Sabotatge a la xarxa de TGV francesa, a gran escala icoordinat abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París

Sabotatge a la xarxa de TGV francesa, a gran escala i coordinat abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París

No hi ha afectacions en la línia Barcelona - Perpinyà – París

L'operadora pública SNFC diu que s'han cremat instal·lacions amb la clara voluntat de pertorbar la circulació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 26/07/2024.- Llegim a VilaWeb que uns sabotges coordinats a la xarxa ferroviària de gran velocitat han causat afectacions greus a les línies més importants de l'Estat francès, segons que informa l'operadora pública SNFC. Aquest "atac en massa" s'ha fet poques hores abans de la inauguració dels Jocs Olímpics que serà aquest vespre a París. A les 13.00, el ministre de Transports, Patrice Vergriete, ha dit a TF1 que el trànsit ja ha començat a reprendre's, principalment a la línia atlàntica del TGV. Tot i això, encara hi ha retards d'entre una hora i mitja i dues hores,

Aquests darrers dies, les autoritats han convertit la ciutat de París en un fortí, amb un desplegament extraordinari de més de 40.000 policies.

Arran dels sabotatges ferroviaris d'avui, les estacions principals de París són plenes de viatgers que no poden arribar a la seva destinació.

En declaracions a la televisió, la ministra d'Esports, Amélie Oudéa-Castéra, ha condemnat els atacs, que ha qualificat de vandalisme. "És completament espantós. Apuntar als jocs és apuntar a França", ha dit. Semblantment s'ha pronunciat el ministre de Transports, Patrice Vergriete, que ha assegurat que havien estat atacs nocturns coordinats. "Condemno fermament aquestes accions criminals que comprometran les sortides de vacances de molts francesos", ha afegit

En un comunicat, SNFC informa que grups de persones han causat incendis i afectacions en instal·lacions d'algunes línies que connecten París amb l'oest/sud-oest --servei amb interrupcions--, el nord --amb interrupcions fins a Lille--, l'est --el servei es comença a recuperar--, el sud-est --sense circulació entre Modane i Saint Michel – Valloire-- de l'Estat. No hi ha afectacions en la línia Barcelona - Perpinyà - París. La circulació ferroviària se'n ressentirà profundament tot el cap de setmana.

"Aquesta nit, SNFC ha estat víctima d'uns quants atacs vandàlics a les línies de gran velocitat de l'Atlàntic, el nord i l'est. Els focs han estat deliberats i amb la voluntat de fer mal a les nostres instal·lacions", diu l'operador, que també detalla que els tècnics valoren els danys i comencen a reparar-los.

SNFC assenyala que tots els clients --es calcula que uns 800.000-- seran informats de la circulació dels trens amb un missatge al mòbil. La companyia demana als viatgers que evitin les aglomeracions a les estacions, i afegeix que tots els bitllets són intercanviables i reemborsables.

Salellas assenyala a la manca d'inversió d'ADIF en l'incendi al vagó de mercaderies perilloses

Salellas assenyala a la manca d'inversió d'ADIF en l'incendi al vagó de mercaderies perilloses

El batlle de Girona també ha reclamat millores en el protocol d'actuació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 25/07/2024.- Llegim a El Gerió Digital que l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha assenyalat aquest tarda que l'incendi al comboi de mercaderies perilloses d'ahir a la nit al seu pas per la ciutat ha estat fruit de la caiguda de la catenària damunt el vagó, el que al seu entendre posa en relleu la insuficient inversió d'ADIF en les infraestructures. És per això que el batlle ha mantingut una conversa amb el subdelegat del Govern espanyol per "reclamar" que fes arribar a ADIF "la necessitat de millorar les inversions així com revisar el protocol d'actuacions", ha dit. Aquesta última petició és expressada pel desgavell en comunicació que s'ha viscut al llarg de la matinada quan s'ha intentat contactar amb els responsables vinculats amb el tren que circulava per la ciutat i no ha estat possible, "fet que ha dificultat l'operació dels Bombers sobre el terreny".

Salellas, però, intenta treure la part positiva de tot plegat i assegura que haurà servit per a millorar els protocols i, alhora, arrencar el compromís d'ADIF en incrementar la inversió en aquest tram que transcorre per Girona.

Cap a les dotze del migdia els Bombers han finalitzat l'operació per treure el gas liquat del tren incendiat aquesta matinada al Mas Gri de Girona i s'ha aixecat el confinament veïnal de la zona.

L'operació ha durat una hora i mitja, durant la qual han injectat 30.000 litres d'aigua al vagó del mercaderies per treure'n el gas. Un cop fet, s'ha aixecat el confinament que afectava les veïnes i els veïns més propers a la zona.

Mentrestant la circulació ferroviària de l'R11 i l'RG1 s'ha recuperat per una via entre Girona i Caldes de Malavella cap a dos quarts de sis de la tarda, després d'haver estat tallada des d'ahir a dos quarts de dotze de la nit. El succés va fer activar l'alerta del pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses (Transcat), que des de les dues del migdia s'ha rebaixat a prealerta, un cop els Bombers han acabat de treure el gas que quedava al comboi. Tot plegat arran d'una cisterna malmesa amb una esquerda d'entre 40 i 50 centímetres.

El Suprem perd els estreps en una resolució furibunda contra l’amnistia i els dirigents de l’1-O

El Tribunal Suprem porta l'amnistia al Constitucional per "vulnerar la igualtat"

L'alt tribunal pren la decisió després d'examinar el recurs d'un condemnat per desordres públics comesos a Girona

El Suprem perd els estreps en una resolució furibunda contra l'amnistia i els dirigents de l'1-O

La interlocutòria per a demanar una qüestió d'inconstitucionalitat sobre l'amnistia tracta els independentistes de "colpistes" i, amb un estil literari, arriba a dir que l'amnistia debilita el sistema penal en conjunt

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 25/07/2024.- El Tribunal Suprem porta l'amnistia al Constitucional per "vulnerar la igualtat". L'alt tribunal espanyol pren la decisió després d'examinar el recurs d'un condemnat per desordres públics comesos a Girona.

Llegim a VilaWeb que el Tribunal Suprem espanyol ha endurit, més encara, el to contra l'independentisme i els seus dirigents polítics, als quals ja tracta directament de "colpistes". Fins ara havia evitat una terminologia així i havia estat circumscrita a les acusacions de la Fiscalia i Vox, que al judici contra el procés demanaven una condemna per rebel·lió --finalment, el Suprem els va condemnar per sedició, que castiga l'impediment del compliment de la llei, però dista del de rebel·lió, que seria el que s'aplicaria en un cop d'Estat o en el cas d'independència d'un territori--. Però ara la interlocutòria per la qual el Tribunal Suprem espanyol planteja una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la llei d'amnistia perquè diu que vulnera el dret d'igualtat entre ciutadans i el principi de seguretat jurídica tracta els independentistes de "colpistes", i els contraposa als "demòcrates", que serien els contraris al procés d'independència. L'escrit, que té de ponent el jutge Leopoldo Puente, però parla en nom de tota la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, critica la llei d'amnistia a partir de l'exposició de motius de la llei, que la justifica per a "tornar la resolució del conflicte polític als canals de la discussió política".

Però abans els membres de la sala penal avisen que demanen al Tribunal Constitucional espanyol si la llei és inconstitucional o no com una mera formalitat: "No tenim cap dubte de la inconstitucionalitat de la norma qüestionada. No presentem un dubte, en el sentit genuí del terme, que vulguem que es resolgui. Tenim la convicció absoluta que la norma qüestionada vulnera, almenys, els preceptes constitucionals que exposarem." Tanmateix, reconeixen que el seu criteri "correcte o erroni", no és decisiu, i que per això han de demanar al Constitucional que s'hi posicioni. Per reforçar el seu relat argumental, fan una cosa insòlita --de fet, reconeixen que ho és--: "Il·lustrar les nostres objeccions amb referència explícites al criteri d'alguns professors [de dret] que s'han pronunciat de manera pública sobre la qüestió." Tots són juristes que consideren que la llei és inconstitucional perquè diuen que no n'han pogut trobar cap "de certa importància" que defensi que és constitucional o compatible amb el dret d'igualtat davant la llei.

La interlocutòria parla del procés d'independència com "el cop d'estat secessionista que es va emprendre a Catalunya", i critica que la llei d'amnistia no assumeixi aquests termes. "Sigui com sigui, nosaltres ens referirem a conductes emmarcades en el cop d'estat secessionista que es va impulsar a Catalunya, sense fer servir l'expressió en un sentit estrictament polític, fos per a lloar-lo o blasmar-lo, sinó arrelats en el concepte de cop d'estat que proporcionen, ja d'antic, les ensenyances de Hans Kelsen: 'El canvi de constitució sense seguir el procediment de reforma.'" A partir d'aquí, els conceptes per a catalogar el procés d'independència i els seus impulsors són "cop d'Estat" i "colpistes".

La sala penal del Suprem diu que podria haver vist bé que la motivació de la llei d'amnistia, expressada al preàmbul, "en el context d'un cop d'Estat fallit", els legisladors volguessin amnistiar determinats delictes produïts en el marc d'aquell procés amb la idea d'aconseguir "la plataforma política i social necessària per a fomentar el diàleg, el respecte mutu i la convivència democràtica". En canvi, diu que no s'entén que l'amnistia es justifiqui d'aquesta manera: "Per superar obstacles i millorar la convivència avançant cap a la plena normalització d'una societat plural que aborda els debats principals sobre el seu futur amb diàleg, negociació i acords democràtics. Així, es torna la resolució del conflicte polític als canals de la discussió política."

"Si cal 'tornar la resolució del conflicte polític als canals de la discussió política' és només perquè els colpistes van tractar d'imposar als demòcrates, de Catalunya i de la resta d'Espanya, les seves pròpies idees i les seves conseqüències, ignorant l'ordenament constitucional i sense cap apel·lació al diàleg, la negociació i els acords democràtics. Per cap més motiu", blasmen. Per això, consideren que "la condonació dels delictes" no contribuirà per si mateix a la normalització o a la convivència democràtica. A l'hora d'analitzar la idoneïtat de l'amnistia, el Suprem arriba a comentar l'actualitat política i critica que la llei fos resultat d'un pacte d'investidura --"imposició política", en diu-- de Pedro Sánchez amb els partits independentistes, perquè diu que el motiu de l'amnistia va ser aquest i no el que s'exposa al preàmbul de la norma.

Les pretensions literàries de Leopoldo Puente

A estones, el redactat de la interlocutòria s'allunya del llenguatge jurídic habitual i adopta un pretès to literari, com ara quan critica que la llei d'amnistia no serveix per a posar punt final al procés d'independència. Diu que no poden exigir que els independentistes renunciïn a les seves idees, tal com demostra que poden participar en les eleccions, "amb resultats bons, dolents i regulars". "Tampoc no és indispensable, tot i que seria d'agrair, que demanin perdó a aquells que sempre han acceptat les regles democràtiques que ens vam donar entre tots, l'observança de les quals qualsevol convivència en llibertat pressuposa com a condició mateixa de tal possibilitat. N'hi ha prou que deixin de llançar llambordes. N'hi ha prou. Però també és necessari."

Després diu que és feina dels diputats valorar si l'amnistia "als colpistes" pot ser oportuna. "Cadascun dels membres d'aquest tribunal, en tant que tots som sobretot ciutadans, en tenim la nostra opinió particular (segurament no unànime)", diu, i afegeix que, en tot cas, correspondrà als ciutadans de decidir amb els seus vots si va ser una bona idea o "una aposta arriscada". Diu que no volen entrar en valoracions polítiques perquè corresponen als ciutadans mitjançant les eleccions, però tot seguit hi entren: "No hi ha res d'això a la llei d'amnistia. Els colpistes amnistiats no és que mantinguin, com tenen dret de fer, la ideologia que els va dur aquí. No és que no demanin perdó als demòcrates catalans i als de la resta d'Espanya per haver intentat d'alterar amb la força dels fets l'ordre constitucional democràtic. És que afirmen, com ja és un eslògan, que 'ho tornaran a fer'. Des de tribunes públiques, des del Congrés dels Diputats mateix, davant els membres del govern d'Espanya, davant els representants dels ciutadans i, en última instància, davant tota la comunitat, proclamen que simplement han guanyat i que, com repeteixen una vegada i una altra, ho tornaran a fer."

El ponent de la interlocutòria diu que l'amnistia "ja no és que presenti un fonament polític discutible", sinó que no és útil per al propòsit de normalització política que es detalla a l'exposició de motius. I, en aquesta línia, diu que la llei introdueix una discriminació en favor "dels colpistes" i en contra d'uns altres delinqüents que hagin actuat animats per propòsits diferents, "o fins i tot oposats". "En quina mesura o com podria facilitar la convivència democràtica que els qui la van pertorbar greument siguin amnistiats, sense haver-los exigit cap compromís futur amb la constitució i la resta de l'ordenament jurídic, bo i sabent del cert que es disposen a persistir en la seva conducta colpista?", es demana. I tot seguit, recuperant el to literari, afegeix: "Qui pugui tenir dubtes d'aquest propòsit, els dissiparà fàcilment obrint els ulls i fent servir les orelles. I si encara persistissin els dubtes, podria resoldre'ls simplement preguntant als afavorits per la mesura de gràcia."

Al tram final de la interlocutòria, els jutges introdueixen un nou argument, una mena d'amenaça de política - ficció que diuen que podria passar si es considera que la llei d'amnistia és constitucional. Aquest raonament és basat en la premissa que, si ERC i Junts en van tenir prou de ser necessaris aritmèticament per a forçar el PSOE a pactar una amnistia, el cas es podria repetir en el futur: "No és possible identificar la raó per la qual qualsevol dels altres grups o formacions polítiques, fins i tot individus aïllats amb capacitat de construir en poc temps una alternativa política mínimament significativa, no podrà considerar que a partir d'ara […] qualsevol infracció penal que cometin, fins i tot quan siguin delictes greus, per tal del que fos per a afavorir, promoure o impulsar la seva opinió particular, ideologia o cosmovisió, pot aspirar a ser amnistiada en un futur pròxim, tan sols aconseguint una certa representativitat electoral."

En aquest escenari de ficció, diuen que si es considera que la llei d'amnistia és constitucional, els delictes solament seran castigats si els autors, còmplices o encobridors no tenen prou força política --"n'hi hauria prou, fins i tot, amb menys de mitja dotzena de diputats"-- per a promoure una llei d'amnistia. "L'aplicació de la llei penal llavors solament serà segura per als 'ximples'. I per als pobres", diuen.

D'aquest punt de vista, basat en especulacions, consideren que la llei d'amnistia debilita la força dissuasiva del sistema penal i que, per tant, compromet la seguretat jurídica. I afegeixen: "D'una altra banda, sorprèn (gairebé s'hauria de dir: ofèn) que la llei d'amnistia cerqui justificació en la desafecció que diu que manté allunyada de les institucions una part de la població." Aquesta part de la població entén que és la que "participava i participa en les finalitats proclamades pels colpistes", i per això, conclouen: "Separant el gra de la palla: els que participaven en els propòsits colpistes i feien costat al moviment de secessió empès aleshores ja eren, val a dir, per definició, desafectes a les institucions democràtiques espanyoles."

Critiquen que es justifiqui l'amnistia per la desafecció que va causar la repressió en una part de la ciutadania catalana, i s'enfanguen en una dissertació sobre qui són els afectes i qui els desafectes, i arriben a la idea que l'amnistia menysté els contraris a la independència. Diuen que, a diferència dels "colpistes", van confiar en l'aplicació de la llei, i tenen un moment per a recordar aquells que voldrien la independència, però mitjançant els canals prevists constitucionalment. "Sense arrancar llambordes de la calçada i llançar-les contra funcionaris que defensaven la constitució i la democràcia; sense desatendre les ordres del Tribunal Constitucional; sense apropiar-se de fons públics destinats a unes altres finalitats (essencials per a la comunitat) per desviar-los a la preparació i materialització del cop d'Estat." I, arribats a aquest punt, hi empatitzen: "Aquests, que també hi eren, van ser titllats pels qui, al contrari, avantposaven les seves aspiracions particulars a la democràcia (és a dir, a l'opinió diferent i majoritària de la resta dels ciutadans), de pusil·lànimes, timorats, botiflers." Després d'això, la interlocutòria demana si, quan "tots aquests demòcrates" vegin que s'aplica l'amnistia sense demanar-los "ja no que es disculpin", sinó que es comprometin "a respectar les regles més essencials de la democràcia", podran conservar "l'afecció a les institucions democràtiques", tal com la llei d'amnistia diu que vol preservar.

Per tot plegat, els jutges del Tribunal Suprem deixen clar el seu parer: "Considerem, en fi, que la norma qüestionada repugna el dret constitucional d'igualtat davant la llei i resulten totalment arbitràries les raons que s'addueixen per justificar el tractament clarament discriminatori que imposa." Una vegada més entren en el terreny de l'especulació quan diuen que el sistema constitucional se substituïa per una mena de "amnistia permanent revisable" perquè sempre es podria recórrer a aquest recurs, i que debilitaria el sistema penal. I acaben amb un to transcendental: "No som davant un debat polític de més importància o menys. Són els principis constitucionals i el sistema democràtic mateix --que no és tan fàcil d'aconseguir i de preservar com el costum mandrós sol fer-nos creure--, els que hi ha en qüestió.

Així serà la mobilització descentralitzada de la Diada Nacional

Així serà la mobilització descentralitzada de la Diada Nacional

Es farà de forma simultània a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 25/07/2024.- Aquest matí a l'Arc de Triomf de Barcelona s'ha presentat la mobilització de l'11-S. L'Assemblea Nacional Catalana, conjuntament amb Òmnium Cultural, l'AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN han fet una crida a convertir la Diada Nacional en una gran manifestació de país sota el lema Tornem als carrers: Independència. Justícia, país, futur.

Enguany, la mobilització serà descentralitzada i es farà de forma simultània a cinc ciutats: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Cada localitat denunciarà diverses conseqüències de la dependència amb l'Estat espanyol.

Lluís Llach, president de l'Assemblea, ha afirmat: "Aquest 11 de Setembre l'hem volgut organitzar comptant amb les principals entitats del país que també treballen per la independència. Ho farem conjuntament i sense renunciar a res. Hi hem de ser tots, no espereu que us vinguem a buscar. Les conseqüències de la dependència no s'esperen. L'independentisme és l'únic projecte de futur per a un país més just políticament i socialment. Tornem als carrers amb determinació i unitat."

SOS Costa Brava se suma a la reclamació perquè quel’Estat no autoritzi l’assaig de l’eòlica marina Plemcat

SOS Costa Brava se suma a la reclamació perquè que l'Estat no autoritzi l'assaig de l'eòlica marina Plemcat

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà es posiciona "en contra dels macro projectes no sostenibles"

Unió de Pagesos reclama transparència a la Generalitat sobre la línia d'evacuació de la Plemcat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 25/07/2024.- La federació SOS Costa Brava se suma a Stop Macro Parc Eòlic Marí i IAEDEN - Salvem l'Empordà per reclamar que l'Estat no autoritzi la plataforma d'assaig de l'eòlica marina Plemcat que es vol implantar al golf de Roses. I és que, sota la bandera de la investigació científica s'hi amaguen interessos comercials, alhora es vol denunciar la deficiència de l'estudi d'impacte ambiental, ple d'insuficiències, deficiències i incorreccions: no s'han analitzat alternatives on situar la plataforma d'assaig més enllà del litoral de l'Alt Empordà. SOS Costa Brava també s'afegeix a les critiques pel fet que, quan el projecte encara es troba a informació pública, l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) que promou el Plemcat ja hagi convocat un concurs d'empreses interessades a participar-hi i n'hagi fet adjudicacions.

Les entitats defensen que no té cap mena de lògica que el parc eòlic marí experimental se situï al golf de Roses: no tan sols per la biodiversitat que té la badia, sinó també perquè els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que ha aprovat l'Estat no preveuen que a la zona s'hi faci R+D+i. En sumem al clam a instar al territori a no signar cap acord per la línia elèctrica d'evacuació.

L'escrit d'al·legacions contra el Plemcat s'ha presentat davant del Ministeri de Política Territorial perquè és el Govern espanyol qui va sotmetre a informació pública el projecte. Es reclama a l'Estat que denegui l'autorització per a la plataforma d'investigació i es dona ple suport a arribar fins allà on calgui perquè el Plemcat no s'arribi a construir.

S'alerta que un cop la plataforma eòlica hagi testejat els aerogeneradors, la instal·lació es podria reconvertir i passar a ser d'ús comercial, al servei de les empreses.

En paral·lel, també s'ha obert un altre front obert, en aquest cas judicial. A principis de juliol, s'ha entrat davant del Tribunal Suprem l'escrit de demanda pel contenciós que van interposar contra el POEM i la zonificació que permet instal·lar aerogeneradors al golf de Roses (la coneguda com a LEBA1). Ara, el que farà el Suprem és demanar a l'advocacia de l'Estat i a les empreses energètiques, que també estan dins la causa, que presentin tota la seva prova. A partir d'aquí, el tribunal estudiarà la documentació i emetrà sentència en el termini d'un any. En aquesta línia SOS Costa Brava també dona suport a la campanya per recollir signatures contra el POEM, sumant-ne ja més de 25.000, i el Plemcat, amb més de 2.000.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà es posiciona "en contra dels macro projectes no sostenibles"

Segons EMPORDA.INFO, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà s'ha posicionat "a favor de les energies renovables" però "en contra dels macro projectes no sostenibles", en el ple ordinari de dimarts, segons ha informat a través d'un comunicat de premsa. La moció, impulsada pel grup de Tots per l'Empordà s'ha aprovat per 32 vots a favor i un en contra. Tot i que la institució s'ha alineat a favor de les energies renovables, considera que el desenvolupament de plans sobre aquest aspecte no poden anar "en contra del desenvolupament i l'estil de vida dels territoris". Per això ha demanat a la Generalitat de Catalunya que acceleri el desenvolupament del  Pla Territorial de les Renovables a Catalunya (Plater) per dotar als Ajuntaments de la informació necessària sobre els projectes d'energia renovable previstos per al territori.

Així mateix, el conseller de Sostenibilitat, Joan Fuentes, ha assegurat durant el ple que "si el Plater ja fos una realitat, alguns projectes no arribarien a tirar endavant perquè el seu caràcter vinculant regula els espais lliures o disponibles per a la instal·lació dels parcs", i ha reclamat que "s'apliqui de manera imminent en benefici de l'ordenació del territori" amb la intenció d'evitar que els Ajuntaments rebin les al·legacions contra els projectes que, a parer seu, no s'haurien dut a terme si el Pla Territorial ja fos vigent.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, ha recordat que encara queda molta feina a fer i que "si com a comarca volem liderar la sobirania energètica, orientada a l'autoconsum i la distribució de proximitat, no podem dependre d'altres territoris."

Des de Tots per l'Empordà, Ernest Ollero remarca que l'aprovació "demostra que la majoria dels representants comarcals compartim la visió d'un futur més sostenible i respectuós amb el nostre entorn".

El Consell Comarcal també ha reforçat la seva posició de compromís amb els municipis, i ha instat als Ajuntaments, entitats particulars i associacions a fer aportacions pel desenvolupament de projectes d'energies sostenibles al territori que respectin les seves necessitats i formes de vida.

En referència al macro parc eòlic marí Tramuntana, projectat al golf de Roses, el ple del Consell Comarcal ha reclamat que es prioritzi la biodiversitat de les zones afectades i que es protegeixin els espais d'interès públic, agrícoles i pesquers.

Unió de Pagesos reclama transparència a la Generalitat sobre la línia d'evacuació de la Plemcat

Unió de Pagesos s'ha manifestat sobre el projecte i ha lliurat al·legacions sobre la línia d'evacuació de l'energia eòlica de la Plataforma d'R+D+I en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT) per avaluar les condicions de la ubicació del parc eòlic al golf de Roses, a través d'un comunicat de premsa.

El sindicat agrícola ha demanat transparència a la Generalitat, i el compromís de la institució per evitar que el projecte es converteixi en "la porta d'entrada a l'especulació de les finques de l'entorn". En aquest sentit, també ha considerat que la proposta és "manifestament millorable", i han proposat "traçats alteratius" per minimitzar les afectacions als camps de cultiu i evitar interferències amb les activitats agrícoles. Així mateix, han reclamat un estudi de les possibles afectacions a l'aqüífer del Fluvià, ja que la línia d'evacuació proposada posarà en contacte l'aigua del mar amb la de l'aqüífer que subministra aigua a la zona, fet que implica un risc de salinització de l'aqüífer.

Detenen tres militants del SEPC del nucli de la Universitat Autònoma de Barcelona

Detenen tres militants del SEPC del nucli de la Universitat Autònoma de Barcelona

El SEPC i Alerta Solidària atribueixen les detencions a unes protestes en contra de la mercantilització de l'educació i de la presència d'empreses privades al campus de la universitat

Els tres estudiants han quedat en llibertat durant el matí

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Esponellà (Pla de l'Estany) 24/07/2024.- Llegim a VilaWeb que els Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí tres militants del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) del nucli de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons que han explicat fonts policíaques, els han detingut a Esponellà (Pla de l'Estany), Matadepera (Vallès Occidental) i Cambrils (Baix Camp). Tots tres ja han quedat en llibertat.

En un comunicat, el SEPC i Alerta Solidària --que n'han assistit la defensa-- diuen que els Mossos vinculen els tres estudiants amb unes protestes el 16 d'abril contra la presència d'empreses privades al campus de la UAB, en les quals es van fer pintades i desperfectes a alguna entitat bancària. Critiquen que els hagin detingut ara, a 24 de juliol, i diuen que la policia autonòmica ha aprofitat la inactivitat de l'estiu per tal d'evitar "l'enrenou lògic per unes detencions de marcat caràcter polític".

Fonts del SEPC expliquen que una estudiant detinguda va passar una situació semblant a final d'abril, quan membres de la seguretat privada de la universitat la van retenir sense donar-li explicacions. Ràpidament, un grup d'estudiants es va concentrar al seu entorn i, després d'haver-la escorcollada i identificada, no la van detenir. Segons que va explicar l'Assemblea de Biociències de la UAB, hi van participar sis patrulles dels Mossos d'Esquadra, alguns agents dels quals duien material d'antiavalots.

L’Escala: un incendi en un quadre elèctric deixa sensellum les fires de Riells

L'Escala: un incendi en un quadre elèctric deixa sense llum les fires de Riells

Ensurt ahir dimarts a la nit a les fires de Riells, ja que un quatre elèctric va cremar-se i va deixar sense llum les atraccions

Els cossos de seguretat van evacuar el recinte

Aquest matí, han instal·lat un grup electrogen i les fires recuperaran la normalitat aquesta tarda

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 24/07/2024.- Segons Canal 10 Empordà, ahir cap de dos quarts d'onze de la nit, es va produir un incendi en quadre elèctric de l'avinguda Riells i va deixar sense subministrament les fires de la zona. Fins al lloc dels fets van desplaçar-se agents dels Mossos d'Esquadra, Policia Local, Bombers i ambulància, que sortosament no va haver d'atendre a ningú. Els cossos de seguretat van evacuar el recinte i van acordonar la zona per evitar danys personals. De fet, per prevenció, les dues entrades van quedar tancades.

Els Bombers, amb l'ajuda d'extintors, van poder apagar el foc del quadre elèctric de titularitat privada. Tot i l'ensurt, el trànsit no es va tallar en cap sentit de la marxa.

A causa dels fets, van deixar de funcionar els autos de xoc, el saltamontes i altres atraccions com els karts o el toro mecànic. Els propietaris de les fires doncs van deixar de facturar durant dues hores i mitja. Segons han pogut saber Ràdio l'Escala i Canal10 Empordà, han instal·lat un grup electrogen i, per tant, el servei recuperarà la normalitat aquesta tarda de dimecres a partir de les set.

Malestar dels centres educatius amb el Departament

Malestar dels centres educatius amb el Departament

Sindicats i direccions dels centres educatius es mostren molt disgustats amb el Departament d'Educació de la Generalitat perquè encara no s'ha publicat el decret de plantilles de cada centre

En el cas de l'Escala, més de la meitat de les places de l'Escola Empúries i un terç de l'Institut El Pedró encara no se sap qui les ocuparà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 24/07/2024.- Segons Canal 10 Empordà, tot i fer setmanes de l'inici de les vacances escolars, el Departament d'Educació de la Generalitat continua ocupant primeres pàgines de l'actualitat per l'endarreriment en les adjudicacions de places de mestres i professors de centres públics. Els equips directius marxaran de vacances sense haver fet la planificació horària del curs 24/25 perquè el departament no ha publicat el decret de plantilles definitives de cada centre.

Això, en el cas de l'Escala genera especial angoixa a l'Escola Empúries, on més de la meitat de la plantilla són places provisionals o interines. Bona part d'aquestes s'entreveu que seran ocupades pel mateix professional que el curs passat, tot i que a hores d'ara no es pugui assegurar. L'Escola Empúries té una plantilla de 41,5 mestres, dels quals 26 son places provisionals. Un problema que no afecta a l'Escola l'Esculapi, on 17 dels 20 mestres ocupen plaça definitiva i només tres son places provisionals. Qui també ho viu amb malestar és l'equip directiu de l'Institut El Pedró, on més d'un terç de la plantilla és amb plaça provisional. Es calcula que 20 dels 62 professores i professors que treballaran al centre el curs vinent seran cares noves.

Des del sindicat USTEC-STES, majoritari al sector, la situació és provocada sobretot per dos motius. Tant és així que acusen el Departament de no tenir capacitat organitzativa. En aquest sentit, consideren que per a resoldre el problema, el primer que caldria és canviar la mentalitat subjectiva del Departament, derogar el decret de plantilles actual i implementar el decret d'educació inclusiva.

Amb tot plegat, el curs vinent començarà a trompicons i no es descarta que el malestar del sector desemboqui en noves convocatòries d'aturades.

El curs 24/25 comença el dilluns 9 de setembre a primària i el 12 a secundària.

Girona surt al carrer per defensar la zona verda del parc Jordi Vilamitjana

Girona surt al carrer per defensar la zona verda del parc Jordi Vilamitjana

400 persones es mobilitzen des de Santa Eugènia fins a la plaça del Vi davant la modificació urbanística que s'ha fet amb relació al campus de Salut

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 23/07/2024.- Llegim al Diari de Girona que 400 persones, segons la Policia Municipal de Girona, es van concentrar aquest dimarts a la tarda per defensar la zona verda del parc Jordi Vilamitjana. El parc no es toca, va ser el lema de la concentració, com es llegia en la pancarta capdavantera de la marxa. I és que segons preveu la modificació Pla General modificació del Pla General d'Ordenació Urbana aprovada el 10 de juny per l'Ajuntament de Girona, el parc, ara definit com a zona verda, passarà a ser zona residencial, amb 347 habitatges, 150 dels quals seran de protecció oficial. «La gent està molt i molt enfadada», va dir el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert del Pla, Josep Maria Dalmau, que, juntament amb Santa Eugènia de Ter, són els barris els quals més els afecta aquesta modificació, ja que «no hi ha més cap zona verda». Les dues associacions veïnals han creat l'Assemblea d'Entitats en Defensa del Parc i van organitzar aquesta concentració, que tenia com a objectiu principal reivindicar un «espai molt utilitzat» i que «no s'ha de perdre».

Abans de les set de la tarda ja hi havia gent concentrada al Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia de Ter, que va ser el punt de trobada. Des d'allà, la gent va anar desfilant l'avinguda de Santa Eugènia direcció al centre de la ciutat al ritme de la percussió dels grups Five Star Band i Som Barri. Mentrestant, la gent anava amb els xiulets i cridant un leitmotiv constant: «El parc no es toca!». També es van llançar alguns petards i la gent va portar pancartes amb diferents missatges com «volem la zona de pícnic familiar», «no a l'especulació» o «volem el parc hospitalari, però no a qualsevol preu». I és que, al cap i a la fi, les veïnes i els veïns no s'oposen a la construcció del nou campus de Salut, però sí a la reorganització de la zona verda, que passaria a ser a l'espai paral·lel a la riera Marroc, al costat del Mas Bellsolà. Tampoc era d'estranyar veure gent de totes les edats, des d'infants a avis. «El parc és utilitzat per tothom», va afirmar Josep Maria Dalmau, perquè s'hi fan «festes d'aniversari, trobades familiars i, fins i tot, els centres educatius de la zona hi van a fer activitats quan fa bon temps».

Un cop finalitzada l'avinguda de Santa Eugènia, els manifestants van passar per la plaça Marquès de Camps, travessar després la Gran Via Jaume I i enfilar tot el carrer Nou fins a arribar al pont de Pedra. Un cop allà, es van dirigir a la plaça del Vi.

Ja a les portes de l'Ajuntament, els dos regidors de barri, Sergi Font (Santa Eugènia de Ter) i Amy Sabaly (Can Gibert) van rebre un grup veïnal per «explicar-los la proposta aprovada». Les veïnes i els veïns, per la seva banda, els van entregar les al·legacions a la modificació urbanística i «consensuar un calendari de negociacions». En tot cas, les veïnes i els veïns van lamentar que l'alcalde, Lluc Salellas, no fos a aquesta trobada.

Segons detallen fonts municipals «s'estudiaran les al·legacions» que es van entrar a l'Ajuntament. Tanmateix, el govern del Consistori creu que «és imperatiu garantir que el Trueta avanci al ritme previst» perquè «no es pot permetre que el Clínic [de Barcelona] passi per davant del Trueta en la priorització de projectes de Salut que té la Generalitat».

Petició en bloc a l'Estat perquè denegui la plataforma d'assaig de l'eòlica marina al golf de Roses

Petició en bloc a l'Estat perquè denegui la plataforma d'assaig de l'eòlica marina al golf de Roses

Asseguren que és "un prototipus comercial emmascarat"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 23/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Stop Macro Parc Eòlic Marí i IAEDEN - Salvem l'Empordà reclamen a l'Estat que no autoritzi la plataforma d'assaig -el Plemcat- que es vol implantar al golf de Roses. Des de l'oposició al·leguen davant del Ministeri que sota la bandera de la investigació científica s'hi amaga un interès "comercial emmascarat", que l'estudi d'impacte ambiental del Plemcat és "molt deficient" i que no té cap mena de lògica que la plataforma se situï al golf de Roses. No tan sols per la biodiversitat que té la badia, sinó també perquè els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que ha aprovat l'Estat no preveuen que a la zona s'hi faci R+D+i. Des de l'oposició també insten el territori a no signar cap acord per la línia elèctrica d'evacuació.

L'escrit d'al·legacions contra el Plemcat s'ha presentat davant del Ministeri de Política Territorial perquè és el Govern espanyol qui va sotmetre a informació pública el projecte de la plataforma d'assaig Plemcat. En concret, la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i de construcció, la declaració d'impacte ambiental i la petició de declaració de la seva utilitat pública.

Ambdues entitats reclamen a l'Estat que denegui l'autorització per a la plataforma d'investigació i ja alerten que arribaran "fins allà on calgui" perquè el Plemcat no s'arribi a construir. Sobretot, posen el focus en l'estudi d'impacte ambiental, assegurant que està ple "d'insuficiències, deficiències i incorreccions".

El biòleg, investigador del CSIC i membre de la plataforma, Ferran Vallespinós, critica que les proves dels aerogeneradors es vulguin fer, ja d'entrada, en plena badia de Roses. "És com si algú que assagés un sistema per apagar incendis ho fes al mig d'una selva, o bé que es provés una sirena contra bombardejos al costat d'un hospital, on hi ha gent sensible al soroll", critica Vallespinós, recordant que la badia és un dels llocs "amb més biodiversitat del Mediterrani Occidental".

El biòleg, a més, també subratlla que tirar endavant el Plemcat suposa contravenir allò que estableix el POEM. Perquè precisament, el document "no admet" que a la zona LEBA1 -on s'inclou la badia- s'hi puguin fer activitats d'R+D+I. "Això es reserva per a altres zones de l'Estat, com el País Basc o les Canàries; per tant, si el POEM significa la bíblia de l'eòlica marina, allò que fem és contravenir-la", destaca.

A les al·legacions, Stop Macro Parc Eòlic Marí i IAEDEN - Salvem l'Empordà també critiquen que l'estudi d'impacte ambiental del Plemcat ha nascut coix. Perquè entre d'altres, no s'han analitzat alternatives on situar la plataforma d'assaig més enllà del litoral de l'Alt Empordà. I més enllà d'això, també critiquen que, quan el projecte encara es troba a informació pública, l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) -que és qui promou el Plemcat- "ja hagi convocat un concurs d'empreses interessades a participar-hi i n'hagi fet adjudicacions".

"Interès comercial"

Ambdues entitats opositores, a més, alerten que un cop Plemcat hagi testejat els aerogeneradors, la instal·lació es podria reconvertir i passar a ser d'ús comercial. És a dir, al servei de les empreses. "Ens sembla que el Plemcat és l'excusa per posar una pica a Flandes; és a dir, que sota la disfressa d'una plataforma de recerca i investigació s'hi amaga un parc industrial i comercial emmascarat", subratlla l'investigador del CSIC. "Ens podem trobar en el fet que s'estigui fent un joc amb diners públics per afavorir una inversió privada", hi afegeix Vallespinós.

"El cavall de Troia"

Per a Stop Macro Parc Eòlic i IAEDEN - Salvem l'Empordà tampoc és acceptable que la Generalitat ja estigui parlant de les expropiacions de la línia d'evacuació del Plemcat quan el projecte encara no s'ha aprovat. Aquesta estesa elèctrica tindrà més de 40 quilòmetres, dels quals 25,8 passaran per sota aigua i els 16,2 restants seran terrestres. La línia, de 66 kV, afectarà els termes municipals de Sant Pere Pescador, l'Escala i Empúries, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür, on s'ubicarà una subestació. 

L'advocat de Stop Macro Parc Eòlic, Eduard de Ribot, insta el territori a no signar cap acord per a la línia d'evacuació. "Que ningú es deixi entabanar per una expropiació quan encara no s'ha aprovat ni el projecte que serveix per executar-la", subratlla De Ribot. "Que no es donin facilitats per expropiar, perquè el Plemcat serà la primera petjada que suposarà l'entrada del cavall de Troia al golf de Roses", hi afegeix l'advocat, en referència als parcs eòlics marins.

Demanda al Tribunal Suprem

En paral·lel, ambdues entitats del territori també tenen un altre front obert. En aquest cas, judicial. Perquè ara fa pocs dies, a principis de juliol, han entrat davant del Tribunal Suprem (TS) l'escrit de demanda pel contenciós que van interposar contra el POEM i la zonificació que permet instal·lar aerogeneradors al golf de Roses (la coneguda com a LEBA1).

En aquest escrit, que les entitats opositores acompanyen amb 50 documents i una desena d'informes tècnics, s'hi exposen tots els motius pels quals se sol·licita a l'alt tribunal espanyol que anul·li tant el POEM com la LEBA1. Entre d'altres, en referència al golf de Roses, s'hi exposa que tot l'àmbit afectat té un "valor ambiental excepcional" i que, a l'hora de dibuixar-lo sobre plànol, no s'han tingut en compte ni els impactes paisatgístics ni tampoc sobre el turisme o la pesca que tindran els aerogeneradors marins.

Eduard de Ribot destaca, a més, que el Govern espanyol ha "discriminat" el golf de Roses, perquè hi ha altres zones del litoral -inicialment incloses dins els POEM- que n'han acabat sortint per les afectacions que els parcs eòlics tindrien damunt diferents espècies, la pesca o el turisme. L'advocat ha posat com a exemples Menorca, on la zonificació afectava un ocell, la balàdriga balear, "que també és present al golf de Roses", o al Cap de Gata i a Gran Canària; en aquest cas, pels impactes damunt la pesca i el turisme.

En el cas de l'Alt Empordà, Eduard de Ribot s'atreveix a parlar d'una "desviació de poder" i creu que l'Estat ha mantingut tota l'àrea afectada per la LEBA1, precisament, perquè aquí hi va haver "fins a sis empreses" que van mostrar interès per instal·lar-hi molins. "Per tant, aquí hi ha un interès productiu i de fer negoci, però per damunt d'aquest aquell que ha de prevaldre és l'ambiental", subratlla l'advocat, dient que estan "convençuts" que el Tribunal Suprem els donarà la raó.

Després que les dues entitats opositores hagin presentat la demanda, el contenciós continua fent camí. Ara, allò que farà el Tribunal Suprem és demanar a l'advocacia de l'Estat i a les empreses energètiques -que també estan dins la causa- que presentin tota la seva prova. I a partir d'aquí, el tribunal estudiarà la documentació i emetrà sentència, cosa que De Ribot preveu que sigui en el termini d'un any. A banda de presentar al·legacions i tirar endavant el contenciós, ambdues entitats també porten a terme una campanya per recollir signatures contra el POEM i el Plemcat. En el primer cas, en sumen més de 25.000; i en el segon, més de 2.000.

Greenpeace alerta de trams de la costa catalana “enmolt mal estat” i de l’efecte de la turistificació

Greenpeace alerta que la Costa Brava patirà "retrocessos" i "es començaran a perdre platges"

A la Costa Brava, l'entitat cita fins a 10 indrets on la pujada del nivell del mar serà molt significativa

Només a Girona més de 15.000 habitatges estan construïts en zones inundables

Greenpeace alerta de trams de la costa catalana "en molt mal estat" i de l'efecte de la turistificació

L'entitat apunta que les platges de Barcelona són de les més perjudicades pel turisme i dels riscos derivats de la meteorologia a les comarques gironines

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries/Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 23/07/2024.- Segons un despatx de l'agència EFE, Greenpeace ha alertat que diversos trams de la costa catalana estan "en risc" i que en els propers 10 anys patiran "retrocessos importants" i "es començaran a perdre platges", sobretot al Maresme i al Delta de l'Ebre.

Així consta a l'informe Crisi a Tota Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral del Principat de Catalunya davant dels riscos de l'emergència climàtica que Greenpeace ha presentat aquest dimarts. En l'estudi, l'entitat repassa els principals riscos per als 8.000 quilòmetres de litoral que té el Regne d'Espanya.

La pujada del nivell del mar, l'augment de la temperatura marina, la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems i el turisme massiu són les principals causes de perill per a les costes, segons Greenpeace. "No hi ha regió costanera, i Catalunya destaca negativament en aquest sentit, que no estigui exposada a riscos per excés d'urbanització i infraestructures, contaminació, barreres artificials (com dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el malbaratament de recursos naturals i la canalització, soterrament i desviament de lleres fluvials", indica l'informe. Totes aquestes actuacions han provocat "desequilibris que es tradueixen en la reculada i pèrdua de les platges, i amb elles, la seva funció de barrera protectora, fet que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral", afegeix el text.

Greenpeace alerta que "platges i passejos marítims desapareixen cada temporal, mostrant que les mesures aplicades fins ara, com contenir al mar amb ciment i formigó i reposar sorra artificialment a les platges, són inservibles". "La situació és especialment greu a la costa del Maresme, on l'augment de l'erosió, la reducció d'aportacions naturals de sediments i la destrucció dels ecosistemes costaners provoquen, igual que a d'altres punts del Llevant, que les platges pràcticament desapareguin a l'hivern". El cas més greu és el de la platja de Montgat, on ha desaparegut el 90 % de la sorra, segons l'entitat. Sobre els passejos marítims, afirmen que "juguen un paper molt negatiu per a la supervivència de les platges, en limitar-les impedint que exerceixin el seu paper com a dissipadores de l'energia que ve del mar".

Zones en risc

La pujada del nivell del mar afectarà molt significativament la costa catalana i, per a finals de segle, la costa pot retrocedir fins a 70 metres, ha afirmat Greenpeace. En sis anys, l'entitat ha indicat que aquest ascens posarà en risc diverses àrees del Principat de Catalunya.

La Costa Brava

A la Costa Brava, l'informe cita Empuriabrava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d'Empúries, l'Estartit, Mas Pinell, Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Blanes,

A la costa de la demarcació de Barcelona, estan en risc Mataró, Premià de Mar, Alella, Sant Adrià de Besòs, Barceloneta, Delta del Llobregat, Garraf i Vilanova i la Geltrú.

Les platges en risc de la demarcació de Tarragona són les de Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, l'Ametlla de Mar i el Delta de l'Ebre.

"L'augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems com onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, incendis i inundacions està passant una elevada factura a la costa catalana", segons l´informe.

L'entitat afegeix que si hi sumem l'increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d'oxigen dissolt a l'aigua, es disparen de forma exponencial els riscos.

Com a amenaça per a les platges, Greenpeace ha afegit que un 15 % de la superfície urbanitzada està situada en zona inundable, cosa que "augmenta molt el risc durant les pluges torrencials", ha indicat l'entitat, que ha assenyalat que només a la Costa Brava més de 15.000 habitatges estan construïts en zones inundables.

L'informe també assenyala que les zones on hi ha més risc d'inundació són el Delta de l'Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones properes al Delta del Llobregat i Besòs (àrea metropolitana de Barcelona) i diversos punts de l´Alt Empordà.

La desaparició del Delta de l'Ebre

"Al Delta de l'Ebre, l'erosió i l'enfonsament del sòl ja estaven causant danys, però el canvi climàtic l'està devorant literalment", ha alertat Greenpeace. En aquesta zona, l'entitat ha concretat que "els temporals i la pujada del nivell del mar fan desaparèixer platges quilomètriques", que en els darrers 15 anys ha desaparegut un quilòmetre i mig de costa i que "els cultius de musclos se n'estan ressentint greument". "En menys d'una dècada, la producció de musclos ha baixat de deu a tres milions de tones", mentre que "els plans per a la seva conservació són només pedaços i el Delta no sobreviurà si no li arriben prou sediments del riu Ebre", ha indicat l'entitat.

Sobre la turistificació, l'informe assenyala que "afecta severament la costa catalana, especialment Barcelona, on la situació és tan insostenible que l'ajuntament ha anunciat mesures per posar límit tant als lloguers turístics com a l'afluència de creuers a la ciutat". "No obstant el projecte de construcció de la setena terminal de creuers segueix en marxa i l'Ajuntament estima que Barcelona encara té potencial per a 5.000 places hoteleres més", adverteixen, alhora que subratllen que "megaprojectes com el Hard-Rock planejat entre Vila-Seca i Salou (Tarragonès) necessitarien la mateixa quantitat d'aigua que 30.000 persones".

Amnistiat el jove a qui van jutjar per despenjar la banderadel Regne d’Espanya de la seu de la Generalitat a Girona

Amnistiat el jove a qui van jutjar per despenjar la bandera del Regne d'Espanya de la seu de la Generalitat a Girona

El tribunal el va absoldre d'ultratge a la bandera però li va imposar una multa de 1.080 euros per desordres públics

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 23/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Audiència de Girona ha amnistiat el jove a qui van jutjar per despenjar la bandera del Regne d'Espanya de la seu de la Generalitat durant el primer aniversari de l'1-O. El tribunal el va absoldre del delicte d'ultratge a la bandera, però sí que el va condemnar per un delicte de desordres públics, per formar part del grup de 300 persones que aquell dia va irrompre a la seu de la Delegació a Girona de la Generalitat. Ara, la Secció Quarta de l'Audiència de Girona ha emès una executòria, on revisa la causa, i conclou que els fets s'emmarquen dins els supòsits que recull la llei d'amnistia perquè s'apliqui la mesura de gràcia. "En vista que els fets es van fer en el context de les protestes per commemorar l'1 d'Octubre [...] procedeix decretar l'amnistia", recull l'escrit.

La causa contra aquest jove es va convertir en la primera que va arribar a judici per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l'1-O. Durant les protestes, les i els manifestants van tallar les vies de l'AVE i, després, van entrar a l'edifici de la Generalitat i van despenjar-ne la bandera monàrquica espanyola de la façana.

El jove encausat, Jordi Alemany, s'enfrontava inicialment a 5 anys de presó i a multes per valor de 7.200 euros per atemptat contra agent de l'autoritat, lesions, danys, desordres públics i ultratge a la bandera del Regne d'Espanya. Al final del judici, però, la Fiscalia tan sols va mantenir aquests dos últims delictes i va reduir la petició a 1 any de presó i 1.260 euros de multa. La defensa, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, en demanava l'absolució.

La sentència va absoldre Alemany del delicte d'ultratge a la bandera del Regne d'Espanya, perquè va concloure que, tot i que el jove  formava part del grup de 300 persones que van irrompre a la Delegació, no es va poder determinar que fos ell qui despengés la bandera. A més, aleshores, l'Audiència també va concloure que el simple fet de despenjar la bandera monàrquica espanyola i tirar-la a terra no es podia considerar, per si sol, un ultratge. Tot i això, però, l'Audiència de Girona sí que va condemnar Jordi Alemany per un delicte de desordres públics atenuat, pel qual li va imposar una multa de 1.080 euros. Segona la sentència, l'encausat formava part del grup que va arribar a la seu de la Generalitat cap a dos quarts de deu del matí d'aquell 1 d'octubre del 2018, després del tall a les vies de l'AVE, i van irrompre'n a l'interior després de colpejar les portes giratòries i trencar el cordó de seguretat format pels vigilants i els Mossos d'Esquadra.

"És preceptiu declarar l'amnistia"

Ara, la del jove s'ha convertit en una de les causes que ha revisat l'Audiència de Girona després de l'aprovació i entrada en vigor de la llei d'amnistia. Després de donar trasllat a les parts perquè es posicionessin, el tribunal de la Secció Quarta ha emès una executòria que parafraseja part de la llei i de la sentència que va condemnar l'activista.

L'escrit subratlla que l'article 1 de la llei d'amnistia empara "els actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l'autoritat o resistència" que van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 "en el context del denominat procés independentista català".

I entrant ja en el cas en concret, la Secció Quarta recull que "en vista que els fets van ser realitzats en el context de les protestes per la commemoració de l'1 d'Octubre", i que el delicte de desordres públics és un dels que és "susceptible" de gaudir de la mesura de gràcia, "és preceptiu declarar l'amnistia" per a Alemany. Per això, la sala acorda extingir la responsabilitat penal i cancel·lar "tots els registres, anotacions i antecedents, inclosos els policials" que facin referència al cas.