divendres, 15 de gener de 2021

Orencio Bosque Andrés

Necrològica d'Orencio Bosque Andrés apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 12 de desembre de 1971

Necrològica d'Orencio Bosque Andrés apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 12 de desembre de 1971



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de gener de 1897 neix a Maella (Matarranya) l'anarcosindicalista Orencio Bosque Andrés 

Militant de la CNT-AIT i destacat col·lectivista agrari, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Orencio Bosque Andrés: El 15 de gener de 1897 neix a Maella (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Orencio Bosque Andrés. El seu pare es deia Orencio Bosque i la seva mare, Joaquina Andrés.  

Petit propietari de terra, en 1932, amb el seu cosí Emilio Bosque Bondía, el son germà Ernesto Bosque Andrés i altres companys, fundà la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal.  

El maig de 1936 fou delegat pel cenetista Sindicat Únic de Maella al Congrés de la CNT celebrat a Saragossa (Saragossa, Aragó).  

Quan la revolució col·lectivista autogestionària va ser secretari del Comitè Revolucionari del seu poble i va posar les seves terres al servei de la col·lectivitat local.  

En 1936 col·laborà en Solidaridad Obrera.  

El 24 de juliol de 1937 presidí l'assemblea de la Federació Comarcal de Col·lectivitats que se celebrà a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Saragossa, Aragó,).  

En 1937, quan l'ofensiva contrarevolucionària republicana burgesa i stalinista encapçalada militarment per Enrique Líster Forján, el seu germà Ernesto va ser assassinat per membres del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Malgrat tot, aconseguí mantenir l'activitat de la col·lectivitat fins al trencament del front d'Aragó en 1938.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la CNT-AIT en l'Exili a la zona de Moissac (Tarn e Garona, Occitània) i fou membre de la Regional d'origen d'Aragó, Rioja i Navarra.  

Malalt des de feia temps, Orencio Bosque Andrés va morir el 6 d'octubre de 1971 al seu domicili de Fontréal (Moissac, Tarn e Garona, Occitània). Deixà companya, Pilar Llop, i descendència.  


Josep Sobrepere Preixens

Necrològia de Josep Sobrepere Preixens apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 18 d'agost de 1963

Necrològia de Josep Sobrepere Preixens apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 18 d'agost de 1963


        

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 de gener de 1886 neix a la Pobla de Cérvoles (Garrigues) l'anarcosindicalista i naturista Josep Sobrepere Preixens 

Militant portuari a Tarragona de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Posteriorment milità com a confederal a la zona de Chartres i Orleans i més tard a Perpinyà 

Josep Sobrepere Preixens: El 15 de gener de 1886 neix a la Pobla de Cérvoles (Garrigues) l'anarcosindicalista i naturista Josep Sobrepere Preixens --el primer llinatge també citat com Sobrepera--. El seu pare es deia Josep Sobrepere i la seva mare, Maria Preixens.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Tarragona (Tarragonès), a començament de la dècada dels vint del segle XX  treballava al port de descarregador, sobretot de barrils de vi.  

Fou membre, amb altres companys (Felipe Alaiz de Pablo, Rodolf Arribas, Pere Sagarra Boronat, Josep Torres Tribó i altres), del Centre d'Estudis Socials de Tarragona.  

Naturista convençut, es mostrà totalment contrari al consum d'alcohol.  

En 1931, quan la implantació dels Jurats Mixtos, a la qual s'oposava la CNT-AIT, rebutjar posar la seva fotografia en el carnet de treball de l'empresa concessionària de càrrega i descàrrega de mercaderies on treballava i s'estimà més abandonar la feina que sotmetre's a les exigències que anaven contra els principis confederals.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Posteriorment milità com a confederal a la zona de Chartres i Orleans (Centre - Val de Loire) i més tard a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló). La companya fou Teresa Vallvey.  

Josep Sobrepera va morir el 17 de juliol de 1963 a l'Hospital de Perpinyà. 


Renée Clara Germaine Bienvenu

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El neix el 15 de gener de 1913 a Lille (Nord, Alts de França) la pacifista llibertària, ensenyant, ajista, dona lliure Renée Clara Germaine Bienvenu 

La parella Bienvenu-Lobry viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista autogestionària i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental 

Renée Clara Germaine Bienvenu: El neix el 15 de gener de 1913 a Lille (Nord, Alts de França) la pacifista llibertària, ensenyant, ajista, dona lliure Renée Clara Germaine Bienvenu, en una família de la petite bourgeoisie lilloisa. El seu pare, Victor Philippe Joseph Bienvenu, nascut a Brussel·les (Bèlgica), i la seva mare, Fauconnier Germaine Clémence, nascuda a Lille, feien de pelleters.  

Durant la Gran Guerra, poc temps després del naixement del seu germà Albert, el setembre de 1914 el seu pare fou mobilitzat a Bèlgica.  La casa familiar s'incendia durant un bombardeig i Renée s'exilià amb la seva mare, la seva tia i el seu germà a Suïssa i més endavant a París (Illa de França). A finals de 1918 la família tornà a Lille on obriren un magatzem de pelleteria. 

Renée va fer els seus estudis de primària i secundària a Liceu Fénelon d'Illa. Apassionada per les matemàtiques completa els seus estudis de secundaria a Liceu Faidherbe, que per primera vegada s'acceptava nies a Mathématiques Spéciales, 

Després, a la Facultat de Matemàtiques de Lille conegué el militant pacifista i anarquista Henry Marcel Lobry, amb qui es casà el 20 de juny de 1934 a Lille.    

En 1933 la parella creà a Lille el Front Universitari Antifeixista (FUA), grup d'estudiants d'esquerres enfrontat als grups estudiantils de dreta, aleshores majoritaris a Lille. Amb el seu company i un petit grup d'amics, distribuí pamflets antifeixistes i periòdics pacifistes, com ara La Patrie Humaine. 

En 1934 la parella realitzà un gran viatge de 3.200 quilòmetres en trens d'un mes i mig de durada per Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els Alps, Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), passant per Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i arribant a Barcelona, i finalment a Tarascon (Boques del Roine, Provença, Occitània). Marcel Lobry decidí amb la sevaa companya acabar els estudis a Marselha i s'instal·laren en una petita cabana sense aigua ni electricitat a Lei Penas de Mirabèu (Boques del Roine, Provença, Occitània), on ell preparà oposicions a professor de Matemàtiques que aprovà en 1936. El setembre de 1936 Lobry va ser nomenat professor de l'Institut de Gap (Auts Aups, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).   

Entre 1936 i 1937 la parella formà part de l'Ateneu Llibertari de Marselha, constituït per una cinquantena de membres (Anne i Henri Dalgon, Martial Desmoulins, Joseph Gleize, Théodore Jean i altres). 

En una pausa docent, la parella Bienvenu-Lobry viatjà, amb un salconduit de Sébastien Faure, pel Principat de Catalunya en plena revolució col·lectivista autogestionària i en tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li van ser confiscades a la frontera del Pirineu Oriental. 

La parella  promocionà el «Col·legi de Treball», grup organitzador de conferències destinades al proletariat. 

Apassionats de la bicicleta, la parella realitzà gires, allotjant-se als albergs del Centre Laïc dels Albergs de Joventut (CLAJ).  En aquests cercles d'alberguistes (ajistes) la parella conegué Romaine Toussainte Luciani. 

L'estiu de 1938 realitzà amb el seu companya un periple turístic amb bicicleta per Itàlia feixista amb la finalitat de testimoniar la situació d'aquest país. 

Essent Lobry secretari del Comitè d'Acolliment als Refugiats Espanyols de Gap (Nord, Alts de França), la parella va ser expulsada del seu primer apartament perquè havia allotjat refugiats polítics de nacionalitat espanyola.  

A l'inici del curs de 1939 Lobry va ser traslladat a l'Institut Thiers de Marselha, ciutat on s'establí la parella.   

En començar el curs de 1940, després de l'armistici amb Alemanya, arran d'una discussió amb el director de l'institut, Lobry presentà la dimissió. A partir d'aquest moment la parella visqué de diverses feinetes i treballs agrícoles a diversos indrets, ajudats pel germà gran del seu company, André Lobry, i la seva mare. 

El 29 d'agost de 1943 nasqué a Salenches (Savouè d'Amont, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) Claude Lobry, l'únic infant de la parella.   

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, la parella acceptà l'oferta per a treballar a l'Escola Politècnica Nacional de Quito (Equador) que s'havia de fundar. Després d'embarcar-se la parella cap a Nova York (Nova York, EUA) i passar-hi el Nadal de 1945, s'encaminaren a Bogotà (Colòmbia), des d'on marxaren cap a Quito, on participaren amb altres quatre professors francesos (Edmond Bruel, Michel Conard, Robert Hoffstteter i Julien Martelly), de l'anomenada «Missió Francesa», en aquesta experiència escolar.  

En aquesta època la parella aprofità el temps per travessar la serralada dels Andes amb bicicleta.  

De bell nou a l'hexàgon francès, el 9 de juny de 1948 la parella se separà.  

Treballà dos anys en l'alta costura i en 1949 Renée reprengué suplències de classes de matemàtiques a la zona de les Cluses (Savouè d'Amont, Savoué, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) --física, electricitat i matemàtiques-- a l'Écoled'Horlogerie. Després, durant vuit anys, ensenya un curs complementari per noies de matemàtiques i estenografia, passant de l'ensenyament tècnic al comercial, Demostra aptituds per l'animació en teatre i en dansa practicant regularment amb les seves alumnes. En 1954, aprova el CAP d'ensenyament primari i en fou titular al curs 1955-1956. 

Durant una visita amb el seu fill Claude a l'antic camp nazi de Dachau (Baviera, Alemanya) Renée Bienvenu s'interessà per la qüestió algeriana. Participà a reunions, manifestacions i conferències sobre el procés d'alliberament d'Algèria. Es compromet activament contra aquesta guerra colonial. Una vegada fa de «porteuse de valises» pel FLN (Front d'Alliberament Nacional), transportant quaranta milions d'antics francs francesos a Suïssa, però l'essencial de la seva tasca solidària consistia en fer passar la frontera de Suïssa militants algerians perseguits per la DST franceses. Renée organitzà més de 70 passatges de frontera. Durant sis anys actuà en missió els week-ends pel FLN coordinada amb Abdelkader, responsable de la Union Générale des Travailleurs Algériens (UGTA) al Sud-est de França.  

Després dels acords d'Évian, anà a ensenyar a Algèria i es retrobà confrontada, una vegada més, davant l'administració francesa per a una reintegració difícil a la metròpoli.  

Als 70 anys, Renée Bienvenu va fer un viatge acompanyada del seu nèt en una camioneta F6, transformada en càmping car al taller del Club-bois de la MJC, fins a Noruega. Seguí fins a les illles Lofoten i al cercle polar, el Cap Nord. 

En 1992, davant l'anunci de tancament de la Bibliothèque de Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània), la Union de Quartier de la que Renée en feia part, amb més de 80 anys, organitzà un «commando du Troisième âge». Renée i altres membres de la Union de Quartier van buidar la biblioteca posant el libres en lloc segur. Durant la nit van penjar pancartes a la ciutat. L'acció tingué un gran ressò mediàtic i la televisió regional li consacrà un reportatge a Grenoble. Renée Bienvenu fou entrevistada a la ràdio. L'alcalde denuncià al president de la Union de Quartier, que fou convocat a la comissaria de policia. Els socis redactaren un text on es reivindicava una responsabilitat col·lectiva i es presentaren en grup a la comissaria. Davant la poca gravetat dels fets no hi hagué acusació i l'alcalde retirà la denúncia a condició de la devolució dels llibres. 

A principis dels anys 1990 redactà unes memòries de 180 pàgines.  

Renée Clara Germaine Bienvenu va morir el 17 de setembre de 2012 a Troche (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània). 


Lluís Alerany Sarroca

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 de gener de 1919 neix al Pinell de Brai (Terra Alta) l'anarcosindicalista Lluís Alerany Sarroca 

Militant de la CNT-AIT com la seva germana Rosa i el seu germà  Pasqual, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració d'El Barcarès, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Internat als camps nazis de Mauthausen i Gusen fou alliberat el 5 de maig de 1945 i més endavant establert a Illa (Riberal de la Tet) 

Lluís Alerany Sarroca: El 14 de gener --algunes fonts citen erròniament el 15 de gener-- de 1919 neix al Pinell de Brai (Terra Alta) l'anarcosindicalista Lluís Alerany Sarroca. El seu pare es deia Joan Francesc Alerany Montagut, jornaler, i Teresa Sarroca Guimerà.  

Milità activament en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) al seu poble natal. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camps de concentració d'El Barcarès (Costa Salanquesa, Vall de l'Aglí, la Salanca, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

El seu germà Pasqual Alerany Sarroca també s'exilià, mentre que la seva germana Rosa Alerany Sarroca va ser condemnada en 1939 a sis anys i un dia de presó major. Entre 1941 i 1942 va ser processat en absència per un consell de guerra franquista.  

Amb l'Ocupació alemanya, va ser detingut i deportat a Alemanya. El 29 de maig de 1943, procedent de l'Stalag de Karlsruhe (Baden-Württemberg, Alemanya) va ser enviat, sota la matrícula 30.115, al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Alta Àustria, Àustria).  

El 5 de maig de 1945 aconseguí la llibertat amb l'alliberament del camp per soldats alemany.  

Establert a Illa (Riberal de la Tet, Vall de la Tet, Rosselló), milità en la CNT-AIT de l'Exili (Moviment Llibertari Espanyol-CNT).  

Lluís Alerany Sarroca va morir el 9 de desembre de 1947 a Illa a conseqüència d'un accident. Segons la seva família, assassinat pels seus enemics polítics. 


Més de mil alumnes de les comarques gironines es troben confinats en el quart dia de classe

Més de mil alumnes de les comarques gironines es troben confinats en el quart dia de classe 

La reobertura de les escoles amb la pandèmia de covid-19 a l'alça accelera aquest gener el nombre de grups escolars que han de fer educació a distància per positius, ahir a les comarques gironines ja n'hi havia 38 de 32 centres 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) 15/01/2021.- Llegim al Diari de Girona que a pantalla d'un ordinador, d'una tauleta o d'un mòbil. Aquesta és la via per continuar fent classes de més d'un miler d'alumnes gironins que ahir, en tot just el quart dia de curs després de les vacances de Nadal, estaven confinats a casa. Perquè o bé ells o, en la majoria dels casos, un seu company o companya de classe havia donat positiu. Segons les dades fetes públiques pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que reflecteixen la realitat amb endarreriment respecte al que està passant en els centres escoles, ahir a les comarques gironines hi havia 38 grups confinats de 32 escoles o instituts diferents amb un total de 1.028 alumnes fent classe des dels seus domicilis. En la mateixa situació hi ha 73 docents. Dels 32 centres que tenien ahir grups confinats a les comarques gironines, la majoria només n'era un del sol. Les excepcions eren l'EscolaL'Estació de Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) amb tres i alguns amb dos com, per exemple, La Salle de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), l'InstitutMontsacopa d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) o l'Escola Ignasi Melé i Farré de Tossa de Mar (la Selva marítima, la Selva, comtat de Girona). 

El ràpid creixement dels alumnes confinats a les comarques gironines és molt evident en aquests tres primers dies de reobertura de les escoles. Dimarts, després de la tornada a les classes del dia 11, hi havia 160 alumnes confinats; l'endemà, 418; i ahir 1.028 en una xifra que, en pocs dies, ja estarà al mateix nivell que hi havia el 21 de desembre en el darrer dia de curs abans de les vacances de Nadal: 152 grups confinats i 3.583 alumnes. En aquell moment, els i les docents confirmats i confinades a les comarques gironines eren 179. En el conjunt del Principat de Catalunya, els i les alumnes confinats i confinades freguen ja els deu milers (9.888) i els i les docents s'enfilen fins als 661 després que ahir, en el quart dia de curs passades les festes de Nadal, ja hi hagués 364 grups confinats (243 més que el dia anterior). En tot el territori només hi va haver un centre que no va obrir per coronavirus-19, l'escola de Castellfolit del Boix al Bages (comtat de Manresa). 

Mes enllà de les estadístiques, els confinaments de tot el grup quan un o una alumne dóna positiu té una afectació directa en el dia a dia familiar. Especialment, en els casos on els grups confinats són dels cursos més petits de Primària en què els nens no es poden quedar sols a casa. La notícia sol arribar als pares via mail. Una comunicació on s'explica que un company o companya d'escola del seu fill o filla ha donat positiu i que, normalment l'endemà o dos dies després, tot el grup haurà de fer-se una PCR en el mateix centre escolar. En la mateixa comunicació amb les famílies, un seguit de recomanacions com «No es pot assistir a activitats extraescolars, ni a domicilis d'altres familiars o a altres llocs que no siguin el domicili habitual» o «En cas de contacte físic proper, especialment per a infants més grans de sis anys, és recomanable utilitzar mascaretes, tant pel que fa la persona que està fent la quarantena com per a les persones convivents» i l'avís que els resultats de la PCR es podran consultar per les vies habituals del Departament de Salut. Aquí no es pot deixar de banda que, segons les mateixes estadístiques que facilita Educació, la majoria de les proves PCR que es fan a les escoles surten negatives. 

Un cop superat aquest punt, i amb deu dies de confinament a casa per endavant, els alumnes intenten seguir per Internet els seus respectius cursos acadèmics. Una educació no presencial que, en cas que la pandèmia s'agreugi més en les properes setmanes, pot passar ser general per a tots els alumnes com ja passa a Alemanya,a Gran Bretanya o als Països Baixos. 


dijous, 14 de gener de 2021

A la Catalunya Nord s'avança a causa de la situació de la pandèmia de covid-19 el toc de queda a les sis de la tarda

A la Catalunya Nord s'avança a causa de la situació de la pandèmia de covid-19 el toc de queda a les sis de la tarda 

Tots els viatgers que vulguin entrar a territori francès procedents d'un estat de fora de la UE, hauran de fer-ho acreditant una PCR negativa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 14/01/2021.- Llegim a VilaWeb que el primer ministre del Govern francès, Jean Castex, ha anunciat que el toc de queda a la Catalunya Nord s'avança a les 6 de la tarda i s'allargarà fins a les 6 del matí. Fins ara començava a les 8. La mesura entra en vigor dissabte i durarà almenys quinze dies. Castex considera que la situació de la pandèmia de covid-19 és "fràgil", però que està "sota control". El toc de queda a les 6 de la tarda ja estava vigent en diversos departaments de l'Estat francès. El descens en el nombre de contagis que han observat en les últimes setmanes, han portat el Govern francès a ampliar l'horari a la resta de l'hexàgon francès. 

Per una altra banda, a partir de la setmana vinent, tots els viatgers que vulguin entrar a l'hexàgon francès procedents d'un estat de fora de la Unió Europea, hauran de fer-ho acreditant una PCR negativa. A més, estaran obligades a mantenir una quarantena de set dies. Castex ha avisat que no descarten ampliar aquesta restricció als estats de la UE. 


Suspenen a Caldes de Malavella la sisena edició de la Rua de Carnaval a causa de la pandèmia de covid-19

Suspenen a Caldes de Malavella la sisena edició de la Rua de Carnaval a causa de la pandèmia de covid-19 

L'equip de govern municipal considera que és necessari "reduir al màxim els contactes socials per no afavorir la propagació del virus" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Caldes de Malavella (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 14/01/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l 'Ajuntament de Caldes de Malavella (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) ha anunciat la suspensió de la sisena edició de la Rua de Carnaval, que havia de tenir lloc el dissabte 20 de febrer.  

L'equip de govern municipal, de Junts i el PSC, considera que és necessari "reduir al màxim els contactes socials per no afavorir la propagació del virus", afirma l'edil de Festes, Gemma Alsina (Junts).  

Segons informa el consistori, l'any passat més de 2.000 persones van participar en la Rua de Carnaval, en el que va ser un dels actes multitudinaris abans de l'esclat de la pandèmia de covid-19. 


Es registren 23 víctimes mortals a la Regió Sanitària de Girona i la velocitat de contagi de covid-19 i el risc de rebrot segueixen pujant

Es registren 23 víctimes mortals a la Regió Sanitària de Girona que ha superat les 10.000 vacunacions 

La velocitat de contagi de covid-19 i el risc de rebrot segueixen pujant 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Vilafant (1.467) que registra l'índex més elevat del Principat de Catalunya. Més enrere s'hi troba Figueres (1.256), Puigcerdà (1.031) i Palafrugell (854) i Roses (734) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú) 14/01/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores han mort 23 persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 1.455 en total. Catorze d'aquests èxitus ha mort en hospitals o sociosanitari, un en una residència i la resta no estan classificats. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 848 en total, en residències 265, 149 en domicilis i 193 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 48.736 contagis, 373 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,13 pujant tres centèsimes mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,32 i creix cinc centèsimes.  

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 601 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 574, ha pujat 27 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 696 punts. 

S'han vacunat 10.197 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (1.343 més que ahir). 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (445,96), el Baix Empordà (842,35), la Baixa Cerdanya (775), la Garrotxa (477,67), l'Alt Empordà (817,09), el Pla de l'Estany (381,98), la Selva (415,58) i el Ripollès (1216,89). 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Vilafant (1.467) que registra l'índex més elevat del Principat de Catalunya. Més enrere s'hi troba Figueres (1.256), Puigcerdà (1.031) i Palafrugell (854) i Roses (734). 

Hi ha 265 persones hospitalitzades (4 menys que ahir) de les quals es troben en estat greu (4 més que ahir). 

Les dades d'ingressats a l'UCI reporten la informació de llits de crítics de centres del Sistema Sanitari Públic de Catalunya (SISCAT) i també dels centres privats a tot el Principat de Catalunya. 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19, l'Rt, ha pujat a 1,32 aquest dijous, cinc centèsimes més que fa 24 hores. El risc de rebrot també puja, ho fa 39 punts, fins als 696. La incidència a 14 dies també s'incrementa i passa de 537,91 a 549,71. 

S'han declarat 4.397 nous casos confirmats per PCR o TA, cosa que eleva la xifra total a 409.691. El 10,97% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. D'altra banda, s'ha informat de 122 noves morts i el total és de 17.847. Hi ha 2.541 pacients ingressats als hospitals amb covid-19, 40 més que fa 24 hores, i 497 persones a l'UCI, 4 més. Els vacunats arriben a 105.080, 13.698 més 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi: 

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 


Figueres, Palamós i Olot, on més pugen els casos de covid-19 en l'última setmana a la Regió Sanitària de Girona

Figueres, Palamós i Olot, on més pugen els casos de covid-19 en l'última setmana 

A Figueres els casos les persones infectades s'han disparat i en una setmana s'ha passat de 116 a 203 casos (+87). Paral·lelament, el risc de rebrot de covid-19 al municipi també ha experimentat un increment plausible. Ahir ja era de 1.233 punts 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 14/01/2021.- Llegim al Diari de Girona que l'augment del contagi dels darrers dies és bastant equitatiu a tota la Regió Sanitària de Girona i a tot Principat de Catalunya.  

Si s'analitzen les dades detalladament, a la Regió Sanitària de Girona hi ha algunes Àrees Bàsiques de Salut que destaquen per l'ascens destacat de casos en una setmana. És el cas de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), on els casos les persones infectades s'han disparat i en una setmana s'ha passat de 116 a 203 casos (+87). Paral·lelament, el risc de rebrot al municipi també ha experimentat un increment plausible. Ahir ja era de 1.233 punts i es va situar en segona posició al Principat de Catalunya, per darrere de Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú), que era de 1.377. La velocitat de propagació del virus al municipi també és molt alta i ahir ja arribava a 2,14, la segona xifra més alta del Principat de Catalunya després de Sitges (el Garraf). Aquest paràmetre permet avaluar la possibilitat de contagi en un futur immediat. Segons Salut, la xifra ideal no hauria de sobrepassar el llindar d'1. En el cas de Figueres, l'indicador significa que cada cent infectats en poden contagiar uns 214 de mitjana aproximadament. 

Seguidament, els casos a Palamós (Gavarres mar, `Baix Empordà, comtat de Girona) es mantenen alts, tal com va passar la setmana anterior. En la darrera setmana, s'han sumat 176 positius 49 més que la passada.  

A Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), on hi ha decretat un brot al geriàtric Montsacopa, els casos han augmentat fins a 103, 42 més que la setmana passada.

Dues morts i 55 persones infectades per coronavirus-19 en un brot a la residència Montsacopa d'Olot

Dues morts i 55 persones infectades per coronavirus-19 en un brot a la residència Montsacopa d'Olot 

36 de les persones afectades són usuàries del centre i 19 de les treballadores 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 14/01/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, un brot de coronavirus-19 a la residència Montsacopa d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha provocat dues morts, una de les quals una persona usuària que va haver de ser hospitalitzada, i 55 infectades. D'aquestes 36 són residents --una continuat ingressat-- i 19 són de les professionals del centre. 

Segons ha avançat avui el Diari de Girona i ha confirmat el Departament de Salut, els primers contagis de covid-19 es van detectar a finals de desembre quan una treballadora va donar positiu. Immediatament es va activar un cribratge massiu i es van posar en marxa les mesures de prevenció i contenció del virus. El cribratge va detectar inicialment 17 persones resident positives i cinc de les treballadores. La realització de noves proves divendres passat, però, va fer aflorar deu persones usuàries positives més i sis de les treballadores. Quan es va detectar el brot, es va sectoritzar la residència i es van aïllar les persones residents. 

En l'últim cribratge amb testos antigènics ràpids realitzat el dimarts es van detectar nou contagis més entre les persones usuàries. Les afectades van ser traslladades a la segona planta, reconvertida ara en zona vermella de pacients amb covid-19. 

En total, entre les persones treballadores i les residents hi ha 55 afectades pel brot però la xifra podria augmentar perquè s'està pendent dels resultats de les últimes proves. 

Des del Departament de Salut s'està fent un seguiment de la situació i de les mesures de control, juntament amb la direcció de la residència. La situació clínica de les persones residents està sent vigilada i seguida diàriament pels professionals sanitaris del mateix centre i per l'equip d'Atenció Primària d'Olot.  


Què passa avui al Parlament Europeu: el suplicatori

 

Què passa avui al Parlament Europeu sobre el suplicatori al president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí?


Consell per la República Catalana


 1 

En el marc de les sol·licituds per a l'aixecament de la immunitat, la comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu organitza avui a la tarda les audiències a porta tancada amb els eurodiputats independentistes i exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, tots ells membres del Govern del Consell per la República, on exposaran les seves raons (treballades amb l'equip jurídic a l'exili) perquè no s'accepti el suplicatori.


 2 

La comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu ha especificat als eurodiputats que no es poden fer públiques les seves intervencions d'avui ni tampoc revelar detalls del que s'hi hagi exposat.


 3 

A part de l'obligatorietat legal de no poder explicar què passa a la vista que té lloc avui, la decisió estratègica dels eurodiputats i el seu equip és la de mantenir un perfil comunicatiu baix (tret d'alguna petita entrevista a mitjans) fins que el suplicatori passi a l'ordre del dia del ple de l'Europarlament, moment en què sí és permès fer accions de comunicació.
Recuperem la iniciativa!

La Junta Electoral de Zona ordena retirar símbols pro presos de l’1-O a tots els ajuntaments de l'Alt Empordà i al Consell Comarcal

La Junta Electoral de Zona ordena retirar símbols pro presos de l'1-O a tots els ajuntaments de l'Alt Empordà i al Consell Comarcal 

L'Ajuntament de Castelló d'Empúries esperarà demà a saber si se celebren les eleccions el 14-F o s'ajornen per més endavant a causa del covid-19 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, l'Alt Empordà, comtat de Besalú) 14/01/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Junta Electoral de Zona de Figueres (la Garriga, l'Alt Empordà, comtat de Besalú) obliga a tots els ajuntaments de l'Alt Empordà així com al Consell Comarcal a retirar dels seus edificis les pancartes pro llibertat presos polítics catalans i altres en relació al procés d'alliberament nacional, en cas que n'hi tinguin, en 48 hores.  

Tant el partit neofranquista Vox com l'ultraespanyolista Ciutadans van presentar denúncies a la Junta Electoral de Zona contra diversos consistoris com Figueres o Castelló d'Empúries (Alt Empordà, comtat de Peralada) sol·licitant que obligués a despenjar pancartes pro presos, estelades o llaços grocs. 

La resolució de la Junta Electoral de Zona especifica es donen 48 hores per treure els símbols de la façana d'equipaments municipals. L'escrit adverteix tots els consistoris de la zona afectada de l'Alt Empordà, per tant, la resposta serà la mateixa en les diferents denúncies que es presentin fins que s'hagi complert el termini fixat. 

Ajuntaments com el de Castelló d'Empúries ja han assenyalat que retiraran l'estelada, la pancarta en favor dels presos polítics catalans i el llaç groc que tenen penjat a la façana si les eleccions tiren endavant pel 14-F. Si, finalment, no es duen a terme els comicis autonòmics i el Govern de la Generalitat de Catalunya decideix prorrogar-los per la situació de la pandèmia de covid-19, aquesta resolució deixaria de tenir efecte, ja que no s'estaria en període electoral. A més, cal tenir en compte que aquest termini comença a comptar a partir del moment en què es notifica a l'Ajuntament, per tant, pot ser que uns ho haguessin de fer més aviat que d'altres.