Acció Marroquina uns plans de col·laboració revolucionària que dificultés les
accions de les tropes franquistes al Marroc que no van reeixí. De tornada, fou
nomenat membre del Departament de Propaganda del Comitè de Milícies
Antifeixistes.
L'octubre
de 1936 s'incorporà, en representació de la CNT-AIT, en el Consell Municipal de
Barcelona. Després de la dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes, fou
nomenat comissari de Transports de Guerra de l'Exèrcit de l'Est, depenent de la
Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya.
Durant
aquests primers mesos bèl·lics, va realitzar nombrosos mítings i gires
propagandístiques: Roses (Alt Empordà), Blanes, Mataró, Sabadell (Vallès
Occidental), Ripoll (Ripollès), Olot (la Garrotxa), Granollers (Vallès
Oriental), Rubí (Vallès Occidental), Arenys de Mar (Maresme), Verdú (Urgell), Terrassa
(Vallès Occidental), Molins de Rei (Baix Llobregat), també a municipis de Castella,
Lleó i altres.
Després
dels «Fets de Maig» de 1937, s'incorporà a l'Exèrcit Popular de la República
com a comissari polític de brigada.
El
febrer de 1939, amb Retirada, passà la frontera del Pirineu. En 1941 aconseguí
arribar a Mèxic on s'establí i encapçalà la Subdelegació de la CNT al país asteca.
Amb el pas dels anys esdevingué empresari de la construcció. En 1960 fou
nomenat secretari de la CNT reunificada de Mèxic.
El
8 de desembre de 1961 morí la seva companya, Adelaida Bou Canalda, que
compartia la seva vida des de 1920.
En
1965 es mostrà favorable a l'estratègia cincpuntista i retornà a la Península,
assistint en 1968 al Ple Nacional d'aquesta escissió de la CNT.
Entre
1975 i 1976 participà en la revista Sindicalismo, que fou una de les
plataformes de la reorganització el 1976 de la CNT després de la mort del
dictador Franco.
Trobem
col·laboracions seves en nombroses publicacions, com ara Açao Directa, Acción
Social Obrera, Albada, Boletín Interno, Comunidad Ibérica, ¡Despertad!, Espoir,
Nervio, El Porvenir del Obrero, El Productor, Rebelde, Sindicalismo,
Solidaridad, Solidaridad Obrera, Terra Lliure, Tiempos Nuevos, Tierra y
Libertad, etc.
Jaume
R. Magrinyà va morir el novembre de 1976 a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada