Juan Vallejo Carrasco

Necrològica de Juan Vallejo Carrasco apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de setembre de 1990

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de setembre de 1920 neix a Bacares (Valle del Almanzora, Almeria, Andalucía) l'anarcosindicalista Juan Vallejo Carrasco 

En 1951, arran d'un sabotatge a les instal·lacions mineres, aconseguí fugir de la detenció i passar la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili 

Juan Vallejo Carrasco: El 21 de setembre de 1920 neix a Bacares (Valle del Almanzora, Almeria, Andalucía) l'anarcosindicalista Juan Vallejo Carrasco. El seu pare es deia Vicente Vallejo i la seva mare, Encarnación Carrasco.  

Quan encara era adolescent s'enrolà voluntari en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola durant la Guerra Civil. Fet presoner al final del conflicte bèl·lic, va ser internat uns anys i després enviat com a miner a Utriellas (Cuencas Mineras, Teruel, Aragó), on entrà en contacte amb militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i començà a militar en la clandestinitat.  

En 1951, arran d'un sabotatge a les instal·lacions mineres, aconseguí fugir de la detenció i passar la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili, on treballà a les mines de La Grand Comba (Gard, Occitània) i a Alèst (Gard, Occitània), on ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i finalment el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT. La seva companya fou Ana Dolores Lao. 

Juan Vallejo Carrasco va morir el 15 d'agost --algunes fonts citen erròniament el 16 d'agost-- de 1990 a l'Hospital d'Alèst i en el moment de la seva defunció s'encarregava de distribuir el periòdic CNT.

  

Mateo Lozano Sánchez

Necrològica de Mateo Lozano Sánchez apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de setembre de 1989

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de setembre de 1920 neix a Villamiel (Sierra de Gata, Càceres) l'anarcosindicalista Mateo Lozano Sánchez 

En 1947 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili 

Mateo Lozano Sánchez: El 21 de setembre de 1920 neix a Villamiel (Sierra de Gata, Càceres, Extremadura) l'anarcosindicalista Mateo Lozano Sánchez. El seu pare es deia Juan Lozano Moreno i la seva mare, Paula Sánchez.  

En 1947 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili.  

Després d'un temps a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), s'instal·là a Masseuva (Gers, Gascunya, Occitània) i començà a simpatitzar amb el moviment llibertari, afiliant-se a la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili i finalment el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d'Aush (Gers, Gascunya, Occitània).  

Quan vivia a Montrejau (Alta Garona, Occitània). Mateo Lozano Sánchez va morir el 4 de febrer --algunes fonts citen erròniament 25 de febrer-- de 1989 en un hospital de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) d'una curta, però greu malaltia. 

Joaquín Morente Rosa

Joaquín Morente Rosa

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de setembre de 1915 neix a Alcalá de Guadaíra (Los Alcores, Sevilla) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquín Morente Rosa 

Militant de la les Joventuts Llibertàries, la FAI i la CNT-AIT, en 1948 amb la seva la parella, Dolores Barroso Carrera, s'exilià a l'Hexàgon francès passant la frontera del Pirineu Oriental 

Joaquín Morente Rosa: El 21 de setembre de 1915 neix a Alcalá de Guadaíra (Los Alcores, Sevilla, Andalucía) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquín Morente Rosa --el segon llinatge citat sovint erròniament Rosas--. El seu pare es deia Joaquín Morente Ruiz i la seva mare, María del Águila Rosa Rodríguez, i tingué quatre germans (Rafael, Enrique, Juan i Francisco) i dues germanes (Mercedes i Salud).  

Es guanyava la vida treballant de jornaler i milità activament en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en les Joventuts Llibertàries i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) d'Alcalá de Guadaíra.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 i l'atac i l'ocupació per part de la Legió del seu poble, el 21 de juliol pogué fugir cap a Ronda i Casabermeja i després cap a Màlaga, on va romandre fins febrer de 1937 fent d'ajudant en una ambulància.  

Després de la caiguda de Màlaga, passà a Almeria i el març de 1937 a València.  

Posteriorment va combatre el feixisme, enquadrat en la 90 Brigada Mixta, i posteriorment en la 197 Brigada Mixta de la 52 Divisió, de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, als fronts aragonesos (Terol i Alfambra) i del Llevant peninsular (Castelló, València i altres). Assolí el grau de tinent.  

Ferit, va ser hospitalitzat a València (l'Horta de València, País Valencià) al final de la guerra.  

Detingut a la Vila Joiosa (Marina Baixa, País Valencià) quan hi anava cap a Alacant (Alacantí, País Valencià), el 4 d'agost de 1939 va ser internat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià). Fou acusat per elements dretans i per la Guàrdia Civil del seu poble d'haver participat en els incendis de l'església dels salesians i del Círculo Mercantil, en escorcolls i d'haver ferit d'un tret de fusell un eclesiàstic. A finals de desembre de 1939 va ser traslladat del camp de concentració de Porta Coeli de València a la presó de Sevilla (Área Metropolitana, Sevilla, Andalucía). El 8 de juny de 1940 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim a Sevilla i va ser condemnat a 30 anys de presó per «adhesió a la rebel·lió militar» i tancat a la presó sevillana.  

El 9 d'octubre de 1942, amb altres nou presoners, aprofitant una visita al dispensari antituberculós de Sevilla, pogué fugir. Amagat durant anys, pogué participar en la lluita clandestina.  

En aquests anys, en un accident de circulació, va perdre la cama dreta.  

En 1948 pogué passar la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili, amb la seva companya, Dolores Barroso Carrera, també destacada anarcosindicalista.  

La parella visqué a Corbas (Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes,) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània).  

Malgrat la seva incapacitat física, milità activament en el Moviment Llibertari en l'Exili.  

En 1958 col·laborà en Nueva Senda.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco, en 1976 participà en la reconstrucció de la CNT-AIT i en la restitució del l'antic local confederal del seu poble natal.  

Joaquín Morente Rosa va morir el 20 de desembre de 1989 a Saint-Uze (Droma, Delfinat, Arpitània) en un accident de trànsit amb el cotxe que conduïa a l'Autoroute du Soleil. 

Òrrius vota en favor de fer efectiva la DUI en una consulta popular

Òrrius vota en favor de fer efectiva la DUI en una consulta popular 

Figures destacades de l'independentisme com el president Quim Torra, el represaliat Roger Español i l'exdiputada Gabriela Serra hi han exercit el dret de vot 

6 anys de l'1-O amb marxa de torxes i Coral Groga 

L'ANC territorial de l'Escala i el Consell Local del Consell de la República Catalana commemorà aquest cap de setmana el 6è aniversari del referèndum de l'1 d'octubre amb una marxa de torxes i una cantada de la Coral Groga i d'en Josep Tero 

Arrenquen l'estelada que havien penjat al col·legi Verd de Girona per commemorar l'1-O 

El sabotatge feixista l'ha reivindicadat a través de les xarxes socials que afirma encarregar-se de "netejar propaganda colpista"  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Òrrius (Maresme Interior) 02/10/2023.- Llegim a VilaWeb que el municipi d'Òrrius (Maresme Interior) ha votat en favor de fer efectiva la declaració unilateral d'independència, en una consulta convocada per l'entitat Ò! República, en col·laboració amb l'ajuntament. En total, hi han votat 2.110 persones, 2.086 de les quals han optat pel sí (98,8%). 11 persones han votat no i 5 han votat en blanc. A més, 8 vots han estat declarats nuls. La xifra de participació inclou tant persones empadronades al municipi, com vingudes de fora. Acabat el recompte, el batlle Xavier Masgrau (Junts) ha llegit els resultats a les escales de l'església: "Hem decidit que volem fer efectiva la DUI. Animem a tots els ajuntaments de Catalunya perquè posin les urnes del Primer d'Octubre!", ha dit enmig d'aplaudiments. Al costat de Masgrau, hi havia la resta de batlles vius del municipi: Jordi Rull (ERC), Cèsar Díaz i Francesc Cunill (CiU). 

Segons que han explicat els organitzadors, l'objectiu de la consulta era reactivar l'independentisme, emulant l'experiència d'Arenys de Munt (Alt Maresme) del 2009, que va convertir-se en l'estímul d'una onada de consultes que va culminar en la votació del 9-N. "Esperem que aquest acte sigui una manera d'esperonar-nos després d'uns anys endormiscats a conseqüència de la repressió. Animem la resta de pobles a fer això mateix", ha explicat Pau Manté, integrant d'Ò! República. 

La jornada, organitzada amb motiu del sisè aniversari del Primer d'Octubre, s'ha desenvolupat amb tota normalitat, i fins i tot algunes figures destacades de l'independentisme com el president Quim Torra, el represaliat Roser Español i l'exdiputada Gabriela Serra hi han anat a votar. 

Les i els votants han respost a la pregunta: "Vols fer efectiva la declaració d'independència proclamada al Parlament de Catalunya el 27 d'octubre de 2017?" Per a garantir el procés, els organitzadors han format una junta electoral independent del consistori, integrada per tots els batlles vius del municipi, que formen part de partits diferents, juntament amb més voluntaris. Els votants s'han identificat fent servir el cens de la darrera tramesa electoral. Respecte del vot de gent de fora del poble, l'organització ha creat un banc de dades digital propi, per a evitar que algú pogués votar més d'una vegada. Els habitants d'Òrrius han votat a l'interior de l'ajuntament, i els visitants a les parades situades a la plaça de l'Església. Abans de començar el recompte, s'han unificat totes les urnes, resultant impossible obtenir el percentatge de participació de persones empadronades al municipi. 

La consulta ha estat impulsada per Ò! República, que va recollir més de dues-centes signatures per demanar-la al consistori. Durant la campanya electoral per a les municipals, Masgrau es va comprometre a facilitar-la. Pocs mesos després de les eleccions, la idea s'ha materialitzat. El Consistori ha cedit l'espai i l'entitat hi ha posat els voluntaris i el material. 

Vox i el PP van presentar una denúncia amb la voluntat d'aturar la iniciativa. Malgrat això, tant les entitats com l'Ajuntament van decidir d'impulsar-la i l'acte s'ha fet amb absoluta normalitat. Al costat de les urnes de votació, els organitzadors hi han muntat un taulell i una botiga per a recaptar diners per a pagar les possibles sancions que es derivin de la consulta. 

6 anys de l'1-O amb marxa de torxes i Coral Groga 

La territorial escalenca de l'ANC i el Consell Local del Consell de la República Catalana ha commemorar l'1-O de 2017 des de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) i ha realitzat dos actes, un dissabte al vespre i l'altre diumenge al matí. 

Dissabte al vespre hi va haver un nombrosa marxa de torxes entre la torre del Pedró i la Riba. Des dos quarts de nou a la torre del Pedró, on s'han repartit cinquanta torxes. La marxa va baixar per les escales de la Creu, es va vorejar la Penya i la Mar d'en Manassa fins a la Platja, passant per la Riba Vella. Es va pujar pel carrer del Port fins a Punta i es va baixar a la Riba Nova per llegir el manifest de l'1-O, de nou a la Platja.   

L'endemà, diumenge, just sis anys després del referèndum, 'hi va haver, a quarts d'11 del matí a la plaça de l'ajuntament, una cantada de la Coral Groga i en Josep Tero, acabant de nou amb la lectura del manifest, que conclou amb una crida a fer efectiu el resultat de l'1-O d'ara fa just sis anys. 

Arrenquen l'estelada que havien penjat al col·legi Verd de Girona per commemorar l'1-O 

Llegim al Diari de Girona que uns encaputxats van arrencar la nit de dissabte a diumenge l'estelada que havien penjat al col·legi Verd de Girona per commemorar el sisè aniversari de l'1 d'octubre. 

L'acció l'ha reivindicada el grup Asociación Unión de Brigadas a través de les xarxes socials i que diu que "neteja propaganda colpista". 

Aquesta estelada es va penjar en aquest centre escolar perquè, com diu el Consell Local de Girona del Consell de la República Catalana, en ser "un dels col·legis electorals on la repressió va ser forta" l'1 d'Octubre del 2017. Des de les xarxes socials d'aquest organisme, és on ahir es va denunciar i es va lamentar el furt d'aquest emblema independentista d'aquesta escola de la ciutat de Girona. S'afirma que "No defallirem". 

La IAEDEN reclama a Ajuntaments i Diputació renunciar al projecte de la variant de Vilafant

La IAEDEN reclama a Ajuntaments i Diputació renunciar al projecte de la variant de Vilafant 

L'entitat el qualifica "d'insostenible" i diu que atempta contra "el futur benestar" de les veïnes i dels veïns 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 02/10/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la IAEDEN reclama als Ajuntaments i la Diputació de Girona que renunciïn al projecte de la variant de Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) després de la sentència del TSJC, que l'ha bloquejat per falta d'informes. 

En un comunicat, l'entitat empordanesa qualifica l'obra de projecte "insostenible" i diu que atempta contra "el futur benestar dels veïns". L'oposició celebren la sentència, que dona resposta al recurs de reposició que van presentar. "Gràcies a la pressió veïnal al carrer, al camp i als jutjats, hem aturat una obra que alguns veien imparable, i que pretenia trinxar el bosc de ribera del Manol, camps de conreu i les oliveres", asseguren. 

En aquest sentit, diuen que encara que sigui "viable" engegar de nou la tramitació de les autoritzacions del Ministeri de Defensa del Govern espanyol --que havia fet un informe desfavorable-- amb els estudis pertinent, demanen als responsable que "siguin conseqüents amb la realitat ambiental, econòmica i social del planeta". "Així, demanem a l'Ajuntament de Vilafant que desisteixi de desenvolupar aquesta zona del Manol, que la deixi lliure d'infraestructures, que la preservi i millori els valors naturals que té, així com la seva importància agrícola", afegeixen. 

L’ecocapitalisme de Renovem-nos

L'ecocapitalisme de Renovem-nos   

Renovem-nos, que aquest mitjà considera "vinculat al lobby eòlic a Catalunya", "fracassa en l'intent de desacreditar una investigació del CSIC i quatre Universitats de referència sobre l'impacte de l'eòlica marina en àrees protegides del Mediterrani" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 02/10/2023.- Segons informa el portal Contraiformación.es, Renovem-nos, que aquest mitjà considera "vinculat al lobby eòlic a Catalunya", "fracassa en l'intent de desacreditar una investigació del CSIC i quatre Universitats de referència sobre l'impacte de l'eòlica marina en àrees protegides del Mediterrani". 

Docs, segons l'Agència Catalana de Notícies, Renovem-nos posava en dubte l'últim estudi científic sobre l'eòlica marina i instava a desplegar parcs eòlics flotants. Diuen que l'article del CSIC i quatre Universitats de referència sobre l'impacte de l'eòlica marina en àrees protegides de la Mediterrània es basa en informes "escassos" i que moltes àrees Natura 2000 "només estan protegides sobre paper". El text es va publicar a la revista científica ICES Journal of Marine Science i a finals de setembre es va presentar a Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) en el marc de la V Jornada científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona. L'article alerta que nou zones destinades a implantar parcs eòlics -entre elles, el golf de Roses- o bé se solapen o bé limiten amb àrees de la Xarxa Natura 2000, i també recela sobre l'impacte que els aerogeneradors poden tenir damunt la biodiversitat. 

Ecocapitalisme en acció  

El grup impulsors del manifest fundacional d'aquest aparell públic del lobby energètic capitalista Renovem-nos, format per més de 25 membres, segons el diari La Vanguardia s'hi van incorporar la doctora i geògrafa de la UdG Carolina Martí, el catedràtic d'ecologia de la UAB i fundador del CREAF Jaume Terradas, el catedràtic emèrit de física de la UdG Pere Roura, el doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista Martí Boada, el doctor en biologia i sociòleg Ramon Folch, la catedràtica de Geografia Humana de la UdG Josepa Bru, l'ecòleg forestal Bart Muys, i l'activista i investigador del Departament de Geografia de la UdG Sergi Nuss. Aquestes iicorporacions s'afegeixen al ventall inicial de promotors, que inclou l'explorador de National Geographic i fundador del projecte Pristine Seas, Enric Sala; el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, o l'ecòleg marí del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC), Kike Ballesteros, i figures com l'esportista Kilian Jornet, entre d'altres. 

Salellas refusa la invitació a la desfilada militar del 12-O a Madrid

Salellas refusa la invitació a la desfilada militar del 12-O a Madrid 

L'alcalde de Girona diu va contra "els valors expressats per la ciutadania a favor del dret a l'autodeterminació" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 01/10/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha anunciat a través del seu compte de la xarxa social X que refusa la invitació per assistir a la desfilada militar a Madrid el 12 d'octubre pel dia de la Hispanitat. 

Amb una carta adreçada al Ministeri de Defensa que ha fet pública, diu que la celebració "és contrària als valors expressats reiteradament per la ciutadania gironina a favor del dret a l'autodeterminació i pel reconeixement de l'espoli patit dels pobles indígenes". 

Salellas argumenta que "com a Festa Nacional d'Espanya implica la defensa d'un projecte d'Estat que no respecta el dret a la sobirania del poble català, reivindicat al Ple de l'Ajuntament de Girona". Per això, demana "no rebre més invitacions per participar en aquest acte". 

En la mateixa carta, el batlle de Girona critica que "les Forces Armades són una de les principals eines de l'Estat per impedir l'exercici del dret a l'autodeterminació". I afegeix que "la violència o l'amenaça dels tancs ha estat recurrent per part dels principals partits espanyols i dels respectius governs de Madrid per aturar les aspiracions nacionals catalanes i dels diferents pobles de l'Estat". 

A més, diu que el 12 d'octubre "serveix per commemorar la invasió d'Amèrica, que va provocar milions de morts i que significa l'anorreament i l'espoli dels pobles indígenes americans i dels seus recursos durant segles per part de la corona espanyola, les seves elits i la companyia militar de torn". 

Per tot això, i segons diu, "en coherència amb el compromís que manté la ciutadania amb la democràcia i amb la defensa dels drets humans i les llibertats" l'alcalde no participarà a la celebració del 12 d'octubre a Madrid. 

El Correllengua reivindica Joan Brossa a Girona

El Correllengua reivindica Joan Brossa a Girona 

El tret de sortida de la diada ha sigut una cercavila a càrrec del grup de percussió i animació Caixa de Trons de Girona 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt/Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 01/10/2023.- Llegim al Diari de Girona que la ciutat de Girona ha viscut una jornada de reivindicació de la llengua catalana amb diferents activitats vinculades al Correllengua, que promou l'ús del català.  

El tret de sortida de la diada ha sigut una cercavila a càrrec del grup de percussió i animació Caixa de Trons de Girona, des de la plaça de Santa Susanna, on hi ha un poema corpori de Joan Brossa, titulat A de Cinema (1999), a qui es ret homenatge en aquesta edició. Ja a la plaça del Vi, va començar un vermut kahoot.   

En aquest mateix espai també es va poder jugar a jocs tradicionals catalans i hi havia una petita fira d'entitats.  

També es va llegir el Manifest del Correllengua.  

Per la tarda hi ha hagut la tradicional ballada de sardanes. 

 

XXIV Memorial Isabel Vila

XXIV Memorial Isabel Vila 

Record per a la figura de Josep Saguer, un dels promotors de la caminada 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà) 01/10/2023.- Llegim al diari El Punt Avui cada tardor es fa la Caminada Isabel Vila, que se celebra cada primer diumenge d'octubre per commemorar la seva participació en la Revolta del Foc de la Bisbal del 6 d'octubre del 1869, i que en els darrers anys es pot canviar al segon cap de setmana per no coincidir amb l'Oncotrail, la cursa solidària amb el càncer, que arriba a la 10a edició i tindrà lloc els dies 7 i 8 d'octubre. Aquest primer d'octubre, que ara ja pertany a la memòria col·lectiva com el fet reivindicatiu més important des de la República de 1931, es recorda la figura de la sindicalistallibertària i pedagoga Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896), que Francesc Ferrer Gironès va rescatar de l'oblit escrivint-ne la biografia Isabel Vila Pujol. La primera sindicalista catalana (1996) i promovent l' homenatge que se celebra des del 2000.  

La XXIV Caminada Isabel Vila compta aquest diumenge amb tres punts de sortida, Llagostera (7.30 h), Calonge (8 h) i la Bisbal (8 h), i el punt de trobada de les tres columnes serà entre el puig d'Aiguabona i el de la Gavarra (més informació, a [www.gavarres.cat]). Una vegada allà, a les onze del matí es recordarà una de les persones que, juntament amb Ferrer, més van treballar per promoure la caminada: Josep Saguer i Ricart (Cabanelles, 10-01-1952 - Girona, 15-03-2023). Saguer, que havia estat regidor de l'Ajuntament de Girona per ERC i delegat territorial d'Esports, era mestre i durant una vintena d'anys va ser el director de l'escola de la Font de la Pólvora, la qual cosa ja fa palès el seu caràcter: una persona vital, positiva i entregada com poques.  

Com ja és costum, per cloure l'acte es cantarà la cançó Isabel Cinc Hores, una lletra del segle XIX que ha musicat Antoni Mas i que enguany, entre altres intèrprets habituals, rebrà la col·laboració d'un grup de músics de l'OrquestraJove de Calonge. Recordem-la: "No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isabel no n'hi ha. / Oi-dà, oi-dà / com la Isabel no n'hi ha.". 

El projecte eòlic industrial marí macro parc Tramuntana impulsa Med OCEaN

El projecte eòlic industrial marí macro parc Tramuntana impulsa Med OCEaN 

El lobby Med OCEaN és una coalició per al desenvolupament de l'eòlica marina a la Mediterrània 

Financiat per la Unió Europea - NextGenerationEU 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 01/10/2023.- Quan el lobby eòlic capitalista industrial està formant estructures ideològiques pro parcs eòlics industrials com ara mateix Renovem-nos, amb naturistes del Nord-est com Enric Pardo, Sergi Nuss o Pere Roure, de l'entorn de la formació dels Comuns (abans ICV), la BlueFloat Energy, empresa promotora del projecte de macro parc eòlic industrial marí Tramuntana al golf de Roses, juntament amb Sener Renewable Investments, va participar el dijous en la presentació oficial de Med OCEaN, una coalició internacional formada per diversos agents de la indústria eòlica i operadors de sistemes de transmissió per impulsar el desenvolupament de l'energia eòlica marina a la Mediterrània i les aigües atlàntiques adjacents. 

BlueFloat Energy figura com a únic desenvolupador d'energia eòlica marina flotant entre els més de 15 membres fundadors de Med OCEaN, que en anglès prové de Offshore Coalition for Energy and Nature-Mediterranean Sea. Aquesta aliança internacional sense precedents a la Mediterrània neix amb una clara vocació de col·laboració i cooperació per al desplegament de l'eòlica marina industrial capitalista i la infraestructura de xarxa. D'aquesta manera, Med OCEaN contribuirà als objectius energètics del Capital i el creixement establerts per la Unió Europea. 

Segons Nailia Dindarova, vicepresidenta de Desenvolupament de Mercat de BlueFloat Energy. "accelerar el desplegament de l'energia eòlica marina flotant al Mediterrani, assegurant al mateix temps la seva integració mediambiental i social, requereix sens dubte d'una estratègia multilateral i conjunta. A BlueFloat Energy hem adoptat aquest compromís des de les primeres fases de desenvolupament en tots els nostres projectes mediterranis, com hem demostrat a Parc Tramuntana, comprometent-nos des de l'inici en implementar l'eòlica marina de forma sostenible a nivell social, econòmic i mediambiental a l'Empordà. Med OCEaN tindrà un paper cabdal per alinear ONGs i la indústria eòlica marina en el camí europeu cap a la neutralitat climàtica". 

Els més de quinze membres fundadors han segellat el seu compromís amb la firma del Memoràndum d'Entesa (MoU). Med OCEaN treballarà per una planificació de l'energia eòlica industrial marina capitalista, contribuint a l'elaboració i aplicació dels Plans Espacials Marítims i dels objectius d'energia de la Unió Europea, l'Europa del Capital. A més, Med OCEaN afirma que "s'esforçarà per aportar coneixement, supervisar els avenços, els impactes i l'eficàcia" de les mesures aplicades al sector eòlic marí industrial i a la infraestructura de xarxa, així com "investigar solucions innovadores". 

Actes commemoratius a Girona amb motiu del centenari l'assassinat de Salvador Seguí

Actes commemoratius a Girona amb motiu del centenari l'assassinat de Salvador Seguí 

Exposició a Salt i a Girona al volant de la vida i la seva obra  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt/Girona (Gironès) 01/10/2023.- Salvador Seguí i Rubinat (1887-1923), conegut com el Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya, a principis del segle XX. De formació autodidàctica, era partidari d'educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Fou secretari general de la CNT de Catalunya el 1918 i participà de forma activa en la vaga de la Canadenca, que suposa aconseguir la jornada laboral de les 8 hores. 

El seu ideari revolucionari es fonamentava en la conquesta pel saber de la classe treballadora, un camí que creia propici per a realitzar amb èxit la revolució social contra el capitalisme i les classes socials dominants. Per aquesta raó era partidari d'una revolució gradual, lligada a una formació llibertària que imaginés una societat sense opressors ni oprimits, una societat més lliure i creativa.  

El 19 de març de 1923 en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor social, va ser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena (actual rambla del Raval), cantonat carrer de Sant Rafael, per pistolers de la patronal catalana.  

CGT Girona  

Programació d'actes al voltant de la memòria de Salvador Segui  

Exposició al volant de la vida i la seva obra  

Del 2 al 5 d'octubre: Factoria Coma Cros de Salt (Sala Kopotkin) de 10 a 20 hores.  

Els dies 6 i 7 d'octubre: Ateneu Salvadora Cata de Girona de 17 a 20 hores.  

Xerrades i documentals  

El dimecres 4 d'octubre, a les 18 hores, passi del documental a la Factoria Coma Cros (Sala Kropotkin).  

El divendres 6 d'octubre, a les 19 hores. a l'Ateneu Salvadora Cata presentació del llibre Tiempo de generosos y cautivos anarquistas amb Manel Aisa i la  presentació a càrrec d'Isidre Pallàs.  

El dissabte 7 d'octubre, a les 19 hores, a l'Ateneu Salvadora Cata passi del documental Historia de un anarquista. 

El TSJC dona la raó als veïns de Vilafant i bloqueja el projecte de la variant per falta d’informes

El TSJC dona la raó als veïns de Vilafant i bloqueja el projecte de la variant per falta d'informes  

Les plataformes contràries al projecte reclamen que s'inverteixi en "infraestructures per promoure el transport públic" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 30/09/2023.- Llegim a Territori Rural que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) ha emès una sentència, a la que ha tingut accés l'Agència Catalana de Notícies, en la que dona la raó als veïns de Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) i bloqueja la variant. La justícia conclou que el projecte s'havia aprovat sense haver tingut en compte els informes de les administracions amb competència al terreny que trepitjava la variant. I fa referència a l'informe desfavorable del Ministeri de Foment delGovern espanyol, en sol·licita que es faci un estudi de mobilitat i es replantegin les mides de la rotonda d'accés a Avinyonet de Puigventós (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) abans de tirar la variant endavant. El portaveu de la plataforma No a la Variant, Jordi Puig, celebra la sentència que diu que "ha estat un toc d'atenció a l'Administració". "Fins ara, les administracions han actuat amb supèrbia i el procés que s'ha seguit a Vilafant amb la variant n'era un clar exemple", denuncia Puig, que es mostra esperançat amb el fet que aquesta sentència sigui "un punt d'inflexió en la forma que tenen de procedir". En aquesta línia, el portaveu insisteix a dir que "no pot ser que l'administració se salti la normativa" i creu que "aquest toc d'atenció, que s'ha fet des de la justícia, és important". 

A partir d'aquest punt, les tres entitats que han encapçalat la lluita contra la variant els darrers anys (No a la Variant de Vilafant, Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IADEN) i Amics del Manol i Palol Sabaldòria) emprendran un nou full de ruta. "Volem fer entendre a les administracions que la societat demana un model de relació amb l'entorn diferent", detalla Puig, que diu que "el que cal no són més vies ràpides que fomentin la mobilitat en vehicles privats, sinó que es facin infraestructures per promoure el transport públic".  

En la mateixa línia, aquestes entitats en defensa del territori demanen que "s'inverteixi en carrils bici" per fomentar aquest transport i reduir emissions. "Estar a 30 graus a tocar del mes d'octubre fa evident el canvi climàtic i que cal reduir emissions", reflexiona Jordi Puig, que diu que la variant "era una infraestructura innecessària, desproporcionada i sense cap sentit" per contribuir, precisament, en l'augment de temperatures i en celebra el bloqueig. "La sentència ha estat una gran alegria perquè dona la raó a tota la ciutadania, que des de feia dos anys i mig constatava que la intervenció dels Ajuntaments de la zona i la Diputació de Girona no anava d'acord amb la llei", explica el portaveu de la plataforma No a la Variant de Vilafant, que diu que el projecte estava en una fase "avançada" i que ja hi havia propietaris a qui s'havia pagat l'expropiació del terreny.  

Concentració demà diumenge a l'alzina de Can Puig Massanet 

Per demà diumenge, a les onze del matí, aquestes entitats en defensa del territori i que s'oposen a la construcció de la variant de Vilafant havien convocat una concentració per denunciar el projecte. Un acte que es mantindrà i "servirà per celebrar el punt d'inflexió". La convocatòria reunirà les i els participants a l'alzina de Can Puig Massanet, un arbre catalogat per la Generalitat de Catalunya i que està a tocar del traçat del projecte de la variant. 

El cabal del riu Ter està sota mínims al seu pas per Girona

El cabal del riu Ter està sota mínims al seu pas per Girona 

Aquesta setmana s'ha marcat el mínim històric des que fa més de set anys Aigua és Vida mesura el cabal del riu 

Un dels factors que han fet registrar el baix nivell és la sequera, però l'entitat avisa que la gestió de les administracions «no és eficient» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres. Gironès, comtat de Girona) 30/09/2023.- Llegim al Diari de Girona que el cabal del riu Ter ha registrat mínims històrics aquesta setmana des que Aigua és Vida mesura, cada dia, el cabal amb una taula d'equivalències. La plataforma afirma que el cabal del riu Ter al seu pas pel pont de la Barca, que és on se situen per fer la mesura, ha estat 1,62 metres cúbics per segon durant alguns dies de la setmana. «Mai ho havíem vist», afirma el portaveu d'Aigua és Vida, Pau Masramon, qui afegeix que fa més de set anys que la plataforma observa quin és el cabal d'aigua al riu. 

Aquesta mesura d'1,62 metres cúbics per segon, per tant, no compleix amb cap de les normatives vigents. Per una banda, amb una llei estatal que no s'ha canviat des de 1959 i que està per sota del topall marcat, que és de tres mestres cúbics per segon. Tampoc es compleix amb la llei feta per la Generalitat l'any 2006, que indica que els rius han d'estar per sobre dels 4,5, 5,5 o 6,5 metres cúbics per segon, depenent de l'època de l'any. Ni tan sols, en els últims dies, se supera el mínim de dos metres cúbics per segon, que és el que es marca quan hi ha sequera. 

Si es tenen en compte les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que també mesura el cabal del riu Ter en el seu pas pel pont de la barca, s'observa que el mínim es va registrar el passat 21 de setembre, quan el cabal va ser d'1,621 metres cúbics per segon. Sí que en les últimes dues setmanes s'ha arribat a superar en algunes ocasions els dos metres cúbics per segon. Segons les dades de l'ACA, ho va fer situant-se als 2,5 metres cúbics per segon aquest dimarts, i dimecres en van ser 2,072. Tanmateix, en la mesura que fa l'ACA «hi ha sempre una o dues dècimes més» que en la mesura que fa Aigua és Vida, detalla Masramon. Ahir, l'entitat va mesurar 1,91 metres cúbics per segon. 

«És la mort del riu» 

«Hem arribat a un punt en el qual l'aigua no es mou ni el mínim», declara Pau Masramon, que creu que això és «la mort del riu». El portaveu d'Aiguaés Vida també explica que «tothom està molt preocupat», però, de moment, «ningú ha donat cap solució» perquè «no pot ser un transvasament màgic». 

Un dels factors «més importants» pels quals es produeix aquest cabal mínim al riu Ter al seu pas pel Girona és la sequera. Tanmateix, Masramon també exposa que un altre punt clau és «la gestió no eficient» per part de les administracions. I és que explica que en molts països «el 80% de la gestió de l'aigua està en mans públiques i només un 20% és privada», però «a Catalunya passa la inversa». En aquest sentit, lamenta que «l'aigua es consideri una mercaderia». «És un desastre» apunta Masramon, perquè «prioritzen els beneficis i no l'aigua». 

Per això, critica a l'actual govern municipal de Girona perquè «acaba de ratificar la venda de l'aigua al Consorci de la Costa Brava». Masramon apunta que «és molt dur per a nosaltres» i diu que la solució seria que «l'Ajuntament de Girona recuperés la gestió». El portaveu d'Aiguaés Vida també exposa que «la solució passa per múltiples factors». Entre d'altres, estalviar aigua o arreglar els tubs de rec, que és per on passa més aigua. «Volem que el Ter no es mori», sentencia. 

La Palanca de Cruïlles torna a ser demà diumenge punt de sortida de la Caminada Memorial Isabel Vila

La Palanca de Cruïlles torna a ser demà diumenge punt de sortida de la Caminada Memorial Isabel Vila 

Efemèrides de la insurrecció republicana federal del 6 d'octubre 1869 a la Bisbal d'Empordà   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 30/09/2023.- Demà diumenge 1 d'octubre es torna a recordar la gesta que van fer la sindicalista llibertària Isabel Vila i un grup de veïns de Llagostera els quals van travessar les Gavarres per anar a socórrer els ferits de la revolta anomenada el Foc de la Bisbal contra el governador de Girona el 6 d'octubre de 1869. 

Aquesta gesta emblema de germanor entre els pobles de les Gavarres i de l'esperit republicà és reproduïda pels pobles de Llagostera, Calonge i la Bisbal. La XXIV oferirà una versió més reduïda de la mà del Consorci Gavarres i diversos consistoris i entitats, una matinal on les persones caminants sortiran de cada poble i es trobaran totes les columnes al mig de les Gavarres. 

Un any més, el grup de la Bisbal sortirà des de Cruïlles: a les 8 hores a la Palanca. Es preveu arribar al mig de les Gavarres a les 11 hores, entre el Puig d'Aiguabona i el de la Gavarres. S'hi trobaran les columnes dels tres pobles i es farà un homenatge a Isabel Vila, pedagoga i sindicalista, amb la cantada de la cançó composta per Antoni Mas. Enguany també s'homenatjarà a Josep Saguer. 

 

A l’Escala 6 anys de l'1-O amb marxa de torxes i Coral Groga

A l'Escala 6 anys de l'1-O amb marxa de torxes i Coral Groga 

L'ANC territorial de l'Escala commemora aquest cap de setmana el 6è aniversari del referèndum de l'1 d'octubre amb una marxa de torxes i cantada de la Coral Groga i Josep Tero 

Mobilitzacions arreu per reivindicar el Primer d'Octubre 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 29/09/2023.- Segons Canal 10 Empordà, la territorial escalenca de l'ANC commemora l'1-O de 2017  havent convocat dos actes, un demà dissabte al vespre i l'altre diumenge al matí. 

Dissabte al vespre hi haurà una marxa de torxes entre la torre del Pedró i la Riba de la Platja de l'Escala. Així, s'ha convocat a tothom qui vulgui participar-hi a dos quarts de nou a la torre del Pedró. Es baixarà per les escales de la cala de la Creu, es vorejarà la Mar d'en Manassa fins a la Platja, resseguin els carrers més propers fins acabar a la Riba on es llegirà el manifest de l'1-O.  

L'endemà, diumenge, just sis anys després del referèndum de l'1-O, hi haurà una cantada de la Coral Groga i el cantautor Josep Tero a la plaça de la plaça de l'ajuntament, a partir de les 10:30h. Es preveu que cantin sis cançons, acabant, de nou, amb la lectura del manifest.  

Des dela territorial local de l'ANC tenen clar que no es pot oblidar el que va passar fa sis anys i consideren que entre el poble les ganes encara hi són. 

El manifest que es llegirà als dos actes d'aquest cap de setmana apunta que, amb un context on el Regne d'Espanya ostenta la Presidència de la Unió Europea i l'Estat espanyol necessita l'independentisme català per assegurar la seva estabilitat institucional, cal reactivar la mobilització de l'independentisme per fer efectiva la independència. El manifest conclou amb una crida a fer efectiu el resultat de l'1-O d'ara fa just sis anys. 

Mobilitzacions arreu per reivindicar el Primer d'Octubre 

Hi haurà actes i concentracions arreu per recordar la defensa dels espais i l'endemà se centraran les mobilitzacions a la Model de Barcelona en suport a les persones represasaliades, a la plaça  Urquinaona i la barcelonina plaça de Catalunya. 

Llegim a Llibertat.Cat que CDR Catalunya, Desobediència Civil, Front Comú contra la Repressió, Motards per la Independència, Escamots per la Independència, la Sectorial antirepressiva de l'ANC i les plataformes antirepressives de Ponent i de Barcelona convoquen marxes de diferents punts d'entrada a Barcelona fins a la presó Model on hi haurà debats, col·loquis, un dinar popular i finalment, una manifestació que és previst que coincideixi amb la concentració que ha previst el Consell de la República a la plaça Catalunya. 

Omplim Urquinaona per reivindicar el Primer d'Octubre! 

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat un acte a la plaça d'Urquinaona a les 11:00h per commemorar i reivindicar aquesta data històrica. Hi haurà parlaments de la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu; dels activistes Júlia Balas i Marcel Vivet, i del membre de Meridiana Resisteix Nacho Pallàs. 

La plaça Urquinaona de Barcelona és un referent de l'independentisme des de fa molts anys i per motius molt diversos, entre els quals cal destacar-ne el més recent i que tenim gravat a foc: les càrregues policials contra un jovent que no feia altra cosa que defensar el resultat del referèndum del Primer d'Octubre i denunciar la repressió política i judicial contra l'independentisme. 

Acte unitari per l'1-O a la barcelonina plaça de Catalunya 

Convocat pel Consell de la República, l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i la Intersindical sota el lema Defensem l'1 d'Octubre un acte  a la plaça de Catalunya de Barcelona a les 18:00h. L'acte comptarà amb les intervencions dels màxims dirigents de totes les entitats, entre les quals hi haurà Carles Puigdemont, pel Consell de la República. 

Manuel Alfonso Ortells

Manuel Alfonso Ortells en el seu primer permís de guerra (agost de 1937)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de setembre de 1918 neix a Barcelona el dibuixant anarquista Manuel Alfonso Ortells 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió als camps de concentració de Vernet d'Arièja, a partir del 20 de setembre de 1939, de Sètfonts, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Manuel Alfonso Ortells: El 20 de setembre de 1918 neix a Barcelona --algunes fonts citen erròniament l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud) o Onda (Plana Baixa, País Valencià)-- el dibuixant anarquista Manuel Alfonso Ortells, conegut com El Pajarito. El seu pare es deia Manuel Alfonso Llopico, paleta i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i la seva mare, Teresa Ortells Ramos, dona molt catòlica, i tingué un germà, Liberto Alfonso Ortells, i una germana, Pilar Alfonso Ortells.  

Quan tenia sis anys, passà a viure amb la seva família al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat.  

Entre 1931 i 1934 visqué a Onda, d'on era el seu pare.  

Apassionat des d'infant pel dibuix, va estudiar dibuix a l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda.  

Cap el 1934 retornaren a l'Hospitalet de Llobregat i visqué als barris de la Marina i de la Torrassa, on treballà d'aprenent de dibuixant litogràfic, dissenyant cartells per a pel·lícules de cinema.  

Militant de la CNT-AIT com el seu pare, quan el cop militar feixista, fugí de casa seva i el 21 de desembre de 1936 s'allistà voluntari en la «Columna Durruti».  

El 23 de maig de 1938 va ser ferit en un peu al front i va ser hospitalitzat a Manresa (Bages).  

Després de la militarització de les milícies, el 30 de desembre de 1938 va ser nomenat tinent del III Batalló de la IV Companyia de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i, a partir del 20 de setembre de 1939, de Sètfonts (Lalande i Judes, Tarn e Garona, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. A finals de 1939 s'allistà en la 114 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar a la «Línia Maginot» a Morhange (Lorena).  

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista intentà passar a Suïssa, però el 24 de juny de 1940 va ser capturat pels alemanys a Saint-Dié-des-Vosges (Lorena). Després d'uns mesos a l'Stalag V-D d'Estrasburg (Alsàcia), va ser interrogat per la Gestapo i enviat l'11 de desembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 4.564. En entrar, pogué amagar llapis i quaderns. Va ser enviat a la construcció de la carretera de Mauthausen. El maig de 1941 va ser destinat a l'oficina dels arquitectes i enginyers (Baubüro), dedicant-se a la còpia de plànols per a la construcció del camp, lloc de feina que li va permetre fer dibuixos d'amagat, rebent el nom de El Pajarito, perquè signava els dibuixos amb un ocellet com a desig de llibertat.  

El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per soldats nord-americans. El 29 de maig de 1945 abandonà el camp i va ser refugiat a l'Hotel Lutecia de París (Illa de França), on se li va proveir de documentació i d'ajuda econòmica.  

Després de dos mesos de recuperació en una casa de repòs de Saint-Jorioz (Savoia, Arpitània), s'instal·là a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on formà part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). La seva companya, des de 1949, fou María Natividad Eguiluz.  

En 1984 va escriure el llibret De Barcelona a Mauthausen. Diez años de mi vida (1935-1945), que després d'una edició artesanal i de poc tiratge, va ser publicat en 2007 i 2010 per Memoria Viva. El 24 d'octubre de 2016 va ser condecorat amb la Legió d'Honor de la República Francesa.  

Malalt d'Alzheimer en els seus últims anys, Manuel Alfonso Ortells va morir el 14 de novembre de 2017 al seu domicili d'Aisinas (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i les seves cendres van ser escampades el 23 de novembre al lloc on solia anar a pescar d'Arcaishon (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Dibuixos seus es troben exposats en el Museu del Memorial de Mauthausen. 

Victorino Beltrán Rodríguez

Necrològica de Victorino Belrán Rodríguez apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 10 de juliol de 1969

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de setembre de 1904 neix a Tapia de la Ribera (Rioseco de Tapia, León) l'anarcosindicalista Victorino Beltrán Rodríguez 

Durant el primer franquisme participà en la lluita clandestina fins a 1948, quan, fugint de la repressió, passà la frontera del Pirineu Oeiental, camí de l'exili 

Victorino Beltrán Rodríguez: El 20 de setembre de 1904 neix a Tapia de la Ribera (Rioseco de Tapia, León) l'anarcosindicalista Victorino Beltrán Rodríguez. El seu pare es deia Ángel Beltrán Díez, jornaler, i la seva mare, Antonia Rodríguez Gómez.  

Emigrat a Catalunya, milità en el Sindicat del Gas de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona.  

Durant el primer franquisme participà en la lluita clandestina fins a 1948, quan, fugint de la repressió, passà la frontera del Pirineu Oriental, camí de l'exili.  

Segons algunes fonts, en 1946 havia estat condemnat a 12 anys de presó i aconseguí evadir-se en 1948.  

Exiliat, milità en la Federació Local de la CNT-AIT de Montceau-les-Mines (Saône-et-Loire, Bourgogne-Franche-Comté).  

Victorino Beltrán Rodríguez va morir el 14 de juny de 1969 a Montceau-les-Mines, a causa d'una crisis cardíaca. Deixà companya (Felisa) i fills.