L’Associació Cultural El Raval-El Lokal de Barcelona ha publicat aquest assaig de reconstrucció històrica que ens parla d’una lluita pel dret a l’habitatge digne. Manel Aisa, autor del llibre i una persona clau en la recuperació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular després de la mort del dictador, escriu des de la tradició de l’autodidactisme, iniciada pels obrers i camperols militants del segle XIX.
Aisa s’aplica a la investigació històrica amb rigor i fa una recerca exhaustiva de les fonts: premsa de totes les tendències, manifestos, anuaris estadístics, bibliografia especialitzada... En aquest sentit destaca l’apèndix fotogràfic del llibre, que esdevé una galeria d’imatges del tot imprescindibles per captar l’ambient social de Barcelona, la misèria del barraquisme i la violència de la repressió.
La vaga de lloguers coincideix amb la proclamació de la Segona República espanyola, que entre els treballadors va generar grans expectatives de ser una fita en el camí cap a la justícia social. L’esclat del conflicte és fruit d’una profunda crisi econòmica, local i mundial, un atur massiu i l’immobilisme de les classes benestants davant les demandes de millores de les condicions de vida de gran part de la població. L’èxit de la vaga general de 1919 provocà una reacció intransigent dels privilegiats, que des de llavors, no van acceptar cap negociació amb els obrers i van intentar imposar les seves prerrogatives mitjançant tot tipus de procediments, tant si eren legals com si no.
Les classes subalternes es van rebel·lar contra els continus desnonaments, els preus abusius dels lloguers (Barcelona, i Catalunya en general, era i continua sent un dels llocs d’Europa amb el preu dels lloguers més alt), i la falta crònica d’habitatges, aprofundida a més a més per les onades migratòries fomentades per les obres de l’Exposició Universal de 1929. D’aquesta manera la gent va iniciar un procés de desobediència civil. Les famílies es van defensar amb una actitud a l’ofensiva, que van saber combinar amb propostes per crear mecanismes que evitessin l’especulació en el preu dels lloguers i aturessin els desnonaments.
Les noves autoritats republicanes van gestionar el conflicte amb la mateixa repressió que el règim monàrquic, però malgrat la pressió de les detencions, els empresonaments i les tortures, la vaga es va estendre a tots els barris populars de Barcelona i a les poblacions de les rodalies, com Badalona i Santa Coloma de Gramanet.
La vaga es va consolidar i va durar nou mesos gràcies al protagonisme decisiu de les dones i els nens ―els quals es van incorporar a una dinàmica de lluita que més endavant permetrà l’aixafament del cop feixista del 36― i a l’articulació del malestar pel Sindicat Únic de la Construcció de la CNT de Barcelona, que va crear el Comitè de Defensa Econòmica amb l’objectiu de recollir les demandes, organitzar la solidaritat, plantejar l’acció directa i la negociació.
Vuitanta-quatre anys després vivim situacions semblants: crisi econòmica, atur, decadència de les estructures pseudodemocràtiques, precarietat, implantació de noves lleis repressores... Una situació en què ahir i avui el dret a l’habitatge és qüestionat per milers de desnonaments, amuntegament, condicions insanes, preus desorbitats i barraquisme. Avui dia la injustícia es fa més absurda amb l’existència de milers de pisos buits arran de la bombolla immobiliària.
El testimoni de la vaga de lloguers ens interpel·la en uns moments en què predominen les posicions defensives entre alguns dels moviments socials que lluiten contra les retallades, les privatitzacions i l’encariment desproporcionat dels serveis bàsics. Aquest tros de la història ens recorda que cal practicar la insubmissió col·lectiva per frenar la destrucció de drets. I no cal anar tan lluny per comprovar la pràctica d’aquest tipus d’accions. Tanmateix, la lluita contra els impostos abusius en el rebut de l’aigua que van protagonitzar milers de ciutadans a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, fa dues dècades, és hereva d’aquesta tradició.
LA VAGA DE LLOGUERS I EL COMITÈ DE DEFENSA ECONÒMICA
Barcelona abril desembre de 1931. Sindicat de la Construcció de CNT.De Manel Aisa Pàmpols, edita el lokal Barcelona 2014 (desembre) 189 pàg 12 €
Comandes Associació Cultural el Raval El Lokal ellokal@pangea.org ,
Llibres Aisa maisallibreria@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada