Catalunya Nord entra en confinament total

Catalunya Nord entra en confinament total 

Macron decreta el confinament de tot l'Estat francès i permetrà que les escoles continuïn obertes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Pla de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 28/10/2020.- Llegim a VilaWeb que el president de l'Estat francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest vespre que Catalunya Nord, així com tot l'Estat francès, tornen a la fase de confinament. Segons que ha dit, la decisió s'ha pres seguint el consell dels experts i per a evitar que els centres sanitaris se saturin. 

Les reunions públiques i privades queden, doncs, prohibides i els establiments oberts al públic han de tancar, excepte els que ofereixen serveis essencials. Així i tot, continuaran obertes les escoles, els llocs de treball essencial i es podrà anar al metge. Macron ha explicat que mobilitzarà les forces i cossos de seguretat de l'estat per a controlar que els ciutadans compleixen les mesures. 

Els bars, restaurants, cinemes i teatres romandran tancats i es prioritzarà el teletreball. Aquest nou confinament s'allargarà, com a mínim, fins el primer de desembre. 

Protestes arreu del Principat de Catalunya per a protestar contra el nou muntatge de la Guàrdia Civil

Protestes arreu del Principat de Catalunya per a protestar contra el nou muntatge de la Guàrdia Civil 

La protesta ha estat organitzada pels CDR, ANC i Òmnium Cultural, i els partits independentistes hi han donat suport 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Moià (Moianès, comtat d'Osona) 28/10/2020.- Llegim a VilaWeb que les places dels pobles i ciutats del Principat de Catalunya s'han omplert de concentracions a partir de les set del vespre per a protestar contra un nou muntatge de la Guàrdia Civil espanyola anomenat Vólkhov que ha implicat la detenció aquest matí de vint-i-una persones, entre les quals els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell, David Madí, Josep Lluís Alay i Josep Campmajó. La protesta organitzada a tot el principat de Catalunya ha estat iniciativa dels CDR, ANC i Òmnium Cultural, i els partits independentistes hi han donat suport. 

Entre les múltiples concentracions d'aquest vespre hi ha les de la ciutat de Girona (Gironès, comtat de Girona), amb tres-centes persones a la plaça U d'Octubre al crit No ens aturaran fins a la República Catalana; a Moià (Moianès, comtat d'Osona), al crit No ens aturaran fins aconseguir la fi de la repressió de l'Estat espanyol. Prou repressió, i a Arenys de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), al crit de No ens aturaran. Prou repressió contra qui lluita,  

Un instant de la concentració a la plaça U d'octubre de Girona contra l'operatiu de la Guàrdia Civil. ACN Un instant de la concentració a la plaça U d'octubre de Girona contra l'operatiu de la Guàrdia Civil

                                           Un instant de la concentració a la plaça U d'octubre de Girona contra l'operatiu de la Guàrdia Civil

Quan la monarquia fa aigües aquestes detencions demostren que el Regne d'Espanya és un Estat fallit  

Tres-centes persones es concentren a Girona contra l'operatiu polític judicial de la Guàrdia Civil 

La plataforma Girona Vota dona suport a l'empresari i membre de la plataforma arrestat, Josep Campmajó 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 28/10/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, tres-centes s'han concentrat a la plaça U d'octubre de Girona per rebutjar l'operatiu desplegat per la Guàrdia Civil contra l'entorn de Puigdemont. 

Girona Vota ha convocat la mobilització per denunciar un "nou atac de la justícia espanyola" contra l'independentisme i per donar suport a l'empresari, escriptor i activista gironí detingut aquest matí, Josep Campmajó, que al migdia ha quedat en llibertat, tot i que no ha participat en la concentració. 

Membres de Girona Vota han llegit el manifest que critica que "l'Estat espanyol, un dia més, demostra que només és capaç d'abordar el conflicte polític amb Catalunya amb operacions policials i amb la repressió" i han recordat els diferents "casos de repressió" que han afectat la demarcació. 

Portaveus de la plataforma Girona Vota han llegit el manifest conjunt contra l'Operatiu Volhov desplegat per la Guàrdia Civil aquest dimecres i que s'ha saldat amb 21 detinguts: "L'operació d'avui, amb una trentena d'escorcolls i detencions d'activistes, empresaris i alts càrrecs del Govern torna a demostrar que la repressió té múltiples cares, però sempre un mateix objectiu, limitar els drets fonamentals de la ciutadania i utilitzar la por per perseguir la dissidència política". 

Al manifest remarquen que l'operatiu d'aquest dimecres "recorda molt els fets del 20-S": "És la mateixa dinàmica des de fa anys; les clavegueres de l'Estat abocades a la persecució de l'independentisme, un projecte polític legítim i democràtic". "Ràtzies policials sense cap mena de fonament, entrant de matinada a les cases de la gent, per detenir persones només perquè pensen d'una determinada manera". 

El manifest insta a donar una "resposta unitària" a "l'amenaça de l'Estat" i a treballar "amb fermesa per seguir endavant cap a la independència". "Per això volem marxar de l'estat espanyol, perquè el nostre projecte independentista no hi té cabuda". 

A banda de llegir aquest manifest, Girona Vota també ha fet referència als diversos "casos de repressió" contra l'independentisme que han afectat les comarques gironines, com el tall de les vies de l'AVE durant la vaga general del 2017 o l'1 d'octubre del 2018, els aldarulls post-sentència o les mobilitzacions del Tsunami Democràtic a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) i a Salt (Gironès, comtat de Girona). 

"Avui la repressió novament ha arribat a Girona amb la voluntat de desmobilització, però una vegada més podem dir que no ho han aconseguit". Girona Vota ha donat suport al membre de la plataforma, l'empresari i escriptor Josep Campmajó arrestat aquest matí: "L'han detingut aquest matí i l'han deixat en llibertat al migdia, després de ser a tots els mitjans i d'haver aconseguit ja la pena del telenotícies. És un nou exemple de manipulació per culpabilitzar l'independentisme i per intentar atemorir el poble català". 

Suspesa la Quina solidària de Pals

Suspesa la Quina solidària de Pals 

L'entitat també remarca la necessitat de fer costat al comerç local, que tan malament ho està passant i posa en valor el suport que sempre ha mostrat cap a l'organització de la mateixa quina 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 28/10/2020.- Segons Ràdio Capital, degut a les darreres normatives adoptades per tal de frenar la propagació de la pandèmia de covid-19, i, tal i com està passant amb tots els esdeveniments que impliquen la reunió de més de 6 persones l'Associació Obrim el Centre Cívic de Pals ha comunicat la suspensió de la Quina Solidària a favor de La Marató de TV3. 

L'entitat afirma que ha esperat el màxim de temps possible en fer aquest comunicat perquè sempre han mantingut l'esperança de poder-la fer. L'evolució de la pandèmia, però, no dona treva. És per això que l'associació anima a tothom qui comptava col·laborar amb la quina, ja fos fent aportacions econòmiques, dotant-nos amb obsequis per confeccionar els premis, o simplement venint a jugar, que es mantingui la col·laboració amb La Marató. 

L'entitat també remarca la necessitat de fer costat al comerç local, que tan malament ho està passant i posa en valor el suport que sempre ha mostrat cap a l'organització de la mateixa quina. 

Prevenció de la pandèmia de covid-19 durant la festivitat de Tots Sants a Torroella de Montgrí

Prevenció de la pandèmia de covid-19 durant la festivitat de Tots Sants a Torroella de Montgrí 

Se seguiran les directrius fixades per Protecció Civil i es desplegarà un dispositiu especial per reforçar les mesures de prevenció sanitàries 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 28/10/2020.- Llegim a la Revista del Baix Empordà que l'Ajuntament i l'empresa concessionària Mémora ja tenen a punt el protocol que s'implementarà aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, per poder permetre una visita segura al cementiri municipal de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries). 

Se seguiran les directrius fixades per Protecció Civil i es desplegarà un dispositiu especial per reforçar les mesures de prevenció sanitàries. Tot i que es mantindran els horaris habituals, perquè es considera que permetran una visita força esponjada, es demana que en la mesura del possible, s'avancin les visites, per tal d'evitar algun moment d'aglomeració durant el cap de setmana. 

S'ha traçat un circuït per ordenar millor els accessos. S'entrarà per la porta principal i se sortirà per la porta del sector nou. A l'entrada hi haurà dispensadors de gel hidroalcohòlic. L'accés estarà supervisat per personal de Mémora, amb l'objectiu que es respectin les mesures de prevenció sanitàries. Durant tots els dies es faran les desinfeccions corresponents i es delimitarà l'espai per asseure's als bancs. 

Recomanacions del PROCICAT per la visita als cementiris: 

Aforament limitat: cal respectar sempre la distància interpersonal d'1,5 metres entre persones no convivents (el que equival a 2,5m² per persona). 

Ús obligatori de la mascareta, excepte per a persones que n'estiguin exemptes per motius de salut i infants menors de 6 anys. 

Utilitzar gel hidroalcohòlic, abans i després de les ofrenes als nínxols. 

Es recomana als usuaris limitar el temps d'estada el cementiri i també restringir l'ús de bancs i seients. 

Està prohibit menjar i beure a l'interior del cementiri. 

Recomanacions del PROCICAT per la celebració de la Castanyada: 

Des de Protecció Civil també ens han traslladat les recomanacions i restriccions que hi haurà relacionades amb la celebració tradicional de la Castanyada: 

No es poden fer festes, ni revetlles amb ball i queda prohibit el consum compartit de begudes alcohòliques a la via pública i a la resta d'espais oberts al públic ("botelló"). 

Es recomana celebrar aquesta festa en família, en grups reduïts (màxim 6 persones, tret que tots siguin convivents). Cal mantenir les distàncies, evitar el contacte físic i fer servir la mascareta, sobretot si es tracta d'espais reduïts i de trobades amb persones amb les quals no s'ha tingut contacte habitual en els últims dies. Es recomana mantenir la ventilació dels espais de reunió. 

Cal complir sempre amb la distància interpersonal d'1,5 m. També s'ha de complir entre taules en activitats de restauració. Les taules han de ser per a 6 persones com a màxim, tret que totes siguin convivents. 

Per a l'elaboració de panellets, cal fer-los respectant els grups de convivència estable definits en els plans sectorials. Abans de començar la preparació i durant l'elaboració cal rentar-se correctament les mans amb aigua i sabó tantes vegades com sigui necessari i dur mascareta. No s'han de compartir productes ni estris si els grups no són convivents. Un cop els panellets estiguin cuits, es recomana cobrir-los o embolicar-los per evitar qualsevol contaminació externa i evitar tocar-los amb les mans. Cal seguir les mesures d'higiene i preparació d'aliments de Canal Salut que trobareu a la pàgina Higiene, conservació i preparació d'aliments. 

No es pot fer l'activitat de "truc o tracte" per la qual els nens i nenes van disfressats casa per casa per demanar llaminadures. 

No es poden fer els passatges del terror esporàdics si no és només amb els grups de convivència estable o en grups de 6 persones com a màxim (comptant actors i participants). 

Cal recordar que una màscara d'una disfressa no substitueix una mascareta de protecció. 

Es poden habilitar parades de venda al carrer de castanyes i panellets complint totes les mesures de seguretat (mascareta, distàncies interpersonals, dispensadors de gel hidroalcohòlic, senyalització, vigilància…). 

Vicente Enfedaque Tormes

Necrològica de Vicente Enfedaque Tormes apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 de gener de 1981

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'octubre de 1911 neix a Alagó (Ribera Alta de l'Ebre, Castelar) l'anarcosindicalista Vicente Enfedaque Tormes 

Durant la Guerra Civil lluità en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (antiga «Columna Durruti»), on formà part d'una unitat de guerrillers encarregada d'operacions a la rereguarda de les línies franquistes al front d'Aragó  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la república Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració, dels establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Vicente Enfedaque Tormes: El 28 d'octubre de 1911 neix a Alagó (Ribera Alta de l'Ebre, Castelar, Saragossa, Aragó) l'anarcosindicalista Vicente Enfedaque Tormes --algunes fonts citen erròniament el seu primer llinatge com Enfadaque--. El seu pare es deia Cirilo Enfedaque i la seva mare, Vicenta Tormes.  

Durant la Guerra Civil lluità en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (antiga «Columna Durruti»), on formà part d'una unitat de guerrillers encarregada d'operacions a la rereguarda de les línies franquistes al front d'Aragó.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la república Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració, dels establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de Bordèu (Girona, Nova Aquitània, Occitània). La seva companya fou Francisca Fort, de qui enviduà en 1950, i es casà de bell nou amb Fermina Pilar Arnas.  

Vicente Enfedaque Tormes va morir el 28 d'agost de 1980 a la Clínica Bel Air del barri de Caudéran de Bordèu.  

Émilienne Léontine Morin

Émilienne Morin (1935)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'octubre de 1901 neix a Angers (Maine-et-Loire) l'anarquista i anarcosindicalista Émilienne Léontine Morin 

Una vegada mort al front de Madrid el seu company Buenaventura Durruti i després d'una temporada treballant a Barcelona al Consell de Defensa, en 1938 retornà a París passant de nou per la frontera del Pirineu Oriental, on desenvolupà una intensa tasca propagandística a favor de la revolució col·lectivista autogestionària dels Països Catalans i l'Aragó 

Émilienne Léontine Morin: El 28 d'octubre de 1901 neix a Angers (Maine-et-Loire, Val de Loire, Pays de la Loire) l'anarquista i anarcosindicalista Émilienne Léontine Morin, coneguda com Mimi i també com Émilienne Durruti.  

Filla d'Étienne Morin, militant anarcosindicalista del Sindicat de la Construcció, freqüentà de ben joveneta els cercles revolucionaris.  

A partir de 1916 entrà a treballar de secretària per al periòdic pacifista Ce qu'il faut dire, alhora que militava en el grup de les Joventuts Sindicalistes de la Sena del XV Districte de París (Illa de França), formant part, a partir de 1923, de la seva directiva.  

En 1924 es casà a Yerres (Essonne, Illa de França) amb el militant anarquista Mario Cascari (Cesario Tafani o Oscar Barodi), del qual es divorcia dos o tres anys després.  

El 14 de juliol de 1927 conegué Buenaventura Durruti Domínguez, a les hores exiliat a París, a la Llibreria Social Internacional del carrer de les Prairies del XX Districte parisenc, i esdevingué la seva companya. El mateix dia, la seva amiga Berthe Faber conegué al mateix lloc el seu futur company Francisco Ascaso Abadía.  

El juliol d'aquell any Durruti va ser expulsat cap a Bèlgica i ella abandonà el seu treball de estenodactilògrafa i el seguí a Brussel·les, lloc on residien semiclandestinament nombrosos anarquistes de nacionalitat espanyola. A Brussel·les va fer especial amistat amb Lola Iturbe i el seu company Juan Manuel Molina.  

La parella visqué com pogué la difícil vida del proscrit, però en 1931, amb la proclamació de la República Espanyola, ambdós marxaren cap al Principat de Catalunya.  

Durant els anys republicans participà activament en nombroses reunions i manifestacions i col·laborà en els periòdics de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El 4 de desembre de 1931 tingué a Barcelona la seva filla Colette, que hagué de criar tota sola ja que el seu company Durruti gairebé sempre estava en fuita o a la presó.  

Gràcies a l'ajuda dels companys, aconseguí una feina d'acomodadora al Teatre Goya de Barcelona i fou Teresa Margalef qui sovint s'ocupà de la petita Colette quan la seva mare treballava.  

Durant la Guerra Civil i la revolució col·lectivista autogestionària, s'integrà en la «Columna Durruti» al front d'Aragó i treballa com a secretària a la seva Caserna General, on fou responsable del Departament de Premsa. Però les necessitats de Colette l'obligaren a abandonar el front, alhora que el seu company marxà cap al front de Madrid (Madrid, Castella la Nova) amb una part de la columna per a participar en la seva defensa i on aquest trobà la mort el 20 de novembre de 1936.  

Després d'una temporada treballant a Barcelona al Consell de Defensa, en 1938 retornà a París passant de nou per la frontera del Pirineu Oriental, on desenvolupà una intensa tasca propagandística a favor de la revolució col·lectivista autogestionària dels Països Catalans i l'Aragó.  

En aquesta època, col·laborà activament amb Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), amb Louis Lecoin i Nicolas Faucier, i en el seu òrgan d'expressió. També col·laborà en Le Libertaire, òrgan de la Unió Anarquista (UA), on publicà els seus records al front aragonès.  

El 22 de novembre de 1938 presidí el míting de commemoració de la mort de seu company, organitzat per l'UA, que tingué lloc al Palais de la Mutualité de París, i on prengué la paraula E. Frémont, Suzanne Levy, Pedro Herrera Camarero i Jules Chazoff.  

Després de la Segona Guerra Mundial establí relació amb els nombrosos militants aleshores exiliats a l'Estat francès.  

Émilienne Léontine Morin va morir el 14 de febrer de 1991 a Quimper (Cornualla, Bretanya), llocalitat on s'havia retirat.  

Emili Geli Clotes

Necrològica d'Emili Geli Clotes apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de març de 1985

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'octubre de 1899 neix a Garriguella (Albera) l'anarcosindicalista Emili Geli Clotes 

Destacat militant ferroviari de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Emili Geli Clotes: El 28 d'octubre de 1899 neix a Garriguella (Albera, Alt Empordà) l'anarcosindicalista Emili Geli Clotes. El seu pare es deia Josep Geli i la seva mare, Joana Clotes.  

Entrà a formar part del moviment llibertari quan encara era molt jove i va ser empresonat durant la dictadura del general miguel Primo de Rivera.  

Ferroviari de professió, milità en el Sindicat de Ferroviaris de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Durant la Guerra civil ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Durant l'ocupació nazi va ser obligat a fer feina per al Servei de Treball Obligatori (STO) i enviat a la base de submarins alemanys al port d'An Oriant (Morbihan, Bretanya).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Puègnautièr (Aude, Occitània) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Carcassona (Aude, Occitània), després Sindicat d'Oficis Diversos de la Regional Exterior de la CNT-AIT, i en la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la CNT-AIT en l'Exili, en la qual ocupà càrrecs directius. La seva companya fou Mercè Teixidor.  

Després de diverses intervencions quirúrgiques, Emili Geli Clotes va morir el 8 de gener --algunes fonts citen erròniament el 28 de gener--de 1985 a la Clínica Bastion de Carcassona.  

Juan Pedro Yániz Ruiz

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'octubre de 1942 neix a Sansol (Lizarrako Merindadea) l'historiador, periodista i llibertari Juan Pedro Yániz Ruiz 

En 1973 participà en l'assemblea al Montseny de diverses posicions cenetistes i llibertàries 

Durant un temps dirigí a Andorra el diari El Poble Andorrà, viatjant a vegades a Perpinyà per la seva feina i també fent contactes amb militants llibertaris exiliats, alguns desplaçats des de París, amics seus a Barcelona 

L'estiu de 1986 edità el diari del Càmping Delfín Verde, a la Fonollera (Torroella de Montgrí). Aquell estiu i entre 1976 i fins els darrers anys de la seva vida va fer curtes estades a la vila de l'Escala i Llançà  

Alguns anys participà als homenatges a Francesc Sabaté Llopart, el 5 de gener, al cementiri de Sant Celoni 

Juan Pedro Yániz Ruiz: El 28 d'octubre de 1942 neix a Sansol (Lizarrako Merindadea, Nafarroa, Euskal Herria) l'historiador, periodista i llibertari Juan Pedro Yániz Ruiz. Petit va morir el seu pare i la seva mare, amb una tia materna, es traslladà a Barcelona, on va créixer Juan Pedro.  

A la Universitat de Barcelona primer estudià Medicina per llicenciar-s'hi final en Filosofia i Lletres, fent-se historiador. Ja de més gran va estudiar periodisme i va treballar en diversos periòdics convencionals a Barcelona, Andorra i Madrid. 

A la Facultat de Medicina va conèixer la que seria la seva companya de tota la vida, Júlia, i milità en el clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), organització constituïda formalment el 9 de març de 1966. Durant l'estat d'excepció franquista de gener de 1969 es va haver d'amagar, En un llistat d'activistes de la Universitat de Barcelona elaborat per la Brigada Regional d'informació Social de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona hi constava com: "Nacido en Sansol (Navarra) el 28-10-1942, soltero, con domicilio en Barcelona. Comunista"(document publicat a la revista SÀPIENS), quan sempre va estar mal vist pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) pel seu allunyament del carrilisme. Tingué relació amb diverses organitzacions clandestines però es significà com a llibertari a partir de lectures històriques en relació al moviment obrer. 

Entre 1972 i 1974 formà part del clandestí col·lectiu llibertari de recull i difusió de notícies Equipo Durruti, amb Octavio Mondelo i Lluís Burró. 

Aleshores establí relacions amb membres del col·lectiu de la Facultat de Filosofia i Lletres d'Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears, sense integrar-s'hi.  

En 1973 participà en l'assemblea al Montseny de diverses posicions cenetistes i llibertàries, fent costat al sector de Negro & Rojo i Crítica i Revolució.  

També, entre 1973 i 1974 participà en la redacció del butlletí clandestí barceloní CNT-INFORMA. 

En aquells anys del franquisme tardà publicava treballs històrics a la revista barcelonina Historia y Vida i a altres publicacions.  

En 1974 publicà el llibre La crisis del pequeño imperio espanyol.  

Mentre estant, inicià la seva feina a la premsa. Durant un temps dirigí a Andorra el diari El Poble Andorrà, viatjant a vegades a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) per la seva feina i també fent contactes amb militants llibertaris exiliats, alguns desplaçats des de París (Illa de França), amics seus a Barcelona.  

De nou tornà a Barcelona durant la denominada Transició i treballà en diverses revistes del moment i en la premsa de l'època. Des de l'estiu 1977 treballà a Barcelona en l'etapa final --de canvi d'orientació i aguntat pels seus treballadors-- del diari de l'Estat, que havia oficialment decaigut, Solidaridad Nacional. S'integrà a vespertí El Noticiero Universal fins que tancà en 1985. Aleshores, l'estiu de 1986 edità el diari del Càmping Delfín Verde, a la Fonollera (Torroella de Montgrí i l'Estartit, Baix Ter, Baix Empordà). Aquell estiu i entre 1976 i fins els darrers anys de la seva vida va fer curtes estades a la vila de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) i Llançà (Albera marítima, Mar d'Amunt, Alt Empordà).  

Col·laborà en el diari barceloní Liberación i després dirigí a Madrid la revista de Renfe durant uns anys. 

Molt especialitzat en l'art del cinema, durant 10 any, abans de la seva jubilació, exercí de crític de cinema en l'edició de Barcelona del diari ABC, publicant-hi també sobre cultura, urbanisme, història i llibres. 

En aquell temps participà com a convidat, sense militar-hi, en la fundació a Barcelona de l'organització catalana Alternativa Llibertària - Moviment Llibertari Ecologista Alternatiu, on hi tenia alguns amics personals del temps del franquisme. 

Una vegada jubilat formà part d'una tertúlia llibertària setmanal que durant uns anys es reunia els dimecres en un despatx de l'entitat Espai Obert, a Sants. Aleshores també participà en els sopars al mateix local de Sants de la revista anarquista dels Països Catalans Rosa dels Vents.  

El cap de setmana dels dies 4 i 5 d'octubre de 2013 participà en les jornades sobre la conveniència de treballar per constituir una "Plataforma d'Organització Anarquista Comunista Catalana", anomenada Trobada Plataformista i celebrada en la sala de les Cotxeres de Sants, a Barcelona.  

Alguns anys participà als homenatges a Francesc Sabaté Llopart, el 5 de gener, al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental). 

A Barcelona, a més dels passes matinals de cinema anava a les sessions del Cinematógrafo La Lluna. Durant uns anys formà part del jurat dels Premis Nunes.   

Publicà, amb Robert Payne, el llibre La espada del Islam. També publicà treballs a la Revista de Historia. 

El divendres 13 de març morí a Barcelona Juan Pedro Yániz Ruiz, a l'edat  de 77 anys, víctima d'una infecció pulmonar i el cos va ser portat al Tanatori de les Corts. L'acomiadament de familiars i amic els migdia del dissabte 14 de març coincidí amb la publicació al Boletín Oficial del Estado del Real Decreto 463/2020, de 14 de març, que declarà "l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada por el covid-19". Aquell mateix matí el diari La Vanguardia publicà la seva esquela.

El temps s'acaba, 30 anys de l'Agenda Llatinoamericana

TRIBUNA LLIURE 

El temps s'acaba, 30 anys de l'Agenda Llatinoamericana 

Jordi Mateu, de l'Agenda 2025, fou l'encarregat de presentar aquest any la versió catalana de l'Agenda Llatinoamericana a Girona. Mateu ens va fer una extraordinària anàlisi explicant quines són les causes i les lluites que hi ha actualment en marxa sobre el canvi climàtic  

És urgent anar cap a un decreixement tècnic-industrial i deixar de consumir matèries nocives que els propagandistes del capitalisme ens estimulen a consumir les 24 hores del dia 

Lluís Bosch Martí [Diari de Girona 26.10.2020] 

Com cada any, a meitat de setembre s'organitza una jornada matinal en què es presenta l'Agenda Llatinoamericana i es munten uns tallers de debats sobre els temes que planteja. Enguany el títol escollit ha estat «Retorn o no retorn, és tard, però és la nostra hora». 

Els darrers anys, aquest acte s'havia fet a l'hospital de Santa Caterina. Enguany, per problemes derivats de la COVID-19, hem hagut de traslladar-nos al claustre del Centre Cultural de la Mercè, on sí que hem pogut penjar murals, pancartes i quatre grans cartells d'homenatge i record al recentment traspassat Pere Casaldàliga, que fou, durant tants anys, juntament amb J. M. Vigil, el gran animador de l'Agenda, una iniciativa que ambdós plantejaren com una eina de reflexió al voltant de temes polítics i socials des d'una vessant constructiva i crítica. 

L'atrezzo artístic de l'acte, com d' habitude, ha estat muntat per l'incombustible Llorenç Carreras i per mi mateix. Ambdós també hem participat en totes les activitats que, val a dir, cada any tenen més nivell, com alçada intel·lectual tenen els prop de 60 articles de rigorosa anàlisi. En aquesta edició, l'Agenda s'endinsa en els aspectes del canvi climàtic enmig d'aquest escenari tan desolador, al·ludint a la responsabilitat i urgència de frenar el punt de no retorn. Malgrat que estem al llindar de l'abisme, l'Agenda fa una crida urgent, qüestionadora i pro positiva per frenar aquesta amenaça encara més greu que les de la COVID-19 i el tsunami tecnològic. 

La crisi global sanitària és només una advertència per mostrar la urgència de prendre's seriosament l'adopció de mesures per frenar el canvi climàtic, que, com adverteix Tariq Baig Vila, «l'emergència climàtica ja és una realitat». Cal adoptar d'una vegada mesures efectives que ens menin cap a un desenvolupament sostenible i, en el camp planetari, és urgent anar cap a un decreixement tècnic-industrial i deixar de consumir matèries nocives que els propagandistes del capitalisme ens estimulen a consumir les 24 hores del dia. 

Cadascun dels prop dels 60 articles que publica l'Agenda d'enguany són del tot recomanables, però d'entre aquests us suggereixo la lectura del que escriu des de Petròpolis l'eminent teòleg Leonardo Boff: «Espiritualitat i eventual fi de l'espècie humana», que és una mena d'editorial que encapçala l'agenda en la quals ens adverteix de les quatre amenaces mortals que hi ha per a la vida a la terra: les armes de destrucció massiva, l'escassetat d'aigua potable, l'escalfament global i la sobrecàrrega de la Terra. 

El problema és greu, com ens alerta l'entomòleg nord-americà E. Wilson: «Si continuem aquest ritme d'explotació de la vida i recursos, a finals d'aquest segle desapareixeran entre 70 i 100 mil espècies vives». Si volem salvar el planeta cal que totes les corporacions capitalistes, però també els ciutadans, ens convencem que la terra i els seus recursos són finits. 

Un altre tema que ens ha cridat l'atenció és la pregunta que es fa des d'Andorra Jordi Corominas: «Hi ha alternativa a l'autodestrucció?». Coincidim amb ell que ens manca una governança global i la participació de les iniciatives locals en la planificació mundial a gran escala. I sobretot, ens cal un moviment ciutadà a escala planetària. 

Els científics ja han assenyalat nou punts geogràfics de no retorn que si no es reverteixen d'aquí uns anys faran impossible la vida a la terra. Són els següents: L'Amazònia, el gel de l'àrtic, l'alentiment de la circulació a l'Atlàntic, la destrucció del bosc boreal o taigà, la destrucció dels coralls, el gel de Groenlàndia, el desglaç del gel de l'est i l'oest de l'Antàrtida i el temible Permafrost (si es fon la capa glaçada del subsol terraqüi s'alliberaran tots els gasos contaminants i virus que emmagatzema). 

I acabarem l'escrit amb les cites d'alguns dels pensadors més actius que han reflexionat més sobre aquest tema, centrant-s'hi sobretot en la crítica als excessos de l'antisocietat que ha impulsat el neoliberalisme, que ens mena a la destrucció de l'ancestral aliança que durant segles hi havia hagut entre l'home i la natura. 

Segons afirma el químic Luis González, el COVID-19 no és el factor que provocarà el col·lapse del nostre ordre social, més aviat serà el canvi climàtic i l'escalfament global el que ens durà al desastre. El famós economista francès Thomas Piketty ja fa anys que reclama un impost sobre el Capital privat. A l'agenda hi ha altres cites fetes per eminències com ara Chomsky, Ramonet, Rifkin... però acabarem amb un pensament de l'activista quebequesa Naomi Klein: «Hem d'evitar la renovada dominació, cinisme i manipulacions que el capitalisme fa de la crisi per crear noves desigualtats. Cal impedir que la pandèmia sigui utilitzada per instaurar una gran regressió mundial que redueixi els espais de la democràcia i normalitzi la cibervigilància de les masses. Per això, plantejo que el canvi climàtic és una batalla entre el capitalisme i el planeta en la qual tots hem d'estar implicats». 

Jordi Mateu, de l'Agenda 2025, fou l'encarregat de presentar aquest any la versió catalana de l'Agenda Llatinoamericana a Girona. Mateu ens va fer una extraordinària anàlisi explicant quines són les causes i les lluites que hi ha actualment en marxa sobre el canvi climàtic. Ja fa alguns mesos que es pot veure per Girona un pòster en què hi ha un rellotge de sorra que va acompanyat d'un lema: El temps s'acaba. No badem! 

Sis noves víctimes mortals de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona, amb 230 persones ingressades, 53 en estat greu i 790 persones contagiades

La Regió Sanitària de Girona suma sis noves víctimes mortals 

Ja han mort 15 pacients en tres dies, hi ha 230 persones ingressades i 53 en estat greu 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) 28/10/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort sis pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 910 en total. Aquests èxitus quatre han tingut lloc en un hospital o sociosanitari mentre que dos no han estat classificats. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 490 total, en residències 262 en total, 131 domicilis i 26 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 23.369 contagiats, 790 més que ahir. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 977 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 1.011 experimentant una disminució de 34 punts. Aquesta xifra suposa més del triple de l'índex de rebrot més elevat registrat durant la primera onada de la pandèmia que va tenir lloc el 23 de març quan es van arribar als 282,39 punts 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (1019,01), el Baix Empordà (1206,91), la Baixa Cerdanya (540,88), la Garrotxa (976,84), l'Alt Empordà (1098,53), el Pla de l'Estany (1498,44), la Selva (826,62) i el Ripollès (795,6). 

Les ciutats amb el risc més elevat són Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) 2.131, que repeteix com a municipi amb la xifra més elevada del Principat de Catalunya; Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú); 1.530, Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú) amb 1.497 i Salt (Gironès, comtat de Girona) amb 1.444. 

Hi ha 230 persones hospitalitzades (catorze més que ahir) de les quals 53 es troben en estat greu (dues més que ahir). 

Fa 7 mesos que una família de Manlleu està confinada per evitar el seu fill, que té una malaltia rara, es contagiï

Fa 7 mesos que una família de Manlleu està confinada per evitar el seu fill, que té una malaltia rara, es contagiï 

El coronavirus-19 podria posar en perill la vida del Lluc, que pateix una miopatia miotubular i que un simple refredat el pot portar a la UCI 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Manlleu (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 28/10/2020.- Llegim a El Periódico i a El Punt Avui que en Lluc Roca, de 7 anys, pateix una miopatia miotubular, una malaltia rara, molt minoritària, que afecta els músculs esquelètics i li impedeix caminar, parlar i respirar per si sol. Des que va néixer, els seus pares pràcticament no se separen d'ell i gairebé no surten de casa. Un simple refredat el va portar a la UCI i ara, amb la pandèmia de coronavirus-19, la família, veïna de la localitat de Manlleu (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona), fa 7 mesos que només trepitja el carrer per anar al metge i a la farmàcia. 

A la casa, només hi poden anar familiars, però es veuen des del jardí, tots amb mascaretes i sense acostar-se a en Lluc. «Les visites s'acabaran amb l'arribada del fred», lamenta la mare, Glòria Humà. 

El coronavirus-19 ha sigut fatal per a aquesta família. «Abans del confinament ja sortíem poc i sempre amb compte, però ara tot s'ha agreujat», explica la mare. Des de l'inici de la pandèmia de covid-19, al març, les úniques sortides són a l'hospital i a la farmàcia. La compra els hi porten a casa.  

Abans de la pandèmia de covid-19, el matrimoni tenia l'ajuda de familiars per cuidar en Lluc. Ara, per minimitzar el risc de contagi, a casa no hi entra ningú. Els familiars que els venen a veure es queden al jardí, sense acostar-se al nen. En Lluc també ha deixat d'anar a l'escola. Una professora ve tres dies a la setmana a fer-li classe des del jardí. «El poc terreny que havíem guanyat, amb els anys, l'hem tornat a perdre», remarca el pare, Àlex Roca. 

Tres casos al Principat de Catalunya 

Segons expliquen els pares d'en Lluc, només hi ha tres casos de miopatia miotubular al Principat de Catalunya, i uns 15 al conjunt de l'Estat espanyol.  

Tot i que en Lluc no té cap afectació cognitiva, la malaltia li impedeix caminar, parlar i respirar per si sol. Això suposa un elevat grau de dependència, ja que al no poder valer-se per si mateix necessita que algú estigui pendent d'ell les 24 hores. La mare està de baixa per poder cuidar-lo i el pare treballa des de casa. 

Crida a la responsabilitat 

La Glòria i l'Àlex expliquen que per un simple refredat el nen va acabar a la UCI. És per això que ara estan fent l'impossible per evitar que el virus entri a casa. I pateixen pel que pugui passar. «¿Què passaria si patís qualsevol complicació i necessités un respirador i els hospitals estiguessin col·lapsats?», es pregunta el pare. «O si un de nosaltres es contagia, ¿qui cuidaria d'ell?» «Només nosaltres sabem comunicar-nos amb ell», afegeix la mare. 

Per aquesta raó, aquesta família fa una crida a la responsabilitat social i a «vigilar». Creuen que encara hi ha gent «poc conscienciada» del perill de la pandèmia de covid-19 i assenyalen: «Quan la pandèmia es descontrola, sempre repercuteix en algú». 

El jutge de vigilància penitenciària avala el tercer grau de Forcadell i Bassa

El jutge de vigilància penitenciària avala el tercer grau de Forcadell i Bassa 

La Fiscalia hi pot recórrer en contra al Tribunal Suprem espanyol 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 27/10/2020.- Segons un despatx de l'agència EFE, el jutjat de vigilància penitenciària ha avalat el tercer grau de la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i de la consellera Dolors Bassa, de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries).  

En dues interlocutòries, el titular del Jutjat de Vigilància Número 1 de Barcelona ha acordat de desestimar els recursos de la Fiscalia, cosa que permet a Forcadell i Bassa de mantenir aquest règim penitenciari, a diferència dels presos polítics dels Lledoners (San Juan de Vilatorrada, Bages, comtat de Manresa). La Fiscalia pot recórrer contra aquesta decisió al mateix jutjat i al Tribunal Suprem espanyol. 

La Fiscalia considera que ni Forcadell ni Bassa, ni la resta de presos polítics, no han evolucionat en el seu "tractament", atès que no han seguit cap programa específic per al delicte de sedició. Reconeixen els fets i les conseqüències, però en cap cas el delicte. En canvi, el magistrat recorda que "el tercer grau no és una gràcia, ni un indult atenuat, sinó una modalitat de compliment" i estableix que l'assumpció dels fets és un indicador de la reeducació i la reinserció. "La gravetat delictiva i el temps de compliment, el delicte de sedició i la pena de dotze anys no són obstacles insalvables si la resposta al tractament penitenciari és l'adequada", afegeix. 

A més, recorda que el tercer grau es va concedir el juliol d'enguany, gairebé dos anys i mig després d'ingressar en presó preventiva, el març del 2018. Així mateix, també esmenta que totes dues han tingut el segon grau amb l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permetia que sortissin unes hores en dies laborables per treballar, fer voluntariat social o atendre familiars. 

Segons el magistrat, Forcadell ha tingut un bon comportament a la presó i s'ha distanciat de possibles riscs de reincidència, ha fet autocrítica sobre els fets del setembre i l'octubre del 2017, cercant alternatives diferents al conflicte. El jutge veu baixos nivells en els factors de risc, bona empatia i òptima estabilitat, diu que no té projectes en l'àmbit polític i, en canvi, sí que té un entorn familiar acollidor i treballa en una entitat social.  

Sobre Bassa, el magistrat diu que no té previst de tornar a la política, que vol treballar fins que es jubili, d'aquí a poc, i atendre la mare i la família. També s'ha implicat en la vida penitenciària ajudant altres recluses i ha fet un màster en Filosofia del Pensament Contemporani. Per tot això, el jutge creu que estan preparades per tenir el tercer grau i el confirma. 

El debat per prohibir el pas de camions de gran tonatge pel nucli urbà d'Olot arriba al ple municipal

El debat per prohibir el pas de camions de gran tonatge pel nucli urbà d'Olot arriba al ple municipal 

Una plataforma demanen que se'ls prohibeixi la circulació en determinats dies i hores 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 27/10/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que la plataforma No és un vial d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) portarà al ple municipal de dijous que ve una moció per reclamar a l'Ajuntament que prohibeixi el pas de camions de gran tonatge pel nucli urbà en determinades hores i dies. 

En concret, la plataforma demana que no puguin entrar-hi (excepte l'accés des de la carretera al punt de destí en un radi màxim d'un quilòmetre) de les 22 hores a les 8 hores, en caps de setmana des de les 22 hores del divendres a les 8 hores del dilluns i en festius, des de les 22 hores de la vigília fins a les 8 hores del primer dia laborable. Les restriccions que reclamen inclouen també els vehicles de transport d'animals vius. 

L'entitat reclama aquestes mesures a l'espera de la construcció de la variant i ho qualifica com un intent de "conciliar" mentre no arriba la "variable circumval.lació" que facilitaria la mobilitat.