diumenge, 28 de maig de 2023

Juan Hernández Sánchez

Petita nota necrològica de Juan Hernández Sánchez publicada en el periòdic tolosà "Cenit" del 18 de setembre de 1984

Petita nota necrològica de Juan Hernández Sánchez publicada en el periòdic tolosà Cenit del 18 de setembre de 1984


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de maig de 1896 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín, Murcia) l'anarcosindicalista Juan Hernández Sánchez 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Juan Hernández Sánchez: El 28 de maig de 1896 neix a Mazarrón (Bajo Guadalentín, Murcia) l'anarcosindicalista Juan Hernández Sánchez. El seu pare es deia Juan Hernández i la seva mare, Dolores Sánchez.  

Actiu en les lluites obreres i el moviment llibertari des de molt jove, quan la vaga de 1917 a Jaén (Comarca Metropolitana de Jaén, Andalucía), els membres del seu comitè de vaga (Anguiano, Besteiro, Largo i Saborit) van ser condemnats a mort, mentre treballava a La Carolina (Sierra Morena, Jaén, Andalusia), organitzà una escola per acollir els infants dels vaguistes, fet pel qual va ser acomiadat de la feina.  

S'instal·là a Barcelona, on treballà de calderer i als ferrocarrils.  

El juliol de 1936, quan esclatà la guerra, va construir el primer tren blindat que va partir cap el front d'Aragó.  

Responsable d'una empresa, durant la guerra salvà vides humanes.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Milità en la Federació Local de Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT). Durant els anys cinquanta del segle XX fou un dels creadors i animadors del grup artístic «Tierra y Libertad». Finalment, milità en la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

Els seus últims anys visqué a la Residència de la Colagne, a Maruèjols (Losera, Occitània). La seva companya fou Carmen Fernández.  

Juan Hernández Sánchez va morir el 4 de juliol de 1984 a Font Brunette (Mont-rodat, Losera, Occitània).  


Activitats de la setmana del 29 de maig al 4 de juny de 2023 a l'anònims


El cas de l'Adrián Sas exposat per el mateix
Dijous, 01 de juny de 2023 a les 19 hores



El Grup de Suport Sas Absolució fa pressió perquè es desestimin els 3 anys, 6 mesos i un dia de presó contra el jove vilafranquí Adrián Sas, condemnat arran dels aldarulls registrats durant el primer aniversari del referèndum del Primer d'Octubre de 2017 davant del Parlament.

La defensa de Sas va presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència al Tribunal Superior de Justícia que va ser desestimat i després va interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, en què argumentava que no es va complir la presumpció d'innocència ni la cadena de custòdia de les imatges i vídeos presentats per l'acusació. La defensa hi reiterava el seu desacord en la consideració d'un pal de bandera com a arma perillosa, agreujant presentat per la Generalitat.

Des del grup de suport recorden que el posicionament final de l'alt tribunal es pot fer públic en qualsevol moment i asseguren que aquest "és l'últim recurs jurídic perquè la condemna sigui ferma".

El col·lectiu assenyala Junts per Catalunya, ERC i, per extensió, la Generalitat, com a "principals culpables" i "còmplices directes" de la condemna, "que resulta, com tantes altres i irònicament, de les manifestacions que el poble català ha fet per donar suport al seu govern i a les seves institucions". La Fiscalia General de l'Estat li demanava 7 anys de presó i la Generalitat, que es va presentar com a acusació particular, 5 i mig.

Recorden també que un dels principals agents dels Mossos d'Esquadra que es presenta com a acusació és Jordi Arasa, condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó per abusos a manifestants i brutalitat policial durant el 15-M.

Adrián Sas va ser detingut l'11 de desembre del 2018 al mig del carrer al centre de Vilafranca mentre passejava amb el seu pare. L'acusaven de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions durant les manifestacions del primer aniversari del referèndum. El dia dels fets no hi ha constància de cap identificació ni detenció.

"M'han criminalitzat, estigmatitzat i assenyalat, m'han embargat el compte i m'han seguit tots els moviments pel carrer i a les meves xarxes socials, però no vull que això m'afecti perquè no vull donar la raó a la repressió", explica Sas. "El meu és només un cas d'entre molts de similars. Demanem que la gent surti als carrers per donar-nos suport i perquè el tribunal desestimi la sentència, i també volem que les institucions catalanes siguin coherents i deixin d'actuar com a repressors del seu propi poble"



--------------------------
Jocs de taula a l'anònims
Porta el teu joc i comparteix-lo
Divendres, 2 de juny de 2023 de 18 a 20 hores




-------------------------------
L'anarquisme avui
Has  pensat que pot ser ets anarquista?
Amb representants de : L'Assemblea Llibertaria Vallès Oriental, Embat, FAC i FAI
Dissabte, 3 de juny de 2023 a les 18 hores





 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

ERC, CUP, Junts i Figueres Futur protesten per les pintades misògines, com ‘puta’, contra Agnès Lladó

ERC, CUP, Junts i Figueres Futur protesten per les pintades misògines, com 'puta', contra Agnès Lladó  

Esquerra Republicana de Figueres denuncia «atacs i actituds misògines» contra Agnès Lladó 

La CUP, Junts per Figueres i Figueres Futur han mostrat la seva solidaritat amb l'alcaldessa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 28/05/2023.- Segons EMPORDA.INFO, Esquerra Republicana de Figueres ha manifestat a través de les seves xarxes socials que l'alcaldessa de la ciutat, Agnès Lladó, la seva candidata a les eleccions d'aquest diumenge 28 de maig, està rebent «atacs i actituds misògines». En aquesta publicació hi comparteixen uns cartells electorals de Lladó que han sigut vandalitzats amb insults de caràcter masclista, com ara 'puta', com a prova d'aquests atacs. Des d'ERC de Figueres es pregunten si «això és el que ha d'aguantar una dona que decideix fer política per transformar la seva ciutat?» i afegeixen que «el masclisme i la confrontació només són el refugi d'aquells que no tenen ni propostes ni projecte per Figueres». 

Les mostres de suport cap a Lladó no han tardat a arribar. El primer a fer-ho ha estat Xavier Colomer, candidat de la CUP a l'alcaldia de Figueres, el qual ha dit que «és difícil encapçalar un projecte polític per tot el que implica, no em vull ni imaginar fer-ho com a dona! En eradicar això tots i totes hem d'anar de la mà». 

Per la seva banda, l'alcaldable de Junts per Figueres, Jordi Masquef, ha expressat que «aquests insults no s'han d'aguantar ni permetre. El desacord es mostra a les urnes i amb respecte, mai així!». 

Carles Arbolí, candidat de Figueres Futur, també ha mostrat la seva solidaritat amb l'alcaldessa: «Una vergonya que l'any 2023 encara hàgim de suportar accions menyspreables com aquestes». 


Activistes independentistes arrenquen com a reflexió política la bandera monàrquica espanyola de l’ajuntament de Vic

Activistes independentistes arrenquen com a reflexió política la bandera monàrquica espanyola de l'ajuntament de Vic 

"Fora la bandera espanyola!", reivindiquen des del compte Desobediència Civil Catalunya 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 28/05/2023.- Llegim en La República.Cat que activistes per la independència catalana van donar tret de sortida a la jornada de reflexió ahir dissabte previ al 28-M amb una contundent acció política: arrencar la bandera monàrquica espanyola de la façana l'ajuntament de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona). 

Un vídeo difós des del compte de Twitter Desobediència Civil Catalunya es veu com una persona s'enfila a la façana, arrabassa la bandera del Regne d'Espanya i la llença a terra. "A les 23:59 h a Vic hem començat la jornada de reflexió!", han reivindicat, tot afegint "fora la bandera espanyola!". 


dissabte, 27 de maig de 2023

Eliseo López Rojas

Necrològica d'Eliseo López Rojas apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 2 de juliol de 1981

Necrològica d'Eliseo López Rojas apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 2 de juliol de 1981


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de maig de 1981 mor a Orleans (Loiret) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Eliseo López Rojas 

Militant de la CNT-AIT de Granada, després de les pressions de les autoritats i dels falangistes, abandonà Andalusia i en els anys cinquanta del segle XX, passà la frontera del Pirineu Oriental i es refugià a Orleans, on formà part de la Lliga de Mutilats 

Eliseo López Rojas: El 26 de maig de 1981 mor a Orleans (Loiret, Centre-Val de Loire) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Eliseo López Rojas, conegut com El Panza.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Granada (Andalusia), treballava elaborant pastilles de tabac.  

Sembla que, durant la Guerra Civil, fou capità de l'Exèrcit d'Andalusia de la República Espanyola.  

Durant la postguerra formà part del grup de la guerrilla antifranquista dels germans Quero Robles (Los Quero). També va pertànyer al grup encapçalat per Juan Francisco Medina García (El Yatero) i hauria participat, segons la Guàrdia Civil, en l'atac a la granja «El Gallo» a La Peza (Granada, Andalusia), on el grup guerriller s'hauria emportat 42.000 pessetes.  

El 30 de març de 1946 va ser detingut quan Francisco Quero Robles es refugià fugint de la policia al seu domicili del carrer Solares de Granada. En aquesta acció resultaren morts, a part de Paco Quero Robles, Asunción Jumilla, companya d'Eliseo López.  

Empresonat, es lliurà per poc de la pena de mort.  

Un cop lliure, patí tota mena de turments, entre ells l'amputació d'una cama a resultes de les tortures, i, després de les pressions de les autoritats i dels falangistes, abandonà Andalusia i en els anys cinquanta del segle XX, passà la frontera del Pirineu Oriental i es refugià a Orleans, on formà part de la Lliga de Mutilats.  

Vivia al número 6 del carrer de l'Université d'Orleans.

Científics fan arribar el dimecres al Parlament Europeu la preocupació pel projecte de macro parc eòlic marí

Científics fan arribar el dimecres al Parlament Europeu la preocupació pel projecte de macro parc eòlic marí al golf de Roses 

En una conferència amb la presència d'experts i pescadors es va posar sobre la taula els impactes que comportaria 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 27/05/2023.- Llegim al Diari de Girona que la preocupació pels impactes del projecte de macro parc eòlic marí al golf de Roses es va exposar dimecres 24 de maig al Parlament Europeu durant una conferència celebrada amb la presència de científics europeus i representants del sector pesquer.  

L'enquesta impulsada per l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí als alcaldables ha estat resposta fins abans d'ahir per 21 candidatures. La resta, dui l'entitat, no han respost a les preguntes plantejades. Cap dels candidats d'ERC, PSC i en Comú Podem han volgut contestar,  

diuen. 

Diversos científics van mostrat davant el Parlament Europeu la preocupació pels impactes de l'eòlica marina en els ecosistemes de la Mediterrània. En concret, Josep Lloret, Doctor en Biologia i director de la Càtedra d'Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona, va participar a la conferència Sobre eòlica marina: cap a un nou fracàs mediambiental?, celebrada dimecres a l'Eurocambra. 

Lloret, que forma part del grup de científics que va firmar el Manifest crític amb la instal·lació d'un macro parc eòlic al golf de Roses, va fer servir el cas d'estudi d'aquest projecte per detallar les afectacions als ecosistemes marins i als recursos pesquers, tan els pelàgics (sardina, anxova i alres) pels canvis en les corrents marines i els vents que produeixen aquestes infraestructures, i que afecten la productivitat primària i el transport de larves dels peixos, com als bentònics (lluç, molla i altres) perquè les grans cadenes, ancles i cables afecten l'hàbitat marí que és el lloc d'alimentació o de posta de moltes espècies bentòniques. 

Deu àrees marines protegides 

També va destacar que la zona on es vol desenvolupar l'eòlica marina hi trobem fins a 10 àrees marines protegides (la majoria zones Natura 2000 definides per la Unió Europea), i dos vedats de pesca, entre els quals el vedat de pesca de Roses, que quedarà afectat pels parcs eòlics completament. 

A més, va remarcar que malgrat que en alguns estudis al Mar del Nord en determinades condicions (fons molt degradats per la pesca d'arrossegament industrial i fons molt homogenis de fans), les turbines poden fins i tot fer augmentar localment els recursos pesquers; però aquest no seria el cas del golf de roses, ja que justament els parcs eòlics marins es proposen a sobre d'un vedat de pesca que els pescadors van establir conjuntament amb l'administració per recuperar els recursos pesquers, concretament el lluç. 

Enquesta les i als alcaldables de municipis de l'entorn 

D'altra banda, 21 candidats i candidates a alcaldies de l'entorn s'han manifesten contra la construcció d'un macro parc eòlic marí en l'àmbit del golf de Roses i la badia de Pals, en un qüestionari impulsat per l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord amb l'objectiu que la ciutania que han de votar el 28 de maig sàpiguen el posicionament dels alcaldables i les alcaldables dels municipis afectats pels mega projectes d'eòlica marina i votin en conseqüència. 

La resta d'alcaldables a qui s'ha enviat el qüestionari, en contret 52, no han respost cap de les preguntes plantejades. L'entitat opositora afegeix que cap candidatura d'ERC, PSC i en Comú Podem han volgut contestar el qüestionari. I assenyalen que des d'aquest partits no van voler facilitar els correus electrònics dels seus candidats i candidates a l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí. 

Les candidates i els candidats que es manifesten contra la mega infraestructura són: Jaume Mach, de la CUP a Castelló d'Empúries; Fernando Fernández de Ciutadans a Castelló d'Empúries; Dolors Barceló, de Junts x Catalunya a Castelló d'Empúries; Agustí Ayats, de SOM Empuriabrava i Castelló; Jordi Colomí, d'UPM a Torroella de Montgrí; Jordi Roura, d'OTE-Amunt a Torroella de Montgrí; Jordi Cordon, de Compromís amb Torroella i l'Estartit; Francesc Puig, de Junts x Catalunya a Torroella de Montgrí; Genís Dalmau, de l'Est-Tots x l'Empordà; Dolors Pons, de la CUP a Viladamat; Esteve Gironès de Junts per Saus, Camallera i Llampaies; Xavier Ballesta, de Gent de l'Escala-Som Poble-Amunt; Jordi Roura, de Junts x Catalunya a l'Escala; Fèlix Llorens, de Gent del Poble de Roses; Sílvia Ripoll, de Junts x Roses; Robert Sunyer, de la CUP a Viladesens; Maite Selva, de Junts per Catalunya a Begur; Sergi Brull, de Junts x Catalunya a Pals; Xavier Frigola, de Fem Ventalló-AM; Vanessa Olmos d'Amunt Ventalló; i Pia Serinyana, de FEM a Cadaqués. 

Stop Macro Parc Eòlic Marí manté que es tracta d'un projecte que marcarà el futur de l'Empordà i que, si tira endavant, provocarà greus afectacions a la biodiversitat d'una de les zones més fràgils de la Mediterrània des del punt de vista ecològic, i també en les activitats que s'hi desenvolupen.  

Contenciós 

L'AssociacióStop i l'entitat IAEDEN - Salvem l'Empordà han presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem, que ja ha estat admès a tràmit, per aturar la macro instal·lació. 

26 municipis afectats 

El qüestionari es va enviar a tots els candidats i candidates dels 26 municipis gironins afectats pel macro parc eòlic marí. A banda de preguntar-los si estaven a favor o en contra de la instal·lació, que es planteja a la zona coneguda com a LEBA1 en el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), també es demanava si en el programa electoral es posicionarien en contra del macro projecte. Aquí, la majoria de les i els alcaldables han respost afirmativament. 

que fa a la pregunta de si es comprometien a presentar, dins els primers sis mesos del mandat, una moció al Ple de l'Ajuntament demanant la paralització de qualsevol projecte fins a disposar dels resultats dels estudis científics que hores d'ara estan avaluant els impactes reals dels projectes, hi ha hagut unanimitat i tots els alcaldables que han respost ho han fet afirmativament.  

Suport a les accions de protesta 

D'altra banda, en el qüestionari es demanava si donarien suport a les accions promogudes per les entitats en oposició a l'aprovació i/o construcció del macro projecte, i aquí també totes les respostes, excepte una, han estat afirmatives.  

Finalment, es demanava si el seu posicionament en contra es podria veure modificat en el cas que les empreses promotores ofereixin convenis econòmics al seu Ajuntament o avantatges en el preu de l'energia. I aquí tots els alcaldables han respost que no. 

Els municipis on cap de les i dels alcaldables ha volgut contestar el qüestionari són: Sant Pere Pescador, l'Armentera, Vilopriu, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter, Vilademuls, Bàscara, Torroella de Fluvià, Sant Miquel de Fluvià, Siurana d'Empordà, Garrigàs, Vilamalla, Palol de Revardit, Santa Llogaia d'Àlguema i Vilafant. 


SOS Costa Brava diu: “No votis totxo, vota natura”

SOS Costa Brava diu: "No votis totxo, vota natura" 

"Aquestes eleccions municipals és fonamental que guanyin les candidatures que volen protegir la Costa Brava"  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 27/05/2023.- SOS Costa Brava va enviar ahir aquest missatge: "Aquestes eleccions municipals és fonamental que guanyin les candidatures que volen protegir la Costa Brava. Per això, aquest diumenge No votis totxo, vota natura. És el moment d'aturar la destrucció del nostre litoral." 

Resum de les taules de debat per la Costa Brava, organitzades per SOS Costa Brava. 

Dos dels tres partits que concorren a les eleccions municipals de Cadaqués participen al debat de SOS Costa Brava i Amics de la Natura a la Societat l'Amistat. 

El debat de SOS Costa Brava a Palafrugell omple l'auditori del Museu del Suro amb absències d'alguns grups polítics. 

El Casino Cultural de Begur s'omple en el primer acte de la campanya No votis totxo, vota natura!. 

Ni un pam més de ciment a la Costa Brava!. 


dijous, 25 de maig de 2023

Les treballadores i els treballadors del Santa Caterina surten al carrer per reclamar que s'igualin les antiguitats

Les treballadores i els treballadors del Santa Caterina surten al carrer per reclamar que s'igualin les antiguitats 

El comitè d'empresa critica que no veu "voluntat de negociar" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Salt (Gironès, comtat de Girona) 25/05/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les treballadores i els treballadors de l'Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès, comtat de Girona), del sociosanitari, de la xarxa de salut mental i d'atenció primària s'han manifestat aquest dijous a Girona en el marc de la vaga que van començar dilluns. 

Denuncien "falta de transparència" per part de l'empresa i reclamen, principalment, que s'igualin per tota la plantilla les antiguitats que cobren els més veterans.  

Després que aquest dijous s'hagi produït la primera reunió entre les parts des de l'inici de la vaga, la previsió és continuar cada dimarts amb les aturades parcials d'aquesta setmana. 

"La vaga, de moment, és indefinida perquè no hem arribat a cap acord amb l'empresa i no veiem voluntat de negociar", ha explicat Jeroni Arrollo, portaveu del sindicat CATAC. 

Les treballadores i els treballadors de l'Hospital Santa Caterina de Salt, del sociosanitari i de la xarxa de salut mental van començar dilluns una vaga amb aturades parcials de nou a onze del matí i de quatre a sis de la tarda per denunciar que la gerència actua amb "opacitat" i s'oposa a negociar per acabar amb la "doble escala salarial" dins l'empresa. 

Les treballadores i els treballadors han dit prou després de les desavinences amb l'empresa de les darreres setmanes. Tot i que prèviament, els comitès d'empresa ja havien exposat quines eren les problemàtiques, dilluns al matí les van fer extensives en la lectura d'un manifest, a càrrec de la presidenta del comitè d'empresa del Santa Caterina, Xènia Rosales. 

D'altres aspectes, lamenten que "des de la crisi de 2008, els treballadors d'aquesta empresa i en general de la sanitat pública, hem perdut prop del 25% de poder adquisitiu", situació que s'ha vist agreujada amb el conflicte de disparitat de sous entre algunes treballadores i treballadors, concretament en el complement de l'antiguitat. Els sindicats SATSE, Metges de Catalunya, CCOO i la UGT van interposar una demanda el novembre passat per doble escala salarial, ja que alguns treballadors cobraven unes antiguitats regides per un conveni antic. 

Com a conseqüència, l'IAS va demanar anul·lar aquests pactes antics i, d'aquesta manera, van aplicar l'absorció i compensació als treballadors que cobraven les antiguitats, per tal que s'adeqüin al mateix conveni que tenen tots els treballadors. 

Per altra banda, en el manifest també han acusat l'empresa de manca de transparència perquè no disposen de "cap acta" de les reunions ni detalls dels pressupostos. A part, critiquen que l'oferta que ha fet l'empresa no és suficient. "Es basen en la concessió de dos dies addicionals de vacances, únicament després de 25 anys de servei a l'empresa i només per gaudir-la una sola vegada". 

A part de la vaga parcial d'aquesta setmana i la manifestació d'aquest dijous fins a la seu de la Generalitat a Girona, han iniciat una caixa de resistència que "ens permeti sostenir en el temps aquesta vaga". Paral·lelament han tramitat una segona demanda per conflicte col·lectiu. 


Dos joves de Guíxols, a judici per l'ocupació de La Surera

Dos joves de Sant Feliu de Guíxols, a judici per l'ocupació de La Surera 

S'enfronten a una multa per un delicte lleu d'usurpació que podria superar els 1.000 euros 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 25/05/2023.- Llegim al Diari de Girona que ocupació de l'edifici abandonat La Surera per part de membres del Sindicat d'Habitatge de Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) ha acabat a la via judicial. Dos membres que van formar part de l'acció van ser denunciats per l'Ajuntament ganxó, i aquest dijous hauran d'asseure's al banc del Jutjat de Primera Instància Núm. 3 de Sant Feliu acusats d'un delicte lleu d'usurpació. S'enfronten a una pena de multa de 3 a 6 mesos que podria superar els 1.000 euros. En tot cas, serà la Fiscalia qui proposarà una quantia en cas que el jutge dicti sentència condemnatòria. 

L'ocupació de l'habitatge en qüestió va tenir lloc el 4 de juny passat, al número 5 del carrer del Mall del municipi, i va ser rebatejat com La Surera. Llavors, el Consistori va iniciar els tràmits de desnonament, al·legant que l'edifici estava en males condicions i que ha de ser enderrocat per integrar-lo en un projecte que preveu la construcció d'oficines municipal. 

Un dels joves que aniran a judici, Aniol Negre, explica que l'objectiu de l'acció era "cobrir necessitats de la classe treballadora i tenir un espai des d'on organitzar-nos i que fes la funció d'un centre social". Negre mostra "sorpresa" per la data del judici, fent referència a la proximitat amb els comicis municipals del pròxim diumenge, i indica que "veiem una voluntat d'escarmentar-nos". A més, critica que des que van iniciar l'ocupació, l'Ajuntament "no va voler negociar". 

El desnonament es va dur a terme a finals de setembre passat. Negre critica que els ho van comunicar amb una data oberta, un mecanisme que "ens va impedir defensar-nos". En últim lloc, diu que té "poc sentit" que se'ls acusi d'usurpació "tenint en compte que l'Ajuntament ja ha recuperat l'immoble", conclou. 


Iaeden - Salvem l’Empordà recull adhesions per a una energia democràtica

Iaeden - Salvem l'Empordà recull adhesions per a una energia democràtica 

Impulsa un manifest públic adreçat a candidatures polítiques, grups municipals i equips de govern 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 25/05/2023.- Segons EMPORDA.INFO, des de la Iaeden - Salvem l'Empordà s'ha iniciat una campanya que continuarà després de les eleccions municipals, i que consisteix a recollir el màxim d'adhesions per part de les diferents candidatures, grups municipals i equips de govern a un manifest que acaba de fer públic. En ell es recullen els principis bàsics per tal que el desplegament de les energies renovables es faci de la manera més democràtica, i sense malmetre ni els nostres paisatges ni la biodiversitat de la comarca. Per tal de poder fer un seguiment de quines candidatures l'han signat, així com per tal d'adherir-se al manifest, la web de l'entitat disposa d'un enllaç en aquest sentit. 

A partir d'aquest moment, la Iaeden - Salvem l'Empordà anuncia que es dedicarà a reclamar el compliment d'allò que han signat, però, sobretot, es dedicarà a posar en evidència totes aquelles candidatures i equips de govern que no hagin gosat signar-ho per motius contraris al manifest. 

En l'inici del manifest, es convida els signants a comprometre's «davant dels seus electors a desenvolupar totes les gestions legals i administratives, així com a participar en tots aquells actes de mobilització i acció ciutadana encaminats a garantir que el desplegament de l'energia eòlica i solar i tota la resta de fonts d'energia renovable dins del seu terme municipal o la comarca. 

Entre altres aspectes, es prioritzen «aquelles instal·lacions que garanteixin una gestió democràtica de la producció d'energia elèctrica, sigui en forma de cooperativa, sigui en forma de gestió pública o privada, de manera que es garanteixi un repartiment equitatiu dels beneficis econòmics que es generin. Cal evitar les multinacionals extractives i els fons inversors especuladors. Rebutjarem, d'aquesta manera, que la propietat d'aquesta mena d'instal·lacions estigui en mans de grans corporacions especulatives que continuïn apostant per un model econòmic creixentista». 


Demostració de força del Opus Dei en el Bisbat de Girona

Demostració de força del Opus Dei en el Bisbat de Girona, jerarquia eclesiàstica que publica avui l'esquela d'un reconegut sacerdot pederasta, mentre de la secta   

Defunció del sacerdot i membre de l'Opus Dei acusat de nombrosos abusos sexuals a menors Tomàs Pons   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 25/05/2023.- Tomàs Pons, sacerdot del Bisbat de Girona i membre de la secta Opus Dei nascut fa 95 anys a Arbúcies (Baix Montseny, les Guilleries, la Selva, comtat de Girona), segons la premsa convencional gironina va morir el dimarts 23 de maig a la residència de Girona anomenada Bisbe Sivilla. Fa uns anys la premsa tractà sobre els abusos sexuals a menors per part de l'exrector de la parròquia de Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona), durant 33 anys, Tomàs Pons; de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries), 5 anys, i de Siurana d'Empordà (Alt Empordà, comtat d'Empúries), 4 anys, i del centre educatiu de l'Opus Dei a Bell-lloc de Girona.  

Cal senyalar el fet que en les esqueles funeràries de Pons publicades en la premsa convencional d'avui es fa constar que el bisbe emèrit de Girona, l'administrador diocesà i el presbiteri diocesà s'uneixen al dol familiar, una demostració de la força de l'Opus Dei al Bisbat de Girona. 


Sororitat Escalenca demana una partida pressupostària municipal d'atenció a les dones de l’Escala que ho necessitin

Sororitat Escalenca demana una partida pressupostària municipal d'atenció a les dones de l'Escala que ho necessitin 

Sororitat Escalenca demana una partida pressupostària municipal per un projecte real d'atenció a les dones  

El tema s'ha exposat als i a les alcaldables, que diumenge es presenten a les eleccions municipals  

Es demana un projecte real, no un ambigu pla d'igualtat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 25/05/2023.- Segons Canal 10 Empordà, Sororitat Escalenca, entitat de l'Escala nascuda a partir del Grup de dones 8 de Març, constata la necessitat de crear eines a nivell municipal de suport a les dones, com serien assessorament legal i psicològic, espais de trobada, orientació sobre activitats o, per exemple, xerrades i jornades que puguin minimitzar qualsevol situació de violència.  

El cas d'agressió masclista d'una companya i les seves filles ha servit per fer un pas endavant i posar sobre la taula de manera contundent una realitat molt complicada.  

Aprofitant la campanya electoral a les municipals, Sororitat Escalenca s'ha reunit amb els i les alcaldables de cada formació exigint un compromís per posar els recursos necessaris per atendre les necessitats de les dones de l'Escala que ho necessitin. 

Es demana un projecte real, no un ambigu pla d'igualtat. 


Luis Andrés Restori

Necrològica de Luis Andrés Restori publicada en el periòdic tolosà "Espoir" del 10 de desembre de 1967

Necrològica de Luis Andrés Restori publicada en el periòdic tolosà Espoir del 10 de desembre de 1967


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de maig de 1907 neix a Alhabia (Alpujarra almeriense) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Andrés Restori 

En el anys vint del segle XX emigrà a Occitània, passant la frontera del Pirineu Oriental, i milità en els grups anarquistes de llengua castellana a l'Estat francès 

Luis Andrés Restori: El 24 de maig de 1907 neix a Alhabia (Alpujarra almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Andrés Restori. El seu pare es deia José Andrés i la seva mare, Elvira Restori.  

En el anys vint del segle XX emigrà a Occitània, passant la frontera del Pirineu Oriental, i milità en els grups anarquistes de llengua castellana a l'Estat francès.  

Durant la Guerra Civil de la República Espanyola es mostrà especialment actiu en els comitès de suport antifeixista, organitzant festes, rifes i subscripcions populars en favor del moviment llibertari en lluita.  

Es guanyava la vida com a obrer polidor.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local d'Albi (Albigés, Tarn, Miègjorn Pirenèus, Occitània) de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

Luis Andrés va morir el 18 d'octubre de 1967 a l'Hospital d'Albi i fou inhumat l'endemà. 


dimarts, 23 de maig de 2023

Unió de Pagesos es rebel·la contra les marques blanques de llet

Unió de Pagesos es rebel·la contra les marques blanques de llet 

Es presenta un decàleg de mesures i exigeix la implicació de la Generalitat i l'Estat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 23/05/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Unió de Pagesos ha denunciat aquest dimarts al migdia la "sagnia" que hi ha en el sector lleter català i en responsabilitza les grans cadenes de supermercats perquè fixen un preu de la llet per sota de cost. 

El sindicat ha organitzat una protesta a les portes de l'Esclat de Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú), on han vessat cartrons de llet de marca blanca plens de llet tenyida de vermell, representant la sang dels productors. 

Amb l'objectiu de posar fi a aquesta lluita de preus que viuen els ramaders des de fa anys, Unió de Pagesos ha presentat un decàleg de deu mesures, entre les quals hi ha un marc normatiu que garanteixi un preu just perllongat en el temps i la implicació de la Generalitat i l'Estat per garantir la cadena alimentària. 

A principis d'aquest mes de maig, Unió de Pagesos va denunciar a la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) perquè sancionés Bonpreu, Lidl i Mercadona per haver fixat preus a la venda de llet de marca blanca idèntics. Aquest dimarts, el sindicat ha portat la denúncia davant el supermercat Esclat de Banyoles, on han vessat cartrons de llet tenyits de vermell per simbolitzar la "sagnia" que pateix el sector a causa d'aquestes tres empreses. 

El responsable del sector boví de la llet d'Unió de Pagesos, Marc Xifra, assegura que no s'entén que hagin venut els cartrons de llet al mateix preu els tres supermercats quan "tenen uns costos de producció diferents". Per això, els ramaders consideren que s'ha vulnerat la llei de competència i això ha anat en detriment dels pagesos, que s'han vist forçats a vendre per sota del preu de producció. "No entendríem que anéssim a un carrer i tots els bars tinguessin els entrepans al mateix preu, els cafès o els refrescos", ha afegit Xifra. 

A banda de la denúncia pública dels pagesos, el sindicat ha presentat un decàleg de mesures que caldria aplicar per garantir la supervivència del sector. La primera d'elles és establir un marc legal que garanteixi als vaquers uns preus justos de la llet perllongats en el temps. Per altra banda, demanen a l'executiu espanyol que modifiqui la llei estatal perquè defineixi la quota a partir de la qual es pot parlar d'abús de posició de domini per denunciar les males praxis de la indústria. A més, la llei també hauria de garantir que no es permeti la revenda a pèrdues perquè els grans distribuïdors no facin servir la llet com a producte reclam. 

Deures per al Govern de la Generalitat 

El decàleg també posa deures al Govern de la Generalitat, a qui demana que posi recursos econòmics i humans per garantir el compliment dels contractes entre productors de llet, indústria i distribuïdors. A més, demanen a l'Agència Catalana de Consum que emplaci els supermercats a garantir un etiquetatge correcte de la llet. També els demanen suport a la producció local i foment de la diversitat productiva. 

Amb aquestes mesures, els ramaders volen posar fi a la davallada de productors de llet que hi ha a Catalunya en els últims anys. El 2001 hi havia 1.224 granges de vaques a Catalunya i el 2017 només en quedaven poc més de 500. El març d'aquest 2023 ja n'eren només 380. Ara Xifra ha assegurat que si la situació no canvia "en menys de deu anys no quedarà cap granja oberta". 


Una desena d'Ajuntaments aproven una moció per impulsar la creació del Parc Natural de l'Albera

Una desena d'Ajuntaments aproven una moció per impulsar la creació del Parc Natural de l'Albera 

La proposta remarca que es tracta d'un espai natural "de primer ordre" 

La creació del Parc Natural és una llarga reivindicació que es remunta al 1977 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Espolla (Albera, Alt Empordà, Comtat de Peralada) 23/05/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, una desena d'Ajuntaments de l'Alt Empordà han aprovat una moció per impulsar la creació del Parc Natural de l'Albera, una zona sobre la qual plana el Parc Eòlic Galatea. La proposta, que promou la Plataforma per l'Impuls del Parc Natural de l'Albera (LA PIPA) es va presentar a finals de febrer a setze Ajuntaments de la zona per tal que els grups municipals ho portessin al ple i es posicionessin. 

A hores d'ara, hi han donat suport els de Campmany, Vilajuïga, Garriguella, Espolla, Cantallops, Agullana, Vilamaniscle, Rabós, Mollet de Peralada i Colera. Masarac hi ha votat en contra i queden pendents els Ajuntaments de la Jonquera (que està previst que ho abordi properament), Sant Climent Sescebes, Llançà, Portbou i Biure. 

El document remarca la importància d'aquesta zona com un "espai natural de primer ordre a Catalunya". La moció recorda que el seu patrimoni natural conté "elements geològics, limnològics, biològics, florístics i faunístics de gran vàlua com els afloraments granítics, el geòtop de puig d'Esquers, les 241 depressions geològiques identificades amb una superfície total de 190 hectàrees, els estanys temporanis mediterranis i una diversitat excepcional d'ecosistemes".  

Pel que fa al patrimoni cultural, destaquen un gran nombre d'elements arqueològics com monuments megalítics, parròquies, ermites i el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, a més de fortificacions com el castell de Requesens. 

La moció incideix també en què l'Albera compta amb diverses figures de protecció. Entre elles, l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Albera, el Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) del Massís de l'Albera amb 3 Reserves Naturals Parcials (RNP), l'EIN Basses de l'Albera i gran part de l'EIN Riu Llobregat d'Empordà - Riera de Torrelles. 

La creació del Parc Natural és una llarga reivindicació que es remunta al 1977. L'any 1984 es va consolidar amb la constitució de la Coordinadora per a la defensa de l'Albera (integrada per diverses entitats culturals i ambientals de la comarca i de la Catalunya Nord). 

Per tot plegat, l'acord insta a iniciar "el més aviat possible" i establint un calendari "coherent", l'elaboració de la proposta "impulsant al mateix temps un procés d'informació i participació al territori". També s'insta a sol·licitar al Govern de la Generalitat la "priorització" d'aquesta reivindicació en les seves polítiques i línies de treball i als grups parlamentaris que presentin una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en aquest sentit.