dissabte, 5 d’octubre del 2024

Nova manifestació al centre de Girona en el marc internacional de protestes per reclamar el boicot a l’Estat d’Israel

Nova manifestació al centre de Girona en el marc internacional de protestes per reclamar el boicot a l'Estat d'Israel

I per mostrar la solidaritat amb el poble palestí i al del Líban

Milers de persones es manifesten arreu del món en suport amb Palestina

Manifestacions simultànies arreu del món reclamen l'alto el foc a Gaza i una Palestina lliure

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 05/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que avui hi ha hagut una nova manifestació al centre de Girona en el marc internacional de protestes d'aquest cap de setmana per reclamar el boicot a l'Estat d'Israel i per mostrar la solidaritat amb el poble palestí i al del Líban. Les i els manifestants denunciaven la complicitat dels Governs occidentals davant de la mort de 50.000 persones a Gaza pels bombardejos israelians en un conflicte que s'allarga ja des de fa un any. Les i els participants a la marxa portaven banderes palestines.

Durant la mobilització hi ha hagut pintades a la seu gironina de la Generalitat, a la plaça Pompeu Fabra. S'ha llençat pintura vermella, per representar la sang de les persones mortes a Gaza i s'ha pintat l'escrit 50.000 assassinades als vidres de la seu a Girona de la Generalitat.

Manifestacions simultànies arreu del món reclamen l'alto el foc a Gaza i una Palestina lliure

Llegim a El Nacional.Cat que miilers de persones s'han manifestat aquest dissabte arreu del món en marxes de suport al poble de Palestina, on lesi els manifestants han demanat que l'Estat d'Israel posi fi als bombardejos a Gaza i Cisjordània, i a la campanya d'ocupació contra el poble palestí.

La majoria de concentracions han transcorregut de forma pacífica, tot i que en algunes ciutats s'han desplegat forts dispositius policials o s'han restringit les manifestacions.

Les capitals europees surten al carrer en favor de Palestina

La majoria de capitals europees han sortit aquesta tarda a donar el seu suport a Palestina, i reclamar un alto el foc a l'Estat d'Israel.

A París, els manifestants portaven cartells exigint a l'Estat d'Israel que detingui el genocidi contra el poble palestí i que pari immediatament els atacs al Líban. Els participants han demanat un boicot internacional a l'Estat d'Israel, el mateix dia què el president francès, Emmanuel Macron, ha reclamat que s'aturi el subministrament d'armament al govern de Benjamin Netanyahu.

A Londres, les i els manifstants s'han congregat al centre de la ciutat amb banderes palestines i cartells demanant un alto el foc al Líban. Els activistes que han marxat al crit de 'Palestina lliure', portaven banderes i sostenien pancartes amb consignes com «no donem suport al genocidi» i «el sionisme és racisme».


Quatre detinguts per agredir de forma organitzada i violentados homes sensesostre a Blanes

Quatre detinguts per agredir de forma organitzada i violenta dos homes sensesostre a Blanes

Van actuar moguts per l'aporofòbia i van planificar i executar les agressions

La investigació continua oberta i no es descarten més detencions

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, comtat de Girona) 05/10/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els Mossos d'Esquadra han detingut quatre individus per agredir de forma violenta i en grup dues persones sense llar a Blanes el 27 de setembre. Els detinguts tenen entre 18 i 20 anys i van causar lesions greus a als dos sensesostre que van requerir hospitalització. Els detinguts van actuar moguts per l'aporofòbia i van planificar i executar les agressions. Als detinguts se'ls investiga per delictes de lesions i per delictes contra l'exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, amb l'agreujant d'abús de superioritat vers les víctimes.

Els Mossos els va detenir l'1 d'octubre i els arrestats van passar a disposició judicial el dijous. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

La investigació de la Comissaria General d'Informació (CGINF) ha permès determinar que les accions van ser planificades durant diversos dies i es van dur a terme per l'únic motiu de l'odi cap a les víctimes per la seva condició de persones sense llar. És a dir, que els va moure l'aporofòbia, el rebuig, el menyspreu o l'odi envers les persones pobres, sense sostre o sense llar.

Els fets es remunten al 27 de setembre quan els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Blanes van ser alertats per diferents testimonis que una persona sense llar havia patit una agressió en aquesta localitat de la Selva marítima. Els agents van atendre un home de 65 anys que vivia en una barraca i presentava hematomes, lesions al cap i hemorràgies. La víctima va haver de ser traslladada a un centre hospitalari de Girona amb pronòstic greu.

L'endemà dels fets, es va presentar a dependències de Mossos d'Esquadra de Blanes un home també sense llar que manifestava haver estat agredit per un grup de joves la mateixa matinada del 27 de setembre. Aquesta persona presentava lesions compatibles amb una agressió, hematomes a la cara, així com una hemorràgia a un ull i el nas fracturat. Aquest home va manifestar que hi havia més víctimes vulnerables i va aportar detalls sobre altres presumptes agressions.

Arran d'aquestes agressions, l'Àrea d'Informació Territorial de Girona va assumir la investigació dels fets. Una identificació d'un vehicle per part de la Policia Local de Blanes va resultar clau per aconseguir una ràpida identificació dels presumptes autors dels fets.

La investigació de la Comissaria General d'Informació va acreditar que les agressions van anar precedides d'una planificació que va incloure, entre d'altres, alguns reconeixements del lloc habitual de pernoctació de les víctimes i fins i tot algunes interaccions fent-se passar per persones que no eren.

En els dos casos, els presumptes autors van anar al lloc on les víctimes pernocten habitualment a l'interior d'un vehicle, van baixar amb rapidesa i aplicant mesures per no ser reconeguts van protagonitzar una agressió grupal. En acabar l'agressió, en ambdós fets, van tornar al vehicle i van marxar ràpidament del lloc.

Amb totes aquestes informacions, els Mossos d'Esquadra van articular un dispositiu l'1 d'octubre per detenir els presumptes autors d'aquestes agressions amb el resultat de quatre detinguts a la localitat de Blanes.

Els investigadors no descarten que hi hagi més casos comesos pel mateix grup d'autors, ja que cal tenir en compte que les persones sense llar sovint no denuncien els delictes patits. En aquest sentit, des de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Blanes es duu a terme un acompanyament a les víctimes per tal d'assessorar-les, vetllar per la seva condició de vulnerabilitat i posar-les en contacte amb serveis socials del municipi. Pel cas hi ha una coordinació entre Mossos d'Esquadra i la Fiscalia especialitzada en Delictes d'Odi i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Blanes amb l'objectiu de donar una resposta ferma a fenòmens com aquest.


A Kan Kolmo xerrada sobre l’important moviment social ecologista Les Soulèvements de la Terre

Xerrada sobre l'important moviment social ecologista Les Soulèvements de la Terre

A Kan Kolmo el dijous 10 d'octubre, a les 18:30h

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 05/10/2024.- Al Centre Social Okupat Kan Kolmo i a la Biblioteca Sabot continuen resistint, les activitats segueixen.

Dijous 10 d'octubre, a les 18:30h, a la kafeta de Kan Kolmo, hi haurà una interessant xerrada sobre el destacat i combatiu col·lectiu social ecologista Les Soulèvements de la Terre. Expressa les seves reivindicacions mitjançant manifestacions multitudinàries, desobediència civil, resistència i sabotatges d'infraestructures industrials. Ha sabut articular i ajuntar diferents tipus de persones i d'organitzacions, des de les lluites de les ZADs, la militància ecologista i de la pagesia, tot això cooperant amb les lluites locals. Està donant molts mals de cap a l'Estat i l'oligarquia francesa.


Manifestació a Olot commemoració 1 any de genocidi a Gaza

Manifestació a Olot commemoració 1 any de genocidi a Gaza, 76 anys d'ocupació sionista de Palestina

Inici dilluns, a les 18:00, a la plaça del Carme d'Olot

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (Garrotxa) 05/10/2024.- La millor manera que hi ha de solidaritzar-nos amb el poble palestí i contribuir a aturar el genocidi és exigir als Governs occidentals que trenquin tota relació amb el sionisme. Continuar denunciant l'enviament occidental d'armes a l'Estat d'Israel després d'un any de genocidi i 76 de colonització sionista a Palestina. El silenci i la inacció dels Governs occidentals no atura la solidaritat i cal omplir els carrers.

Inici dilluns 7 d'octubre, a les 18:00h, a la plaça del Carme d'Olot i recorregut pel carrer Major, amb intervencions d'art i denúncia en places, finalitzant davant de l'ajuntament amb lectura de manifest i acte en memòria de les víctimes palestines i libaneses.


A la plaça Major de Vic es van menjar imatges del rei en pastissos i coques

Als 7 anys del discurs de Felip VI es crema a Girona i es van "cruspir" la seva imatge a Vic

A la plaça Major de Vic es van menjar imatges del rei en pastissos i coques

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona) 05/10/2024.- Si a la plaça del Vi de Girona es rebutjà Felip VI amb una crema d'imatges del Borbó pel discurs fa 7anys pel discurs contra Catalunya del 3 d'octubre de 2017, a la plaça Major de la ciutat de Vic dijous es van "cruspir" imatges del rei d'Espanya en tot tipus de pastissos i coques, segons llegim al diari El Punt Avui.


Activitats de la setmana del 7 al 13 d'octubre de 2024 a l'anònims



Xerrada / debat
90 anys dels fets del 6 d'octubre de 1934
Amb Pelai Pagès, historiador i membre de la Fundació Andreu Nin
Dimecres, 9 d'octubre a les 18.30 hores


A les vuit del vespre del 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat català "de la República federal espanyola". En aquells moments, totes les forces de seguretat del govern català eren 400 mossos d'esquadra i 3.200 guàrdies d'assalt. Estat Català, partit independentista integrat a l'Esquerra Republicana, disposava de la mateixa quantitat d'homes armats. Mentre a tota Catalunya la Generalitat intentava fer complir feblement una decisió que buscava trencar amb el govern de la República aleshores presidit per Alejandro Lerroux i integrat per les forces conservadores, a Granollers la proclama –repetida des del balcó de l'Ajuntament– no va derivar en la defensa d'un nou Estat sinó en una revolta de la CNT-FAI vallesana que intentà, sense èxit, l'establiment d'un comunisme llibertari d'arrel anarquista a Granollers.


Presentació del llibre
El teatre de la natura a Catalunya
Amb Francesc Viñas, autor del llibre i l'editora Matilde Martínez acompanyats de Jaume Arnella, cantautor
Dijous, 10 d'octubre de 2024 a les 19 hores

El Teatre de la Natura a Catalunya descriu un fenomen teatral que reivindicava el paisatge com a escenari. Va començar, per la influència de les representacions que a finals del segle XIX es feien en alguns llocs de França i es va desenvolupar durant tot el primer quart del segle XX, lligat a dos fets: les idees estètiques del Modernisme i la moda burgesa de l'estiueig.
De 1898 a 1928 es van representar tot un seguit d'obres de teatre en boscos, parcs, places de braus, velòdroms, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya: Barcelona, Viladrau, Prada, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, La Garriga, Sabadell, Roses, Martorell, Badalona, Manresa, Cardedeu, Olot, Caldes de Montbui, Ribes de Freser, Girona, Piera, Ceret, Cerdanyola, Matadepera i Tarragona. Algunes eren obres ja clàssiques dirigides per directors consagrats com Adrià Gual; altres eren escrites expressament per als escenaris naturals, com Flors de cingle d'Ignasi Iglesias, pensada per ser representada al Bosc de Can Terrés de la Garriga. El nombre de localitats, l'èxit de públic i els articles de premsa que aquestes representacions van generar ens indiquen que el Teatre de la Natura va ser un fenomen no només teatral sinó també social.
Aquest llibre neix amb la voluntat de ser un recull complet d'aquest moviment teatral, que és part indiscutible del patrimoni artístic català i que de forma sistemàtica encara no havia estat recopilat.

L'editora
------------------------------------

12 d'octubre obert
RES A CELEBRAR


--





 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///

Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Agregeu-vos a la nostre pàgina de Facebook per a estar al corrent  

divendres, 4 d’octubre del 2024

Salt torna a «plantar cara al racisme amb un 12 d'octubre reivindicatiu»

Salt torna a «plantar cara al racisme amb un 12 d'octubre reivindicatiu»

El moviment social Octubre Antiracista denuncia les identificacions per perfil ètnic, i apel·len a l'Ajuntament de Salt a "eradicar aquesta forma de racisme"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 04/10/2024.- Manifest Octubre Antiracista 2024: El 12 d'octubre no tenim res a celebrar i molt a lluitar en contra de qualsevol forma de racisme. En aquesta segona edició de l'Octubre Antiracista hem volgut posar el focus en les parades per perfil ètnic.

Un exemple ben proper: Fa uns mesos, el dilluns 20 de maig, dos joves racialitzats van ser aturats per la policia nacional, en col·laboració amb la policia local, al Passeig ciutat de Girona de Salt… Els joves venien en representació de l'entitat "Institut de les Desigualtats", per exposar a l'IES Vallvera un recull fotogràfic del  taller "Nadie es ilegal en el mundo" que havien realitzat a Terrassa.

Anant cap al Vallvera fou quan van ser aturats per la policia, en una acció clara d'identificació per perfil ètnic. No ens enganyem, per molt que es digui que es tracta de controls aleatoris, mai ho han estat. Estem davant d'una mostra del racisme institucional, aquell que prové de les institucions públiques, i en aquest cas, de la policia que, com a forces de l'ordre d'un estat racista, oprimeix les persones migrants i racialitzades.

Aquest és un racisme que vivim i patim cada dia aquí a Salt; les identificacions per perfil ètnic no són casos aïllats, són una realitat constant. Una realitat que s'afegeix a totes les altres formes de racisme institucional, com són obstaculització al padró, la segregació escolar, la falta de dret a vot, l'assetjament i criminalització als comerços o a les estacions de tren, les dificultats d'accés a l'habitatge i els desnonaments… Múltiples cares d'aquest racisme estructural que vulnera els drets de les persones migrants i racialitzades.

Aquest 12 d'octubre, per tant, no tenim res a celebrar, i molt a combatre. Combatre el racisme en totes les seves formes, sigui a Salt, a Catalunya o en qualsevol racó d'un occident en plena onada reaccionària de l'extrema dreta. Combatre el racisme, el colonialisme i la hipocresia d'uns estats que estan permetent el genocidi que té lloc a Palestina per part d'Israel.

Per això demanem:

Que s'aturin les identificacions racials.

Que tota la població siguem part activa en la denúncia de les parades per perfil ètnic.

Que l'Ajuntament de Salt i totes les administracions actuïn amb urgència per erradicar aquesta forma de racisme.

Adhesions al manifest: [https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeLwLeeOa2JiASb_gw6-bf-JC7E0lKDIb9Pm-f1lkBvPWmRBw/viewform]

Activitats a Salt el dissabte 12 d'octubre (res a celebrar): a les 16.00h mural, taller de pancartes al carrer Abad Oliva/plaça de Catalunya; a les 17:00h 'Per què ens pareu a mi!', debat sobre les identificacions racistes, a la plaça de Catalunya; a les 19.00h Nani!, Prou racisme, ni a Salt ni enlloc, a la plaça de Catalunya vers Escola La Farga, a les 20:30h a l'Escola La Farga (hi haurà servei de bar amb menjar i beure) grups PINAN450F i DJ Set Soumeya.     

Llegim al Diari de Girona que Octubre Antiracista (integrat per entitats ciutadanes de Girona i Salt), organitza, per segon any consecutiu, una jornada reivindicativa el 12 d'octubre per denunciar que "en aquesta data no hi ha res a celebrar". Enguany, la reivindicació gira entorn les identificacions per perfil ètnic, que representen una de les "mostres més evidents del racisme institucional". Per això, en el manifest que ha redactat, demana a l'Ajuntament de Salt i a totes les administracions que "actuïn amb urgència per eradicar aquesta forma de racisme".

Octubre Antiracista es va crear l'any passat amb una vintena d'entitats amb l'objectiu de convertir la jornada del 12 d'octubre en una diada reivindicativa en contra del racisme. Aquest any se celebra la segona edició, que vol assenyalar a través de diverses accions la situació de racisme, institucional i social, que bona part de la ciutadania de Salt viu cada dia. Per deixar palesa aquesta situació, les entitats proposen diverses accions populars entorn del 12 d'octubre, data en la qual es considera que no hi ha res a celebrar.


Concentració a la plaça del Vi de la Taula per la Independència i Girona Vota dita cremar el borbó

Concentració a la plaça del Vi de la Taula per la Independència i Girona Vota dita cremar el borbó

Es va fer ahir dijous a les 7 de la tarda

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 04/10/2024.- Ahir dijous 4 d'octubre, a les 7 del vespre, hi va haveri una concentració convocada per la Taula per la Independència i Girona Vota a la plaça del Vi, a Girona. La convocatòria es deia Vine a cremar el borbó. Segons informa el Diari de Girona durant l'acte independentista gironí es va calar foc a fotografies del rei d'Espanya, Felip VI. Hi havia fotocòpies de la imatge del rei així com cartells més grans. El diari publica una fotografia de l'acte.

[https://www.diaridegirona.cat/girona/2024/10/04/cremen-fotos-felip-vi-girona-108906084.html]



dijous, 3 d’octubre del 2024

El grup CUP - Amunt demana fer un debat comarcal de la planta de biogàs projectada a Serinyà

El grup CUP - Amunt demana fer un debat comarcal de la planta de biogàs projectada a Serinyà

La infraestructura va ser motiu de discussió al darrer ple del Consell Comarcal del Pla de l'Estany

Veïnes i veïns de Serinyà recullen signatures contra el projecte de planta de biogàs al municipi

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Serinyà (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 03/10/2024.- Veïnes i veïns de Serinyà, al Pla de l'Estany, recullen signatures contra el projecte de planta de biogàs al municipi. La campanya a Change.org busca pressionar l'Ajuntament perquè no requalifiqui els terrenys, que actualment són d'ús agrícola. En concret, 9 hectàrees.

Inquietud veïnal a Serinyà per a un projecte de planta de biogàs

Veïnes i veïns de Serinyà han iniciat una recollida de signatures en contra del projecte d'instal·lar una planta de biogàs al municipi. La iniciativa, impulsada per uns promotors del territori implica requalificar 9 hectàrees de terreny agrícola.

El grup CUP - Amunt demana fer un debat comarcal de la planta de biogàs projectada a Serinyà

Segons Ràdio Banyoles, el darrer ple del Consell Comarcal del Pla de l'Estany va debatre sobre la planta de biogàs projectada a uns terrenys del municipi de Serinyà. La consellera comarcal de la CUP - Amunt, Sandra Pazos, va posar la qüestió sobre la taula, demanant obrir un debat comarcal sobre la necessitat d'aquesta gran infraestructura i la seva ubicació, considerant que tindrà afectacions a tota la comarca. En resposta, el president del Consell Comarcal, Francesc Castañer, afirma que l'ens no té potestat per prohibir una instal·lació d'aquestes característiques i considera que, "malgrat que no són agradables, aquest tipus de plantes són necessàries al territori". Per altra banda, sosté que, tot i que es podria parlar de si la ubicació és o no la millor, aquest és un debat que s'ha de tenir en l'àmbit local de Serinyà.

Afectaria especialment a municipis garrotxins com Sant Ferriol i Besalú

Segons Garrotxa Digital.Cat, l'Ajuntament de Serinyà, municipi del Pla de l'Estany, ha fet els primers passos per la construcció d'una planta de biogàs en un punt exacte que delimita amb la Garrotxa. Es tracta d'una zona de 9 hectàrees on s'ha projectat la construcció d'una planta que donaria servei a indústries càrnies i granges de diverses comarques entre les quals hi ha la Garrotxa.

Canvi d'ús de les terres

Per altra banda, l'Ajuntament de Serinyà, institució promotora del projecte, ha iniciat els tràmits per fer un canvi d'ús de les terres i passar-les d'ús de sòl agrícola a ser un terreny per construir-hi. Entre altres accions també es planteja adaptar els accessos, que actualment són camins de terra i de petites dimensions.

Tot plegat no ha agradat a algunes veïnes i alguns veïns de la zona que ja s'han organitzat per reclamar l'aturada del projecte. Ho ha explicat una de les veïnes, Meritxell Clapers, als micròfons de Ràdio Olot i Olot Televisió. ''La idea és afectar a 9 hectàrees i a més a més adaptar uns accessos que ara mateix no existeixen. L'afectació que provocaria és impressionant''.

Denuncien que, per exemple, ja hi ha hagut precedents d'incendis en plantes de biogàs al País Valencià. Creuen que la millora forma abans de crear aquesta planta seria que les granges tinguessin les seves pròpies plantes per gestionar els residus. Reclamen que el projecte no tiri endavant.

2 de novembre: data clau

La data marcada en vermell el calendari segons les veïnes i els veïns de la zona és el 2 de novembre. Data en què l'Ajuntament de Serinyà pugui fer un nou pas per avançar el projecte de la planta de biogàs. L'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental ha de fer l'informe i recopilar dades per afirmar o no si és viable la construcció de la planta. Clapers diu que la ''natura no té preu.''

La planta de biogàs entre el Pla de l'Estany i la Garrotxa afectaria especialment a Sant Ferriol pel que fa a l'aigua del riu i possiblement a Besalú pel que fa a les olors que poguessin arribar al municipi.


dimecres, 2 d’octubre del 2024

Les comarques gironines perden més de 16.000 llocs de treball al setembre per la fi de la temporada alta

Les comarques gironines perden més de 16.000 llocs de treball al setembre per la fi de la temporada alta

L'atur es manté quasi invariable amb un augment del 0,3% i a la demarcació hi ha 29.477 persones que busquen feina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, Girona, comtat de Girona) 02/10/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la fi de la temporada alta es deixa notar al mercat de treball a les comarques gironínes. Perquè tan sols durant el setembre, les comarques gironines han perdut més de 16.000 llocs de treball i deixen enrere el rècord d'ocupació assolit durant l'estiu. Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri d'Inclusió, a finals de mes la xifra d'afiliats a la Seguretat Social ha baixat fins als 368.846 (un descens del 4,18%). De moment, però, això encara no es deixa notar a les llistes de l'atur. Perquè el setembre es tanca amb un 0,3% més de desocupats a la demarcació, cosa que traslladat en xifres suposa que hi ha 93 persones més apuntades a llistes. En global, a les comarques gironines ara hi ha 29.477 aturats que busquen feina.

S'acaben les vacances, s'entra en temporada baixa i això es deixa notar al mercat de treball. Si bé no amb l'atur, sí amb les dades d'afiliació a la Seguretat Social. Anant a pams, segons recullen les dades del Ministeri de Treball, aquest setembre la xifra de desocupats a les comarques gironines ha augmentat tan sols un 0,3% (que se suma, això sí, a l'increment del 3,2% amb què es va tancar l'agost).

En relació amb la resta de Catalunya, les comarques gironines són l'única demarcació on la xifra d'aturats ha crescut aquest setembre. Perquè tant Barcelona, com Tarragona i Lleida, en major o menor mesura, han reduït desocupats durant l'últim mes. De fet, arreu del país l'atur ha baixat un 1,21% aquest setembre, amb 4.060 desocupats menys.

Si el percentatge es trasllada en xifres, aquest setembre es tanca amb 93 persones més apuntades a llistes. I si es passa la lupa per sectors, aquí la situació és dispar. Perquè mentre que els serveis i l'agricultura augmenten el nombre d'aturats (en 64 i 30 persones, respectivament), la indústria i la construcció n'eixuguen (en 39 i 87 treballadors). Per últim, hi ha 125 persones sense cap ocupació anterior que s'han apuntat a l'atur.

En global, a les comarques gironines ara hi ha 29.477 desocupats. Són, això sí, 345 menys que l'ant passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens de l'1,16%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.307). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.457 desocupats), la construcció (2.692) i l'agricultura (638). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.383 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Destrucció d'ocupació

Però allà on es fa més palesa l'entrada en temporada baixa, i l'afectació que això té per als serveis (on hi ha el turisme, l'hostaleria i el comerç), és amb les dades d'afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l'estadística del Ministeri d'Inclusió, durant aquest setembre la destrucció d'ocupació a les comarques gironines ha estat significativa.

Tan sols en un mes, les comarques gironines han perdut fins a 16.124 afiliats. Dels 384.970 que hi havia l'últim dia d'agost, s'ha passat als 368.846 a finals de setembre. És a dir, que al llarg d'aquests 30 dies se n'han perdut fins a un 4,18%.

En comparació amb el setembre del 2023, però, encara s'està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 361.709 afiliats a la Seguretat Social.

I per contradictori que pugui semblar, tot i que l'atur puja lleugerament i es perden molts llocs de treball, el setembre es tanca amb més contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n'han rubricat 22.112. Això suposa un increment del 19,83% en comparació amb els que es van signar a l'agost (també, perquè s'acabava la temporada turística). En concret, al setembre se n'han signat 3.665 més (dels quals pràcticament la meitat han estat indefinits).


SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals s'oposa al parc eòlic industrial marí de Repsol

SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals s'oposa al parc eòlic industrial marí de Repsol

El grup petrolier contempla passar la línia d'evacuació per Pals

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 02/10/2024.- SOS Costa Brava i Salvem la Platja de Pals alerten que el grup petrolier Repsol contempla passar la línia d'evacuació per Pals --primer soterrada per la platja del Racó i després aèria per Rodors-- i transportar l'energia fins a la subestació de la Farga. «La línia d'alta tensió fa un recorregut de 25 km submarins des de la central eòlica marina, que és la més llarga dels set projectes proposats», diu el vicepresident de SOS Costa Brava, Pau Bosch. A més, «la línia aèria travessarà el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l'impacte ambiental que això suposa».

El parc eòlic industrial marí que Repsol Renovables preveu instal·lar al golf de Roses compta amb un total de 70 aerogeneradors flotants i 1.050 MW de potència. El projecte que s'ha anomenat Mediterráneo 1 és un dels més grans que es planteja en aquesta zona, coneguda com a LEBA-1. «Pensem que és una de les propostes amb més impacte, juntament amb el Catwind proposat per una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III», alerta Bosch.

A més, recorda que els aerogeneradors que planteja la instal·lació de Repsol Renovables «són de 418 metres d'altura». Una mida que, tal com compara Bosch, és més alta que monuments emblemàtics com la Torre Eiffel de 312 metres d'alt o espais naturals de l'entorn com el massís del Montgrí, que en fa 311. «Aquestes estructures requeriran unes plataformes flotants molt grans amb un sistema d'amarratge mitjançant catenàries amb cadenes i àncores d'alt tonatge que escombraran el fons marí, causant un augment de la terbolesa de l'aigua i la destrucció de l'hàbitat de moltes espècies». A més, alerta que «les partícules del fons marí que es remogui es quedaran més temps del que és habitual en suspensió, per les vibracions de molt baixa freqüència, i arribaran fins a la platja».

Les entitats també alerten de l'impacte que tindran les catenàries dinàmiques i el cablejat d'evacuació necessari per transportar l'energia a terra, «que provocaran contaminació acústica, elèctrica, electromagnètica, escalfament de l'aigua, vibracions». Unes emissions que tindran «un greu efecte per la biodiversitat». «Hem de tenir en compte que l'aigua és un excel·lent transmissor i tota aquesta contaminació tindrà un impacte molt gran sobre el corredor de cetacis, que poden desorientar-se, si això interfereix les vibracions i ultrasons que ells emeten».

Més de 50 quilòmetres de línia d'evacuació

El projecte també contempla que el punt d'aterratge i zona de transició sigui a la platja del Racó de Begur, amb una línia d'evacuació marina de 25,29 quilòmetres. I que el traçat terrestre discorri per Bordils, Flaçà, Foixà, Fontanilles, Gualta, Pals, Rupià, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró i Ullastret, fins a arribar a Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis, a través d'una línia de 29,63 quilòmetres --amb només un primer tram de dos quilòmetres soterrat-- fins a la subestació de la Farga.

Salvem la Platja de Pals ha elaborat un mapa del recorregut de la catenària amb les coordenades que s'ha publicat a la memòria del projecte, per determinar els punts exactes per on està previst que passi aquesta línia d'evacuació. «A partir de l'aparthotel Golf Beach de Pals, la línia és aèria fins a arribar a la subestació del Gironès», detalla Bosch, que alerta que «tindrà un greu impacte aeri des del Baix Empordà, travessant diferents municipis fins a arribar al Gironès». A Pals, «afectarà el Càmping Cypsela i el paratge natural de Rodors, que és un espai agrícola i forestal habitat d'interès comunitari prioritari sobre dunes d'especial valor connector entre la reserva natural de les basses d'en Coll i el PEIN muntanyes de Begur, passant pel Golf de les Serres de Pals i després, pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter», detalla Bosch.

A més, el portaveu de Salvem la Platja de Pals exposa que «la zona és inundable i d'alt valor pel cultiu de l'arròs i també és molt important per la fauna salvatge i les aus migratòries». I recorda que «està protegida com a Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) i és Xarxa Natura 2.000». «Ens sorprèn molt que aquí es pugui fer passar una línia de molt alta tensió amb l'impacte que tindria sobre el Parc Natural», insisteix l'ecologista.

Afectació a les espècies marines

Uns afectes que també s'estenen dins del mar. «La central eòlica marina projectada per Repsol s'ubica prop de zones protegides com la reserva marina del Cap de Creus, la reserva marina del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i també molt a prop del corredor de cetacis del Mediterrani, que va ser declarat com a àrea marina protegida pel ministeri de Transició Ecològica», descriu Bosch, que afegeix que «cal tenir en compte que també s'ubica just a la primera zona a Catalunya de veda voluntària de pesca d'arrossegament per afavorir la biodiversitat amb un hàbitat i un fons marí, que està plenament recuperat després de 30 anys de veda».

En aquest sentit, Bosch alerta que «l'eòlica marina en aquest indret pot tenir un impacte sobre tot el litoral català perquè moltes espècies es reprodueixen aquí i després es mouen lliurement».

Per tot això, Salvem la Platja de Pals i SOS Costa Brava denuncien que el projecte de Repsol Renovables «presenta informació deficient", que només han pogut obtenir dibuixant ells mateixos el mapa per on passarà la MAT, i critiquen que "no s'especifica com serà ni els seus impactes».

Energia renovable fora del mar

Per Salvem la Platja de Pals, la millor alternativa per produir energia renovable és fer instal·lacions a terra, començant per cobrir les teulades de plaques solars i també ubicant les centrals renovables en polígons industrials o sòls alterats. «Proposen optar per instal·lar centrals eòliques als polígons industrials, a prop de les zones de transformació, de les línies d'alta tensió i del consum elèctric», diu Bosch.

Des de Salvem la Platja de Pals i SOS Costa Breva es critica que «els diferents projectes al golf de Roses proposen aerogeneradors molt alts per buscar alçada per les turbines». «Tanmateix, si analitzem els resultats de l'estudi del Centre Nacional d'Energies Renovables (CENER) no hi ha major intensitat del vent a més de 200 metres d'altitud", explica Bosch, que crítica així que Repsol vulgui duplicar aquesta altitud.

A més, recorden que «la tramuntana es caracteritza per ràfegues de vent i això fa que la disponibilitat útil dels aerogeneradors sigui només del 20%, perquè no es pot utilitzar ni el vent massa fort ni el massa fluix». Per això, defensen que, «tenint en compte els costos de la instal·lació, es fa difícil que sigui rendible en aquest indret». «Des del punt de vista del cicle de vida del diòxid de carboni, tampoc sembla que s'estigui descarbonitzant, si tenim en compte el que es produirà per construir, mantenir i desmantellar la central comparat amb l'estalvi que pugui generar durant la seva vida útil. I més, si tenim en compte l'impacte sobre el medi marí que absorbeix diòxid de carboni», afegeix Bosch.


Demà a les 7 del vespre hi ha convocada una concentració a la plaça del Vi de la Taula per la Independència i Girona Vota

Demà a les 7 del vespre hi ha convocada una concentració a la plaça del Vi de la Taula per la Independència i Girona Vota

La convocatòria es diu Vine a cremar el borbó

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 02/10/2024.- Demà dijous 3 d'octubre, a les 7 del vespre, hi haurà una concentració convocada per la Taula per la Independència i Girona Vota a la plaça del Vi, a Girona. La convocatòria es diu Vine a cremar el borbó.

 

dimarts, 1 d’octubre del 2024

Una recerca llista 300 infants refugiats a Can Marly de Llançà durant la Guerra Civil

Una recerca llista 300 infants refugiats a Can Marly de Llançà durant la Guerra Civil

Recerca publicada en el llibre La colònia d'infants refugiats Ascaso - Durruti (1937-1940) De Llançà a l'exili francès

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Albera marítima, Mar d'Amunt, Alt Empordà) 01/10/2024.- Llegim al diari El Punt Avui que uan Oliva Lizcaino, Jesús Moro Pérez, Primitiva Francés, Ginés Santos Rueda, Rosa Pascual Albalá. Són cinc testimonis recollits per la investigadora Mercè Borràs i Dòlera, diplomada en educació social per la Universitat de Girona, dels 278 infants refugiats durant l'any 1937 a Can Marly de Llançà. És una llista, amb noms i cognoms, edat i procedència, que la recercadora ha aconseguit confeccionar després de consultar diverses fonts, des d'arxius i bibliografia a testimonis personals.

Borràs destaca que el més satisfactori de la recerca, publicada en el llibre La colònia d'infants refugiats Ascaso-Durruti (1937-1940) De Llançà a l'exili francès (Descontrol Editorial), han estat les converses amb els infants de la guerra, nonagenaris en el moment de l'entrevista.

Testimonis

Rosa Pascual Albalá tenia 93 anys, estava ingressada en una residència a Madrid i tenia Alzheimer. Va morir el 10 de febrer del 2022. Va ser la seva filla, Rosa Serrano Pascual, la que va fer de baula de la memòria i va transmetre a Mercè Borràs tot el que la mare li havia explicat de l'experiència a Can Marly. Rosa Pascual i els seus germans Lorenzo i Natividad van ser evacuats de Madrid a principi del 1937, quan a la capital espanyola escassejaven els aliments i els bombardejos es veien, primer, com un espectacle aeri festiu i, després, com un espectacle negre i mortífer. Eren cinc germans, però només van evacuar els més petits. El pare era de la CNT i havia mort el 1933. La tieta Natividad, explicava Rosa Serrano a Mercè Borràs, havia conservat el carnet de la CNT del pare. Entre la documentació que guardava Natividad Pascual hi havia també un document expedit per la Conselleria d'Evacuació espanyola sobre el destí dels tres germans petits. "La mare sabia que havien estat en una colònia a Girona, però no recordava el nom del poble. Deia que hi van estar relativament bé, però que després se'ls van emportar a Oléron i que a França van passar molta gana", explica Serrano en la conversa que Borràs transcriu íntegra en el llibre. Borràs també va entrevistar Maria Ayuso, una de les educadores de Can Marly. La conversa amb Ayuso es va fer al barri de Sant Narcís de Girona el 1998 i forma part d'una recerca anterior de Borràs, la monografia Refugiats/des (1936-1939), (2000) publicada per la Diputació de Girona dins la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona.

Can Marly, una antiga casa d'estiueig, d'estètica noucentista, altiva i senyorial, decorada amb esgrafiats amb planta baixa i dos pisos, era coneguda popularment com la Residència. Durant la guerra, la CNT-AIT del comitè local de Llançà va requisar la casa burgesa per convertir-la en una casa de colònies infantils d'ideari anarquista amb el nom Ascaso - Durruti. L'impulsor de la colònia va ser Pierre Odéon, pseudònim de Pierre Perrin, activista llibertari francès. La directora era Paula Feldstein, jueva de Polònia que havia arribat a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular amb Pierre Perrin. També col·laboraven en la colònia María Ascaso Abadía, germana de Joaquín i Domingo, i el seu company Lluís Riera Planas. Una altra activista anarquista francesa implicada en la colònia va ser Renée Lamberet. "L'exili comença a casa, quan un sap que ha de marxar", va assenyalar el director del MUME, Miquel Aguirre, en la presentació del llibre. El seu pare va ser un dels infants refugiats durant la guerra a Cornellà del Terri.


dilluns, 30 de setembre del 2024

Suspenen el desallotjament de Kan Kolmo de Girona

Suspenen el desallotjament de Kan Kolmo de Girona

S'ha cancel·lat per "impossibilitat material" de practicar-lo a causa de la concentració de persones a l'exterior de les finques que n'impedien l'accés

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 30/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que quest dilluns estava previst el desallotjament del bloc i el centre de Kan Kolmo, al carrer del Carme de Girona. La jutge, però finalment ha decidit suspendre'l i l'ha cancel·lat per "impossibilitat material" de portar-se a terme, segons consta en l'acta de suspensió. De moment, tampoc hi ha cap nova data per a la celebració del llançament.

Des d'abans de les vuit del matí hi havia moltes persones concentrades davant les finques dels números 39 i 41 del carrer del Carme i s'hi han mantingut fins ben entrat el matí. Han esmorzat a peu de carrer i dels accessos als edificis que s'havien de desallotjar amb to festiu i esperant, els Mossos d'Esquadra i la comitiva judicial, que finalment no han fet acte de presència a la zona.

Durant la concentració, que ha superat la vuitantena de persones, els manifestants també han cridat proclames contra la policia i el llançament, entre altres. A banda, han penjat pancartes als dos edificis així com un pont dels que travessa l'Onyar. La del pont per exemple s'hi podia llegir "Fem pinya, Kan Kolmo no es toca" i en algun dels edificis hi havia proclames com "Si Kan Kolmo, el Sàbot i la Kolmena se'n van a terra, Girona en peu de Guerra" o "Terrorista és qui en fa fora de casa".

La concentració de gent davant els accessos és el que han vist els Mossos d'Esquadra a primera hora del matí i segons l'acta judicial, és el que han tramès als responsables del desallotjament. Que hi havia una "cinquantena de persones amb pancartes que impedeix l'accés als edificis" i per aquest motiu, els era "impossible materialment practicar l'ordre d'execució sol·licitat pel jutjat" per això, s'ha acordat la suspensió i de moment, la magistrada no ha posat nova data.

Una família

Aquest dilluns era la data límit perquè s'abandoni l'edifici i es fes el desnonament. El Jutjat, com va informar Diari de Girona, però havia permès que una família seguís al bloc de Kan Kolmo, concretament, per raons de vulnerabilitat. El jutge va atendre la petició de la defensa, un cas que porta l'advocat Benet Salellas.

Kan Kolmo arrenca fa quinze anys quan el febrer de l'any 2009 un col·lectiu va ocupar el primer dels edificis al número 41 del carrer del Carme, a prop de la plaça Catalunya de Girona.


Un tribunal de Nanterre prorroga quatre mesos la presó preventiva de l'activista Enric Duran

Un tribunal de Nanterre prorroga quatre mesos la presó preventiva de l'activista Enric Duran

Va ingressar a un centre penitenciari el passat 12 de juny, acusat d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals amb criptomonedes

Duran denuncia que es tracta d'un "muntatge" a partir d'un intercanvi ordinari d'aquest tipus de monedes virtuals

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 30/09/2024.- Llegim a Directa que Enric Duran va declarar el divendres 27 de setembre davant d'un jutge de Nanterre, i la seva advocada va aportar les captures de pantalla de les converses amb l'interlocutor amb qui hauria fet un intercanvi de criptomonedes. Segons denuncia Enric Duran, aquests missatges confirmarien que va ser enganyat i que no era coneixedor de l'origen dels diners de la transacció. Segons les autoritats judicials franceses provenien d'activitats "criminals" i el consideren col·laborador. El Jutjat ha acordat una pròrroga de quatre mesos de la presó preventiva i, segons ha detallat la mare de l'activista català, Fina Giralt, en quinze dies presentaran un nou recurs d'apel·lació.

Duran, conegut com el Robin Hood dels bancs, va ser empresonat el passat 12 de juny de 2024 per presumptament fer intercanvis entre l'euro i les criptomonedes amb una persona que hauria enviat diners provinents d'un frau de comerç electrònic. L'activista, que no va retornar mig milió d'euros en préstecs bancaris per a destinar-los a alternatives al capitalisme en 2008, considera que és un atac del sistema capitalista per "criminalitzar l'ús de les criptomonedes".

Feia dotze anys que es trobava a l'exili, sense ubicació coneguda, però havia concedit entrevistes a diferents mitjans de comunicació, com al programa Salvados de La Sexta, i també pel documental 'Robin Bank' emès al programa Sense Ficció de TV3 l'any passat. Sempre ha recordat que amb l'acció de l'any 2008 va voler "generar un debat a la societat sobre com funciona el sistema bancari".

La reacció contundent de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, que el van detenir amb una espectacular operació llampec durant una xerrada al vestíbul de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona en el marc de les protestes contra el pla Bolonya i el seu empresonament preventiu posterior --durant cinquanta dies--, el van convèncer de marxar a l'exili. No es va presentar al judici que es volia celebrar en la seva absència dos anys més tard.


Girona retira els símbols franquistes del cementiri vell

Girona retira els símbols franquistes del cementiri vell

Les cinc làpides i la creu s'enviaran al Museu d'Història i se substituiran per una placa commemorativa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 30/09/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Ajuntament de Girona ha retirat aquest dilluns els símbols franquistes que encara pervivien a l'entrada del cementiri vell de la ciutat. Són una creu i cinc làpides amb els noms dels afins al franquisme que van morir durant la Guerra Civil i la llegenda 'Caídos por Dios y por la Patria'.

"Complim amb allò que diu la Llei de Memòria Històrica i traiem de l'espai públic tots aquells vestigis d'un règim totalitari que va assassinar desenes de milers de persones i va produir una repressió molt gran al país", ha dit l'alcalde de Girona, Lluc Salellas. Les làpides i la creu es preservaran al Museu d'Història i se substituiran per una placa que recordi els franquistes morts a la rereguarda durant la Guerra Civil. Les cinc làpides amb inscripcions d'enaltiment franquista daten, principalment, del 1939. Recorden aquells afins al franquisme que van morir a la Girona republicana, sobretot durant els primers mesos de la Guerra Civil. Una de les plaques fa referència als superiors i antics alumnes del Col·legi dels Salesians. Tres més contenen els noms i cognoms dels qui van morir el 31 d'octubre del 1936 a l'antiga presó del seminari. I l'última làpida rememora els franquistes que van perdre la vida entre el 18 de juliol del 1936 i el 4 de febrer del 1939; és a dir, al llarg de la guerra.

En tots els casos, els noms s'acompanyen de llegendes amb les paraules 'Caídos por Dios y por la Patria' o bé 'Caídos por Dios y por España ¡presentes!'. Aquesta última frase, de fet, també és la que hi ha inscrita a la creu que s'havia instal·lat davant les làpides, a l'entrada del cementiri vell.

Aquest matí, amb l'ajuda d'una grua, els operaris de la brigada municipal han desfalcat la creu i l'han carregada en un remolc. Després, han descollat les làpides de la paret del cementiri. A partir d'ara, es dipositaran al magatzem del Museu d'Història de la ciutat, en espera que els seus responsables decideixin quan exposar-les al centre amb la corresponent contextualització històrica.

L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que la retirada dels símbols franquistes respon "a la voluntat" de complir la Llei de Memòria Històrica. "La llei diu clarament que aquest tipus de simbologia no es pot mantenir a l'espai públic; per això, traiem tots aquells vestigis que fan ostentació i apologia d'un règim que va assassinar desenes de milers de persones i va generar una repressió molt gran al nostre país en àmbits com el lingüístic, el nacional i, especialment, el social", ha subratllat Lluc Salellas.

Ara, conjuntament amb el Memorial Democràtic, les làpides i la creu se substituiran per una placa que recordi els franquistes executats a la rereguarda comesos en el context de l'esclat revolucionària durant els primers mesos de la Guerra Civil. "Parlem de memòria històrica, de memòria també de les dues parts, però el que no hi pot haver és ostentació feixista al nostre cementiri municipal", ha dit Lluc Salellas.

L'alcalde també ha recordat que al cementiri hi ha un espai en record a aquells qui van ser assassinats per la dictadura franquista després d'acabar la guerra. S'hi honoren les més de 500 persones a qui els franquistes va afusellar i llançar la fossa comuna.

A Girona encara hi ha símbols franquistes que perviuen a diferents barris de la ciutat. Deixant de banda l'escut amb l'àliga imperial en una de les entrades del Mercat del Lleó, que ja es va tapar amb una placa i es va contextualitzar, l'Ajuntament ja ha començat a inspeccionar aquelles façanes d'edificis on encara hi ha penjades plaques amb el jou i les fletxes. A la primavera, el Consistori ja va enviar un requeriment a les comunitats perquè les retiressin. Ara, allò que es fa és comprovar si aquests símbols franquistes han desaparegut i, en cas que no sigui així, l'Ajuntament executarà els treballs de manera subsidiària.

L'objectiu de l'equip de govern municipal és eliminar tots els elements de la via pública al llarg dels pròxims mesos i que el 2025, coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, la ciutat es pugui declarar lliure de simbologia feixista.