dijous, 13 de maig de 2021

Acte a l'Escala: Stop al macro parc eòlic marí Tramuntana, a la badia de Roses


:

Nou judici pels disturbis postsentència a Girona amb un acusat que s'enfronta a 2 anys de presó

Nou judici pels disturbis postsentència a Girona amb un acusat que s'enfronta a 2 anys de presó 

El processat reconeix que era a la manifestació però nega haver llançat objectes contra els Mossos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 13/05/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, avui ha arribat un tercer judici a l'Audiència Provincial de Girona pels disturbis que hi va haver a la ciutat durant les mobilitzacions de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava les i els líders independentistes.  

Aquest dijous s'ha assegut al banc dels acusats un encausat per a qui la fiscalia demana 2 anys de presó per desordres públics a la ciutat de Girona. L'acusació pública apunta que, arran de la sentència del Procés i durant tota la setmana, hi va haver manifestacions de protesta "en institucions i infraestructures gestionades per l'Estat ubicades a la ciutat de Girona". Segons la Fiscalia, l'objectiu de les protestes era "subvertir la pau pública". En aquest context, apunta que hi van haver "enfrontaments entre les forces policials encarregades de garantir l'ordre públic" i diferents "grups violents". 

El fiscal situa el processat la matinada del 19 d'octubre del 2019 a la zona de la Devesa portant "un mall amb el mànec de fusta, un passamuntanyes i una motxilla penjada a l'esquena en al qual transportava quatre encenedors i un esprai de pintura".  

Al judici, uns agents dels Mossos d'Esquadra, que aquella nit anaven de paisà, han explicat que van decidir detenir-lo perquè la "perillositat" que podia suposar el mall.  

En el moment de l'arrest, els agents asseguren que l'ara encausat va intentar fugir però el van poder interceptar a uns 200 metres. Aleshores, van demanar el suports de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos per "protegir la detenció" i evitar que altres manifestants intentessin evitar que l'arrestessin. 

Va ser aleshores quan els antiavalots dels Mossos el van reconèixer com un dels manifestants que hores abans havien llançat objectes contra la línia policial davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, a l'inici dels aldarulls.  

Al judici, un dels agents de l'ARRO ha subratllat que va veure "sense cap gènere de dubte" com feia llançaments: "Jo estava darrere l'escut i hi vaig rebre més d'un impacte d'objectes tirats per ell". 

L'encausat, que ha respost a les preguntes de la defensa, ha reconegut que va ser a la manifestació: "Hi vaig anar per defensar els meus drets". Ha negat, però, haver efectuat llançaments contra els Mossos d'Esquadra.  

La seva defensa, que demana l'absolució, sosté que només hi ha un sol policia que l'incrimina directament i posa en dubte que, tenint en compte que era de nit, que la majoria dels manifestants anaven encaputxats i que els "grups violents" actuaven en forma de "guerrilla urbana", fos capaç d'identificar-lo amb claredat hores després. "Era a la manifestació però no va participar en cap fet violent", ha argumentat la defensa, que afegeix que no hi ha cap "prova contundent" contra l'encausat perquè tampoc apareix en cap imatge dels disturbis aportades a la causa. 

Segons l'agència, el judici, que s'ha fet a la Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Girona, ha quedat vist per a sentència. 


Vaga estudiantina 13 de maig: es manifesten a Girona per acabar amb la ''crisi educativa''

Es manifesten a Girona per acabar amb la ''crisi educativa'' 

Les i els estudiants enganxen cartells a la seu a Girona de la Delegació de la Generalitat i tiren pintura a la Salle 

Accessos blocats i pintades en l'inici de la jornada de vaga a universitats i instituts de Catalunya 

Les i els estudiants són cridats a fer una aturada per a reclamar als rectors que signin el Compromís Contra la Crisi Educativa 

Piquets informatius bloquegen les facultats de la UdG en la jornada de vaga estudiantil 

El SEPC confirma un seguiment alt de la jornada nacional catalana 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 13/05/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les facultats de la Universitat de Girona (UdG) dels campus del Barri Vell i Montilivi estan bloquejades des de primera hora d'aquest dijous per piquets informatius que impedeixen l'entrada dels estudiants en motiu de la vaga. Membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han barrat el pas de les facultats amb tanques, tot i que els professors que han volgut accedir a l'interior ho han pogut fer sense problemes. 

La portaveu del SEPC a la UdG ha avançat que la vaga estudiantina d'aquest dijous s'està desenvolupant sense conflictes i amb un seguiment elevat. Tot i així, el sindicat admet que es fa difícil fer un seguiment de quants estudiants fan vaga i quants no perquè no poden controlar l'assistència a les classes virtuals. 

El SEPC ha convocat una jornada de vaga aquest dijous per pressionar als rectors de les Universitats Públiques catalanes que signin els compromisos presentats pel sindicat fa unes setmanes. Segons asseguren les i els estudiants que s'han mobilitzat les universitats pateixen una "crisi educativa" que ve de lluny i cal actuar-hi. 

Algunes de les demandes són equiparar el preu dels màsters amb els de grau per garantir l'accessibilitat de tots els estudiants i també tenir unes pràctiques remunerades.  

Per altra banda, exigeixen a les Universitats que es posicionin per l'absolució de tots els encausats per protestes estudiantines a les Universitats i un "pla de xoc" per garantir la presència del català a les aules.  

A més, els estudiants volen que els rectors modifiquin els protocols feministes i els plans d'estudi per donar-los una visió més equitativa en termes de gènere. 

La jornada ha arrencat amb piquets informatius a les facultats de Lletres i Educació i Psicologia del Barri Vell i en la resta de centres del campus de Montilivi. Amb tanques barrant les portes dels edificis, les i els membres del sindicat impedien accedir a les aules i animaven a participar en la manifestació d'aquest dijous al migdia. 

La Mar, que és portaveu del SEPC a la Universitat de Girona, ha recordat que els professors i personal d'administració ha pogut accedir sense problemes als edificis.  

La portaveu també ha assegurat que les primeres hores s'han desenvolupat sense cap conflicte destacat i amb un seguiment elevat per part de l'estudiantat a la jornada. 

El SEPC ha afirmat que pràcticament no s'han fet classes al campus del Barri Vell. Tot i així, la portaveu ha confessat que és "difícil" fer un seguiment acurat del seguiment real de la vaga a causa de la semipresencialitat que hi ha actualment a les classes. El fet que part de les i dels estudiants puguin seguir les assignatures des de casa fa que sigui "impossible" fer un cens de quanta gent ha seguit la classe en format virtual. 

Pressió per aconseguir el Compromís de l'ACUP 

La portaveu del sindicat a la UdG ha recordat que la vaga d'aquest dijous és per pressionar els rectors de les Universitats Públiques catalanes perquè des de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) se signi el Compromís amb els cinc punts que demanen per resoldre la crisi educativa. 

A la Universitat de Girona, el sindicat d'estudiants es va reunir amb el rector el dijous 21 d'abril per tractar les peticions que tenia el sindicat. El dia abans ja van tancar-se al Rectorat per pressionar a Quim Salvi que es reunís amb els estudiants.  

Després de la primera trobada, el SEPC va afirmar que hi havia bona sintonia respecte als compromisos però eren conscients que faltava "que els rectors parlessin entre ells" per mostrar de forma unànime el seu compromís per resoldre la crisi educativa. 

Es manifesten a Girona per acabar amb la ''crisi educativa'' 

Com estava previst, les i els estudiants s'han manifestat aquest dijous al migdia pels carrers de Girona per acabar amb la "crisi educativa" que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) es considera que hi ha a les universitats catalanes. 

Segons l'agència, a les dotze del migdia les i els estudiants en vaga s'han aplegat a la plaça del Vi de Girona per protestar en contra de la "crisi educativa" que viu el sistema públic.  

El SEPC ha organitzat una jornada de vaga aquest dijous per exigir que les Universitats Públiques equiparin els preus de la matrícula dels màsters amb els estudis de grau amb l'objectiu de garantir l'accés dels estudis a tota la població. 

Amb la pancarta 'Sortim a guanyar la pública', les i els manifestants han avançat pel passeig de General Mendoza i posteriorment han anat pel carrer Migdia fins arribar davant de la Salle. Allà han omplert la façana d'adhesius i també han llançat ous de pintura negra. Mentrestant les i els estudiants cridaven responsabilitzant-los de la "privatització" de l'educació. Els cartells reivindicatius portaven escrits el missatge 'Aquí es vulnera el dret a l'educació'. 

Després d'aquesta parada, les i els estudiants s'han dirigit fins al carrer de Joan Maragall acompanyats de bombes de fum mentre cridaven "som estudiants i no mercaderies" i "no a la privatització".  

La mobilització estudiantina ha tingut una segona parada davant de la botiga Massimo Dutti de Girona, on les i els estudiants han enganxat cartells a l'aparador acusant-los de contribuir a "la crisi educativa". 

Finalment els estudiants s'han dirigit fins a la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona on també han farcit la façana d'adhesius reivindicatius. Posteriorment, les i els portaveus del sindicat han llegit un manifest reivindicatiu. 

Accessos blocats i pintades en l'inici de la jornada de vaga a universitats i instituts de Catalunya 

Llegim a VilaWeb que l'estudiantat de les Universitats Púbiques i també de secundària està cridat aquest dijous a fer vaga per reclamar als rectors que signin el Compromís Contra la Crisi Educativa.  

Des de primera hora del matí, han blocat l'accés a determinats centres i han fet pintades, per exemple al Campus Mar de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al del Clínic de la Universitat de Barcelona (UB) o a les facultats del Barri Vell de Girona i Montilivi de la Universitat de Girona (UdG), segons ha informat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). 

La protesta reclama l'equiparació de preus de màsters i graus entre sí, la remuneració obligatòria de les pràctiques i el suport per a l'absolució de tots els encausats per defensar la Universitat Pública. A més, demana un pla de xoc pel català contra l'emergència lingüística i protocols feministes efectius. 


Homenatge a tres exiliats de Santa Pau en 1939 que foren deportats a camps nazis

Homenatge a tres exiliats de Santa Pau en 1939 que foren deportats a camps nazis, i de retruc a totes les víctimes del feixisme 

Els deportats eren Miquel Clavaguera, Jaume Pujolàs i Lluís Masó 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Pau (la Garrotxa, comtat de Besalú) 13/05/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l'Ajuntament de Santa Pau (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha inaugurat un mirador i un memorial per homenatjar els tres veïns del municipi deportats a camps nazis i, de retruc, totes les víctimes.  

Sota la inscripció 'A totes les víctimes del feixisme. Mai més enlloc contra ningú', s'ha retut homenatge a Miquel Clavaguera, Jaume Pujolàs i Lluís Masó. Aquest, que dona nom al mirador, va morir a Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) en 1941. Jaume Pujolàs va ser alliberat d'aquest mateix camp nazi de concentració i extermini, però va morir el 1949 per les conseqüències d'haver-hi viscut, i Miquel Clavaguera, pres a Dachau (Baviera, Alemanya), va morir el 1984 a Montoriol (Aspres, Rosselló, comtat de Rosselló). 


A la Regió Sanitària de Girona les darreres hores han mort cinc persones de les pacients de covid-19, hi ha 176 casos nous i 145 persones hospitalitzades

A la Regió Sanitària de Girona les darreres hores han mort cinc persones de les pacients de covid-19, hi ha 176 casos nous i 145 persones hospitalitzades 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són la Bisbal d'Empordà (1.280), Sant Joan les Fonts (1.273), Roses (1.138), Esponellà (1.109) i Tossa de Mar (956), en les primeres posicions al Principat de Catalunya, seguides per Olot (821), Camprodon (689), Lloret de Mar (651), Sant Hilari Sacalm (612), Palafrugell (503), Girona (389), Arbúcies (361), Salt (288), Figueres (274), Palamós (249), Torroella de Montgrí (224), Sant Feliu de Guíxols (219), Vilafant (200), Banyoles (183), Puigcerdà (155), Santa Pau (141), Blanes (133), l'Escala (117) i Sant Jaume de Llierca (34) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 242.666 persones (6.544 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 108.914 persones (1.991 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 13/05/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort cinc persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.121 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.142 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 519 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 73.137 contagis, 176 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,92 i creix una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,84 i baixa una centèsima. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 305 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 308, baixa 3 punts. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 191 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 242.666 persones (6.544 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 108.914 persones (1.991 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són la Bisbal d'Empordà (1.280), Sant Joan les Fonts (1.273), Roses (1.138), Esponellà (1.109) i Tossa de Mar (956), en les primeres posicions al Principat de Catalunya, seguides per Olot (821), Camprodon (689), Lloret de Mar (651), Sant Hilari Sacalm (612), Palafrugell (503), Girona (389), Arbúcies (361), Salt (288), Figueres (274), Palamós (249), Torroella de Montgrí (224), Sant Feliu de Guíxols (219), Vilafant (200), Banyoles (183), Puigcerdà (155), Santa Pau (141), Blanes (133), l'Escala (117), Sant Jaume de Llierca (34), Campdevànol (9), Ripoll (8) i Bellver de Cerdanya (1).  

Hi ha 145 persones hospitalitzades (2 més que ahir) de les quals 34 són a l'UCI (7 menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, baixa a 0,84, una centèsima menys, mentre que el risc de rebrot baixa a 191 (-4), segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies igualment disminueix i passa de 231,74 a 227,66. 

S'han declarat 1.011 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 615.750. El 4,82% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu.  

S'ha informat de 18 noves morts, amb un total de 22.046 defuncions en tota la pandèmia de covid-19.  

Hi ha 1.227 persones ingressades als hospitals, 54 menys que en el balanç anterior, i 410 persones a l'UCI, 13 menys que fa 24 hores. Aquesta xifra d'ingressats a l'UCI no era tan baixa des del 28 de març, quan hi havia 403 crítics. 


Germana Valverde

Necrològica de Germana Valverde apareguda en el periòdic mexicà "Tierra y Libertad" de juliol de 1969

Necrològica de Germana Valverde apareguda en el periòdic mexicà Tierra y Libertad de juliol de 1969



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de maig de 1969 mor a Mèxic l'anarquista i anarcosindicalista Germana Valverde 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Finalment, va poder  

embarcar cap a Mèxic, on s'establí amb el seu company José Arnaz, també anarquista i confederal 

Germana Valverde: El 13 de maig de 1969 mor a Mèxic l'anarquista i anarcosindicalista Germana Valverde.  

Milità en la Confederació Regional del Centre de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AI). 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Finalment, va poder  

embarcar cap a Mèxic, on s'establí amb el seu company José Arnaz, també anarquista i confederal. La parella estava vinculada a la publicació anarquista de l'exili a Mèxic Tierra y Libertad, que pertanyia a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Elio Vimini

Elio Vimini (amb una bena al cap) amb Arturo Zanoni durant la guerra d'Espanya

Elio Vimini (amb una bena al cap) amb Arturo Zanoni durant la guerra d'Espanya



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de maig de 1906 neix a Pesaro (Pesaro i Urbino Marques) l'anarquista i resistent antifeixista Elio Vimini 

Des de Tolosa de Llenguadoc, el setembre de 1936 marxà ver la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme i fou milicià enrolat en la III Companyia del «Batalló Garibaldi», lluitant al front de Madrid (Cerro Rojo, Casa de Campo i Pozuelo de Alarcón) 

Elio Vimini: El 13 de maig de 1906 neix a Pesaro (Pesaro i Urbino Marques) l'anarquista i resistent antifeixista Elio Vimini, també conegut com Elio Wimini.  

Va anar a escola fins als 14 anys i després es guanyà la vida fent pasta alimentària, ben igual que el seu pare, Augusto Vimini.  

L'agost de 1930 va ser condemnat a sis mesos de presó per «ofenses al Duce».  

En 1932 passà clandestinament a Occitània i s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà de pintor en la construcció i freqüentà els cercles anarquistes.  

La feixista Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) emeté una ordre de busca i cerca al seu nom.  

El 28 de gener de 1934 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Tolosa de Llenguadoc a tres mesos de presó i a 50 francs de multa per «cops i ferides» durant una vaga obrera.  

El setembre de 1936 marxà ver la frontera del Pirineu Oriental per a lluitar contra el feixisme i fou milicià enrolat en la III Companyia del «Batalló Garibaldi», lluitant al front de Madrid (Cerro Rojo, Casa de Campo i Pozuelo de Alarcón).  

L'1 de desembre de 1936 va ser ferit per metralla a la base del crani a Pozuelo de Alarcón (Madrid, Castella la Nova) i patí una trepanació.  

Un cop guarit, passà a la «Brigada Garibaldi» fins a finals de 1937 que retornà a Occitània.  

S'establí de bell nou a Tolosa de Llenguadoc, a casa dels seus pares, al número 9 del carrer Cantegril, i continuà treballant de pintor de la construcció amb el seu germà Virgilio Vimini.  

El 30 d'agost de 1938, al barri de Sant Simon de Tolosa de Llenguadoc, durant una discussió on exigí el pagament d'un deute de 2.600 francs d'unes feines fetes durant set mesos entre 1935 i 1936 al petit empresari de la construcció italià Giacomo Toffoli, disparà contra aquest amb el seu revòlver ferint-lo al ventre de mort. Aconseguí fugir del lloc del crim amb motocicleta gràcies a l'ajuda del seu amic Dante Mazzaschi, que també havia lluitat amb ell a la guerra d'Espanya, però finalment va ser detingut l'endemà a Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània). Toffoli, després d'operat a l'Hôtel-Dieu, va morir al cap de cinc dies. Jutjat per aquest fet, l'1 de febrer de 1939 va ser condemnat per l'Audiència de Tolosa a dos anys de presó, a una multa de 25 francs i a 10 anys de prohibició de residència.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista lluità en la Resistència fins que el març de 1942 va ser detingut pels nazis a París (Illa de França). Traslladat a la presó Lafayette de Nantes (Liger-Atlantel, Paeiz de la Leirr, Bretanya), va ser jutjat per un Tribuna Militar alemany en aquesta ciutat, condemnat a 10 anys de treballs forçats i deportat cap a Alemanya fins que a finals de març de 1944 va ser alliberat i retornà a Occitània.  

Elio Vimini va morir el 28 d'octubre de 1986 a Tolosa de Llenguadoc. 


El SUP denuncia per “injúries” a la Fiscalia la revista gratuïta del Ripollès Latira, per qualificar de "forces d'ocupació" el Cos Nacional de Policia

El SUP denuncia per "injúries" a la Fiscalia la revista gratuïta del Ripollès Latira, per qualificar de "forces d'ocupació" el Cos Nacional de Policia  

Després d'atacs espanyolistes i la denúncia del SUP, Latira considera que "les coses tal com són, són forces d'ocupació. No és xenofòbia, ni odi, ni paranoia, ni supremacisme: és així", afegint-hi la Gendarmeria francesa  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Camprodon (la Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona) 13/05/2021.- Segons un despatx de l'agència Europa Press, el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) ha interposat una denúncia a la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Girona per un presumpte delicte d'injúries a la revista Latira "per dir que la Policia Nacional i la Guàrdia civil són 'Forces d'ocupació'", al referir-se a la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola a Camprodon (la Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona). El SUP afirma que des d'estaments i institucions i "emparant-se en dret a la llibertat d'expressió es segueixin llançant aquest tipus de arengues que generen odi" cap als policies espanyols i els guàrdies civils. I assegura que ells estaran "a la banda de la Llei" i que actuaran contra els que pretenguin menyscabar la institució, en les seves paraules. 

Per la nostra banda podem informar que Latira és una revista gratuïta que reparteix 7.000 exemplars i es considera un dels eixos vertebradors de la comarca del Ripollès. Així és defineix:  

"Latira és una revista gratuïta de cultura i serveis de la comarca del Ripollès. Amb una mitjana de 7.000 exemplars, som la revista de referència a les valls del Ter i el Freser. Creada l'any 1995, Latira és una empresa familiar que poc a poc ha anat creixent gràcies als comerços del Ripollès que en un moment o altre de la seva existència hi han confiat. Publiquem deu edicions l'any i donem veu i cobertura a tots els comerços de la nostra comarca i de les comarques veïnes que s'hi vulguin anunciar. Ara per ara, i amb el cap ben alt, podem dir que ens hem convertit en un dels eixos vertebradors del Ripollès. I és que tal com hem consolidat al llarg d'aquests vint-i-cinc anys, Latira és una eina per a tots: per als comunicadors, per als que volen vendre, per als que volen comprar i per als que volen fruir del temps lliure. Perquè Latira és un producte fet pels i per als que estimem el Ripollès, el país, la llengua, la història i la cultura." 

En el perfil de Twitter d'aquesta revista s'exposa: "Sí, tractem la policia espanyola com el que és: una força d'ocupació espanyola. Ara, acusem de 'fanàtics' y 'fonamentalistes' un grup ultranacionalista ple d'estanqueres… S'ha de tenir-los ben posats", s'exclama en resposta a uns atacs espanyolistes d'un denominada Asociación Unión de Brigadas, aquells que arranquen llaços grocs.  

En un apunt a Twitter recollit per Europa Press, des de la revista Latira es diu que "les coses tal com són: la Guàrdia Civil i la Gendarmeria són forces d'ocupació". "No és xenofòbia, ni odi, ni paranoia, ni supremacisme: és així", ha conclòs. 

A la revista es cataloga la ubicació (Carretera de Molló C-38 km) de la comissaria del Cos Nacional de Policia, ubicada en Camprodon (la Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d'Osona), en la secció de la revista on s'informa sobre els diversos serveis comarcals, municipals i transports. 


dimecres, 12 de maig de 2021

Detinguda una membre de Vox de Girona en el cas de la trama de venda de carnets de conduir falsos

Detinguda una membre de Vox de Girona en el cas de la trama de venda de carnets de conduir falsos 

La banda presumptament estava liderada pel seu fill Álvaro, un informàtic, des de S'Agaró 

Llegim que és habitual en actes de la Fundació Francisco Franco i activa en les brigades que arrenquen llaços grocs 

Ja són 552 les detingudes i els detinguts en el macro operatiu contra els falsificadors de carnets de conduir 

Els líders de l'entramat criminal no declaren en seu policial 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès. Comtat de Girona) 12/05/2021.- Llegim al portal Llibertat.Cat que segons informa el digital El Caso, ahir va ser detinguda una membre de Vox de Girona per una trama de venda de carnets de conduir falsos. La banda presumptament estava liderada pel seu fill Álvaro des de S'Agaró (Castell Platja d'Aro, Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona). 

Segons revela aquesta notícia, fa uns 20 mesos la dona --que es diu Marta Carlota Sales Prendes-- i  el seu fill van ser notícia per una baralla amb els seus veïns a Llagostera (Gironès, comtat de Girona).  

Marta Carlota normalment va acompanyada als actes de Vox d'una persona de l'entorn de Vox, Francina Viñals Subirana, segons aquests portals, que afirmen del fet que les dues dones "són habituals als actes de la Fundación Nacional Francisco Franco" i que el passat mes de desembre van ser expedientades per exhibir símbols i banderes franquistes (tot i que en un vídeo penjat a youtube l'any 2017 Francina Viñals afirma que no té res a veure amb el franquisme). També havien estat actives entre les brigades que arrenquen llaços grocs. 

Ja són 552 les detingudes i els detinguts en el macro operatiu contra els falsificadors de carnets de conduir 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, agents dels Mossos d'Esquadra i membres de Cos Nacional de Policia espanyola ja han detingut, amb dades de les dotze del migdia d'avui, 522 dones i homes arran del maco operatiu per desmantellar una xarxa que hauria falsificat més de 1.800 carnets de conduir a través de la base de dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) a la qual accedia un informàtic que treballava a la seu de la ciutat de Girona. 

Líders de l'entramat criminal s'han acollit al dret a no declarar en seu policial i està previst que passin demà a disposició del Jutjat d'Instrucció Número 1 de Girona, que porta la investigació per suborn, blanqueig de capitals, falsedat documental i pertinença a grup criminal. Durant els escorcolls, els investigadors han localitzat gran quantitat de diners en efectiu que atribueixen al frau. 

Un cop arrestats els suposats integrants i les suposades membres del grup criminal que estaven a la Península, els dos cossos policials van desplegar la segona fase de l'operatiu que consistia, també, en arrestar les persones que haurien adquirit el carnet de conduir de manera fraudulenta.  

Es preveuen unes 900 detencions i, segons va informar el Triibunal Suprem de Justícia de Catalunya, la magistrada dels Jutjat d'Instrucció Número 1 de Girona anirà prenent progressivament declaració als 1.845 compradors de carnets de conduir falsos identificats fins al moment. 

Mig milió d'euros en efectiu  

Es preveu que els líders de l'entramat criminal passin a disposició judicial demà. Segons fonts properes al cas, van detenir l'informàtic, la seva mare, la seva parella i, també, als sogres. Al registre del domicili dels sogres és on, segons les mateixes fonts, hi van localitzar mig milió d'euros en efectiu que els investigadors atribueixen al lucre de la venda de carnets de conduir falsificats o de facilitar altres tràmits com la recuperació de punts o la convalidació de permisos. Aquests detinguts a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Llagostera i també l'arrestat a Quart (Gironès, comtat de Girona), assistits pel lletrat Sergio Noguero, es van acollir al dret a no declarar en seu policial ahir al vespre.  

La causa, que consta de nou volums i més de 6.000 folis, continua sota secret de sumari. 


El risc de rebrot de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona segueix elevat

El risc de rebrot de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona segueix elevat 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Esponellà (2.773), Sant Joan les Fonts (1.391), Roses (1.063, ahir 989), Tossa de Mar (1.052) i la Bisbal d'Empordà (1.049), en les primeres posicions al Principat de Catalunya, seguides per Olot (871), Sant Hilari Sacalm (832), Camprodon (821), Lloret de Mar (623), Palafrugell (522), Girona (383), Salt (285), Santa Pau (278), Figueres (276), Palamós (272), Arbúcies (268), Blanes (208), Vilafant (241), Sant Feliu de Guíxols (216), Torroella de Montgrí (207), Puigcerdà (176), l'Escala (136), Banyoles (162) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 236.122 persones (5.391 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'han rebut 106.923 persones (1.933 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Esponellà (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 12/05/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona no ha mort cap pacient per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.116 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.141 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 515 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 72.961 contagis, 277 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,91 i baixa una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,85 i es queda com ahir. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 308 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 307, creix 1 punt. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 195 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 236.122 persones (5.391 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'han rebut 106.923 persones (1.933 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Esponellà (2.773), Sant Joan les Fonts (1.391), Roses (1.063, ahir 989), Tossa de Mar (1.052) i la Bisbal d'Empordà (1.049), en les primeres posicions al Principat de Catalunya, seguides per Olot (871), Sant Hilari Sacalm (832), Camprodon (821), Lloret de Mar (623), Palafrugell (522), Girona (383), Salt (285), Santa Pau (278), Figueres (276), Palamós (272), Arbúcies (268), Blanes (208), Vilafant (241), Sant Feliu de Guíxols (216), Torroella de Montgrí (207), Puigcerdà (176), l'Escala (136), Banyoles (162), Ripoll (12),  

Sant Jaume de Llierca (17), Bellver de Cerdanya (1) i Campdevànol (1).  

Hi ha 143 persones hospitalitzades (15 menys que ahir) de les quals 40 són a l'UCI (3 menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, es manté en 0,85, mentre que el risc de rebrot baixa a 195 (-6), segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies igualment disminueix i passa de 236,65 a 231,74. 

S'han declarat 920 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 614.739. El 4,91% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu.  

S'ha informat de sis noves morts, amb un total de 22.028 defuncions en tota la pandèmia de covid-19.  

Hi ha 1.281 persones ingressades als hospitals, 73 menys que en el balanç anterior, i 423 persones a l'UCI, 19 menys que fa 24 hores. 


Brots de covid-19 a geriàtrics de la Bisbal d'Empordà i d'Esponellà

El brot de covid-19 del geriàtric de la Bisbal d'Empordà deixa dues morts 

El brot d'Esponellà contagia una més de les persones que hi treballen però ja s'han desaïllat gairebé totes les usuàries afectades 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 12/05/2021.- Llegim al Diari de Girona que el brot de coronavirus-19 detectat a la residència Zoilo Feliu de la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) ha deixat dues morts entre les persones usuàries contagiades de covid-19. Es tracta de dues persones d'edat avançada i amb patologies de base prèvia.  

Respecte a la setmana passada, hi ha set de les persones residents més contagiades i el total s'enfila a 33, de les 50 que té el geriàtric. També hi ha tres de les que hi treballen més amb el virus i el total s'eleva a cinc, d'una plantilla de 56 persones professionals. 

Aquest dilluns es va iniciar el procés de desaïllament de 23 de les persones residents contagiades, que ja han superat el covid-19 amb simptomatologia lleu o asimptomàtics. Així doncs, a dia d'avui resten vuit de les usuàries positives, una de les quals es troba hospitalitzada. En els pròxims dies es farà un nou cribratge entre les 21 residents negatives per seguir avançant en el desaïllament del centre.  

La cobertura de vacunació del geriàtric és alta: 54 de les 55 residents van completar la pauta vacunal el mes de gener. En relació a les persones que hi treballen, de les 56 professionals, 46 estan vacunades (3 d'elles amb una dosi) i 10 no, 

Millora al geriàtric d'Esponellà 

El geriàtric Pla de Martís d'Esponellà (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) suma un positiu més entre el personal que hi treballa respecte a la setmana passada. En total, el brot de covid-19 ha afectat sis de les persones que hi treballen, d'una plantilla de 37, i 16 de les persones residents, la majoria d'elles asimptomàtics tot i que hi ha hagut una mort de les 50 que té el geriàtric.  

Aquesta setmana s'ha iniciat el procés de desaïllament de les primeres 13 persones residents contagiades. Actualment hi ha dues de les usuàries positives, asimptomàtiques. 


Paul Denais












MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 de maig de 1922 neix a Rochefort-sur-Loire (Maine-et-Loire) el metge anarcosindicalista i comunista llibertari Paul Denais 

Militant en la UGAC, organització anarquista comunista francesa que col·laborava en accions a l'Interior de Defensa Interior, el 12 d'agost de 1962 Paul Denais va fer petar un junt amb l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido un petit artefacte a la basílica del Valle de los Caídos. Octavio Alberola coordinà l'acció del DI/CIL. Denais va passar per la frontera del Pirineu Oriental l'artefacte amagat en el seu automòbil. Anava acompanyat per la seva companya, passant per una parella de turistes francesos 

Paul Denais: El 12 de maig de 1922 neix a Rochefort-sur-Loire (Maine-et-Loire) el metge anarcosindicalista i comunista llibertari Paul Denais, a vegades el seu cognom apareix com Desnais. 

Estudiant de medicina, fou insubmís al Service du Travail Obligatoire (STO) durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, Paul Denais es va incorporar a la Resistència en el moviment Défense de la France. 

Amb l'Alliberació va reprendre els estudis de medicina i va ser metge generalista a partir dels anys 1950.  

En 1958 s'adherí a la Fédération Anarchiste (FA) i començà a col·laborar en el su òrgan, Le Monde Libertaire. 

Per mitjà de l'anarquista Francisco Abarca, des de principis de 1962 la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i l'organisme idoni clandestí Defensa Interior/Consell Ibèrica d'Alliberament (DI/CIL) van comptar amb el suport per accions a l'Interior peninsular de la Union des Groupes Anarchistes Communistes (UGAC), que encara pertanyia a la FA. Alguns dels seu militants, com Paul Denais, van actuar a l'Interior junt amb DI/CIL i la FIJL. 

El 12 d'agost de 1962 Paul Denais va fer petar junt amb l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Martín Bellido un petit artefacte a la basílica del Valle de los Caídos. Octavio Alberola coordinà l'acció del DI/CIL. Denais va passar per la frontera del Pirineu Oriental l'artefacte amagat en el seu automòbil. Anava acompanyat per la seva companya, passant per una parella de turistes francesos, arribaren a Calatayú (Comarca de Calatayud, Saragossa, Aragó) i d'allà conduí l'automòbil fins a Madrid i després al Valle de los Caídos. Mentre, Martín Bellido havia agafat un tren des de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) a l'estació de Portbou (Mar d'Amunt, Albera, Alt Empordà) com a turista i sense res de compromís polític o tècnic agafant un altre tren fins a l'estació de França a Barcelona, des d'on també amb tren es dirigí a Madrid, ciutat que coneixia de petit. 

Durant la primavera d'aquell any ambdós havien estat detinguts a París (Illa de França) davant l'ambaixada espanyola en el decurs d'una manifestació en solidaritat amb els miners d'Astúries en vaga. 

Després de l'acció al Valle de los Caidos va ser detingut i condemnat l'octubre de 1962 el jove Francisco Sánchez Ruano a 28 anys de presó, sense haver tingut cap relació amb aquesta petita explosió simbòlica antifranquista. 

'Sacríleg i criminal succés al Valle de los Caídos', anunciava una notícia breu de la pàgina 6 del diari barceloní La Vanguardia Española el dia 14 d'agost de 1962. Amb aquest subtítol: 'Es va fer esclatar un artefacte a l'interior de la basílica.' La notícia destacava que no hi havia hagut desgràcies personals, que l'explosió havia estat poc després de la missa festiva de les sis de la tarda i que l'artefacte havia estat col·locat sota uns dels bancs prop de l'altar major i la capella del Santíssim. I rematava: "Es duen a terme les oportunes indagacions per a la localització dels autors d'aquest fet sacríleg i criminal." Els autors, el metge Paul Denais i l'enginyer electrònic Antonio Martín, no foren mai capturats. Feia quatre hores que havien programat el petard, amagat en una bossa de mà, i havien fugit corrent cap a territori francès en el cotxe del metge. Tots dos formaven part d'un dels diversos escamots de DI/CIL que aquell estiu del 1962 van reactivar les accions armades contra la dictadura franquista per fer soroll --no pas víctimes-- i recordar al món que a l'Estat espanyol encara hi havia una dictadura feixista i una generació de joves del Moviment Llibertari Espanyol (CNT-AIT/FAI/FIJL) que no estaven disposats a claudicar. Als joves anarquistes fills de l'exili francès els resultava físicament insuportable veure com els seus amics francesos viatjaven a l'Espanya franquista de vacances i tornaven explicant meravelles de les platges, les noies i els preus. No ho podien sofrir. Volien fer soroll perquè el món obrís els ulls, per continuar la lluita dels seus pares i per denunciar la terrible injustícia de la pervivència del feixisme a l'Europa dels anys seixanta del segle XX, uns anys en què el món començava a experimentar grans canvis: la lluita pels drets dels negres nord-americans, les independències africanes, el triomf de la guerrilla a Cuba, entre altres. Entre molts d'altres militants francesos que van col·laborar amb DI/CIL en accions a l'Interior hi va haver Alain Pecunia, Yvette Parent, Guy Battoux i Bernard Ferry, com també l'escocès Stuart Christie. 

A principis de 1964 la UGAC es desvincula de la FA. En 1967 col·laborà al butlletí Perspectives anarchistes communistes (París, al menys 7 números en 1967), que dirigia Marcel Blanc, essent subtitulat Bulletin de recherche sur l'autogestion. Fou aleshores quan amb altres camarades de la UGAC va fer una estada Iugoslàvia per estudiar l'aplicació que es feia de l'autogestió. 

Participà a les jornades de maig i juny de 1968 animant el Comité d'initiative pour un mouvement révolutionnaire (CIMR), que aplegava comunistes llibertaris i marxistes no leninistes.  

Una vegada es va dissoldre la UGAC durant la tardor de 1969 dirigeix, a partir del número 3, Tribune anarchiste communiste (París, almenys 33 números des de la tardor de 1969 fins a febrer de 1982, un suplement i un número especial), subtitulat Bulletin des anarchistes communistes du mouvement révolutionnaire, animat sobretot per Guy Bourgeois, Odette Martin, Bernard Cnockeert i P. Depienne. 

El maig de 1974 dirigí el número 8 i darrer del butlletí Portugal Libertario (París, vuit números, d'octubre de 1973 al maig de 1974), que publicaven militants portuguesos propers de la Organisation Révolutionnaire Anarchiste (ORA), subtitulat Un jornal de todos para todos. 

Paral·lelament, Paul Denais, que militava a la CFDT, com a metge participà en una missió d'ajuda sanitària als palestins arrel de la massacre anomenada  setembre negre, en 1970, i també al Comité d'aide médicale au Vietnam.  

Des de 1983 fou l'administrador, junt amb B. Cnockaert, del butlletí Contre pouvoirs pour l'autogestion (Ecardenville sur Eure (Eure, Normandia, almenys 6 números, 1983-1985) amb el qual s'intentà  promoure un reagrupament de la tendència autogestionària de caire revolucionari de les esquerres alternatives, que finalment no es va aconseguir fer avançar.  

A partir de 1987 dirigí une nova sèrie de la publicació Tribune anarchiste communiste (País, 1987-1993). 

A principis dels anys 1990, una vegada s'havia jubilat de la seva professió de metge reumatòleg dels centres de la seguritat social, Paul Denais es va implicar amb la seva companya, Michèle Stern, a les lluites dels aturats en Agir contre le chomage (AC) i a les mobilitzacions en defensa dels treballadors sense papers.

Paul Denais va morir a París el 16 de juliol de 2014. 

 


dimarts, 11 de maig de 2021

El dijous 13 de maig hi haurà una vaga estudiantil als Països Catalans

13 de Maig, Vaga estudiantil als Països Catalans




















El dijous 13 de maig vaga estudiantil als Països Catalans, tant a Secundària com a Universitats 

A la Universitat Autònoma de Barcelona, la vaga serà el demà 12 i dijous 13 d'aquest mes, així ho han acordat del SEPC i la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 11/05/2021.- Llegim al portal Llibertat.Cat que Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat vaga estudiantil a tots els Països Catalans el dijous 13 de maig, tant a Secundària com a Universitats.  

Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la vaga serà demà 12 i dijous 13 d'aquest mes, així ho han acordat el SEPC i la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF).  

Les i els estudiants, amb aquesta convocatòria, exigeixen al conjunt de rectors i rectores de les Universitats de Catalunya i, concretament a l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), que signin el Compromís contra la Crisi Educativa que va presentar el moviment estudiantil conformat pels següents punts: 

- L'equiparació de preus de màsters i graus i graus entre sí. 

- La remuneració obligatòria de les pràctiques. 

- El suport per l'absolució de tots els encausats per defensar la Universitat Pública. 

- Un pla de xoc del català contra l'emergència lingüística: garantir la totalitat de la docència en català en un període de 3 anys, i assegurar-se que es compleixen les guies docents mentrestant. 

- La creació d'un protocol feminista únic per totes les universitats públiques, i augment de la presència de dones en els plans docents. Ambdues coses en un període de 3 anys. 

Ja fa un any de l'esclat de la pandèmia de covid-19 i les Universitats Públiques han arribat a una situació límit. És cert que això ha comportat nous reptes per l'estudiantat, però la problemàtica universitària que s'ha accentuat amb la situació sanitària és el resultat d'anys d'infrafinançament i mercantilització que han posat en perill la universitat pública. Tot això, només acosta la Universitat Pública a un sistema exclusiu, de desigualtat i mancat de qualitat educativa. 

Davant la situació en la que, el convicants es troben només hi ha dos camins: seguir mercantilitzant l'educació o començar a caminar cap a un model veritablement públic, equitatiu i de qualitat. És per això que el moviment estudiantil, amb el Compromís, fa una passa endavant per començar un nou cicle. Un nou cicle que ha de permetre començar a sortir de la Crisi Educativa i blindar la Universitat Pública. Així doncs, s'exigeix als rectors i rectores que signin el Compromís el dia 13 de maig amb garanties, és a dir, amb la voluntat real de treballar per materialitzar les 5 demandes exposades. 

Per altra banda, amb la convocatòria de vaga, la convocatòria s'adreça també a la Universitat Autònoma de Barcelona per exigir un referèndum per l'opció a avaluació única. L'actual sistema d'avaluació contínua dificulta en gran mesura compaginar els estudis amb la vida laboral, altres tasques no remunerades o la nostra pròpia condició personal. És per això que fa temps que a nivell local, demanem que se'ns ampliï el ventall de possibilitats, tal i com succeeix a altres Universitats. És a dir, demanen poder optar al model d'avaluació única per tal de poder conciliar la vida laboral i altres càrregues personals amb els estudis. 

A més a més, és evident que l'alumnat es troba infrarepresentat als òrgans decisoris de la Universitat: ni que totes les i els representants estudiantils es posen d'acord, no hi ha cap garantia de que aprovin res. Les decisions de més transcendència per a l'estudiantat han de recaure en aquest. Així doncs, s'exigeix a la UAB que atorgui un mecanisme que permeti fer valdre la veu estudiantina i que faci recaure la decisió en l'estudiantat. En concret, reclamen que al Consell de Govern del dia 2 de juny s'aprovi que el curs vinent es celebri un referèndum que permeti votar a l'estudiantat si volen que la Universitat doni la opció, a aquelles i a aquells que ho sol·licitin, a ser avaluats mitjançant l'avaluació única assignatura per assignatura.