dissabte, 4 de febrer de 2023

Protesta de CATAC a les portes de l’Hospital de Santa Caterina, a Salt

Protesta de CATAC a les portes de l'Hospital de Santa Caterina, a Salt 

Queixes sindicals a causa del conveni propi de Metges de Catalunya amb el Departament de Salut de la Generalitat 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 04/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que treballadores i treballadors convocats per CATAC van protagonitzar dimecres una concentració de protesta sindical a les portes de l'Hospital de Santa Caterina, a Salt (Gironès, comtat de Girona), per mostrar el seu malestar contra l'acord entre el Departament de Salut i Metges de Catalunya perquè "es prescindeix de la resta de categories i es tracta d'un conveni insuficient i desigual". Per això es demanen millores "per a tothom". 


Salvem Solius no vol que l’abocador sigui un pas de deixalles

Salvem Solius no vol que l'abocador sigui un pas de deixalles 

Encara que cessi el dia 12 l'activitat de l'abocador, defensen que el TSJC hi va trobar a faltar autorització ambiental 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 04/02/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les deixalles de 15 municipis del Baix Empordà i el Gironès deixaran de dipositar-se a l'abocador de Solius (Llagostera/Santa Cristina d'Aro) a partir de diumenge de la setmana vinent, però a partir de l'endemà els camions de 14 de les poblacions --llevat de Torroella de Montgrí, que anirà a Pedret (Alt Empordà)-- continuaran fent servir les instal·lacions com a planta de transferència per organitzar, des d'allà, expedicions cap als centres de tractament de Lloret de Mar i Vacarisses. 

És una solució que en diuen "provisional", a la qual s'oposa l'entitat Salvem Solius, que va forçar als jutjats les sentències de clausura de l'abocador i creu que amb aquesta mesura es "pretén evitar el compliment de la sentència i l'associació sol·licitarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la seva nul·litat". 

L'associació sosté que les instal·lacions complementàries del complex "no disposen d'autorització ambiental, perquè aquesta autorització fou anul·lada per la sentència del 7 de juliol del 2020", i a banda de la planta de compostatge s'ampliarien a les premses i espais de pretriatge i descàrrega. Critiquen, a més, l'absència de la garantia d'un milió per pagar la clausura --per part del Consorci o l'empresa gestora GBI-- i insten la Generalitat a sancionar la societat, d'acord amb el contingut de la resolució judicial. Per Salvem Solius, l'acord del Govern de la Generalitat per salvar la prestació dels serveis als municipis habilita que "l'actual empresa explotadora del Complex de tractament de residus de Solius pugui continuar explotant-lo sense disposar d'un contracte públic vàlid i vigent, beneficiant directament a aquesta empresa". 

Santa Cristina d'Aro, amb l'ARC 

Per la seva banda, l'equip de govern municipal de Santa Cristina veu bé l'alternativa facilitada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i agraeix la clausura de l'abocador, que era una reivindicació històrica i recurrent del municipi. Segons comentava ahir el regidor de Medi Ambient, David Segarra: "La solució que se'ns proposa ens sembla correcta i adequada ja que no només ens permetrà continuar amb el servei de recollida sinó que, a més, millora el procés ja que els residus aniran a una planta de tractament abans d'arribar a l'abocador". Amb aquest nou sistema s'evitarà que grans quantitats de rebuig vagin a parar a l'abocador, ja que se separaran abans.  

D'altra banda, el director de l'ARC, Isaac Peraire i Soler, també va anunciar que s'incrementarà en 18 euros el cost per tona de rebuig, que passarà dels 118 als 136 euros. En aquest sentit, el consistori compta que aquest augment total, pel que fa al municipi de Santa Cristina d'Aro, "serà d'uns 30.000 euros a l'any, aproximadament, un import que s'ha reduït dràsticament gràcies a la implantació del porta a porta el passat mes de desembre de 2022".El govern local d'ERC i JxCat recorda les dades anunciades a mitjans de gener: "Gràcies al nou sistema de recollida selectiva instaurat al nucli de Santa Cristina d'Aro, s'ha disminuït la quantitat de tones recollides pel que fa a la fracció del rebuig en un 30 %, tenint en compte el còmput global del municipi. És precisament aquesta reducció la que ha fet disminuir el cost que ha d'assumir el consistori, que seria d'uns 50.000 euros si no s'hagués implantat el porta a porta".Pel que fa a aquests 30.000 euros d'increment, el consistori informa que "seran assumits pels pressupostos generals de l'Ajuntament, de manera que no afectaran a nivell econòmic a la ciutadania. Tampoc ho faran a nivell de servei, que continuarà funcionant com fins ara". 


La Plataforma Aturem la Guerra projecta a Banyoles el documental 'Dixan' per denunciar que "el racisme encara és vigent"

La Plataforma Aturem la Guerra projecta a Banyoles el documental 'Dixan' per denunciar que "el racisme encara és vigent" 

Recull el testimoni de quatre persones extradides a Algèria acusades de terrorisme sense proves 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 04/02/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques de Girona ha projectat aquest dissabte a les sis de la tarda el documental 'Dixan' a Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú). Ho ha fet coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Estany, en què es van detenir a Catalunya 23 persones per estar suposadament vinculades amb el jihadisme. Durant els escorcolls a les cases, no es van trobar armes ni substàncies químiques, sinó detergents. Per això, se'ls va anomenar 'Comando Dixan'. Cinc dels detinguts van ingressar a presó i van acabar sent deportats a Algerià, on l'agost del 2015 diversos membres de la plataforma es van desplaçar per retrobar-se amb aquestes persones i fer un documental del seu cas. 

Els membres de l'anomenat 'Comando Dixan' que apareixen al film són Ali Kasouka, Souhil Kasouka, Mohamed Amine Benaboura Zacaria i Mohamed Tahraoui. "El documental neix amb l'objectiu de visibilitzar un cas de vulneració de drets per part de l'Estat", relata l'integrant de la Plataforma Aturem la Guerra i de l'Espai Antiracista, Mostafà Shaimi. També explica que des de la plataforma es va entendre el cas "en clau de racisme". 

La projecció s'ha fet coincidir amb el vintè aniversari de l'Operació Estany com a iniciativa local de la gent de Banyoles "que han volgut rememorar el cas". Tal com explica Shaimi, "Banyoles ha estat un municipi clau de l'Operació Estany, que es referia al municipi". La majoria de les persones investigades pel cas eren veïns i veïnes de la capital del Pla de l'Estany. "Ho han volgut fer per una qüestió història, però també per denunciar que aquest racisme encara és vigent", denuncia el membre de l'Espai Antiracista. 

Operació Dixan 

El 24 de gener del 2003, es van detenir 23 persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien al Principat de Catalunya per suposada vinculació amb Al-Qaida i tinença d'armes químiques. Les detencions es van fer en el marc de l'Operació Estany, en un moment en què el govern de José María Aznar necessitava fer present l'amenaça jihadista per justificar la participació espanyola a la guerra de l'Iraq. 

Durant els escorcolls a casa de les persones detingudes, la policia no va trobar armes químiques, sinó detergent. Per això, es va batejar el fenomen com a Operació Dixan i la gent va començar a mobilitzar-se al carrer per reclamar la posada en llibertat d'aquestes persones. El Govern espanyol no va voler reconèixer l'error i, tot i que en un primer moment els va deixar anar a tothom, va acabar jutjant sis dels detinguts a l'Audiència Nacional el 2004. Un va quedar absolt i la resta van complir condemnes d'entre sis i nou anys de presó. Un cop acabada la reclusió penitenciària, se'ls va deportar a Algèria per l'aplicació de la Llei d'Estrangeria. 

El 2015, la Plataforma Aturem la Guerra es va desplaçar fins a Algèria per rodar un documental sobre el cas. Va poder parlar amb quatre dels cinc encausats per l'Operació Estany. El documental, que es va finançar gràcies al micromecenatge, té una durada d'una mica més d'una hora. 'Dixan' es va estrenar per primera vegada el 2016. 

Aquest dissabte, després de la projecció al bar La Porta del Món de Banyoles, s'ha fet un col·loqui en el qual han participat un dels membres del 'Comando Dixan', Mohamed Amine Benaboura Zacaria (en connexió des d'Algèria); l'advocat Benet Salellas i quatre membres de la plataforma, Pere Cortada, Quim Gubau, Sílvia Rispau i Mostafà Shaimi. 

En referència a la situació dels extradits, Shaimi ha dit que "és difícil que puguin tornar a Catalunya perquè l'extradició és per terrorisme i s'entén per lògica de l'Estat que, quan una persona és acusada per aquesta causa, pugui difícilment tornar a entrar". 


Juan Castillo Guerrero

Juan Castillo Guerrero (1990)

Juan Castillo Guerrero (1990)


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1934 neix a Málaga l'anarcosindicalista Juan Castillo Guerrero 

Passà la frontera del Pirineu Oriental com emigrant i en decurs dels anys seixanta del segle XX milita en la Federació Local d'Evreux (Eure) de la CNT-AIT en l'Exili 

Juan Castillo Guerrero: El 4 de febrer de 1934 neix a Málaga (Málaga - Costa del Sol, Málaga, Andalusia) l'anarcosindicalista Juan Castillo Guerrero. El seu pare es deia Cristóbal Castillo i la seva mare, Francisca Guerrero.  

Passà la frontera del Pirineu Oriental com emigrant i en decurs dels anys seixanta del segle XX milita en la Federació Local d'Evreux (Eure, Alta Normandia) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Entre el 10 i el 12 de novembre de 1967 fou delegat de la CNT-AIT en l'Exili en el Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que se celebrà a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

En morir el dictador Francisco Franco, s'instal·là amb la seva família a Màlaga i fou un dels fundadors del Sindicat del Transport de la CNT-AIT de la ciutat. Després va ser nomenat secretari de la Federació Local de Màlaga de la CNT-AIT.  

Durant els anys vuitanta del segle XX col·laborà en diverses publicacions, com ara Cenit, CNT i Tierra y Libertad.  

Entre el 12 i el 16 de gener de 1983 fou delegat en el VI Congrés de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona.  

Juan Castillo Guerrero va morir el 17 de juny --algunes fonts citen erròniament el 16 de juny-- de 1991 a la Creu Roja de Màlaga i va ser inhumat a Álora (Valle del Guadalhorce, Malaga, Andalusia). 


Amadeu Comas Bayol

Amadeu Comas Bayol

Amadeu Comas Bayol



El 4 de febrer de 2021 es va publicar que "el 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès l'anarcosindicalista Amadeu Comas Comas". Ara tenim més dades: el segon llinatge era Bayol en comptes de Comas. Així que el nom era Amadeu Comas Bayol. Va morir a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc el 16 de març de 1994 en comptes del 6 de març. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista Amadeu Comas Bayol --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Comas-- 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar a les fortificacions a la frontera francobelga, on va caure presoners dels alemanys i passà per camps nazis de l'Alta Àustria, fins el seu alliberament per soldats nord-americans el 5 de maig de 1945 al de Gusen  

Amadeu Comas Bayol: El 4 de febrer de 1921 neix a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista Amadeu Comas Bayol --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Comas--. El seu pare es deia Martí Comas i la seva mare, Antònia Bayol. 

Si vols llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Amadeu+Comas]. 


Blas Fabre Domínguez

Necrològica de Blas Fabre Domínguez apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 21 de maig de 1979

Necrològica de Blas Fabre Domínguez apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 21 de maig de 1979


El 10 d'abril de 2020 es va publicar que "el 10 d'abril de 1979 mor a Sent Jòri (Alta Garona) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. Havia nascut cap el 1907 a Épila (Valdejalón)". Ara tenim més dades: el 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez 

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, i va ser internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja, on van ser tancat junt a centenars de soldats de la 26 Divisió 

Blas Fabre Domínguez: El 4 de febrer de 1907 neix a Épila (Valdejalón, Zaragoza, Aragó) l'anarcosindicalista Blas Fabre Domínguez. El seu pare es deia Fernando Fabre i la seva mare, Mónica Domínguez. 

Si vols llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Blas+Fabre+Dom%C3%ADnguez]. 


Erico Pedrazzini

Necrològica d'Erico Pedrazzini apareguda en el periòdic parisenc "Solidaridad Obrera" del 10 de desembre de 1949

Necrològica d'Erico Pedrazzini apareguda en el periòdic parisenc Solidaridad Obrera del 10 de desembre de 1949



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de febrer de 1900 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista i anarcosindicalista Erico Pedrazzini, també conegut com Henri Pedrazzini 

Cap a 1931, després de passar des de la Catalunya Nord la frontera del Pirineu Oriental, s'instal·là a Sabadell 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental   

Erico Pedrazzini: El 4 de febrer de 1900 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista i anarcosindicalista Erico Pedrazzini, també conegut com Henri Pedrazzini. El seu pare es deia Carlo Pedrazzini i la seva mare, Teresa Pisocris.  

Per la seva militància va ser encalçat pels escamots feixistes i hagué de fugir d'Itàlia.  

Després de recórrer diversos Estats europeus, després de passar la frontera del Pirineu Oriental, cap a 1931 s'instal·là a Sabadell  (Vallès Occidental).  

Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, lluità als fronts en les columnes confederals.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de Viena del Delfinat (Delfinat, Arpitània) de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT).  

Erico Pedrazzini va morir el 10 de novembre de 1949 a l'Hospital Lucien Hussel de Viena del Delfinat.  

Cal no confondre'l amb Enrico Giovanni Pedrazzini (1902-?), també militant anarquista que lluità en la «Columna Ascaso». 


Activitats de la setmana del 6 al 12 de febrer a l'anònims

Presentació del llibre:
1969
Eduard Márquez
Dimecres, 08/02/2023 a les 18.30 hores
L'autor conversarà amb Miquel Colomer, llibreter i militant antifranquista.



En 1969 Eduard Márquez ha volgut plasmar l'ambient polític i social que es vivia en 1969 a Barcelona, moment en el qual es pot parlar de l'inici de la fi de la dictadura franquista. És el retrat d'una ciutat convençuda que un altre món era possible, que la revolució que havia fracassat en altres llocs podia tenir una última oportunitat aquí".Márquez fa ús de documents d'arxiu (notícies de premsa, informes de policia, documents clandestins) i de testimonis per a compondre el mosaic d'una Barcelona en tota la seva complexitat: el combat polític, de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, amb armes i sense; la lluita obrera, veïnal i estudiantil; les reivindicacions de les dones, dels homosexuals i dels presos; l'experimentació artística; el rupturisme familiar i sexual; la reivindicació ecològica; la cerca espiritual, i la conquesta del carrer i dels espais públics amb manifestacions, festes i concerts.1969 ens ajuda a entendre un moment històric que sovint s'ha construït de manera monolítica en l'imaginari col·lectiu. A través d'aquesta pluralitat ens ajuda a entendre també la pluralitat del present, i intuir el perquè de la nostra realitat actual.

----------------------------------
Presentació del llibre: 
Manual de militància dentro y fuera de la cárcel
GEORGES IBRAHIM ABDALLAH
amb Iñaki Gil de San Vicente, autor del pròleg i un militant de boltxe
Dissabte, 11/02/23 a les 18 hores



Georges Ibrahim Abdallah és un militant comunista, antisionista, antiimperialista, internacionalista, detingut en l'Estat francès el 24 d'octubre de 1984 a Lió, la qual cosa fa que sigui el pres polític que més anys porta en la presó en l'Estat francès i a Europa. Georges és un militant de la resistència palestina que va militar primerament en el Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPLP) i després en l'organització marxista antiimperialista Fraccions Armades Revolucionàries Libaneses. La detenció de Georges Ibrahim Abdallah és l'inici d'una llarga representació teatral polític- judicial, cadascun dels actes del qual constitueix un escàndol d'Estat: canvi d'un motiu d'acusació a un altre, pressions dels Estats Units i Israel a la justícia francesa, incompliment de la paraula de l'Estat, l'advocat de l'acusat que treballa per als serveis secrets francesos, un detingut que podia ser posat en llibertat, però al qual es manté a la presó a causa de pressions constants dels Estats Units i d'Israel. A aquest llibre de Saïd Bouamama li hem posat el títol de Manual de militància dins i fora de la presó perquè la lluita que Georges Ibrahim Abdallah porta des que va començar en el seu Líban natal fins que va ser detingut en l'Estat francès és un exemple de militància revolucionària. Saïd Bouamama no sols explica els avatars de Georges al llarg d'aquests anys de presó, sinó que ens presenta a un militant revolucionari que no ha deixat de ser-ho en cap moment. Com moltes persones militants abans que ell, no concep el seu empresonament com una ruptura o una treva de la seva lluita militant, sinó com una modificació forçada de les condicions d'aquesta lluita. Segons Georges Ibrahim Abdallah, la solidaritat amb les i els presos polítics en general i per a exigir la posada en llibertat de la seva persona en particular no es pot separar de la solidaritat amb les víctimes de la repressió de l'Estat en els barris populars ni de la solidaritat amb les persones militants dels moviments socials. L'ideal de solidaritat de Georges Ibrahim Abdallah no és ni moral ni parcial, és materialista i sistèmica, és a dir, s'arrela en l'anàlisi de la crisi general del capitalisme i del procés de "fascistización" que li acompanya. Georges Ibrahim Abdallah ens diu: «Vint anys després ja no els interessen les nostres organitzacions de lluita, que ja no existeixen, sinó la nostra memòria col·lectiva i, més enllà d'això, una part del patrimoni de l'esquerra revolucionària internacionalista. L'objectiu és aniquilar l'experiència de lluita que es va desenvolupar durant dues dècades a Europa i Orient Mitjà»
--

 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

divendres, 3 de febrer de 2023

Manuel Huet Piera

Manuel Huet Piera (1938)

Manuel Huet Piera (1938)



El 24 d'octubre de 2021 es va publicar que "Manuel Huet Piera va morir el 24 d'octubre de 1983 --algunes fonts citen erròniament 1984-- a la Residència Sanitària de Lleida, després d'haver patit un accident de circulació, i va ser inhumat a Tolosa de Llenguadoc". Ara tenim més dades: el 3 de febrer de 1907 neix a Aiora (Vall de Cofrents, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i guerriller llibertari Manuel Julià Huet Piera. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 3 de febrer de 1907 neix a Aiora (Vall de Cofrents, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i guerriller llibertari Manuel Julià Huet Piera 

Militant de la CNT-AIT i de la FAI, el febrer de 1939 participà en l'evacuació de ferits i de part del Tresor Artístic cap a l'Estat francès i l'allotjà amb Josep Vidal Coma a Perpinyà, Bordèu, París i Besièrs   

Milità en la Federació Local de la CNT en l'Exili de Ceret, on va fer costats els grups d'acció de guerrillers llibertaris que s'internaven a l'Interior del Principat de Catalunya  

Manuel Huet Piera: El 3 de febrer de 1907 neix a Aiora (Vall de Cofrents, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i guerriller llibertari Manuel Julià Huet Piera --algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Riera--, conegut com El Murciano. Fill d'una família burgesa, el seu pare es deia Manuel Huet i la seva mare, Maria Piera. 

El 24 d'octubre de 1983 va morir a Lleida (Segrià, Terres de Ponent) en un accident de circulació Manuel Huet Piera. La seva última residència fou a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló).  

Si vols llegir la seva biografia: 

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Manuel+Huet+Piera].  


dijous, 2 de febrer de 2023

L’atur s’enfila a les comarques gironines

L'atur s'enfila a les comarques gironines 

La demarcació de Girona encapçala l'augment de l'atur al gener amb un increment del 2,24% i frega els 33.000 persones desocupades 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 02/02/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'atur s'enfila a les comarques gironines i la demarcació tanca el desembre sumant 722 persones desocupades, la pràctica totalitat dels quals es concentren al sector serveis (conseqüència directa de la fi de la campanya de Nadal). En percentatges, això suposa un increment del 2,24%. Percentualment, és el més elevat de tota Catalunya i gairebé supera en un punt la mitjana del país (on la desocupació ja pujat un 1,53%). A les comarques gironines, ara hi ha 32.952 persones que busquen feina. En paral·lel, l'afiliació a la Seguretat Social també baixa; en aquest cas, un 1,38%. Tan sols durant el gener, la demarcació ha perdut 4.636 afiliats. Per contra, però, durant l'últim mes s'han signat 1.085 contractes més que al desembre del 2022. 

El mercat laboral de la demarcació de Girona nota l'acabament de la campanya de Nadal, que l'arribada de les rebaixes -moltes botigues, les havien avançades- no ha contribuït a pal·liar. Segons recullen les dades del Ministeri de Treball, el territori tanca aquest gener amb 722 desocupats més, cosa que traslladat en percentatges suposa un increment del 2,24%. 

L'augment de l'atur s'explica, en gran part, per la dependència que l'economia de les comarques gironines té del sector serveis. Perquè dels que s'han inscrit a llistes, la pràctica majoria (fins a 680) provenen del terciari. Un sector, precisament, dins el qual s'hi troba el comerç. 

Si l'increment del 2,24% de persones desocupades es posa en relació amb la resta del país, percentualment les comarques gironines se situen al capdavant del Principat de Catalunya. Són el territori on l'atur s'ha enfilat més aquest gener. Per darrere s'hi situen la demarcació de Tarragona (+2,04%), la de Lleida (+1,76%) i la de Barcelona (+1,34%). I de fet, si la xifra de la de Girona es compara amb la mitjana catalana, la demarcació pràcticament la supera amb un punt (+1,53%). 

Si es passa la lupa per sectors, a banda del terciari, la indústria gironina també tanca el gener sumant 25 aturats més. Per contra, però, tant l'agricultura com la construcció redueixen desocupació. Però el descens és tan minso -16 treballadors en el primer cas, i 14 en el segon- que no contribueix ni de bon tros a pal·liar l'increment registrat al sector serveis. 

Ara mateix, a les comarques gironines ja freguen els 33.000 desocupats (en concret, el gener es tanca amb 32.952). I progressivament, tot i que encara la xifra és més baixa que la del gener del 2022, la diferència es va reduint. En comparació amb ara fa un any, a la demarcació hi ha 3.146 desocupats menys (-8,72%). 

4.636 afiliats menys 

El mercat de treball de les comarques gironines suma persones aturades i, de retruc, també perd afiliats a la Seguretat Social. Segons recullen les dades del Ministeri, durant el gener l'afiliació ha baixat un 1,38%. En aquest cas, però, aquest percentatge es veu superat pel de Tarragona (on aquí el descens ha estat del 2,07%). Sí que se situa, però, per damunt de les demarcacions de Barcelona i Lleida (on la baixada d'afiliació s'ha situat en -1,20% i -0,87%, respectivament). 

Durant el gener, les comarques gironines han perdut 4.636 afiliats. És un símptoma que indica com les dificultats econòmiques per la inflació i l'alça de preus de l'energia es tradueixen en destrucció de llocs de treball. 

A la demarcació de Girona ara hi ha 330.701 afiliats a la Seguretat Social. Malgrat la pèrdua d'aquest gener, encara continuen situant-se per damunt dels que hi havia ara fa un any. En concret, un 2,52% més. 

Més desocupació i menys afiliats a la Seguretat Social, però, en aquest cas no s'han traduït també en menys contractes. Segons recull l'estadística del Ministeri, durant el gener a la demarcació se n'han rubricat 16.242, cosa que suposa un increment del 7,16% si es compara amb el mes anterior (en concret, 1.085 més). 

Ara bé, si la xifra es posa en relació amb la d'ara fa un any, la diferència és aclaparadora. Perquè els contractes signats aquest gener del 2023 arriben a situar-se fins a un 22,82% per sota dels que es van tancar durant el mateix mes del 2022 (en concret, en són 4.801 menys). Per tipologies, gairebé la meitat dels contractes signats al novembre (7.562) han estat indefinits; i la resta, temporals. 


Girona acull diumenge una manifestació contra la caça

Girona acull diumenge una manifestació contra la caça 

Començarà a les dotze del migdia a l'esplanada de la Copa de la Devesa simultàniament amb 44 ciutats més 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 02/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que Girona serà diumenge una de les 45 ciutats de l'Estat espanyol que se sumarà a la convocatòria de rebuig a la caça i en favor de "la protecció de tots els gossos".  

Aquest 5 de febrer, a les dotze del migdia, hi ha prevista una manifestació per diferents carrers de Girona per demanar la fi de l'activitat cinegètica. La convocatòria va a càrrec de la Plataforma NAC (No a la Caça) i a Girona la sortida serà des de l'esplanada de la Copa, del parc de la Devesa, com en els darrers anys. 

Aquest any el focus es posarà en la Llei de protecció Animal per reclamar que tots els animals, com ara els gossos utilitzats per caçar, hi han d'estar inclosos. "Una llei que ha de servir per protegir tots els animals per igual, i especialment els més vulnerables, assetjats, maltractats i abandonats, els animals utilitzats en activitats cinegètiques", expliquen des de la Plataforma NAC. 

La convocatòria de 2023 és la més nombrosa fins ara, convocant manifestacions a 45 ciutats de l'Estat espanyol i en divuit internacionals el diumenge 5 de febrer a les dotze del migdia. Hi haurà des de les principals capitals fins a ciutats més petites. A més, s'hi uniran poblacions d'Alemanya, l'Estat francès, Holanda, Bèlgica, Itàlia, Polònia, Suïssa, Eslovènia i Croàcia. 

La Plataforma NAC organitza des del 2011 una manifestació cada febrer que ja ha assolit una escala internacional. Aquesta plataforma lluita "contra la caça en totes les seves modalitats i té com a "objectiu immediat" posar fi a la "caça amb llebrers i altres races". 


L’Ajuntament de Girona evita el desnonament de tres famílies d’un edifici de Sant Narcís

Els veïns afectats i representants de la PAH després de sortir de la reunió a l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Girona evita el desnonament de tres famílies d'un edifici de Sant Narcís 

L'Ajuntament, en constant contacte amb la Sareb, propietari d'aquest bloc de pisos, va aconseguir que no es produís el llançament del passat 14 de desembre i treballa perquè tots els afectats puguin signar un lloguer en les pròximes setmanes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 02/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que dues de les onze famílies afectades per un desnonament que s'havia de produir al número 20-22 del carrer Narcís Monturiol de Girona el passat 14 de desembre ja han signat un lloguer social que les permetrà continuar vivint a l'immoble, propietat de la Sareb. A més, una tercera família també està a punt de tancar un contracte d'arrendament social i l'Ajuntament treballarà perquè la resta de vuit famílies afectades també pugui signar un contracte que els garantitzi poder continuar vivint al seu pis. «No descartem que hi hagi més lloguers socials» a aquest edifici, indicava la regidora d'Habitatge, Annabel Moya. Tot i així, també apunta que s'haurà d'estudiar cas per cas. 

El Consistori va tenir coneixement del desnonament d'aquests onze immobles del barri de Sant Narcís el mes d'octubre. Per això, es va posar es va posar en contacte amb la Sareb, per evitar el llançament, inicialment previst pel 14 de desembre. Un dia abans, es va produir la primera reunió entre l'Ajuntament i l'empresa, on es va aconseguir la suspensió del desnonament per un termini de seixanta dies i que es pogués valorar cas per cas. Moya explica que la Sareb ha mostrat sempre «la voluntat de negociar» per «regularitzar» la situació de les onze famílies. En total, el bloc de Sant Narcís té una dotzena d'habitatges. 

Divendres, el Consistori es va tornar a reunir amb l'empresa per conèixer com estava la situació. El resultat va ser que ja s'havien signat dos lloguers socials amb famílies del bloc i que un tercer anava per bon camí. La Sareb també va mostrar la voluntat de regularitzar aquells casos de famílies que també siguin vulnerables. Per obtenir aquest lloguer social cal que els serveis socials determinin que les famílies afectades siguin vulnerables. Llavors, la Sareb els ha d'oferir aquest lloguer social. 

Està per veure encara quina és la situació de les altres famílies afectades. I ara, l'Ajuntament ha «sol·licitat ser-hi durant tot el procés», deia Moya, per «assegurar-nos» que la Sareb comença la negociació amb la resta de persones afectades. «La Sareb està responent, però hem d'estar molt atents», concloïa la regidora d'habitatge. En tot cas, en unes setmanes tornaran a reunir-se amb l'empresa per fer seguiment de la situació. 

A més, ahir el consistori també va tenir una reunió amb les veïnes i els veïns afectats i la PAH Girona - Salt per tractar el tema. La representant de la PAH Girona - Salt, Marta Afuera, declarava que havia sortit d'aquesta trobada «contents», perquè l'Ajuntament els havia promès «lluitar» per lloguers «socials i assequibles». 

Defensa del dret a l'habitatge 

En aquesta línia, Moya també explicava que «sempre hem defensat el dret a l'habitatge per a tothom». De fet, el Consistori està treballant perquè els edificis propietat de la Sareb acabin sent municipals, per «evitar desnonaments i evitar regularitzacions». D'aquesta manera es podria posar aquest parc habitatges a disposició de famílies vulnerables perquè el que no volen en cap cas és trobar-se amb pisos «buits». 

Per això, en la reunió d'ahir també es va tractar el tema de l'edifici del barri de Santa Eugènia, que també està en procés de desnonament, tot i que encara està dunt a terme l'execució hipotecària. En aquest sentit, Afuera comentava que van demanar al consistori que «no s'esperin» a què el bloc ja sigui de la Sareb i comencin a treballar per buscar una solució. Aquest cas afecta una vintena de famílies, que van patir un cas d'estafa per part de l'antic propietari, i encara els feia pagar un lloguer. 

La PAH Girona - Salt també va demanar a l'alcaldessa, Marta Madrenas, a qui van trobar un cop acabada la reunió, que Junts també votés a favor de la moció que es presentarà al Parlament de Catalunya on s'exigeixi al Govern espanyol una ordre a la Sareb perquè aturi els processos de desnonaments. Afuera afirma que ERC, En Comú Podem i la CUP Guanyem votaran a favor. 


La PAHC atura el desnonament d'una mare amb dos fills menors d'edat al municipi de Blanes


La PAHC atura el desnonament d'una mare amb dos fills menors d'edat al municipi de Blanes 

«Només vull pagar un lloguer assequible i tenir un sostre digne» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 02/02/2023.- Llegim al Diari de Girona que Rosa Cañameras al balcó de la seu habitatge, amb el braç recolzat a la barana, fixa la mirada cap al principi del carrer mentre espera que arribi la comitiva judicial que ha de determinar si podrà dormir al seu llit o si deixa de tenir un domicili permanent. «Ja són aquí», diu fent un crit a la comitiva de la Plataforma d'Activistes per l'Habitatge i contra el Capitalisme (PAHC) que s'ha concentrat al portal de l'habitatge ubicat al carrer Mesquita de Còrdoba de Blanes.  

En un costat del carrer hi apareixen dos cotxes dels Mossos d'Esquadra juntament amb un tercer vehicle amb la comitiva judicial. Dues dones i quatre mossos d'esquadra s'apropen al grup de persones de la PAHC. Uns metres més endarrere, quatre homes s'ho miren amb expectativa. Refusen dir el seu nom o l'empresa per la qual treballen, però comenten que són els encarregats de canviar el pany en cas que es produeixi el llançament. Un d'ells, exposa que treballa per una companyia subcontractada per Coral Homes -propietària de l'immoble- que ha d'elaborar un informe que determini qui viu en aquell habitatge, indica. Un dels qui l'acompanya, afegeix que «gairebé tots els darrers llançaments són de fons voltor i cada vegada hi ha més màfies de compravenda de pisos per ser ocupats». Coral Homes S.L., que segons apunta la PAHC ha refusat negociar un lloguer social amb l'afectada, s'autodefineix a la seva pàgina web així: «Coral Homes és propietària d'una de les majors carteres d'actius del sector immobiliari. Més de 70.000 immobles distribuïts per tot el territori». 

A Blanes des de 2016 

Cañameras, de 40 anys, va ocupar l'habitatge l'any 2016 i des d'aleshores ha viscut aquí amb els seus dos fills, de 9 i 13 anys. Té un expedient obert a Serveis Socials, cobra la renda mínima i apunta que «no sé què passarà si em fan fora»: «No he fet les maletes ni he recollit la roba perquè confio que es pugui aturar. Tampoc els hi he dit als meus fills, ara són a l'escola i he pensat que era millor afrontar-ho tot tal com vingui», exposa trobant-se al balcó. Es dirigeix cap a l'entrada i esquiva amb la mirada les esportives infantils que hi ha al costat de la porta. «No em va quedar més remei que ocupar. Som tres i els ingressos no m'arriben. Però jo només vull pagar un lloguer assequible i tenir un sostre digne», afegeix.  

La comitiva judicial i un mosso d'esquadra pugen a parlar amb ella i, al cap d'uns instants on es talla la tensió, surten de l'immoble: no hi ha desnonament. Els agents, que reconeixen que tampoc els hi agrada aquesta tasca, enfilen cap als vehicles i marxen. 

Cañameras surt de l'immoble i agraeix a la comitiva de la PAHC el recolzament. Desconeix si hi ha una nova data programada per a un nou llançament. Haurà de trucar als Jutjats per saber si aquesta escena es tornarà a repetir. 

Desnonaments a l'alça 

El portaveu de la PAHC a Blanes, Marcos Martín, exposa que la situació habitacional al municipi «és crítica»: «En la darrera reunió amb Serveis Socials de l'Ajuntament ens van comentar que reben dues notificacions de desnonaments a la setmana. Nosaltres portem cinc llançaments aturats aquest mes de gener, però hi ha molts casos que no ens arriben. En total tenim actius 16 casos, són principalment famílies però també hi ha alguna persona gran sola i gent jove». 

Martín afegeix que «pensàvem que l'alcalde actual faria més, però no ha sigut així. La situació és molt greu, hi ha una onada de casos molt gran i ens toca en un mal moment. La demanda d'habitatge és molt superior i no hi ha pisos socials per a tanta gent. A més, després de la pandèmia hem notat que hi ha menys gent i això ho fa encara més complicat». 


Francisco Bonilla Castillo

Necrològica de Francisco Bonilla Castillo apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 27 de maig de 1986

Necrològica de Francisco Bonilla Castillo apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 27 de maig de 1986



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de febrer de 1929 neix a Almería l'anarcosindicalista Francisco Bonilla Castillo 

En 1949 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental amb Francesca Llonch (Frasquita Llonch), que més tard esdevingué la seva companya 

Francisco Bonilla Castillo: El 2 de febrer de 1929 neix a Almería (Comarca Metropolitana de Almería, Almería, Andalusia) l'anarcosindicalista Francisco Bonilla Castillo. El seu pare es deia Antonio Bonilla i la seva mare, Angustias Castillo.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, el seu pare, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), s'exilià a Àfrica i ja no el tornà a veure.  

En 1943 la seva mare va ser detinguda, empresonada i finalment executada.  

Amb dues germanes i els avis s'establiren a Barcelona. Quan era molt jove entrà a formar part de les clandestines Joventuts Llibertàries barcelonines.  

En 1949 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental amb Francesca Llonch (Frasquita Llonch), que més tard esdevingué la seva companya.  

Milità activament en la CNT-AIT en l'Exili i finalment en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Acabà establert a Aisinas (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Francisco Bonilla Castillo va morir el 28 de març de 1986 en un accident a Vilanava d'Ornon (Girona, Nova Aquitània, Occitània).  

Algunes fonts confonen dades biogràfiques seves amb les de l'anarcosindicalista Francisco Bonilla Barrionuevo, nascut en 1916 a Bérchules (Bérchules, Granada, Andalusia).