La sentència que pot apartar Aliot de la Batllia de Perpinyà se sabrà el 31 de març

La sentència que pot apartar Aliot de la Batllia de Perpinyà se sabrà el 31 de març

El judici contra ell, la dirigent ultradretana de Rassemblement National, Marine Le Pen, i vint-i-nou membres més del partit ha quedat vist per a sentència

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 05/12/2024.- Llegim a VilaWeb que la sentència que pot apartar Louis Aliot de la Batllia de Perpinyà se sabrà el 31 de març. El judici contra ell, la dirigent ultradretana de Rassemblement National, Marine Le Pen, i vint-i-nou membres més del partit va quedar vista per a sentència el passat 27 de desembre.

La Fiscalia de París ha demanat que el batlle de Perpinyà sigui condemnat a divuit mesos de presó, trenta mil euros de multa i tres anys d'inhabilitació per haver malversat fons de la Unió Europea per a pagar assistents d'eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit. També es demana una pena de cinc anys de presó i cinc d'inhabilitació a Le Pen.

El judici determinarà si mentre era eurodiputat, entre el 2014 i el 2017, el Parlament Europeu va finançar el sou del seu ajudant Laurent Salles, per bé que en realitat treballava per al partit a París. Salles també era regidor i tenia un càrrec a l'organització. Tot això per una remuneració de quaranta-un mil euros durant tot aquest període.

Un veí de Girona denuncia que una funcionària d’Hisendael va voler fer parlar en castellà

Un veí de Girona denuncia que una funcionària d'Hisenda el va voler fer parlar en castellà

Reivindica que cal combatre les agressions lingüístiques i parlar català en tots els estaments de la societat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 05/12/2024.- Llegim a VilaWeb que un veí de Girona s'ha queixat públicament d'una agressió lingüística que, segons que explica, va rebre a la Subdelegació d'Hisenda espanyola a la ciutat. En un vídeo, denuncia que una funcionària el va voler fer parlar en castellà de males maneres i amb prepotència, perquè ella no entenia el català, i que li va dir: "Aquí es parla espanyol". "Això és una agressió lingüística en tota regla contra els meus drets lingüístics com a ciutadà de Catalunya", diu, i deixa clar que "aquestes humiliacions són intolerables i hem de rebel·lar-nos-hi". És per això que, diu, ha tramitat queixes tant al Departament de Política Lingüística de la Generalitat com a la Regidoria de Llengua de l'Ajuntament de Girona. Fins i tot, diu que està disposat a portar el cas a instàncies internacionals, si cal. "De cap de les maneres podem permetre que aquestes actituds prepotents i de supremacisme lingüístic i imperialista per part de funcionaris de l'estat espanyol es normalitzin", diu.

A banda, explica un altre cas similar, en aquesta ocasió obra d'un ciutadà particular: "A la mateixa ciutat de Girona, en un recinte firal, vaig patir l'agressió lingüística per part d'un ciutadà que hi treballava. De forma violenta, em va dir: 'Parla'm en espanyol, que a Espanya es parla en espanyol'." L'home denuncia que fa temps que es normalitzen les agressions lingüístiques, però que s'han de combatre. "Denunciar-ho públicament, tramitar les queixes i, amb el cap ben alt, utilitzar la nostra llengua en tots els estaments de la societat", diu.

Projecten un vuitè parc eòlic marí al Golf de Roses, aquest de 1.080 MW

Projecten un vuitè parc eòlic marí al Golf de Roses, aquest de 1.080 MW

El projecte està en fase de consultes prèvies

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 05/12/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, un nou projecte de parc eòlic marí plana sobre el golf de Roses. L'empresa Qair Renewables Ibérica ha presentat al Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol el vuitè projecte d'aquestes característiques es planteja a la zona: el Norfeu.

Es tracta d'un parc que tindria una potència de 1.080 MW convertint-se així en el segon amb més projecte projectat, només per darrere del presentat per la societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, el Catwind, amb una potència prevista de 1.200 MW. Per darrere, si situa el Mediterráneo 1.

Segons el document previ del projecte, el parc planteja fins a 70 molins flotants amb una potència total de 1.050 MW, amb 15 MW per aerogenerador.

Tenint en compte aquestes dades, molt probablement el parc Norfeu plantegi més de 70 molins. Això, segons l'enginyer de telecomunicacions i membre de l'associació opositora Stop macro parc eòlic marí, Jaume Darné, implicaria que el parc ocuparia tota la superfície disponible de la Leba-1.

Aquest ja és el vuitè parc que es projecta a la zona. El primer que es va presentar va ser el macro parc Tramuntana, que promou BlueFloat Energy i SENER, és el que té la tramitació més avançada i preveu aixecar-hi 33 molins flotants amb 500 MW de potencia.

A banda d'aquests, n'hi ha quatre més de projectats. Un d'una filial d'Iberdrola, anomenat parc Gavina, amb 500 MW de potència i l'enginyeria basca Saitec en preveu un altre, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.

N'hi ha dos més de projectats per Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de L'Empordà i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. L'altre, promogut per Ferrovial, s'anomena Creus i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total. A tots aquests, cal sumar-hi el Mediterráneo i el Catwind.

Sobre la zona, a més, hi plana el projecte del Plemcat, que promou la Generalitat i que té com a objectiu testar la tecnologia abans no s'hi acabin implantant parcs eòlics de forma definitiva.

El projecte Norfeu es troba ara en fase de consultes prèvies i s'ha comunicat als Ajuntaments afectats.

La IAEDEN veu el PRUG de l’àmbit marí com una ''proposta de mínims'' i reclama més ''valentia''

La IAEDEN veu el PRUG de l'àmbit marí com una ''proposta de mínims'' i reclama més ''valentia''

L'entitat presenta al·legacions al document i demana limitar la navegació recreativa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Cadaqués/Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) 04/12/2024.- Segons El Gerió Digital, la IAEDEN diu que el Pla Regulador d'Usos i Gestió del Parc Natural del Cap de Creus (PRUG) de l'àmbit marí és una "proposta de mínims" i acusa el Govern de la Generalitat d'una "manca de valentia" en la regulació d'aquest espai. En un comunicat, l'entitat empordanesa admet que es tracta d'un "cert avenç" davant de la "quasi" nul·la protecció de l'espai, però creu que la proposta s'allunya dels acords aprovats per la Convenció sobre la Diversitat Biològica de Montreal de 2022. L'entitat ha presentat al·legacions al document. Entre elles, demana que només es permeti la pesca professional fora de les tres reserves parcials; que es limiti la navegació recreativa o que s'elimini la caça submarina i la navegació de motos aquàtiques.

D'altra banda, proposen que la pesca recreativa sigui sense mort i també fora de les reserves parcials i que es compti amb protocols "intensius" de vigilància i una dotació pròpia d'agents. Sense això, afegeixen, "la gestió de l'àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus tornarà a ser paper mullat".

Villarejo diu que els atemptats del 17-A es podien “evitar”:“Ho mantindré tota la vida”

Villarejo diu que els atemptats del 17-A es podien "evitar": "Ho mantindré tota la vida"

L'excomissari afirma des del Congrés que va ser per "imprudència o negligència"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 04/11/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'excomissari José Manuel Villarejo ha dit aquest dimecres que els atemptats jihadistes del 2017 es podien "evitar". "Ho mantindré tota la vida", ha afirmat en una compareixença a la comissió d'investigació sobre aquest assumpte del Congrés. Segons ha afegit, diu "la veritat" perquè la ciutadania "s'ho mereix". "Això es va poder evitar perquè el 2015 vaig alertar d'aquestes possibilitats", ha denunciat, i repreguntat pels diputats, ha agregat que els atacs es van produir per "imprudència o negligència" de l'Estat, però no per un "desig" de no evitar-ho. "La gran experiència sobre terrorisme del CNI, la Guàrdia Civil i la Policia, i fins i tot als Mossos, encaixa poc amb cometre tota aquesta cadena d'errors que es van cometre", ha reblat, segons recull l'Agència Catalana de Notícies.

--

Nova data pel desallotjament del centre social okupat KanKolmo, El Sabot i la Kolmena

Nova data pel desallotjament del centre social okupat Kan Kolmo, El Sabot i la Kolmena

"Kan Kolmo, El Sabot i la Kolmena es queden, defensem els espais alliberats"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 04/11/2024.- Nova data pel desallotjament del centre social okupat Kan Kolmo, El Sabot i la Kolmena: convocatòria el dijous 12 de desembre a les 7:30h per defensar els espaïs okupats (carrer del Carme núm. 41. Girona). Si desallotgen convocatòria a les 19:30h a Punt de Trobada de la Rambla de Girona.

El dijous 12 de desembre tornen a pretendre que s'abandoni el que és un espai autònom, comú, assembleari, compromès i sobretot lliure per totes les persones que entenen que aquesta no és la millor de les societats. Que una societat que es basa en les desigualtats i en la por no és una societat sana, i és per això que s'okupa, per demostrar que viure d'una altra manera no és una utopia. S'està organitzats assembleariament, promovent l'horitzontalitat i el trencament de jerarquies. Tot construint espais més segurs, transfeministes i antifeixistes, fent front al model patriarcal, racista i especista.

S'agraeix la difusió del que està succeint per tal que arribi tan lluny com sigui possible. Es fa una crida a formar part de la resistència el dijous 12 de desembre per tal d'evitar el desallotjament.

"Kan Kolmo, El Sabot i la Kolmena es queden, defensem els espais alliberats!".

Caminada popular contra el nou macro polígon a Folgueroles

Caminada popular contra el nou macro polígon a Folgueroles

Unes 150 persones van participar en l'acte final a l'ermita de Sant Jordi, colofó de la caminada reivindicativa

La Plataforma Per una Plana Viva apel·la a aprofitar les parcel·les de polígons buides abans de construir-ne de nous

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Folgueroles/Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 03/12/2024.- Llegim a Directa que la pluja no va impedir que unes 150 persones es reunissin el diumenge 24 de novembre a l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, a Folgueroles, convocades per la Plataforma Per una Plana Viva. Responien així a la crida de l'entitat, que amb l'acció pretenia denunciar la intenció de l'Incasòl de construir un nou macro polígon entre Vic i Folgueroles en terrenys agrícoles.

La caminada va sortir a les 10 del matí des del Bruguer Nou, un antic molí que ha quedat envoltat pel polígon industrial Malloles, encara en terme municipal de Vic. Transcorrent entremig dels terrenys on es pretén construir el macro polígon, la corrua de gent va arribar fins a l'Eix Transversal, on es va desplegar una pancarta sobre un pont. Tot seguit, es va acabar d'arribar fins a l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses. Allà, els geganters de Manlleu, caracteritzats com a Incasòl i Plana de Vic, van interpretar una performance de denúncia del macroprojecte.

Crit d'alarma de la Plataforma Per una Plana Viva

Des de Per una Plana Viva, es va llançar un crit d'alarma al·legant que "cada Ajuntament mira pel seu compte i, pessic a pessic, ens anem carregant la plana de Vic. Cal cooperació entre municipis per omplir polígons buits i no anar-ne construint de nous". Tancant la jornada, va arribar el torn de les actuacions: primer, Raquel Santanera va posar veu als versos de Jacint Verdaguer en el lloc on el poeta va oficiar la seva primera missa i, tot seguit, va ser el torn del cantant d'Obeses, Arnau Tordera.

Des de la Plataforma Per una Plana Viva, que agrupa una cinquantena d'entitats d'Osona, es feia una valoració molt positiva de la jornada. "La gent ha respost malgrat la pluja". Ara la intenció de l'entitat és continuar treballant en un pla popular basat en la planificació comarcal.

Macro polígon de 600.000 metres quadrats en terrenys agrícoles

La nova proposta de macro polígon pretén ocupar una superfície de 60 hectàrees i està pensada per oferir parcel·les industrials de grans dimensions. Se situaria entre l'actual polígon industrial de Malloles i l'Eix Transversal (C-25), a tocar de l'ermita de Sant Francesc s'hi Moria i sota l'atenta mirada de l'ermita de Sant Jordi i el dolmen de Puigseslloses, just a l'altre cantó de l'autovia.

La major part de la superfície, 58,12 hectàrees, correspon al municipi de Folgueroles, en un emplaçament que queda ben allunyat del seu nucli de població, mentre que les altres 2,43 hectàrees corresponen a Vic. Gran part d'aquest sòl, que en el projecte de 2007 estava en mans de diferents propietaris, ha estat adquirit per l'Institut Català del Sòl (Incasòl), fet que mostra la ferma voluntat de l'ens de tirar endavant el macro complex industrial.

262 hectàrees de sòl industrial buides

Segons el Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, actualment a Osona hi ha 94 polígons industrials amb una ocupabilitat del 72,63%. O, cosa equivalent, encara hi ha 262 parcel·les de sòl industrial lliures. El fet que el nou macro polígon estigui situat immediatament a continuació de l'illa càrnia del polígon industrial Malloles ha obert l'especulació sobre si les empreses que s'hi establiran seran d'alt valor, tal com es promou des de l'Administració pública, o no es tanca la porta a l'ampliació de més escorxadors i les conseqüències associades a aquest tipus d'indústria. (Aquest article s'ha publicat originalment al web del mitjà de comunicació Setembre).

L'atur baixa a tot el Principat de Catalunya excepte a les comarques gironines

L'atur baixa a tot el Principat de Catalunya excepte a les comarques gironines

L'atur aquest mes de novembre ha baixat a tot Catalunya, excepte a les comarques gironines, on s'han registrat vuit desocupats més

L'ocupació també ha caigut de manera general, tot i que aquest mes ha estat el novembre amb més afiliats a la seguretat social des del 2007

Els joves d'entre 16 i 29 anys, concentren gairebé la meitat de les entrades a l'ocupació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 03/12/2024.- Segons informa Canal 10 Empordà, l'atur al mes de novembre va caure en 2.307 persones al Principat de Catalunya, un 0,70% més respecte el mes passat i un 2,17% més si ens fixem en el novembre del 2023. L'atur ha baixat de manera generalitzada a tot el territori del Principat excepte a les comarques gironines, en què s'han registrat vuit persones desocupades més. Si ens fixem en l'ocupació, el nombre d'afiliats a la seguretat social ha baixat a tot el Principat de Catalunya excepte a la demarcació de Barcelona. Les comarques gironines són les que han registrat una davallada d'ocupació més important, concretament han perdut més de 9.500 afiliats, és a dir, un 2,6% més que a l'octubre.

Els joves d'entre 16 i 29 anys concentren el 46,3% de les entrades a l'ocupació, el valor més alt registrat aquest trimestre i el segon més alt des del 2006. Si ho comparem amb el mateix trimestre de l'any passat, aquest col·lectiu ha pujat gairebé cinc punts en ocupació. Un altre col·lectiu que ha pujat en ocupació respecte l'any passat són les persones d'entre 45 i 64 anys, que suposen gairebé el 23% de les entrades a l'ocupació d'aquest novembre. La franja entre 30 i 44 anys és l'única que ha baixat en ocupació respecte el 2023, concretament 8,5 punts. Aquest mes de novembre representen el 30,8% de les entrades.

Pel que fa als sectors, els serveis continuen dominant les noves incorporacions a l'ocupació, registrant un 81,6% de les entrades. La indústria ha registrat un 14,9% de noves ocupacions, recuperant així la davallada del trimestre anterior. En canvi, la construcció ha registrat el valor més baix des del 2008, només un 2,3% d'entrades. Pel que fa a l'agricultura, aquest últim trimestre ha suposat un 1,2% d'entrades.

Les comarques gironines tenen almenys setanta fosses comunes per exhumar

Les comarques gironines tenen almenys setanta fosses comunes per exhumar

El Departament de Justícia de la Generalitat ha recuperat fins ara les restes de dos soldats a Sant Julià de Ramis i a Cassà de la Selva

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 02/12/2024.- Llegim al Diari de Girona que cinc anys enrere, la Generalitat de Catalunya tenia detectades cinc fosses de la Guerra Civil a les comarques gironines. Després de diverses actualitzacions i investigacions històriques i arqueològiques per part del Departament de Justícia, la xifra actualment s'ha elevat a les 71. I qui sap fins quan se'n continuaran localitzant. En el cas de la demarcació gironina, n'hi ha catorze, d'aquestes 71, que de moment no han pogut ser confirmades amb mètodes científics, i n'hi ha moltes al territori català que estan en la mateixa situació. Totes les comarques gironines tenen alguna fossa, moltes de les quals són en cementiris dels municipis.

El següent pas, però, és el més complicat, que és l'exhumació. I és que a la demarcació de Girona el Departament ha dut a terme només dues exhumacions des que es va aprovar la Llei de Fosses el 2009, concretament a Sant Julià de Ramis (2011) i a Cassà de la Selva (2017). En aquestes excavacions es van recuperar les restes de dos soldats de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Cap va poder ser identificat.

L'actuació a Cassà de la Selva es va fer el 2017, als afores del municipi. Els veïns de més edat tenien constància de l'existència d'aquest jaciment, on hi havia enterrat un brigadista internacional que no va poder ser identificat, i que els veïns de més edat recorden com el «soldat desconegut». Les seves restes es van enterrar al cementiri municipal, tal com marca la llei en els casos que les restes no es poden identificar, que són la gran majoria. De fet, de les 26 persones que han estat identificades des de la posada en marxa del pla, n'hi ha almenys un de gironí. Es tracta d'un soldat republicà ripollès que va morir al front republicà i va ser enterrat a la fossa del Soleràs de les Garrigues, la més gran excavada fins ara d'on s'han rescatat 146 individus. Sis dels identificats s'han localitzat en aquesta fossa.

Més enllà de les exhumacions, una altra de les accions que fa en alguns casos el Departament és dignificar l'espai on hi ha les fosses. És el cas, per exemple, de la gran placa col·locada al cementiri vell de Girona l'any 2010 que recorda els 510 afusellats durant lel franquisme. També s'ha dignificat la fossa de maquis al cementiri d'Espolla i el cementiri de Maçanet de Cabrenys, ambdues actuacions amb una placa on consten les persones que hi van ser inhumades.

Els criteris que manen l'obertura d'una fossa passen per la visió d'un comitè científic que té en compte diversos paràmetres: el suport documental que hi ha del jaciment, que hi hagi familiars que s'hagin fet les proves genètiques, i la urgència de l'actuació. Amb tot, cal tenir en compte que durant el franquisme es van obrir fosses; Franco, per exemple, va fer obrir fosses a Amer, Celrà o Figueres, amb 22 cossos, per traslladar-los a Cuelgamuros.

Almenys, mig miler de fosses

Al conjunt del Principat de Catalunya, la xifra ja s'acosta perillosament al miler de fosses si se sumen les confirmades i les que de moment no passen de la mera sospita. Per ara, se n'han localitzat 511, de les quals més de dues-centes estan a les Terres de l'Ebre i a la resta de demarcació tarragonina. A més, n'hi ha 411 més tenen la categoria de «probables».

Debat a la vista sobre la DANA a cura del Grup de Debat Assembleari el 5 de desembre

Debat a la vista sobre la DANA a cura del Grup de Debat Assembleari el 5 de desembre

A l'Ateneu Popular Salvadora Catà de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 02/12/2024.- Debat a la vista sobre la DANA a cura del Grup de Debat Assembleari el dijous 5 de desembre a l'Ateneu Popular Salvadora Catà de Girona, a la 7 de la tarda.

La Dana i la seva gestió. La idea principal del GDA és poder aprofundir en política, accions, mètodes i estratègies, incloent la major quantitat de perspectives possibles des d'un debat ordenat i respectuós.

Vine a formar-ne part i a proposar el teu punt de vista! Per més informació o preguntes uniu-vos al grup de whatsapp: [https://chat.whatsapp.com/Da2lXzqZbsT9wFXlyt3WzI].

Propera sessió del grup sobre la crisis d'habitatge i lloguers. Dia, llloc i hora a decidir.  

La justícia francesa posa pals a la roda pel que fa a l'ús del català als Ajuntaments

La justícia francesa posa pals a la roda pel que fa a l'ús del català als Ajuntaments

Jacobinisme nacionalista d'Estat: el magistrat del cas es va refermat que l'única llengua d'ús en els plens municipals ha de ser el francès

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Elna (Plana d'Illiberis, Albera, Rosselló, comtat de Rosselló) 01/12/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que els Ajuntaments nord-catalans dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent) havien presentat un recurs després que un tribunal de Montpelhièr ho prohibís en primera instància el 2023.

Dijous passat que tenir lloc la vista a Tolosa de Llenguadoc, la defensa va reivindicar els drets lingüístics dels catalanoparlants, però el magistrat encarregat del cas es va refermat que l'única llengua d'ús en els plens municipals ha de ser el francès.

Davant d'aquest posició, es possible que s'hagin d'anul·lar les resolucions fetes en català que es van aprovar per permetre l'ús del català i traduir la intervenció posteriorment al francès.

La sentència definitiva es donarà a conèixer a mitjans d'aquest mes.

Activitats de la setmana del 2 al 8 de desembre de 2024 a l'anònims

Xerrada / debat

El socialisme rupturista a la transició

COAS (Coordinadora obrera de agrupaciones socialistas)

Amb Joan Vergara, secretari general de COAS-Catalunya

Dimarts, 3 de novembre de 2024 a les 18.30 hores

COAS - Organització política creada a la "Conferència Socialista en defensa del PSOE", celebrada a Madrid els dies 11 i 12 de febrer de 1978. Van formar part de la Conferència diversos col·lectius socialistes, tant expulsats com escindits del PSOE:-Agrupació Socialista Autònoma de Vallecas ( Madrid) ASAV. Expulsats del PSOE el 1977. El seu òrgan de premsa era el diari Lluita Socialista, el número 1 del qual va sortir al juliol de 1977 i l'últim (núm. 5) el febrer de 1978. Col·lectiu Socialista de Treballadors de Barcelona. CST. Fundat a Barcelona, el 19 de novembre del 1977. Escindits de la Federació Socialista de Catalunya del PSOE el novembre del 1977, per la tupinada de l'aparell davant el XVII Congrés de la Federació catalana, què suposava lliurar el partit a la burgesia barcelonina. El CST defensava les resolucions del XXVII Congrés del PSOE, celebrat a Madrid el desembre de 1976. Col·lectiu Socialista Rosa Luxemburg de Còrdova. CSRL. Escindits de l'Agrupació Socialista de Còrdova del PSOE el gener de 1978 pels Pactes de la Moncloa, el nou caciquisme del PSOE i en defensa de la Reforma Agrària. Militants socialistes del País Valencià, País Basc, Andalusia, Extremadura, Aragó, Galícia i Canàries. Va assistir com a convidada la diputada portuguesa Carmelinda Pereira de la Coordinadora Socialista de Portugal. La COAS feia seves les Resolucions del XXVII Congrés Federal del PSOE als tres punts bàsics del Congrés:1. Ruptura democràtica amb el Franquisme mitjançant Referèndum sobre Monarquia o República.2. A favor de la República Federal de Treballadors.3. Dret a l'autodeterminació de tots els pobles de l'Estat Espanyol. Un altre dels resultats de la Conferència va ser seguir amb la capçalera del diari Lluita Socialista com a portaveu de la COAS. (Des de maig de 1978 fins a la seva dissolució el juny de 1979).L' executiva estatal de la COAS es va formar amb quatre membres de Madrid ( Raúl, Villa, Manolo i Antonio ) tres de Catalunya ( Juan Vergara i els veterans Paco i Parramon )   dos de Còrdova (Emili i Antoni), un del País Basc (Sebastià de Biscaia) i un altre d'Andalusia (Paco de Huelva).

------------------------------------------

Presentació del llibre:

La Libertad es el tema

anarquisme i jazz

Amb Alain Derbez, autor del llibre / editorial Mar Adentro

Dimecres, 4 de desembre de 2024 a les 19 hores

L'excel·lent músic que és l'autor ha organitzat un text polifònic. Se senten les veus d'admirats personatges als quals va tenir la sort i l'honor de conèixer, als quals va llegir i que s'han convertit en mite i llegenda: Abel Paz, Proudhon Carbó, Octavio Alberola, Emma Goldman, Buenaventura Durruti, Piotr Kropotkin... I entre ells va sortint el rastre de les revolucions truncades, les utopies frustrades, els moments malgastats…

★ anònims ★
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

Conflicte al diari El Punt Avui pel manteniment del periodista Saül Gordillo com a columnista del mitjà

Conflicte al diari El Punt Avui pel manteniment del periodista Saül Gordillo com a columnista del mitjà

La plantilla ha publicat una columna de protesta per la decisió del director del mitjà, Joan Vall Clara

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 01/12/2024.- Llegim que han pintat la façana del diari El Punt Avui: Fora agressors dels mitjans de comunicació i Joan Vall encobridor, Gordillo agressor. Pintades feministes signades per l'organització Arran, que divendres a la tarda ho han publicat a xarxes.

Llegim al diari Ara que l'edició del passat dijous d'El Punt Avui inclou una columna firmada per la redacció on deplora la continuïtat de Saül Gordillo com a columnista del diari. El periodista, exdirector de l'Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio i El Principal, va ser condemnat en primera instància a un any de presó per agressió sexual a una periodista d'aquest últim mitjà i està a l'espera d'un segon judici per uns fets ocorreguts la mateixa nit, però amb una altra dona jove, també subordinada seva a El Principal. "El personal d'aquest mitjà sempre hem lluitat per un món igualitari, lliure de violències, i creiem que la decisió de mantenir-lo va en contra de la feina i la filosofia defensada en les nostres planes aquests anys", diu un fragment del comunicat dels periodistes d'El Punt Avui.

La redacció va aprovar amb una àmplia majoria, del 85%, publicar aquest text, després de sumar una participació del 41%. Un dia abans, el director d'El Punt Avui, Joan Vall Clara, firmava una columna titulada Què faràs amb en Saül?. I contestava: "La resposta, en un estat de dret sense talibans ni dogmatismes, és simple. És «res». La resposta és «no faré res». Insinuen que no hauria d'escriure al diari. Insinuen que li he de retirar el dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat. Però no ho faré. Soc aquí per evitar tot tipus d'abusos. Treure-li la feina ho seria. Si la condemna es fa ferma, l'haurà de complir, es redimirà a través de la pena i tindrà dret a una segona oportunitat, com tot ciutadà".

Gordillo va començar a exercir a El Punt, com a corresponsal del Maresme a partir del 1989. Sis anys més tard, va ser un dels fundadors d'El Punt Maresme, on va exercir de cap de secció i posteriorment de director. També va dirigir El Punt Rubí i va ser redactor en cap d'El Punt Barcelona.

La tensió generada pel cas s'ha saldat, també, amb la sortida de Marta Roqueta com a columnista del diari, en protesta. Vall Clara, en un nou article publicat el dijous sobre l'afer, li agraeix per la feina feta aquests anys i li diu que té la porta oberta per tornar quan ho consideri, però que atendre les protestes seria "condemnar en Saül a la mort civil". "I no ho faré", rebla. Un altre columnista, Joan Alemany, també ha pres la decisió de plegar. Roqueta forma part del col·lectiu feminista Matriotes, que ha emès un manifest sobre el cas. "Quan un superior agredeix sexualment una treballadora, a qui se li ha violat el dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat és a la persona agredida", es diu en el text. "Si aquest agressor segueix en plantilla, en aquell o cap altre mitjà, sense que es prenguin mesures per evitar que torni a agredir i sense reparar el dany causat a la persona agredida, s'incompleix el dret al treball i a guanyar-se la vida de les dones que treballen amb ell. A més, tenir un espai en un mitjà de comunicació és tenir un altaveu públic que permet acumular poder, influència i capital social".

La vaga de transportistes d'autobús té un seguiment del voltant del 70% a la demarcació de Girona

La vaga de transportistes d'autobús té un seguiment del voltant del 70% a la demarcació de Girona

Comrmçà ahir i segueix avui i la incidència és diferent segons el municipi, ja que a Lloret de Mar ha estat de pràcticament el 100% i a la ciutat de Girona només arriba al 10%

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Lloret de Mar (Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 29/11/2024.- Llegim al Diari de Girona que el servei de transport de viatgers per carretera està durant dos dies en vaga, ahir i avui.

Entre les seves demandes destaca poder tenir una jubilació anticipada i ser reconeguts com una professió de risc, com ja ho són els conductors de transport sanitaris o de mercaderies, que fa poc van arribar a un acord amb la patronal. Arreu de les comarques gironines, ahir dijous, el seguiment de la vaga va ser del voltant del 70%».En tot cas, a última hora també hi va haver picabaralla entre els sindicats, ja que UGT va arribar a un acord amb la patronal i no es va afegir a la convocatòria, cosa que sí que van fer CCOO i CGT. Tanmateix, segons CCOO de «pràcticament el 100%» a Lloret de Mar, I que els serveis mínims s'han «respectat força bé». En tot cas, Diari de Girona ha pogut saber que a la ciutat de Girona la influència de la vaga va ser molt menor, del voltant del 10%. Aquesta, és una xifra molt diferent de la que hi va haver en la convocatòria del passat 25 d'octubre, quan el seguiment va ser de gairebé el 100% a la ciutat de Girona. En tot cas, la vaga afecta els serveis de bus urbà, interurbà i també discrecionals com, per exemple, el transport escolar. En aquest sentit, però el Departament d'Empresa i Treball va fixar uns serveis mínims. Les hores punta (de 6:30 a 9:30 hores i de 16 a 20 hores) és del 40%, mentre que en la resta dels horaris és del 20%.

Ara no arriben al mateix acord que van arribar els del servei de transports de mercaderies o sanitari. Per això, utilitzen les eines que la llei dona per poder pressionar una mica. De fet, no és el primer cop que es fa una vaga d'aquestes característiques. Ja es va fer el 25 d'octubre se n'havia convocat una altra a principis de novembre que es va ajornar per la catàstrofe de la dana, ja que les mobilitzacions estan convocades arreu de l'Estat espanyol. Si no s'arriba a un acord, es preveu que es torni a fer el 5 i 9 de desembre i els sindicats han avisat que a partir del 23 de desembre es podria convertir en indefinida.

Manifestació aquest divendres a Girona

Per ahir dijous hi va haver una manifestació convocada a Barcelona, mentre que avui divendres s'ha celebrarà a la ciutat de Girona. Ahir dijous també es van celebrar manifestacions a Tarragona i Lleida. El motiu pel qual no es feia a Girona el mateix dia fou perquè la gent pogués anar ahir a Barcelona i també avui a Girona. La manifestació de Girona ha arrencat a les dotze del migdia a l'avinguda Ramon Folch i ha recorregut l'avinguda Jaume I fins a arribar a la plaça de l'Hospital i a la seu gironina de la Generalitat. Després han tornat cap enrere per enfilar per l'avinguda Álvarez de Castro, el carrer Barcelona i ha acabat a la plaça d'Espanya, on s'ubica l'estació d'autobusos.

Pedret i Marzà suspèn una cacera de coloms prevista per aquest dissabte

Pedret i Marzà suspèn una cacera de coloms prevista per aquest dissabte

L'entitat Lex Ànima havia advertit l'Ajuntament de la il·legalitat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pedret i Marzà (Alt Empordà, comtat de Peralada) 29/11/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Ajuntament de Pedret i Marzà ha decidit suspendre una cacera de coloms prevista per aquest dissabte al municipi, que l'entitat Lex Ànima havia denunciat. L'entitat havia demanat a través d'una instància que s'aturés la cacera "il·legal" i, finalment, aquest divendres l'equip de govern l'ha decidit aturar. L'alcaldessa, Xènia Ijsselstein, ha explicat que era cap iniciativa municipal i que comptava amb els permisos necessaris però que, de moment, no es farà. Segons havia anunciat l'Ajuntament per xarxes socials, estava previst tirar petards per "espantar" els animals i que surtin del nucli. Un cop fora, "els caçadors se situaran a la perifèria del poble per abatre'ls".

Lex Ànima denunciava que l'actuació suposaria un incompliment de l'article 22 de la Llei Estatal 7/2023, de 28 de març, de Protecció dels Drets i Benestar dels Animals que estableix que "les entitats locals anteposaran el control poblacional no letal de la fauna urbana en els seus plans d'actuació en matèria de protecció animal".

D'altra banda, recorden, el Decret 254/2000, de 24 de juliol, "prohibeix la utilització d'armes de foc per control d'aus urbanes i especifica les autoritzacions excepcionals que lliura la Generalitat han de ser emeses per la Conselleria competent actualment en la matèria, que només poden ser lliurades d'acord amb la normativa estatal referida". Segons l'alcaldessa, però, l'actuació comptava amb el vistiplau de la Generalitat. Des de l'entitat, en canvi, sostenen que els Agents Rurals els han indicat que no tenien cap autorització ni hi intervenien.

L'entitat, a més, alertava que si no se suspenia, presentarien una denúncia formal al Servei de Protecció de la Natura (Seprona).

A les xarxes es considera que si caldria retirar tots elsreconeixements a Ortega Monasterio, així com deixar de cantar El meu avi alfinal de les cantades d’havaneres

A les xarxes es considera que si caldria retirar tots els reconeixements a Ortega Monasterio, així com deixar de cantar El meu avi al final de les cantades d'havaneres

Al documental de TV3 Murs de silenci relacionen Monasterio amb un proxeneta vinculat a una xarxa d'explotació sexual infantil al Club Escala 2000 de Ventalló

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ventalló (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 29/11/2024.- Llegim al Diari de Girona que les informacions aparegudes al documental de TV3, Murs de silenci, que el relacionen amb un proxeneta vinculat a una xarxa d'explotació sexual infantil al Club Escala 2000 de Ventalló van provocar que l'Ajuntament de Palamós de cara al 25-N tapés la placa dedicada a Ortega Monasterio i que la Fundació Ernest Morató, entitat que vetlla per impulsar la investigació de les havaneres, hagi decidit retirar a José Luis Ortega Monasterio el Premi 2/4 que se li va atorgar l'any 2018 a títol pòstum.

Palamós, Palafrugell i Puigcerdà

Les conseqüències de l'emissió del documental ja han començat a fer-se visibles. L'Ajuntament de Palamós ha tapat la placa dedicada al compositor José Luis Ortega Monasterio per una altra a favor dels drets de les dones. La placa estava situada al carrer Canó.

Així mateix, la Fundació Ernest Morató demana als grups d'havaneres i organitzadors de cantades «que considerin la possibilitat de prendre alguna mesura sobre si cal o no mantenir en el seu repertori les seves composicions i eliminar qualsevol comentari laudatori» sobre Ortega Monasterio, militar de carrera conegut per ser el compositor d'havaneres com El meu avi i El canó de Palamós.

L'Ajuntament de Puigcerdà, on va viure part de la seva carrera militar entre 1956 i 1961, i on hi ha diversos monuments dedicats a Monasterio també va informar que estudiarà si els retira.

L'havanera El meu avi en qüestió

Altres reaccions han estat les de Carles Casanova, músic i director del grup Port-Bo, en un escrit a títol personal a les xarxes on considera que «continuo pensant que cal separar l'autor de la seva obra», però que si caldria retirar tots els reconeixements, així com deixar de cantar El meu avi al final de les cantades d'havaneres. Però que no desapareguin perquè són patrimoni del públic i sobrepassen l'autor.

El cas del puticlub 2000 de Ventalló

El documental Murs de silenci -dedicat al cas del puticlub 2000 de Ventalló va destapar les presumptes relacions empresarials entre Ortega Monasterio i els propietaris del prostíbul. La investigació periodística també va revelar la seva presumpta implicació en una xarxa de tràfic i explotació sexual que va operar entre finals dels anys 70 i principis dels 90 a Aragó i Catalunya.

Els propietaris afectats pel parc eòlic Galatea de la Jonquera presenten un recurs per suspendre’n la tramitació

Els propietaris afectats pel parc eòlic Galatea de la Jonquera presenten un recurs per suspendre'n la tramitació

Asseguren que s'ha incomplert terminis per entrar la documentació i que l'expedient ha caducat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 28/11/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Associació de Propietaris Forestals de l'Alt Empordà ha presentat un recurs d'alçada contra l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Girona d'allargar el termini per complementar la documentació urbanística del projecte del parc eòlic Galatea previst a la Jonquera i insta la caducitat de l'expedient. L'entitat critica que Urbanisme hagi allargat fins a dues vegades el termini als promotors del projecte per presentar els requeriments sol·licitats amb relació al projecte d'actuació específica (PAE), malgrat que l'expedient ja havia caducat.

El parc eòlic Galatea compta amb l'autorització de la Generalitat pel que fa a la declaració d'impacte ambiental (DIA) i la construcció; però li queda pendent aquest permís.

La Fundació Ernest Morató retira el Premi 2/4 a José LuisOrtega Monasterio

La Fundació Ernest Morató retira el Premi 2/4 a José Luis Ortega Monasterio

El motiu són les recents revelacions del documental de TV3 sobre puticlubs i menors prostituïdes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 28/11/2024.- Segons El Gerió Digital, la Fundació Ernest Morató, entitat dedicada a preservar i promoure el patrimoni musical de les havaneres, ha anunciat la retirada del Premi 2/4 que va atorgar a títol pòstum a José Luis Ortega Monasterio l'any 2018. Aquesta decisió es pren després de la recent emissió del documental Murs de Silenci a TV3, en què es revela informació sobre presumptes comportaments delictius de Monasterio.

El documental, part d'una sèrie d'investigacions recents, exposa testimonis i evidències sobre la seva suposada implicació en abusos sexuals de menors. Les revelacions han tingut un fort impacte, especialment entre la comunitat cultural vinculada a les havaneres, on Monasterio era una figura destacada per la seva prolífica tasca com a compositor.

En un comunicat fet públic avui, la Fundació expressa: "Demanem també als grups d'havaneres i organitzadors de cantades que considerin la possibilitat de prendre alguna mesura sobre si cal o no mantenir en el seu repertori les seves composicions i eliminar qualsevol comentari laudatori sobre la seva figura."

L'impacte del documental ha generat reaccions diverses. Algunes agrupacions d'havaneres han expressat dubtes sobre si continuar interpretant les seves peces, mentre que altres es mostren més cauteloses i prefereixen esperar el desenllaç d'aquest debat. La Fundació Ernest Morató s'ha posicionat fermament, prioritzant els valors ètics davant de l'obra cultural.

La decisió d'eliminar comentaris laudatoris sobre Ortega Monasterio també posa en relleu la importància d'abordar amb responsabilitat el llegat cultural de figures controvertides.

El documental Murs de Silenci

El programa emès a TV3 forma part d'una sèrie d'investigacions que analitzen la impunitat de certs comportaments delictius, sovint amagats sota el pes de la fama o el reconeixement. El cas d'Ortega Monasterio s'insereix en un context més ampli de revisió i qüestionament de figures culturals històriques.

29-N: Jornada Dia Internacional de la Solidaritat amb elpoble palestí

29-N: Jornada Dia Internacional de la Solidaritat amb el poble palestí

Divendres 29 de novembre a Olot, al Núria Social, a les 6 de la tarda

Girona: manifestació a la plaça del Vi a les 7 de la tarda el 29-N

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa) 28/11/2024.- Divendres 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, ens trobem al Núria Social a partir de les 18:00h. La violència vers el poble palestí no s'atura, que no caigui en l'oblit!.

Comptarem amb una exposició artística i venta de làmines solidàries inspirades en Palestina per part de l'artista Alba Azaola.

Compartirem una taula rodona per analitzar el context actual: "Palestina, i ara què?" amb Cristina Mas, periodista acabada de tornar de Palestina i membre de Lluita Internacionalista, i amb dues membres de la Plataforma del Pla de l'Estany amb Palestina.

Reivindicarem el Ball Folk de diversos llocs del món com a eina de reconciliació i de llegat cultural tradicional, posant el cos i movent-nos juntes per celebrar la solidaritat entre pobles amb Els Presseguers.

I finalment gaudirem dels valors i la qualitat de la cuina vegana, gràcies als tastets gratuïts de Primera Planta Green Kitchen.

Es farà taquilla inversa i TOTS els beneficis aniran destinats a projectes que ofereixen ajuda humanitària a la Franja Nord de Gaza, Palestina.

Per obtenir la teva entrada gratuïta i facilitar-nos l'organització d'aquest esdeveniment, agraïm que t'inscriguis a través de DM , per telèfon: 633.34.62.41, a [hola@pegasdefoc.org] o a través d'aquest enllaç directament: [https://app.pegasdefoc.org/assistance/51ef5e43-dd50-436d-80ca-a71e529ff67f].

Manifestació a la plaça del Vi de Girona a les 7 de la tarda el 29-N

Girona se suma a la 11a convocatòria de la @rescop, demà divendres 29 de novembre -Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí- amb una manifestació pels carrers de la ciutat.

Si els nostres governs continuen mantenint relacions amb l'Estat genocida d'Israel, continuarem sortint al carrer.

Aquest divendres 29 de novembre, mostrem al poble palestí i libanès la nostra solidaritat.

Divendres 29 de novembre, a les 19.00h, a la plaça del Vi de Girona.

#StopArmesAmbIsrael #PalestinaLliure #29NSolidaritatPalestina.

L'eòlica marina flotant al Cap de Creus i al golf deRoses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables segons un estudi científic

L'eòlica marina flotant al Cap de Creus i al golf de Roses perjudicaria fins a 135 espècies vulnerables segons un estudi científic

El treball ha estat elaborat per la UdG, la UPC i l'ICM-CSIC

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 28/11/2024.- Segons El Gerió Digital un estudi dut a terme per experts en ecologia, biologia marina i enginyeria de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) analitza els impactes potencials de l'eòlica marina flotant sobre la biodiversitat de la Mediterrània. Aquest estudi científic, pioner en el seu àmbit en aquesta mar, se centra en els projectes d'eòlica marina flotant que es volen implementar al Cap de Creus i al golf de Roses.

Els resultats de l'estudi es recullen en un article publicat recentment a la revista científica Marine Policy. Amb el títol Assessing the Potential Impacts of Floating Offshore Wind Farms on Policy-Relevant Species: A Case Study in the Gulf of Roses, NW Mediterranean, l'article destaca la necessitat d'equilibrar la descarbonització amb la preservació de la biodiversitat marina.

L'investigador predoctoral i primer autor de l'article, Paul Wawrzynkowski, ha declarat que "aquesta investigació ens revela els impactes que poden tenir les tecnologies dels parcs eòlics marins flotants sobre espècies prioritàries per a la conservació al mar Mediterrani, utilitzant el golf de Roses i el Cap de Creus com a cas d'estudi científic."

L'estudi avalua per primera vegada a la Mediterrània els possibles impactes de l'eòlica marina sobre les espècies sensibles i rellevants per a les polítiques de conservació nacionals i internacionals. En total, es van identificar 135 espècies sensibles rellevants per a les polítiques de conservació potencialment afectades per l'eòlica flotant, algunes de les quals tenen un paper crucial en l'estat ambiental de les aigües marines, segons el definit per la Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina i els objectius de l'estratègia de biodiversitat de la Unió Europea per al 2030.

La mostra estudiada està inclosa en els catàlegs nacionals de protecció d'espècies de la Directiva Hàbitats i Directiva Aus de la normativa europea i la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i en els convenis internacionals per a la protecció de la flora i la fauna de Barcelona, Berna o Washington.

La primera fase de l'estudi ha consistit en identificar i avaluar els principals factors d'estrès ambiental associats amb els parcs eòlics marins flotants. En segon lloc, utilitzant la metodologia d'Avaluació d'Impacte Generalitzat (Generalized Impact Assessment), es van avaluar els impactes d'aquests factors sobre les espècies sensibles tenint en compte l'extensió temporal i espacial del factor d'estrès i la sensibilitat de les espècies a cada factor. Finalment, es va identificar com les tecnologies proposades en els diferents projectes de parcs eòlics flotants a l'àrea d'investigació estan relacionades amb les pressions que afecten les espècies estudiades.

Arran d'aquesta investigació, s'ha descobert que els principals grups taxonòmics afectats per l'eòlica marina flotant a la Mediterrània nord-occidental són els mamífers marins, com el dofí mular; aus marines, com la baldriga balear i la gavina capnegra; elasmobranquis, com la tintorera o tauró blau, i macroinvertebrats bentònics, com ara esponges i mol·luscs. Entre els factors d'estrès identificats hi ha el soroll, les vibracions i la pèrdua i el dany a l'hàbitat.

L'estudi subratlla la necessitat de recopilar més dades in situ, fer estudis específics d'espècies i analitzar els ecosistemes veïns per comprendre millor els efectes dels parcs eòlics flotants sobre la biodiversitat marina. El grup d'investigació ha declarat que és essencial evitar aquests impactes per equilibrar la descarbonització de l'economia amb la preservació dels ecosistemes marins i, especialment, les zones d'alta biodiversitat com el golf de Roses i el Cap de Creus.

La investigació forma part del projecte BIOPAIS, coordinat per la UdG i l'ICM-CSIC, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) del Govern espanyol en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea - Next Generation EU.