diumenge, 19 de maig del 2024

Dimecres concentració matí i tarda davant el Trueta per la readmissió del company Xevi

Dimecres concentració matí i tarda davant el Trueta per la readmissió del company Xevi

Amb falses acusacions de baix rendiment han volgut atemorir-lo a ell i a la resta de treballadores i treballadors de l'empresa SERVEO

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 19/05/2024.- La CGT de Girona denúncia que el 8 de maig l'empresa SERVEO, adjudicatària de la neteja de l'Hospital Josep Trueta va acomiadar al company Xevi membre de la CGT. Amb falses acusacions de baix rendiment han volgut atemorir-lo a ell i a la resta de treballadores i treballadors de l'empresa. Aquest acomiadament es produeix en un context on des de fa mesos l'empresa paga amb retard o malament, i on diàriament manca personal.

Un cop més, la CGT fa una crida a la solidaritat del conjunt de l'afiliació per assistir a la concentració davant l'Hospital Josep Trueta el dimecres 22 de maig, a les 9 del matí, en torn matinal, i a les 17:00 hores, en torn de tarda. PROU AUTORITARISME!!! XEVI READMISSIÓ!!!

Mobilització a Cadaqués contra el trasllat del camp de futbol de Sa Guarda a Portlligat

Mobilització a Cadaqués contra el trasllat del camp de futbol de Sa Guarda a Portlligat

Demanen que l'Ajuntament suspengui "immediatament" la tramitació i proposi una consulta popular

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 18/05/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, membres de SOS Costa Brava, IAEDEN - Salvem l'Empordà i Amics de la Natura de Cadaqués s'han reunit a Cadaqués en oposició al trasllat de l'equipament del camp de futbol municipal de Sa Guarda a la zona de Portlligat. Amb una marxa des del poble fins on està previst que es traslladi l'equipament, han defensat la necessitat d'aprofitar les infraestructures existents i aturar la requalificació dels terrenys per aixecar-hi més de quaranta apartaments. "Ens oposem a aquest projecte gens sostenible i demanem que l'Ajuntament suspengui immediatament la tramitació i proposi una consulta popular en un assumpte tan important que afectarà el futur de les pròximes generacions", han demanat durant la lectura del manifest, on es defensa que la ubicació de l'actual camp de futbol de Cadaqués és "més propera i integrada al nucli, de manera que és també més accessible". Per això, insisteixen a dir que "cal mantenir-lo on és ara, qualificant-lo, definitivament, com a equipament esportiu i preveient una actuació urbanística aïllada d'expropiació, compensació o compra per assegurar l'adquisició pública dels terrenys".

El camp de futbol de Sa Guarda es va construir en uns terrenys privats gràcies a un acord amb l'Ajuntament el 1981, on s'especificava que es faria una permuta a canvi de la cessió de la parcel·la. El conveni no es va acabar complint i els propietaris van dur el cas als jutjats. El 2019, es va emetre una sentència que els donava la raó, i per això s'ha de buscar una nova ubicació. "S'han de retornar els terrenys, tal com admet la sentència judicial", assumeixen les entitats opositores al trasllat a Portlligat, però alerten que "en cap moment, es diu que s'hi poden fer més de 40 apartaments". Per buscar una solució alternativa al canvi d'ubicació de les instal·lacions, demanen que "es treballi en la redacció del nou POUM i no fer més modificacions puntuals". A més, insisteixen a dir que "cal avançar cap a un model de deconstrucció i d'aprofitament de les infraestructures actuals". "Considerem una opció molt desproporcionada requalificar els terrenys per a fer-hi blocs d'apartaments i gens sostenible desplaçar-lo a Portlligat", critiquen.

600 signatures en contra

Durant la lectura del manifest aquest dissabte al matí han recordat les més de 600 signatures en contra del projecte que han pogut recollir i han exigit "la suspensió immediata" de la tramitació. "La modificació puntual amb canvis rellevants en sòl urbà i en sòl urbanitzable és del tot improcedent", denuncien, i recorden que "tota la zona del voltant de la Riera de Portlligat està protegida culturalment i paisatgísticament per l'entorn de protecció de la Casa Dalí i per la Conselleria de Sostenibilitat i Medi Ambient, pel seu gran valor mediambiental i també per la limitació amb el Parc Natural de Cap de Creus".

A més, afirmen que "tots els elements constructius suposarien un impacte negatiu cap a la biodiversitat referent a l'hàbitat d'interès comunitari recollit per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea". I sostenen que afectarien les parets de pedra seca, un patrimoni cultural recentment reconegut per la UNESCO i protegit pel Catàleg del Paisatge.

En relació amb l'avaluació ambiental estan convençuts que "tindrà un impacte ambiental molt negatiu i totalment insostenible". "No s'ajusta a la norma, per haver de seguir-se la tramitació ordinària i el POUM havia de ser objecte d'avaluació estratègica. En la seva absència, les modificacions puntuals, amb incidència territorial com és el camp de futbol, han de ser sotmeses a una avaluació ambiental i no pot ser simplificada", asseguren.

Per últim, insisteixen a dir que "el Pla Director de revisió dels sòls no sostenibles del litoral exigeix estudiar acuradament el seu paisatge, però en aquest projecte ni tan sols hi fan l'adaptació". A més, alerten que "el nou equipament s'emplaça en una zona inundable i de molt de vent que suposa un perill" i que "cal avaluar si l'abastament d'aigua és viable, en situació de sequera i sense cap informe de l'ACA".


dissabte, 18 de maig del 2024

Acció de protesta contra l'obertura d'una botiga de bicicletes a l'antic Odèon de Girona

Acció de protesta contra l'obertura d'una botiga de bicicletes a l'antic Odèon de Girona

L'acció l'han portat a terme la recent Plataforma pel Decreixement Turístic

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 18/05/2024.- Segons El Gerió Digital, la Plataforma pel Decreixement Turístic Girona va realitzar ahir la seva primera acció de protesta, després de presentar-se aquesta setmana davant la premsa, aprofitant l'escenari de Temps de Flors.

En aquest cas van assenyalar l'obertura del que pretén ser la "millor botiga de bicicletes d'Europa", a l'antic teatre Odèon, rebutjant el projecte i denunciant que un antic equipament cultural de la ciutat passi a alimentar encara més el "monocultiu turístic i ciclista".

Durant l'acció, realitzada a les escales de Sant Domènec, van col·locar creus negres amb el nom dels comerços locals que han anat plegant els darrers anys a causa de la gentrificació, la pujada de preus dels lloguers i l'especulació per part dels grans tenidors immobiliaris, que han vist en el capital estranger una gran oportunitat de lucre.

Al mateix temps, i fent referència a la "situació límit que viu la ciutat a causa del turisme massiu i el seu impacte", van despenjar una pancarta de la bastida del teatre on s'hi llegia "Tanquem l'aixeta al Turisme", en clara al·lusió a la necessitat de reduir la gran afluència de visitants que arriben al municipi.

Durant la lectura del comunicat, van dirigir-se al govern municipal "perquè freni aquest projecte sense sentit, en una ciutat que ja ha arribat al seu límit i on en un any han obert més de 40 comerços relacionats amb la bicicleta només en el Barri Vell".

Continuant amb les demandes, van reiterar "que a  Girona no volem ser la "meca" del ciclisme, sinó ser la millor ciutat on viure-hi dignament", en referència a garantir drets bàsics a la ciutadania com l'habitatge, subministraments (aigua, energia i alimentació) o unes condicions laborals dignes.

Ja en el 2019, l'antic teatre Odèon va ser ocupat pel moviment juvenil i veïnal de la ciutat per frenar el que en aquell moment havia de ser un restaurant. I van aconseguir-ho. Ara esperen fer el mateix amb la botiga de ciclisme que hi ha d'anar, i aspiren al fet que allò es converteixi, de nou, en un equipament cultural per la gent del barri i la ciutat.

Finalment, van valorar l'anunci del govern municipal i les mesures que fins ara s'han presentat com una acceptació del problema i el malestar veïnal, però del tot insuficient i desenfocat. En aquest sentit, han recordat que "no és una qüestió només de convivència o mobilitat" i que "el problema és molt més profund i requereix mesures més estructurals, urgents i contundents".


L’Ajuntament de Girona reclama als veïns que treguin les plaques franquistes dels edificis

L'Ajuntament de Girona reclama als veïns que treguin les plaques franquistes dels edificis

L'Ajuntament envia cartes als propietaris dels immobles on ha detectat aquests elements per recordar que tenen «l'obligació legal» de retirar-los o eliminar-los

Un cens va detectar 112 símbols, sobretot a Vila-roja, Can Gibert del Pla, l'Eixample nord i Santa Eugènia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Garrotxa, Gironès, comtat de Girona) 18/05/2024.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Girona ha enviat cartes als propietaris d'habitatges on hi ha detectat simbologia franquista per recordar-los que «la seva obligació legal de retirar o eliminar tots aquells elements situats al seu immoble que continguin simbologia franquista i que tinguin projecció a l'espai públic».

L'Ajuntament va acabar, l'any passat, uns cens d'edificis i habitatges amb presència d'elements «contraris a la memòria democràtica». En van sortir 112 a molts barris de la ciutat, com ara a Vila-roja, Can Gibert del Pla, l'Eixample, o Santa Eugènia.

Segons l'inventari, el barri de la ciutat on encara hi ha més plaques franquistes és el de Vila-roja. En concret, 32. El segueixen Can Gibert del Pla i l'Eixample Nord (amb 17 plaques cadascun) i Santa Eugènia (16). La llista es completa amb l'Eixample Sud (12): el Carme, Sant Ponç i Taialà (3 a cadascun); el Pont Major i la Creueta (2 a cadascun) i la Font de la Pólvora, Germans Sàbat, el Mercadal, Montilivi i Pedret (una placa a cada barri).

En la missiva, l'Ajuntament recorda que una llei aprovada el 2020 assenyala que «quan elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb una projecció a un espai o ús públic , les persones o institucions que en siguin titulars o hauran de retirar-los o eliminar-los». També exposa que el ple de l'Ajuntament, el 10 de juliol de 2017, va aprovar per unanimitat, un «pla d'actuació» per a la retirada de la simbologia i de la nomenclatura franquista de la via pública, la qual cosa «s'ajusta a les previsions de la normativa vigent en matèria de memòria democràtica».

Finalment, s'indica que l'Ajuntament està «plenament compromès amb la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica».

La carta signada per l'alcalde conclou amb Lluc Salellas assenyalant que està «convençut» que la retirada d'aquesta simbologia és «a més d'una obligació, una forma de reconeixement a totes les persones que van patir, directament o indirecta, les conseqüències de la Dictadura».

Fa uns mesos, el batlle va assenyalar que "la simbologia falangista no té cabuda en una ciutat oberta i compromesa amb els valors de la democràcia i el republicanisme com és Girona". "Per això, des de l'Ajuntament volem donar compliment a la normativa. Garantir un espai públic lliure de missatges d'odi i, per tant, de símbols feixistes també és un deure de tot Ajuntament", va concloure Salellas.


TORTELLÀ, A L’ALTA GARROTXA, REDEFINEIX LA CENTRALITAT DEL’ANARQUISME CATALÀ

TORTELLÀ, A L'ALTA GARROTXA, REDEFINEIX LA CENTRALITAT DE L'ANARQUISME CATALÀ

El petit municipi garrotxí de vuit-cents habitants aplega més de 200 persones al voltant de la cultura editorial i la memòria llibertàries

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Tortellà (Alta Garrotxa, la Garrotxa) 18/05/2024.- Llegim a la revista Antagonistas aquesta crònica, on l'autor escriu que existeixen no pocs instituts de secundària a la metròpoli amb més alumnes matriculats que persones inscrites al padró de Tortellà (Alta Garrotxa), una acollidora vila garrotxina situada al nord-est de la comarca, distant divuit quilòmetres d'Olot i limítrof amb els municipis d'Argelaguer, Sales de Llierca i Montagut i Oix. La demografia, però, no va ser pas impediment perquè el passat 4 de maig el Casino de la localitat esdevingués l'epicentre del moviment llibertari actualment existent a Catalunya.

Resulta complicat posar en dubte que determinades coses s'han trastocat des que la Cinètika, al barceloní barri de Sant Andreu, acollí la tretzena i darrera edició de la 'Mostra' sis anys enrere. No hi ha espai en aquesta petita i humil crònica per a detallar les circumstàncies, ni  tampoc per a cercar les causes, de la desaparició d'un aplec editorial que es va celebrar de forma relativament continuada des de 2005 a diferents localitzacions de la ciutat comtal. El que va quedar clar dissabte passat, a més d'una hora i mitja de distància en cotxe, és que –almenys de forma aparent- el nucli principal de l'interès per l'antiautoritarisme i per la consecució d'una vida tan allunyada com sigui possible de les categories que vertebren l'statu quo, ja no existeix a sobre del ciment i l'asfalt. Com a mínim, no de forma exclusiva. I és que, com resulta obvi, els vectors de la dominació també s'han modificat i la contradicció capital - treball, tradicionalment concentrada a les ciutats, i element principal de mobilització col·lectiva potencial, ja no és el factor predominant d'exclusió i desigualtat. De forma complementària, la gestió autoritària de la Covid-19 sumada a la insuportable pressió dels preus del lloguer i la desorbitada pujada de la cistella d'una compra cada cop més artificial, va facilitar la sortida de centenars, si no milers, de persones cap a zones poc poblades, situades a una distància considerable de la conurbació. No obstant això, és necessari remarcar que no tothom qui ho hagués volgut va poder posar el peu a l'exili neorural i no totes les zones de l'interior de Catalunya van esdevenir destí per igual d'aquest particular èxode metropolità. Una altra qüestió, que per si mateixa necessitaria un text a part, seria preguntar-se si és possible articular una autèntica (nova) vida rural a Catalunya, on la urbanitat s'estén arreu, la pagesia així com la ramaderia de subsistència són residuals, i la pràctica totalitat del camp està sotmès als dictats de la indústria alimentària. En aquest sentit, sense desmerèixer en absolut l'èxit, per altra banda, difícilment discutible, de la Trobada del Llibre Anarquista celebrada a Tortellà, i parer de qui escriu, va mancar al programa de la jornada un espai de reflexió col·lectiva sobre l'actualitat de l'antagonisme polític - social d'extracció llibertària i les causes que allà on l'exclusió, la despossessió i la pobresa es manifesta amb més cruesa, allà on els nens i les nenes no poden trepitjar terra que no sigui de parc urbà, allà on les persones han de sotmetre's a dues feines per tal de poder assumir el pagament d'una habitació, no es produeixin esdeveniments que articulin una crítica radical a la vida travessada pel treball assalariat, la mercaderia, l'espectacle, l'individualisme narcisista i l'extensió de la racionalitat instrumental, burocràtica. En altres paraules, allà on l'alienació i l'estranyament disposen del sòl més fèrtil possible.

Al migdia d'una jornada que es despertà força assolellada, desenes de persones feien cua ordenadament per a recollir un plat de paella vegana, que s'acompanyava amb amanida, coca dolça artesana i bon vi. Moltes la menjaven assegudes al pati del Casino, mentre conversaven, algunes dempeus, amb les paradistes d'editorials i col·lectius que s'hi aplegaren des de bon matí. Abans, va tenir lloc un senzill i emotiu homenatge a Salvador Puig Antich a propòsit del cinquantè aniversari de la seva execució amb garrot vil, al magatzem de la presó Model de Barcelona, per part del règim franquista. Les  germanes del militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), acompanyades de Ricard Vargas Golarons, company de Puig Antich als grups autònom dels anys setanta, van remarcar, d'una forma més aviat ambigua, tot sigui dit, la vigència de la lluita contra tota mena d'autoritarisme i per la llibertat. Tot seguit, un membre de Prometeo Ediciones, acompanyat de Vargas Golarons,  va presentar el llibre 'No fuimos nosotros quienes asesinamos a Puig Antich'. I com a culminació de les activitats matinals, la música folk va donar pas directe a l'àpat pel qual es van vendre al voltant de 150 tiquets, seguit d'una extensa i agradable sobre taula, amb partida d'escacs inclòs.

Des del punt de vista estrictament editorial, és a dir, relatiu al llibre i a les diferents formes que pot prendre la difusió per escrit de la cultura antiautoritària, la trobada va comptar amb un nombre no menor d'iniciatives, algunes de les quals iniciaren el seu camí amb pràctiques purament autogestionàries i, amb el pas del temps, s'han acabat professionalitzant dins l'àmbit de l'Economia Social, com seria el cas de la cooperativa santsenca Descontrol. Tampoc estigué absent Virus Editorial, a hores d'ara un nom històric en el camp de la publicació i la distribució a llibreries. "Un xic més enllà, l'interessant d'aquest tipus de trobades, a parer meu, escriu el cronista Omar Estrany, és tenir l'oportunitat de descobrir iniciatives minoritàries, impossibles d'articular sense l'esforç militant de persones anònimes, com va ser el cas de Prometeo, esmentada anteriorment, el grup transfeminista La Màquia (abans conegut con Azadi Jin), vinculat amb l'impremta autogestionada Bauma o Edicions La Polilla."

Per la banda de les organitzacions socials vinculades a l'anarquisme, no podia faltar l'estand de CNT, un sindicat amb força implantació tant a Olot com al conjunt de les terres gironines. Cal destacar que la Trobada va tenir una rèplica anterior a Figueres, impulsada per l'organització anarcosindicalista a finals d'abril. Més endavant, l'esdeveniment es replicarà a la Bisbal de l'Empordà -el 25 d'aquest mes- i finalment a Girona, els dies 31 de maig i els dos primers dies de juny. Continuant amb l'àmbit de l'antiautoritarisme organitzat, a Tortellà va tenir presència la Federació Anarquista de Catalunya (FAC), fundada el 2013 com també Embat, les quals van fer gal·la d'un pragmatisme força revelador durant els moments àlgids de procés sobiranista. Finalment, la sola presència de la Garrotxa amb Palestina serví per a recordar l'ignominiós extermini de la població civil de Gaza per part de l'exèrcit de l'Estat d'Israel, amb la complicitat dels dirigents occidentals. Estrany escriu: "No m'agradaria avançar més enllà, canviar de tema, sense realitzar un esment especial dedicat a totes aquelles individualitats i grups que, encara avui, en temps d'extrema colonització tecnològica i virtualització generalitzada de pràcticament totes les formes d'activitat política no institucional, continuen apostant per l'autogestió editorial en paper com a forma de militància, així com per la reproducció quasi artesanal de textos que consideren rellevants en la lluita emancipatòria, sense obediències comercials."

Ara sí, just en aquest punt, "i a parer meu, crec necessari posar el focus en l'esforç organitzatiu que hi va haver darrere de l'esdeveniment celebrat a Tortellà i la peculiar forma sota la qual aquest es va materialitzar. Sense més preàmbuls ni rodejos, parlo de l'autogestió: l'esforç sorgit de diferents individualitats afins i properes, que comparteixen certs objectius relatius a la transformació d'àmbits rellevants de la seva quotidianitat i que decideixen col·laborar en la consecució de quelcom que se situa més enllà de la suma de les parts. El resultat que s'espera de l'autogestió col·lectiva, als entorns influïts en certa mesura per l'anarquisme clàssic, en el millor dels casos i no sense dificultats, és la creació d'espais on les persones puguem socialitzar de manera no autoritària. En el cas que ens ocupa, va durar un dia, però és necessari transcendir-ho, anar més enllà de la conjuntura, i aconseguir que iniciatives d'aquest tipus s'estenguin arreu del territori, inclosa la metròpoli, gaudint de continuïtat en el temps per a proveir-nos d'espais antagonistes organitzats des de l'autonomia, facilitadors d'autorealització individual i que possibilitin l'acció directa no subordinada. En paraules del filòsof que més influència va tenir en la revolució cultural nord-americana dels anys seixanta del segle passat, Paul Goodman, l'autogestió en la pràctica, per petit que sigui l'objectiu o fita que es proposi assolir, perfila de forma radical l'esbós d'un món significatiu en el qual poder actuar i realitzar-se. I cal poder fer-ho, afegiria, si se'm permet, sense mediacions de tipus autoritari, caracteritzades per l'especialització extrema i l'hipercomplexitat, com és la pròtesi tecnològica –sí, el que anomenem mòbil- omnipresent avui a les nostres vides."

A  partir de les quatre de la tarda, la trobada continuà amb les dues xerrades restants previstes al programa, les quals van comptar amb l'activa participació d'una assistència visiblement intergeneracional que -quan ho va creure necessari- no va dubtar a pronunciar-se de forma crítica amb algunes intervencions dels ponents. En general,  l'assistència es va mantenir en un nivell prou significatiu al llarg de totes les activitats que composaren la jornada. Juan Carlos Pérez Cortés, expert en intel·ligència artificial i autor del llibre 'Anarquia relacional', acompanyat de la traductora de la versió catalana, publicada per Tigre de Paper el 2021, Núria Vidal, s'esplaià en les seves experiències de sexe - afectivitat no normatives, posant èmfasi en les dificultats de superar el paradigma monògam hegemònic. Sobre aquest tema, certament, es trobà a faltar una reflexió de més ampli espectre en relació amb les condicions de socialització i, per tant, psicològiques necessàries per a permetre la conformació d'una estructura de caràcter radicalment diferent, que en esdevenir majoritària, faci possible el capgirament efectiu de les formes d'interrelació personal tradicionals. Més tard, la vetllada va prosseguir amb un col·loqui sobre el moviment obrer i les col·lectivitzacions a la Garrotxa, amb la participació de Joan Barnades, autor del llibre 'Orígens del moviment obrer a Olot 1840-1923' i Marciano Cárdaba, historiador del moviment obrer a les terres gironines i membre de la redacció d'aquesta revista.

Finalitzada totalment l'activitat editorial, mentre es plegaven les carpes i els llibres que ningú va comprar tornaven a les seves caixes, la jove coral de Tortellà, de nom La Corral Rural, oferí un breu repertori de cançons populars que va gaudir d'una càlida acollida -fins i tot van haver de fer un bis- entre les no poques persones que encara romanien al pati del Casino tortellenc. Just després, quan el sol estava a prop desaparèixer, i uns Pirineus notablement enfarinats ja no s'albiraven a l'horitzó, el grup 'Petaluda en Elm Street' va posar el punt final a gairebé dotze hores d'aplec llibertari tortellenc.

Des de la perifèria metropolitana, on habita qui escriu, caldrà seguir de prop les futures rèpliques d'aquest petit terratrèmol gironí al volant del llibre antiautoritari. Ara, sense dubte, és el torn que altres moguin fitxa.


divendres, 17 de maig del 2024

El PACMA denuncia als Agents Rurals per matar un senglar a la Devesa de Girona

El PACMA denuncia als Agents Rurals per matar un senglar a la Devesa de Girona

Consideren que no es justifica l'ús d'armes de foc en una zona de seguretat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 17/05/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA) ha presentat una denúncia al Departament d'Interior de la Generalitat sol·licitant que s'investigui l'abatiment a trets d'un porc senglar a la Devesa de Girona. L'episodi va passar el 17 d'abril, quan l'animal va ser abatut pels Agents Rurals.

La formació política animalista i mediambiental assegura que les proves presentades demostren que el senglar que deambulava per la zona no estava ferit ni representava cap perill per a persones o béns. I que, per tant, diuen, "no era necessari ni justificat que els agents rurals utilitzessin armes de foc", sinó que "hauria estat més apropiat l'ús d'armes amb injecció anestèsica per controlar l'animal i traslladar-lo fora de l'àrea de seguretat". En aquest sentit, el PACMA denuncia que "tot i l'actitud relaxada del senglar, els Agents Rurals, juntament amb la Policia Municipal de Girona, van optar per disparar-lo en dues ocasions, incloent-hi un tret a boca de canó que va resultar en la seva mort".


La comissió de la plataforma d'assaig d'eòlica marina al golf de Roses ha informat que ajorna, per manca de pressupost, la signatura dels contractes amb les empreses que han d'instal·lar-hi els prototips d'aerogeneradors

La comissió de la plataforma d'assaig d'eòlica marina al golf de Roses ha informat que ajorna, per manca de pressupost, la signatura dels contractes amb les empreses que han d'instal·lar-hi els prototips d'aerogeneradors

Però, per desgràcia, la tramitació del PLEMCAT es manté

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 17/05/2024.- Segons Canal 10 Empordà, la no aprovació dels comptes de la Generalitat de Catalunya avança l'Agència Catalana de Notícies que la falta de pressupost ha obligat a ajornar la signatura dels contractes amb les empreses que han d'instal·lar els prototips d'aerogeneradors a la plataforma d'eòlica marina, projectada al golf de Roses. De fet, la comissió del PLEMCAT va notificar en una resolució de finals de març, que "la concreció de les condicions dels contractes entre l'Institut d'Investigació en Energia de Catalunya (IREC) i els adjudicataris" quedava "temporalment posposada fins a nou avís" i de retruc, també la seva signatura.

En aquest document, s'apunta com a desencadenant al rebuig dels pressupostos de la Generalitat per al 2024, que cofinançaven el projecte amb 16 milions d'euros. Si bé és cert que la infraestructura compta amb una subvenció de 30 MEUR de la convocatòria Redmarinas, el conjunt de la intervenció està valorat en 80 milions. Tot i això, el Departament d'Acció Climàtica ha assegurat a l'Agència Catalana de Notícies que la tramitació del PLEMCAT es manté.

Les tres companyies que han d'instal·lar els prototips a la plataforma d'assaig són la canària Esteyco, la catalana X1 Wind i l'empresa basca Sener, que promou el Parc Tramuntana. L'objectiu és "recopilar informació sobre la viabilitat, l'impacte ambiental o la incidència en la biodiversitat dels molins marins", abans no s'efectuï la subhasta estatal per a instal·lar-hi els projectes comercials.

La previsió de la generalitat era que el PLEMCAT estigui construït abans de finalitzar el 2025, però ara, a causa d'aquests retards, els terminis es podrien veure alterats, segons l'agència esmentada.


Neix una plataforma veïnal que reclama reduir el turisme a Girona: "Hem arribat al límit"

Neix una plataforma veïnal que reclama reduir el turisme a Girona: "Hem arribat al límit"

Per la seva banda, l'Ajuntament  gironí vol limitar els grups turístics guiats a la ciutat a un màxim de 25 persones i prohibirà els megàfons, altaveus i qualsevol aparell que serveixi per a amplificar la veu del guia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 17/05/2024.- Segons Ràdio Girona, veïns i entitats "preocupats" per les conseqüències negatives que "la massificació" i la "gentrificació" tenen a la ciutat han creat la Plataforma pel decreixement turístic Girona. Ahir dijous van fer públic el manifest, que busca sumar adhesions i pressionar les administracions perquè adoptin mesures urgents. La plataforma subratlla que "es va tard" i consideren que la capacitat de Girona i de l'àrea urbana ha arribat "al límit". Entre les mesures que proposen hi ha fer inspeccions per detectar allotjaments il·legals turístics o un cens d'expatriats que viuen a la ciutat. Alerten que l'increment sense limitacions del turisme ha creat "zones-gueto elitistes" que expulsen les veïnes els veïns, que no poden fer front a l'augment del cost de la vida.

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la plataforma sosté que la ciutat ha arribat "al límit" i que les conseqüències negatives del turisme (com ara l'augment del cost de la vida o dels preus de l'habitatge) s'han estès "com una taca d'oli" a les poblacions veïnes. Per aquest motiu, sostenen que ja no n'hi ha prou amb limitar els preus del lloguer o fixar un topall municipal al nombre de pisos turístics i que la solució passa per adoptar mesures concretes que "reverteixin" l'impacte de la massificació i redueixin l'oferta turística: "El monocultiu turístic, que ha servit per al negoci d'uns pocs, ha estat una sentència de mort per als barris i les persones que els habiten".

La plataforma apunta que la ciutat de Girona s'ha convertit en una "ciutat aparador" i que de mica en mica ha anat "expulsant" les veïnes i els veïns, convertint els barris en "elitistes". Això es deu, apunten, no només a l'increment de visitants, sinó també al fenomen "en massa" dels expatriats, que són aquelles persones d'origen estranger que opten per establir-se a una altra població. Un dels portaveus de la plataforma, Jordi Mateu, ha remarcat que són persones amb una capacitat econòmica molt alta que poden pagar més per habitatge però que són "alienes" al teixit social i associatiu del barri on viuen.

La plataforma també exposa que hi ha barris sencers (i no només el Barri Vell) on molts habitatges han passat a mans de capital estranger i, també, on la implantació de comerços "fet per i per al turisme" ha fet tancar establiments locals. Posen com a exemple la conversió de Girona en una mena de capital ciclista i sostenen que no és només "un problema de mobilitat". En aquest sentit, han lamentat que l'antic teatre Odeon s'acabi convertint en un espai ciclista.

Els portaveus de la plataforma, Jordi Mateu i Núria Massegú, han celebrat que l'Ajuntament de Girona proposi fer un pla per buscar l'equilibri entre turisme i ciutat però afirmen que ja es va "tard" i que la situació actual és culpa de "la inacció" de les administracions durant anys. Ni reivindiquen ni condemnen els actes vandàlics d'aquest mes a diversos establiments turístics però sí que sostenen que, en comptes de criminalitzar-los, els responsables polítics haurien d'atacar el problema d'arrel i veure que és conseqüència directe del "malestar" que provoca "la gentrificació".

Entre les reclamacions que fan al govern municipal i a la resta d'administracions (Diputació, Generalitat i Estat espanyol) hi ha abandonar la política de "barra lliure" al turisme, apostar per decreixement d'aquest sector i deixar de destinar recursos a promoció per atraure encara més visitants.

També volen que es redueixi l'oferta actual (rebaixant llicències a pisos turístics o limitant-les per a nous establiments vinculats al ciclisme), més fiscalitat per al sector i que la taxa turística es destini a "revertir" els impactes que té el turisme en la ciutat i el seu entorn: "El turisme erosiona els recursos i el territori, agreujant la crisi climàtica i destruint les cultures locals, encarat sobretot en el menyspreu de la llengua".

La plataforma comença a caminar i ara l'objectiu és sumar adhesions de més veïns i veïnes o entitats per reclamar canvis immediats. També estan plantejant accions concretes per donar visibilitat a la problemàtica.

L'Ajuntament gironí vol limitar els grups turístics guiats a la ciutat a un màxim de 25 persones i prohibirà els megàfons, altaveus i qualsevol aparell que serveixi per a amplificar la veu del guia

Llegim a VilaWeb que l'Ajuntament de Girona no permetrà grups formats per més de 25 turistes a les visites guiades que es facin a la ciutat. És una de les mesures que el consistori vol aplicar per a combatre el turisme massiu i millorar la convivència entre els visitants i els veïns. En una entrevista a Girona FM, la vice-batllessa i regidora de Promoció Econòmica, Gemma Geis, ha explicat que ja s'han reunit amb les dues entitats que es dediquen a fer visites guiades per a fer efectiva la limitació. A més, Geis ha assenyalat que es prohibiran els megàfons, altaveus o qualsevol aparell que es faci servir per amplificar la veu del guia.

Geis ha remarcat que han pres aquestes decisions després de mirar quines mesures apliquen altres ciutats. També ha explicat que la mesura s'ha cuinat i consensuat amb les parts afectades i que, per tant, s'aplicarà aviat. "No soc una persona que es tanqui en banda, al contrari, però sí que m'agrada parlar quan les coses estan molt fetes", ha remarcat.

En relació amb les dificultats de mobilitat, Geis ha reconegut que cal potenciar el transport públic més enllà del Temps de Flors, però ha recordat que és molt difícil posar portes al camp, en referència a la lluita contra la massificació turística. "Hem de mirar aquests encaixos i procurar per la resta de l'economia perquè és fals que tot sigui turisme. Hi ha un teixit econòmic, industrial o de recerca important", ha destacat.

La regidora de Promoció Econòmica ha destacat que des de la seva àrea elaboren un informe de les diferents activitats econòmiques que tenen impacte sobre Girona. "Nosaltres no estem com les Canàries, que tenen un 35% del PIB. Nosaltres el que volem és diversificar i crear llocs de treball de qualitat", ha assenyalat.

També ha valorat l'aparició de la plataforma contrària al model de turisme de Girona assegurant que respecta totes les posicions. "Segurament en discreparé i les dades ens permetran discrepar. No soc algú que defensa el monocultiu turístic ni tinc cap trajectòria en aquest aspecte", ha dit.


Polèmica al ple de l’Ajuntament d’Olot per la reforma delbarri del Morrot, a la falda del volcà Montsacopa

Polèmica al ple de l'Ajuntament d'Olot per la reforma del barri del Morrot, a la falda del volcà Montsacopa

L'alcalde d'Olot, Pep Berga, ha impedit que una representació del veïnat del Morrot llegís un manifest perquè no ho havien demanat prèviament, tal i com marca el reglament municipal

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 17/05/2024.- Llegim a Garrotxa digital.cat que la reurbanització de la falda del volcà Montsacopa consisteix en l'edificació de més de 40 habitatges de tres plantes en una superfície de prop de 12.000 metres quadrats. Les veïnes i els veïns consideren que aquest espai s'ha de preservar perquè és l'única zona verge que queda al sector.

El col·lectiu ha volgut portar al ple municipal la seva oposició al projecte, però a l'inici de la sessió, l'alcalde d'Olot, Pep Berga, els hi ha negat el torn de paraula perquè considera que les intervencions s'han de sol·licitar prèviament, tal i com marca la normativa municipal: ''No és la manera de fer les coses.''

Pep Berga ha afegit que la crispació no pot ser la tònica habitual dels plens municipals i que ''necessitem aturar una dinàmica que ens porta en un camí sense retorn. Ho sento molt però no us donaré aquest torn de paraula.''

L'alcalde d'Olot ha acusat a la CUP d'instrumentalitzar les queixes veïnals després que la formació de Jordi Gasulla hagués demanat que els deixessin parlar: ''Vostès són clarament responsables d'aquestes situacions, les instrumentalitzen. Estan intentant obtenir allò que no obtenen a les urnes.''

El portaveu de la CUP Olot, Jordi Gasulla, ha respost que ''sí que ens hem reunit amb gent del barri i amb qui ens ho demani. Dit això, traslladar-ho a un intent de manipulació per part nostra, quan aquest no és el cas i si s'informa millor se n'adonarà que no és així, em sembla que hauria de rectificar aquesta acusació.''

La veu veïnal: ''S'ha tancat en banda''

Les veïnes i els veïns del barri del Morrot no han pogut parlar al ple, però sí que ho han fet a l'exterior de l'ajuntament d'Olot. Als micròfons de Ràdio Olot i Olot Televisió han lamentat la manera com s'han produït els fets.

Ho ha explicat un dels veïns del barri del Morrot, Raúl López: ''Ens ha rebut d'una manera extranya per qualificar-ho d'alguna forma. Ens ha comentat que no ens deixaria intervenir i que altres vegades aquestes situacions s'havien resolt d'una forma desagradable per ell. S'ha tancat en banda.''

Les veïnes i els veïns han recollit en quatre dies 1.035 firmes en contra de la construcció de nous habitatges a la falda del volcà Montsacopa. Creuen que aquest fet pot haver desencadenat la decisió de l'alcalde. Segons López, ''això ens ha portat aquí i es denota nerviosisme.''

Propera reunió: divendres vinent a les 17:00 hores

Les veïnes i els veïns del barri del Morrot han explicat que s'ha convocat una reunió divendres vinent a les 17:00 hores al local social del barri on està previst que hi assisteixin també representants de l'Ajuntament d'Olot.



S’ajorna un desnonament de tes famílies a Sant Julià de Ramis

S'ajorna un desnonament de tes famílies a Sant Julià de Ramis

No es van presentar el serrallers a l'hora acordada i el desnonaments dels tres habitatges es va ajornar fins a nou avís judicial

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) 17/05/2024.- Llegim al Diari de Girona que tres famílies que viuen als números 8-16 del carrer Pau Canals de sant Julià de Ramis havien de ser desnonades. Però no es van presentar el serrallers a l'hora acordada i el desnonaments dels tres habitatges es va ajornar fins a nou avís judicial.

 

Demà dissabte acció en defensa del camp de futbol de Cadaqués

Demà dissabte acció en defensa del camp de futbol de Cadaqués

A les 10:30h a la porta del camp

Caminada popular fins a Portlligat per veure in situ la insostenibilitat del projecte

Convoquen Amics Natura, IAEDEN - Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 17/05/2025.- Acció en defensa del camp de futbol de Cadaqués el dissabte 18 de maig a les 10:30h a la porta del camp.

Llegida del Manifest en desacord del trasllat a Portlligat i de la reqüalificació dels terrenys actuals en més de 40 apartaments.

Caminada popular fins a Portlligat per veure in situ la insostenibilitat del projecte.

Convoquen Amics Natura, IAEDEN - Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava.


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el Recurs Contenciós Administratiu impugnant l’autorització del Polígon Eòlic de la Jonquera

La IAEDEN - Salvem l'Empordà impugna el Polígon eòlic Galatea, a la Jonquera, amb un Contenciós Administratiu

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  ha admès a tràmit el Recurs Contenciós Administratiu impugnant l'autorització del Polígon Eòlic de la Jonquera

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 17/05/2024.- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el Recurs Contenciós Administratiu impugnant l'autorització del Polígon Eòlic de la Jonquera.

Fa unes setmanes es va saber la sentència que va fer caure el Polígon eòlic Cronos, a Capmany. La secció segona de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC va tenir en compte els arguments presentats per l'Ajuntament de Capmany. S'assenyalava l'impacte paisatgístic, a més de les afectacions a l'agricultura i a diversos elements megalítics. El Polígon eòlic Cronos era un dels projectes fragmentats del conjunt d'aerogeneradors que es pretenien instal·lar a l'Albera, un espai amb grans valors naturals i culturals.

Cronos formava part de les continuïtats del Polígon eòlic Galatea. Aquest darrer polígon eòlic és l'únic que ha obtingut l'autorització de la Generalitat. Després d'haver-nos desestimat el Recurs d'Alçada vam presentar un Recurs Contenciós Administratiu que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta banda occidental de l'Albera, amb alts valors naturals i culturals, va ser assenyalada com una àrea de sacrifici. El patrimoni que està en joc és immens, la sureda, hàbitat prioritari, amb tota la biodiversitat relacionada i l'afectació, al paratge de Santa Llúcia, a un conjunt d'elements de patrimoni immaterial de gran valor simbòlic per empordanesos i rossellonesos. Paisatges literaris i dignes de formar part del patrimoni geològic de Catalunya.

La naturalesa especulativa del fenomen, impulsada pels fons Next Generation, pretén sacrificar la biodiversitat de l'Albera. Tot això sense una planificació d'energia renovables d'acord amb les necessitats de consum i sense prioritzar les zones ja degradades. La IAEDEN - Salvem l'Empordà seguirà amb la seva feina en defensa del territori.

L'Albera mereix la seva conservació, tal i com hem afirmat de forma recurrent. I per això, sempre n'hem defensat la seva protecció integral. La figura de Parc Natural, entre d'altres, podria ser-ne una solució.

IAEDEN - Salvem l'Empordà. 16 de maig de 2024.


dijous, 16 de maig del 2024

Operatiu policial de la Llei d’Estrangeria ahir a Figueres

Operatiu policial de la Llei d'Estrangeria ahir a Figueres

Dispositiu policial a cases de la Sareb ocupades de la Marca de l'Ham de Figueres

Afirmen que hi va haver 52 infraccions detectades

La Policia Nacional espanyola ha citat set persones per infringir la Llei d'Estrangeria i s'han retirat sis vehicles

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 16/05/2024.- Llegim a EMPORDA.INFO que un dispositiu policial conjunt de Guàrdia Urbana, Policia Nacional espanyola i Mossos d'Esquadra a les cases de la Sareb ocupades a la Marca de l'Ham de Figueres ahir es va tancar amb 63 inspeccions a domicilis, 52 actes per diverses infraccions i la citació a la Comissaria de la Policia Nacional espanyola de set persones per la Llei d'Estrangeria.

La policia també ha retirat de la via pública sis vehicles. Aquesta no és la primera vegada que s'organitza un dispositiu d'aquestes característiques a la zona. A finals del 2022, es va fer un altre operatiu amb més d'una cinquantena d'identificacions.


A Olot recullen firmes per preservar l’únic espai verd del Montsacopa

A Olot recullen firmes per preservar l'únic espai verd del Montsacopa

Lamenten que la proposta d'urbanització s'hagi fet sense la participació veïnal i recorden que encara no s'han desenvolupat altres projectes molt propers, com el pla del Serrat, just al costat de la zona que afecta el pla parcial del Morrot

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 16/05/2024.- Llegim a diari El Punt Avui que les veïnes i els veïns del barri del Morrot d'Olot han iniciat una recollida de signatures per reclamar a l'Ajuntament la preservació de l'únic espai verd que hi ha entre la ciutat urbanitzada i el volcà Montsacopa, una de les reserves naturals més emblemàtiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En concret, demanen aturar el pla parcial, que es tingui en compte l'opinió de tota la població d'Olot per decidir el futur d'aquest espai i que es revisi el POUM d'acord amb la nova realitat social i mediambiental de la ciutat. En el darrer ple de l'Ajuntament, el govern municipal va iniciar els tràmits d'un pla especial que hi preveu la urbanització per a la construcció d'habitatges de diferents tipologies.

Les veïnes i els veïns remarquen que es tracta d'un espai d'un alt valor natural i paisatgístic, clau per al manteniment de la biodiversitat i l'equilibri ecològic, i destaquen la seva importància en l'actual context de canvi climàtic. A més, recorden que és una zona de morrots volcànics --contraforts avançats-- que donen nom al barri i que poden servir de recurs educatiu i científic per entendre els processos naturals de la zona. "El conjunt volcànic del con i cràter circular del Montsacopa, el puig del Roser amb el seu Espai Cràter i els morrots producte de l'activitat fissural és únic a la Garrotxa i en tota la península Ibèrica. Alhora la riquesa dels seus sòls volcànics genera una elevada biodiversitat", expliquen en el comunicat en què reclamen les firmes.

Finalment, lamenten que la proposta d'urbanització s'hagi fet sense la participació veïnal i recorden que encara no s'han desenvolupat altres projectes molt propers, com el pla del Serrat, just al costat de la zona que afecta el pla parcial del Morrot.


dimecres, 15 de maig del 2024

Una fuita d'amoníac en una càrnia de Riudellots de la Selva activa el PLASEQCAT

Una fuita d'amoníac en una càrnia de Riudellots de la Selva activa el PLASEQCAT

S'han registrat dos ferits segons el SEM

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona) 15/05/2024.- Llegim a El Gerió Digital que els Bombers de la Generalitat han treballat a primera hora d'aquesta tarda en una fuita d'amoníac que s'ha produït a l'empresa càrnia Friselva ubicada al polígon industrial de Riudellots de la Selva.

L'avís l'han rebut a les 12:58h a través d'una trucada al 112 i fins allà s'hi han traslladat sis dotacions terrestres. Els Bombers han fet diverses lectures i totes elles han donat negatiu.

Protecció Civil ha explicat que responsables de l'empresa han estat capaços d'aturar la fuita pels seus propis mitjans i que aquesta ha quedat continguda a l'interior de l'edifici, sense produir-se cap mena d'exposició a l'exterior.

S'han registrat dos ferits segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i el Pla Especial d'Emergència Exterior del Sector Químic (PLASEQCAT) ha quedat desactivat.


Operatiu de la Policia Nacional espanyola aquest matí ala Marca de l’Ham de Figueres, on hi ha cases ocupades

Operatiu de la Policia Nacional espanyola aquest matí a la Marca de l'Ham de Figueres, on hi ha cases ocupades

Des del Consistori no s'ha facilitat més informació sobre el motiu de les actuacions

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 15/05/2024.- Llegim a El Gerió Digital que a la ciutat de Figueres és protagonista aquest dimecres d'un operatiu policial on hi intervenen el cos de Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Urbana en un conjunt de cases ocupades. L'acció policial s'està duent a terme al barri de la Marca de l'Ham.

Des del Consistori no s'ha facilitat més informació sobre el motiu de les actuacions.

Al migdia l'Ajuntament de Figueres ha assegurat que facilitaran més informació sobre el resultat de l'operatiu on no es descarta que hi podrien haver detencions,


La pagesia tallarà totes les fronteres entre l'Estat espanyol i el francès el dilluns 3 de juny

La pagesia tallarà totes les fronteres entre l'Estat espanyol i el francès el dilluns 3 de juny

Volen pressionar de cara a les eleccions europees per aconseguir una "major seguretat alimentària"

Membres de Revolta Pagesa i pagesos nord-catalans s'han mostrat plegats davant del Monument de Catalunya a el Portús

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 15/05/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la  pagesia tallarà totes les fronteres entre l'Estat espanyol i el francès el dilluns 3 de juny en una protesta "històrica" i "sense precedents".

Els talls, que compten amb el suport d'una quinzena d'associacions agràries de tot l'Estat espanyol, es faran a banda i banda entre els agricultors d'ambdós Estats en punts com el Portús, Irún o el Coll d'Ares.

El portaveu de Revolta Pagesa, Arnau Rubio, diu que l'objectiu és pressionar de cara a les eleccions europees per aconseguir una "major seguretat alimentària" a través de les anomenades "clàusules mirall" i que s'eliminin els impostos a l'energia que s'apliquen als productors agraris com tenen altres sectors.

Revolta Pagesa ha anunciat que un dels punts on es tallarà l'AP-7, que el tall es farà el dilluns 3 de juny just a les portes de les eleccions europees (el diumenge 9 de juny) i que afectarà "totes les fronteres" entre els dos Estats.

La mesura coincideix amb la cita electoral amb la voluntat del sector de "pressionar" la Unió Europea per aconseguir una "millor seguretat alimentària" i que s'elimini els impostos a l'energia que els apliquen.

En un comunicat que han llegit a la premsa, els pagesos asseguren que "davant la demostrada immobilitat dels governs autonòmics estatals i europeus des del començament de les mobilitzacions i la seva falta de compromís, implicació i mesures concretes", es veuen "obligats" a unir-se creant un "bloc unitari" en "defensa del sector primari".

Les "clàusules mirall"

En aquest sentit, fan una crida a unir-se a la mobilització a totes les associacions, cooperatives, sindicats, empreses i consumidors -inclosos els transportistes-. El sector vol que s'apliquen les "clàusules mirall" perquè els productes que s'importin els diferents estats europeus hagin de complir les normatives que s'apliquen als productors d'aquí, però també que es millorin les lleis de cadena alimentària i "aplicar" la Llei de preferència de productes locals.

Pel que fa als impostos d'hidrocarburs, gas i electricitat, volen que els eliminin com ja s'ha fet en altres sectors.

A banda d'incidir en l'àmbit europeu, els pagesos també insten als Governs espanyol i francès a "iniciar negociacions" per abordar les seves demandes i "trobar solucions satisfactòries".

La protesta pagesa compta amb el suport de diverses associacions agràries d'arreu de l'Estat espanyol, entre elles del País Basc, l'Aragó, Navarra, València, Lleó, Castella la Manxa o Cuenca. A la banda francesa, s'hi suma el Moviment Independent Francès.

Els talls es farà el dilluns 3 de juny a partir de les deu del matí i, de moment, preveuen que duri unes 24 hores, tot i que no descarten que s'allargui més dies. La previsió és que els pagesos de l'Hexàgon francès tallin a la banda nord de la frontera i els d'aquí ho facin a l'altra. "No ens aturarem fins a aconseguir les nostres reivindicacions", asseguren.

A la seva banda, el pagès nord-català Sebastià Barboteu assegura que es tracta d'un esdeveniment "històric" perquè mai s'havien unit els agricultors d'ambdós Estats. "Tenim les mateixes problemàtiques", afirma.