dissabte, 11 de gener del 2014

CASAS VIEJAS, EL POBLE DEL CRIM D’ESTAT



Implantació del comunisme llibertari l’11 de gener de 1933 que va reprimir a sang i foc la República burgesa espanyola   



[11/01/2014] 

Durant els primers anys de la República burgesa espanyola del 14 d’abril hi va haver diverses insurreccions proletàries en que durant un breu temps es va intentar implicar el comunisme llibertari o integral, com ara a l'Alt Llobregat, una insurrecció obrera iniciada a Berga i Fígols el gener de1932, on la vaga general, de caràcter revolucionari, es produí entre els dies 18 i 23 de gener de 1932 i que va tenir un seguiment important als sectors miner i tèxtil. La protesta obrera s'inicià a Berga i arribà a les mines de Fígols, on els anarquistes proclamaren el comunisme llibertari per primera vegada a la Península. Iniciada la vaga general revolucionària, el moviment es propagà cap a d'altres poblacions mineres com Balsareny, Sallent, Cardona i Súria, on els vaguistes es feren els amos de la situació. La resposta fou una dura repressió que va castigar fins i tot Buenaventura Durruti. Joan Garcia Oliver va qualificar l'experiència de "gimnàstica revolucionària".El Govern de la República burgesa espanyola ordenà la intervenció de l'exèrcit i Manresa quedà ocupada militarment com a centre d'operacions per controlar tota la comarca. Molts miners foren detinguts i alguns d'ells van ser empresonats i fins i tot deportats a l'Àfrica. L'esclat de la vaga obrera revolucionària fou el resultat de la situació econòmica de la zona i de la República, i de les expectatives de canvi social radical que s'havien creat molts sectors obrers des dels primers temps de l'etapa republicana. A Catalunya els sectors anarquista-comunistes havien anat controlant la CNT, fet que coincidia amb un augment de la conflictivitat social que va arribar a tenir un dels seus punts més crítics amb la insurrecció proletària de l'Alt Llobregat.

L'aixecament fou el detonant del distanciament al si de la CNT entre la tendència més sindicalista i la tendència anarquista-comunista, quan ja les diferències estratègiques de cada sector eren notables. El maig de 1936 es van unificar ambdues CNT en un congrés a Saragossa que es va definir pel comunisme llibertari.

Insurrecció proletària de desembre de 1933 

El 8 de desembre de 1933 es desencadena a diversos indrets de la República espanyola un moviment insurreccional dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) que s'havia anat preparant setmanes abans. Entre el 30 d'octubre i el 3 de novembre de 1933 un Ple Nacional de la CNT, a Madrid, decideix l'abstenció electoral per a les eleccions del 19 de novembre i llança una campanya de propaganda basada en l'eslògan: «Enfront de les urnes, Revolució Social». La campanya trobà ressò en gran part del proletariat de manera que el percentatge d'abstencions arreu l'Estat espanyol és del 32,50%; i aquest percentatge d'abstenció apuja a les zones de forta implantació cenetista: a Barcelona n'arriba al 40% i a Andalusia passa del 45%. L'abstenció anarquista provocà, en gran part, en triomf de les dretes, però la CNT no estava disposada a lliurar el poder a les forces reaccionàries. El 26 de novembre es reuní un segon Ple Nacional, a Saragossa, que nomenà provisionalment un Comitè Nacional Revolucionari, compost per els germans Alcrudo, Joaquín Ascaso, Antonio Ejarque, Felipe Orquín, Cipriano Mera, Buenaventura Durruti, Rafael García Chacón, Rafael Casado, Joaquín Aspas, i en representació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el doctor Isaac Puente.

El 8 desembre de 1933, data d'obertura de les Corts espanyoles i després d'haver-s’hi proclamat l'estat de guerra a tot el territori cinc dies abans, es posà en marxa el Comitè Nacional Revolucionari, donant lloc a un moviment insurreccional en cadena, que començà a Saragossa i que assolí extraordinària virulència a la conca de l'Ebre -Aragó i la Rioja (Alfaro, Calahorra, Arnedo, Haro, Préjano, Santo Domingo, Viguera, Logronyo, Ábalos, Briones, Cenicero, Fuenmayor, Labastida, San Asensio, San Vicente de la Sonsierra, Valderroblos, Mas de las Matas, Beceite, etc.)-, on es cremaren els arxius oficials, s'assaltaren els ajuntaments i s'instaurà el comunisme llibertari.

A més, esclataren motins a diverses ciutats de la Península (Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Alacant, Osca, Sevilla, Granada, Almeria, Màlaga, etc.). Aviat l'aixecament fou durament reprimit amb un balanç de 87 mort, centenars de ferits i milers de detinguts, dels quals 700 treballadors foren condemnats a llargs anys de presidi -els membres del Comitè Revolucionari, que havien estat detinguts el 16 de desembre amb tres dones (Francisca Santos, Dolores Lerín i María Castañera) que havia al pis, hagueren de ser absolts, ja que un grup d'emmascarats armats furtaren els expedients fent desaparèixer les proves inculpatòries. Els periòdics CNT i Solidaridad Obrera foren suspesos. 

Casas Viejas  

Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del Govern espanyol en 1936. 

L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana, que actualment es diu Benalup-Casas Viejas, una revolta social protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució per implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la Guàrdia Civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort al sergent i a un dels homes. Immediatament, assabentat el Govern espanyol, va enviar forces de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt que van entrar a trets en el poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells Seisdedos i després van procedir a una sèrie de judicis sumaríssims, afusellant-ne a participants i sospitosos d'haver participat en els fets. Coneguts els fets en la resta de l’Estat espanyol es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari. Així, per 170 vots a favor i 130 en contra, les Corts espanyoles aprovaren la creació d'una Comissió d'investigació sobre els fets el 24 de febrer. La comissió la formaven Manuel Muñoz Martínez, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Franco, Poza Jonquera, Fernando González Ungla, Luis Jiménez de Asúa, Miguel García Bravo-Ferrer, Lara, Botella y Casanueva. El 15 de març, la Comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix l'existència dels afusellaments. No obstant això, el Govern espanyol guanya una moció de confiança el 24 de març per 210 vots contra 1. Nogensmenys, aquest fet va fer perdre molta popularitat al gabinet Azaña i a la llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de 1933. 

El periòdic de la CNT va descriure els fets com "Va ser una razzia de mercenaris de la Legió en un aduar rifeny". El juliol de 1934, 26 camperols de Casas Viejas van ser jutjats pels delictes de possessió d'armes de guerra i execució d'actes contra les forces armades. Deu foren absolts i dels restants, 1 és condemnat a 6 anys de presó, 4 a 5 anys, 2 a 3 anys, 6 a 2 anys i 3 a 1 any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada