19 anys és l'edat del més jove afusellat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/01/2015
Palamós (Baix
Empordà).-
 |
| Propaganda feixista de 'caballeros caidos de España' a Palamós el 1939 |
No volen
venjança, “sinó justícia”, com deixen clar tot sovint, i per això no paren de
publicar -i ja en sumen una dotzena- llibres dedicats a víctimes de la
dictadura, la majoria anònims per l'opinió pública, però que amb la seva tasca
pretenen ser recuperats d'alguna manera de la memòria perduda per formar part
de la història. “Aquella que justament ningú no vol explicar”, remarquen.
Actualment estan enllestint un llibre recopilatori on
apareixerà la llista de tots aquells gironins afusellats pel règim feixista.
“Només a Girona ciutat hem comptabilitzat fins a 524 executats que resten a les
foses franquistes”, avancen. Mentrestant, també acaben de publicar un nou
volum, titulat Morts per la República Catalana, que té el suport de la
Diputació de Girona i l'Associació de familiars de represaliats pel franquisme,
que elles representen, i en el qual recullen un llistat de persones afusellades
i empresonades naturals i veïnes de Palamós, Tortellà, Bonmatí i Sant Joan de
les Abadesses.
De Palamós, on la crònica comença a mitjan juliol del
1936, les autores recorden entre altres atrocitats els constants bombardejos
efectuats des del vaixell ‘Canarias’ que, al llarg de les seves incursions a la
costa, “van fer sofrir molt la ciutat i els seus habitants”. Sobre Tortellà, se
centren en el terrible rastre de mort que van emprendre un grup de guàrdia
civils desertors que quan van tornar al poble van exercir una desaforada
repressió a la població. Així mateix, tracten per primera vegada el tema al
petit municipi de Bonmatí. I de Sant Joan de les Abadesses tracten sobre Pelai
Vila Antiga, àlies El Rosset.
Josep Fàbrega, la mort d'un diputat per ERC i alcalde
de Palamós
Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 04/01/1868-Girona,12/08/1939),
alcalde de Palamós i diputat al Parlament per ERC, fou acusat de ser “molt
influent en els ambients rojos i separatistes” i d'haver participat en una
reunió a l'Ajuntament de Palamós el 1936, on es va acordar assassinar sis
detinguts (“tot i que es desconeix la intervenció que l'acusat va tenir en
l'esmentada reunió”, diu la sentència). El van condemnar a mort, tot i el seu
estat de salut precari. Va ser afusellat al cementiri vell de Girona i enterrat
a la fossa comuna el 12 d’agost de 1939. El seu cas està en el Jutjat Federal argentí
núm.1, a Buenos Aires, en la causa pel genocidi espanyol del franquisme
(1936-1977).
Mira també:
Associacio de familiars represaliats pel franquisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada