dissabte, 15 de juny del 2024

Una manifestació a Perpinyà alerta del risc que l’extrema dreta arribi al Govern i a presidir la República francesa

Una manifestació a Perpinyà alerta del risc que l'extrema dreta arribi al Govern i a presidir la República francesa

Hi ha convocades vora dues-centes manifestacions contra l'extrema dreta a tot l'Estat francès

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 15/05/2024.- Llegim a VilaWeb que una manifestació contra l'extrema dreta ha recorregut els carrers de Perpinyà per avisar del risc que implicaria un govern del Rassemblement National. Una mobilització especialment significativa tenint en compte que, justament, Perpinyà és la vila més gran on governa el Rassemblement National.

Ha estat una manifestació diversa i intergeneracional de 2.000 persones segons els sindicats, que ha sortit de la seu de la Prefectura. L'han convocada els sindicats CGT, CFDT, Solidaires, Unsa i FSU, i hi han participat militants de les diferents organitzacions polítiques que han conformat el Nou Front Popular. La manifestació ha caminat pel bulevard Clemenceau, el del Pirineu i el carrer del Mariscal Foch, i després ha tornat al centre de la ciutat entre crits com "Perpinyà serà la tomba de l'extrema dreta", "Bardella, marxa, França no és teva" o "Marcon, Le Pen, tots a la brossa".

A més de Perpinyà, també hi ha hagut una manifestació a Narbona, totes dues parts de les vora dues-centes manifestacions convocades per tot l'Estat francès. Segons fonts citades pel diari Le Figaro, s'espera que hi participin entre 300.000 manifestants i 350.000 a tot l'Estat. Tot plegat, per a posar en alerta la societat davant la possible victòria de la ultradreta del Rassemblement National a les eleccions anticipades del 30 de juny i el 7 de juliol, convocades, justament, per la gran victòria electoral de la ultradreta a les eleccions europees.


divendres, 14 de juny del 2024

Arxivada la causa contra els tres pagesos investigats per sabotejar els pous de Castelló d'Empúries

Arxivada la causa contra els tres pagesos investigats per sabotejar els pous de Castelló d'Empúries

No hi ha indicis per relacionar les mobilitzacions pageses amb les destrosses

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castelló d'Empúries (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat de Peralada) 14/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Jutjat d'Instrucció de primera instància de Figueres ha arxivat la causa contra els tres pagesos investigats per sabotejar els pous de Castelló d'Empúries, en la protesta del dimarts 2 d'abril.

En la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ACN, el jutge no veu indicis suficients per relacionar les mobilitzacions que hi va haver amb les destrosses que posteriorment es van denunciar.

L'escrit reconeix que la participació en les mobilitzacions pageses dels encausats és "indubtable", però d'aquí a considerar que hi ha prou indicis per relacionar-los amb els sabotatges "hi ha una notòria diferència", remarca. Per això, el jutge arxiva el cas que investigava els tres pagesos per delictes de danys, desordres públics, robatori amb força i manifestació il·lícita. L'escrit del jutge assenyala que no existeix cap altra prova de càrrec contra els investigats, per tant, acorda l'arxiu, que això sí, es pot recórrer.

Els Mossos van desplegar un dispositiu el passat 21 de maig que va acabar amb la detenció dels tres pagesos, entre els quals el coordinador del sindicat Unió de Pagesos, Narcís Poch i el portaveu la plataforma Revolta Pagesa, Jordi Ginabreda. Els agents els van arrestar per una hipotètica implicació en els fets del 2 d'abril quan el sindicat va convocar una manifestació i un tall a la rotonda d'accés a Castelló d'Empúries, en el que hi van participar uns 150 pagesos i una cinquantena de tractors.

Els pagesos van ocupar amb els vehicles la calçada i van tallar la circulació pels volts de quarts de nou del vespre, per després sopar i protestar contra la captació d'aigua que es fa de l'aqüífer de la Muga i que provoca que se salinitzi. Un tall que es va produir abans del que estava previst i pactat amb els Mossos. La convocatòria no va passar d'aquí.

Resulta que paral·lelament i fora de la mobilització, l'endemà van aparèixer sabotejats tres pous que gestiona el Consorci d'Aigües de la Costa Brava. Es tracta de tres pous que s'havien habilitat com a reforç turístic per aquest estiu i que van quedar completament inutilitzats. Dos d'ells es poden reparar però, amb tota probabilitat no estaran a punt per a l'inici de la temporada turística i un tercer segurament no es podrà tornar a utilitzar mai més perquè s'hi ha abocat ferros. Un cop es va conèixer el sabotatge, el Consorci va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra que van iniciar una investigació que va provocar la detenció dels tres pagesos esmentats i portats als jutjats de Figueres.

El Consorci d'Aigües de la Costa Brava, que gestiona els tres pous sabotejats, va denunciar els fets davant dels Mossos d'Esquadra perquè n'investiguessin l'autoria. Les sospites del sabotatge es van dirigir policialment contra als pagesos, ja que va coincidir amb la protesta pagesa per, precisament denunciar la "gestió negligent" de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i alertar de la salinització de l'aqüífer Fluvià - Muga amb el bombament d'aquests tres pous. El cost del sabotatge el van calcular al voltant dels 900.000 euros, segons l'agència.


Més de 700 persones a la primera caminada de l’Escala contra el maltractament a la gent gran

Més de 700 persones a la primera caminada de l'Escala contra el maltractament a la gent gran

La primera caminada contra l'abús i el maltractament a la gent gran ha agrupat més de set-centes persones a la Platja

S'hi ha afegit tot l'alumnat de primària de l'Escola Empúries, acompanyat d'una nodrida participació d'avis que acompanyaven la mainada

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Empordà, Alt Empordà, comtat de Besalú) 14/06/2024.- Segons Canal 10 Empordà, el municipi de l'Escala s'ha sumat enguany al dia mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament a la Gent Gran. Un dia que es commemora cada 15 de juny amb l'objectiu de crear una consciència social i política per combatre aquesta xacra social massa present en múltiples formes i que es pot prevenir. La celebració ha consistit en una caminada de tres quilòmetres resseguint el litoral entre el nucli de la vila i la platja de Riells, seguida de més de 700 persones.

Tots els participants s'han concentrat a la Riba de la platja del poble on, abans de començar el recorregut s'ha llegit el manifest de la diada. Una lectura col·legiada entre l'alcalde, una representant de la Llar del Jubilat i tres alumnes de l'Escola Empúries. De fet, ha participat a la caminada tot l'alumnat de l'Escola Empúries, acompanyats de tots els avis d'alumnes que s'han pogut afegir a la celebració. També hi han estat presents una representació de gent gran de la residència Els Pins. La iniciativa és del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. L'Escala és el primer any que s'hi suma.

A banda del missatge de conscienciació amb el respecte per a la gent gran, avui s'ha fet un gest també envers el medi ambient i l'estalvi de residus de plàstic. S'ha instal·lat una font d'aigua potable, amb la qual l'organització s'ha estalviat haver de repartir ampolletes d'aigua als participants.

En nom de la Llar del Jubilat Jardí del Pedró, Montserrat Xifra llançava un crit d'alerta perquè tothom prengui consciència sobre un tema tant sensible com aquest.

La caminada ha deixat moments entranyables, amb rostres emocionats de gent gran acompanyant amb orgull els seus nets. I mainada orgullosa de sortir a passejar amb els seus avis com acompanyants.

El recorregut, sortint de la Riba ha enfilat cap a la Punta, resseguint després el Port d'en Perris, la punta de l'Olla i seguint després el passeig Lluís Albert, vorejant el monument de l'Escala Ciutat Pubilla de la Sardana, el monument de la Cobla i el passeig del Mar fins arribar a la plaça de l'Univers, tornant pel mateix recorregut a la inversa.

Segons Canal 10 Empordà, vistes les cares de felicitat dels participants i la satisfacció amb què en parlaven els organitzadors, s'ha tractat d'una celebració que, amb tota seguretat, tindrà continuïtat.  


dijous, 13 de juny del 2024

Veïnes i veïns d'Olot reclamen aturar la construcció de 46 habitatges a la falda del volcà Montsacopa

Veïnes i veïns d'Olot reclamen aturar la construcció de 46 habitatges a la falda del volcà Montsacopa

Els afectats demanen que es canviï el POUM o que es faci "el que calgui" per evitar-ho

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 13/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, una seixantena de veïnes i veïns d'Olot s'han concentrat aquest dijous a tocar del volcà Montsacopa, per reclamar que l'Ajuntament aturi el projecte que contempla aixecar 46 habitatges a la falda del volcà, cosa que ho consideren "un despropòsit", malgrat que el Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) del 2003 contempla que es pugui edificar en aquesta zona. A més, veïnes i veïns destaquen que han recollit 1.700 firmes en contra del projecte i recorden que els morrots formats per la lava són una característica "única" dels volcans de la Garrotxa. A més, assenyalen que si s'aixequen els edificis previstos es taparia "l'únic accés visible del volcà". "Al final haurem d'anar a l'Espai Cràter per veure el Montsacopa", lamenten.

El portaveu de la plataforma Salvem el Volà. Protegim el Morrot, Xavier Pujol, diu que els hi és "igual" el que faci l'Ajuntament. "Si s'ha de canviar el POUM, que es canviï, si s'ha d'indemnitzar, que s'indemnitzi", remarca. Pujol considera un "despropòsit" que aquest projecte tiri endavant perquè suposa aixecar una "barrera artificial" just a tocar de l'únic punt de vista que queda del volcà. "No té sentit, volem més lava i menys ciment", assenyala.

A la protesta d'aquest dijous a la tarda hi han participat bona part de les veïnes i dels veïns que s'han criat al barri i que "tota la vida" han conviscut amb el Montsacopa, a tocar de les seves cases. Per això, Pujol demana que no els privin d'aquest espai natural "únic" de la Garrotxa. "No és viable, creiem que això s'ha de protegir, per Olot i pel Morrot", assenyala. Pujol lamenta que si al final el projecte tira endavant, les veïnes i els veïns hauran d'anar a veure el Montsacopa a l'Espai Cràter, el centre divulgatiu de volcans de la Garrotxa. "A les escoles diuen als nens que han d'aprendre a respectar els espais naturals i els volcans i ara resulta que no el podran veure", assenyala.

Segons ha explicat Pujol, en una reunió fa uns dies l'Ajuntament estava "molt disposat, especialment l'alcalde" a aturar el projecte "si no estava clar". Ara l'objectiu és "analitzar la informació" que ha demanat l'Ajuntament a diversos òrgans de la Generalitat i confrontar-la amb la que tenen els veïns que han consultat a diversos experts, entre els quals vulcanòlegs.

Finalment, Pujol reclama que l'Ajuntament incorpori nous instruments de participació per divulgar encara més les característiques dels volcans que rodegen la ciutat. "És una particularitat que tenim i l'hem de donar a conèixer i no pas tapar-la", conclou.



Convoquen una concentració el dissabte 6 de juliol contra el turisme massiu a la plaça del Vi de Girona

Convoquen una concentració el dissabte 6 de juliol contra el turisme massiu a la plaça del Vi de Girona

Sota el lema Prou! Posem límits al turisme, la protesta farà una crida per un canvi de model econòmic i la necessitat d'un decreixement turístic

Una vuitantena d'entitats també criden el 6 de juliol a mobilitzar-se per posar límits al turisme a Barcelona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 13/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, més de 200 noms del món científic i cultural van presentar ahir dimecres un manifest que demana reduir l'activitat turística i posar-hi «límits». A les portes d'un estiu on s'espera un rècord de visitants, diverses organitzacions van voler remarcar que cal dir «prou» i van criticar la «turistització» d'algunes zones. En la mateixa línia que el manifest, en la presentació es va fer una crida a participar en la manifestació unitària Prou! Posem límits al turisme el dissabte 6 de juliol, que pretén seguir el camí de les marxes multitudinàries que s'han fet darrerament a les Canàries i les Balears. A Girona la convocatòria tindrà lloc a la plaça del Vi, mentre que a Barcelona, la mobilització arrencarà a la Rambla, a Drassanes, i recorrerà el litoral.

La concentració de Girona comparteix els mateixos arguments que el document sobre la «necessitat de canvi de model econòmic i de decreixement» turístic.

Una vuitantena d'entitats criden a mobilitzar-se per posar límits al turisme a Barcelona

Llegim a Directa que convoquen una manifestació a Barcelona també el dissabte 6 de juliol, que preveuen multitudinària, i presenten el mateix manifest de Girona, signat per més de dues-centes persones del món de la ciència i la cultura que exigeix a les institucions públiques prendre mesures per un decreixement de l'activitat turística.

"Les persones sotasignades considerem que a la regió metropolitana de Barcelona la indústria turística provoca un conjunt d'impactes negatius sobre la població i el territori". Així arrenca el manifest per la reducció de l'activitat turística a Barcelona, impulsat per l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que es va presentar en roda de premsa ahir dimecres al matí amb la rúbrica de vuitanta entitats socials i ecologistes, així com més de dues-centes persones del món de la cultura i la ciència.

Amb aquest acte comença a una campanya que tindrà el seu plat fort dissabte 6 de juliol, quan a les 18:00h arrenqui des de la Rambla, a l'altura de Drassanes, una manifestació unitària amb el lema Prou! posem límits al turisme que es preveu multitudinària.

Aquell mateix dia, també se celebrarà a la ciutat de Girona una mobilització amb les mateixes reivindicacions, i així és com el Principat de Catalunya se sumarà a una onada que va arrencar a les Canàries, es va estendre a les Illes i sembla que encara té molts indrets per recórrer.

La ciutat de Barcelona rep anualment trenta milions de turistes que, considerant l'estada mitjana per persona, representen diàriament el 10% de la població de la ciutat. Aquestes dades assenyalades en el manifest, porten els col·lectius a llistar una desena de conseqüències provocades per la massificació turística. Entre totes elles destaquen la dependència econòmica d'una indústria altament volàtil, l'expulsió del veïnat, l'especialització laboral en un sector molt precaritzat, l'agreujament de les condicions ambientals amb un fort impacte en la salut de les persones i en la crisi climàtica, així com l'empobriment de la cultural local: identitat, llengua i cultura es veuen diluïdes enmig dels mercats global.

Per tots aquests motius, insten els governs i les administracions públiques a actuar, ja que consideren que "han estat durant molt anys tebis, com a mínim, a l'hora de regular aquest desgavell". És per això que reclamen que assumeixin la responsabilitat de reduir l'activitat turística a Barcelona i que "promogui un debat ciutadà que estableixi els objectius i les prioritats en relació amb aquesta activitat". Per començar a fer aquesta feina, plantegen deu demandes clares com ara acabar amb la promoció turística de Barcelona amb fons públics, impedir les ampliacions d'infraestructures portuàries i aeroportuàries, reduir l'oferta d'allotjament turístic o aturar la celebració de grans esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela o el Primavera Sound.

Totes aquestes mesures cada vegada són més populars entre una ciutadania que pateix els impactes del turisme en primera persona i ha forçat els partits polítics a reposicionar-se. Fins i tot, el govern municipal del PSC de Jaume Collboni, actual alcalde de Barcelona, ha presentat les darreres setmanes mesures de gestió del turisme, que en opinió de les persones convocants són "cortines de fum, maneres de fer veure que es fan càrrec dels problemes i els gestionen, però els conflictes provocats pel turisme a Barcelona no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum, per tant, qualsevol proposta que no apliqui polítiques de decreixement turístic està destinada a fracassar i a despertar més contestació social", adverteixen.

La posada en escena de la roda de premsa ha comptat amb la presència d'algunes de les persones signants del manifest com ara la poeta Mireia Calafell, l'activista David Fernàndez, la comunicadora Laura Grau i l'escriptor Kiko Amat. Tanmateix, el text té el suport d'altres persones que ahir no han pogut ser-hi com l'antropòloga Yayo Herrero, la comunicadora Natza Farré, el periodista Nando Cruz, l'escriptora Anna Pacheco o les músiques Clara Peya i Miqui Puig, entre moltes altres.


Diàlegs amb Öcalan: No es poden empresonar les idees

Diàlegs amb Öcalan: No es poden empresonar les idees

A Girona dissabte 15 de juny, a les 19:00h, a l'ATENEU POPULAR SALVADORA CATÀ

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 13/06/2024.- Dissabte 15 de juny, a les 19:00h, a l'ATENEU POPULAR SALVADORA CATÀ acte Diàlegs amb Öcalan: No es poden empresonar les idees. Öcalan és el president del kurd PKK empresonat a Turquia.


Periodisme no és terrorisme. Presentació a Salt de la campanya de suport al periodista de la Directa Jesús Rodríguez

Periodisme no és terrorisme. Presentació a Salt de la campanya de suport al periodista de la Directa Jesús Rodríguez

Demà divendres 14 de juny, a les 19:00h, a l'Ateneu Popular de Salt

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 13/06/2024.- Demà divendres 14 de juny, a les 19:00h, a l'Ateneu Popular de Salt el Grup de Suport Girona Jesús Rodríguez organitza l'acte Periodisme no és terrorisme. Presentació de la campanya de suport al periodista de la Directa Jesús Rodríguez, acusat de terrorisme a la causa de Tsunami Democràtic.

Taula Rodona amb Gemma Garcia, periodista de la Directa; Benet Salellas, advocat, i Jesús Rodríguez (en línia), periodista de la Directa exiliat a Suïssa.

Ens ajudes a aixecar un tsunami de solidaritat?.


dimecres, 12 de juny del 2024

Les defenses dels quatre encausats pel tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O han entrat un escrit al Jutjat Penal Núm. 2 de Girona

Les defenses dels quatre encausats pel tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O han entrat un escrit al Jutjat Penal Núm. 2 de Girona 

Sol·licitant l'arxivament de la causa per la llei d'amnistia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 12/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les defenses dels quatre encausats pel tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O han entrat un escrit al Jutjat Penal Núm. 2 sol·licitant l'arxivament de la causa per la llei d'amnistia.

Els processats estan pendents de judici i s'enfronten a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus. Els advocats dels activistes, Benet Salellas i Montserrat Vinyets, subratllen que compleixen els requisits per acollir-se a l'amnistia. De fet, el desembre passat el jutjat ja va suspendre el judici previst per a aquell mes i va ser el primer que es va ajornar a Catalunya en espera de l'entrada en vigor de la llei.

La investigació pel tall de les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant quatre activistes, que són els que estan pendents de judici.

El desembre passat, el Jutjat Penal Núm. 2 de Girona ja va suspendre el judici. La vista s'havia de fer els dies 12 i 13 de desembre, però la defensa -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- havia demanat la suspensió perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que s'estava tramitant. El tribunal va endarrerir un any la celebració del judici, que està assenyalat per als dies 11 i 12 de novembre vinent.

Després de l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, les defenses ja han entrat un escrit al Jutjat sol·licitant que arxivi la causa per extinció de la responsabilitat criminal. Al document, exposen que els activistes compleixen tots els requisits fixats a l'article 1 de la llei per acollir-se a l'amnistia perquè les mobilitzacions es van emmarcar en el context del "procés independentista" i van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023.

Emparats per la llei

A més, els lletrats subratllen que el mateix article recull "expressament" que s'han d'arxivar les causes obertes per "actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, als seus agents, que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport" al procés independentista: "Per tant, les manifestacions en suport al referèndum són actes que, si han derivat en l'exigència de responsabilitat criminal, queden inclosos dins la llei". També remarquen que els delictes pels quals els acusen estan "expressament esmentats en la norma que habilita l'amnistia o són instrumentals / medials dels expressament esmentats".

Les detencions pel tall del TAV i les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l'1-O van donar lloc a la campanya de solidaritat 21 Raons.


Ecologistes en Acció denuncia l'impacte del turisme sobre la Costa Brava

Ecologistes en Acció denuncia l'impacte del turisme sobre la Costa Brava

Posen l'accent en turistificació i les embarcacions d'esbarjo

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Albera marítima, Alt Empordà, Mar d'Amunt, comtat de Peralada) 12/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Ecologistes en Acció s'ha centrat avui en la turistificació que pateix la Costa Brava i que provoca un "abús de l'espai de bany i natural" per part d'estiuejant. L'entitat ha alertat que l'elevada concentració d'embarcacions privades a les cales erosiona l'entorn natural i malmet la biodiversitat marina. A més, ha assegurat que aquests vaixells generen situacions de risc per a la manca de control de les activitats que desenvolupen.

Per això, l'entitat ha demanat a l'administració que faci complir la normativa vigent i ha plantejat, per exemple, una exigència major per poder conduir determinats tipus d'embarcacions. A més, ha reclamat el pla rector d'ús i gestió del Cap de Creus.

A la demarcació de Girona, també s'ha concedit una bandera negra, en aquest cas per mala gestió, a la platja de La Farella. Ecologistes en Acció ha criticat que l'Ajuntament de Llançà hagi tramitat l'aprovació inicial d'un PMU per aixecar 62 habitatges a la "darrera pineda a tocar del mar" que hi ha a la població i que té un "valor paisatgístic i mediambiental incalculable".

Més banderes negres per l'estat del litoral

Sis punts de la costa catalana han rebut una bandera negra en l'informe anual d'Ecologistes en Acció que analitza 8.000 quilòmetres del litoral de tot l'Estat. Entre aquestes destaca la que s'ha atorgat a la platja de la Pineda de Salou i a tota la Costa Daurada, per l'elevada quantitat de pellets i mircroplàstics que s'hi acumulen fruit de l'activitat de les petroquímiques de la zona.

L'entitat també ha assenyalat la proliferació d'elements artificials com ports esportius i espigons a la costa del Maresme; l'impacte del turisme i les embarcacions de lleure a la Costa Brava; o el Pla Director Urbanístic que preveu edificar 2.000 immobles a la zona de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, entre d'altres.

El document que Ecologistes en Acció ha presentat aquest dimecres des de Santa Cruz de Tenerife, ha denunciat els "casos flagrants de contaminació i mala gestió ambiental". Entre les banderes negres que han recaigut sobre Catalunya hi destaca la que fa referència a la contaminació que pateixen la platja de la Pineda de Salou en particular, i la Costa Daurada en general.

Segons els responsables de l'informe, aquestes zones són "proporcionalment" les que acumulen major quantitat de microplàstics i pellets de tot el litoral català. "Són platges gairebé més plàstiques que sorrenques, afectades pel gran problema ambiental derivat dels abocaments de pèl·lets del complex petroquímic del Camp de Tarragona", han explicat els responsables de l'informe.

D'altra banda, el document també ha alertat de l'impacte del camí de ronda al seu pas per la finca del preventori de la Savinosa de Tarragona. L'entitat ha apuntat que la Diputació de Tarragona, en conveniència amb Costes de l'Estat, preveu construir un vial de cinc metres en aquest espai. "Afectarà greument els hàbitats d'interès natural existents", ha considerat Ecologistes en Acció.

Proliferació d'espigons artificials i ports esportius al Maresme

A la demarcació de Barcelona, una de les banderes negres ha apuntat la costa del Maresme i la seva "artificialització". L'entitat ha avisat que en els 46 metres lineals que van de Montgat a Malgrat de Mar s'hi concentren cinc ports esportius i divuit espigons artificials que provoquen problemes d'erosió i pèrdua de sorra. "Gairebé tots la costa del Barcelonès està sota l'asfalt i s'intenta conservar amb pedaços, en comptes d'aturar-hi la urbanització", ha lamentat l'entitat.

A més, a l'àrea metropolitana de Barcelona, Ecologistes en Acció ha denunciat el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, que preveu construir més de 2.000 habitatges en aquest espai de Sant Adrià del Besòs. "És un dels pocs racons del litoral de Barcelona que està sense urbanitzar", ha recordat l'entitat que ha avisat que és una "pilota especulativa" que contradiu la situació d'emergència climàtica actual. Així, ha defensat la seva renaturalització i ha recordat que s'ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla.


Demanen l'amnistia per Carla Costa, condemnada en les protestes contra la sentència de l'1-O

Demanen l'amnistia per Carla Costa, condemnada en les protestes contra la sentència de l'1-O

La defensa ha entrat l'escrit a l'Audiència de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 12/06/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la defensa de l'única persona, Carla Costa, jutjada per la protesta durant la qual centenars de persones van tallar les vies del tren i el TAV el dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els polítics independentistes ha demanat l'amnistia.

El Jutjat Penal Núm. 5 de Girona va condemnar Costa a 1 any de presó i la seva advocada, Montserrat Vinyets, ha presentat l'escrit a la secció quarta de l'Audiència de Girona, que és el tribunal que té pendent resoldre el recurs a la sentència. La defensa remarca que la pena imposada és per un delicte de desordres públics, inclòs a l'amnistia per a aquells "actes contra l'ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport" a la independència de Catalunya.

Carla Costa, aleshores la cara visible del col·lectiu La Forja, era l'única encausada pel tall de les vies. Després que aquell 14 d'octubre del 2019 el Suprem fes pública la sentència del procés, del mig miler de persones que van envair les vies del tren convencional i del TAV, la Fiscalia només la va acabar acusant a ella. Demanava que la condemnessin a 2 anys i mig de presó per desordres públics i a pagar una indemnització de més de 34.000 euros.

Després del judici, que es va fer el 26 de juny passat, el Jutjat Penal Núm. 5 la va condemnar a 1 any de presó, basant-se sobretot en un vídeo d'aquell dia on segons la policia i la Fiscalia Costa apareixia caminant per les vies del tren convencional. La sentència concloïa que encapçalava la "massa de persones" que van obligar a interrompre la circulació dels combois i van causar un "greu dany a la circulació ferroviària". El Jutjat va concloure que només la podia relacionar amb el tall al tren convencional, però que no hi havia proves que avalessin la seva participació en l'acció al TAV.

L'advocada de la defensa de Costa, Montserrat Vinyets, va recórrer contra la sentència a l'Audiència de  Girona, i està pendent de recurs. Per això, és a la Secció Quarta on ha presentat l'escrit demanant l'amnistia. Vinyets assenyala que Costa compleix tots els requisits fixats per la llei perquè les mobilitzacions es van emmarcar en el context del "procés independentista" i van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023: "En el present procediment es donen les circumstàncies habilitants de la concurrència de la institució de l'amnistia". L'advocada remarca que, en concret, "la lletra d) de l'article 1 es refereix a 'desordres públics' i 'altres actes contra l'ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport als objectius descrits' (reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya)". Per això, sol·licita a la Secció Quarta de l'Audiència de  Girona que "dicti resolució declarant amnistiat el delicte de desordres públics per causar greu dany per la circulació ferroviària" pel qual es va condemnar Carla Costa. Això amb relació a la pena de presó i també a les d'inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, al pagament de les costes processals i a l'obligació d'indemnitzar el titular de la xarxa els perjudicis de l'acció de protesta. La sentència resolia que la quantitat a pagar a Adif s'hauria de resoldre en la fase d'execució de sentència. L'administrador estatal reclamava més de 34.000 euros però això englobava els suposats perjudicis pel tall del tren convencional i, sobretot, pels danys que van patir les vies de l'AVE (pels quals el Jutjat Penal Núm. 5 no condemnava l'activista).


Un repte ciclista per la causa sahrauí arriba a Girona

Un repte ciclista per la causa sahrauí arriba a Girona

Es tracta de la iniciativa «Solidarity Rising» i la campanya #Bike4WesternSahara

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 12/06/2024.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Girona va rebre ahir dimarts a la tarda la iniciativa «Solidarity Rising» i la campanya #Bike4WesternSahara. Aquest és un col·lectiu d'activistes liderat per al suec Benjamin Ladraa i la kurda Sanna Ghotbi que, juntament amb dos ciclistes procedents de l'Índia, Senora D'Mello i Arjun Syam Mohanque, lluiten per la causa sahrauí pedalant per tot el món. El seu objectiu és sensibilitzar la societat i denunciar la vulneració dels drets humans i les condicions de vida a les que està sotmès el poble sahrauí.


LA LÍNIA D’EVACUACIÓ DEL PLEMCAT GENERA OPOSICIÓ ENTRE LAPAGESIA EMPORDANESA

LA LÍNIA D'EVACUACIÓ DEL PLEMCAT GENERA OPOSICIÓ ENTRE LA PAGESIA EMPORDANESA

"Trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo", diu l'alcaldessa de Ventalló, un dels sis municipis afectats juntament amb Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür

La plataforma d'assaig d'eòlica marina Plemcat tindrà una línia soterrada de 16 km terrestres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ventalló (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 12/06/2024.- Segons EMPORDA.INFO, la pagesia de sis municipis del Baix Fluvià, des de Sant Pere Pescador fins a Vilaür, afectats per la plataforma d'estudi de l'eòlica marina Plemcat, s'oposen a la seva línia d'evacuació d'aquest projecte de plataforma d'assaig d'eòlica marina. La línia d'evacuació del Plemcat ha generat oposició entre la pagesia i que afecta diversos municipis, incloent Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür.

«Trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo», manifesta l'alcaldessa de Ventalló, Mei Costa.

La plataforma Plemcat, amb la qual la Generalitat vol estudiar els efectes de la implantació de l'eòlica marina al golf de Roses, ha començat a aixecar recels al territori amb la línia d'evacuació projectada. Una línia de 25,8 km per sota l'aigua i 16,2 terrestres que, a l'espera de conèixer més detalls, desperta preocupació entre els pagesos dels diferents municipis pels quals passarà. El Plemcat serà una infraestructura singular per a desenvolupar projectes pioners i innovadors per al desenvolupament de l'energia eòlica marina flotant i altres energies marines a la mar Mediterrània, així com les ciències i tecnologies relacionades.

Dijous passat, al vespre, va tenir lloc a Ventalló la presentació del projecte d'investigació, d'energia eòlica flotant i l'estudi de l'afectació al medi marí d'aquest tipus d'instal·lacions. "Ens interessa el projecte, el nostre municipi és el que es preveu més afectat pel soterrament de la línia d'evacuació", afirmava l'alcaldessa ventallonina, Mei Costa.

'Estat treu a informació pública la sol·licitud d'autorització L'administrativa prèvia i de construcció, declaració d'impacte ambiental i la petició de declaració d'utilitat pública del projecte de plataforma d'assaig d'eòlica marina. El projecte, que afecta els termes municipals de Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür, tindrà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on es podran ubicar fins a tres prototips de 15 MW de potència unitària, una boia de connexió flotant i una línia d'evacuació a l'alta tensió soterrada de 66 kV. La línia tindrà 25,8 km que discorreran sota l'aigua i 16,2 terrestres. El projecte també preveu una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. Un cop l'energia arribi a la subestació de Vilaür s'evacuarà a la xarxa de connexió d'E-distribución, que farà una connexió directa a la línia aèria de Juià - Torrevent de 132 kV.

A Ventalló l'enginyera industrial Beatriz Pérez Portabella va informar els propietaris dels terrenys afectats per la línia d'evacuació de l'energia que es preveu endollar al mar tres molins de vent, que tindran 61 metres d'alçada. Davant de les preguntes dels assistents al pavelló de Ventalló, Pérez Portabella va garantir als propietaris que "l'objectiu és passar pels camins, de manera que els conreus de cereals es podran continuar fent". "Hi havia previst destinar-hi sòl industrial, però ho hem descartat", va garantir l'enginyera industrial, afegint que "la idea de la Generalitat és que Catalunya continuï sent pionera en les energies renovables".

L'alcaldessa de Ventalló sosté, però, que el projecte "té una base indemnitzatòria molt fluixa i aquesta línia no servirà si, en un futur, hi ha el parc eòlic marí". Per a Mei Costa, "trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo, i per això volem saber què vol fer el poble".

Joan Albert Teixidor, actual regidor de Serveis públics municipals, Conservació i manteniment de camins rurals i de muntanya i Energia i projectes territori, manifestava que "passar pel territori quan tot són pomeres és complicat".

Què és i què pot amagar el Plemcat del golf de Roses

En opinió de Ferran Vallespinós Riera, segons escriu a EMPORDA.INFO, el Plemcat sembla la història d'un «ecocidi» anunciat: és un projecte que encara està en tramitació a Madrid i que s'ha quedat sense finançament per culpa de la manca d'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de 2024 (que ha ajornat la signatura del contracte amb les empreses participants, inicialment prevista pel 9 de maig), però els seus apòstols van anunciant la seva bona nova a pobles i poblets de les comarques de Girona. Fins i tot els propietaris de terrenys pel que passarà la línia d'evacuació han començat a rebre cartes per iniciar els tràmits d'expropiació. No hi ha res aprovat i ja volen expropiar. En tot cas el cronograma del Plemcat preveia començar la construcció al tercer trimestre de 2024, desig absolutament impossible a les dates que estem.

El Plemcat es publicita com «la plataforma d'R+D+I en energies marines de Catalunya». Tot està sota l'impuls de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), fundació que entre altres patrons (tal com s'explica a la seva web) acull empreses com Endesa, Naturgy i Enagas, reconegudes ONG del món ambiental i sense gens d'interès en el desenvolupament de parcs eòlics marins,

Fetes les presentacions, pel que sembla el Plemcat és una plataforma d'assaig per la renovable marina flotant. Pretenen instal·lar tres aerogeneradors, amb una altura de 261 m, d'una potència màxima de 30 MW i amb una boia flotant de quasi 500 Tm per endollar els cables de cada plataforma i després enviar l'energia a terra mitjançant un cable submarí de 25 km, que diuen anirà soterrat al llarg de tot el seu recorregut. A la boia s'instal·laran tota una sèrie de sensors per estudiar el medi marí.

Però aquest humil articulista en la seva ignorància, escriu l'autor, es pregunta què volen experimentar exactament. Que són capaços de construir les andròmines i que suren? A veure, això que venen com innovació resulta que a Noruega (per només dir un exemple) n'acaben d'inaugurar un i se suposa que tot això ho tenen experimentat. Oferir una plataforma flotant a la mar Mediterrània com a laboratori d'assajos per a l'avenç i la validació de l'eòlica flotant, energies marines i altres activitats tècniques relacionades? Si l'objectiu fos aquest, ni calen tres aerogeneradors més alts que la Sagrada Família, ni una boia flotant ni 25 km de cables: n'hi ha prou amb instal·lar una boia oceanogràfica-meteorològica de les moltes que hi ha al mercat. Volen avaluar l'impacte ambiental d'un parc eòlic d'aquesta mena? Estem d'acord, només que caldria un compromís de quants anys d'observacions es necessitarien per unes conclusions objectives que es poguessin traslladar al parc industrial, que almenys una de les empreses del Plemcat té pensat fer allà mateix. Curiós si més no. També és possible que vulguin assajar fins on arriba la paciència dels ciutadans de l'Empordà davant una agressió sense precedents al seu paisatge. Si fos aquest l'objectiu, corren un risc evident que el tastet experimental acabi per a convèncer a tothom que aquest no és el camí per la transició energètica.

Això sí, un conseller gironí, «in articulo mortis» administratiu, no dubta a titllar en públic de nimbys als científics, plataformes i ciutadans que ens oposem, amb raons mil vegades exposades, a una iniciativa que tot just representa un 10% dels escenaris d'energies renovables que la mateixa Generalitat planteja per a Catalunya en el marc del Proencat. Estem segurs que hi ha altres alternatives, fonamentades a l'estalvi energètic i a la producció segregada, que pot abastir la mateixa quantitat d'energia que es pretén aconseguir amb el parc industrial al mar de Roses. Llavors, si el disseny del Plemcat està sobredimensionat pels objectius que els mateixos impulsors es plantegen, què pretenen amb la seva implantació, a la que tants esforços hi esmercen? Ara entro al terreny de les hipòtesis, que espero que el temps em desmenteixi. Però penso que amb aquest projecte es pretén facilitar l'entrada als parcs industrials, obrir la porta (allò que en espanyol es diu «poner un pica en Flandes»), començar una transformació del paisatge i de la biodiversitat perquè després sigui més fàcil argumentar que donat que ja hi ha una petjada eòlica, no passa res per incrementar-la. Una mica el procés viscut a la Terra Alta, on primer van ser uns pocs aerogeneradors (que no es van titllar d'experimentals) i ara tot el paisatge està farcit de molins; malgrat això, ha continuat la despoblació de la comarca. I també pot servir perquè la Generalitat tregui el nas a un àmbit (després que no va al·legar en l'elaboració dels Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim), que en el cas de superar el 50 MW seria de regulació estatal.

Vendre al Plemcat (com fan els promotors) dient que és la via per a «posicionar el sector R+D+I de Catalunya com a líder en eòlica flotant i ciències i tecnologies marines entre els països mediterranis», fa passar vergonya a qui coneixem una mica quin és l'estat de la qüestió en l'àmbit europeu i també mundial. Tot apunta que tenim Plemcat per temps. Per això l'oposició (científica i ciutadana) al Plemcat serà més ferma que mai: no tant pel que representa com pel que facilita.

Això es que pensa sobre aquest afer Ferran Vallespinós Riera, que és doctor en Ciències Biològiques i Investigador Científic (emèrit) del CSIC.


dimarts, 11 de juny del 2024

L’Ajuntament de Saus Camallera i Llampaies denuncia un col·lapse diari de camions en una benzinera a peu de carretera

L'Ajuntament de Saus Camallera i Llampaies denuncia un col·lapse diari de camions en una benzinera a peu de carretera

Veïnes i veïns i l'Ajuntament demanen solucions i alerten del risc per a la seguretat viària que suposa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Saus Camallera i Llampaies (Baix Fluvià/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 11/06/2024.- Segons a EMPORDA.INFO, l'Ajuntament de Saus, Camallera i Llampaies i veïnes i veïns d'aquest municipi denuncien que pateixen col·lapses diaris de camions a la GI-623 que s'aturen a fer gasolina en una benzinera a peu de carretera. L'alcalde, Esteve Gironès, diu que la situació que provoca greus problemes de circulació, destrosses en mobiliari i senyals de trànsit i posa en risc la seguretat viària. Els camioners fan girs enmig de la carretera i es queden aturats en diverses fileres fent cua per omplir el dipòsit. Gironès diu que no tenen eines per combatre-ho perquè el negoci està a Orriols, terme de Bàscara, i que, a més, ni tan sols tens policia local. "Truquem als mossos, hem parlat amb Carreteres i amb Bàscara; però el problema persisteix", afirma.

La benzinera a peu de la GI-623 té més de 40 anys d'existència, tot i que fa un parell d'anys va canviar de mans i des de fa un temps ha augmentat l'afluència de camions que s'hi aturen a posar benzina pels acords que tenen amb les companyies de transports amb preus més competitius.

La situació fa temps que preocupa les veïnes i els veïns de Saus Camallera i Llampaies i al seu Ajuntament. No només perquè diàriament hi ha cues als accessos i camions ocupant gran part de la carretera, sinó també pels girs que hi fan i per les "destrosses" que provoquen al mobiliari urbà dels nuclis. Molts intenten estalviar-se arribar fins a la rotonda de Camallera per fer el gir i tornar en direcció a l'AP-7 i, segons expliquen les veïnes i els veïns i l'alcalde, fan maniobres imprudents enmig de la carretera. També els han trencat senyals de trànsit i tombat fanals.

Mesos d'estiu

El que més preocupa a residents i al Consistori, però, és que el problema es genera en un punt amb un canvi de rasant i on durant els mesos d'estiu d'afluència de vehicles augmenta exponencialment. "Molts cotxes per passar els camions han d'envair el carril contrari i això és molt perillós perquè algun dia pot haver-hi algun accident", remarca Gironès. Sobre això, diu que "les administracions a qui pertoca han de solucionar-ho ja, abans que passi alguna cosa". "Ens trobem que no està al nostre municipi, fem el que podem. Hem parlat amb Carreteres, han fet alguna actuació de senyalització, però el problema persisteix. Llavors l'únic que podem fer és trucar el 112, però tampoc poden tenir una patrulla de Mossos allà tot el dia", afegeix.

Gironès creu també que Bàscara ha de "pressionar" perquè es resolgui i que la construcció d'una rotonda amb accés directe des de l'AP-7 podria contribuir-hi. En el mateix sentit, des de l'Associació de Veïns de Llampaies diuen que estan farts d'aquesta situació i demanen que se solucioni.

Per la seva banda, l'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, diu que el seu Ajuntament no pot fer-hi res i que ja ha parlat en diverses ocasions amb Carreteres. "De solucions jo no en tinc cap més que anar-me a queixar", afirma. Saurina espera que la situació es resolgui en les setmanes vinents amb la legalització d'una ampliació del nombre de sortidors. Segons ha explicat, l'empresa va fer aquestes obres il·legalment i se la va sancionar. Ara ha presentat un projecte per legalitzar-les i la previsió és que es desencalli aviat.

Les mobilitzacions per treure'ls de l'N-II

La situació es produeix paradoxalment a pocs quilòmetres de l'N-II de Bàscara, on fa més d'una dècada les mobilitzacions veïnals van aconseguir treure els camions de la carretera. "És curiós perquè molts veïns del nostre municipi van ajudar quan es feien les manifestacions a Bàscara i ara ens trobem que el problema el tenim aquí i l'ajuda que hi va haver en el seu moment no és mútua"., afirma l'alcalde de Saus Camallera i Llampaies.


LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA DESSALADORA A BLANES DESPERTA RECEL ENTRE LA PAGESIA I L'ACTIVISME ECOLOGISTA

LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA DESSALADORA A BLANES DESPERTA RECEL ENTRE LA PAGESIA I L'ACTIVISME ECOLOGISTA

El desenvolupament de la futura planta comportarà expropiacions als agricultors del delta de la Tordera i les entitats ecologistes critiquen la despesa elèctrica i els excedents de la dessalinització, al mateix temps que reclamen un canvi en el model de consum d'aigua

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 11/06/2024.- Llegim a Directa que la Instal·lació de Tractament d'Aigües Marines (ITAM) de Blanes tindrà una bessona. La nova dessaladora al delta de la Tordera ocuparà una superfície de 67.100 m² i el treball de les dues germanes tributarà 80 hm³ d'aigua per any a la xarxa Ter - Llobregat, el quàdruple de la seva aportació actual. Tanmateix, els crítics amb la gestió hidrogràfica de Catalunya qüestionen que la dessalinització sigui l'antídot infal·lible contra la sequera.

Escarmentada per la sequera del 2008, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) redacta el primer projecte bàsic de la ITAM 2 de la Tordera l'any 2010, però no l'executa. Per mitjà d'un Decret Llei, el 2018 la Generalitat crea l'Ens d'Abastament d'Aigua del Ter-Llobregat (ATL) i li delega les competències de subministrament d'aigua potable del sistema Ter-Llobregat. L'ATL, investida com a responsable de la planta, impulsa la redacció d'un nou projecte d'ampliació. L'empresa adjudicatària de la redacció és TYPSA, especialista en infraestructures catedralícies. El novembre del 2023 l'ATL emet la resolució que aprova el projecte de la ITAM 2, pressupostat en 200 milions d'euros, i l'estudi d'impacte ambiental.

Amb aquests antecedents feia anys que en Xavier Robert tenia recel d'invertir en els camps que té més a prop de la dessaladora antiga. Diu que els sistemes de rec més innovadors i els hivernacles més sòlids els havia reservat per a les parcel·les allunyades de la planta veïna. En Xavier és dels pocs pagesos que queden a Blanes. La franja de terra entre aquesta riba del riu i els càmpings és escassa i el relleu també. De tota manera, en Xavier és afortunat. És jove dins del seu gremi, tot just compta cinquanta anys, i el seu fill ha estudiat per ser agricultor. Els Robert remenen 14,5 ha i tenen set treballadors en nòmina. Considera "hipòcrita que la Generalitat consenti la devastació del territori que els Ajuntaments locals van catalogar amb tanta pompa Espai Agrari de la Baixa Tordera".

Segons el projecte bàsic de TYPSA està previst que la Generalitat hagi d'indemnitzar els propietaris de més de 300.000 m² entre els municipis de Blanes i Tordera. En funció de l'afectació, la indemnització sufragarà els danys d'una expropiació permanent, una servitud de pas per a les canonades subterrànies o bé una ocupació temporal durant les obres. Els tres supòsits afecten terres d'en Xavier i ell calcula que mentre estigui embargat només podrà treballar el 40% dels cultius que posseeix actualment. Aventura que les confiscacions començaran aquest juliol i les obres al desembre.

"Tenen la carta més bona", diu resignat, "perquè no plou, i compensar el sòl rústic dels pagesos és molt barat. No és fàcil trobar una alternativa a la dessaladora, però és una injustícia que s'instal·li a Blanes per regar Barcelona". L'Ajuntament de Blanes va presentar al·legacions al projecte fa dos anys i els pagesos i la ciutadania s'hi van adherir, però a hores d'ara cadascú intenta protegir els seus interessos per separat. L'advocat i ell defensaran una indemnització minuciosa, però preferiria conservar la terra i fer la feina que l'apassiona. Per reivindicar-la en Xavier va pujar a Girona amb el tractor durant la revolta pagesa de l'hivern i es va sorprendre que els seus companys de l'interior reclamessin més capacitat per a les dessaladores, perquè, al capdavall, reflexiona, ells són víctimes d'un altre perjudici: el transvasament del Ter.

Un remei insípid

Des del punt de vista del medi natural és preferible reduir la captació dels aqüífers d'aigua dolça que estalviar aigua de mar. Si el funcionament de la nova ITAM convidés a rebaixar l'estrès hídric del riu Tordera l'ecosistema fluvial i litoral prosperaria, però no hi ha cap certesa que això succeeixi. Per altra banda, les dessaladores no revertiran la tendència de l'emergència climàtica, ni sadollaran l'augment del consum i el seu impacte ambiental serà negatiu. Aquest és el raonament que elabora en Jordi Torallas, coordinador de l'associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMonT).

En Dídac Navarro, portaveu d'Ecologistes en Acció, extrapola el cas de la dessaladora de Blanes al context climàtic nacional: "l'aigua és un bé escàs en el nostre entorn", però paradoxalment, sentencia, "el PIB a Catalunya ha crescut a costa de l'aigua". Proposa límits severs al sector turístic, al porcí, al tèxtil i, dins de l'agrari, a les explotacions que produeixen massivament per vendre a l'exterior. No és sostenible, segons el parer d'Ecologistes en Acció, que les polítiques públiques aspirin a satisfer un consum incontrolable: "Cal educar i corregir el consum", conclou en Dídac, "les dessaladores no han d'anar al servei dels interessos econòmics ni del model extractivista. L'ideal és que cada conca gestioni els seus recursos i que el desplegament d'instal·lacions d'abastament es faci a l'interior del territori que en tingui necessitat. Qualsevol altra opció espolia la perifèria en benefici del centre".

El seu consell és fer un ús selectiu de les ITAM, sense bombar a ple rendiment. Això només en casos d'emergència, perquè la factura energètica de les plantes és desorbitada. La química i militant d'Aigua és Vida Girona, Victòria Salvadó, detalla que la pressió a la qual cal sotmetre l'aigua de mar en el procés de l'osmosi inversa -la tècnica que filtra la sal i els elements contaminants- és molt alta i "la despesa elèctrica d'aquesta operació situa les dessaladores com un dels màxims consumidors d'electricitat del país i contribueixen activament a la petjada de carboni".

De fet, la potència actual de la xarxa elèctrica no és suficient per alimentar la nova ITAM. Victòria suggereix que l'alternativa a aquesta contradicció seria cobrir la demanda amb panells solars, però és escèptica en aquest punt, atès que no seria eficaç en grans dessaladores. Segons el projecte bàsic, les obres preveuen una connexió a través del subsòl amb l'estació elèctrica de Tordera, malgrat que, de moment, aquesta solució no permetrà assolir el nivell de productivitat desitjat. Endesa despatxarà els 60 MVA de potència que l'ATL sol·licita a través del nou traçat de la MAT de Riudarenes, que entrarà en servei el 2027.

Hi ha, finalment, la qüestió dels residus. Els residus de l'osmosi inversa retornen al mar per un emissari de salmorres i aquest rebuig augmenta la concentració de sal al mar. L'amenaça va posar en estat d'alerta la Confraria de pescadors de Blanes, que també figura en el dossier d'entitats que van al·legar contra el projecte. Victòria reconeix els fonaments de la queixa dels pescadors i raona que una major salinitat és perniciosa per a la població de posidònia i l'hàbitat dels peixos. En canvi, en Jordi de NatMontT és prudent pel que fa a la incidència d'aquest factor.

"És enganyós", disserta Victòria, "el missatge que ens comuniquen sobre la idoneïtat de la dessalinització, i no és lògic, en referència a les notícies de Lloret, que els hotels puguin omplir les piscines llogant màquines dessaladores a discreció en un episodi crucial de sequera". Concorda amb en Dídac Navarro, portaveu d'Ecologistes en Acció, en relació amb l'ús selectiu de les plantes i resumeix en essència les bases de l'eficiència del decreixement amb les següents propostes: la reutilització de l'aigua de les depuradores per a usos agrícoles i de neteja viària, la reparació sistemàtica de les fuites de la xarxa i les restriccions a la indústria que es lucri amb el malbaratament dels recursos comuns.