diumenge, 10 de març del 2013

Un Equip d’Impuls de Crítica i Revolució fa aquesta proposta a tota la militància llibertària activa


PROPOSTAA TOTA LA MILITÀNCIA LLIBERTÀRIA ACTIVA 







A TOTA LA MILITÀNCIA LLIBERTÀRIA ACTIVA 
Barcelona, 27 de febrer de 2013


[El] 1936, on l’autonomia regional fou el fonament en que es van poder expressar les tendències més radicals”.
(‘Contribució al programa dels consells obrers a Espanya’, 
INTERNATIONALE SITUATIONNISTE núm. 10, 1966)

L’edifici institucional i polític bastit durant els darrers anys del franquisme i la Transició s’està esmicolant cada cop més a trossos majors, i a més, la ‘revolució independentista’ podria aconseguir provocar l’ensorrament de tot l’Estat capitalista espanyol. Aquell crit de morí l’Estat i visqui l’Anarquia, com si fos una mena de mantra o lletania, ara si que pot ser, almenys la primera part serà realitat.
El desprestigi i desafecció dels partits de l’arc parlamentari, així com d’aquells que aspiren a ser-ho, és tant evident i comentat que no cal parlar-ne més. Si que, en canvi, caldria tractar específicament del cas que més ens afecta, com ara CCOO o UGT, una altra de les parets mestres de gestió i integració del Capital, que durant quaranta anys han apuntalat l’Estat capitalista espanyol, ja que han participat de forma activa en la derrota del sindicalisme revolucionari i autònom de classe dels anys 70 del segle XX.

En aquest procés polític que s’obre, en principi, al Principat de Catalunya cal trencar definitivament amb aquest model de gestió i integració del Capital, fruit d'un continuisme institucional burgès del corporativisme de l’antic aparell de la CNS del temps del franquisme, l’expressió política de la ideologia que predica la concòrdia entre les classes socials, un interclassisme que ja es va consolidar en els anomenats pactes de la Moncloa en el seu moment.
La burgesia nacional catalana planifica possibles estructures pròpies d’Estat cosa que obliga el proletariat i tota la gent assalariada a estar alerta i imposar les seves pròpies expressions sindicals de classe i de caire anticapitalista autònom.
Per això, suggerim la necessitat històrica de pensar la manera i trobar la formulació d’una confederació nacional del treball unitària de base en el cas d’un nou context polític i jurídic al Principat de Catalunya amb projecció, sempre que la base combatent proletària cregui convenient i coherent, a nivell dels Països Catalans.
Aquesta confederació del treball unitària de base hauria de tenir en compte un conjunt de referents històrics, com ara la Carta d’Amiens de la CGT francesa (1906), els consells obrers russos (1905-1017), rätes alemanys (consells de 1919), el Congrés de Saragossa de maig de 1936 d’unificació de la CNT i els comitès revolucionaris catalans de l’estiu de 1936, entre altres experiències.
Abans de res, un objectiu bàsic i essencial en aquest nou context català seria eliminar l’existència de les eleccions sindicals d’empresa, ja que constitueixen la dictadura del parlamentarisme burgès a l’empresa i a l’administració.
La proposta militant passa per la implantació de les seccions sindicals confederals de base amb la única finalitat de promoure l’assemblea constituent del consell obrer a cada espai per negociar i implantar el control obrer autoorganitzat, que cap partit, organització o vanguàrdia substitueixi.

 Equip d’Impuls de Crítica i Revolució

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada