dilluns, 18 de febrer de 2019

6-D: Un jutjat investiga l'excap dels antiavalots dels Mossos

Un jutjat investiga l'excap dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra

Un dels manifestants va presentar una denúncia per lesions en el marc de les càrregues del 6-D a Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- El Jutjat d'Instrucció número 4 de Girona investiga l'excap dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra per la seva actuació durant les càrregues contra manifestants independentistes a Girona el passat 6 de desembre. Així ho avançava El Crític, que apuntava que durant aquella jornada, prèviament a la celebració d'una concentració de VOX i Borbònia, l'agent en qüestió hauria ferit un jove, el qual el va denunciar posteriorment pels fets.

Així ho expliquen també fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que diuen que el jutjat en qüestió va rebre, alhora, «un atestat policial contra una persona per incidents en una concentració i una denúncia d'aquesta persona contra un mosso per lesions». Els dos implicats van ser citats en doble condició, com a investigats, però també com a perjudicats. L'advocat de la Generalitat va dir que «preferia que el mosso declarés com a investigat», una demanda que també va realitzar l'advocat del ciutadà. Per altre costat, la Fiscalia no s'hi va oposar. Així doncs, per petició de les parts, el mosso «va declarar únicament com a investigat» per un suposat delicte comès.  



El regidor per la CUP a Torroella de Montgrí i l'Estartit, Robert Huertas, denunciat per Ciutadans

La Guàrdia Civil cita a declarar el portaveu de la CUP de Torroella de Montgrí per la provocació de Ciutadans al poble de Dolors Bassa

La formació diu que és un "episodi més" de "descrèdit" a l'esquerra independentista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/02/2019 Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la Guàrdia Civil ha citat a declarar el portaveu de la CUP de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), Robert Huertas, dilluns que ve per un presumpte delicte d'amenaces durant la provocació de Ciutadans del 26 de gener en el poble de la consellera legítima empresonada Dolors Bassa.

La formació assegura que es tracta d'un "episodi més" de "descrèdit" que rep l'esquerra independentista basat en "injúries i falses acusacions". En aquest sentit, afirmen que els mateixos assistents van gravar en diverses ocasions els membres que impedien l'acte i que "en cap d'aquestes filmacions pot sortir el nostre representant cometent cap amenaça". "Tenim clar que som un objectiu més en el modus operandi de Ciutadans", insisteixen. "A Torroella, ha començat la seva campanya i no ha decebut ningú: han començat amb provocacions i han continuat amb falses acusacions", afegeixen.

El partit ultranacionalista espanyol Ciutadans havia organitzat un acte polític amb el seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, però La Forja Baix Empordà havia convocat una concentració de rebuig. La concentració havia començat a la plaça 1-O però després es va desplaçar uns 300 metres a la plaça Quintana i Combis, l'indret on Ciutadans tenia previst fer l'acte.

Quatre vehicles dels Mossos d'Esquadra i una vintena d'agents de l'ARRO van fer un cordó. Cap a les dotze del migdia, amb l'arribada de Carrizosa, la tensió va tornar a pujar mentre els policies els escortaves. Alguns manifestants solidaris amb els presos polítics catalans  es van asseure a terra per evitar el pas dels vehicles policials. Durant la protesta, un regidor de Ciutadans a Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), Sergio Atalaya, que és el portaveu de la formació, va rebre l'impacte d'una llauna que li va ferir nas.

Falses acusacions

Ara, la Guàrdia Civil ha citat a declarar dilluns que ve a la caserna de l'Estartit el portaveu de la CUP. Robert Huertas, per un presumpte delicte d'amenaces durant la provocació organitzada al centre de Torroella de Montgrí per Ciutadans.

Des de la CUP s'assegura que és un "episodi més" de l'intent de desacreditar l'esquerra independentista amb "falses acusacions" però insisteixen que no els "intimidaran". "Ens han trobat alegres, lliures i combatius. Al feixisme se'l combat i, si ataca, se li planta cara", remarquen.

ACN

Segons la premsa convencional comarcal el regidor portaveu de la CUP a Torroella de Montgrí, Robert Huertas, va rebre dilluns una citació de la Guàrdia Civil per declarar sobre la provocació organitzasda al municipi de membres de Ciutadans, on volien posar una paradeta al carrer dissabte passat dia 26 de gener sense permís de l'Ajuntament. La Guàrdia Civil l'ha citat per dilluns vinent, a les 10:00h, a la caserna de l'Estartit, i al document consta un presumpte delicte d'amenaces, d'acord amb la denúncia presentada per un dels responsables de Ciutadans a la població.

Huertas ja preveia l'arribada de la citació, després que agents de la Guàrdia Civil s'haguessin personat al seu domicili i no l'haguessin trobat. I assegura que estava "tranquil": "Tinc testimonis que poden acreditar que no vaig fer cap acció violenta, fins i tot dels Mossos", que van negociar amb ell per mirar de calmar els ànims. Admet que en la protesta, convocada des de La Forja Baix Empordà, hi havia "gent encesa", però que no va tenir res a veure amb l'agressió rebuda pel regidor de Ciutadans a Blanes, Sergio Atalaya, que va rebre un cop de llauna a la cara.

Huertas compareixerà acompanyat de l'advocat Benet Salellas i, malgrat que ha rebut nombroses mostres de suport i hi ha iniciatives per concentrar-se davant de la caserna de l'Estartit, explicava que encara no tenen clar si convocaran formalment una acció de suport. La CUP veu en la citació a un càrrec electe un "episodi més del descrèdit que rep l'esquerra independentista basat en injúries". I diuen que Ciutadans ha iniciat la campanya al poble "amb provocacions i que l'ha continuat amb falses acusacions".

Aquell matí, Huertas va repiular la convocatòria feta pel portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, fent publicitat que posarien la carpa a Torroella de Montgrí i preguntant-li, tot fent befa: "Sí?, segur?", però la carpa no va ser autoritzada per l'Ajuntament, de manera que no es va muntar i Ciutadans fins i tot ha presentat un contenciós contra el consistori per la negativa. L'edil, però, no creu que es tracti d'una altra denúncia per una piulada, perquè no la promou Carrizosa.

L'alcalde i la UPM li donen suport

A banda del suport social, des dels grups del govern al Consistori de Torroella de Montgrí, l'alcalde per ERC, Josep Maria Rufí, ha estat el més matiner a reaccionar davant la citació: "Al teu costat, company. T'hi acompanyaré com a alcalde", va escriure a Twitter ahir passades les 7 del matí. I hores més tard, des de la UPM, també s'ha transmet a Huertas tot el seu "suport i solidaritat" davant la notícia.


21-F: manifestació a Girona, a les 6 de la tarda

21 de febrer: manifestació a Girona de la vaga general, a les 6 de la tarda, des de davant l'estació Renfe, a la carretera de Barcelona  

El motiu de fons d'aquesta jornada de vaga general, convocada per la Intersindical-CSC i altres sindicats (USTEC i Ensenyament CGT) i comitès d'empresa, és el procés judicial contra els presos polítics

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- El dijous 21 de febrer vaga general al Principat de Catalunya contra la reforma laboral del 2012, de la qual el 10 de febrer es compleixen set anys; per a reclamar un salari mínim de 1.200 euros mensuals; i per a recuperar les lleis socials del Parlament de Catalunya suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, tothom sap que la protesta conté un motiu polític de fons, que és el judici contra els presos polítics catalans. Les actuacions de l'Estat espanyol, inclosa la judicatura, poden afectar la vida de les persones del Principat de Catalunya, tant en les seves condicions de vida com pel que fa a la privació de llibertat; però la vaga té motivacions laborals. 



A la convocatòria de la Intersindical-CSC fins ara hi han donar suport entitats com ara l'ANC i Òmnium Cultural així com altres sindicats i organitzacions, com ara la USTEC, el SEPC, el Sindicat d'Estudiants, les ADIC, la CGT d'Ensenyament i Universitats per la República. Per una altra banda, hi donen suport ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El dijous 21 de febrer hi ha convocada a la ciutat de Girona una manifestació a nivell de tota la regió gironina, a les 6 de la tarda, des de davant de l'estació Renfe, a la carretera de Barcelona.  



El ministre d'Interior del govern del PSOE insisteix en la legalitat de les detencions del 16 de gener

Marlaska insisteix: ''La policia va actuar amb absoluta proporcionalitat'' en les detencions a Girona

Diu que si algun investigat creu que la detenció no va ser legal pot recórrer als tribunals

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha tornat a defensar al Senat l'operació policial que el passat 16 de gener va acabar amb 16 persones detingudes per desordres per haver tallat les vies del TAV en l'aniversari de l'1-O. Segons Marlaska, els manifestant van actuar "amb violència" per aturar el trànsit de trens en un "infraestructura crítica" i ha defensat que l'actuació de la policia va ser "absolutament proporcional". A més, ha defensat que es detingués els sospitosos sense haver-los citat prèviament per part del jutge. "Parlo com a jutge, suposo que es va fer per evitar major agressivitat", ha manifestat Marlaska, que ha recordat el cas del primer tinent alcalde de Badalona que va trencar una citació judicial davant les càmeres. A més, ha dit que si algú creu que la seva detenció no va ser legal pot recórrer als tribunals.

El ministre ha valorat l'actuació policial a instàncies del senador d'ERC Quim Ayats, que ha qüestionat les detencions per "desmesurades". Ayats ha exposat que entre els detinguts hi havia dos alcaldes (Verges i Celrà, els dos de la CUP), un fotoperiodista que aquell dia estava treballant i també persones que asseguren que el dia del tall de les vies no estaven a l'estació. "Si vostè no censura aquesta manera d'actuar serà còmplice d'abusos policials i responsable del perillós estat policial que es forja, més proper a Vox que a la democràcia", ha manifestat Ayats.

Per la seva banda, Marlaska ha defensat que la policia actuava sempre "en comunicació amb el jutge" i que, tot i que les detencions no es van fer per ordre del jutjat, estava "informat en tot moment". També ha contradit el senador i ha afirmat que els manifestants van fer "ús de la força" per tallar les vies i que així consta en l'atestat policial. "Deixi que acabi la investigació però ja li dic que l'actuació de les forces de seguretat va ser ajustada a dret i si en alguna excepció algú creu que no va ser això per a això estan els tribunals", ha valorat.



diumenge, 17 de febrer de 2019

Agissa guanya 350.000 euros a l'any amb els comptadors

Aigua és Vida denuncia que Agissa guanya 350.000 euros a l'any amb els comptadors

L'auditoria de l'any 2015 reflecteix uns ingressos de 432.900 euros per aquest concepte per uns costos de 91.393 euros

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional gironina que la plataforma Aigua és Vida de Girona ha denunciat l'elevat «marge» de beneficis que Agissa obté amb els comptadors d'aigua dels ciutadans, que són propietat dels mateixos consumidors. Aigua és Vida  ha analitzat els estudis de tarifes i les auditories corresponents als anys 2012 a 2015 i xifra en uns 350.000 els beneficis que obté si es fa el balanç d'ingressos i costos. El marge és d'un 82% de mitjana. Els beneficis corresponen a la quota de manteniment que paga el consumidor a cada factura i els costos a la substitució dels aparells quan se substitueixen perquè són antics i han acabat la seva vida útil o s'han fet malbé.

Si s'entra en detall a l'auditoria de l'any 2015, encarregada per l'Ajuntament de Girona a l'empresa Global & Local Audit, es pot comprovar com els ingressos amb els comptadors van ser de 432.900 euros i els costos van ser de 91.393 euros. En aquest cas els beneficis van ser de 341.597 euros. El marge d'aquella anualitat va ser del 78,9%. La plataforma explica que en quatre anys (de 2012 a 2015), la suma d'ingressos arriba als 1.706.434 euros i els costos a 299.594 euros. Per tant el benefici és de 1.406.841 euros. L'entitat explica que, si les xifres es mantinguessin així durant els anys previs i posteriors als quatre analitzats, la quantitat de benefici en 26 anys de servei seria de prop de nou milions d'euros.

La plataforma assegura que «aquests diners són dels usuaris perquè el comptador és seu i corresponen a allò que paguen a través de la quota de conservació amb aquesta finalitat i, per tant, no poden convertir-se en beneficis per a l'empresa».

L'entitat denuncia que si Agissa obté aquests guanys és perquè o «no s'estan fent els treballs de conservació de comptadors necessaris» o perquè «el preu d'aquesta gestió està sobredimensionat». O les dues coses.

Per tot això, Aigua és Vida demana explicacions a l'Ajuntament perquè informi perquè hi ha tants beneficis i on van i reclama que es «compensi» als usuaris.  



Palau-sator, símbol de la llibertat d'expressió

El temple de Palau-sator, símbol de la llibertat d'expressió

Malgrat presentar denúncia Bosch Martí i Nicolau Moncunill per l'atemptat violent feixista de fa 50 anys, mai es va detenir ningú i els autors de l'atemptat han quedat impunes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional comarcal que el temple de Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) és un símbol de la llibertat d'expressió. Aquest és el paper que, segons la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, han de fer les pintures de l'església parroquial de Palau-sator que l'extrema dreta, sota l'emblema de Guerrilleros de Cristo Rey, va destruir la tarda del 4 de febrer de 1968, avui fa 50 anys i en ple franquisme.

Ester Capella ha participar aquesta tarda a l'acte de presentació de la recuperació del mural de Lluís Bosch Martí, recuperació que és possible gràcies a una projecció de mapping, ja que l'obra original va ser totalment destruïda el dia de l'atemptat feixista.

A la presentació també hi ha participat la regidora de Cultura, Mei Pagès, i el mateix Bosch Martí, acompanyat del capellà Nicolau Moncunill, que aleshores era el rector d'aquesta parròquia. Aquests dos darrers van ser agredits pels elements feixistes en l'atemptat violent de fa 50 anys. Un grup de més de dotze feixistes, onze homes i una dona, que es va fer passar per estudiants d'art va convocar el pintor i el rector per parar-los una trampa, agredir-los i destruir l'obra pictòrica.

Bosch Martí ha explicat en una entrevista al Diari de Girona que, malgrat presentar denúncia, mai es va detenir ningú i els autors de l'atemptat han quedat impunes.

Mig segle després, l'absis de l'església romànica de Sant Pere, a Palau-sator, va recuperar ahir el retaule en què el pintor Lluís Bosch Martí va conjugar cristianisme, progressisme i catalanisme el 1968. Prop de 300 persones van assistir a la reparació virtual de l'obra, amb un mapping projectat sobre les parets blanquejades que tapaven l'obra, destrossada per un escamot dels Guerrilleros de Cristo Rey, el 4 de febrer del 1969 a la mateixa hora, les 7 de la tarda.

Toti Soler, que va interpretar dues peces, va recordar també el músic i activista Ovidi Montllor, en el dia en què hauria celebrat el 77è aniversari

La consellera de Justícia, Ester Capella, va presidir un acte en què, a més del protagonisme de la projecció, hi va haver l'emotivitat dels dos protagonistes agredits aleshores: Bosch Martí, que va poder explicar altre cop els elements del retaule, i l'aleshores rector de Palau-sator, Nicolau Moncunill. Capella va posar l'obra com a "símbol contra la intolerància i el feixisme" imperants a l'època. La consellera també va reivindicar el fet que les parets de l'església tornin a parlar, per "tapar ferides i trencar els dols" que durant 50 anys els veïns més grans de la zona havien mantingut en la intimitat de les llars: "No podem blanquejar la història, com les parets" de l'absis durant cinquanta anys, va reblar Capella.

En l'homenatge, el guitarrista Toti Soler, que va interpretar dues peces, va recordar també el músic i activista Ovidi Montllor, en el dia en què hauria celebrat el 77è aniversari, segons informa El Punt Avui.

Recordar i, sobretot, no oblidar

L'actual rector de Palau-sator, Miquel Calsina, va reivindicar que no era pas un exercici "nostàlgic, sinó de restauració", i contra "l'atac a dues llibertats sagrades, la d'expressió i la religiosa", condensades en un mural que va situar com a "bon exemple de la pluralitat de l'Església".

La regidora de Cultura del municipi, Mei Pagès, va inscriure la recuperació de les pintures en la voluntat de "recordar i no oblidar" un episodi que va sumir els veïns, en el tram final del franquisme, altre cop en "el dolor, la impotència i la por col·lectiva". I va llançar dos elements, els de "la complicitat del poder oficial amb les clavegueres" i "l'odi dels grups d'incontrolats", entre els "fantasmes" que Capella, va alertar, són vigents.

Entre els optimistes, Moncunill va celebrar veure l'església plena com mai i Bosch Martí, que va veure l'obra millor que mai, va fer broma dient que hi havia posat una bona dosi de tons grocs, pels presos i exiliats per la nova repressió estatal espanyola.



Tales innecessàries, gratuïtes i capritxoses a l'Empordà

Tales innecessàries, gratuïtes i capritxoses

IAEDEN-Salvem l'Empordà denuncia una tala d'una alzina centenària al voral de la carretera GIV-6102

A l'alçada del Palau, al camí de l'Escala a Sobrestany també es denuncià la tala capritxosa d'una alzina surera centenària el desembre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Palau-saverdera (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada).- IAEDEN-Salvem l'Empordà denuncia a través de les xarxes la tala d'una alzina centenària al voral de la carretera GIV-6102, a Palau-saverdera (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), que la Diputació de Girona hi farà una intervenció innecessària i del tot capritxosa els pròxims mesos. De fet, aquesta reforma innecessària, que costarà al voltant de 1,5 milions d'euros, es farà en el pròxims mesos i s'ha estat preparant des de fa uns dies. Salvem l'Empordà diu que és el preludi d'unes obres innecessàries.

Denuncien la tala innecessària i gratuïta d'una alzina surera centenària a prop del Palau, sense comunicar-ho a l'Ajuntament de Torroella de Montgí

Diverses veïnes i diversos veïns de l'entorn del massís del Montgrí, Parc Natural, el desembre van denunciar a les xarxes socials la tala d'una alzina surera centenària que es trobava al Camí dels Escalencs, a l'alçada del palau, terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries). Tot i que se'n desconeixen els motius, l'arbre es trobava al costat de la pista de terra que va de l'Escala a Sobrestany al marge d'una propietat privada que dóna al camí.

L'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí (ERC), va lamentar la tala innecessària: «No entenem quina és la finalitat d'aquesta tala, creiem que és totalment innecessària i gratuïta». A més, va assegurar que per evitar que accions com aquestes es tornin a produir es «valorarà la necessitat de realitzar un inventari d'arbres centenaris o que tinguin un valor paisatgístic o ambiental». D'altra banda, els autors de la tala no van comunicar-ho a l'Ajuntament ni sol·licitar els permisos.


dissabte, 16 de febrer de 2019

Atac unionista a l'hort de la família Donaire

Elements unionistes destrossen l'hort i serren els fruiters de José Donaire a les hortes de Salt

Els fets han estat denunciats a la policia i el propietari és el pare del coordinador de Mossos per la República

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Salt (Gironès, comtat de Girona).- Element unionistes van sabotatges de tota mena. Segons llegim en la premsa convencional gironina José Donaire explica que «m'han serrat tots els fruiters que tenia plantats i han tirat tot el que tenia a la barraca al rec». Així denuncia al Diari de Girona José Donaire, propietari d'un dels camps de les hortes de Salt i pare d'Albert Donaire, coordinador de la plataforma Mossos per la República. Els fets, que ja han estat denunciats davant la policia, haurien succeït entre el dissabte a la tarda i aquest dilluns al matí.

Quan José Donaire ha anat a treballar al seu hort s'ha trobat que tots els fruiters que tenia plantats estaven serrats i que la porta de la barraca estava totalment destrossada. En entrar a l'interior ha trobat a faltar bona part del material que hi tenia, com són l'armari on guardava les eines de l'hort, adob i la roba que té per treballar al camp. Posteriorment ha vist que algú ho havia llançat tot al rec.

Una patrulla de la Policia Local de Salt es va desplaçar fins als llocs dels fets, després que José Donaire els avisés pel sabotatge unionista. Tot i això, també ha presentat denúncia davant dels Mossos d'Esquadra.

El seu fill, l'Albert Donaire, ha denunciat els fets a través de les xarxes socials. «Si ja fa temps em van amenaçar en una carta d'atacar la meva família si no deixava de fer activisme, sembla que podrien haver passat a l'acció: han rebentat la barraca, han tirat les eines al rec i tallat els fruiters. I això, reiterades vegades», ha piulat el coordinador de Mossos per la República.



Furten la placa que recordava a la plaça Marquès de Camps l’entrada de les tropes franquistes a Girona en 1939

Furten la placa que recordava a la plaça Marquès de Camps l'entrada de les tropes franquistes a Girona en 1939

La CUP-Crida per Girona denúncia i condemna aquest acte feixista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- La placa que recordava a la plaça Marquès de Camps l'entrada de les tropes franquistes a Girona en 1939 ha estat furtada per element feixistes. Es va instal·lar com a mostra de memòria el 4 de febrer de 2014 i s'hi podia llegir: 'El 4 de febrer de 1939 l'exèrcit franquista va ocupar la ciutat de Girona. Recordem aquest fet perquè no torni mai més cap dictadura.'

El regidor de la CUP-Crida per Girona Lluc Salellas qualifica aquesta acció feixista com el fet que "ha estat arrancada per aquells que no volen que diguem que el feixisme, ni aquí ni enlloc".   



Han tornat a escampar fems i escombraries

Operaris retirant els fems de davant els jutjats de Figueres. Tramuntana TV

Operaris retirant els fems de davant els jutjats de Figueres

Diversos CDR han tornat a escampar fems i escombraries a les portes dels jutjats

S'ha trobat a Girona, Figueres, Olot o Sant Feliu de Guíxols

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies diversos CDR han tornat a escampar una vegada més fems i escombraries a les portes dels jutjats del Principat de Catalunya. A través del seu Twitter han informat d'accions a la Ciutat de la Justícia (Barcelonès, comtat de Barcelona ), a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Olot (laGarrotxa, comtat de Besalú), Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Martorell (Baix Llobregat), Berga (Berguedà, comtat de Berga), Manresa (Bages, comtat de Manresa), Girona (Gironès, comtat de Girona), Mataró (Baix Maresme), Tortosa (Baix Ebre), Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), Rubí (Vallès Occidental), Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona), Granollers (Vallès Oriental) i Cervera (Segarra).

En una de les fotografies que han difós per les xarxes socials es pot veure com encaputxats actuen a la Ciutat de la Justícia i col·loquen una pancarta on es pot llegir 'Justícia de merda'. A Cervera han fet una pintada on diu: 'La Justícia espanyola fa pudor de merda feixista'.

En una piulada, els CDR han apuntat que no es pot "normalitzar" la situació a les portes del judici. "Aviat començarà el judici farsa i la sentència ja està escrita. Volen empresonar tot un poble", han afegit els comitès, que asseguren que estan "fermes i mobilitzades" davant d'aquest "atemptat contra l'estat de dret".



Els abusos sexuals del clergue

El Bisbat de Girona diu que inicia la comissió per investigar els abusos sexuals del clergue de l'Opus Dei acusat de pederasta per les seves víctimes

La CUP d'Arbúcies ha començat aquest cap de setmana una recollida de signatures instant l'Ajuntament a declarar Tomàs Pons persona non grata al municipi

En aquest sentit hi ha un comunicat de la Lògia Joaquim Delgado, de l'Empordà, ja que Tomàs Pons va ser rector de Siurana d'Empordà i de l'Escala  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la Comissió Diocesana que s'encarregarà d'investigar els suposats abusos del clergue Tomà Pons (ex rector de Siurana d'Empordà, l'Escala i Vilobí d'Onyar) la formen un capellà, un assistent --aquest perfil és més tècnic-- i una psicòloga. El Bisbat de Girona ja avança, però, que a mesura que vagin analitzant els casos, i si és convenient, poden anar-s'hi sumant més membres. La setmana passada, després que esclatés el cas Tomàs Pons, el Bisbat de Girona va demanar a tots aquells qui haguessin estat víctimes de l'exrector que s'hi posessin en contacte. Bé fos enviant-los informació per e-mail, a través del telèfon o, directament, anant a la seu del Bisbat, situada a la plaça del Vi de Girona. "La comissió es reunirà en els propers dies amb tots els afectats", ha concretat el portaveu de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona, Xavier Roca.

De moment, el Bisbat no avança quanta gent els ha contactat per denunciar els abusos. Sí que diu, però, que demà mateix ja s'ha agendat una trobada amb una de les víctimes. "D'entrada, la comissió d'investigació escoltarà el seu testimoni i, en cas que ho desitgin, se'ls prendrà declaració formal", explica Roca. Si cal, a més, se'ls farà acompanyament psicològic. El portaveu de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Girona explica que la comissió analitzarà tots els casos que facin referència a mossèn Tomàs Pons. No només els que van passar a Vilobí d'Onyar (la Selva, comtat de Girona) sinó també els que s'han denunciat al col·legi Bell-lloc del Pla, a Girona, i a d'altres llocs on el rector va exercir el seu ministeri, com Siurana d'Empordà (Alt Empordà, comtat de Girona) i l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà).

Una dotzena de víctimes han sortit de moment

De moment, ja hi ha una dotzena de víctimes que han denunciat públicament haver patit tocaments i abusos per part de l'exrector. Bé fos a Vilobí d'Onyar, on el rector va muntar un casal d'estiu i va condicionar un gimnàs al costat de la rectoria, bé fos a l'escola Bell-lloc del Pla, a Girona, on el mossèn feia de voluntari a l'oratori catòlic, bé fos a Siurana d'Empordà, on va exercir el ministeri a finals dels anys 50, o a la Parròquia de Sant Pere de l'Escala, on va muntar un casal d'estiu, un grup d'escoltes del Bisbat i un grup De Colores, plataforma de l'Opus Dei, anant al santuari de la Salut, a Terrades (Alt Empordà, comtat de Besalú).

La majoria dels casos de tocaments, això sí, s'estenen entre els anys 60 i els 90. És a dir, que es van allargar durant més de quatre dècades. A partir del 1999, mossèn Tomàs Pons es va retirar a una casa de repòs d'Arbúcies (les Guilleries, Baix Montseny, la Selva), on encara s'hi està. Actualment, té 91 anys. La CUP d'Arbúcies el considera persona non grata.

Segons ha concretat el Bisbat de Girona, en el marc d'aquesta investigació, la comissió diocesana també parlarà amb mossèn Tomàs Tomàs i recollirà el seu testimoni. "Tot i que encara no hi ha data tancada", ha precisat Xavier Roca.

L'informe, a finals de mes

La previsió del Bisbat de Girona és que la comissió d'investigació acabi la feina a finals de febrer, tot i que això --concreta Roca-- també "dependrà dels casos que hi arribin". Aleshores, emetrà un informe que s'enviarà directament a la Congregació per la Doctrina de la Fe del Vaticà. Es diu que des del Vaticà s'estudiarà el cas de mossèn Tomàs Pons i s'emetrà una resolució (que pot comportar que se li retiri el ministeri).

La CUP d'Arbúcies instant l'Ajuntament a declarar Tomàs Pons persona non grata al municipi

En paral·lel a l'inici dels treballs d'aquesta comissió, la CUP d'Arbúcies ha començat aquest cap de setmana una recollida de signatures instant l'Ajuntament a declarar mossèn Tomàs Pons persona non grata al municipi.  

Comunicat contundent de la Lògia Joaquim Delgado

Des de Tramuntana Vermella Mail recollim de les xarxes socials un comunicat de la Lògia Joaquim Delgado, de l'Empordà, en que es condemna l'actitud dels clergues pedòfils en general i el cas d'aquest sacerdot de l'Opus Dei: "La Respectable Lògia Joaquim Delgado, número 2 de la Gran Lògia de Pirene (G.·.L.·.D.·.P.·.), a l'Or.·. del comtat d'Empúries, territori on va actuar i ser rector el clergue de la secta ultracatòlica Opus Dei i capellà del Bisbat de Girona els anys 50 i 60 del segle passat, abans de desembarcar com a rector a Vilobí d'Onyar, on s'han destapat els seus abusos pedòfils aprofitant la seva condició de ministre de l'Església catòlica, apostòlica i romana, confirmats en l'escola privada de Bell-lloc, a Girona, un cau de l'Opus Dei on feia de sacerdot escolar, Tomàs Pons, manifesta la seva condemna enèrgica i no solament qüestiona l'existència de l'Opus Dei, també denúncia l'encobriment dels bisbes de Girona quan eren conscients dels delictes del seu rector.

Des d'aquesta Respectable Lògia condemnem totes les manifestacions clericals pedòfiles que dia a dia surten a la llum."  



41.000 euros per Red Eléctrica Española a set persones per no voler la MAT/THT

Els antiMAT atrinxerats a un bosc del Pla de les Mines a Sant Hilari Sacalm hauran de pagar 41.000 euros a Red Eléctrica Española

El tribunal de Girona també falla parcialment a favor d'ells

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/02/2019 Sant Hilari Sacalm (Les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies l'Audiència Provincial de Girona obliga els set activistes antiMAT que es van atrinxerar en un bosc de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona) a indemnitzar Red Eléctrica Española  amb més de 41.000 euros.

El tribunal estima parcialment el recurs presentat per Red Eléctrica Española i resol que el jutjat, quan va dictar sentència, ja hauria d'haver fixat aquesta indemnització de bon principi, en comptes de dir-li a Red Eléctrica Española que la reclamés per la via civil.

Aquest, però, no és l'únic canvi que l'Audiència Provincial fa a la sentència. També falla parcialment a favor dels antiMAT i conclou que, a diferència del què deia el jutjat, cap d'ells va cometre un delicte de desobediència contra els Mossos d'Esquadra quan van negar-se a abandonar el campament. Els antiMAT van construir cabanes als arbres allà on s'havien d'aixecar les torres dels 400 kV i també van excavar rases al terra.

Entre finals del 2009 i principis del 2010 el grup d'activistes antiMAT van muntar un autèntic campament en aquesta zona boscosa del municipi de Sant Hilari Sacalm. En concret, en un paratge anomenat Pla de les Mines. Allà, s'hi havia d'aixecar una de les torres de la MAT que formaven part de l'estesa Vic-Bescanó de la línia.

Els activistes van viure durant setmanes en aquest lloc, en ple hivern, fins que els Mossos d'Esquadra els van desallotjar el 24 de març del 2010. Ho van fer per ordre judicial arran de la denúncia interposada per Red Eléctrica, en un operatiu que va durar hores.

El desallotjament es va fer sense violència. Però per arribar fins allà on eren els antiMAT, la policia de la Generalitat va haver de salvar rases excavades al mig del camí. A més, un cop al campament, els Mossos també van haver de pujar fins als arbres, perquè alguns activistes van decidir no moure's de les plataformes que hi havien instal·lat. Algunes de les quals es trobaven a una alçada de fins a 13 metres.

Ara fa un any, precisament, el cas va arribar a judici al Jutjat Penal Número 5 de Girona. Set activistes es van asseure a la banqueta dels acusats. La sentència, que va sortir pocs dies més tard, els va condemnar a tots per un delicte de coaccions i un altre de desobediència greu a l'autoritat. El jutjat els va imposar una multa de 362 euros pel primer delicte, i una altra de 182 pel segon.

ACN

La sentència, però, va eximir els antiMAT d'haver d'indemnitzar Red Eléctrica Española. La companyia, en concret, reclamava que li paguessin 41.073,74 euros. Assegurava que això era el que s'havia de desembutxacar per retirar les estructures del campament i deixar la parcel·la a punt per poder començar les obres de la MAT.

Recurs a l'Audiència Provincial

Després que el jutjat resolgués, tant la defensa dels activistes, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, com l'advocat de Red Eléctrica Española van presentar recurs. I ara, la Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Girona els ha resolt tots dos.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, estima parcialment tots dos recursos. En el cas del de la defensa, el tribunal absol els antiMAT del delicte de desobediència. Ho fa perquè els activistes, més enllà de negar-se a abandonar el campament quan els Mossos els ho van requerir, no van dur a terme "cap acte de violència o resistència". Una actitud que, a parer de l'Audiència Provincial de Girona, "seria part de l'oposició a les obres de la MAT".

Ara bé, tot i absoldre'ls d'aquest delicte, l'Audiència Provincial de Girona els incrementa la quantitat de multa que han de pagar pel delicte de coaccions. I dels 362 euros inicials, l'acaba fixant en 1.086 euros. Ho fa, en aquest cas, atenent la petició de l'advocat de Red Eléctrica Española.

El jutjat penal havia condemnat els activistes antiMAT a pagar una multa de sis mesos i un dia a raó de 2 euros diaris. Per a l'Audiència Provincial, però, aquesta quantitat s'ha de fixar en 6 euros diaris. "Ens trobem davant d'acusats que estan en edat de treballar, no de joves que puguin estar estudiant o entrant en l'edat laboral", subratlla el tribunal.

L'Audiència Provincial recorda que una quota de 2 euros diaris només es reserva per a aquelles persones que no tinguin ingressos o que es trobin en la indigència. I com que aquest no és el cas, per això l'incrementa fins al següent nivell (el de 6 euros diaris).

Més de 41.000 euros

L'Audiència Provincial de Girona, a més, també estima una altra petició feta per la companyia elèctrica. I a diferència del què havia sentenciat el jutjat penal, conclou que els set activistes han d'indemnitzar Red Eléctrica Española amb els 41.073,74 euros que va costar desmuntar el campament i condicionar la parcel·la per poder-hi aixecar la torre dels 400 kV.

Per al tribunal, el jutjat ja hauria d'haver fixa aquesta indemnització de bon principi, en comptes de dir-li a Red Eléctrica Española que la reclamés per la via civil. I tot això en base al fet que, dins un procés penal, també es pot fixar una quantitat de responsabilitat civil. I que Red Eléctrica Española, al judici, ja va aportar documents que justificaven "les despeses generades pel desallotjament" dels antiMAT.


[04/02/2019] Antonina Rodrigo García

Historiadora clave para recuperar el papel de las mujeres y memoria histórica

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 de febrer de 1935 al barri d'Albaicín de Granada neix l'escriptora llibertària Antonina Rodrigo García

En el decurs dels seus estudis per recuperar les estades de Federico García Lorca a l'Empordà, ha participat en actes i visites a Figueres, Cadaqués i l'Escala, llocs on havia estat amb Salvador Dalí

Antonina Rodrigo García: El 4 de febrer de 1935 al barri d'Albacín de Granada (Vega de Granada, Andalusia) neix l'escriptora llibertària Antonina Rodrigo García, de pare manxec i mare andalusa, és reconeguda sobretot com a biògrafa, però ha conreat diversos gèneres literaris.

Segons relata, la gent del barri granadí d'Albaicín el 20 de juliol de 1936 va resistir el cop d'estat militar feixista a la ciutat. La resistència antifeixista fou protagonitzada majoritàriament per la militància anarquista de les Joventuts Llibertàries i anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Els franquistes van assassinar 6.000 persones a Granada.  

Va començar a escriure des de molt jove, col·laborant al Diario de Granada, i més tard, a Historia y Vida (Barcelona), Triunfo (Madrid), Ínsula i altres publicacions.

És resident a Barcelona des del 1970, i ha estat casada amb l'historiador i lluitador anarcosindicalista Eduard Pons i Prades, destacat militant, ja difunt, del Partit Sindicalista, exiliat des del febrer de 1939 a l'any 1965, amb qui va viure a l'hexàgon francès com a parella. S'establiren definitivament a Barcelona en 1970.

Ha destacat per la qualitat dels seus estudis biogràfics, caracteritzats per una fina sensibilitat, rigor metodològic i talent narratiu, entre els quals n'hi ha de dedicats a Josep Trueta, Margarida Xirgu, Anna Maria Dalí, Salvador Dalí o Federico García Lorca. En la seva contribució a la memòria històrica també destaquen, a més de pàgines sobre dones conegudes, les dedicades a figures més anònimes com María Antonia Fernández «La Caramba», María Lejárraga, Amparo Poch o María Teresa Toral Peñaranda.

El 1975 va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel de Falla i el 1988, el Premi Internacional Académie Européene des Arts. Ha estat distingida amb el màxim guardó el 2006 de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, en reconeixement «a la qualitat dels seus estudis biogràfics, caracteritzats per una fina sensibilitat, rigor metodològic i talent narratiu, així com per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica, tant de dones conegudes com d'heroïnes anònimes». Un guardó equivalent li arribà el 2010, el Premio Bienal de Cultura «María Zambrano» de la Junta de Andalucía, en consideració a «la seva extensa obra d'investigació coherent amb el testimoni de la seva pròpia vida, pel seu constant manteniment d'una ètica civil i personal, pels seus estudis pioners sobre la igualtat de gènere i la memòria històrica, i per la seva defensa dels valors universals representats per persones rellevants, així anònimes com públicament reconegudes». I també, perquè «com a treballadora incansable, des de la independència intel·lectual, i al marge de les institucions acadèmiques, ha compaginat la investigació rigorosa i documentada amb l'aportació de les fonts orals directes. La seva recreació, alhora històrica i literària, aporta coneixements fonamentals sobre figures assenyalades de la història i la cultura andaluses, des del primer liberalisme fins a la Segona República i l'Exili, com Mariana de Pineda, María Lejárraga, Federico García Lorca i María Zambrano. [...] Autora de més de trenta monografies i nombrosos articles, plens de respecte i sensibilitat, hi destaquen els dedicats a les dones republicanes, les dones oblidades, les silenciades, les perseguides i les exiliades».

El 20 de gener de 2014, els membres de l'Academiade Buenas Letras de Granada la van elegir, per unanimitat, acadèmica corresponsal a Barcelona. L'1 de desembre del mateix any, l'escriptora hi va llegir el seu discurs d'ingrés que, sota el títol «La persistencia de la memoria», pren com a eix central la figura de l'heroïna liberal granadina Mariana de Pineda i la puixança i vitalitat del seu record, sobretot en els camps literari, musical i plàstic, al llarg dels gairebé dos segles transcorreguts des de la seva execució a garrot perquè es negà a declarar els noms dels companys de Granada implicats en la causa liberal. Tot això, lligat bàsicament a Mariana Pineda, l'obra dramàtica de Federico García Lorca, i a la seva estrena a Barcelona, amb l'actuació de Margarida Xirgu i l'escenografia de Salvador Dalí. Discurs adient a la trajectòria de la nova acadèmica que, sense renunciar a les seves arrels, ha sabut bastir amb la seva obra un pont entre la cultura andalusa i la catalana.

El 2015 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit de la ciutat de Granada. El 2016, el premi Pozo de Plata de la Diputació provincial granadina, el febrer de 2017, la Medalla d'Andalusia, atorgada per la Junta d'Andalusia, i el juliol de 2018, el premi internacional Córdoba Ciudad por la Paz-Antonio Gala en la categoria d'Assaig.

Rescata de l'oblit dones víctimes del franquisme en 1936 a Granada i en el llibre Mujeres granadinas represaliadas (Publicaciones de la Diputación de Granada).

Animà a Anna Maria Dalí a donar al Museu del Joguet de Figueres (Alt Empordà) l'osset de peluix del nen Salvador Dalí, amb el qual va jugar d'adult Federico García Lorca quan el visitava a Figueres i a Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà) els anys 1925, 1926 i 1927. Antonina Rodrigo va ser companya d'escola, a Granada, de Tica, neboda de García Lorca. Visità Salvador Dalí a Cadaqués. Ajudà a Anna María Dalí a cedir les cartes de García Lorca a la lorquiana Casa-Museo de Fuente Vaqueros (Vega de Granada, Granada, Andalusia).

L'any 1925, Federico García Lorca va viatjar per primer cop a Catalunya. A la Residència d'Estudiants de Madrid havia establert una gran amistat amb Salvador Dalí i aquest va decidir convidar-lo a passar la setmana santa a Cadaqués. Durant una setmana d'abril, Lorca va descobrir el cap de Creus, que va considerar com un veritable teatre òptic natural. A Cadaqués va conèixer la família Dalí i va fer amistat amb Anna Maria, la germana del pintor. També va conèixer la Lídia de Cadaqués, sobre la qual no pararia de preguntar en la majoria de les cartes que escriuria posteriorment a Anna Maria. Els Dalí van decidir portar Lorca fins a Empúries, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), el dijous sant perquè visités les ruïnes i tots plegats van viatjar fins a Girona per assistir a una celebració a la catedral de Girona. Lorca va quedar meravellat del viatge i va sentir una estranya atracció per l'Empordà, terra que visitaria altres cops. Al final del viatge va escriure a un seu company de Granada dient-li: "Després de la Vega de Granada, no hi ha res més bonic que l'Empordà." Acabat el viatge, Lorca va visitar Barcelona, on va sentir "el Mediterrani, l'aventura i l'alt somni de l'amor perfecte". Antonina Rodrigo impulsà la inauguració d'una placa explicativa d'aquest fet a Empúries, a cura de l'Ajuntament de l'Escala.

El Museu del Joguet de Figueres va ser l'escenari, dissabte 14 d'abril de 2018 al migdia, de la presentació del llibre d'Antonina Rodrigo Anna Maria Dalí i Salvador. Escenes d'infància i joventut. Es tracta d'un petit homenatge literari de la seva autora Anna Maria Dalí arran que el 8 de gener de 2018 s'havia acomplert el centenari del seu naixement. Segons explicà la pròpia autora, es tracta d'un llibre fruit de les llargues converses amb la germana de Salvador Dalí on s'evoquen records, anècdotes íntimes que permeten redescobrir l'estreta relació que van mantenir els dos germans i la gran amistat amb Federico García Lorca.

Segons Antonina Rodrigo, l'abominable advocat Juan Luis Trescatro una vegada es va ventar d'haver disparat a Federico García Lorca, també a Agustina González López «La Zapatera», amb aquests paraules: "A él por maricón y a La Zapatera por puta". Agustina González López era una escriptora que duia pantalons en la Granada dels temps republicans. A la fossa comuna de Granada, en 1936, hi van anar a parar la farmacèutica i feminista Milagros Almenara; Concha Moreno, cosidora; les germanes Peinado, aiguaderes; Rosario Fregenal, modista i sindicalista, i la peixatera anarquista Trinidad Capeli, afusellada pels franquistes igual que les seves filles.      

Cada any participa en l'homenatge llibertari a Buenaventura Durruti, al cementiri barceloní de Montjuïc, el 20 de novembre. Amb motiu del 50 aniversari de l'assassinat franquista de Francesc Sabaté Llopart participà en l'homenatge anarquista davant la seva tomba al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) el 5 de gener de 2010 al migdia.

Obres: Retablo de Nochebuena (1960), Mariana de Pineda (1965), Almagro y su Corral de comedias (1970), María Antonia La Caramba: el genio de la tonadilla en el Madrid goyesco (1972), Margarita Xirgu i su teatro (1974), García Lorca en Cataluña (1975), amb pròleg de Josep Trueta, Doctor Trueta, héroe anónimo de dos guerras (1977), Mujeres de España. Las silenciadas (1979), biografies, amb pròleg de Montserrat Roig i Fransitorra, Lorca-Dalí: Una amistad traicionada (1981), finalista del premi Espejo de España, Memoria de Granada: Manuel Ángeles Ortiz, Federico García Lorca (1984), Aleluyas de Mariana de Pineda. Ángel Ganivet, García Lorca (1983), Nuria Espert (1990), María Lejárraga, una mujer en la sombra (1992), La Huerta de San Vicente. Otros paisajes y gentes (1997), Mujer y exilio, 1939 (1999), María Malla: los sueños incandescentes (2000), Amparo Poch y Gascón. Textos de una médica libertaria (2002), Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista (2002), Anna Maria Dalí i Salvador, escenes d'infància i joventut, Editorial Base (2008), Una mujer silenciada: María Teresa Toral, ciencia, compromiso y exilio, Ariel (2012), Federica Montseny, primera ministra electa de Europa, Editorial Base (2014), Mujeres granadinas represaliadas, Diputación de Granada (2018).


[04/02/2019] Andreu Nin i Pérez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

Andreu Nin i Pérez visità diverses vegades a l'Escala, on va fer amics i camarades fidels. Hi ha documentat que el 9 d'octubre de 1920 va pronunciar-hi la conferència Transmutació de valors, celebrada a la Sala Novedades, en representació de la CNT. La seva gira encetada el setembre de 1931, a la recerca de formar grups trotskistes, el portà de la mà del seu amic escalenc Joan Sastre a l'Escala el dissabte 24 d'octubre d'aquell any, quan pronuncià a la sala del Centre Joventut la conferència La revolució espanyola i el proletariat. En la mateixa sala el diumenge 15 de novembre d'aquell any va dissertar sobre L'experiència de la Revolució russa

El marxista revolucionari Andreu Nin fou assassinat per agents stalinistes i segurament incinerat en la seu barcelonina del Consolat de la URSS 

Andreu Nin i Pérez: Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Alcalá d'Henares, Castella la Nova, 22 de juny de 1937) fou un destacat primer sindicalista de la CNT i després marxista revolucionari, i traductor català. Va ser el pare de l'alpinista Maria Antònia Simó i Andreu.

Andreu Nin i Pérez, mestre vendrellenc --havia nascut al Vendrell, Baix Penedès, el 4 de febrer de 1892, va ser assassinat per agents stalinistes i policies del govern Negrín el 22 de juny de 1937 i segurament el seu cadàver fou traslladat a la seu a Barcelona del Consolat de la URSS, on hi havia un forn portat de Rússia per incinerar, després de ser detingut per la GPU, la policia política soviètica que operava en territori republicà durant la Guerra Civil.

Es recorda el seu paper fonamental en la història política catalana: el paper d'un marxista culte que era conscient del seu enfrontant amb la derivació totalitària d'una part del pensament obrer, segrestat pels stalinistes. Tal com va escriure Andy Durgan l'any 1999, Andreu Nin i Joaquín Maurín representen els dos líders destacats i valuosos del comunisme a la Península anterior a la Guerra Civil. Existeix la tendència a pensar en Nin com una figura marcada pel seu final tràgic en mans dels esbirros de Stalin, però cal ressaltar la producció intel·lectual d'aquest marxista revolucionari català per tal de reconstruir tota una vida de coherència política.

Deixem, no obstant això, consignat un text molt útil a l'hora de conèixer com va ser la fi d'Andreu Nin. Un text que va escriure el també poumista Juan Andrade, a les presons del govern Negrín, l'any 1938. El text, Andrés Nin. Ofrenda y recuerdo, va ser enviat des de Barcelona a París (Illa de França) per a formar part de l'antologia Les problemes de la Révolution Espagnole, edició que va ser destruïda per les tropes nazis quan van entrar a París. El van recuperar Pelai Pagès, Jaime Pastor i Miguel Romero, editors de Juan Andrade (1897-1981). Vida y voz de un revolucionario (La Oveja Roja, Torrejón de Ardoz, 2011).

El primer que, caldria destacar és que, encara ara, no disposem d'una col·lecció completa i assequible dels assajos de Nin. Realitat inquietant que comparteix amb altres líders catalanistes indispensables, com Antoni Rovira i Virgili, de qui no disposem d'unes obres completes. Nin havia nascut l'any 1892. La seva trajectòria inicial va ser força fluctuant, com la de molts altres intel·lectuals d'esquerra que no van acabar de trobar l'estabilitat política ni acomodament fins als anys republicans. Però el que el va convertir en una figura fonamental va ser el seu contacte directe amb la realitat revolucionària soviètica. 

Mentre feia de mestre a l'Escola Horaciana d'El Vendrell, va militar a les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. 

Entre el 1913 i 1919 va formar part de la Federació Socialista Catalana, que formava part del PSOE. Del PSOE va saltar a la Confederació Regional del Treball de Catalunya, adherida a la ConfederacióNacional del Treball (CRTC-CNT), cada cop més convençut de la necessitat d'una revolució obrera.

El març de 1921 substituí Evelio Boal, que havia estat detingut el 3 de març, com a secretari general clandestí de la CNT. Aquell moment, Andreu Nin, com a secretari general de la CNT, i Ramon Archs, secretari general de la CRTC-CNT, van donar el vist-i-plau a l'execució del president del Govern espanyol, Eduardo Dato. 

El 1921, com Ángel Pestaña i Joaquín Maurín, va ser enviat a la Unió Soviètica per tal de negociar la possible entrada de la CNT a la Tercera Internacional. En 1921 Nin es va quedar a Moscou, on durant nou anys treballà per la Internacional Sindical Roja.

El 1929 va caure en desgràcia per les seves relacions amb Lev Trotski, i va ser expulsat de l'URSS l'any següent. Ja a Catalunya va fundar Esquerra Comunista (OICE), que es va fusionar amb el Bloc Obrer i Camperol per tal de formar el Partit Obrer Unificat Marxista (POUM). Entre setembre i desembre de 1936, Nin va ser conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya.

L'etapa russa de Nin va ser molt fructífera. Allà es va convertir en un organitzador polític, i en un estudiós de la realitat concreta dels soviets. El seu domini del rus li va permetre traduir Crim i càstig, de Dostoyevski, l'any 1929; Ana Karènina, de Lev Tòlstoi, l'any 1933; Bakunin, de V. Polonski, el 1935, i Una cacera dramàtica, de Chèjov, l'any que va començar la Guerra Civil. Un cop a Catalunya va començar a publicar els seus treballs de maduresa, els seus assajos menors El movimiento obrero policíaco en la Rusia zarista (introducció a Las memorias del cura Gapón, Madrid: Cenit, 1931); Boris Savinkov y el terrorismo político (pròleg a Memorias de un terrorista, Madrid, Cenit, 1931); Un acontecimiento histórico. El Domingo Rojo. 22 de enero de 1905 (L'Hora, núm.4, 21 de gener de 1931); La Oposición de Izquierda en Rusia (pròleg a La situación real en Rusia, de Lev Trotski (Barcelona, Apolo, 1931); Pokrovski y la Revolución Rusa (pròleg a La revolución rusa. Historia de sus causas económicas, de l'historiador bolxevic Pokrovski (Madrid, Editorial España, 1931), així com els seus llibres més celebrats: Les dictadures dels nostres dies (1930), escrit contra Cambó; Qué son los soviets (1931); Manchuria y el imperialismo (1932); Las organizaciones obreras internacionales (1933) i Els moviments d'emancipació nacional (1935). Les seves intencions les va sintetitzar Pelai Pagès en el seu pròleg a Los movimientos de emancipación nacional, de 1977: calia desautoritzar la burgesia espanyola com a motor revolucionari per substituir-la per l'impuls obrer.

Tanmateix, Andreu Nin no ha caigut mai en l'oblit, en gran part gràcies als bons oficis de l'historiador Pelai Pagès, vertader especialista en marxisme català. L'any 1992 es va estrenar el colpidor documental Operació Nikolai. El segrest i l'assassinat de Nin. El 18 de juny de l'any 2013 va rebre un homenatge del Parlament de Catalunya. I l'editorial barcelonina Base ha reeditat dos treballs de Nin: el seu llibre Els moviments d'emancipació nacional (amb pròleg de Pelai Pagès), i la seva traducció de la biografia Bakunin, escrita per Viatxeslav Polonski (2016). La figura de Nin resulta imprescindible pels coneixements teòrics i històrics que atresorava, per la seva excepcional trajectòria vital i per la qualitat de la seva prosa assagística, que va saber posar al servei de l'aclariment d'alguns dels dubtes polítics que tenallaven el moment convuls que li va tocar viure: com es podien combinar drets nacionals i drets de classe? Què es podia fer a Catalunya i al conjunt de l'Estat per trencar amb la paràlisi política permanent, des d'una postura crítica? Com es podia realitzar una revolució de classe sense caure en el totalitarisme? Curiosament, l'altre gegant de la prosa marxista catalana, Joan Comorera (fundador del PSUC el juliol de 1936), representant més destacat de la variant stalinista, també acabaria sent víctima de la dinàmica caníbal de les purgues dictada des de Moscou.

Per tots aquests motius, sense oblidar per què i en mans de qui va morir Andreu Nin, val la pena recuperar, reeditar i rellegir la seva producció intel·lectual, al cap i a la fi l'única manera que ens és permesa de tornar a fer que Andreu Nin i Pérez torni a caminar entre nosaltres com a teòric del sindicalisme i del marxisme revolucionari català. 

Després d'una estada Egipte [Sánchez Ferré, Pere, LA MAÇONERIA A CATALUNYA (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar (2008), vol. II, p. 60],  Andreu Nin i Pérez el 20 de desembre de 1914 es va iniciar en la francmaçoneria en la Lògia Adelante, de Barcelona, federada fins al març de 1915 en el Gran Consell General Ibèric - Gran Lògia Simbòlica Espanyola (G.C.G.I.-G.L.S.E.) i que aleshores treballava, des de 1910 o 1911, en el Ritu Nacional Espanyol de Memphis i Misraïm, originàriament de base ocultista i alquímica, però que en la pràctica ja no es dedicava normalment a l'esoterisme sinó més aviat a fer política --aquells anys en gran par de caire lerrouxista, ja que el seu venerable mestre, Josep Jorge Vinaixa, era del Partit Radical, igualment que altres afiliats al taller maçònic, com ara els lerrouxistes Rafael Guerra del Rio, Pere Salvat Pié, Àngel de Borja Ruiz, Antonio Carretero o Amadeu Aragay Daví (regidor de Sabadell), doncs Alejandro Lerroux (iniciat en 1886 en la Lògia Betónica, de Madrid, el mateix taller de procedència dels francmaçons  Jorge i Aragay), no s'afilà fins el desembre de 1917, quan Andreu Nin ja no hi pertanyia per haver anat a constituir com a venerable mestre la Lògia Justicia, de Barcelona--.  Igual succeïa a la República francesa en els Tallers d'aquest Ritu, que havia tingut el seu centre a Nàpols (Campania), Obediència maçònica que hi figurà el Giuseppe Garibaldi com un dels seus gran mestres. Aleshores el Ritu havia passat de l'esoterisme a la conspiració política sense gaire esforç teòric, segons apunta Sánchez Ferré, que afegeix e fet que al Regne d'Espanya hom volia crear, i potser va aconseguir, una Gran Lògia d'Adopció per a la Classe Obrera i una Gran Lògia Militar [op. cit. , vol. II, p. 44]. Durant el segle XIX hi havia a Barcelona la Lògia Avant, núm. 149, del Gran Orient Lusità Unit (G.O.L.U.), cofundada per Rossend Arús el 1880, que a partir de 1886 fou la núm. 11 de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana (G.L.S.R.C.). Va desaparèixer en 1896. També la Lògia Almogàvers, núm. 7 de la G.L.S.R.C. el 1886 a Barcelona; que seria la núm. 10 de la G.L.S.R.C. el 1906; el 1914 de la Gran Lògia Espanyola  - Ritu Nacional Espanyol, també es tornà a reorganitzar durant el segle XX amb el nom castellanitzat després de desaparèixer entre 1894 i 1895 [op. cit., vol II, p. 289]. Quan Andreu Nin pujà al grau de company i al de mestre maçó la Lògia Adelante es trobava sota els auspicis de la Gran Lògia Simbòlica Catalana Balear (G.L.S.C.B.), que des de juny de 1914 s'havia adherit al Gran Orient Espanyol (G.O.E.), Obediència maçònica que el 17 de març de 1915 atorgà la Carta Constituent. L'1 de maig de 1921 passà sota els auspicis de la Gran Lògia Espanyola (G.L.E.).  Celebrava el Primer de Maig. En 1931, en proclamar-se la República, fou una de les nombroses lògies maçòniques que s'adreçà a les Corts Constituents per manifestar plenament la seva adhesió republicana. En 1934 la quota mensual era de 8 pessetes i el 22 de setembre d'aquell any celebrà el seu vint-i-cinquè aniversari  repartint menjar i roba entre gent necessitada i fent un àgape i una festa. El seu primer document en català és d'octubre de 1935, quan el Taller maçònic aplegava 62 membres. Quan en 1936 l'anarcosindicalista Jaume Rosquillas Magrinyà formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT estava afiliat a la Lògia Adelante, de la Gran Lògia de Catalunya (G.L.D.C.), demanà una falsa Planxa de Comiat, que consta a nom de Magriñà, davant l'acord orgànic en el Congrés de Saragossa de la CNT-AIT el maig d'aquell any que prohibia tenir càrrecs als afiliats que eren francmaçons actius. Així, Jaume Rosquillas Magrinyà cobrí l'expedient cenetista amb aquesta planxa, ja que passà com si es tractés d'un francmaçó en Somnis. Duran la Guerra Civil, unes quantes vegades el Taller es queixa pel fet que alguns membres hagin estat detinguts perquè eren considerats "sospitosos". A les tingudes de juny de 1937 hi assisteixen 67 membres que compten amb el grau de mestre maçó. L'1 de febrer de 1938, el venerable mestre recorda als membres del Taller que cal que es presentin a les tingudes portant el manil i la banda, cosa que, segons es desprèn, sembla que no acostumen a fer. Un mes més tard, el seu venerable, José Fernández Armengol (Verdi), es elegit Diputat Gran Mestre de la G.L.D.C.. A la darrera tinguda, celebrada el 6 de gener de 1939, amb les tropes franquistes acostant-se a Barcelona, hi assistiren 10 membres i el Taller encara rebia sol·licituds d'Iniciació [Sánchez Ferré, Pere, LA MAÇONERIA A CATALUNYA (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar (2008), volum II, p. 187-188].

El 21 de maig de 1937 es fundà oficialment a Barcelona una entitat benèfica de projecció social maçònica en temps d'escassetat a causa de la guerra i els seus efectes en la població civil, la qual estava en funcionament des d'octubre de 1936, amb el nom de Solidaritat pro Espanya Antifeixista, gestionada pel Comitè Central de Coordinació (COCENCOO), a cura dels membres de la G.L.D.C. - G.L.E. Louis Gertschi; l'antic gran mestre Francesc Esteva Bertran (Riego); el metge Santiago Vivancos Ferrés (Guimerà); l'antic gran mestre de la G.L.D.C. Bartomeu Pons Cubillas (de la Lògia Adelante i aviat president del Sobirà Consell de Govern de la G.L.D.C.) i Jaume Rosquillas Magrinyà (de la Lògia Adelante, i hi consta amb la professió de funcionari). En el Reglament establia que els càrrecs eren indefinits mentre la guerra durés i tenia la seva seu al carrer Pau Claris, núm. 97, entresòl. Podia fundar delegacions o agències en altres municipis de la República espanyola o de l'estranger, nomenar delegats per tot arreu i autoritzar-ne les signatures a bancs i a Correus per tal de fer més àgils i efectives les operacions de lliurament de pagaments, subscripcions, etc., al COCENCOO. L'article 9 establia que el repartiment de donatius es faria sempre dins la llei i d'acord amb les normes vigents de la República, i "sin preferencias partidistas" [Sánchez Ferré, op. cit., vol. II, p. 169-170].

Per iniciativa del Capítol Integridad --creat en 1887, núm. 63, del Gran Orient d'Espanya (G.O.D.E.), i després, el 1888, sota els auspicis del Gran Orient Nacional d'Espanya (conegut com el del francmaçó Alfredo Vegas, vescomte de Ros), i més endavant del G.O.E., amb el núm. 10-- es constituí a Barcelona, en 1891, la Lògia Justícia, que comptava amb Cambra Kadosh [op. cit., vol. I, p. 291]. La nova Lògia Justicia, nom en castellà, a Barcelona i sota els auspicis de la Gran Lògia Simbòlica Catalana Balear (G.L.S.C.B. - G.O.E.) es va constituir a l'entorn de setembre de 1918. Des dels seus inicis emprà la llengua catalana, cosa que fou interpretada per part de la Lògia Lealtad, també a Barcelona i del G.O.E., com un signe de treballar per "la independència de Catalunya". És l'única lògia maçònica que empra el català fins arribar a la República, cosa que honra a Andreu Nin, un dels seus fundadors i que en fou venerable mestre, i als altres membres d'aquest Taller. Àngel Samblancat Salanova, simbòlic Lucífer, hi fou iniciat pel desembre de 1918. També hi havia afiliat Joan Selves i Carner, que després va ser conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, i els que foren diputats per ERC Francesc Farreras i Duran i Miquel Guinard i Castellà. Fou dissolta una temporada i va ser reorganitzada en 1924, any que la G.L.E. recordà al seu Venerable, Bosch-Davesa , que només podien utilitzar el castellà per comunicar-s'hi. El desembre de 1931 es passa una enquesta a les lògies de la G.L.E. per iniciativa de la Lògia Justicia on es demana si s'és favorable al socialisme o no, i una de les tingudes de desembre de 1933 es dedica a la lluita antifeixista. L'octubre de 1936 afirma tenir problemes amb la G.L.E. i en el decurs de 1937 protesta perquè es persegueix qui no és "d'un partit determinat", en referència al PSUC, i també perquè el SIM --controlat per stalinistes-- deté persones de "provada trajectòria antifeixista", referint-se a militants anarquistes, del POUM i alguns trotskistes. Pel gener de 1938 es manifesta contrària a tornar obrir els temples de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, però creu convenient que es permeti la propaganda religiosa, encara que molt controlada. L'abril de 1938 gestiona l'evacuació en territori francès familiars de maçons majors de quaranta-cinc anys. Pel maig de 1938 afirma que el SIM ha detingut el Ramon Parés i Pujes, membre del Taller, i es plany que la lleva de 1941 hagi estat enviada a primera línia --aquesta referència a l'anomenada Quinta del Biberó, massacrada en la batalla de l'Ebre, dissenyada pel PCE i el govern Negrín, és un revelació que honra aquesta Lògia i dóna un alt valor d'anàlisi als seus membres--. El darrer document és del 27 de desembre de 1938 [op. cit. , vol. II, p. 195].

Consta que Andreu Nin fou actiu en la francmaçoneria fins a 1919, de la que s'allunyà com a bolxevic [op. cit., vol II, p. 138-139].

Des del final de 1914 fins a la darreria de 1917, Andreu Nin treballà com a representant de comerç als països àrabs. També col·laborà en La Barricada. L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Fets com la vaga general de l'agost, la Revolució russa dels soviets o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobretot la CNT, de la qual va formar part, el van marcar profundament. Aquell any, torna a Barcelona i reingressa al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i alhora s'afilia a la CNT. Com a delegat al Segon Congrés de la CNT (Madrid, 10 - 17 de desembre de 1919), advocà per l'ingrés de la Confederació a la Internacional  Comunista --creada Petrograd (Petersburg, Rússia) entre el 2 i el 6 de març de 1919--, cosa que aconseguí. No obstant això, com a secretari general del Comitè Nacional de la CNT i, tot i el suport de Joaquim Maurín i d'altres, veié com la CNT s'allunyava progressivament del bolxevisme vers posicions anarquistes. Així, el juliol de 1921, com a delegat de la CNT, junt a Maurín, Hilari Arlandis i Colomer, a la Internacional Sindical Roja (ISR), coneguda com a Profintern i creada a Moscou el 3 de juliol de 1921, on Lev Trotski declarà que la francmaçoneria era la "pesta bobònica" de Rússia, es trobà que la CNT deixava la Internacional de Moscou per afiliar-se a la Internacional de Berlín, la nova AIT. Membre del Comitè Executiu de la ISR junt a Mijaíl Tomski i Solomón Lozovski (el seu secretari general fins a 1937), s'encarregà de l'organització de l'Oficina per l'Europa Central (1921-1922), tasca que fou interrompuda per la demanda d'extradició de les autoritats espanyoles i la consegüent expulsió de part dels alemanys. Tornat a Moscou, continuà treballant al si de la ISR, i fou l'amfitrió de Francesc Macià en la seva visita a la Unió Soviètica. 

Al Tercer Congrés de la III Internacional (Komintern), celebrat a Moscou entre el 22 maig i el 12 de juny de 1921, s'hi declarà la incompatibilitat entre la francmaçoneria i la Internacional Comunista, amb la qual cosa s'obligava la militància bolxevic d'arreu del món a no iniciar-se o en el cas de ser maçó haver d'abandonar l'Orde --en qualsevol de les seves Obediències-- si es volia continuant formant part dels partits adherits. 

El marxista revolucionari i antic anarcosindicalista escalenc Joan Sastre i Martinoy (1890-1977), en Pebres, pescador d'ofici, ex regidor i membre la CNT, fou qui des de  la muntanya del Pirineu Oriental, tal com explicà a Miquel-Dídac Piñero, s'ocupà de facilitar el seu pas fronterer clandestí durant els anys del pistolerisme de la patronal catalana. Sastre, quan l'ocasió ho requeria, feia de passador en aquelles contrades. Andreu Nin, al ser perseguit, havia contactat amb Tonet Puig, destacat anarquista individualista i cenetista escalenc, figura clau en aquells menesters. Andreu Nin havia conegut Sastre el 9 d'octubre de 1920 quan va venir a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) a pronunciar una conferència de títol Transmutació de valors, celebrada a la Sala Novedades, en representació de la CNT i presentada pel jove mestre Josep Donjó i Callol en nom del col·lectiu llibertari escalenc Nuevos Valores. Segons publicà el 16 d'aquell mes el setmanari cenetista Acción Social Obrera, de Sant Feliu de Guíxols (), Andreu Nin, influenciat per la Revolució russa, va dir: "Derrocar el règim burgès és fàcil, no ho és tant consolidar un nom règim, i això representa […]. Els treballadors tenen raó a negar-se a treballar més hores [de les 8] perquè el seu esforç només beneficia una minoria".

Andreu Nin va residir nou anys (1921-1930) a Moscou com a exiliat polític. S'afilià al PCUS, va ser-hi regidor en representació dels estrangers i esdevingué el braç dret de LevTrotski. A Moscou, ajuda a Francesc Macià i també al periodista Josep Pla. S'hi havia casat amb Olga Tareeva, jove militant bolxevic, amb qui tingué les bessones Nora i Ira.

Defenestrat per Stalin, com tots els trotskistes, i desitjós de participar en el procés revolucionari que s'estava gestant a l'Estat espanyol, aconseguí tornar al Principat de  Catalunya el setembre de 1930. Arribat a Barcelona, amb 38 anys i en plena maduresa intel·lectual, s'incorporà a la recent creada Oposició Comunista Espanyola (OCE) organitzant la delegació catalana, alhora que s'apropà a la Federació Comunista Catalana Balear (FCCB), força comunista hegemònica a Catalunya a nivell bolxevic. Econòmicament, la família vivia de les magistrals traduccions d'obres de grans autors russos com Dostoievski, Tolstoi, Txekhov, Zoixenco, i també Karl Marx. L'Olga aprengué ràpidament català i castellà i li féu de secretària. Nin pronuncià com a secretari general d'OCE nombroses conferències als ateneus obrers i populars de Catalunya. La gira encetada el setembre de 1931, a la recerca de formar grups comunistes oposicionites, el portà de la mà de Joan Sastre a l'Escala, població de tradició llibertària, el dissabte 24 d'octubre d'aquell any. Les diferents tendències anarquistes i marxistes del país tenien a l'Escala afiliats i simpatitzants. Sastre havia passat el 1927 de la CNT a la FCCB mentre a nivell local havia format part acabada la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (anys 1929-1930) del nucli anarcocomunista Temps Nous. Sastre i altres escalencs havien ingressat el novembre de 1930 al Bloc Obrer i Camperol (BOC), sorgit de la fusió de la FCCB amb el Partit Comunista de Catalunya (PCC).

El Soviet, setmanari de la OCE, en l'edició del 29 d'octubre de 1931 deia: "El company Andreu Nin va donar el dissabte una conferència a l'Escala intitulada La revolució espanyola i el proletariat. Nin analitzà el procés revolucionari i les diferents opcions del moviment obrer [...]. Parlà de les dimissions de Maura i Alcalá Zamora [...] i va combatre els anarco-reformistes dels Trenta [sector de la CNT]. Va advertir del perill d'una dictadura burgesa feixista, afirmant que el govern típicament burgès d'Azaña i les esquerres petit-burgeses aniran estrangulant la revolució democràtica [...]. Macià és encara més perillós que Lerroux". La conferència tingué lloc, a les deu de la nit, a la sala del Centre Joventut . Joan Sastre, que junt amb la secció local del BOC s'havia integrat a la OCE, va fer d'anfitrió, com ho havia fet particularment en alguna ocasió anterior, quan Nin va romandre aquell cap de setmana a l'Escala. Agradà tant l'auditori que fou convidat a celebrar més endavant una altra conferència, aquest cop sobre la Revolució russa. Tindria certa influència a l'Escala, ja que n'era un assidu visitant i hi tenia simpatitzants. La família Nin sempre s'allotjava a la fonda de Ca la Nieves, però immers en la redacció d'un llibre a voltes ell treballava al domicili del seu company Sastre. El diumenge 15 de novembre d'aquell any tornà a l'Escala per dissertar sobre L'experiència de la Revolució russa. El setmanari republicà figuerenc Empordà Federal del 21 de novembre de 1931 publicà: "Nin [...] va començar parlant de les revoltes de 1905 i de 1917. Recalcà que el triomf bolxevic de 1917 fou producte de tot el proletariat i tota la pagesia russa". A més, exposà els plans de l'oposició trotskista i criticaria Stalin. El tema, altament suggestiu, va atraure aquell migdia de diumenge un nombrós públic al Centre Joventut, de l'Escala. Un cop acabada la conferència la sala entera el felicitava.

Andreu Nin, amb aquestes estades a l'Escala, es guanyà per a OCE un grapat de gent del BOC de l'Escala i pobles de la rodalia. Segons el mestre i trotskista escalenc Sidon Pascual i Callol (1913-2002), "Nin era afable i comunicatiu. Era un pèl camacurt, rabassut, de cabells rinxolats i amb ulleres gruixudes cerclades de negre. Solia portar un vestit marró clar. Tenia bona veu i argumentava molt bé". Sidon Pascual recordava també l'Olga: "Era rossa, d'ulls blaus i cabells llisos, una mica pleneta; típicament eslava".

El 1932, l'OCE passà a dir-se Esquerra Comunista d'Espanya (ICE). El POUM, sorgit el 1935 de la fusió d'ICE amb el BOC, va situar Andreu Nin com a conseller de Justícia de la Generalitat a finals de 1936, durant la Guerra Civil. Disconforme, el duet PCE-PSUC, aprofitant la violenta campanya antitrotskista dirigida per Stalin, va titllar el POUM de traïdor a la República espanyola. El juny de 1937 fou il·legalitzat el POUM i Andreu Nin era detingut per agents secrets soviètics i executat clandestinament a Alcalá de Henares (Castella la Nova), segurament el 22 de juny d'aquell any i transportat el seu cos a Barcelona, probablement va ser incinerat en un forn muntat a la seu del consolat de la URSS.