dilluns, 6 de febrer de 2023

Indalecio Martínez Martín

Necrològica d'Indalecio Martínez Martín apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 9 d'abril de 1949

Necrològica d'Indalecio Martínez Martín apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 9 d'abril de 1949


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de febrer de 1907 neix a Fuente de Cantos (Tentudía, Badajoz) l'anarcosindicalista Indalecio Martínez Martín 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Indalecio Martínez Martín: El 6 de febrer de 1907 neix a Fuente de Cantos (Tentudía, Badajoz, Extremadura) l'anarcosindicalista Indalecio Martínez Martín. El seu pare es deia José Martínez i la seva mare, María Martín.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la Guerra Civil va perdre les dues cames.  

Llicenciat amb el grau de sergent de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, el 5 de març de 1938 s'instal·là a Barcelona. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

Instal·lat després de la Segona Guerra Mundial interimperialista a Muriés (Boques del Roine, Provença, Occitània), milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta població. La seva companya fou Josefa Amador.  

Indalecio Martínez Martín va morir el 24 de març de 1949 a l'Hospital Hôtel-Dieu d'Arle (Boques del Roine, Provença, Occitània). 


Llagostera també commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

Llagostera també commemora el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació 

L'acte va tenir la presència i el suport de tots els grups polítics amb representació municipal, Llagostera per la Independència i l'acompanyament musical dels alumnes de l'escola de música 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 06/02/2023.- Llegim a El Punt Avui i Diari de Girona que amb una ofrena floral a la plaça de l'Exili en record de totes les persones que van lluitar per la llibertat i van patir exili, deportació o mort, ahir diumenge, Llagostera va commemorar el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació.  

L'acte va tenir la presència i el suport de tots els grups polítics amb representació municipal, Llagostera per la Independència i l'acompanyament musical dels alumnes de l'escola de música de Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona), 


Demà dimarts manifestació sindical a Perpinyà contra la reforma de les pensions

Demà dimarts tercera jornada de vagues i mobilitzacions sindicals contra la reforma governamental francesa de les pensions 

A Perpinyà manifestació des de la plaça Catalunya a les 10:30h 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 06/02/2023.- A Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), en el marc de la jornada de vagues i mobilitzacions a la República Francesa contra la reforma governamental a de les pensions, els sindicats han convocat de nou demà dimarts manifestació des de la plaça Catalunya de la ciutat, a les 10:30h. 


Animalistes també a la ciutat de Girona es manifesten contra la caça

Manifestació contra la caça a Girona.

Animalistes també a la ciutat de Girona es manifesten contra la caça 

Reclamen que tots els gossos utilitzats per caçar estiguin inclosos en la Llei de Protecció Animal 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 06/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que la Plataforma No a la Caça es va manifestat a Girona en rebuig a la caça i en favor de «la protecció de tots els gossos», reclamant que tots els gossos utilitzats per caçar han d'estar inclosos en la Llei de Protecció Animal. 

La convocatòria, que va aplegar una cinquantena de persones amb els seus gossos, va tenir com a punt de trobada la Devesa. 


diumenge, 5 de febrer de 2023

La importància de recordar l'exili durant un acte a la Vajol

La importància de recordar l'exili durant un acte a la Vajol 

La consellera de Memòria ha participat del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Vajol (massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) 05/02/2023.- Llegim al portal El Gerió Digital que la consellera de Justícia i Memòria de la Generalitat, Gemma Ubasart, ha participat aquest diumenge en l'homenatge institucional del Dia Nacional de l'Exili i la Deportació a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat Cabrera, comtat de Peralada). Ubasart ha reivindicat la importància de commemorar el dia d'avui, perquè "recordar l'exili és una eina perquè esdeveniments així no es tornin a repetir, ni a Catalunya ni enlloc". 

La consellera ha remarcat el valor del llegat "magnífic de llibertat, d'autogovern i de justícia social" de la memòria republicana i, en aquest sentit, ha reiterat la "voluntat de fer un pas més i transformar-la en palanca de canvi i en garant de la no repetició". La seva voluntat és fer-ho a través de la nova llei de Memòria Democràtica que està previst que s'aprovi aviat. 

Ubasart també ha fet una crida a la solidaritat amb aquells qui arriben a Catalunya fugint de situacions complicades. "Avui recordem un episodi negre de la història del nostre país, que volem que serveixi per a refermar el nostre compromís amb tots i totes les exiliades i les deportades del món que en molts llocs del planeta, també a Europa, estan buscant una segona oportunitat", ha dit. 

L'acte ha consistit en una caminada d'un quilòmetre i mig per la mateixa ruta que van seguir els alts càrrecs dels Governs de la Generalitat, d'Euskadi i de la República Espanyola així com de les Corts espanyoles per exiliar-se: pel coll de Lli, a la Vajol (massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú) i Morellàs i les Illes (massís de les Salines, Vallespir, comtat de Vallespir).  

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, i el director del Museu Memorial de l'Exili (MUME), Enric Pujol, també hi han participat. 

El coll de Lli és el lloc per on, el 5 de febrer de 1939, van travessar la frontera el president de Catalunya Lluís Companys; el lehendakari basc José Antonio Aguirre; el president de la República Espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio. 

Posteriorment, la consellera ha visitat les tres exposicions del MUME: la mostra permanent sobre l'exili republicà; l'exposició temporal sobre còmics i exili, i Art i memòria, de l'artista Miquel Duran, que tracta dels exilis i les migracions contemporànies. 

Dia Nacional de l'Exili i la Deportació 

El 5 de febrer es commemora el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, una efemèride que recorda --des que va ser instaurada per la Generalitat, l'any 2017-- els mils de milers de persones que van emprendre el camí de l'exili en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939. 

Els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes --el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern d'Euskadi, José Antonio de Aguirre; el president de la República Espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio-- van fugir de l'ofensiva militar franquista a Catalunya pel coll de Lli, juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l'escriptora Mercè Rodoreda, entre d'altres.  

La major part d'exiliats i exiliades no van tornar mai més a casa seva. Es calcula que per la Jonquera i el Portús van passar 220.000 persones de camí a l'exili, quasi la meitat de totes les que van fugir. 


Severí Albarracín Broseta

Severí Albarracín Broseta

Severí Albarracín Broseta


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 de febrer de 1878 mor a Barcelona el mestre d'escola, destacat militant internacionalista i anarquista Severí Albarracín Broseta, també conegut com Gabriel Albagès. Havia nascut en 1850 a Llíria (Camp de Túria 

En 1874, perseguit, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Suïssa, sota la documentació de l'internacionalista i aliancista barceloní Gabriel Albagès 

El juny de 1877 passà la frontera del Pirineu Oriental ja malalt de tisi i s'establí a Barcelona 

Severí Albarracín Broseta: El 5 de febrer de 1878 mor a Barcelona  el mestre d'escola, destacat militant internacionalista i anarquista Severí Albarracín Broseta, també conegut com Gabriel Albagès. Havia nascut en 1850 a Llíria (Camp de Túria, País Valencia).  

Estudià per a mestre a l'Escola Normal de València (l'Horta de València, País Valencià) fins que aconseguí el títol superior, alhora que obtingué diversos premis per la seva aplicació pedagògica.  

Militant de la Joventut Republicana de València, cap al 1870 portà una escola d'infants instal·lada al Centre Republicà Instructiu de Valencià fins que fou expulsat pel seu pensament social revolucionari.  

L'abril de 1872 assistí com a membre de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), però no com a delegat, al II Congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT que tingué lloc a Zaragoza (Comarca Central, Zaragoza, Aragó), on fou elegit, en substitució de Francisco Mora, membre del II Consell Federal de la FRE, integrat fonamentalment per seguidors de l'Aliança de la Democràcia Socialista (ADS) bakuninista i de la qual formava part, amb el càrrec de secretari de la Comarca del Sud.  

Entre desembre de 1872 i gener de 1873 prengué part, en representació del Consell Federal, en el III Congrés de la FRE a Córdoba (Comarca de Córdoba, Córdoba, Andalusia), on formà part de la comissió que elaborà el dictamen sobre els «Mitjans per establir escoles purament internacionalistes al nombre més gran possible de poblacions» --on es reivindica una instrucció antiautoritària, anticlerical i antiburgesa, impartida per obrers als locals de les mateixes societats obreres amb l'obrer com a destinatari-- i fou elegit vocal de la nova Comissió Federal, organisme que substituí l'anterior Consell Federal, que s'establiria a Alcoi (Alcoià, País Valencià).  

El 7 de gener de 1873 la Comissió Federal engegà les seves tasques i fou elegit secretari de l'Interior. Pocs dies més tard, va ser designat secretari de Correspondència i d'Estadística de les comarques Sud i Centre.  

Aliancista bakuninista destacat, fou un dels membres més combatius i socialistes revolucionaris de la Comissió Federal i jugà un paper destacat en l'aixecament internacionalista d'Alcoi que instaurà la revolució social a la ciutat l'estiu de 1873.  

El 8 de juliol d'aquest any, com a membre de la Comissió Federal, dirigí la vaga genera en demanda de millores salarials, preludi de l'esclat revolucionari alcoià. L'endemà, també encapçalà la comissió d'internacionalistes que s'entrevistà amb l'alcalde republicà federal Agustí Albors Blanes per exigir-li la dimissió i imposar-li la cessió del seu comandament al Comitè de Salvació Pública al capdavant del qual es trobava. Aquest comitè local es va fer càrrec de la situació per poc temps, ja que les notícies de l'avanç de l'Exèrcit espanyol van motivar la fugida de la Comissió Federal, encara que pocs dies després una Junta Revolucionària --integrada per internacionalistes menys destacats-- va prendre de bell nou les rendes. Considerat com a l'instigador de la Revolució del Petroli, com fou batejada, fou requerit per la justícia per a respondre als càrrecs de sedició, incendi i assassinat, però havia aconseguit fugir salvant la documentació orgànica de la FRE, i va ser processat i jutjat en rebel·lia.  

S'instal·là a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova) amb la Comissió Federal i durant les persecucions i il·legalitzacions de l'AIT treballà constantment en la reorganització de la FRE, esquivant els escorcolls policíacs.  

El 9 d'abril de 1874 va ser detingut quan sortia de Correus, on havia portat un paquet de 4.130 exemplars del Manifest de la Comissió Federal. A tots els treballadors de la Regió Espanyola amb destinació a Catalunya. Per evitar que es descobrís la seva personalitat, ja que estava encausat pels fets d'Alcoi, es va fer responsables dels impresos Nemesio Gili --internacionalista, metge, advocat i ex-secretari del president de la Primera República espanyola Estanislau Figueras i Moragas--, el qual al·legà que Albarracín era el seu criat. Finalment, i després que Tomás González Morago pagués una fiança, fou alliberat.  

Dies després d'aquests fets, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a Suïssa, sota la documentació de l'internacionalista i aliancista barceloní Gabriel Albagès.  

Establert a Le Locle (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), els companys anarquistes de la Federació del Jura, especialment l'antic communard Dargere, li van proporcionar feina dins el ram de la rellotgeria, tasca per la qual no estava prou capacitat. Després marxà a la ciutat de Neuchâtel (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), on treballà com a gravador.  

En aquesta època traduí al castellà Esquisses historiques, de James Guillaume, a qui conegué personalment --la traducció l'acabà José García Viñas--, a més d'altres destacats militants anarquistes (Mikhail A. Bakunin, Jean-Luis Pindy, Paul Brousse i altres).  

Com a membre del Comitè Federal del Jura i del Comitè de l'AIT va anar a Berna (Berna, Romandia, Arpitània, Suïssa) per assistir al Congrés de l'AIT d'octubre de 1876, on trobà els delegats de la FRE Trinidad Soriano i José García Viñas, però finalment no assistí després de barallar-se amb aquesta delegació.  

Instal·lat a Chaux-des-Fonts (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa), va treballar pintant parets i fent de guixaire i es relacionà amb Piotr Kropotkin, amb qui travà una intensa amistat.  

Cridat per la Comissió Federal, el juny de 1877 passà la frontera del Pirineu Oriental ja malalt de tisi i s'establí a Barcelona.  

El juliol de 1877 va escriure diverses cartes als companys suïssos on explicava la seva confiança en un aixecament republicà dels partidaris de Ruiz Zorrilla que servís per a esperonar la revolució social que desitjava.  

En aquests últims anys lluità contra la tendència «política» i el pragmatisme sindicalista en el moviment anarquista.  

Severí Albarracín Broseta va morir el 5 de febrer de 1878 a Barcelona de tuberculosi, assistit pels metges anarquistes José García Viñas i Nemesio Gili.  

Un carrer a Alcoi porta el seu nom. 


Fugida dels 29 avions republicans des de Vilajuïga a Carcassona

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 de febrer de 1939, 29 avions republicans surten de l'aeroport militar de Vilajuïga, a l'Alt Empordà. i arriben a Carcassona 

Els avions són requisats per les autoritats franceses i els pilots detinguts 

Fugida dels 29 avions republicans des de Vilajuïga a Carcassona:  

El 5 de febrer de 1939 l'esquadra de 29 avions republicans (Polikarpov I-15 i I-15 bis, dits «Chato» i «Super Chato») de l'aeroport militar de Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà) va volar fins a Carcassona (Aude, Occitània), on els pilots es van lliurar a les autoritats franceses com a refugiats de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Comandava l'operació el capità d'aviació Emilio Galéra Macias, nascut a Jaén (Comarca Metropolitana de Jaén, Jaén, Andalusia). Mentre els avions van quedar a l'aeroport de Carcassona -Salvaza intervinguts per la Gendarmeria francesa amb l'intenció de ser aparcats a l'aeroport de Tolosa Francazal (Tolosa de Llenguadoc, Alta Garona, Occitània), els pilots es van allotjar provisionalment a l'Hotel Central de Carcassona com a detinguts. 

Des de l'aeroport de Tolosa Francazal els avions republicans foren entregats al govern franquista en el decurs del mes de març de 1939, abans de la victòria del general Franco de l'1 d'abril d'aquell any. Això en raó de l'acord Bérard-Jordana signat entre el Govern francès i els franquistes el 25 de febrer de 1939. Entre altres disposicions, aquest tractat preveia que la els Govern francès entregaria a Franco totes les armes republicanes que els soldats de la República Espanyola havien hagut d'entregar a la Gendarmeria francesa al passar la frontera del Pirineu durant la Retirada republicana a Catalunya el primer dies de febrer d'aquell any. L'ambaixador de la República Francesa enviat el 2 de març de 1939 va ser qui governaria durant l'Ocupació alemanya, el mariscal Philippe Pétain. 

Le capità republicà Emilio Galera Macias fou pilot de la Real Air Força (RAF) dels Regne Unit. El seu fill i la seva esposa, Delia de la Puente, furen arrestats i empresonat pels franquistes l'octubre de 1939 a San Marcos.  

Emilio Galera Macias va morir a Anglaterra en 1986, deu anys després de la mort de Franco i haver pogut trobar-se amb la seva família a Léon. 

Bibliografia: 

Alfred Raucoules, L'aviation à Carcassonne, Tomo II, pp.152; Patrick Lauréan, L'aviation républicaine espagnole, 1978, Ed. Larivière;  

Hors-série Avions núm. 3; Aeroplano, Revista de historía aeronáutica, 2004, Núm. 22; Martial Andrieu [http://musiqueetpatrimoinedecarcassonne.blogspirit.com/], 5 février 1939 : 29 avions de la République Espagnole se posent à Carcassonne, publicat el 05/02/2023.   

Si vols saber més: 

[http://musiqueetpatrimoinedecarcassonne.blogspirit.com/archive/2023/02/05/5-fevrier-1939-29-avions-de-la-republique-espagnole-se-posen-3336507.html]. 


dissabte, 4 de febrer de 2023

Protesta de CATAC a les portes de l’Hospital de Santa Caterina, a Salt

Protesta de CATAC a les portes de l'Hospital de Santa Caterina, a Salt 

Queixes sindicals a causa del conveni propi de Metges de Catalunya amb el Departament de Salut de la Generalitat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 04/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que treballadores i treballadors convocats per CATAC van protagonitzar dimecres una concentració de protesta sindical a les portes de l'Hospital de Santa Caterina, a Salt (Gironès, comtat de Girona), per mostrar el seu malestar contra l'acord entre el Departament de Salut i Metges de Catalunya perquè "es prescindeix de la resta de categories i es tracta d'un conveni insuficient i desigual". Per això es demanen millores "per a tothom". 


Salvem Solius no vol que l’abocador sigui un pas de deixalles

Salvem Solius no vol que l'abocador sigui un pas de deixalles 

Encara que cessi el dia 12 l'activitat de l'abocador, defensen que el TSJC hi va trobar a faltar autorització ambiental 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 04/02/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les deixalles de 15 municipis del Baix Empordà i el Gironès deixaran de dipositar-se a l'abocador de Solius (Llagostera/Santa Cristina d'Aro) a partir de diumenge de la setmana vinent, però a partir de l'endemà els camions de 14 de les poblacions --llevat de Torroella de Montgrí, que anirà a Pedret (Alt Empordà)-- continuaran fent servir les instal·lacions com a planta de transferència per organitzar, des d'allà, expedicions cap als centres de tractament de Lloret de Mar i Vacarisses. 

És una solució que en diuen "provisional", a la qual s'oposa l'entitat Salvem Solius, que va forçar als jutjats les sentències de clausura de l'abocador i creu que amb aquesta mesura es "pretén evitar el compliment de la sentència i l'associació sol·licitarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la seva nul·litat". 

L'associació sosté que les instal·lacions complementàries del complex "no disposen d'autorització ambiental, perquè aquesta autorització fou anul·lada per la sentència del 7 de juliol del 2020", i a banda de la planta de compostatge s'ampliarien a les premses i espais de pretriatge i descàrrega. Critiquen, a més, l'absència de la garantia d'un milió per pagar la clausura --per part del Consorci o l'empresa gestora GBI-- i insten la Generalitat a sancionar la societat, d'acord amb el contingut de la resolució judicial. Per Salvem Solius, l'acord del Govern de la Generalitat per salvar la prestació dels serveis als municipis habilita que "l'actual empresa explotadora del Complex de tractament de residus de Solius pugui continuar explotant-lo sense disposar d'un contracte públic vàlid i vigent, beneficiant directament a aquesta empresa". 

Santa Cristina d'Aro, amb l'ARC 

Per la seva banda, l'equip de govern municipal de Santa Cristina veu bé l'alternativa facilitada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i agraeix la clausura de l'abocador, que era una reivindicació històrica i recurrent del municipi. Segons comentava ahir el regidor de Medi Ambient, David Segarra: "La solució que se'ns proposa ens sembla correcta i adequada ja que no només ens permetrà continuar amb el servei de recollida sinó que, a més, millora el procés ja que els residus aniran a una planta de tractament abans d'arribar a l'abocador". Amb aquest nou sistema s'evitarà que grans quantitats de rebuig vagin a parar a l'abocador, ja que se separaran abans.  

D'altra banda, el director de l'ARC, Isaac Peraire i Soler, també va anunciar que s'incrementarà en 18 euros el cost per tona de rebuig, que passarà dels 118 als 136 euros. En aquest sentit, el consistori compta que aquest augment total, pel que fa al municipi de Santa Cristina d'Aro, "serà d'uns 30.000 euros a l'any, aproximadament, un import que s'ha reduït dràsticament gràcies a la implantació del porta a porta el passat mes de desembre de 2022".El govern local d'ERC i JxCat recorda les dades anunciades a mitjans de gener: "Gràcies al nou sistema de recollida selectiva instaurat al nucli de Santa Cristina d'Aro, s'ha disminuït la quantitat de tones recollides pel que fa a la fracció del rebuig en un 30 %, tenint en compte el còmput global del municipi. És precisament aquesta reducció la que ha fet disminuir el cost que ha d'assumir el consistori, que seria d'uns 50.000 euros si no s'hagués implantat el porta a porta".Pel que fa a aquests 30.000 euros d'increment, el consistori informa que "seran assumits pels pressupostos generals de l'Ajuntament, de manera que no afectaran a nivell econòmic a la ciutadania. Tampoc ho faran a nivell de servei, que continuarà funcionant com fins ara". 


La Plataforma Aturem la Guerra projecta a Banyoles el documental 'Dixan' per denunciar que "el racisme encara és vigent"

La Plataforma Aturem la Guerra projecta a Banyoles el documental 'Dixan' per denunciar que "el racisme encara és vigent" 

Recull el testimoni de quatre persones extradides a Algèria acusades de terrorisme sense proves 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 04/02/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques de Girona ha projectat aquest dissabte a les sis de la tarda el documental 'Dixan' a Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú). Ho ha fet coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Estany, en què es van detenir a Catalunya 23 persones per estar suposadament vinculades amb el jihadisme. Durant els escorcolls a les cases, no es van trobar armes ni substàncies químiques, sinó detergents. Per això, se'ls va anomenar 'Comando Dixan'. Cinc dels detinguts van ingressar a presó i van acabar sent deportats a Algerià, on l'agost del 2015 diversos membres de la plataforma es van desplaçar per retrobar-se amb aquestes persones i fer un documental del seu cas. 

Els membres de l'anomenat 'Comando Dixan' que apareixen al film són Ali Kasouka, Souhil Kasouka, Mohamed Amine Benaboura Zacaria i Mohamed Tahraoui. "El documental neix amb l'objectiu de visibilitzar un cas de vulneració de drets per part de l'Estat", relata l'integrant de la Plataforma Aturem la Guerra i de l'Espai Antiracista, Mostafà Shaimi. També explica que des de la plataforma es va entendre el cas "en clau de racisme". 

La projecció s'ha fet coincidir amb el vintè aniversari de l'Operació Estany com a iniciativa local de la gent de Banyoles "que han volgut rememorar el cas". Tal com explica Shaimi, "Banyoles ha estat un municipi clau de l'Operació Estany, que es referia al municipi". La majoria de les persones investigades pel cas eren veïns i veïnes de la capital del Pla de l'Estany. "Ho han volgut fer per una qüestió història, però també per denunciar que aquest racisme encara és vigent", denuncia el membre de l'Espai Antiracista. 

Operació Dixan 

El 24 de gener del 2003, es van detenir 23 persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien al Principat de Catalunya per suposada vinculació amb Al-Qaida i tinença d'armes químiques. Les detencions es van fer en el marc de l'Operació Estany, en un moment en què el govern de José María Aznar necessitava fer present l'amenaça jihadista per justificar la participació espanyola a la guerra de l'Iraq. 

Durant els escorcolls a casa de les persones detingudes, la policia no va trobar armes químiques, sinó detergent. Per això, es va batejar el fenomen com a Operació Dixan i la gent va començar a mobilitzar-se al carrer per reclamar la posada en llibertat d'aquestes persones. El Govern espanyol no va voler reconèixer l'error i, tot i que en un primer moment els va deixar anar a tothom, va acabar jutjant sis dels detinguts a l'Audiència Nacional el 2004. Un va quedar absolt i la resta van complir condemnes d'entre sis i nou anys de presó. Un cop acabada la reclusió penitenciària, se'ls va deportar a Algèria per l'aplicació de la Llei d'Estrangeria. 

El 2015, la Plataforma Aturem la Guerra es va desplaçar fins a Algèria per rodar un documental sobre el cas. Va poder parlar amb quatre dels cinc encausats per l'Operació Estany. El documental, que es va finançar gràcies al micromecenatge, té una durada d'una mica més d'una hora. 'Dixan' es va estrenar per primera vegada el 2016. 

Aquest dissabte, després de la projecció al bar La Porta del Món de Banyoles, s'ha fet un col·loqui en el qual han participat un dels membres del 'Comando Dixan', Mohamed Amine Benaboura Zacaria (en connexió des d'Algèria); l'advocat Benet Salellas i quatre membres de la plataforma, Pere Cortada, Quim Gubau, Sílvia Rispau i Mostafà Shaimi. 

En referència a la situació dels extradits, Shaimi ha dit que "és difícil que puguin tornar a Catalunya perquè l'extradició és per terrorisme i s'entén per lògica de l'Estat que, quan una persona és acusada per aquesta causa, pugui difícilment tornar a entrar". 


Juan Castillo Guerrero

Juan Castillo Guerrero (1990)

Juan Castillo Guerrero (1990)


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1934 neix a Málaga l'anarcosindicalista Juan Castillo Guerrero 

Passà la frontera del Pirineu Oriental com emigrant i en decurs dels anys seixanta del segle XX milita en la Federació Local d'Evreux (Eure) de la CNT-AIT en l'Exili 

Juan Castillo Guerrero: El 4 de febrer de 1934 neix a Málaga (Málaga - Costa del Sol, Málaga, Andalusia) l'anarcosindicalista Juan Castillo Guerrero. El seu pare es deia Cristóbal Castillo i la seva mare, Francisca Guerrero.  

Passà la frontera del Pirineu Oriental com emigrant i en decurs dels anys seixanta del segle XX milita en la Federació Local d'Evreux (Eure, Alta Normandia) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Entre el 10 i el 12 de novembre de 1967 fou delegat de la CNT-AIT en l'Exili en el Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que se celebrà a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

En morir el dictador Francisco Franco, s'instal·là amb la seva família a Màlaga i fou un dels fundadors del Sindicat del Transport de la CNT-AIT de la ciutat. Després va ser nomenat secretari de la Federació Local de Màlaga de la CNT-AIT.  

Durant els anys vuitanta del segle XX col·laborà en diverses publicacions, com ara Cenit, CNT i Tierra y Libertad.  

Entre el 12 i el 16 de gener de 1983 fou delegat en el VI Congrés de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona.  

Juan Castillo Guerrero va morir el 17 de juny --algunes fonts citen erròniament el 16 de juny-- de 1991 a la Creu Roja de Màlaga i va ser inhumat a Álora (Valle del Guadalhorce, Malaga, Andalusia). 


Amadeu Comas Bayol

Amadeu Comas Bayol

Amadeu Comas Bayol



El 4 de febrer de 2021 es va publicar que "el 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès l'anarcosindicalista Amadeu Comas Comas". Ara tenim més dades: el segon llinatge era Bayol en comptes de Comas. Així que el nom era Amadeu Comas Bayol. Va morir a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc el 16 de març de 1994 en comptes del 6 de març. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista Amadeu Comas Bayol --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Comas-- 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar a les fortificacions a la frontera francobelga, on va caure presoners dels alemanys i passà per camps nazis de l'Alta Àustria, fins el seu alliberament per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 al de Gusen  

Amadeu Comas Bayol: El 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista Amadeu Comas Bayol --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Comas--. El seu pare es deia Martí Comas i la seva mare, Antònia Bayol. 

Si vols llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Amadeu+Comas]. 


Blas Fabre Domínguez

Necrològica de Blas Fabre Domínguez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 21 de maig de 1979

Necrològica de Blas Fabre Domínguez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 21 de maig de 1979


El 10 d'abril de 2020 es va publicar que "el 10 d'abril de 1979 mor a Sent Jòri (Alta Garona) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. Havia nascut cap el 1907 a Épila (Valdejalón)". Ara tenim més dades: el 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez 

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, i va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja, on van ser tancat junt a centenars de soldats de la 26 Divisió 

Blas Fabre Domínguez: El 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón, Zaragoza, Aragó) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. El seu pare es deia Fernando Fabre i la seva mare, Mónica Domínguez. 

Si vols llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Blas+Fabre+Dom%C3%ADnguez]. 


Erico Pedrazzini

Necrològica d'Erico Pedrazzini apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 10 de desembre de 1949

Necrològica d'Erico Pedrazzini apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 10 de desembre de 1949



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1900 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista i anarcosindicalista Erico Pedrazzini, també conegut com Henri Pedrazzini 

Cap a 1931, després de passar des de la Catalunya Nord la frontera del Pirineu Oriental, s'instal·là a Sabadell 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental   

Erico Pedrazzini: El 4 de febrer de 1900 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista i anarcosindicalista Erico Pedrazzini, també conegut com Henri Pedrazzini. El seu pare es deia Carlo Pedrazzini i la seva mare, Teresa Pisocris.  

Per la seva militància va ser encalçat pels escamots feixistes i hagué de fugir d'Itàlia.  

Després de recórrer diversos Estats europeus, després de passar la frontera del Pirineu Oriental, cap a 1931 s'instal·là a Sabadell  (Vallès Occidental).  

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, lluità als fronts en les columnes confederals.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de Viena del Delfinat (Delfinat, Arpitània) de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT).  

Erico Pedrazzini va morir el 10 de novembre de 1949 a l'Hospital Lucien Hussel de Viena del Delfinat.  

Cal no confondre'l amb Enrico Giovanni Pedrazzini (1902-?), també militant anarquista que lluità en la «Columna Ascaso». 


Activitats de la setmana del 6 al 12 de febrer a l'anònims

Presentació del llibre:
1969
Eduard Márquez
Dimecres, 08/02/2023 a les 18.30 hores
L'autor conversarà amb Miquel Colomer, llibreter i militant antifranquista.



En 1969 Eduard Márquez ha volgut plasmar l'ambient polític i social que es vivia en 1969 a Barcelona, moment en el qual es pot parlar de l'inici de la fi de la dictadura franquista. És el retrat d'una ciutat convençuda que un altre món era possible, que la revolució que havia fracassat en altres llocs podia tenir una última oportunitat aquí".Márquez fa ús de documents d'arxiu (notícies de premsa, informes de policia, documents clandestins) i de testimonis per a compondre el mosaic d'una Barcelona en tota la seva complexitat: el combat polític, de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, amb armes i sense; la lluita obrera, veïnal i estudiantil; les reivindicacions de les dones, dels homosexuals i dels presos; l'experimentació artística; el rupturisme familiar i sexual; la reivindicació ecològica; la cerca espiritual, i la conquesta del carrer i dels espais públics amb manifestacions, festes i concerts.1969 ens ajuda a entendre un moment històric que sovint s'ha construït de manera monolítica en l'imaginari col·lectiu. A través d'aquesta pluralitat ens ajuda a entendre també la pluralitat del present, i intuir el perquè de la nostra realitat actual.

----------------------------------
Presentació del llibre: 
Manual de militància dentro y fuera de la cárcel
GEORGES IBRAHIM ABDALLAH
amb Iñaki Gil de San Vicente, autor del pròleg i un militant de boltxe
Dissabte, 11/02/23 a les 18 hores



Georges Ibrahim Abdallah és un militant comunista, antisionista, antiimperialista, internacionalista, detingut en l'Estat francès el 24 d'octubre de 1984 a Lió, la qual cosa fa que sigui el pres polític que més anys porta en la presó en l'Estat francès i a Europa. Georges és un militant de la resistència palestina que va militar primerament en el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPLP) i després en l'organització marxista antiimperialista Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses. La detenció de Georges Ibrahim Abdallah és l'inici d'una llarga representació teatral polític- judicial, cadascun dels actes del qual constitueix un escàndol d'Estat: canvi d'un motiu d'acusació a un altre, pressions dels Estats Units i Israel a la justícia francesa, incompliment de la paraula de l'Estat, l'advocat de l'acusat que treballa per als serveis secrets francesos, un detingut que podia ser posat en llibertat, però al qual es manté a la presó a causa de pressions constants dels Estats Units i d'Israel. A aquest llibre de Saïd Bouamama li hem posat el títol de Manual de militància dins i fora de la presó perquè la lluita que Georges Ibrahim Abdallah porta des que va començar en el seu Líban natal fins que va ser detingut en l'Estat francès és un exemple de militància revolucionària. Saïd Bouamama no sols explica els avatars de Georges al llarg d'aquests anys de presó, sinó que ens presenta a un militant revolucionari que no ha deixat de ser-ho en cap moment. Com moltes persones militants abans que ell, no concep el seu empresonament com una ruptura o una treva de la seva lluita militant, sinó com una modificació forçada de les condicions d'aquesta lluita. Segons Georges Ibrahim Abdallah, la solidaritat amb les i els presos polítics en general i per a exigir la posada en llibertat de la seva persona en particular no es pot separar de la solidaritat amb les víctimes de la repressió de l'Estat en els barris populars ni de la solidaritat amb les persones militants dels moviments socials. L'ideal de solidaritat de Georges Ibrahim Abdallah no és ni moral ni parcial, és materialista i sistèmica, és a dir, s'arrela en l'anàlisi de la crisi general del capitalisme i del procés de "fascistización" que li acompanya. Georges Ibrahim Abdallah ens diu: «Vint anys després ja no els interessen les nostres organitzacions de lluita, que ja no existeixen, sinó la nostra memòria col·lectiva i, més enllà d'això, una part del patrimoni de l'esquerra revolucionària internacionalista. L'objectiu és aniquilar l'experiència de lluita que es va desenvolupar durant dues dècades a Europa i Orient Mitjà»
--

 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89