Juan Perea Capulino, un general republicà federal, i com revolucionari va simpatitzar amb la CNT

MÉS PER FER MEMÒRIA: LES MEMÒRIES DEL GENERAL SIMPATITZANT DE LA CNT, JUAN PEREA 







[font: AVUI 09/04/2007 / VAIXELL BLANC 14/01/2012] 
FERRAN AISA  

Flor del Viento publica les memòries del general republicà Juan Perea Capulino (1890-1967), ‘Los Culpables. Recuerdos de la guerra, 1936-1939’. Mauricio i Álvaro Perea, els dos fills del general, han lluitat durant molts anys, perquè l’obra del seu pare fos recollida en un llibre ben editat. Durant els anys de la transició van sotmetre a lectura l’obra a una important editorial barcelonina que rebutjà el manuscrit perquè considerava que el general criticava massa els comunistes. Ara en plena vigència de la recuperació de la memòria l’entusiasta editor Ramon Serrano ha publicat aquestes memòries inèdites d’un dels principals caps militars de l’exèrcit popular republicà. Juan Perea Capulino les va escriure a l’exili de Niça entre els anys 1939 i 1940, per tant són coetànies a les de Vicente Rojo, ‘¡Alerta a los pueblos!’ i a la de Julián Zugazagoitia,’ Guerra y vicisitudes de los españoles’.
L’historiador Josep Sánchez Cervelló va apuntar en la presentació del llibre, que Perea aporta importants dades a temes concrets de la guerra civil: fases claus de l’ofensiva a la Serra del Guadarrama, la defensa de Madrid, l’ofensiva sobre Terol i, sobretot, la fase final de la guerra amb la caiguda de Catalunya. Sánchez Cervelló va dir que Perea: “era un militar capaç d’organitzar la guerra des de la diplomàcia i de preparar un exèrcit des de la disciplina i l’honestedat”. Va ressaltar els valors humans del militar republicà, la seva civilitat i ciutadania, la idealitat i la utopia.  
Juan Perea era republicà federal i com revolucionari va simpatitzar amb la CNT (*). Perea és l’únic cas de soldat d’escala militar que arribà a general. Formava part de l’exèrcit espanyol des dels 14 anys, abans del vint ja havia entrat en accions guerreres al Marroc. El 1926 va participar en l’anomenada Sanjuanada contra la dictadura de Primo de Rivera, a conseqüències d’aquest fet fou tancat durant sis anys al Castell de Montjuïc amb el capità Fermín Galán. El 1936 va dirigir la columna Perea on hi havia sindicalistes, anarquistes i voluntaris del poble. Entre els col·laboradors del coronel Perea destacaren els militants obrers Josep del Barrio i Cipriano Mera.
Juan Perea Capulino fou un dels caps militars de l’Exèrcit de l’Est, participà en la Batalla de l’Ebre i en la retirada de Catalunya. Perea fou crític amb el PCE al qui acusà de cercar la seva hegemonia en contra dels interessos generals de la República i del poble treballador. A l’acabar la guerra fou nomenat general per Negrín.
Visqué el seu exili a França, Mèxic i Algèria (**).


Notes de NORD-EST LLIBERTARI:

(*) Militava en el Partit Republicà Federal, on hi havia, entre altres, el fill de Pi i Margall.
(**) El general Juan Perea va ser el president del Consell de Govern de la Tercera República espanyola i comandant general de l’exèrcit republicà espanyol, en la resistència antifranquista, des de gener de l’any 1964 a la seva mort el 1967 a Alger quan s’estava organitzant un moviment insurreccional per enderrocar la dictadura del general Franco.
Les publicacions del Govern de la Tercera República circulaven en gran nombre a les comarques del Nord-est de Catalunya i des de Llers arribaven els anys 1966-1967 a les aules de l’Institut Ramon Muntaner, a Figueres, incitant a la resistència armada contra el franquisme, mentre en edificis de l’antiga N-II al seu pas per la ciutat empordanesa, ara avinguda Dalí, activistes de l’entorn, alguns d’ells antics carrabiners de la República que formaven part de l’exèrcit republicà clandestí de Juan Perea, feien grans pintades, de lletres blanques, de ‘Viva la República’.