dissabte, 21 de juny del 2025

Llançà suspèn en gestió ambiental

Llançà suspèn en gestió ambiental

SOS Costa Brava i Iaeden-Salvem l'Empordà engeguen diversos recursos per frenar tres projectes a Llançà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) 21/06/2025.- quest 2025, Llançà ha estat assenyalat amb una Bandera Negra per Ecologistes en Acció per la seva greu mala gestió ambiental i urbanística.

No és cap sorpresa: fa anys que des de SOS Costa Brava i IAEDEN-Salvem l'Empordà denunciem la situació.

Un planejament obsolet, més de 20 anys sense revisar, ha servit d'excusa per aprovar projectes urbanístics que malmeten espais naturals de gran valor.

 Per això hem activat recursos administratius i legals per frenar tres projectes especialment preocupants:

La Farella: volen construir més de 60 habitatges i usos hotelers a la darrera pineda litoral del nucli urbà. Ja hem portat el cas a la Comissió d'Urbanisme.

Sector PE2 Roses: a tocar del Port de la Selva, aquest projecte crearia un contínuum urbanístic al litoral. No hi ha hagut ni avaluació ambiental ni participació ciutadana.

Super Fener: un projecte de 2013 reactivat sense garanties legals. Hem interposat un contenciós i demanem la suspensió immediata de les obres.

Llançà necessita un nou planejament global, rigorós i sostenible, no pedaços urbanístics que només responen a interessos especulatius.


L’Ajuntament de Banyoles sanciona l'Ateneu Sol Ixent amb 5.501 euros i l’entitat obre una campanya per recaptar fons

L'Ajuntament de Banyoles sanciona l'Ateneu Sol Ixent amb 5.501 euros i l'entitat obre una campanya per recaptar fons

Consideren que el Consistori actua "de manera inflexible" i que la multa és "desproporcionada"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany) 20/06/2025.- Segons informa Ràdio Banyoles, l'Ateneu Sol Ixent, un espai autogestionat de Banyoles que va cessar la seva activitat el passat mes de març, va anunciar dimecres que ha rebut una sanció administrativa per part de l'Ajuntament de Banyoles per un import total de 5.501 euros. L'espai, ubicat al passatge del Rec Major núm. 11, va tancar "obligat per la pressió de l'Ajuntament" després de gairebé 3 anys d'activitats, però sense permisos municipals.

Tot i que les dues parts es van reunir al seu moment per buscar la continuïtat del projecte, finalment no es van posar d'acord. Mentrestant l'expedient sancionador s'ha anat tramitant i ha arribat als responsables. Segons detalla l'entitat, la sanció es divideix en tres parts per activitats que es van fer a l'Ateneu. Són 2.000 euros per l'organització d'un concert l'1 de febrer amb les actuacions del grup de Banyoles Tiger Flash (Banyoles) i els garrotxins A l'Estimberri; 1.501 euros derivats de la negativa d'una persona a identificar-se durant una intervenció policial; i 2.000 euros per una tarda de jocs de taula organitzada el 8 de febrer pel col·lectiu La Caliu, amb tancament musical a càrrec de Pompeu Samurai II.

Un portaveu de l'Ateneu explica que s'esperaven que l'expedient no tirés endavant o que fos d'un import molt menor, i més tenint en compte que ja han parat l'activitat. Lamenta que el Consistori actuï "de manera inflexible" i consideren "desproporcionada" la multa.

Impulsa la campanya 'Repressió De Banyoles' per recaptar fons

Davant d'aquesta situació, l'entitat ha posat en marxa la campanya 'Repressió de Banyoles' fent una crida a la solidaritat col·lectiva amb l'objectiu de recaptar fons per afrontar la multa. Denuncien públicament el que consideren "una repressió institucional a les iniciatives culturals i comunitàries". La campanya a xarxes i de forma pública ha arrencat amb bona resposta popular.

L'Ateneu Sol Ixent defensa que els projectes com el seu fomenten la cultura popular, l'autoorganització i la cohesió social, i alerta que la sanció representa "un atac als espais comunitaris i a la llibertat d'organització des de la base".

Les aportacions econòmiques es poden fer a través de guardioles que s'instal·laran en diversos esdeveniments a la comarca, com al Fem Tard al Bosc de Porqueres, alguns concerts d'(a)phonica o a les Festes d'Agost. També mitjançant Bizum al número 651 400 750 (Jordi G.A.), indicant ATENEU com a referència.


ERC critica l’absència del director del Memorial en elcas judicial d’una fossa del cementiri vell de Girona

ERC critica l'absència del director del Memorial en el cas judicial d'una fossa del cementiri vell de Girona

El partit reclamarà explicacions al Parlament per la no compareixença a la primera vista sobre l'exhumació de víctimes del franquisme al cementiri municipal vell

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 20/06/2025.- Llegim al Diari de Girona que Esquerra Republicana ha anunciat que demanarà explicacions per la no compareixença del director general del Memorial Democràtic a la primera vista judicial sobre la fossa del cementiri vell de Girona, on hi ha enterrades més de 500 persones afusellades pel franquisme.

La sessió s'ha celebrat aquest divendres al Jutjat d'Instrucció número 1 de Girona i hi estaven citades les parts implicades en la causa, entre elles familiars d'una de les víctimes, representants de la Fiscalia, dels Ajuntaments de Girona i Bescanó i de la Generalitat de Catalunya.

Segons ha expressat la diputada gironina d'ERC al Parlament, Laia Cañigueral, és "inadmissible que el director general del Memorial Democràtic no comparegui davant una citació d'una causa com aquesta". En aquest sentit, ha avançat que el grup parlamentari d'Esquerra presentarà iniciatives per demanar explicacions sobre els motius de l'absència.

Des d'ERC asseguren que la causa judicial parteix de la demanda conjunta de diverses famílies que reclamen l'obertura de la fossa per recuperar les restes dels seus parents i poder-les enterrar als municipis d'origen. "Per contra, segons han difós diversos mitjans, la posició de la Generalitat és que la fossa ja va ser dignificada l'any 2010, quan s'hi va col·locar una placa amb els noms de les persones afusellades, i que no es preveu reobrir-la a curt termini", expliquen des d'ERC a través d'un comunicat.


dijous, 19 de juny del 2025

Els dos regidors i el militant de la CUP investigats per la protesta al Fluvià Nàutic no declaren al jutjat

Els dos regidors i el militant de la CUP investigats per la protesta al Fluvià Nàutic no declaren al jutjat

Una concentració ha denunciat que l'activitat turística a la zona és "il·legal"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 19/06/2025.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els dos regidors i el militant de la CUP investigats per la protesta contra les activitats "il·legals" al Fluvià Nàutic de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) s'han acollit al dret a no declarar al Jutjat d'Instrucció Núm. 8 de Figueres. L'origen del cas és l'acció que es va fer el juliol passat per denunciar que el propietari ha bloquejat el camí a la desembocadura amb una barrera i hi fa activitats turístiques.

El propietari va interposar una denúncia per uns suposats danys durant la protesta. El regidor de Llagostera (Gironès) i diputat a la Diputació de Girona, Jordi Casas, ha remarcat en nom dels encausats que esperen que el jutjat arxivi el cas i insta les administracions a "fer la seva feina per protegir la gola del Fluvià".

L'acció de protesta va tenir lloc el 20 de juliol de l'any passat. Darrere una pancarta amb el lema Visca la terra, diversos membres de la CUP es van concentrar davant les instal·lacions per reclamar al Govern de la Generalitat que aturés les activitats "il·legals" a la Gola del Fluvià.

Criticaven que, d'ençà del 2021, el propietari dels terrenys porta a terme activitats sense permís a la zona (aparcament de vehicles i autocaravanes o lloguer d'amarradors) i que ha bloquejat amb barreres el camí del Joncar, que porta a la desembocadura. Durant l'acció reivindicativa, van obrir el pas d'aquest camí públic i també es van fer pintades.

Arran de l'acció de protesta, el propietari dels terrenys va presentar una denúncia. L'advocada dels tres encausats, Montserrat Vinyets, assenyala que els Mossos d'Esquadra van fer un atestat analitzant imatges i identificant els dos regidors i el militant.

El Jutjat d'Instrucció Núm. 8 de Figueres va obrir una investigació per suposats delictes de danys i lesions --per presumptes desperfectes a les instal·lacions i un treballador ferit-- i ha citat a declarar els activistes aquest dijous.

A les onze del matí, i enmig d'aplaudiments de la concentració de suport que s'ha convocat a l'exterior, els tres encausats han entrat als jutjats. "Avui ens hem acollit al nostre dret a no declarar", ha explicat el regidor de Llagostera i diputat a la Diputació de Girona, Jordi Casas, en nom dels investigats a la sortida del Jutjat. Els encausats sostenen que els investiguen pel seu "perfil públic" i per ser cares visibles de la CUP. "En el meu cas, coincideix amb la presentació d'una moció sobre el cas a la Diputació de Girona", ha afegit.

Casas ha qualificat de "situació absurda" que un jutjat els investigui per denunciar "la impunitat amb la qual es continuen desenvolupant les activitats il·legals permanentment denunciades per grups ecologistes" i ha recordat que la Síndica de Greuges va emetre una resolució l'octubre de l'any passat instant "de manera necessària i urgent" les administracions implicades a endegar les actuacions per aconseguir "el cessament de la conducta abusiva en l'ocupació i utilització, sense títol administratiu, del domini públic marítima terrestre i de les zones de servitud de protecció, trànsit i accés al mar".

"Esperem que la nostra investigació quedi en res i que les administracions actuïn, però no per perseguir-nos a nosaltres, sinó per fer la seva feina i per protegir la gola del Fluvià", ha asseverat Casas.

Mentrestant, la CUP assegura que aprofitarà la instrucció del cas per "continuar indagant i denunciant" sobre "la il·legalitat de les infraestructures i activitats que hi tenen lloc". A l'atestat policial que els identificava, també hi apareixia el diputat de la CUP al Parlament Dani Cornellà, que és aforat.

Cesc Manrique, del secretariat de la CUP, ha subratllat que els tres activistes estan encausats "no només per lluitar per la gola del Fluvià, sinó també perquè són perfils públics". "Des d'aquí volem aprofitar per dir que a nosaltres això ni ens espanta ni farà que ens aturem", ha conclòs.


dimecres, 18 de juny del 2025

En defensa del parc Jordi Vilamitjana assegura que el que es votarà al ple de divendres vulnera diverses normes jurídiques

Alerten als regidors de Girona que aprovin la modificació urbanística del campus de Salut podrien tenir responsabilitats penals i patrimonials

La plataforma d'entitats en defensa del parc Jordi Vilamitjana assegura que el que es votarà al ple de divendres vulnera diverses normes jurídiques

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 18/06/2025.- Llegim al Diari de Girona que la plataforma d'entitats en defensa del parc Jordi Vilamitjana ha enviat una carta a l'Ajuntament de Girona detallant que la modificació urbanística que es votarà en el ple de divendres "podria vulnerar de manera greu diverses normes jurídiques de rang constitucional, estatal i autonòmic". També "posar en risc la responsabilitat patrimonial i fins i tot personal dels qui la impulsin o aprovin".

La plataforma, que aquest dijous assistirà al Parlament, assenyala que si no s'aprova el projecte hi podria haver diverses "repercussions". Per una banda, "nul·litat de l'acord per infracció de l'ordenament jurídic urbanístic i ambiental" i també una "interposició de recursos contenciós administratiu per part de ciutadans o entitats afectades". A part, podria suposar una "investigació per responsabilitat patrimonial dels regidors que votin a favor si es generen danys ambientals o perjudicis ciutadans", i una "possible vulneració de drets fonamentals". En aquest cas, dret a un medi ambient adequat.

Amb tot això, hi podria haver repercussions pels regidors i el funcionament públic "que hagi informat favorablement una il·legalitat" també podria tenir diferents responsabilitats. La plataforma assenyala que podrien ser penals, patrimonials, administratives o civils.

Per això, i amb el fet que hi hagi "alternatives legals, funcionals i viables", després de l'acord entre Comuns i Govern de la Generalitat per aportar el fons necessari per salvar el parc, demanen que "votin en contra" del projecte urbanístic. Per una banda, perquè "viola el principi de sostenibilitat i l'ús racional del sòl", però també perquè "destrueix un refugi climàtic essencial", entre d'altres.

Una vegada més, la plataforma insta a l'Ajuntament a "actuar amb responsabilitat jurídica i política" davant una solució que diuen que no té "cost ambiental". De fet, assenyalen que el campus de Salut "es podria construir íntegrament a Salt sense menyscabar-ne la funcionalitat" i indiquen que el parc Jordi Vilamitjana és un refugi climàtic "irreemplaçable pel seu valor ambiental, social i sanitari"


dimarts, 17 de juny del 2025

Lloret i Llançà, entre els punts del litoral català amb bandera negra per mala gestió ambiental

Lloret i Llançà, entre els punts del litoral català amb bandera negra per mala gestió ambiental

Ecologistes en Acció també alerta dels impactes al litoral de Tarragona i Barcelona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 17/06/2025.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Lloret de Mar (la Selva) i Llançà (Alt Empordà) són dues de les localitzacions de la Costa Brava que han rebut una bandera negra en l'informe anual d'Ecologistes en Acció, que analitza l'estat ambiental del litoral de l'Estat. L'entitat assenyala per "mala gestió" els plans urbanístics del govern de Llançà per desenvolupar el Rec d'en Feliu i la platja de la Farella, dues zones d'alt valor ecològic i situades al llindar del Parc Natural del Cap de Creus. A Lloret de Mar, denuncien l'impacte ambiental de les embarcacions privades, que consideren que "amenacen l'entorn natural i la seguretat de les persones".

Ecologistes en Acció recorda que fa anys que reclamen accions davant aquesta problemàtica i afirmen que l'atorgament de la bandera negra respon a la voluntat de pressionar les administracions perquè apliquin mesures correctores. En el cas de Llançà, l'entitat remarca que es tracta d'una zona inundable i de gran valor ambiental que hauria de quedar protegida d'actuacions urbanístiques.

A la demarcació de Tarragona, Ecologistes en Acció ha tornat a posar l'accent en dos punts: el magatzem submarí de CO de Repsol davant la costa i la torre de refrigeració de les centrals nuclears d'Ascó. En el primer cas, alerten que es tracta d'un projecte que comporta "greus riscos ambientals i socials", ja que necessita energia provinent de fonts no renovables, contradient així els objectius climàtics. Pel que fa a la torre de refrigeració, critiquen que fa més de dos anys que està en desús, fet que ha comportat que s'hagi convertit en una "bomba de plàstics" al riu Ebre. L'aturada ha obligat a reactivar un antic sistema de refrigeració que, segons l'entitat, no garanteix la temperatura mínima de l'aigua, condició per la qual es va construir la torre original.

Al litoral de Barcelona, l'organització ecologista denuncia dues afectacions. D'una banda, la "mala gestió" del delta del Llobregat, on s'ha detectat una "regressió accelerada" agreujada per la crisi climàtica i les transformacions acumulades al llarg de mig segle. Critiquen que les administracions han respost només amb grans inversions públiques en obres i enginyeria civil, en lloc de buscar solucions estructurals.

De l'altra, les platges de Barcelona han estat assenyalades per problemes de contaminació. L'informe alerta que, en episodis de pluja, s'hi aboquen aigües fecals a causa d'un sistema "mal dissenyat" que afecta bona part del litoral català. En concret, assenyalen que el 9 de maig es va detectar una gran quantitat de residus, incloent-hi rates mortes, i reclamen la instal·lació d'una xarxa separada per a aigües pluvials i residuals.

En total, són sis els punts de la costa catalana que han rebut bandera negra en l'edició d'enguany de l'informe.


La Coordinadora Antimonarquica de Comarques Gironinesconvoca a una manifestació a la plaça del Vi

La Coordinadora Antimonarquica de Comarques Gironines convoca a una manifestació a la plaça del Vi

La Coordinadora Antimonarquica de Comarques Gironines convoca a una manifestació a la plaça del Vi de Girona el dijous 19 de juny a les 7 del vespre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 17/06/2025.- Llegim a Llibertat.Cat que la Coordinadora Antimonarquica de Comarques Gironines convoca a una manifestació a la plaça del Vi de Girona el dijous 19 de juny a les 7 del vespre. La convoquen per 3 motius:

Per mostrar el nostre rebuig, davant la imposició per part de la justícia espanyola d'obligar a l'Ajuntament de Girona, a penjar el retrat del Rei a la sala de plens, arrel d'una denúncia del regidor de Vox.

Per protestar enèrgicament contra els cancerígens premis princesa per part de la Fundació Princesa de Girona.

Per celebrar que aquest any, el Rei es retira a donar els Premis Princesa a Barcelona, gràcies al rebuig tant institucional, com per la lluita al carrer i a inesperat efecte Paiporta.

Tot plegat ho celebraran en acabar la manifestació davant de la Fundació Princesa amb les actuacions musicals de Els Combatents, Júlia Balas, Xevi Palahi i Manel de Cal Sereno.


Instal·len un repetidor de telefonia mòbil al carrer Riera 24, no té llicència

Instal·len un repetidor de telefonia mòbil al carrer Riera 24, no té llicència

Instal·len repetidor de telefonia mòbil de l'empresa Movistar al Carrer Riera

L'Ajuntament de l'Escala no atorgarà la llicència per la posada en marxa perquè no compleix la normativa urbanística pel que fa a l'alçada

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 17/06/2025.- Segons Canal 10 Empordà, l'operadora de telefonia mòbil Movistar ha començat el procés d'instal·lació d'equips d'un repetidor de telefonia mòbil al carrer Riera, just darrere de l'ajuntament de l'Escala. Actualment, hi ha l'estructura instal·lada, però encara no hi ha els panells.

Tot i que una llei estatal de 2014 permet a les companyies instal·lar aquests elements només amb una comunicació a l'ajuntament, l'alcalde Josep Bofill, diu que no tindrà llicència per funcionar perquè no compleix la normativa urbanística, ja que supera l'alçada permesa.

Des que es va saber que l'antena s'estava instal·lant, un centenar de veïns, a títol personal, han entrat instàncies al consistori demanant que s'aturi el procés per diversos motius.

S'explica que quan una empresa presenta el projecte ho fa al·legant que es compleixen totes les normatives, també la sanitària, un dels punts de batalla de plataformes contra aquest tipus d'equipaments, com l'Associació Contra les Radiacions Nocives de l'Escala, que ha intervingut en l'antiga antena de Telefònica al carrer del Port o una altra a l'encreuament entre l'Avinguda Ave Maria i l'Avinguda Girona.

Fins ara, l'únic que atura la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil és el Pla Urbanístic Municipal que regula temes urbanístics als diferents barris del municipi.

L'alcalde creu que la problemàtica de la cobertura mòbil a l'Escala s'ha de resoldre. Aquest és el segon intent d'instal·lar una antena de telefonia mòbil en aquest punt. El primer va ser el 2004.

Josep Bofill comentava aquest tema al programa Línia Directa de Canal 10 Empordà de dilluns.

S'han presentat diverses denúncies veïnals a l'Ajuntament

(Redacció TVM)

S'han presentat diverses denúncies veïnals a l'Ajuntament des de que s'ha iniciat el procés d'instal·lació d'una antena de 5G al carrer Riera 24. És il·legal perquè incompleix la normativa urbanística (com va dictaminar un informe del secretari lletrat presentat el 31 de març) i perquè, atesa la inclinació dels carres de la zona, el feix de radiacions de més intensitat no passa per damunt dels domicilis (com pretén el projecte presentat) sinó que impacta de ple en moltes habitatges i queda a l'altura de l'Institut El Pedró (amb línia visual directa amb l'antena) i el Col·legi Empúries. Tot i això la instal·lació segueix endavant.


Marxa sobre Montserrat per plantar cara a la monarquia espanyola

La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convida a cremar la fotografia de Felip VI a les fogueres de Sant Joan

Coincidint amb la visita del monarca a Montserrat i Badia del Vallès el 23 de juny la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) ha emès un comunicat on convida a cremar la fotografia de Felip VI a totes les fogueres de Sant Joan

Marxa sobre Montserrat per plantar cara a la monarquia espanyola

"Montserrat no pot ser escenari de cap rentat de cara borbònic. És un lloc sagrat per al nostre poble, i no permetrem que hi posin ni un peu", denuncia el Secretariat Nacional de l'ANC.  Marxa sobre Montserrat: Diumenge 23 de juny, 6:00 h. Sortides des de Collbató, Monistrol i Can Maçana. Recomanacions: Pujar-hi la nit abans i encén la revetlla de la dignitat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 15/06/2025.- Llegim a Llibertat.Cat que la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) ha emès un comunicat que tot seguit reproduïm on convida a cremar la fotografia de Felip VI a totes les fogueres de Sant Joan:

"COMUNICAT DE LA COORDINADORA ANTIMONÀRQUICA DE LES COMARQUES GIRONINES

Aquest 23 de juny, Felip VI, hereu imposat del franquisme, tornarà a trepitjar terres catalanes a Montserrat i Badia del Vallès. L'Estat espanyol utilitza la figura del monarca per blanquejar la repressió i imposar-nos una institució hereva del 18 de juliol.

Davant d'aquest nou acte de provocació, des de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines fem una crida clara i directa a tot el poble català: aquest Sant Joan, cremem el Borbó.

Aprofitem les fogueres de la revetlla de Sant Joan i la baixada de la Flama del Canigó, per expressar col·lectivament el nostre rebuig a la monarquia espanyola i al seu rei. Cremar una fotografia de Felip VI és un acte de desobediència, de llibertat d'expressió.

Animeu-vos a participar-hi! Si cremeu una foto del rei a la vostra foguera, feu-nos arribar una imatge (fotografia o vídeo) i digueu-nos a quina foguera ha estat. Publicarem una selecció d'aquestes imatges al nostre compte de Twitter com a mostra de rebuig col·lectiu i combatiu.

Aquest Sant Joan, el foc purificador ha de portar també un missatge polític: els Països Catalans no tenim rei!

Girona, 15 de juny de 2025, Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines".

Marxa sobre Montserrat per plantar cara a la monarquia espanyola

'L'Assemblea Nacional Catalana fa una crida a tot el poble català a mobilitzar-se massivament el 23 de juny per rebutjar la visita dels Borbons a Montserrat, coincidint amb la revetlla de Sant Joan. L'acció, batejada com a Marxa sobre Montserrat, vol ser una resposta col·lectiva i contundent davant el que es considera una provocació deliberada de l'Estat espanyol.

Els reis espanyols tenen previst visitar l'abadia de Montserrat en el marc dels actes del mil·lenari del monestir. Però per a l'ANC, la seva presència no té res de neutral ni d'innocent: és un intent de blanquejar una institució hereva del franquisme i del cop d'Estat del 155.

La protesta consistirà en una marxa simultània per tres camins tradicionals d'accés al monestir: Collbató, Monistrol de Montserrat i el coll de Can Maçana. Totes tres arrencaran a les 6 del matí del 23 de juny i confluiran a l'abadia per fer visible el rebuig popular a la monarquia.

A més, l'ANC anima a pujar la nit abans, fer-hi estada i convertir la vigília de Sant Joan en una revetlla de dignitat, resistència i sobirania.

La Marxa sobre Montserrat vol ser molt més que una protesta: és una afirmació col·lectiva del poble català contra un règim imposat, que es perpetua a través de la repressió, la humiliació i l'espoli. "No és només un rebuig als Borbons; és una defensa activa de la nostra identitat, els nostres símbols i el nostre futur com a nació lliure."


dilluns, 16 de juny del 2025

Mobilitzacions ecologistes en defensa dels territoris

Mobilitzacions ecologistes en defensa dels territoris

L'Empordà ecologista ocupa la Rambla de Figueres: mig miler de persones es mobilitzen en defensa del territori

L'organitzadora de l'acte ha estat la coordinadora d'Empordà Dempeus, que agrupa una vintena d'entitats de l'Alt i el Baix Empordà i compta amb el suport d'una quinzena d'ajuntaments empordanesos

Més d'un miler de persones protesten al Prat contra l'ampliació de l'aeroport

L'entitat veïnal Ni un Pam de Terra exigeix al Govern que rectifiqui i demana als partits més pressió

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 14/06/2025.- Segons EMPORDA.INFO, més de mig miler de persones de tot l'Alt Empordà han marxat aquest dissabte al matí en direcció a Figueres per exigir la protecció de l'espai natural i l'aturada de l'allau de projectes urbanístics i energètics que posen en perill la supervivència del territori. La majoria dels participants han avançat cap al centre de la ciutat en dues columnes i, un cop arribats a la Font Lluminosa, la manifestació ha continuat fins a la part alta de la Rambla, on s'han concentrat per exposar els seus objectius. Al llarg de la marxa, els manifestants han cridat i exhibit proclames contra l'especulació, a favor de les energies renovables --però en contra dels macroprojectes--, en defensa del dret a l'aigua i de les terres cultivades, i en rebuig de la cimentació i la destrucció dels espais naturals. La protesta era organitzada per la coordinadora Empordà Dempeus.

"Comptàvem que la mobilització d'avui seria un èxit, perquè sabíem que, des de fa molt de temps, la gent té clar que la comarca no funciona. No se segueix el camí que vol la ciutadania i, per això, hi ha rebombori", ha dit una de les portaveus de la coordinadora, Clara Julià. L'advocat Eduard de Ribot, membre de SOS Costa Brava i també portaveu d'Empordà Dempeus, ha posat en relleu la manera com s'estan unint desenes d'entitats ecologistes, la societat civil empordanesa, la pagesia i un conjunt d'ajuntaments valents per vetllar pel territori davant les agressions que arriben a l'Empordà "per terra, mar i aire", amb projectes que compten amb la complicitat de l'Administració. Ha conclòs fent referència al testimoni de la lluita que s'ha dut a terme a l'Empordà en els darrers 50 anys, i que tantes victòries ha aconseguit, com és el cas dels Aiguamolls de l'Empordà o la protecció del Parc Natural del Cap de Creus.

Per terra, mar i aire

"Avui hem denunciat que a l'Empordà hi ha una allau de projectes urbanístics i energètics que representen greus amenaces per al territori", ha afirmat Eduard de Ribot. "L'Empordà --ha afegit-- està amenaçat per terra, mar i aire. Totes les terres de conreu i el sòl agrícola, indispensables per a la sobirania alimentària, són objecte d'ocupacions per part de parcs solars, com passa a Navata o Cabanelles. El sòl agrícola és per conrear, no per instal·lar-hi infraestructures energètiques. Nosaltres diem prou a la destrucció del territori". De Ribot ha defensat també la protecció del medi marí: "Defensem l'Empordà per mar, perquè hi ha un macroprojecte eòlic marí amb més de 100 aerogeneradors al Golf de Roses, un dels espais més valuosos de la Mediterrània. Després de destruir la costa, ara no toca destruir el mar"-

Des d'Empordà Dempeus consideren que "l'Administració sempre es posa al costat dels poderosos i no fa res per defensar el territori". De Ribot ha conclòs denunciant la manca de planificació estratègica: "Ens trobàvem que els projectes anaven sorgint com bolets, amenaçant diversos pobles, i la gent s'havia d'organitzar en plataformes per defensar-se. El problema d'aquest país –afegia-- és que no hi ha planificació. La Generalitat no ha planificat el desplegament de les energies renovables".

Per la seva banda, Narcís Poch, del sindicat agrari Unió de Pagesos, ha manifestat que "els pagesos necessitem tota la superfície agrícola disponible i no podem perdre'n ni un pam més". Alhora, ha posat en relleu la importància del treball col·lectiu i coordinat amb aquestes paraules: "No hem de salvar un projecte, els hem de salvar tots, i ho hem de fer junts".

Finalment, Cèlia Garbí, alcaldessa de l'Armentera, ha intervingut en nom dels Ajuntaments que donen suport a la coordinadora Empordà Dempeus. Ha augurat que "té futur i que això és només el principi". Garbí ha valorat l'acte com "una mostra de força per demostrar de què som capaços quan el territori lluita unit".

Als parlaments a la Rambla han culminat amb la lectura del manifest d'Empordà Dempeus, en què s'ha reivindicat la permanència de la pagesia i la protecció de les terres de conreu, la conservació del mar i la seva biodiversitat, l'accés a l'aigua, el dret a l'habitatge i la defensa dels béns comunals. També s'hi ha exigit una transició energètica justa, planificada i respectuosa amb el paisatge i amb la vida vegetal i animal. L'acte ha acabat amb un vermut popular i les actuacions musicals d'Alverd Oliva, Norfeu, Ian i Rusó Sala, Jost Jou i DJ Ryna, que han convertit la jornada en una autèntica festa reivindicativa.

La coordinadora Empordà Dempeus compta amb més de vint entitats, entre les quals hi ha IAEDEN-Salvem l'Empordà, Stop Especulació Verda-Som Territori, Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, Stop Macroparc Eòlic Marí, No al PLEMCAT, Platges Netes de Colera i Portbou, Fòrum l'Escala Empúries, Prou Expansió Logis Empordà (PDUAELE), Amics del Manol, SOS Costa Brava, Albera Lliure de Molins, No a la Variant de Vilafant, Amics de la Natura de Cadaqués, Jovent Ecologista Empordanès (JEE), Joves Unió de Pagesos, Mundus Òmnium, Ateneu de Colera, Unió de Pagesos, Associació Turisme Rural Girona, Gent del Ter, Centre Excursionista Empordanès (CEE), Associació Juvenil Bocagrocs, Societat Cultural i Recreativa La Concòrdia de Darnius, Vocalia Gegantera de l'Empordà i La Figa.

Durant la manifestació a la Rambla de Figueres, s'ha anunciat a l'assistència la celebració d'una reunió d'entitats per al divendres vinent al vespre a Sant Pere Pescador.

La iniciativa d'Empordà Dempeus també compta amb el suport d'un bon nombre d'ajuntaments, entre els quals hi ha Sant Miquel de Fluvià, l'Armentera, Cabanelles, Navata, Lladó, Pontós, Sant Mori, Ventalló, Viladamat i Vila-sacra. D'altres estan pendents d'aprovació per tràmit administratiu.

Dos portaveus de la coordinadora Empordà Dempeus són Clara Julià, tècnica de la IAEDEN, i Josep Ciurana, membre de la plataforma Stop Especulació Verda-Som Territori

Llegim a EMPORDA.INFO que el passat 12 de maig es va presentar públicament, a la Rambla de Figueres, la coordinadora ciutadana Empordà Dempeus. Els seus portaveus, Clara Julià, tècnica de la IAEDEN, i Josep Ciurana, membre de la plataforma Stop Especulació Verda - Som Territori, descriuen aquesta iniciativa com "la reacció i protesta davant l'allau de projectes i iniciatives que ens amenacen i que s'han anat multiplicant i estenent arreu del territori". La plataforma es mobilitzarà per primer cop aquest dissabte, 14 de juny, a Figueres.

La coordinadora ciutadana Empordà Dempeus ha convocat aquest dissabte 14 de juny la primera acció, que serà una manifestació unitària fins a la Rambla de Figueres. S'han organitzat dues columnes simultànies que iniciaran la marxa a les 10 del matí.

La columna nord sortirà del Càmping Pous de Figueres seguint per l'N-II, entrarà al centre de la ciutat pel carrer Col·legi i trencarà pel carrer Nou. A les 11h està previst que passi per davant del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i arribarà a la Rambla a les 11:30h.

La columna sud sortirà de l'aparcament de la carretera de Roses ubicat a prop del camp de futbol (Vilatenim), seguirà per la carretera de Roses, entrarà a l'Avinguda Vilallonga, a les 10:50h està previst que passi per davant del DARP i arribarà a la Rambla a les 11:20h.

Parlaments i vermut

A la Rambla de Figueres tindran lloc els parlaments i la lectura del manifest d'Empordà Dempeus. Seguidament, se celebrarà un vermut musical amb la col·laboració dels artistes següents: Alverd Oliva, Norfeu, Ian i Rusó Sala, Jost Jou i DJ Ryna.

La iniciativa reclama una planificació global, sostenible i amb justícia territorial, així com polítiques públiques que prioritzin l'interès general per damunt dels beneficis especulatius privats. "Estem esgotant la capacitat de càrrega del nostre territori i dels nostres recursos", afirma Ciurana, que es mostra molt crític amb la classe política: "Tenim uns governs que es mostren febles i no assumeixen amb prou coratge la defensa dels interessos generals".

Dempeus rebutja projectes urbanístics i infraestructures que amenacin els terrenys agrícoles de l'Empordà i denuncia la pèrdua de la pagesia i la pressió creixent sobre la terra cultivable. També defensa un mar lliure d'especulació: "La biodiversitat marina està amenaçada per projectes que afecten greument la pesca, els ecosistemes marins i el paisatge", afirma el manifest.

A més, alerta que "la recent millora en les reserves d'aigua no pot fer oblidar que la sequera està directament relacionada amb l'escalfament global". En temps de canvi climàtic, cal insistir que "l'aigua és un recurs imprescindible per a la pagesia i un dret elemental de les persones". Per això, la gestió dels recursos hídrics ha de ser responsable i pública.

Dempeus també lluita contra l'especulació immobiliària, que --segons denuncien-- "destrueix el territori i expulsa els veïns". Defensen un urbanisme sostenible i respectuós amb els recursos naturals, advertint que "el creixement il·limitat d'urbanitzacions posa en perill els espais naturals i el model de vida empordanès".

La coordinadora s'oposa a la privatització dels espais naturals i a la destrucció de la biodiversitat, i reclama que els camins de ronda, les platges i les zones naturals siguin d'accés lliure i d'ús comunitari.

També considera que la transició energètica no pot ser una excusa per a una nova bombolla especulativa, i defensa que les administracions públiques han de garantir una implantació de les energies renovables planificada, basada en criteris socials i ambientals, i que no perjudiqui de forma irreversible el paisatge.

Empordà Dempeus ha nascut en les darreres setmanes de l'impuls de les entitats IAEDEN-Salvem l'Empordà, Stop Especulació Verda-Som Territori, Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, Stop Macroparc Eòlic Marí, No al PLEMCAT, Platges netes de Colera i Portbou, Fòrum l'Escala Empúries, Prou Expansió Logis Empordà (PDUAELE), Amics del Manol, SOS Costa Brava, Albera Lliure de Molins, No a la Variant de Vilafant, Amics de la Natura de Cadaqués, Jovent Ecologista Empordanès (JEE), Joves Unió de Pagesos, Mundus Òmnium, Ateneu de Colera, Unió de Pagesos i Associació Turisme Rural Girona. Així mateix, compta amb el suport d'una quinzena d'Ajuntaments empordanesos.

Més d'un miler de persones protesten al Prat contra l'ampliació de l'aeroport

Llegim al diari ARA que "avui ens hem concentrat tota la gent del Prat de Llobregat per dir no a l'aeroport, però això només és el principi. Tornarem quan faci falta i fins que faci falta". Així s'ha donat per tancada aquest dissabte al migdia una protesta que ha recorregut durant una hora i mitja els carrers del Prat de Llobregat per protestar contra l'ampliació de l'aeroport. La manifestació, convocada per l'entitat veïnal Ni un Pam de Terra i a la qual han assistit més de 1.000 persones, s'ha fet dies després que el Govern de la Generalitat desencallés el projecte tot i l'oposició d'ERC, Comuns i la CUP.

"Demanem al Govern que retiri la proposta i també més fermesa als partits, només hi ha paraules i signatures, però no una pressió política tangible, tot es deslliga de l'aeroport: els pressupostos, la investidura...", ha criticat un dels portaveus, Pere Bonet, en declaracions a l'ARA. "La nostra tasca és assenyalar que els polítics no estan fent el que han de fer, que és representar-nos, ens sentim traïts", ha explicat en Marcel Juan, un altre portaveu. La concentració ha arrencat a la plaça de la Vila, on ja s'han fet evidents les divergències entre l'organització convocant i els partits polítics: mentre a una banda els primers llegien un manifest, a l'altra punta de la plaça representants polítics d'ERC, Comuns i la CUP atenien els mitjans. ERC ha exigit al govern de Salvador Illa que compleixi amb els acords d'investidura, que preveien un canvi en la governança de l'aeroport del Prat que doni més veu a la Generalitat, mentre que la CUP ha dit que l'ampliació no és "en cap cas" necessari ni per Catalunya ni per la comarca.

Abans de començar, l'alcaldessa del municipi, Alba Bou (Comuns), i els seus predecessors al càrrec, Lluís Mijoler (2019-2025) i Luis Tejedor (1982-2019), s'han fet una foto conjunta per expressar el seu rebuig a l'ampliació. "M'agradaria adreçar-me al Govern i dir-li que la majoria de la gent del nostre país necessitem trens per anar a treballar i només una minoria vol vols directes a Shanghai", ha criticat Bou, que ha recordat que han recollit més de 12.000 signatures contra l'ampliació. Candela López, coordinadora de Comuns, ha dit que faran el que sigui "per aturar aquest despropòsit" i ha dit que la seva relació amb el Govern ha quedat "danyada".

La manifestació, encapçalada per una pancarta que deia No a l'ampliació de l'aeroport! Ni tercera pista ni terminal satèl·lit ni ciutat aeroportuària, ha transcorregut pels carrers Ferran Puig, Frederic Soler, l'avinguda Verge de Montserrat i el carrer Jaume Casanovas --on hi havia la seu del PSC, que ha estat custodiada pels Mossos d'Esquadra--, al ritme de consignes com "I seguirem dient, ni un pam de terra", "I la Ricarda verda, polítics a la merda", "PSC, patronal; aliança criminal" o "Maurici Lucena, l'aeroport a casa teva".

Les veïnes i els veïns del Prat que han acompanyat els convocants pels carrers del seu poble eren famílies, joves i gent gran, i molts portaven carxofes a la mà, la verdura més emblemàtica del municipi. "Traslladar els ànecs a un altre lloc em sembla una bestiesa", explicava el Santi, un veí del municipi, durant el recorregut. Per a la Davínia, una altra veïna del Prat, l'ampliació significa més contaminació i menys espais naturals. Aquests arguments són alguns dels que Ni un Pam de Terra ha esgrimit durant la concentració, com també el del model econòmic: "L'aposta de l'ampliació és portar més turistes i això comporta més problemes socials com l'habitatge i la precarietat laboral", ha explicat Bonet. "En fem una valoració positiva [de la concentració], la gent ha respost de manera immediata. És un primer pas", ha afegit, un cop acabada la concentració davant l'espai cultural municipal El Cèntric.


La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines ha penjat 3 pancartes a 3 empreses patrones de la Fundación Princesa de Girona

La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines ha penjat 3 pancartes a 3 empreses patrones de la Fundación Princesa de Girona

L'acció de la CACGi també s'ha realitzat per fer una crida a participar a la propera manifestació  (el proper dijous 19 de juny a les 19:00 h, a la plaça del Vi a Girona) en rebuig a l'obligació de penjar la fotografia del rei a la sala de plens de l'Ajutament de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 14/06/2025.- Llegim a Llibertat.Cat que la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines ha penjat 3 pancartes a 3 empreses patrones de la Fundación Princesa de Girona (FdPGi) i ha emès un comunicat explicant l'acció que tot seguit repdroduïm:

"Comunicat Coordinadora Antimonàrquica ( CACGI) :

Avui dia 14 de juny, varis membres de la Coordinadora hem realitzat una nova acció, hem penjat 3 pancartes a 3 empreses patrones de la Fundació Princesa (FdPGi), les 3 empreses son: Celler del Pescador (Grup Peralada), Vichy Catalan i Frit Ravich.

Les pancartes diuen un missatge molt clar "no aturareu la República". A més informem que en breu realitzarem una acció similar contra altres 2 empreses i demanem una vegada més a dites empreses que retirin el seu suport a la Monarquia sangonera.

Fem un crida a tothom a participar a la propera manifestació de rebuig a la Monarquia, el proper dijous 19 de juny a les 19 h, a la plaça del Vi a Girona. Visca la Terra!".


Activitats de la setmana del 16 al 22 de juny de 2025 a l'anònims



 
Xerrada/debat
El laïcisme avui
Presentació de l'associació d'Ateus de Catalunya
dimecres 18 de juny de 2025 a les 18.30 hores


"Ateus de Catalunya" és la primera i única organització reconeguda legalment al nostre país que des del respecte a la llibertat de pensament, als valors democràtics i la tolerància, promou la difusió del pensament ateu, defensa les llibertats i els drets civils dels ciutadans amb una ètica, una moral, uns valors socials i unes normes de conducta atees, i lluita per la implantació dels valors laics a la societat.La nostra és una associació independent, oberta, participativa i sense ànim de lucre, que respectant escrupolosament el dret de tothom a la llibertat de consciència, agrupa aquells qui consideren que no existeix cap déu, però que tampoc no existeix cap manifestació sobrenatural al nostre món. Que tot allò que podem conèixer forma part de la naturalesa i que el desconegut, el misteri, és solament fruit de la nostra ignorància, de les nostres debilitats i de les nostres limitacions. Les pròpies mancances porten sovint a les persones a imaginar que hi ha realitats inassolibles, a desitjar seguir vivint després de la mort, a cercar alguna protecció quan sent fred o por, i a esperar una concessió misericordiosa quan pateix gana o quan el pes de la responsabilitat a les espatlles supera la pròpia capacitat de patiment. Aquesta actitud pot ser comprensible, però nosaltres creiem que afrontar la realitat amb determinació és un signe de maduresa i de responsabilitat, i que el reconeixement que no hi ha res més enllà és una obligació inexorable que hem de ser capaços d'assumir per a trobar la força necessària que ens permeti treballar cada dia en la construcció d'un futur millor per a nosaltres i per als nostres fills. Pensem que aquesta ha de ser la veritable força que ens encoratgi per a no rendir-nos en els moments difícils i per a no asseure'ns a esperar ingènuament l'ajuda d'altri, i no la possibilitat d'una altre vida, que no existeix, i que solament és una trampa per aconseguir l'obediència i la submissió fidel dels qui cauen en aquest parany. La religió obliga a creure, a tenir fe i a renunciar a la pròpia llibertat. La religió no ens allibera, ens fa ser submisos i ens converteix en esclaus. El nostre objectiu no és però imposar una doctrina. L'ateisme no és una altre religió. El que pretén el pensament ateu és arribar a comprendre el món tal com és en realitat, descobrir com funciona i com podem utilitzar els nous coneixements en benefici de les persones, tot mantenint un equilibri just perquè el món ens pugui seguir suportant sense que un dia acabi transformant-se en un paratge erm i estèril que no permeti acollir més la vida. Els ateus pensem que la nostra és una visió positiva del món, una visió que pot ajudar les persones a construir un model millor de societat, perquè en no deixar espai per a cap amagatall on refugiar-se, en no haver-hi cap mà on anar a pidolar, no permet defugir la nostra responsabilitat ajornant fins una altre vida la realització del nostre projecte. No hi ha cap cosa que puguem fer després de la mort. El que vulguem fer hem de fer-ho ara i aquí o acceptar que no ho farem mai. L'ateisme no ens deixa altre alternativa que esforçar-nos per a resoldre els nostres problemes aquí, a la Terra, els problemes de les persones, de la vida, tots sols. Això no vol dir que haguem de viure aïllats en un món insolidari, ans al contrari, perquè quan nosaltres diem sols estem dient plegats. Volem dir que l'únic ajut que podem realment esperar és el del nostre propi esforç i el dels nostres semblants, que si tots som conscients d'això, en lloc de creure que podem ser tocats, nosaltres sí, amb la mà de la divina fortuna per escapar de les dificultats, de les penalitats de la vida, aleshores estarem potser més disposats a col·laborar per resoldre junts els nostres problemes comuns, per superar solidàriament les nostres dificultats individuals. No hi ha cap déu que ens escolti ni que respongui a les nostres oracions. Solament les persones poden escoltar i ajudar les persones. L'única esperança que podem esperar és la dels nostres versemblants. El que els ateus oferim és una visió del món més objectiva i sense prejudicis que ens permeti alliberar les nostres ments de les cadenes que ancoren el progrés de la societat, que ens ajudi a deixar enrere el llast de les velles idees, caduques i repressives defensades per segles i segles d'intolerància en nom de déus i d'interessos inconfessables, i que ens faci d'una vegada capaços de posar els fonaments per a la construcció entre tots d'una persona nova, lliure de la tutela divina, més responsable i compromès amb ell mateix, amb la naturalesa i amb la societat de la que forma part, una persona que, en definitiva, pugui arribar el dia de demà a ser realment més feliç.

Vetllades poètiques i literàries
Presentació del llibre:
"Xarranca. Poemes breus i haikus"
Amb Alicia Molina, autora del llibre, conversa amb Arianna Bruguera
dijous, 19 de juny de 2025 a les 19 hores


Xarranca és un himne a la vida amb la vista fixada en un mirall retrovisor que no reflecteix una autopista llarga, plana i avorrida, sinó un camí que s'avança a peu, amb una colla de revolts hostils, penya-segats immensos i paisatges de fons extraordinaris, […] Núria Busquet

Alicia Molina(Badalona, 1961). Neix davant del mar i hi arriba amb les veus antigues xiuxiuejant-li a les entranyes. Per això estudia Filologia Catalana a la UB, per seguir trobant-hi més paraules. La recerca, la porta als contes i es fa narradora oral. També actriu. Per allò de compartir el que un sap i té (i per intentar fer un món millor), entra en la docència el 1980. Des d'aleshores ensenya llengua, literatura, arts escèniques, eines per comunicar-se millor… Escriu i dirigeix obres de teatre per a joves i fa d'activista cultural amb Cardemots.



 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///

Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Ag

dijous, 12 de juny del 2025

Veïnes i veïns de quatre pobles del Pla de l'Estany i el Gironès s'oposen a una ''monstruositat'' de parc solar

Veïnes i veïns de quatre pobles del Pla de l'Estany i el Gironès s'oposen a una ''monstruositat'' de parc solar

Creuen que genera un impacte ambiental "greu"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cornellà del Terri/Vilademuls (Pla de l'Estany, comtat de Girona) 12/06/2025.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, veïnes i veïns de Cornellà del Terri i Vilademuls al Pla de l'Estany i de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls al Gironès mostren la seva oposició "frontal" al projecte Julià que contempla la instal·lació d'un parc solar que afectaria les quatre poblacions i que està liderat per una empresa amb seu a Madrid. A més, la proposta també preveu connectar el parc amb una línia aèria de quinze quilòmetres i 132 kV, que també afectaria les poblacions veïnes de Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià. Consideren que el projecte és una "monstruositat" i que tindria un impacte "greu" des d'un punt de vista ambiental al territori. Per això, "al marge del que facin els Ajuntaments" han començat a recollir firmes en contra.

A banda de l'impacte mediambiental que creuen que té el projecte, les veïnes i els veïns assenyalen que el projecte Julià no ha estat consultat i respon a un model "especulatiu", ja que, diuen, no genera beneficis al territori. A més, recorden que ja estan impulsant iniciatives d'autoconsum col·lectiu, com les comunitats energètiques locals, amb plaques a les teulades d'equipaments públics, "que sí beneficien directament la ciutadania". I és que, si el projecte tira endavant, suposaria la instal·lació de més de 93 hectàrees de plaques solars i la "pèrdua significativa de terreny agrícola i forestal".

A més a més, els opositors a la proposta de l'empresa Atenea Capital Investments S.L, argumenten que es tracta d'un model energètic "centralitzat" i que no per met la sobirania territorial. També lamenten que la ciutadania "no ha estat degudament informada ni escoltada" per part dels promotors, i, per això, demanen una moratòria a aquest "macroprojecte" mentre no existeixi una planificació territorial clara, consensuada i participada.

"Davant aquesta situació associacions, veïns i veïnes dels municipis esmentats entenem que hem de mostrar el nostre rebuig a aquest projecte que en cap cas reverteix en un benefici pel municipi, sinó que afavoreix a l'enriquiment dels fons d'inversió i destrueixen el territori", assenyalen en un comunicat.

Finalment, també es mostren preocupats per la proximitat de les plaques amb les cases i es pregunten si "és lícit" que un projecte amb quatre zones diferents, separades per tants quilòmetres de distància, pugui ser considerat com un sol projecte per superar la xifra de 50 MW i així evitar que la Generalitat i el món local pugui dir la seva en la tramitació.

A banda, els opositors asseguren que han parlat amb els propietaris que van cedir els terrenys i assenyalen que ells mateixos han reconegut que "no eren conscients" de la "monstruositat" del projecte quan van signar la cessió.

Aquesta posició ha estat fruit de tres reunions que han dut a terme veïns de les poblacions afectades.