MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El neix el 15 de gener de 1913 a Lille (Nord, Alts de França) la pacifista llibertària, ensenyant, ajista, dona lliure Renée Clara Germaine Bienvenu
La parella Bienvenu-Lobry viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista autogestionària i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental
Renée Clara Germaine Bienvenu: El neix el 15 de gener de 1913 a Lille (Nord, Alts de França) la pacifista llibertària, ensenyant, ajista, dona lliure Renée Clara Germaine Bienvenu, en una família de la petite bourgeoisie lilloisa. El seu pare, Victor Philippe Joseph Bienvenu, nascut a Brussel·les (Bèlgica), i la seva mare, Fauconnier Germaine Clémence, nascuda a Lille, feien de pelleters.
Durant la Gran Guerra, poc temps després del naixement del seu germà Albert, el setembre de 1914 el seu pare fou mobilitzat a Bèlgica. La casa familiar s'incendia durant un bombardeig i Renée s'exilià amb la seva mare, la seva tia i el seu germà a Suïssa i més endavant a París (Illa de França). A finals de 1918 la família tornà a Lille on obriren un magatzem de pelleteria.
Renée va fer els seus estudis de primària i secundària a Liceu Fénelon d'Illa. Apassionada per les matemàtiques completa els seus estudis de secundaria a Liceu Faidherbe, que per primera vegada s'acceptava nies a Mathématiques Spéciales,
Després, a la Facultat de Matemàtiques de Lille conegué el militant pacifista i anarquista Henry Marcel Lobry, amb qui es casà el 20 de juny de 1934 a Lille.
En 1933 la parella creà a Lille el Front Universitari Antifeixista (FUA), grup d'estudiants d'esquerres enfrontat als grups estudiantils de dreta, aleshores majoritaris a Lille. Amb el seu company i un petit grup d'amics, distribuí pamflets antifeixistes i periòdics pacifistes, com ara La Patrie Humaine.
En 1934 la parella realitzà un gran viatge de 3.200 quilòmetres en trens d'un mes i mig de durada per Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els Alps, Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), passant per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i arribant a Barcelona, i finalment a Tarascon (Boques del Roine, Provença, Occitània). Marcel Lobry decidí amb la sevaa companya acabar els estudis a Marselha i s'instal·laren en una petita cabana sense aigua ni electricitat a Lei Penas de Mirabèu (Boques del Roine, Provença, Occitània), on ell preparà oposicions a professor de Matemàtiques que aprovà en 1936. El setembre de 1936 Lobry va ser nomenat professor de l'Institut de Gap (Auts Aups, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).
Entre 1936 i 1937 la parella formà part de l'Ateneu Llibertari de Marselha, constituït per una cinquantena de membres (Anne i Henri Dalgon, Martial Desmoulins, Joseph Gleize, Théodore Jean i altres).
En una pausa docent, la parella Bienvenu-Lobry viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista autogestionària i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental.
La parella promocionà el «Col·legi de Treball», grup organitzador de conferències destinades al proletariat.
Apassionats de la bicicleta, la parella realitzà gires, allotjant-se als albergs del Centre Laïc dels Albergs de Joventut (CLAJ). En aquests cercles d'alberguistes (ajistes) la parella conegué Romaine Toussainte Luciani.
L'estiu de 1938 realitzà amb el seu companya un periple turístic amb bicicleta per Itàlia feixista amb la finalitat de testimoniar la situació d'aquest país.
Essent Lobry secretari del Comitè d'Acolliment als Refugiats Espanyols de Gap (Nord, Alts de França), la parella va ser expulsada del seu primer apartament perquè havia allotjat refugiats polítics de nacionalitat espanyola.
A l'inici del curs de 1939 Lobry va ser traslladat a l'Institut Thiers de Marselha, ciutat on s'establí la parella.
En començar el curs de 1940, després de l'armistici amb Alemanya, arran d'una discussió amb el director de l'institut, Lobry presentà la dimissió. A partir d'aquest moment la parella visqué de diverses feinetes i treballs agrícoles a diversos indrets, ajudats pel germà gran del seu company, André Lobry, i la seva mare.
El 29 d'agost de 1943 nasqué a Salenches (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) Claude Lobry, l'únic infant de la parella.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, la parella acceptà l'oferta per a treballar a l'Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) que s'havia de fundar. Després d'embarcar-se la parella cap a Nova York (Nova York, EUA) i passar-hi el Nadal de 1945, s'encaminaren a Bogotà (Colòmbia), des d'on marxaren cap a Quito, on participaren amb altres quatre professors francesos (Edmond Bruel, Michel Conard, Robert Hoffstteter i Julien Martelly), de l'anomenada «Missió Francesa», en aquesta experiència escolar.
En aquesta època la parella aprofità el temps per travessar la serralada dels Andes amb bicicleta.
De bell nou a l'hexàgon francès, el 9 de juny de 1948 la parella se separà.
Treballà dos anys en l'alta costura i en 1949 Renée reprengué suplències de classes de matemàtiques a la zona de les Cluses (Savouè d'Amont, Savoué, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) --física, electricitat i matemàtiques-- a l'Écoled'Horlogerie. Després, durant vuit anys, ensenya un curs complementari per noies de matemàtiques i estenografia, passant de l'ensenyament tècnic al comercial, Demostra aptituds per l'animació en teatre i en dansa practicant regularment amb les seves alumnes. En 1954, aprova el CAP d'ensenyament primari i en fou titular al curs 1955-1956.
Durant una visita amb el seu fill Claude a l'antic camp nazi de Dachau (Baviera, Alemanya) Renée Bienvenu s'interessà per la qüestió algeriana. Participà a reunions, manifestacions i conferències sobre el procés d'alliberament d'Algèria. Es compromet activament contra aquesta guerra colonial. Una vegada fa de «porteuse de valises» pel FLN (Front d'Alliberament Nacional), transportant quaranta milions d'antics francs francesos a Suïssa, però l'essencial de la seva tasca solidària consistia en fer passar la frontera de Suïssa militants algerians perseguits per la DST franceses. Renée organitzà més de 70 passatges de frontera. Durant sis anys actuà en missió els week-ends pel FLN coordinada amb Abdelkader, responsable de la Union Générale des Travailleurs Algériens (UGTA) al Sud-est de França.
Després dels acords d'Évian, anà a ensenyar a Algèria i es retrobà confrontada, una vegada més, davant l'administració francesa per a una reintegració difícil a la metròpoli.
Als 70 anys, Renée Bienvenu va fer un viatge acompanyada del seu nèt en una camioneta F6, transformada en càmping car al taller del Club-bois de la MJC, fins a Noruega. Seguí fins a les illles Lofoten i al cercle polar, el Cap Nord.
En 1992, davant l'anunci de tancament de la Bibliothèque de Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), la Union de Quartier de la que Renée en feia part, amb més de 80 anys, organitzà un «commando du Troisième âge». Renée i altres membres de la Union de Quartier van buidar la biblioteca posant el libres en lloc segur. Durant la nit van penjar pancartes a la ciutat. L'acció tingué un gran ressò mediàtic i la televisió regional li consacrà un reportatge a Grenoble. Renée Bienvenu fou entrevistada a la ràdio. L'alcalde denuncià al president de la Union de Quartier, que fou convocat a la comissaria de policia. Els socis redactaren un text on es reivindicava una responsabilitat col·lectiva i es presentaren en grup a la comissaria. Davant la poca gravetat dels fets no hi hagué acusació i l'alcalde retirà la denúncia a condició de la devolució dels llibres.
A principis dels anys 1990 redactà unes memòries de 180 pàgines.
Renée Clara Germaine Bienvenu va morir el 17 de setembre de 2012 a Troche (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània).
