dijous, 26 de maig de 2022

Nou acte de desobediència judicial d'un CDR de la Cerdanya citat a declarar

Nou acte de desobediència judicial d'un CDR de la Cerdanya citat a declarar 

El membre dels CDR de la Cerdanya estava citat judicialment acusat de fer una barricada de pneumàtics que el 19 de febrer de 2021 va impedir l'accés al túnel del Cadí entre els municipis de Prullans i Bellver de Cerdanya, col·locada en protesta per l'empresonament de Pablo Hasel 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 26/05/2022.- Llegim a Llibertat.Cat que davant un nou cop repressiu al company Tomàs Sayes, del CDR de la Cerdanya,segons la Plataforma Antirepressiva de la Cerdanya, ha optat per no comparèixer a declarar als jutjats acusat per un tall de carretera contra l'empresonament del cantant Pablo Hasel.  

Sayes va ser detingut per aquesta causa el març de 2021. I el passat mes de gener ja es va negar a declarar als jutjats de la Seu d'Urgell. 

Sayes ja ha estat perseguit en altres ocasions pe la justícia: el desembre de 2019 va ser citat als jutjats de Perpinyà després de ser retingut i identificat durant el tall del Tsunami Democràtic de la Jonquera, per part de la policia francesa; el febrer de 2019 va ser detingut per agents dels Mossos per no haver-s'hi presentat a declarar al jutjat de Puigcerdà acusat d'un delicte de manifestació il·legal en una protesta contra el jutge Pablo Llarena. 


Una seixantena de persones demanen la dimissió de Cambray a Girona

Una seixantena de persones demanen la dimissió de Cambray a Girona 

Els sindicats organitzen una classe reivindicativa davant de la delegació del Govern 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 26/05/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, diversos directors d'escoles i instituts de centres gironins s'han reunit aquest dijous a primera hora de la tarda davant la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona. El motiu és que el divendres de la setmana passada una trentena de directors van enviar una carta al conseller d'Educació perquè consideren "inacceptable" que s'haguessin de responsabilitzar de les activitats de lleure que s'hauran de fer durant els primers dies de setembre a la tarda per l'avançament del curs escolar. Arran de la protesta, el conseller s'ha reunit amb els directors per conèixer el seu punt de vista. 

En motiu de la trobada, els sindicats s'han concentrat a les portes de la Delegació de la Generalitat per rebre amb xiulets i crits el conseller. En demanaven la dimissió a la porta de la Delegació de la Generalitat, però Gonzàlez Cambray ha entrat per un altre accés a l'edifici i no s'ha trobat amb la protesta sindical. 

Una vegada la trobada ha començat entre les dues parts, les professores i els professors i sindicats han organitzat una classe improvisada al carrer. Per fer-ho, han muntat taules i cadires a la plaça de Pompeu Fabra de Girona. Una vegada la seixantena de persones s'han assegut, un dels professors ha fet un dictat amb un poema de Miquel Martí i Pol.  

Pressions als directors i a les directores 

El delegat d'USTEC a Girona, Raúl Cansado, ha aprofitat la protesta per denunciar les pressions que fa el Departament d'Educació als directors dels centres durant les últimes jornades de vaga. Segons Cansado, els inspectors estan "reprimint i perseguint les direccions" que s'han manifestat en contra de "la línia impositiva" del Departament d'Educació. 

Cansado ha recordat que en alguns casos les directores i els directors han estat avisats per informar a les famílies del dret a vaga dels professors en les últimes jornades de protesta. En un cas, l'inspector li va recomanar que demanés "assessorament sindical" segons el delegat d'USTEC. Per això Cansado ha avisat que si en les properes mobilitzacions convocades "es va a més" denunciaran al conseller per "coartar el dret a llibertat de vaga", un dret fonamental. 

En contra de les activitats de lleure 

El delegat sindical també s'ha mostrat contrari al cost que representen les activitats de lleure que es faran durant la primera setmana de setembre a la tarda, arran de l'avançament del curs escolar. Raúl Cansado ha lamentat que Educació "dilapidi 12 milions d'euros en només cinc dies", quan aquesta xifra de diners podria suposar la contractació de 400 persones. 


Auguste Nouvellon

Auguste Nouvellon al seu estudi fotogràfic

Auguste Nouvellon al seu estudi fotogràfic



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1889 neix a Sars Poteries (Nord-Pas-de-Calais) l'anarcoindividualista, pacifista, companyó, anarcosindicalista i esperantista Auguste Nouvellon, conegut com Pacemulo 

Després de ser mobilitzat en la Guerra Gran i essent anarquista marxà cap al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, i treballà com a fotògraf ambulant sobretot a Alacant 

Auguste Nouvellon: El 26 de maig de 1889 neix a Sars Poteries (Nord-Pas-de-Calais, Alts de França) l'anarcoindividualista, pacifista, companyó, anarcosindicalista i esperantista Auguste Nouvellon, conegut com Pacemulo (Pacifista, en esperanto). Era el fill primogènit de Louis Auguste Nouvellon, matalasser, i de Catherine Augustine Martin, jornalera.  

De jove aprengué l'ofici de vidrier durant anys d'aprenentatge itinerant emparat com a companyó («Tour de France du Compagnonnage»), alhora que començà a lluitar en el moviment sindicalista.  

El 24 de febrer de 1913 es casà a Choisy-le-Roi (Val-de-Marne, Illa de França) amb Louise Antoinette Gouget. 

Mobilitzat durant set anys en la Gran Guerra interimperialista esdevingué anarquista individualista.   

Després marxà a Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, i treballà com a fotògraf ambulant sobretot a Alacant (Alacantí, País Valencià).  

Nouvellon, que s'interessà també per l'apicultura i era un vegetarià convençut, fou entre les dues guerres mundials un dels corresponsals del periòdic L'En Dehors d'E. Armand. El desembre de 1937 li escrigué des d'Alacant que: "c'est toujours réconfortant de recevoir l'En Dehors et j'espère que tu ne me priveras pas de cette nourriture indispensable pour moi pour quelques sous que je te dois. La grande guerre me révéla à l'individualisme et celle ci me confirme chaque jour qu'il n'existe point de salut en dehors de cette philosophie ; celle qui vient, la grande guerre scientifique, enterrera toutes les idéologies et démontrera sans doute que seuls les anarchistes avaient raison. J'entends par anarchistes les individualistes et ne conçois pas d'autre anarchisme." (carta dipositada al Fonds E. Armand, IFHS). 

A la fí de la Guerra Civil fugí d'Alacant i es traslladà primer al Protectorat francès del Marroc i més endavant passà a Algèria. 

En una altre carta a E. Armand, datada a Tànger (Rif, Marroc) el novembre de 1939, evocà la "grande tristesse et le déchirement" a causa del fet que davant l'avanç de l'exèrcit franquista sobre Alacant va haver de cremar tots "les journaux qu'il gardait depuis 20 ans". (Fonds E. Armand, IFHS).  

En 1946 exercia de president del grup anarcopacifista «Athénée Science et Nature» (Ateneu Ciència i Natura) d'Orà (Orà, Algèria), que arreplegava militants francesos i espanyols, i on impartia un curs d'esperanto. Vivia al número 9 de carrer Ténés de la ciutat. 

En 1950 preguntà a E. Armand sobre les condicions de prescripció per un company que desertà durant la Gran Guerra de 1914 que, com d'altres companys en la mateixa situació, ja que hi havia encara  problemes amb l'autoritat militar francesa després de trenta anys del final de la guerra. 

Mantingué estreta relació amb el periòdic anarcoindividualista L'Unique (editat entre 1945 i 1956), d'Émile Armand, i durant els anys cinquanta va fer costat i difusió del periòdic Contre-Courant (editat entre 1950 i1968), de Louis Louvet.  

Auguste Nouvellon va morir el 30 de juliol de 1953 a Orà després de patir una malaltia llampant. 


Mariano Costa Iscar

Mariano Costa Iscar

Mariano Costa Iscar



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1883 neix a Iruña (Iruñeko Merindadea, Nafarroa) l'anarcoindividualista Mariano --també citat Manuel-- Costa Iscar, també conegut com Antonio Faciabén Esquer 

En 1912 marxà a peu a París, passant la frontera del Pirineu Oriental, i es posà a treballar de repartidor de pastissos i en una impremta. A París conegué la seva futura companya, Juliette Hart, belga que s'havia refugiat en 1914 a la ciutat a causa de l'esclat de la Gran Guerra interimperialista. En 1914, amb un altre company anarquista, retornà a Barcelona a peu; poc després, també a peu i tota sola, Hart marxà també a Barcelona, passant el Pirineu Oriental 

Mariano Costa Iscar: El 26 de maig de 1883 neix a Iruña (Iruñeko Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria) l'anarcoindividualista Mariano --també citat Manuel-- Costa Iscar, també conegut com Antonio Faciabén Esquer. El seu pare fou un metge gallec i la seva mare, Mercedes Iscar, havia nascut a Valladolid (Campiña del Pisuerga, Castella la Vella). A Iruña realitzà els estudis primaris i secundaris i el seu pare desitjà que estudiés medicina, però es decantà per les lletres.  

Cap al 1901 marxà, amb dues germanes, a Barcelona a viure amb una tia. Aleshores, s'introduí en el moviment anarquista i començà a col·laborar en la premsa llibertària, sobretot Tierra y Libertad, periòdic dirigit per Tomás Herreros Miquel, i El Sembrador. Intimà amb nombrosos militants anarquistes, com ara Francesc Ferrer i Guàrdia, Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Federico Urales i altres.  

En 1912 marxà a peu a París (Illa de França), passant la frontera del Pirineu Oriental, i es posà a treballar de repartidor de pastissos i en una impremta.  

A París conegué la seva futura companya, Juliette Hart, belga que s'havia refugiat en 1914 a la ciutat a causa de l'esclat de la Gran Guerra interimperialista.  

En 1914, amb un altre company anarquista, retornà a Barcelona a peu; poc després, també a peu i tota sola, Hart marxà també a Barcelona, passant el Pirineu Oriental.  

En 1916 edità la traducció del llibre El anarquismo individualista. Lo que es, puede y vale, d'Émile Armand, a Barcelona, i aquest mateix any sortí el seu fullet Generalidades educativas, editat pel Grup d'Investigació Pedagògica amb el qual participava, que cridà l'atenció d'Eleuterio Quintanilla. A Barcelona treballà de carter.  

En 1917 participà en el grup barceloní «Juventud Ácrata», amb Salvio Aiguaviva Vila i Saturnino Meca González.  

A Barcelona també mantingué contactes amb Gaston Leval i amb Victor Serge.  

El juny d'aquell any Hart i Costa Iscar s'uniren sentimentalment i en 1920 retornaren plegats a París i després marxaren a Brussel·les, ciutat natal de Juliette Hart.  

Sense diners, decidiren partir cap a Vigo (Rías Baixas, Vigo, Pontevedra, Galícia) i ell ho va fer com a polissó en un vaixell. Descobert en alta mar, fou desembarcat a Exeter (Devon, Anglaterra) i tancat durant dos mesos a la presó. Aconseguí la llibertat gràcies al suport dels quàquers i d'un pastor protestant que el volgué convertir.  

Després embarcà en un vaixell espanyol i aconseguí arribar a Vigo i la seva companya hi arribà amb tren.  

A Vigo va fer amistat amb l'anarquista José Villaverde Velo i participà en l'edició galaica de Solidaridad Obrera. Després la parella s'instal·là a A Coruña (A Coruña, A Coruña, Galícia).  

En aquesta època col·laborà en nombroses publicacions llibertàries (Estudios, Proa, La Revista Blanca i altres), a més de militar en la Lliga d'Educació Racionalista.  

En 1920 ambdós decidiren emigrar al Brasil. Com que anaven curts de cabals, ell embarcà clandestinament en un vaixell i en aquesta ocasió arribà sense problemes a Rio de Janeiro (Estat de Rio de Janeiro, Brasil), i poc després, Hart hi arribà pagant el seu bitllet en una altra nau. Al Brasil va treballar de tipògraf.  

El 23 d'octubre de 1923 s'embarcà a bord del vaixell «Araguaya» al port de Santos (São Paulo, Brasil) cap a Buenos Aires (Argentina) i Hart partí el 24 de desembre d'aquell any del port de Rio de Janeiro per a reunir-se amb el seu company.  

A l'Argentina, fugint de ser molestat per les autoritats, prengué el nom d'Antonio Faciabén Esquer, ja que el seu estava força marcat com a anarquista a la Península.  

En aquests anys començà a introduir a Sud-amèrica i a la Península el pensament i la filosofia anarcoindividualista de Han Ryner i d'Émile Armand, traduint al castellà nombrosos articles i fulletons seus --de Han Ryner traduí, entre d'altres, Pequeño manual individualista (1928) i La sabiduría riente (1935).  

A llarg de la seva vida col·laborà en publicacions franceses (Umbral, Cenit i altres) i mexicanes (Tierra y Libertad i altres), i fou redactor de La Protesta.  

A Buenos Aires treballà en diverses feines (tipògraf, monotipista, corrector, traductor i altres oficis) per a revistes, entre elles Caras y Caretas. La seva darrera feina, en la qual treballà 15 anys, fou la de gerent de l'Institut Argentí de les Arts Gràfiques.  

Força il·lustrat en literatura i ciències socials, animà nombrosos projectes educatius racionalistes.  

En 1949 realitzà conferències sobre Han Ryner a la Biblioteca José Ingenieros i l'Associació Racionalista Jueva de Buenos Aires.  

Trobem articles seus en Al Margen, Cenit, Estudios, Ética, Helios, Humanidad, Iniciales, Nervio, Nosotros, Proa, La Revista Blanca, Salud y Fuerza, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral i altres.  

Entre les seves obres destaquen El feminismo (1914), Generalidades educativas (1916), Crítica y concepto libertario del naturismo (1923), La paz mundial y las condiciones de su realización (1950, amb altres) i La enseñanza laica ante la racionalista (1960, amb altres).  

Durant la seva vida mantingué una interessant correspondència amb nombroses personalitats de l'època, com ara Han Ryner, Émile Armand, Pau Casals, Dr. Diquiera, Florencio Escardó, Vicente Fatone, Pedro Herrera, Panaït Istrati, Louis Lecoin, Gérard de Lacaze-Duthiers, Gérard Leretour, Eugèn Relgis, Eduardo Zamacois i altres.  

Mariano Costa Iscar va morir el 28 de juliol de 1966 a Buenos Aires. 


Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo

Fitxa policíaca francesa de Felipe Sandoval (1925)

Fitxa policíaca francesa de Felipe Sandoval (1925)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1886 neix al barri de Las Injurias de Madrid (Madrid, Castella la Nova) el militant anarquista i anarcosindicalista Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo, també conegut com Doctor Muñiz 

Després de passar per la presó Model de Barcelona, sortí de la Península per la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París  

Felipe Sandoval Cabrerizo: El 26 de maig de 1886 neix al barri de Las Injurias de Madrid (Madrid, Castella la Nova) el militant anarquista i anarcosindicalista Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo, també conegut com Doctor Muñiz. Fill de pare desconegut i d'una bugadera que rentava al riu Manzanares, es crià en un orfenat (Asil d'Infants de Bugaderes) sota la tutela de les monges Filles de la Caritat.  

Manobre de professió, després d'haver fet abans de cambrer, fou un activista anarquista destacat.  

Tancat a la presó Model de Barcelona per un robatori, en 1919, després d'intentar fugir, rebé una pallissa que el desfigurà el rostre.  

Sortí de la Península per la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a París (Illa de França), on durant un temps fou ajuda de cambra en una noble família parisenca i després viurà gràcies a estafes diverses.  

A París, cap al 1926, participà en les tertúlies de Joan García Oliver i d'altres grups d'anarquistes exiliats.  

De bell nou a Madrid, en 1932 intervingué, amb altres tres companys, en l'assalt del domicili d'Agapito Velasco, abastador municipal a qui acusaven de quedar-se amb els diners dels menjadors de l'Assistència Social, i al qual furtaren 35.000 pessetes.  

El 8 d'abril de 1933 expropià, amb set companys, una sucursal madrilenya del Banco de Viscaia, amb un botí de 40.000 pessetes. Poc després atracà Juan Pérez de Seoane, comte de Riudoms, a la carretera de Burgos quan el vell monàrquic fugia en cotxe, amb la seva família i les seves pertinences, a l'exili.  

Després del robatori d'un arsenal d'armes, fou detingut per la Guàrdia Civil a l'estació d'Atocha i empresonat a Colmenar Viejo, d'on aconseguí fugir mesos després ferint un funcionari de presons.  

Fou acusat pels militars franquistes de haver dirigit al principi de la guerra dos centres de detenció, especialment la que hi havia al Cinema Europa de Cuatro Caminos. També l'acusaren de la preparació de l'assalt i crema de la presó de Madrid el 22 d'agost de 1936, on van morir destacats polítics de dretes (Melquíades Álvarez, Rico Avello, José María Albinyana, Fernando Primo de Rivera i algún altre), però ell sempre negà aquesta falsa acusació.  

Després del desmantellament del sistema dels centres de detenció de la revolució per part de la Junta de Defensa de Madrid, passà a desenvolupar tasques d'espionatge republicà a Barcelona i a València (l'Horta de València, País Valencià), i posteriorment tornà a Madrid, malalt de tuberculosi i desenganyat per la deriva contrarevolucionària.  

Detingut el 16 de juny de 1939 a Alacant (Alacantí, País Valencià) en l'agafada coneguda com «Expedició dels 101» --dirigents polítics i sindicals i periodistes detinguts al port d'Alacant quan volien fugir a l'exili--. Després de dures tortures, escrigué una llarga confessió a la Brigada de la Divisió d'Investigació Política franquista, que fou criticada.  

Felipe Sandoval se suïcidà el 5 de juliol de 1939 llançant-se al buit des de la finestra de la casa habilitada com a presó al carrer Almagro de Madrid i fou enterrat l'endemà en una tomba de tercera del cementiri madrileny de l'Est. Ningú no reclamà el seu cadàver.  

En 2007 el pintor i escriptor Carlos García Alix li dedicà un documental i un llibre sota el títol El honor de las injurias


Les i els docents tornen als carrers en nova jornada de vaga per exigir a Educació negociació real i solucions

Les i els docents tornen als carrers en nova jornada de vaga per exigir a Educació negociació real i solucions 

Les i els docents amenacen amb més dies de vaga al setembre i exigeixen una negociació real 

La convocatòria d'ahir va comptar amb cert seguiment als centres públics de les comarques gironines 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 26/05/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les i els docents van tornar a sortir ahir al carrer en una nova jornada de vaga que, tot i que no va desplegar cap concentració a la ciutat de Girona, va comptar amb el seguiment del 15 % de les i dels professionals dels centres públics de les comarques gironines, segons USTEC. El múscul del sector es va deixar veure a Barcelona, on 3.000 docents, segons xifres de la Guàrdia Urbana, es van sumar a la manifestació.  

Els sindicats d'ensenyament van criticar que a hores d'ara el Departament d'Educació de la Generalitat no hagi convocat la mesa de negociació i van exigir que ho faci i que enceti una negociació real. Del contrari, van assegurar que no s'aturaran i que les mobilitzacions continuaran al setembre. 

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, va afirmar que es manté «el pol i la pressió» amb el Departament d'Educació, a qui va acusar d'enviar «missatges de coacció i amenaces» en contra del dret de vaga. En aquest sentit, va afegir que algunes inspeccions també van cridar l'atenció de les direccions, que van enviar notes informatives a les famílies sobre les vagues i la gestió de setembre.  

Des de CCOO, Teresa Esperabé va criticar que Educació no hagi demanat convocar la mesa de mediació per tal de poder encetar una negociació. «La conselleria vol continuar amb les vagues?», es va preguntar. Per la seva banda, el portaveu de la Intersindical, Bernat Pèlach, va alertar que les mobilitzacions no acabaran quan ho faci el curs si no hi ha cap moviment per part del Departament. Així, ja va assegurar que les vagues tornaran quan es reprengui el curs, que va afirmar que pot ser «caòtic» si Educació no pren mesures ara.  

També s'hi va sumar Miquel González (CGT), que va assegurar que la mobilització «continuarà fins al final».  

«Continuarem ara i en l'inici del curs», també va afegir Carles Villallonga (USOC). 

Des de Professors de Secundària, Xavier Massó va lamentar que no s'hauria d'haver arribat a una setena vaga perquè Educació hauria d'haver plantejat mesures per negociar i va criticar la deriva «autoritària» del Departament. A més, va afegir que l'inici de curs no serà tranquil.  

Per part d'UGT, Lorena Martínez va insistir que la voluntat negociadora de la que parla el conseller no és real i va posar com exemple que no s'estigui fent una mediació amb la convocatòria de quatre noves jornades de vaga sobre la taula. 

Les i els docents tornen als carrers en nova jornada de vaga per exigir a Educació negociació real i solucions 

Les i els docents han tornat als carrers en un nou dia de vaga contra la política del Departament d'Educació de la Generalitat. Es tracta del sisè dia de vaga convocat unitàriament per tots els sindicats d'ensenyament, una d'elles una aturada parcial de dues hores. Els sindicats han criticat que hores d'ara Educació no ha convocat la mesa de negociació i li ha exigit que ho faci i que enceti una negociació real. Del contrari, han assegurat que no s'aturaran i que les mobilitzacions continuaran al setembre. 

A Barcelona, la manifestació ha sortit passades les 11.30 hores dels Jardinets de Gràcia cap a la seu del Departament d'Educació, blindada pels Mossos d'Esquadra. 

Els sindicats s'han mostrat conscients del "desgast" de la mobilització i del fet que aquesta nova jornada es fa durant la fi del curs escolar. Malgrat això, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha dit que es manté "el pol i la pressió" amb el Departament, a qui ha acusat d'enviar "missatges de coacció i amenaces" en contra del dret de vaga. Ha afegit que algunes inspeccions també han cridat l'atenció de direccions que han enviat notes informatives a les famílies sobre les vagues i la gestió del setembre. 

Des de CCOO, Teresa Esperabé, ha criticat que Educació no hagi demanat convocar la mesa de mediació per tal de poder encetar una negociació. "La conselleria vol continuar amb les vagues?", s'ha preguntat. 

El portaveu de la Intersindical, Bernat Pèlach, ha alertat que les mobilitzacions no acabaran quan ho faci el curs si no hi ha cap moviment per part de la conselleria. Així, ha assegurat que les vagues tornaran quan es reprengui el curs, que ha afirmat que pot ser "caòtic", si Educació no pren mesures ara.  

En aquest sentit, Miquel González (CGT) ha assegurat que la mobilització "continuarà fins al final". 

Des de Professors de Secundària, Xavier Massó ha lamentat que no s'hauria d'haver arribat a una setena vaga perquè Educació hauria d'haver plantejat mesures per negociar. Massó ha criticat la deriva "autoritària" de al conselleria i ha assegurat que l'inici de curs no serà tranquil. 

Per part d'UGT, Lorena Martínez ha insistit que la voluntat negociadora de la que parla el conseller no és real i ha posat com exemple que no s'estigui fent una mediació amb la convocatòria de quatre noves jornades de vaga sobre la taula. 

En aquest sentit, Miquel González (CGT) ha assegurat que la mobilització "continuarà fins al final".  

"Continuarem ara i en l'inici del curs", ha afegit Carles Villallonga (USOC). 


FULLS LLIURES 8

        FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 8. Maig de 2022 

Editorial   

 

Quan es compleixen tres mesos des de l'inici de la guerra interimperialista a l'Est d'Europa i a poques setmanes de la Cimera de la OTAN a Madrid, cal senyalar que l'Estat espanyol escala una posició en el rànquing dels Estats amb major despesa militar en 2021, situant-se en el 16è Estat que més va gastar en exèrcit i armaments del món, amb una xifra de 18.079 milions d'euros. Però hi ha fonts que consideren que la xifra és encara superior i arriba als 21.766 milions d'euros, l'equivalent a 59,6 milions d'euros diaris, unes dades que tenen en compte a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, de 10.199.000 euros, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s'inclouen en els crèdits de Defensa (cosa que aconsella la OTAN als Estats membres), i el pressupost finalment executat, superior a l'inicial. 

L'Estat espanyol ja tenia un pressupost considerable per a 2022, abans que esclatés la guerra interimperialista. Només la despesa militar aprovada per al Ministeri de Defensa ja és d'11.700 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte de l'any passat de prop del 8%. Sempre ha estat un ministeri privilegiat que ha vist augmentat el pressupost any rere any, fins i tot per sobre de l'augment de l'IPC. Cal recordar que els Estats de la OTAN tenen una despesa 17 vegades més gran que la de Rússia. 

La Unió Europea aprova 500 milions més per armar a Ucraïna. El Consell de la Unió Europea ha donat llum verda a destinar 500 milions d'euros més per enviar armes a Ucraïna per repel·lir l'Exèrcit rus, amb la qual cosa s'eleva a un total de 2.000 milions d'ajuda atorgada per aquest concepte a través del FEAP, Del total d'aquest pressupost addicional, 400 milions d'euros seran per equips militars destinats a subministrar "força letal amb finalitats defensives", i 10 milions més aniran destinats a cobrir la provisió d'equips i subministraments de protecció personal, farmacioles de primers auxilis i combustible.   

-- 

Polònia prorroga tres mesos més la presó provisional del periodista Pablo González. Originalment havien decretat un empresonament provisional fins el 29 de maig 

El tribunal de Przemyśl (Polònia) ha decidit de prorrogar tres mesos més la presó provisional al periodista basc Pablo González, tal com li demanava la Fiscalia. Ho ha anunciat a l'agència EFE el seu advocat, Bartosz Rogasa, que explica que el tribunal no ha fet pública la justificació per la qual consideren necessari haver de prorrogar tres mesos més l'empresonament, ara que s'acostava el final del termini marcat originalment, el 29 de maig. Segons que diu, la llei polonesa permet que en aquest moment judicial no es comparteixin els detalls de la decisió. "L'audiència de la detenció és part dels procediments preparatoris i, per això, és informació classificada", ha dit. La decisió d'avui no és definitiva, perquè diu que hi presentarà recurs, però ja s'aplica, de manera que continuarà empresonat. 

González va ser detingut acusat de ser un espia rus, cosa que ell nega, el 28 de febrer a la frontera entre Polònia i Ucraïna quan cobria la crisi de refugiats amb l'esclat de la guerra a Ucraïna. Abans, ja havia estat perseguit dins d'Ucraïna i se'l va exhortar a deixar el país si no volia patir represàlies. 

-- 

El Banco Santander entre els majors europeus que financen la industria de l'armament nuclear 

El Banco Santander es troba en el top 10 de bancs europeus que més financen les armes nuclears. Durant els anys 2019-2021, el Banco Santander va finançar vuit empreses que fabriquen  armament nuclear, sumant un total de 5.344 milions d'euros, cosa que és un increment de 174% respecte al període anterior en inversions a empreses que fabriquen armes nuclears, Aquesta xifra situa al banc entre las deu entitats europees que més han invertit en les empreses que fabriquen armament nuclear. 

-- 

Augmenta la despesa militar global  

Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) publica les noves dades sobre la despesa militar global de 2021, una xifra que creix per setè any consecutiu fins a arribar als 2,11 bilions de dòlars, 132.000 milions més que l'any anterior. Aquest augment del 0,7% en termes reals és reflex dels increments en els pressupostos militars aprovats per molts governs al llarg de tot el primer any de la pandèmia de covid-19. Els Estats Units continuen encapçalant per molt el rànquing de despesa militar mundial, que tot i que van disminuir els seus pressupostos de defensa per primera vegada en quatre anys (-1,4%), aquests segueixen representant el 38% del total mundial. Els segueixen en la llista, la Xina Popular, que acumula el 14% de la despesa militar global i que va augmentar un 4,7 per cent la seva despesa militar respecte a l'any anterior; l'Índia (+0,9 per cent), Regne Unit (+3 per cent), Rússia (+2,9 per cent), França (+1,5 per cent), Alemania (-1,4 per cent), l'Aràbia Saudita (-17 per cent), el Japó (+7,3%) i Corea del Sud (+4,7%). La suma de les despeses militars dels deu Estats que encapçalen la llista, va representar tres quartes parts de la despesa militar mundial. La suma de les despeses dels Estats membre de la Unió Europea, l'agregat és de 233.617 milions, el 11% del total, la tercera despesa més elevada del món, després dels Estats Units i la Xina Popular. Aquesta xifra se sumarà als ja creixents pressupostos de defensa de cada Estat membre. Pel que fa a la despesa militar acumulada dels Estats membres de la OTAN, torna a superar el bilió de dòlars i representa el 55% del total mundial. Gairebé tots els Estats membre de la OTAN van augmentar els seus pressupostos militars en 2021, 9 dels quals han destinat un 2% o més del seu PIB a despesa militar. 

Així, la majoria dels Governs van decidir augmentar la seva despesa militar, malgrat trobar-se en plena emergència sanitària provocada pel covid-19 que, quan es van elaborar la major part d'aquests pressupostos, ja portava molts mesos causant estralls. 

-- 

La llei marcial a Ucraïna 

Ucraïna, com també a Rússia però a diferència de Polònia, compta amb la pena de mort suprimida. 

Amb la guerra hi ha a Ucraïna un increment de la presència policial i també militar en les infraestructures crítiques i centres econòmiques estratègics. La ciutadania pot ser obligada a canviar la seva feina habitual per fer treballs socials o activitats militares si el Govern ho considera necessari. L'Estat pot agafar el control de qualsevol empresa pública, privada o cooperativa si el Govern ho considera necessari. L'Estat pot sotmetre les infraestructures i organitzacions de comunicació i de premsa per necessitats d'excepció. Se suprimeix la celebració d'eleccions polítiques de qualsevol tipus (parlamentàries, presidencials, municipals i altres), també la celebració de referèndums de qualsevol classe. Queden suspeses les reformes constitucionals, també els drets democràtics fonamentals de reunió i de manifestació, per més pacífics que s'exerceix. L'Estat pot suspendre actes polítics que comprometin les necessitats d'excepció. L'Estat pot ordenar evacuacions de població i de recursos si considera compromesa la seva seguretat. L'Estat pot acomiadar i canviar directors empresarials sota el pretext de baix rendiment. El Govern pot afegir mesures d'excepció per a preservar els secrets d'Estat. La gent estrangera que el Govern consideri que amenaça Ucraïna poden ser empresonades. Hi ha un reglament especial para la producció i venda de medicaments narcòtics i psicotròpics. L'Estat pot limitar el dret de circulació i de canvi de residència a qualsevol persona. Hi ha toc de queda. S'ha  suspès la venta d'alcohol. L'Estat pot obligar a la ciutadania a allotjar militares i a refugiats. La població entre 18 i 60 anys està mobilitzada en l'Exèrcit i no pot viatjar.  

-- 

Perseguides a Rússia i assenyalades a la resta del món 

Al Principat de Catalunya, la comunitat russa supera les 25.000 persones. Una d'elles, professora d'anglès, i explica que té molta ansietat pel conflicte bèl·lic a l'Est d'Europa. Li amoïna molt la censura i sobretot les persones que justifiquen aquesta guerra. Ella no vol donar el seu nom real perquè vol tornar al seu país: "Jo no em puc expressar lliurement, aquí puc dir que estic en contra de la guerra, però a Rússia és molt perillós". Ella explica com s'ha instaurat una cultura de la por, però no només de la por, també de la bel·ligerància. "Moltes persones no volen la guerra; així i tot, no ho diuen per por a les represàlies. Hi ha tres tipus de persones: les que estan d'acord i creuen tot el que explica el govern, les que no ho creiem, però callem per por i les persones molt valentes que estan sortint al carrer a protestar". Ara mateix a Rússia si et manifestes o difons informació pacifista pots enfrontar-te a quinze anys de presó. Una fotògrafa i resident a Barcelona mostra una notícia sobre com una artista de Sant Petersburg va ser detinguda arran d'una performance el 8 de març, dia de la dona treballadora. Per ella, la guerra és "inadmissible", però coneix a moltes persones que la justifiquen, també explica que la propaganda està sent cabdal per a "rentar el cervell a la gent". Una professora d'història contemporània, és d'Irkutsk, una de les ciutats més grans de Sibèria, a tocar del llac Baikal. Segons explica, "la propaganda institucional arriba abans a aquests racons de Rússia que les notícies independents" i reconeix que molts dels seus familiars donen suport a les accions de Putin. Així i tot, ella es posiciona fermament contra la guerra i la majoria dels seus amics de Sant Petersburg i Moscou estan mobilitzant-se en contra. "Molts dels meus amics s'estan manifestant i estan arriscant la seua llibertat, de fet alguns han hagut de deixar el país".  

Control de les xarxes socials i els portals comunitaris 

OVD-Info és una plataforma que ajuda als activistes i persones represaliades a Rússia, fan cròniques diàries de la repressió i donen assistència legal a les persones que la pateixen. A la seva web es poden trobar els llistats de persones detingudes i en quina situació es troben. El 18 de març, a ciutats com Pskov (ben a prop de la frontera letona), líders de l'oposició i periodistes, van ser assetjats en els seus domicilis particulars. A Kazan --una ciutat situada 500 quilòmetres a l'est de Moscou i banyada pel riu Volga-- va haver-hi registres a cases d'activistes i periodistes independents i també a la d'un professor de filosofia. Se'ls acusa de desordres públics, i el motiu principal va ser un missatge en un grup de Telegram, on l'usuari escrivia sobre la necessitat de "comprar megàfons i mitjans de resistència". Casos com aquests són diaris a Rússia, ja que Putin té molts seguidors. El 18 de març, al portal Mediazona, ara censurat, publicaven que funcionaris de l'Estat estan promovent bots dins de Telegram per a fer llistes de persones que difonen notícies de la guerra: "El 9 de març, el govern de la regió de Kaliningrad va difondre un missatge sol·licitant els noms i els números de telèfon dels habitants que difonen informació inexacta". Segons el mitjà i les autoritats locals, aquestes dades es recopilen "per a dur a terme activitats de verificació i prendre mesures apropiades". En un mail institucional el Govern rus explicava que volia tancar Instagram perquè "resultava un perill pels drets humans de les persones russes". Per ordre de l'organisme regulador de mitjans del país, Roskomnadzor, Facebook, Twitter i Instagram estan bloquejats. Hi ha una mentalitat nostàlgica de la Unió Soviètica i molta gent està vivint això com una operació militar de salvament del poble ucraïnès, que també és rus, per a ells. Les imatges ara ja no importen, han perdut valor, tothom pot dubtar d'elles, i tothom pot dir que és una notícia falsa. "Hi ha un estat mental a Rússia dels que estan d'acord amb aquesta guerra que no té a veure amb l'enteniment, és més radical, és una alineació amb la pàtria, amb el partit i amb Putin". 

Putin està al poder perquè té molts suports i només a les ciutats més grans hi ha una dissidència més clara. "A ciutats com Sant Petersburg o Moscou la majoria de gent és pacifista; no obstant això, Rússia és immensa, als pobles i ciutats provincianes no hi ha tanta obertura a l'exterior, allà sí que hi ha un discurs oficial". Una altra forma de demanar la pau que també està en el punt de mira són les peticions, cartes obertes i declaracions contra la guerra. L'activista pro drets humans Lev Ponomarev va llençar una petició a Change.org contra la guerra que ha sumat més d'un milió de signatures. I a moltes ciutats del país, activistes i persones treballadores d'institucions culturals (teatres, cinemes, biblioteques) estan sent perseguides i acomiadades dels seus treballs. Una de les excuses que estan utilitzant per detenir gent i multar-la és al·legar atemptats contra la salut pública per la pandèmia de la covid-19. 

La paranoia dels dobles agents i el control governamental rus de la dissidència està arribant fins a Catalunya. A més, la població russa a l'estranger està començant a patir casos de russofòbia. A Portugal hi ha bars amb cartells on s'avisa que "no serveixen a gent russa". Però la gent és més intel·ligent i no es convertirà en un fet generalitzat. El que sí que s'està estenent són les sancions a la ciutadania russa a diversos Estats de la Unió Europea. De fet, un dels àmbits més afectats és l'educació, la Unió Europea ha aturat la cooperació amb Rússia en investigació i innovació i l'Associació d'Universitats Europees i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) han fet una crida per suspendre les relacions institucionals amb els campus russos. Tot això comença a tenir impacte en l'alumnat i la docència. 


dimecres, 25 de maig de 2022

José Margelí Naudín

Notícia de la detenció de José Margeli Naudín apareguda en el diari madrileny "La Correspondencia de España" del 5 de novembre de 1921

Notícia de la detenció de José Margeli Naudín apareguda en el diari madrileny La Correspondencia de España del 5 de novembre de 1921

 

El 23 de maig de 2020 es publicà que "el 23 de maig de 1897 neix a Zaragoza, en una família d'origen magribina, el propagandista anarquista i anarcosindicalista, també francmaçó, José Margelí Naudín". Ara tenim més dades: El 25 de maig de 1897 neix a Zaragoza (Zaragoza, Aragó) el propagandista anarquista, anarcosindicalista, també francmaçó, José Margelí Naudín --el segon llinatge a vegades citat erròniament com Marguelí--, conegut com Joselito. algunes fonts diuen erròniament que era fill d'una família d'origen magribina i que havia nascut el 23 de maig de 1897. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de maig de 1897 neix a Zaragoza (Zaragoza, Aragó) el propagandista anarquista, anarcosindicalista, també francmaçó, José Margelí Naudín --el segon llinatge a vegades citat erròniament com Marguelí--, conegut com Joselito 

Quan el cop militar franquista el juliol de 1936 participà en les lluites als carrers de Barcelona i fou membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, on defensà la conveniència de provocar un aixecament independentista al Protectorat espanyol Marroc per entrebancar la reraguarda franquista, entrevistant-se per a tal fi amb el Comitè d'Acció Marroquí establert a Ginebra 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Exiliat a l'hexàgon francès,  l'11 de gener de 1940 desembarcà del vaixell Cuba a Santo Domingo (República Dominicana) en un viatge amb la seva companya, Julia Justo Sala, gràcies a contactes maçònics a l'Estat francès, i el 26 de febrer demanà el permís de residència a Ciutat Trujillo, per acabar establint-se a Mèxic 

José Margelí Naudín: El 25 de maig de 1897 neix a Zaragoza (Zaragoza, Aragó) el propagandista anarquista, anarcosindicalista, també francmaçó, José Margelí Naudín --el segon llinatge a vegades citat erròniament com Marguelí--, conegut com Joselito. El seu pare es deia José Margelí Carullas i la seva mare, Tomasa Naudín Soler --algunes fonts diuen erròniament que era fill d'una família d'origen magribina i que havia nascut el 23 de maig de 1897. 

Per llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Jos%C3%A9+Margel%C3%AD+Naud%C3%ADn].

Artistes empordanesos cedeixen obres per recaptar fons contra els parcs eòlics marins

Artistes empordanesos cedeixen obres per recaptar fons contra els parcs eòlics marins 

Les peces s'exposaran a la Ciutadella de Roses i es vendran a preus populars 

S'emmarca en la campanya d'accions iniciada fa dues setmanes amb el concert La Mar és Vida, que va aplegar unes 500 persones a l'Escala 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 25/05/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, un total de 27 artistes empordanesos han cedit obres per vendre-les i recaptar fons contra els parcs eòlics projectats al golf de Roses. Les peces s'exposaran a partir d'aquest divendres a la Ciutadella de Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) i l'objectiu és aconseguir finançament per fer accions en contra dels projectes.  

Les obres es vendran a preus populars i per sota del valor real. La iniciativa, organitzada per la IAEDEN - Salvem l'Empordà, el Fòrum l'Escala - Empúries i l'Associació Stop Macro parc eòlic marí, s'emmarca en la campanya d'accions iniciada fa dues setmanes amb el concert La Mar és Vida, que va aplegar unes 500 persones a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries). 

L'objectiu de les accions és "fer visible l'oposició del territori" contra els macro parcs eòlics marins que es plantegen a la zona del golf de Roses, aturar els projectes i promoure una reflexió crítica al voltant de la transició energètica al Principat de Catalunya.  

L'exposició, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Roses, està coordinada per la pintora Anna Maria Constanseu. A la mostra hi haurà obres de Plaja, Esther Martínez, Mònica Pampin, Leinad, Carles Bros, Pujolràs, Ricard Ansón, Imma de Batlle, Xavier Mallol, Assumpta Planas, Carme Porqueras, Yvonne Leon, Esther Tenedor, Ametlla, Manel Menendez, Toni Becerra, Constanseu, Cruañas, Gall, M. José Alba, Miquel Prat, Belbt, Dolors García, Paki Goikoetxea, Anna García, Neleke i Margarida Geronès. 

L'exposició es podrà visitar els dies 27, 28 i 29 de maig i 3,4, 5 i 6 de juny de les 10:00h a les 14:00h i de les 16:00h a les 20:00h, excepte els divendres en que l'horari serà de tarda. 

Les obres d'art es vendran a preus populars que han estat fixats pels propis artistes i que estan per sota del seu valor real. 

A més, s'ha elaborat un catàleg digital amb les imatges de totes les obres, les seves característiques i el preu de venda. Aquest catàleg es podrà consultar a través del web de la IAEDEN. 


Reivindiquen a les xarxes socials el sabotatge a les vies del TAV entre Barcelona i Figueres per "no acatar la rendició"

Acció per la Independència reivindica el sabotatge a les vies del TAV entre Barcelona i Figueres 

Diu que es tracta d'una actuació "no violenta" en protesta "contra Espanya" i contra el Govern de la Generalitat, "partits i entitats" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 25/05/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, des d'Acció per la Independència han reivindicat el sabotatge a les vies de l'AVE de diumenge entre Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona) i Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), que va provocar nombrosos retards als trens de la línia Barcelona - Figueres.  

Acció per la Independència assegura en una piulada a Twitter que va ser una acció "no violenta i coordinada" per protestar contra "Espanya, el govern català, els partits i entitats". "No acatem la rendició", afirmen en una publicació on hi ha imatges de l'acció a les vies amb pancartes i banderes independentistes. Segons l'agència, hi ha CDR's que han compartit el missatge a les xarxes socials a través de Telegram. 

L'acció, però, també s'adreça al Govern de la generalitat, als partits i les entitats. "Seguim en lluita" i "No acatem la rendició" són dos dels lemes que hi reivindiquen.