El Jutjat aprecia traïdoria en l'apunyalament de Santa Coloma de Farners i sosté que volia matar la víctima

El Jutjat aprecia traïdoria en l'apunyalament de Santa Coloma de Farners i sosté que volia matar la víctima 

La causa inclou una segona víctima, que va declarar que també va rebre una ganivetada per part del detingut, ja que va patir una ferida lleu al braç 

Avui hi ha hagut al municipi una concentració antifeixista de rebuig a les ganivetades 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 29/09/2022.- Llegim al Diari de Girona que segons el Jutjat l'empresonat per l'apunyalament a un jove fora del Pavelló de Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) la matinada de dissabte va perpetrar els fets amb la intenció de matar la víctima, i no pas lesionar-la. L'atac va ser perpetrat amb traïdoria i no va deixar cap oportunitat a la víctima per defensar-se. El Jutjat d'Instrucció Núm. 3 de Santa Coloma de Farners justifica amb aquesta contundència l'entrada a presó provisional i sense fiança de l'individu. 

Els tres detinguts per l'agressió que va acabar amb un jove d'Arbúcies i de família d'origen senegalès ingressat a l'Hospital Josep Trueta de Girona amb dos ganivetades al tors van passar a disposició judicial el dimarts. El jutge va resoldre acordar pel que considera l'autor de la punyalada presó provisional per temptativa d'assassinat, i va deixar en llibertat els altres dos detinguts, tot i que amb l'obligació de comparèixer setmanalment al Jutjat i de no poder-s'hi acostar a la víctima a més d'un quilòmetre. 

La causa està oberta per un delicte d'assassinat en grau de temptativa. La interlocutòria difosa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no recull el delicte d'odi que també li atribuïen els Mossos d'Esquadra. 

Els fets van passar la matinada de dissabte a la zona del Poliesportiu dels Saioners, on se celebrava la festa major. L'auto recull que del relat construït a partir dels diversos testimonis se'n desprèn que hi va haver una discussió baralla entre el grup dels detinguts i el de les dues víctimes. No queda clar qui va iniciar la baralla, però en el moment final els tres detinguts i les dues víctimes hi van participar. 

Llavors, segons explica la interlocutòria, la víctima que va rebre la punyalada al tors s'havia de barallar a cops de puny amb l'acusat, i en un primer moment es van dirigir alguns cops de puny que no van tocar-se. "De sobte, sense que la víctima s'ho esperés, l'acusat va ferir-la amb un ganivet". La víctima no s'ho esperava, i de fet va declarar que si ho hagués sabut "hauria marxat corrents". Els dos altres detinguts, de fet, també van declarar que no sabien que anava armat. La víctima no es va poder defensar d'aquest atac "sobtat", i ho prova que no va rebre marques de defensa als braços. "La traïdoria és més que evident", rebla el jutge. Aquest intent de matar de forma "sobtada" justifica la imputació per temptativa d'assassinat en comptes d'homicidi, que té penes més baixes. A més, el jutge instructor creu que la gravetat de les ferides, justifiquen que la possible pena que se li imposi (entre els 7 i els 15 anys de presó), es mogui a partir de "la part alta de la forquilla".   

Presó provisional justificada 

En la interlocutòria de presó, el jutge sosté que hi ha prou indicis per acordar aquesta mesura cautelar pel detingut. En primer lloc, recorda la gravetat de la ferida que va rebre la víctima al tors, d'uns 5 o 6 centímetres. Sobre l'autoria dels fets, manifesta que l'imputat n'és el responsable "sense cap dubte". Ho justifica per les diligències que s'han practicat, que ja conformen el "gruix" de la prova, on diversos testimonis, tant en declaracions com en rodes de reconeixement, han reconegut el detingut com a autor. La causa inclou una segona víctima, que va declarar que també va rebre una ganivetada per part del detingut, ja que va patir una ferida lleu al braç. 

El mateix acusat no ha negat els fets, però segons la seva versió, va actuar en legítima defensa, una tesi que el jutge descarta perquè "no era l'única via per repel·lir l'agressió", i perquè no va fugir fins després de la ganivetada. Tampoc es creu que hagués consumit drogues, un extrem que no ha estat acreditat i que de fet ha estat negat per alguns testimonis. Per últim, conclou que l'elevada pena a la qual s'enfronta (entre 7 i 15 anys de presó) fa que hi hagi un risc "molt elevat" de fuga, ja que a més, tampoc té un arrelament important. 

Avui hi ha hagut al municipi una concentració antifeixista de rebuig a les ganivetades. 

La policia desnona el Casal La Surera de Sant Feliu de Guíxols

La policia desnona el Casal La Surera de Sant Feliu de Guíxols 

El Sindicat de l'Habitatge local s'oposa a l'actuació «totalment irregular» del govern municipal, propietari de l'edifici 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 29/09/2022.- Llegim al Diari de Girona que el Sindicat de l'Habitatge de Sant Feliu de Guíxols, format per un grup de persones autoorganitzades que reivindiquen l'accés a l'habitatge al municipi, ha anunciat a través de les xarxes socials que la policia els ha desnonat. 

El Sindicat de l'Habitatge local va ocupar el 4 de juny l'edifici número 5 del carrer del Mall al qual va rebatejar com «La Surera». El bloc, que fins aleshores estava en desús, és propietat de l'Ajuntament, que havia iniciat els tràmits administratius per desnonar-los en data oberta. Uns tràmits que la policia va executar el dimarts 20 de setembre. 

En un comunicat, l'entitat critica l'actuació del govern municipal, que qualifica de «totalment irregular»: «Malgrat que el govern local, encapçalat per Carles Motas, hagi actuat de manera totalment irregular per acabar-nos fent fora d'un edifici en desús des de fa anys, el jovent continuarem lluitant». El Sindicat de l'Habitatge local afegeix que al municipi «no hi ha un espai on desenvolupar-nos com a joves, on poder gaudir d'un oci sa» i insten al Consistori a negociar per tal d'aconseguir un espai que respongui a les seves necessitats. 

L'entitat exposa que a Sant Feliu de Guíxols la pressió urbanística «és molt gran i les famílies de classe treballadora, les famílies vulnerables i el jovent cada vegada té més dificultats per accedir a un habitatge digne». Els membres de l'entitat també manifesten que els darrers mesos havien estat realitzant tasques de manteniment per habilitar l'edifici. 

L'enderroc per part de l'Ajuntament podria ser a partir de 2023 o 2024, tot esperant si poden tenir fons Next Generation per aquest projecte. 

L’Ajuntament de Caldes de Malavella rebutja el recurs de l’empresa Caldes Truck S.L. que vol fer l’aparcament de camions

L'Ajuntament de Caldes de Malavella rebutja el recurs de l'empresa Caldes Truck S.L. que vol fer l'aparcament de camions 

Les veïnes i els veïns, agrupats en una plataforma, han penjat pancartes en diverses ocasions en senyal de protesta contra un aparcament de camions a l'entrada del poble 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Caldes de Malavella (Plana de la Selva, la Selva, comtat de Girona) 29/09/2022.- Llegim al Diari de Girona que en la sessió plenària celebrada dilluns, l'Ajuntament de Caldes de Malavella (Plana de la Selva, la Selva, comtat de Girona) va aprovar desestimar el recurs que l'empresa Caldes Truck S.L., que vol construir un aparcament de camions, havia presentat contra la decisió de l'Ajuntament de finals de juny de suspendre les llicències d'ús provisional. L'aprovació de la moratòria tenia per objectiu guanyar temps per modificar el planejament urbanístic per tal que no s'hi pugui construir un equipament com aquest. Ara mateix, el solar té la qualificació de sòl industrial i comercial i, segons l'Ajuntament, és propietat de l'empresa que vol fer-ne un parc de camions.  

Davant la suspensió de llicències, l'empresa en qüestió va decidir presentar un recurs contra la decisió de l'Ajuntament. 

Per a l'alcalde, Salvador Balliu: «el futur ideal del poble no passa per un pàrquing de camions a l'entrada, amb tot cal fer tots els procediments amb seny i ser conscients que aquest procediment pot costar diners a l'Ajuntament». Balliu diu que «tota decisió té conseqüències i des de l'Ajuntament farem tot el possible per revertir aquesta situació que podria perjudicar la imatge i la convivència al poble». 

Rebuig del poble 

El projecte ha comptat des d'un inici amb l'oposició de les veïnes i dels veïns del municipi que consideren que posar un parc de camions en aquest punt provocaria fressa i excessiu trànsit. Les veïnes i els veïns, agrupats en una plataforma, han penjat pancartes en diverses ocasions en senyal de protesta. 

La llicència de Caldes Truck queda suspesa durant un any prorrogable a un any més. Les al·legacions presentades per l'empresa no prosperen sota l'argument de l'Ajuntament que entén la suspensió com una mesura cautelar administrativa que pretén vetllar sobre la posterior i futura ordenació urbanística que resulti efectiva evitant la producció de fets que poden desvirtuar o impossibilitar la recta i deguda aplicació d'aquest nou règim que ha de donar resposta a la conciliació dels interessos privats i públics i en defensa de l'interès general del municipi.  

Urbanisme posa condicions al projecte eòlic Galatea

Urbanisme posa condicions al projecte eòlic Galatea 

És la primera de les infraestructures d'aerogeneradors proposades a l'Alt Empordà que se sotmet al sedàs de la Comissió Territorial 

L'ens conclou que cal minimitzar impactes de camins i edificacions, i reclama més informes a banda de l'avaluació ambiental 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 29/09/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que Comissió Territorial d'Urbanisme (CTUG) de la Generalitat conclou que cal minimitzar aspectes del projecte de parc eòlic Galatea, presentat per Enel amb la instal·lació prevista de nou aerogeneradors --amb 49 MW de potència-- dins del terme municipal de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada). L'ens va emetre ahir el seu primer informe en la tramitació del parc, "un primer pas", pel director general d'Urbanisme, Agustí Serra, per al primer dels projectes d'eòlica a l'Alt Empordà --i a les comarques gironines-- que arriba a la fase decisiva del sedàs de la Comissió, i amb l'oposició del Consistori afectat i altres municipis de la zona, veïns i entitats ecologistes capitanejades per la Iaeden Salvem l'Empordà en contra. 

El cap territorial d'Urbanisme a la vegueria, Jordi Domènech, va admetre que l'informe ha tingut presents les nombroses al·legacions presentades, que adverteixen que el parc és una mena de punta de llança que aplanaria el camí per a la proliferació d'altres projectes --Cronos i Zeus, de la mateixa companyia--, que aprofitarien la infraestructura de connexió a la MAT. 

Calen més informes 

Serra i Domènech van admetre que la ponència que supervisa projectes de renovables va elevar la proposta a la CTUG, però que al marge dels informes preceptius de diverses administracions i instàncies encara pendents, com ara els de compatibilitat paisatgística i l'avaluació de l'impacte ambiental. 

També hi han prescrit, per exemple, "reduir l'impacte previst en l'obertura de nous camins, desmunts i terraplens" --per al transport, muntatge i manteniment de les turbines-- o de les edificacions proposades a l'estrictament necessari, en una zona on el planejament municipal de la Jonquera les prohibeix de manera explícita. 

Paren l’ampliació de la granja l’Olivar de Palau-saverdera

Paren l'ampliació de la granja l'Olivar de Palau-saverdera       

IAEDEN Salvem l'Empordà informa que es preveia incrementar el nombre de caps de bestiar dels 5172 a un total de 7200, construint dues noves naus 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palau-saverdera (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 29/09/2022.- IAEDEN Salvem l'Empordà, amb el títol Paren l'ampliació de la granja l'Olivar de Palau-saverdera, informa que es preveia incrementar el nombre de caps de bestiar dels 5172 a un total de 7200, construint dues noves naus. L'argument principal ha sigut la superació del llindar de no poder ampliar més del 20% de la superfície existent en data d'aprovació del Pla Director Urbanístic de la Serra de Rodes, fet que ha provocat que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona hagi emès informe desfavorable, essent aquest vinculant. A més d'aquest aspecte, des de l'entitat també vam argumentar altres problemes com: 

-. Mancança d'un informe que certifiqui que les noves instal·lacions no afectaran l'aqüífer protegit sobre el qual es situen i la no afectació a l'Espai Natural de Protecció Especial al situar-se el rec del Salt de l'Aigua a 15m de l'explotació i essent aquest tributari de la Reserva Integral d'Els Estanys. 

-. Incompliment del planejament municipal al superar el projecte de dos naus ramaderes extra el màxim d'un 5% de la superfície de les finques vinculades a l'explotació i essent la parcel·la més petita que mínim de superfície per fer-hi les naus. 

-. S'incompleix la normativa sanitària als situar una de les dues naus massa prop d'un camí. 

-. El tancament de les instal·lacions no és continu i únic, incomplint les directrius del Departament d'Agricultura. 

Atès el grau d'ampliació de caps de bestiar, el procediment ambiental no és correcte atès que s'ha de considerar una modificació d'autorització ambiental substancial. 

-. Mancança o incompliment de les directrius respecte l'aplicació de les Millors Tècniques Disponibles (MTD), mancança del Pla de Gestió de Dejeccions Ramaderes, el Sistema Integral de Gestió, la certificació de la formació mínima per part dels treballadors de la granja, l'avaluació de l'increment de demanda de recursos hídrics en una zona amb fort estrès hídric, certificació del compliment de les condicions de sanitat animal, el compliment de la reducció dels gasos d'efecte hivernacle del projecte. 

Natura Sterna celebrarà el Dia Mundial dels Ocells amb una activitat a Platja d’Aro

Natura Sterna celebrarà el Dia Mundial dels Ocells amb una activitat a Platja d'Aro 

Se celebrarà al Parc dels Estanys a les 11 hores 

Jaume Ramot: "És la nostra obligació com a grup naturalista local arribar a la gent del carrer" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castell Platja d'Aro S'Agaró (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 29/09/2022.- Llegim al Diari de Girona que diumenge 2 d'octubre al parc dels Estanys de Platja d'Aro  el Grup de Natura Sterna, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), celebrarà el Dia Mundial dels Ocells amb un munt d'activitats pensades per gaudir de la natura en família. Al llarg de tot el matí petits i grans podran participar en l'observació d'ocells assistida per experts i en el taller infantil d'elaboració de boles de llavors, així com visitar les exposicions de Fotografia de natura, de Pintura naturalista i de fustes de plantes llenyoses de Catalunya i Occitània. 

En el marc de les activitats, els Agents Rurals alliberaran un rapinyaire recuperat al Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà. 

Jaume Ramot: "És la nostra obligació com a grup naturalista local arribar a la gent del carrer" 

Segons Ràdio Capital de l'Empordà, el cap de setmana passat va començar iniciativa del Grup de Natura Sterna anomenada Glops de ciència amb la xerrada: Animals llefiscosos i a on trobar-los. Per saber de què es tracta aquest cicle de cafès científics, el seu president de l'entitat, Jaume Ramot, exposa al Supermatí d'aquesta ràdio. 

El president del Grup Natura Sterna explica que el seu propòsit és apropar la ciència a la gent del carrer d'una manera més relaxant perquè el "coneixement científic no sigui una cosa feixuga i pesada". També, generar consciència i atraure gent, mainada i jovent que sap, com aquella que no té coneixement dels amfibis. 

Per això, han creat aquests cicles de cafès al Parc dels Estanys de Platja d'Aro per fer una activitat més íntima, on puguis menjar mentre escoltes una xerrada ben a prop de la natura. Ramot ha detallat com va anar aquesta primera xerrada, "Animal llefiscosos i a on trobar-los", amb llista d'espera i tot. 

Properes activitats 

Després de l'èxit del primer Glop de Ciència, el president de l'entitat  afirma que es seguirà amb aquesta iniciativa i es farà una un divendres de cada mes fins a final d'any. També, ha comentat la següent proposta a càrrec d'un equip de la Universitat de Girona que presentaran el seu projecte pioner sobre el corb marí emplomallat, una espècie en perill d'extinció afectada per les captures artesanals dels pescadors. 

L'entitat encara està tancant les últimes xerrades dels propers cicles de l'any i, degut això, Ramot no ha pogut donar més detalls a la ràdio. D'altra banda, ha avançat les activitats previstes durant el matí de diumenge 2 d'octubre, Dia dels Ocells. 

Convida a tota aquella gent interessada en l'ornitologia i que li agradi la natura. Sobretot a la mainada perquè podran descobrir i tenir entre les mans diferents espècies d'aus. 

Una feina col·laborativa 

Finalment, el president de l'entitat ha agraït la feina de tots els voluntaris que es dediquen a fer un seguiment de la fauna, ja que afirma que un 80% de la seva feina no es veu. Per exemple, el mes de novembre començaran la campanya del seguiment del Duc de l'Empordà. 

Tal com comenta, durant tot l'any tenen un munt de gent ajudant en tasques diàries, però compten amb poques subvencions. Per tant, dona gràcies als voluntaris que dediquen "aquestes hores pel bé del medi ambient." 

El Grup de Defensa del Ter lamenta que només han prosperat dues denúncies de les 220 que han presentat

El Grup de Defensa del Ter lamenta que només han prosperat dues denúncies de les 220 que han presentat 

El GDT també vol que els protocols d'administracions com els Agents Rurals, l'Agència Catalana de l'Aigua, o cossos com els Mossos d'Esquadra o la Fiscalia canviïn 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL (Plana de Vic, Vic, Osona, comtat d'Osona) 29/09/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, dimecres el Grup de Defensa del Ter (GDT) va presentar un mapa interactiu [ja.cat/jmsrt] on es detalla les denúncies que ha rebut l'entitat al llarg de 30 anys. Per tipologies, s'identifica si es tracta d'una possible agressió als rius i rieres, si és un abocament de purins o si són problemàtiques relacionades amb les granges, la indústria, la mort d'animals, tala d'arbres o altres. De les 220 denúncies, 80 fan referència als rius i rieres, 46 a altres tipologies i 38 a purins i granges. 

una comarca amb més d'un milió de porcs, el GDT no descarta que el nombre de denúncies vagi en augment. Per això, demanen a la ciutadania en general que segueixi avisant-los de totes les agressions al medi natural, ja siguin de contaminació al territori o que puguin esdevenir un perjudici per la salut de les persones. 

De fet, la rapidesa en la detecció del fet pot suposar la rectificació o pot derivar en una denúncia. Mary ha explicat que és important avisar "en el moment que veu l'abocament, perquè sinó l'aigua s'emporta la brutícia i quan arriba qui ha d'investigar aparentment no hi veu res, tot i que el mal a la biodiversitat ja està fet". 

El GDT també demana a l'administració un canvi de la normativa pel que fa a les sancions. En aquest sentit, Mary ha posat de relleu el cas de l'industrial Josep Ramisa al Lluçanès en què "li sortia més a compte pagar la multa que abocar els purins al camp". Aquell cas va ser sonat perquè l'any 2015 es va condemnar l'empresari a cinc mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros per haver abocat entre 450.000 i 675.000 litres de purí a la riera Gavarresa, al Lluçanès. "No pot ser que delinquir surti més a compte que fer les coses bé", ha denunciat la presidenta del GDT. 

El GDT també vol que els protocols d'administracions com els Agents Rurals, l'Agència Catalana de l'Aigua, o cossos com els Mossos d'Esquadra o la Fiscalia canviïn. "Massa sovint les denúncies es perden per manca de rigor o d'interès en la investigació de l'origen dels fets", han criticat Ginesta Mary. I tot plegat acaba en "un accident, una fuita fortuïta o un advertiment". 

La Plataforma per la Llengua oferirà assessorament als Consistoris nord-catalans per defensar l’ús del català als plens municipals

La Plataforma per la Llengua oferirà assessorament als Consistoris nord-catalans per defensar l'ús del català als plens municipals 

L'entitat denuncia la vulneració dels drets lingüístics a la Catalunya Nord 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Elna (Plana d'Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) 29/09/2022.- Llegim a La República.Cat que la Plataforma per la Llengua ha anunciat que oferirà assessorament jurídic a tots els municipis de la Catalunya Nord que ho sol·licitin per tal que es respecti la decisió de reconèixer l'ús del català als plens municipals. 

Més d'una quinzena de municipis nord-catalans s'han sumat a la modificació del reglament iniciada per l'Ajuntament d'Elna (Plana d'Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló), el Consistori pioner que ja ha topat amb la persecució lingüística de l'Estat francès i que anirà a judici. 

Múltiples vulneracions 

"Les (mal) dites llengües regionals autòctones de França, com el català, formen part del patrimoni nacional francès", recorda la Plataforma per la Llengua. L'entitat també argumenta que la Llei 94-665 de l'ús del francès "especifica que la llei no obstaculitza l'ús i promoció de les llengües regionals", fet pel qual els nous reglaments que inclouen el català són "plenament legítims i legals". 

Igualment, l'entitat lamenta la "persecució" que pateix el català i assegura que "va contra les Recomanacions d'Oslo sobre drets lingüístics de les minories", que indiquen que s'ha de permetre "l'ús de la llengua pròpia de la minoria per part dels electes". En aquest sentit, també creuen que la posició de l'Estat francès vulnera l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, així com l'article 27 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics. 

El TSJC obliga a mantenir el 25% de castellà en sis escoles més

El TSJC obliga a mantenir el 25% de castellà en sis escoles més 

L'alt tribunal diu ara que la nova normativa aprovada per la Generalitat no afecta les resolucions judicials prèvies 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona) 29/09/2022.- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha refusat la petició de la Generalitat de revocar les mesures cautelars que s'apliquen en sis centres educatius i que obliguen a impartir el 25% de les classes en castellà, segons que ha avançat RAC-1 i ha pogut confirmar l'Agència Catalana de Notícies. Són centres de Sant Pere de Ribes (el Garraf), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Canet de Mar (Alt Maresme), Cubelles (el Garraf), Tarragona i els Pallaresos (Tarragonès). 

En sis resolucions diferents, l'alt tribunal argumenta que la nova normativa aprovada pel Govern de la Generalitat i pel Parlament de Catalunya "no afecta de manera automàtica" les resolucions judicials prèvies que obligaven a aplicar aquestes mesures cautelars. Segons l'alt tribunal, la nova regulació sí que influeix en els nous projectes lingüístics que es facin a cada centre, però, mentre això no passi, "la mesura no resulta incompatible amb el nou marc normatiu". 

Afegeix que és cert que el nou marc pot limitar la tutela cautelar que es pugui acordar en el futur i que per això que el TSJC ha manifestat dubtes sobre la constitucionalitat de la nova norma. "No obstant això, aquest marc general en cap cas incideix de manera instantània sobre situacions jurídiques individuals ja reconegudes", insisteix. El TSJC remarca encara: "Tot i que la legislació no defineixi el castellà com a llengua vehicular, el seu ús és reconegut en la nova normativa i el dret individual de rebre l'ensenyament en castellà té base constitucional i és previst en la legislació bàsica estatal." 

Amb aquestes sis resolucions, ja són vuit en total les que mantenen les mesures cautelars dictades prèviament per a aplicar el 25% de castellà en centres concrets. 

José Planas Cruells

José Planas Cruells

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre de 1902 neix a Arbúcies (les Guilleries, Baix Montseny, la Selva) --algunes fonts citen erròniament el 1901 a Castelló de la Plana-- el dissenyador, retratista i gravador anarquista i naturista José Planas Cruells 

En 1910 emigrà amb la seva família a l'Argentina, on esdevingué un dissenyador i retratista de renom 

José Planas Cruells: El 29 de setembre de 1902 neix a Arbúcies (les Guilleries, Baix Montseny, la Selva) --algunes fonts citen erròniament el 1901 a Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià)-- el dissenyador, retratista i gravador anarquista i naturista José Planas Cruells. El seu pare es deia Tomàs Planas Cullell, pagès, i la seva mare, Maria Cruells Heru.  

En 1910 emigrà amb la seva família a l'Argentina, on esdevingué un dissenyador i retratista de renom.  

Entre els anys vint i trenta del segle XX destacà per la seva feina, especialment entre els anys 1929 i 1931, quan il·lustrà un gran nombre de llibres llibertaris i col·laborà habitualment en el Suplemento Quincenal del periòdic anarquista La Protesta i en les revistes Claridad i Nervio.  

Propagandista del naturisme, fou un estricte vegetarià.  

Estigué molt vinculat a Diego Abad de Santillán i a Campio Carpio.  

També realitzà nombroses exposicions, com ara a Montevideo (1929), Buenos Aires (1930), Mar del Plata (1954) i altres.  

Va rebre importants premis (1929, 1930, 1931 i 1972) per les seves portades i gravats en arts gràfiques i cinematogràfiques.  

Realitzà més de sis mil retrats de personatges coneguts del món de les arts, del cinema, del teatre, de les lletres, de l'educació, de la ciència, de la política i algun altre. 

Durant més de trenta anys treballà en una monumental enciclopèdia de la llengua espanyola: Enciclopedia de la Redacción, que, mancada d'editor, només pogué publicar un opuscle amb 38 vocables a mode d'exemple i on cada veu s'estudiava des de diferents punts de vista (anàlisi gramatical, parònims, sinònims i altres); obra que va ser molt elogiada per Jorge Amado, Miguel Ángel Astúrias, Jorge Luis Borges, Rafael Lapesa Melgar, Salvador de Madariaga, Ernesto Sábato i altres destacats intel·lectuals.  

Al final de la seva vida José Planas Cruells es retirà a Ciudadela (Tres de Febrero, Buenos Aires, Argentina), població on morí el 12 de desembre de 1996.  

A vegades algunes dades biogràfiques es confonen amb les del també artista català emigrat a l'Argentina José Planas Casas (1900-1960). 

El col·lectiu Advocats Voluntaris critica que el jutjat hagi trossejat les càrregues de l’1-O a Girona i Aiguaviva

El col·lectiu Advocats Voluntaris critica que el jutjat hagi trossejat les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva 

Han presentat recursos i l'Audiència decidirà si avala que es jutgin els fets de cada col·legi electoral de l'1-O per separat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) 28/09/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el col·lectiu Advocats Voluntaris critica que el Jutjat d'Instrucció hagi trossejat la macro causa per les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva i proposi que es jutgin els fets de cada col·legi per separat.  

El juny de l'any passat, el Jutjat va enviar a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil.  

El portaveu d'Advocats Voluntaris, que va interposar la querella en nom dels Ajuntaments (també el de Sant Julià de Ramis tot i que l'actuació policial allà no arribarà a judici), Albert Carreras, adverteix que la decisió es pot traduir en "impunitat" i que "desvirtua" la tesi que tenen com a acusació: "Hi havia una decisió unívoca d'atemorir els votants". Han presentat recursos i l'Audiència decidirà si avala la decisió o si hi ha d'haver un sol judici. 

Pocs dies abans del cinquè aniversari de l'1-O i més d'un any després que el Jutjat d'Instrucció Núm. 2 de Girona veiés indicis per enviar a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per delictes de lesions i lesions lleus, encara no hi ha, ni de prop, data de judici. El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, ha explicat que el Jutjat va dictar interlocutòries d'obertura de judici oral adoptant una decisió que no veuen amb bons ulls: trossejar el cas i que es jutgin les actuacions policials a cada col·legi electoral per separat.  

"Ara s'ha tancat la instrucció i la jutgessa ha decidit dividir tota la causa en diferents peces separades. Nosaltres defensem que és tot una causa comuna i que hi ha una unitat d'acció i de direcció i que, per tant, tot això s'hauria de resoldre en un sol judici", ha explicat Carreras que remarca que han presentat recursos a les interlocutòries. Ara, la decisió final està en mans de l'Audiència de Girona que haurà de resoldre si manté el criteri del jutjat d'instrucció o, per contra, estima recursos. En paral·lel a la petició de les acusacions -també hi ha personades la Generalitat i Òmnium Cultural-, la Fiscalia i les defenses dels agents també han recorregut. En el seu cas, però, consideren que no hi ha indicis per acabar jutjant els agents.  

Segons el portaveu d'Advocats Voluntaris, el Jutjat instructor sosté que les actuacions "responen a decisions individuals dels agents" i descarta que hi hagués una "unitat de direcció": "Considera que els policies han de respondre als seus actes de maner individual i que no hi ha responsabilitats de la cúpula".  

Carreras adverteix que aquesta decisió es pot traduir en diverses conseqüències. La primera, "d'ordre pràctic" perquè vol dir fer "set o vuit judicis" per les actuacions policials als col·legis electorals on han pogut identificar algun policia. A més, en aquells casos on les víctimes han patit ferides que no han precisat més tractament que una primera assistència mèdica, es tractaria de possibles acusacions per delictes lleus, que jutjaria el mateix jutjat d'instrucció i que les defenses podrien al·legar que ja han prescrit. A banda que té "conseqüències molt menors" que els delictes que plantejaven els advocats voluntaris a la querella com tortures o contra la integritat moral.  

"Violència" orquestrada  

I, finalment, evitaria poder escenificar i provar en un sol judici que "la violència extrema que es va produir l'1-O" estava orquestrada i dirigida pels comandaments. "És un escenari que hem contemplat sempre i que intentem evitar que passi perquè seria el reflex que l'Administració de Justícia permet la impunitat en accions violentes policials, i això creiem que no afavoreix a ningú, ni a l'administració de justícia, ni a la mateixa policia ni, evidentment, a les víctimes".  

En diverses ocasions, els advocats voluntaris han criticat la lentitud de la justícia a l'hora d'instruir la macro causa i Carreras critica que hi ha una doble velocitat que "desanima": "No deixa de desanimar veure tan poc interès per part del ministeri, de la justícia i de totes les administracions que han anat intervenint per investigar i portar a judici uns fets que van ser molt greus". El portaveu d'Advocats Voluntaris admet que els ànims "estan tocats", tant els dels lletrats que porten cinc anys reclamant que la investigació avanci com de les víctimes de les actuacions policials durant l'1-O.  

"Esperem que en poc temps l'Audiència pugui resoldre. Nosaltres entenem que ha quedat suficientment acreditat al llarg de tota la instrucció que hi havia la decisió unívoca d'anar a atemorir els votants i que no pogués dur a terme el referèndum", ha subratllat l'advocat. 

27 policies nacionals i un guàrdia civil  

La interlocutòria del Jutjat que deixava a un pas de judici els agents que van intervenir en les càrregues i que s'han pogut identificar recollia els arguments per enviar-los a judici. Això sí, de tots els delictes pels quals se'ls havia investigat, tan sols veia indicis per asseure'ls a la banqueta per lesions o bé lesions lleus. Descartava fer-ho per aquells contra la integritat moral i tortures. I com van reclamar els advocats voluntaris, tampoc atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues.  

L'únic agent de la Guàrdia Civil que enviava a judici era un dels que van irrompre a la plaça d'Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda. Al lloc, a tocar de l'ajuntament que era col·legi electoral, s'hi feia una arrossada popular.  

A aquest guàrdia civil se'l va identificar com qui, "a iniciativa pròpia", va disparar l'aerosol de gas pebre contra les veïnes i els veïns que hi havia al lloc. Segons la interlocutòria, el manual d'actuació recull explícitament "que està prohibit ruixar aerosols damunt a les mucoses".  

En el cas de Girona, el Jutjat separava en set peces les actuacions del Cos Nacional de Policia als diferents col·legis electorals. Resolia enviar fins a 27 agents a judici per les càrregues a l'SMO de Sant Narcís (3), a Taialà, (6), al Dalmau Carles (3), al col·legi Bruguera (5) i a l'Escola Verd (10). No ho va fer per a cap dels qui van intervenir, però, a Pedret ni al Centre Cívic Ernest Lluch. 

La internacionalista llibertària i mestra Isabel Vilà i Pujol, sempre present

La internacionalista llibertària i mestra Isabel Vilà i Pujol, sempre present 

Isabel Vilà ja dona nom a places i carrers de diversos municipis i a espais de diferents entitats 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà) 28/09/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que el diumenge 9 d'octubre tindrà lloc la XXIII edició de la Caminada Memorial Isabel Vilà, que agafa una nova embranzida, ja que el Consorci de les Gavarres s'incorpora a la comissió organitzadora en la qual ja hi ha representació de Calonge i aviat es presentaran noves propostes de promoció i consolidació de la caminada.  

La marxa, que durant dues dècades ha sortit de Llagostera i ha travessat el massís fins a la Bisbal, té un nou format des del 2020: el punt de trobada és al peu del puig d'Aiguabona, a tocar del puig d'Arques. I la raó és molt senzilla: allà conflueixen les tres columnes que surten de Llagostera (on va començar a destacar Isabel), de la Bisbal (on va ser una de les protagonistes del Foc) i Calonge (on va néixer). La figura de la internacionalista llibertària i pedagoga Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843-Sabadell, 1896) la va reivindicar Francesc Ferrer Gironès quan el 1996 va presentar el llibre Isabel Vilà Pujol. La primera sindicalista catalana, editat per l'Arxiu Municipal de Llagostera, i que el 2005 va ampliar en un estudi publicat a Viena. Toni Strubell ha continuat la feina amb l'obra teatral Isavel i amb Isabel cinc hores que escenifica Carme Sansa.  

La comissió està formada per persones i entitats de Llagostera, Cassà de la Selva, la Bisbal d'Empordà, Girona i Calonge, i té el suport de l'Ajuntament de Llagostera, del de la Bisbal i del de Calonge, i es vol que s'hi afegeixi el de Sant Feliu de Guíxols, ja que Isabel Vilà també hi va deixar petja sindical durant la Primera Internacional (Associació Internacional dels Treballadors, AIT). I és el ganxó dirigent republicà federal Pere Caimó qui exalça la seva figura arran dels Fets d'Octubre de 1869.  

A més, el desembre passat la comissió organitzadora va rebre el 25è Premi Cirera d'Arboç, que atorga el Consorci de les Gavarres amb la voluntat de premiar "l'esforç sostingut en el temps de totes aquelles persones i entitats que formen i han format part de la marxa. Però també de l'acció en si, ja que destaca el valor dels llaços d'unió entre els pobles de les Gavarres".  

Al peu d'Aiguabona es cantarà la cançó "No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isabel no n'hi ha."  

Actualment, Isabel Vilà ja dona nom a places i carrers de diversos municipis i a espais de diferents entitats. A més, la Generalitat de Catalunya a Girona ha creat tres premis per reconèixer entitats i persones que impulsin projectes referents, i un portarà el nom d'Isabel Vilà i Pujol. 

Isabel Vilà i Pujol a ANARCOEFEMÈRIDES 

Havia nascut el 3 d'agost de 1843 a Calonge (Baix Empordà, Catalunya) l el 23 de desembre de 1896 mor a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) la sindicalista, militant de la Internacional i pedagoga racionalista Isabel Vilà i Pujol. Filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper que en 1856 havia emigrat a Llagostera, centre de la indústria surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el temps lliure l'esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a aprendre a llegir i escriure per tal d'arribar a mestra. Va establir relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà excedir-s'hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota sa vida. 

A Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el polític socialista Fernando Garrido i l'etnòleg anarquista Élie Reclus. En 1869 començà a participar en les reunions dels republicans federals i el març d'aquell any promogué una petició a les Corts, signada per 800 dones d'aquesta vila, on es demanava l'abolició de les quintes, la separació Església - Estat i la llibertat de cultes.   

El 6 d'octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones des de Llagostera i Cassà de la Selva a la Bisbal, travessant les Gavarres. 

Afiliada a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), el 30 d'agost de 1872 va fer un míting d'afirmació internacionalista i d'apoliticisme anarquista a Sant Feliu de Guíxols i el juliol de 1873 un altre a Llagostera. 

Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nins i nines de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 --per mor d'això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores. Des d'agost de 1873, per aquest conflicte, Vilà i l'AIT patiren una campanya d'injúries i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un local i una biblioteca a l'alcalde per a l'educació de la classe treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a Occitània on va fer de professora de castellà i de comptable a Carcassona durant sis anys, acollida a casa dels senyors Muntada, amics de la família i latifundistes a Algèria. 

En l'exili va estudiar per ser mestra d'escola. En 1880 retornà a Catalunya i s'establí a la comarca barcelonina, dedicant-se a l'ensenyament, d'antuvi com a professora de llengua francesa al Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el «Col·legi Franco-Espanyol» per a nines. A partir de 1882 encapçalà una escola racionalista de nines de la Institució Lliure d'Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895, desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb l'espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per l'Església Evangèlica luterana de la localitat. Isabel Vilà i Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) i fou enterrada al denominat Cementiri dels Dissidents. 

Durant la II República (1931-1936) l'Ajuntament de Llagostera va adoptar l'acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va durar poc. 

Finalitzada la Guerra Civil, per decisió de l'ajuntament franquista es va anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12 d'abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia. 

A Sant Feliu de Guíxols existeix una «Associació de Dones Isabel Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris. 

En 1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia 'Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana', que fou reeditada, ampliada i corregida, en 2005. 

L'octubre de 2000, una colla d'entitats, de sindicats i d'associacions excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà», en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de Llagostera va fer Isabel Vilà. 

En 2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la primera sindicalista catalana. 

Bibliografia bàsica  

Joan Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març - abril 2001), pàgines 32-35.