divendres, 2 de desembre de 2022

Oposició ecologista a un macrofestival nadalenc que ocuparà 110.000 metres quadrats de camps i bosc a Osona



Oposició ecologista a un macrofestival nadalenc que ocuparà 110.000 metres quadrats de camps i bosc a Osona 

L'Ajuntament de Folgueroles denega els permisos a 24 hores d'inaugurar-se  

El Caganer Festimarket de Nadal, que pretén obrir cada dia del 3 al 30 de desembre amb una pista de gel i un tobogan gegant de gel de 70 metres  

La plataforma Per una Plana Viva, que agrupa una cinquantena d'entitats, convoca una acció de protesta dissabte al municipi d'Osona 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Folgueroles (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 02/12/2022.- Llegim a Directa (en un article publicat originalment a El Setembre) que la plataforma Per una Plana Viva, que agrupa una cinquantena d'entitats osonenques de defensa del medi ambient i els sòls agraris, ha convocat per aquest dissabte 3 de desembre una acció de protesta contra El Caganer Festimarket de Nadal. Es tracta d'un macrofestival nadalenc que pretén ocupar 55.000 metres quadrats (i 55.000 més d'aparcament) de camps i boscos en una finca de Folgueroles. Entre altres coses, el festival tindria una pista de gel i un tobogan de gel de 70 metres d'altura. «Un tobogan gegant com aquest no s'ha muntat mai a Espanya», diu Xènia Cabanas Andreu, la promotora del festival.  

La convocatòria per participar en l'acció de protesta de dissabte és a les 11 del matí a la plaça Jacint Verdaguer de Folgueroles (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona). 

L'Ajuntament de Folgueroles ha fet públic aquest divendres 2 de desembre, a poc més de 24 hores de la inauguració del festival, un comunicat on informa de la denegació dels permisos per celebrar l'esdeveniment. En concret, diuen que es tracta d'una activitat incompatible amb el planejament urbanístic vigent regulat pel POUM aprovat el mes de juliol de 2021. Afegeixen que l'equip de govern municipal, format per una agrupació d'independents vinculada a ERC, després d'analitzar els informes dels tècnics municipals, d'urbanisme i de l'ECA ha decidit declinar el permís per a la llicència de l'activitat. I acaben dient: «Lamentem els problemes que això hagi pogut ocasionar als proveïdors, però la documentació es va presentar amb menys de tres setmanes de l'obertura del Festimarket i la resposta, malgrat complir els terminis establerts, s'ha hagut de donar quan les obres ja s'havien començat i pocs dies abans de l'obertura del mercat». 

Un comunicat de la plataforma Per una Plana Viva comença lamentant que «en la delicada situació que ens trobem de sequera, i d'una necessitat imperiosa d'estalvi energètic no entenem com es pretén fer concerts i pistes de gel en sòl d'alt valor agrícola i forestal limítrof amb l'Espai Natural Protegit de Guilleries-Savassona». La despesa d'aigua per una pista i un tobogan de gel, diuen, «és injustificable quan acabem d'entrar en nivell d'alerta de sequera i l'energia elèctrica per mantenir aquest tipus d'equipament és l'equivalent al de sis habitatges durant tot un any». «El tipus d'activitat plantejada amb l'actual situació d'estrès hídric dels boscos incrementa, a més, el risc d'incendis en un espai natural explícitament protegit», afegeixen. 

Un aparcament per a 2.800 cotxes en un espai agrari 

La plataforma també alerta que «tot i que es demana permís per un aforament de 1.900 persones, s'estan preparant 2.800 places d'aparcament, el que ens indica que l'aforament real seria d'unes 8.000-9.000 persones diàries durant tot un mes, i sobrepassaria de llarg els permisos demanats i les mesures de seguretat que una infraestructura d'aquest tipus ha de tenir». A més, afegeixen, la carretera de Folgueroles a Tavèrnoles que dona accés al macrofestival «no permet que es creuin dos vehicles, i això provocarà importants problemes de mobilitat i de seguretat, sobretot si calgués fer una evacuació en cas d'emergència». El macrofestival s'ubicarà a la finca Mas Torrents, al terme municipal de Folgueroles, per on s'arriba per un camí asfaltat que uneix la població amb la de Tavèrnoles. 

I conclouen: «En un moment de crisi energètica i climàtica, alarmant situació de manca d'aigua, amb una tendència clara cap al retrocés de les activitats agrícoles, cal que ens oposem a aquests models de macrofestivals que només beneficien als promotors i que impliquen grans perjudicis a la població del municipi i el medi ambient, ja que estan totalment descontextualitzats i desvinculats del territori que els acull». Acaben demanant coratge a les administracions implicades per aturar «aquest despropòsit». 

I davant la possibilitat que se'ls emmarqui dins l'anomenada «cultura del 'no' a tot», la plataforma complementa el seu comunicat amb un gràfic «NO al Festimarket nadalenc El Caganer», però, en canvi, dient 'sí' als esdeveniments dimensionats al territori, a la circulació sostenible, a la preservació dels espais agraris, a les iniciatives sorgides dels habitants del territori, a l'estalvi d'aigua, a l'ús d'energies sostenibles, a la seguretat, a la qualitat de vida dels habitants de la comarca en general i de Folgueroles en particular, a un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient, i a la preservació de paisatges rics en biodiversitat com el que es farà el macrofestival nadalenc. 

Una empresa amb vinculacions al sector carni osonenc 

El macrofestival està promogut per l'empresa Market El Caganer SL, constituïda el 16 de juny de 2022 i amb seu social al número 15 del carrer Guilleries de Vic. Al Registre Mercantil hi consta com a administradora única Núria Andreu Clapera, que des de 2021 ja ostenta el mateix càrrec a La Casa dels Fuets 1964 (amb seu a Vic, i botigues d'embotits a Vic, Girona, Peníscola, Pals i Cotlliure), i des de 2012 a una altra empresa càrnia, Elaboracions Dicab SL, amb seu a Gurb. En aquesta segona empresa comparteix responsabilitats amb Josep Cabanas Campdelacreu. 

Segons ha explicat Xènia Cabanas Andreu, promotora d'El Caganer, en una àmplia entrevista al Canal Taronja, ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol s'ha fet fins ara un macrofestival d'aquestes dimensions. «Si nosaltres anem a Europa a veure festivals de Nadal com aquest, per què no podem aspirar que vinguin els europeus a veure el nostre i descobrir la cultura catalana?», ha declarat Cabanas, sense ocultar les intencions del festival, que és atraure públic de fora de la comarca, però també del país. I és que a part de la pista de gel i el tobogan gegant, el macrofestival tindrà altres espais tant de restauració com de concerts (n'hi ha de programats, entre altres, de Pep Sala, La Salseta del Poble Sec, o d'Abba The New Experience). 

Entre les activitats que s'ofereixen n'hi ha, per exemple, de Làser Tag, un paintball amb làser, adreçat a la canalla. I així es mostra a la publicitat del web, amb un nen a punt de disparar una arma. També hi ha, entre altres coses, tirolines, una àrea de passejades amb ponis, un circuit d'altura pels arbres, un rocòdrom, o un espai de «cagaponi», on es podrà apostar sobre en quina quadrícula cagarà un poni, amb premis com una tele o un patinet elèctric. Pel que fa a l'aparcament, també hi haurà una àrea per autocaravanes, el «cagavanning». 



Ha crescut la desocupació laboral a la demarcació de Girona (+2,02%) i a la de Tarragona (1,92%)

Ha crescut la desocupació laboral a la demarcació de Girona (+2,02%) i a la de Tarragona (1,92%) 

Puja un 0,28 per cent l'atur al Principat de Catalunya 

El mes de novembre el número de persones assalariades sense feina repunta amb 986 persones més al Principat de Catalunya, mentre que al conjunt de l'Estat espanyol la xifra baixa en 33.512 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 02/12/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'atur registrat puja 986 persones al novembre al Principat de Catalunya, un 0,28% més després de la caiguda rècord de l'octubre, segons les dades del Ministeri de Treball del Govern espanyol. Tot i l'increment, el nombre de persones aturades és de 348.982, la xifra més baixa en aquest mes des del 2007. En comparació amb el novembre del 2021, hi ha 20.840 desocupats menys (-5,6%). Les afiliacions han pujat molt lleugerament (0,01%), amb 519 treballadors més. Amb aquesta variació tímida, les cotitzacions han crescut de manera des del gener fins a assolir els més de 3.617.912 de treballadors, la xifra més alta en aquest mes de la sèrie històrica, disponible des del 2004. Tot i l'alentiment de la creació d'ocupació, si es compara amb l'any anterior, hi ha 103.408 empleats més (+2,94%). 

Novembre és un mes tradicionalment negatiu pel mercat laboral perquè ja s'ha acabat completament la temporada turística i encara no ha començat la campanya de Nadal, amb només quatre excepcions des del 1996. 

A la demarcació de Girona és on l'atur creix més del Principat de Catalunya  

El mercat de treball s'ha comportat diferent a les demarcacions del país. La desocupació ha caigut lleugerament a la de Lleida, on ha disminuït un 0,79%; i a la de Barcelona (-0,12%). En canvi, ha crescut la desocupació a la de Girona (+2,02%) i a la Tarragona (1,92%). 

En l'onzè mes de l'any, Catalunya ha estat la tercera comunitat de l'Estat on més ha pujat l'atur en xifres absolutes, només superada per les Illes Balears (+1.587) i Castella i Lleó (+1.554). En canvi, el País Valencià és el territori que més dinamisme ha notat al novembre, amb un descens de 15.300 persones de l'atur. 

Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) apunten que latur 'ha baixat en 33.512 persones (-1,15%) al novembre. Es tracta de la segona baixada més baixa en aquest mes en l'última dècada només superada per la de l'any 2021 marcat per la pandèmia de covid-19, i és un descens especialment significatiu tenint en compte la conjuntura econòmica adversa a l'escenari internacional. Així doncs, el total d'aturats se situa en 2.881.380 persones i és la més baixa en un mes de novembre des de l'any 2007. Un dels aspectes que han millorat les dades el trobem en el sector dels serveis. 


El Govern francès manté tancats passos fronterers secundaris entre municipis del Pirineu català

El Govern francès manté tancats passos fronterers secundaris entre municipis del Pirineu català 

La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea del Govern de la Generalitat, Meritxell Serret, ha expressat la seva "perplexitat" davant dels fets 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Rabós d'Empordà (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 02/11/2022.- Llegim a La República.Cat que el Govern francès manté tancats passos fronterers secundaris entre municipis del Pirineu català, con el pas del coll de Banyuls. Aquest tancament, amb grans rocs, ha provocat la "perplexitat" de la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea del Govern de la Generalitat, Meritxell Serret.   

Serret ha expressat la seva indignació durant el 40è Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus que s'ha celebrat aquest dimecres a Gipuzkoa (País Basc).  

Per a la consellera, en una Europa que "a ulls del Govern" hauria de ser "cada vegada més integrada i solidària", aquesta xarxa territorial "afavoreix la permeabilitat" i "esborra les fronteres físiques". "Protagonitzem un rol estratègic que és moment d'enfortir en el complex marc actual de l'Europa que volem", ha insistit Serret. 

La representant del Govern de la Generalitat ha participat en una reunió de la qual també han pres part el lehendakari basc Iñigo Urkullu, que presideix actualment l'organisme; Yann Hélary, en representació del Consell Regional d'Occitània; Ana Ollo Hualde, consellera de Relacions Ciutadanes del Govern de Navarra; Maria Ubach Font, presidenta de l'Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera i ministra d'Afers Exteriors del govern d'Andorra, i Alain Rousset, president del Consell Regional de Nova Aquitània. 


Nova acció judicial contra l'Ajuntament de Begur

Nova acció judicial contra l'Ajuntament de Begur 

"Sol·licitarem l'enderroc de tot allò edificat i la restauració de tot el medi natural afectat" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 02/12/2022.- Comunicat de SOS Costa Brava, titulat Nova acció judicial contra l'Ajuntament de Begur. Llegim:  

El passat mes de febrer vam presentar davant de l'Ajuntament de Begur una denúncia urbanística per les obres de la Pedrera de s'Antiga juntament amb Ecologistes en Acció de Catalunya i Salvem Begur. 

Malgrat haver transcorregut més de 8 mesos, l'Ajuntament de Begur no ha tramitat ni contestat cap de les tres denúncies presentades contra aquestes obres, fet que indica una manifesta infracció que afecta a totes les administracions de contestar i tramitar les denúncies urbanístiques. 

Per aquesta raó, hem decidit demanar al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona que depuri les responsabilitats en què s'ha incorregut per part dels responsables polítics i els funcionaris de l'Ajuntament que no han tramitat ni donat resposta a cap de les denúncies presentades. 

Així mateix, impugnarem indirectament el POUM de Begur del 2003 i el Pla Parcial del Paratge de s'Antiga per haver classificat els terrenys com a sòl urbanitzable en contra dels Informes del Departament de Medi Ambient de la Delegació Territorial de Girona, malgrat trobar-se parcialment en zona PEIN, tenir naturalesa forestal i existir el deure de restaurar tot l'espai alterat per l'antiga activitat extractiva de la pedrera. 

Amb aquests ja són dos els recursos contenciosos administratius que hem interposat davant dels Jutjats de Girona en relació a la urbanització de la Pedrera de s'Antiga, situada al front costaner entre Sa Riera i Aiguafreda. 

Portar aquests projectes als jutjats és l'única via que tenim per frenar l'urbanisme depredador a Begur que segueix malmetent el seu medi natural, les espècies que hi habiten i molts sectors i terrenys situats en espais que haurien d'estar dotats de protecció especial.  

Per tot això, sol·licitarem l'enderroc de tot allò edificat i la restauració de tot el medi natural afectat. 


dijous, 1 de desembre de 2022

«La MAT a la Selva té els dies comptats, falta l'estocada final»

«La MAT a la Selva té els dies comptats, falta l'estocada final» 

Santa Coloma de Farners ha acollit l'acte de valoració de la situació del ramal de la MAT després de la seva suspensió a les comarques gironines 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 01/12/2022.- Llegim al Diari de Girona que la Biblioteca Joan Vinyoli de Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) ha acollit aquest vespre un acte on s'ha valorat la situació actual i de futur del ramal de la MAT a les comarques gironines (més concretament entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes) després de la suspensió de les actuacions previstes.  

Els diferents representants polítics i socials han expressat la seva satisfacció per la "victòria" obtinguda després de la suspensió, però han alertat que falta la "derogació" per tancar definitivament el projecte i alternatives "que s'estan treballant i que són viables". 

A l'acte hi ha pres part Teresa Jordà, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de la Generalitat; els alcaldes Joan Martí (Santa Coloma de Farners), Josep Solé (Riudarenes) i Eduard Colomer (Sils), Marc Vilahur (director general de Polítiques Ambients i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya), Lluís Amat (diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona) i Xavi Amat (portaveu de la plataforma No a la MAT Selva). També hi ha assistit Joan Margall, diputat al Congrés espanyol i persona clau en les negociacions; Sergi Mir, president del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) i Salvador Balliu (president del Consell Comarcal de La Selva). 

El projecte del ramal de la MAT a les comarques gironines ha quedat suspès a conseqüència de les negociacions entre el grup parlamentari d'ERC al Congrés espanyol i el Govern del Regne d'Espanya en el marc de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE). Joan Martí ha explicat que "la MAT a la Selva té els dies comptats, només falta l'estocada final" i ha destacat la "transversalitat i unitat d'acció" per la lluita per la derogació del ramal i la subestació. "ERC ha sabut aprofitar la palanca que s'ha donat amb les negociacions amb els PGE; és una oportunitat que s'ha d'aprofitar i ho hem d'exhibir". 

Per a Josep Solé, "és un dia d'alegria, un pas endavant que ens ha de fer feliços. Tots anem a una, el model de protesta sempre ha estat fonamentat i amb arguments. Però no hem d'abaixar la guàrdia fins que no es derogui el projecte i fins que no hi hagi una alternativa que convenci el Govern espanyol". Eduard Colomer s'ha mostrat "optimista, avui estem celebrant una victòria, però l'hem d'assegurar. És una victòria que es deu a molts mèrits i esforços de gent i estaments. La natura i la societat civil han vençut al business i l'establishment". 

Xavi Amat ha subratllat que "són 10 anys treballant en la mateixa direcció, l'esforç ha valgut la pena, estem orgullosos de com ho hem fet, de manera transversal i persistent. Hem fet oposició argumentada, ja que les alternatives tenen un valor". Referent al projecte de la MAT, "està obsolet, no respectava el territori ni els models d'energia. Estem al final, però no s'ha acabat; no acceptarem una MAT com a alternativa, no pararem fins que el projecte estigui derogat". 

Marc Vilahur considera que "hem evitat el crim que volien fer. Estem treballant amb més d'una alternativa viable, el compromís és que no serà una MAT, seguirà les línies de comunicació existents, no fragmentarà el territori i vetllarà pel benestar de les persones i la biodiversitat. No està tot fet, però estem davant els primers passos reals que han canviat una tendència que fa temps deien que era inamovible i sense alternativa". 

Teresa Jordà ha manifestat que "l'alternativa està cuinada i treballada, però cal tancar els serrells. Al gener-febrer podrem explicar més detalls". La consellera ha afegit que "la victòria no és definitiva, però és un triomf amb majúscules, compartit i de la gent. Volem un model propi que cohesioni el territori, d'energia distribuïda i el que decideixi les persones. La transició energètica ens canviarà el paisatge, ens hem de posar d'acord". 


Catalunya Nord podria tenir talls elèctrics si l’hivern és fred

Catalunya Nord podria tenir talls elèctrics si l'hivern és fred 

El Govern francès enviarà una circular als prefectes per establir la manera de fer els talls   

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 01/12/2022.- Llegim a VilaWeb, notícia que també porta el diari rossellonès L'Indépendant, que el Govern francès ha revelat el pla per a fer talls elèctrics si hi ha manca de subministrament aquest hivern, que afectarien de forma rotatòria alguns territoris en les hores punta de consum. Ara l'Executiu francès enviarà una circular als prefectes per a establir la manera com es realitzaran els talls. 

"No estem anunciant que hi haurà talls", ha assegurat el portaveu del Govern francès, Olivier Véran, en declaracions al canal televisiu BFM, sinó que es preparen per si hi ha "situacions de tensió en el subministrament elèctric". El portaveu governamental francès ha vinculat la possibilitat de fer talls a l'evolució de la meteorologia: "Si tenim un gener particularment fred, no podem excloure els talls". 

La causa és que ara com ara vint dels cinquanta-sis reactors nuclears de l'Estat francès es troben aturats per diversos problemes, com ara la corrosió en els sistemes de refrigeració en diverses centrals nuclears, i ja s'ha anunciat que haurà d'importar electricitat dels estats veïns, quan habitualment era l'Estat francès el que exportava. 

Els talls s'estendrien per un màxim de dues hores, únicament durant les hores amb més consum (de 8.00 a 13.00 i de 18.00 a 20.00). Atès que certs serveis i infrastructures crítiques estarien protegits (com hospitals, casernes de bombers o de gendarmeria), un 40 % de la població estaria fora de perill perquè comparteix les línies elèctriques prioritàries amb aquestes instal·lacions. Sí que es preveu que tancar durant el matí les escoles que es trobin en les zones afectades. 

Això suposa que els talls podrien afectar un 60% de la població, però mai a tots alhora, sinó que seria en algunes zones. Les zones afectades serien avisades la vigília perquè es poguessin prepara. 


Diverses entitats tornen a portar l’Ajuntament de Begur als tribunals i impugnen la llicència d'obres a la pedrera de s'Antiga

Diverses entitats tornen a portar l'Ajuntament de Begur als tribunals i impugnen la llicència d'obres a la pedrera de s'Antiga 

Denuncien que l'Ajuntament no ha tramitat ni respost la denúncia urbanística interposada fa vuit mesos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 01/12/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, diverses entitats han tornat a portar l'Ajuntament de Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) als tribunals per les obres a la pedreres de s'Antiga. Segons informen en un comunicat, Ecologistes en Acció de Catalunya, SOS Costa Brava i Salvem Begur han presentat un recurs contenciós administratiu per impugnar la llicència d'obres atorgada i que permet la construcció d'habitatges nous "en aquest paratge de gran valor natural". 

Des de les entitats asseguren que no tenen més remei que recórrer a la via judicial per intentar aturar el projecte perquè l'ajuntament no ha respost ni tramitat la denúncia urbanística interposada fa vuit mesos. 

Amb aquest, ja són dos els recursos contenciosos administratius que les entitats han interposat en relació a la urbanització de la pedrera de s'Antiga, situada al front costaner entre Sa Riera i Aiguafreda. El primer recurs va tenir lloc al 2019, quan van denunciar la construcció dels primers habitatges. Ara, les entitats ecologistes impugnen la llicència d'obres concedida per l'ajuntament avalant la construcció d'habitatges nous. 

Les tres entitats asseguren que portar els casos als tribunals és "l'única via" per "intentar frenar l'urbanisme depredador del municipi de Begur, que segueix malmetent el seu medi natural, les espècies que hi havia (algunes de protegides) i molts sectors i terrenys que haurien d'estar dotats de protecció especial". Per això, insisteixen que sol·licitaran també l'enderroc de tot allò ja edificat i que es restauri tot el medi natural afectat. 

Ecologistes en Acció de Catalunya, la Federació SOS Costa Brava i la plataforma local Salvem la Costa Begur critiquen al comunicat que l'Ajuntament no ha tramitat ni respost la denúncia urbanística contra la pedrera de s'Antiga que van interposar el febrer passat. Un document que, segons els ecologistes, recollia totes les "irregularitats" relacionades amb aquestes obres, com la "requalificació irregular" dels terrenys per passar de sòl no urbanitzable a urbanitzable amb un potencial de 24 habitatges, l'afectació parcial d'espai protegit o l'impacte visual i paisatgístic "incompatible amb els valors naturals". 

Davant el silenci de l'Ajuntament, les tres entitats remarquen que també demanaran al jutjat que "depuri les responsabilitats administratives" en les que hagin pogut incórrer els responsables polítics i els funcionaris de l'Ajuntament que no han tramitat ni donat resposta a cap de les denúncies presentades. 

Així mateix, les tres entitats també impugnaran indirectament el POUM de Begur del 2003 i el Pla Parcial del Paratge de s'Antiga per haver classificat els terrenys com a sòl urbanitzable "en contra dels Informes del Departament de Medi Ambient de la Delegació Territorial de Girona, malgrat trobar-se parcialment en zona PEIN, tenir naturalesa forestal i existir el deure de restaurar tot l'espai alterat per l'antiga activitat extractiva de la pedrera". 


La IAEDEN s'oposa a la creació d'un nou polígon industrial i una urbanització a Peralada

La IAEDEN s'oposa a la creació d'un nou polígon industrial i una urbanització a Peralada 

L'entitat alerta que l'operació també preveu aixecar 200 nous habitatges unifamiliars amb piscina 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 01/12/2022.- Llegim al portal Llibertat.Cat que la IAEDEN-Salvem l'Empordà ha presentat al·legacions a la proposta de modificació del POUM de Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), que preveu la construcció d'un nou polígon industrial i una urbanització al municipi. 

La IAEDEN-Salvem l'Empordà asseguren que el que pretén l'Ajuntament de Peralada és estimular la construcció de "l'últim sòl urbanitzable del municipi ampliant la zona residencial i construint un polígon, tot requalificant uns terrenys no urbanitzables". La proposta, asseguren, preveu uns 200 nous habitatges de tipus unifamiliar i abasta una extensió de 23 hectàrees al nord del municipi, entre l'àrea urbana i el Golf de Peralada. 

Entre les al·legacions presentades, argumenten que la proposta supera el llindar d'extensió urbana màxima que marca el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG). En aquest sentit, diuen que la proposta és de 23,7 hectàrees quan la normativa territorial marca el límit de 17,61. "La proposta de polígon industrial, a mésm duplica l'edificabilitat bruta respecte el que marca el PTPCG (0,4 metres quadrats de sostre/m2 de sòl) i la seva construcció està supeditada a una planificació supramunicipal, rellevant atès que ja existeix sòl industrial de sobres a la comarca", afegeixen en un comunicat. 

D'altra banda, afirmen que preveu un increment d'un 67% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i un 62% de consums d'aigua respecte al projectat al planejament vigent i que el projecte no s'hauria de tramitar comuna "mera" modificació puntual sinó com una "revisió del POUM" per la "gran repercussió ambiental i urbanística que té pel municipi". 

"L'Ajuntament justifica aquesta proposta per la necessitat de diversificar l'economia del municipi i assegurar l'existència d'habitatge per la gent jove del poble, que actualment està emigrant a altres municipis i fa envellir la població", diuen. "La realitat és, però, que el Grup Peralada és propietari de més de la meitat dels terrenys afectats i l'única empresa que ha manifestat l'interès pel nou polígon, l'automobilística Hispano Suiza, també pertany al grup. A més els habitatges projectats són de tipus unifamiliar amb piscina i jardí", afegeixen. 

Per tot plegat, demanen a l'Ajuntament de Peralada i a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona que "vetlli per la legalitat urbanística" i no es tiri endavant la proposta.  


La CUP-AMUNT defensarà a Palamós la conservació del litoral i la creació del Parc Natural dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava

La CUP-AMUNT defensarà a Palamós la conservació del litoral i la creació del Parc Natural dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava 

La CUP-AMUNT farà una roda de premsa a Palamós en defensa de la Costa Brava demà divendres 2 de desembre, a les 12:00h. al passeig de la Fosca de Palamós 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palamós (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 01/12/2022.- Llegim al portal Llibertat.Cat que la costa catalana actual, poc té a veure amb la de meitat del segle XX. En les darreres dècades de la dictadura franquista va començar el procés de destrucció dels sistemes naturals amb nous centres turístics, càmpings, hotels i segones residències i va continuar el "desarrollismo" franquista durant la Transició i molts dels governs posteriors tant a escala municipal com autonòmica han continuat amb un urbanisme depredador i extractivista. La costa dels Països Catalans es troba en un estat molt delicat a causa de la pressió humana, els temporals i una nefasta gestió de la costa. Tenim un litoral al límit, on les poques parcel·les costaneres que encara no s'han edificat s'han de protegir com un bé comú preuat que cal conservar en plena emergència climàtica. 

Des de Palamós, la CUP-AMUNT amb representació del diputat al Parlament Dani Cornellà, la diputada a la Diputació de Girona Marta Guillaumes i una colla de regidors i regidores de les poblacions costaneres demanaran que s'implementin els acords aprovats el passat mes de juliol al Parlament de Catalunya, promoguts per una moció presentada per la CUP-Guanyem en defensa del medi litoral. Es va aprovar la creació del Conservatori del Litoral i fer efectiva la protecció del 30% de la superfície marina de la mar mediterrània al Principat de Catalunya, entre altres. Així mateix, demanaran la creació del Parc Nacional dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava, proposta presentada com a moció a la Diputació de Girona, que va ser rebutjada per Junts, ERC i PSC. 

Volen posar en relleu la hipocresia de Junts, ERC i PSC, ja que voten a favor de la protecció del 30% de la superfície marítima de la mar mediterrània catalana, però alhora voten en contra de demanar a l'Estat la creació del Parc Natural dels Sistemes dels Canyons de la Costa Brava, una zona amb un important ecosistema marí. Així, s'alineen amb els grans oligopolis energètics i les grans constructores dels macro parcs eòlics marins que volen fer al golf de Roses, grans molins de vent que malmetran el fons submarí. La seva hipocresia i contradicció és segueix veient al Parlament, on ERC, Junts i PSC es posicionen a favor dels grans macroprojectes, però per altra banda hi voten en contra en els Ajuntaments del territori afectat. Aquest fet demostra que fan servir una vara de mesurar diferent a cada institució segons els seus interessos. 


Cursa empresarial per a la construcció d’un parc eòlic marí al davant de la badia de Roses i la costa del Montgrí

Cursa empresarial per a la construcció d'un parc eòlic marí al davant de la badia de Roses i la costa del Montgrí 

Cinquè projecte de parc eòlic al litoral de la Costa Brava Nord 

L'empresa Capital Energy s'afegeix a la cursa per l'eòlica marina i presenta el projecte l'Empordà, que constaria de 34 aerogeneradors per una potència total de 510 megawats  

És la cinquena proposta de parc eòlic marí presentada per a la zona  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 01/12/2022.- Segons Canal 10 Empordà, hi ha una mena de cursa empresarial per a la construcció d'un parc eòlic marí al davant de la badia de Roses i la costa del Montgrí ja que compta amb un cinquè competidor. L'empresa Capital Energy ha entrat al Ministeri per a la transició ecològica del Govern espanyol un nou projecte de parc eòlic marí flotant, aquest batejat com a parc L'Empordà. Projecte que constaria de 34 aerogeneradors amb capacitat per a generar 15 megawats de potència cadascun, el que faria una potència total de 510 megawats. Estarien ubicats a una distància d'entre 15 i 25 quilòmetres de la costa. Més concretament, estarien a 23 quilòmetres de l'Escala i Empúries, a 15 de Cadaqués, a 20 de l'Estartit i a 22 de Roses, segons el document inicial del projecte presentat al Ministeri.  

Capital Energy és una companyia de capital espanyol creada fa vint anys que s'ha dedicat des dels seus inicis a la promoció d'energia eòlica i fotovoltaica. El seu objectiu estratègic és estar present al llarg de tota la cadena de valor de la generació renovable, des de la promoció fins a la construcció, producció, emmagatzament, operació i subministre. És promotora de diversos parcs eòlics arreu de la Península, tots ells de dimensions molt menors al que planteja ara amb el parc L'Empordà.  

Amb aquest ja son cinc els projectes que estan a l'espera de l'aprovació definitiva del POEM (Pla d'Ordenació d'Espais Marítims), un document ministerial que ja acumula un retard de mesos i que genera gran incertesa i rebuig entre amplis sectors del territori per l'impacte que generarà una infraestructura de les dimensions que s'està plantejant. No només els molins, de més de 200 metres d'altura, sinó també aspectes el dany que podrien provocar les fixacions al fons marí i molt especialment també el sistema de transport de l'energia des dels aerogeneradors fins a la connexió amb la xarxa elèctrica.  

Fonts ministerials han apuntat que entre finals d'any o principis del vinent es podria publicar aquest POEM.  

Dels projectes presentats, el que planteja unes dimensions més faraòniques és l'anomenat CATWIND, de l'empresa Cobra, una de les empreses l'entramat empresarial de Florentino Pérez, el qual generaria 1200 MW de potència, més del doble del que planteja el projecte L'Empordà, el més recent, o el Tramuntana, el primer que es va presentar, o el Gavina, avalat per Iberdrola. El cinquè projecte, molt més modest, pensat per a generar 50 MW amb cinc molins, és el presentat per l'empresa basca SAITEC. 


Paulí Pallàs i Latorre

Paulí Pallàs segons el periòdic barceloní "La Publicitat" del 28 de setembre de 1893

Paulí Pallàs segons el periòdic barceloní La Publicitat del 28 de setembre de 1893



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de desembre de 1862 neix a Cambrils (Baix Camp) l'anarquista comunista Paulí Pallàs i Latorre 

Gran lector i un convençut anarquista, passà la frontera del Pirineu Oriental i viatjà molt per l'Hexàgon francès i Itàlia 

A l'Argentina va conèixer Errico Malatesta amb qui va viatjar fins a la Patagònia 

El 24 de setembre de 1893, dia de la Mercè, va llançar dues bombes Orsini al crit de «Visca l'anarquia!» als peus del cavall del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos 

El 6 d'octubre de 1893, va ser afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona 

Paulí Pallàs Latorre: L'1 de desembre de 1862 neix a Cambrils (Baix Camp) l'anarquista comunista Paulí Pallàs i Latorre. El seu pare es deia Pasqual Pallàs, picapedrer de Maella (Matarranya, Franja de Ponent), i la seva mare, Francesca Latorre.  

Va tenir una infància molt dura i va aprendre l'ofici de caixista, convertint-se en un gran lector i un convençut anarquista.  

Passà la frontera del Pirineu Oriental i viatjà molt per l'Hexàgon francès i Itàlia.  

A l'Argentina va conèixer Errico Malatesta amb qui va viatjar fins a la Patagònia. Va residir a Rosario (Santa Fe, Argentina), on va obtenir fama de culte i instruït. Com a anarcocomunista va fer mítings a l'Argentina i se celebra molt el de l'1 de maig de 1890 a Rosario. Segons alguns, l'1 de maig de 1891 va llançar una bomba al Teatre Alcántara de Rio de Janeiro (Estat de Rio de Janeiro, Brasil).  

Perseguit, va tornar a Barcelona, on va retrobar Malatesta que acabava d'arribar.  

Com no va trobar feina, va comprar una màquina de cosir i va fer feines per a una fàbrica tèxtil.  

En aquella època va pertànyer al grup anarquista barceloní «Benvenuto Salud», del qual formaven part Manuel Archs Solanelles i Pere Marbà.  

El 24 de setembre de 1893, dia de la Mercè, va llançar dues bombes Orsini al crit de «Visca l'anarquia!» als peus del cavall del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos y Antón quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a la Gran Via cantonada amb el carrer Muntaner de Barcelona en venjança per les execucions de quatre militants obrers a Jerez de la Frontera (Campiña de Jerez, Cadiz, Andalusia).  

Va causar la mort del guàrdia civil Josep Tous i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general i tres generals de l'Exèrcit espanyol. Amb la confusió dels fets van morir vuit persones més, uns trepitjats pels cavalls dels militars i altres com a conseqüència dels trets efectuats per membres de la Guàrdia Civil. Pallàs no va intentar fugir. Detingut, va ser jutjat per un tribunal militar el 29 de setembre d'aquell mateix any i pocs dies després, el 6 d'octubre de 1893, va ser afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona. Les seves últimes paraules van ser premonitòries: «La venjança serà terrible 

La seva acció vindicativa --l'«Atemptat de la Gran Via», com va ser anomenat-- va tenir molt de ressò i el Congrés Anarquista de Chicago (Illinois, EEUUAA) d'aquell any va justificar la seva conducta.  

Va impressionar la gran enteresa amb la qual va suportar l'execució i els periòdics anarquistes de l'època (La Controversia, El Oprimido, La Revancha), es van fer ressò de la seva figura.  

Va justificar la seva acció contra Martínez de Campos en considerar que era una ofensa contra la Humanitat nomenar-lo capità general de Catalunya.  

Una carta seva autobiogràfica escrita el 3 d'octubre de 1893 va ser publicada un dia després de la seva mort en el periòdic El País.  

Com a fet paradoxal es va donar la circumstància que després de l'execució de Pallàs, el cruel general Martínez Anido va protegir especialment la família de Pallàs: va posar la seva companya, Àngela Vallès Climent, a fer feina de cuinera a casa seva i va protegir el seu fill durant tota la seva vida, que va acabar sent un destacat militant del reaccionari Sindicat Lliure.  

Com a protesta per l'execució de Pallàs, l'anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini al pati de butaques del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, el 7 de novembre de 1893. 



Atemptat de Pallàs segons el periòdic barceloní "La Campana de Gràcia" del 30 de setembre de 1893

Atemptat de Pallàs segons el periòdic barceloní La Campana de Gràcia del 30 de setembre de 1893

 


L’ANC organitza un cicle de xerrades arreu del territori per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

L'ANC organitza un cicle de xerrades arreu del territori per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista 

Els dies 14 de desembre a Sant Feliu de Guíxols i el 16 a Olot 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 01/12/2022.- El cicle de xerrades Horitzó independència: 2023-2025 va començar a Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) i durarà fins a finals d'aquest any amb una vintena d'actes arreu del territori, amb l'objectiu de preparar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc el primer trimestre de 2023. 

L'Assemblea Nacional Catalana està organitzant el cicle de conferències Horitzó independència: 2023-2025 a tot Catalunya per donar a conèixer la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. Aquesta trobada fixarà un horitzó i definirà les condicions necessàries per fer efectiva la declaració d'independència, a més d'identificar quins són els compromisos que cal assumir com a moviment per a fer-la realitat. 

Un escenari d'aquesta magnitud no es pot improvisar: cal definir col·lectivament quines són les actuacions necessàries a desenvolupar, i per això s'hi inclouran les institucions i la societat civil. 

Amb l'horitzó del 2025, l'ANC vol conformar una nova aliança civil i institucional, que permeti fer efectiva, desplegar i defensar una declaració d'independència, legitimada pel referèndum de l'1 d'Octubre i també per la majoria democràtica independentista votada al Parlament de Catalunya. 

Per això, la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista se centrarà en quatre punts: incrementar el suport social i el nivell d'exigència ciutadana sobre la urgència de la independència; definir accions per fer efectiva la independència en un horitzó concret; dissenyar estratègies i alternatives polítiques en cas que l'actual classe política no assumeixi la necessitat de fer la independència en aquesta legislatura; i aconseguir un major suport i reconeixement internacional en cas d'una nova declaració d'independència. 

Les setmanes vinents, l'ANC organitzarà les xerrades a Sant Andreu (Barcelona) el dimarts 13 de desembre, Sant Feliu de Guíxols (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) el dimecres 14 de desembre; Sitges (el Garraf) el dijous 15 de desembre i Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) el divendres 16 de desembres. 


Protestes laborals diàries a l’Ajuntament de Girona

Protestes laborals diàries a l'Ajuntament de Girona 

El personal segueix les accions a la plaça del Vi i anima a participar-hi amb taps a les orelles perquè seran «eixordadores»    

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 01/12/2022.- Llegim al Diari de Girona que Madrenas, Madrenas, caga les peles! es podia llegir en un cartell de la protesta sindical d'un grup de treballadors de l'Ajuntament de Girona que ahir dimecres al matí protestaven a la plaça del Vi. Els treballadors envoltaven un tió que servia com a reclam per a la seva reivindicació i salarial que ja fa mesos que s'allarga. Tot plegat després d'una darrera reunió de la Mesa de Negociació d'on els representants sindicals (Intersindical-CSC, CC.OO, UGT i CSIF) no en van sortir satisfets. De fet, fruït d'aquesta última trobada, s'ha produït un increment de tensió entre les dues parts, que no han afluixat les seves posicions. 

Pel mig, a més a més, s'han posat sobre la taula alguns requeriments del govern de l'Ajuntament de Girona cap als treballadors que protesten cada matí, que no han agradat al col·lectiu afectat. Se'ls hi ha recordat que no poden tirar petards amb l'advertència que la policia identificarà les persones que en tirin i se'ls hi ha recordat que «no es pot accedir a les instal·lacions de la corporació per a manifestar-s'hi». Un grup de treballadors, sobretot els de les brigades i agents de la policia municipal però també d'altres àrees, continua sense l'augment de sou que sí que s'aplicarà a altres companys, i es manifesta diàriament a la plaça del Vi, a les deu del matí, sota el pretext que és l'hora d'esmorzar per reivindicar allò compromès. Durant la protesta solien entrar al pati interior de l'edifici consistorial. 

A més a més, des del govern municipal, s'ha indicat que el temps permès per esmorzar són 25 minuts i que s'ha de fitxar de manera adequada i s'ha explicat que les sol·licituds per manifestar-se s'han de tramitar a través d'una petició o d'alguna manera prevista a la normativa que ho regula. 

Els treballadors segueixen demanant l'increment de salarial pactat i aprovat després de la Valoració dels Llocs de Treball i el govern municipal manté que ha fet tot el que està al seu abast legal. Ara, aquest seguit de requeriments cap als treballadors han estat enteses pels sindicats com a «amenaces» i un intent de coartar «la llibertat d'expressió i manifestació del personal municipal», segons han explicat en una carta dirigida a tots els treballadors de l'Ajuntament. Exigeixen una «disculpa pública» de l'equip de govern municipal i adverteixen que en lloc de desanimar-los «ens anima a buscar noves vies imaginatives per continuar endavant amb més força que mai». 

També expliquen que davant de les «traves que s'estan posant» per poder assistir a les protestes diàries en format d'esmorzars, es convertiran en «assemblees diàries» a la plaça del Vi que convocarà, de moment, la Junta de Personal. En aquest sentit, els sindicats recorden que el conveni estableix 18 hores s'assemblea anual per cada òrgan de representació (comitè i junta) i 18 hores a cada secció sindical, «essent el dret de cada treballador a assistir a quantes vulgui». Finalment els sindicats exposen: «Continuarem fent protestes eixordadores» i recomanen als treballadors a «portar taps per a les orelles».