dilluns, 22 de juliol del 2024

Oposició veïnal a la construcció d'habitatges al parc Jordi Vilamitjana de Girona

Oposició veïnal a la construcció d'habitatges al parc Jordi Vilamitjana de Girona

A la zona s'hi vol aixecar un edifici de set pisos i 347 habitatges

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 22/07/2024.- Llegim al Diari de Girona que el veïnat de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia de Ter, al municipi de Girona, s'oposen frontalment a la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana que preveu que en el parc Jordi Vilamitjana s'hi aixequi un edifici de set pisos i 347 habitatges.

L'Ajuntament de Girona va aprovar aquesta modificació el passat 10 de juny amb l'objectiu de «reordenar» el sector on s'hi ha de construir el futur campus de Salut. Tanmateix, les associacions de veïns dels dos barris, que han creat l'Assemblea d'Entitats en Defensa del Parc, ho consideren una manera de «compensar» la família Bellsolà per la pèrdua de terrenys on s'ha de construir el nou centre sociosanitari. És a dir, com una «permuta» entre l'Ajuntament i aquesta família, segons expliquen els portaveus de l'Assemblea d'Entitats creada, el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert, Josep Maria Dalmau, i el president de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, Reinald Roca.

En cap cas, les veïnes i els veïns no estan en contra de la construcció del nou campus de Salut en l'espai previst per l'Ajuntament. Tot i així, han fet càlculs i estimen que «la destrucció de les instal·lacions i jardineria del parc Jordi Vilamitjana per convertir-lo amb un terreny edificable suposa un cost 1.850.000 euros». Així, creuen que és millor que l'Ajuntament «s'endeuti» per adquirir els terrenys i posteriorment cedir-los a Salut perquè construeixi el centre sociosaniteri, que «compensar» als propietaris construint habitatges al parc. I és que 347 pisos nous farà que al barri hi hagi «347 famílies més», diu Dalmau. Tot això, en un barri on la «densitat de població ja és molt elevada». Segons les últimes dades del cens municipal, d'1 de gener de 2023, entre els barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla hi havia 17.855 habitants, amb una densitat de més de 13.000 habitants per quilòmetre quadrat.

Un parc «molt utilitzat»

Josep Maria Dalmau, que a causa de la modificació urbanística, els veïns es queden «sense una zona verda que ja estava consolidada». Un espai que, a més, era «molt utilitzat», especialment «els caps de setmana és increïble la gent que hi va», afirma. En aquest sentit, creu que l'Ajuntament «s'ha equivocat», ja que també podria servir com a «parc per al nou Trueta», quan el campus de Salut sigui una realitat. I és que a Can Gibert ni a Santa Eugènia «hi ha cap més zona verda».

A part, Dalmau creu i tot «no és veritat» que hi haurà més zona verda al barri, tot i que l'Ajuntament va apuntar al seu dia que hi haurà més zona verda amb aquesta reconfiguració d'espai. La zona del costat de la riera és «inundable» i quedarà «molt repartida perquè hi haurà un carrer amb molt trànsit pel mig que ho trencarà», lamenta.

En la mateixa línia, Reinald Roca, explica «d'acord amb l'OMS a Girona falten dues Deveses». Per això considera necessari «guanyar zones verdes». A més, no veu una «raó convincent per perdre aquest parc», així com tampoc l'explicació que els dona l'Ajuntament. «Ens diuen que ens faran un parc a una altra banda i una plata de set pisos a l'actual parc», detalla Roca, que afegeix que aquesta no és un canvi que s'hagi de fer per «força major».

Espai batejat el 2020

El parc va rebre el nom de Jordi Vilamitjana i Pujol l'any 2020 com a homenatge al professor i articulista que va morir el 2014 amb 56 anys. Col·laborador de Diari de Girona, va dedicar molts dels seus escrits al barri, on també va treballar com a docent a l'Institut de Santa Eugènia. En concret, el parc es troba entre els carrers Marina Castanyer, carrer Montnegre i carrer de Salt.

Ara, l'espai està definit ara com a zona verda, però després de la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana passarien a ser zona residencial, amb 150 habitatges de protecció oficial. L'espai de zona verda «no es perd», segons l'Ajuntament, i es reconfigurarà passant a una zona de 57.012,24 metres quadrats a l'espai paral·lel a la riera Marroc, al costat del Mas Bellsolà. No és el que volen les veïnes i els veïns i per això, han presentat al·legacions a la modificació urbanística que es presentaran a l'Ajuntament demà a la tarda, coincidint amb una concertació que han convocat. La mobilització començarà a les set de la tarda al Centre Cívic de Can Ninetes, al barri de Santa Eugènia i acabarà a la plaça del Vi. Les veïnes i els veïns «confien» negociar amb l'Ajuntament i a trobar una «solució».


Les veïnes i els veïns de la Cellera de Ter s’atipen dels camions: «Pot haver-hi un esvoranc»

Les veïnes i els veïns de la Cellera de Ter s'atipen dels camions: «Pot haver-hi un esvoranc»

Els camioners de dues càrnies fora del nucli urbà es veuen obligats a passar pel mig del poble per accedir a les empreses amb l'agreujant que molesten els vilatans amb el soroll i causen alguna destrossa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Cellera de Ter (Guilleries, la Selva, comtat de Girona) 22/07/2024.- Llegim al Diari de Girona que el problema del pas de camions de gran tonatge pel centre de la Cellera de Ter va per llarg. L'única via d'accés que tenen els transportistes per accedir a dues fàbriques càrnies que es troben allunyades del nucli urbà és a través de l'Avinguda Montserrat, un dels carrers centrals i més transitats de la població.

Les veïnes i els veïns del municipi ja fa uns mesos que protesten per tal de trobar una solució. Sota el lema Prou camions, un grup cellerenc s'han agrupat per protestar el pas recurrent d'aquests vehicles de transport que els causa molèsties pel soroll i, fins i tot, destrosses als habitatges i al carrer.

Una de les afectades, Dolors Aulet, explica la situació que viuen en el seu bloc de pisos: «Se'ns emporten les canals dels pisos, ens rasquen els balcons. Ningú diu res. Trenquen retrovisors. Quan passen aquests camions fins i tot retrunyen les portes de l'ascensor». La problemàtica no és específica d'una zona de l'Avinguda Montserrat, sinó que veïns a diferents altures es queixen dels problemes ocasionats. Josep Nebot, un altre veí del carrer, també apunta als danys materials i els problemes sonors: «Quan passa un container d'aquests fet tot de ferro fot unes patacades fortes. Fa poc temps van canviar unes clavegueres que estaven xafades del pes dels camions».

Aulet assegura que la freqüència de camions va a l'alça: «Va començar amb poc i cada dia és més, més camions i més grossos. El carrer està fet una porqueria i qualsevol dia pot haver-hi un esvoranc perquè no està preparat per aquests camions de quaranta tones». A més, la problemàtica s'accentua per les hores de pas. «A partir de les 5 del matí ja en poden passar. Et pots trobar fins i tot algun despistat el diumenge», reconeix Aulet.

L'Avinguda Montserrat és un carrer de doble sentit, en el qual es permet l'aparcament de cotxes en un dels costats. La trobada de dos camions en sentits oposats ha acabat provocant situacions surrealistes, relata Aulet: «Fins i tot tenen discussions entre ells, que cap vol recular. I amb cotxes al mig encallats. És vergonyós».

Mentre no arriben les solucions, les veïnes i els veïns s'han de resignar a conviure amb el problema, que sembla que s'enquista enmig de les traves administratives i els llargs terminis de les obres. «L'anterior equip de govern havia fet un projecte, el d'ara en comença un de nou. Hem perdut un any. Anem a cada ple i punxem», etziba Aulet. El pressupost per realitzar l'obra serà un problema que també s'haurà d'afrontar més endavant.

L'alcalde del municipi, Sergi Serramitja, assegura que ja hi ha encarregat i en marxa un estudi de la modificació de les normes subsidiària a una enginyeria. Inclou un estudi d'opcions d'actuacions per trobar una via alternativa més enllà de la que havia triat l'anterior govern municipal, ara a l'oposició. Al setembre, hi haurà els resultats. Serramitja no sap quines propostes tindran, però serà inevitable la construcció d'una nova via per tenir un pas alternatiu. L'estudi també inclou una proposta de millora del ferm de l'Avinguda Montserrat, que, Serramitja recalca que s'ha deteriorat, però no exclusivament pel pas de camions: «Hi ha una instal·lació d'aigua obsoleta i amb la sequera que hi ha hagut molts tubs s'han anat enfonsant i ara ens podem trobar que cedeixin. El pes dels camions hi afecta, però les instal·lacions de l'Avinguda Montserrat són de molts anys enrere. A més també hi ha el rec dels regants i està tot lligat de tubs».


La CUP-SOM POBLE i el Grup de Defensa de la Gola del Fluvià diuen prou

La CUP-SOM POBLE i el Grup de Defensa de la Gola del Fluvià diuen prou

La CUP-SOM POBLE i el Grup de Defensa de la Gola del Fluvià es concentren davant l'explotació turística il·legal de l'empresari Víctor Latorre exigint acabar amb l'activitat i dotar de mesures de protecció el paratge natural tal com va aprovat el parlament l'any 2020

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 22/07/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que ahir la CUP-SOM POBLE comarques gironines i el Grup de Defensa de la Gola del Fluvià van fer una concentració a la Gola del Fluvià, un paratge natural d'alt valor que forma part de la Xarxa Natura 2000 i compta amb altres proteccions pròpies d'un conjunt únic com és la bocana del riu Fluvià.

Aquest petit tresor ha estat privatitzat i s'han col·locat unes barreres il·legals al camí que impedeixen l'accés a la platja. A més, el propietari està realitzant activitats turístiques sense cap autorització.

Les dues organitzacions reclamen l'obertura del camí públic del Joncar en el seu tram final d'accés a la platja, la fi de les activitats turístiques al paratge natural, l'acció de les administracions, tant de l'Ajuntament com de la Generalitat, per acabar amb aquesta praxis il·legal, i que d'una vegada per totes es creí el Conservatori del Litoral de Catalunya, per fer que es compleixin els terminis que es van aprovar la llei al 2020 i que porten més de tres anys inactius.

Segons paraules del diputat cupaire Dani Cornellà: "som a la gola del Fluvià per dir prou a la privatització d'aquest paratge natural i per aturar les activitats turístiques que s'hi fan sense cap mena de permís".


Amnistiats els quatre encausats pel tall a les vies de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O

Amnistiats els quatre encausats pel tall a les vies de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O

S'enfrontaven a penes de 4 anys de presó i les seves detencions van donar lloc a la campanya de solidaritat '21 Raons'

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 22/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Jutjat Penal Núm. 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats pel tall de les vies de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O. Després que les seves defenses sol·licitessin la mesura de gràcia, i que tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat tampoc s'hi oposessin, ara el Jutjat ha dictat el sobreseïment i l'arxiu de la causa.

Els processats s'enfrontaven a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, atemptat, danys i desobediència. El judici s'havia fixat per al desembre, però precisament es va suspendre en espera de l'entrada en vigor de la llei. Ara, a la seva interlocutòria, el Jutjat recull que la causa s'emmarca plenament dins els supòsits que recull l'amnistia.

La investigació pel tall de les vies de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant quatre activistes, que són els que estaven pendents de judici.

A finals de l'any passat, el Jutjat ja va suspendre la vista. S'havia assenyalat per als dies 12 i 13 de desembre, però la defensa dels encausats -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- en va demanar la suspensió perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que s'estava tramitant. El tribunal va endarrerir un any la celebració del judici, i el va assenyalar novament per als dies 11 i 12 de novembre. Ara, però, la causa mai arribarà a ser jutjada. Perquè el Jutjat Penal Núm. 2 de Girona ha amnistiat els quatre encausats, i ha decretat tant el sobreseïment com l'arxiu de les actuacions. Ho fa després que l'11 de juny passat els dos advocats entressin un escrit sol·licitant l'amnistia. Un document que subratllava que els activistes complien tots els requisits fixats a l'article 1 de la llei per acollir-se a la mesura de gràcia.

La interlocutòria que ha emès el jutjat recull que, després de traslladar-ho tant a la Fiscalia com a l'advocacia de l'Estat, les dues parts tampoc van oposar-se a l'aplicació de l'amnistia. L'escrit subratlla que l'article 1 de la llei d'amnistia empara "els actes de desobediència, desordres públics, atemptat contra l'autoritat o resistència" que van tenir lloc entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023 "en el context del denominat procés independentista català".

En el cas en concret que afectava els quatre activistes, el Jutjat recorda que els fets pels quals se'ls investigava -el tall de l'alta velocitat- va tenir lloc l'1 d'octubre del 2018 a les 6:32 del matí. "Per tant, els fets que són objecte d'enjudiciament es van dur a terme dins l'àmbit temporal fixat dins l'articulat de la llei, i es van executar com a conseqüència i en commemoració dels fets que van ocórrer l'1 d'octubre del 2017", recull la interlocutòria, en referència a l'aniversari del referèndum. "Per això s'entén que els delictes de desordres públics se subsumeixen dins l'article primer de la Llei Orgànica 1/2024 del 10 de juny", hi afegeix el Jutjat. En aquest cas, fent referència a l'aplicació de l'amnistia. La interlocutòria, però, sí que recull que, si bé s'extingeix "la responsabilitat criminal", la part civil s'haurà de debatre davant la jurisdicció corresponent. A la causa, com a acusacions particulars, hi havia personats tant Adif com Renfe Viatgers SA.

Les detencions pel tall de l'AVE i les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant el primer aniversari de l'1-O van donar lloc a la campanya de solidaritat '21 Raons'.


dissabte, 20 de juliol del 2024

Dues urbanitzacions de Llagostera tenen talls intermitents en el servei d'aigua des de fa dies

Dues urbanitzacions de Llagostera tenen talls intermitents en el servei d'aigua des de fa dies

L'Ajuntament de Llagostera posa dutxes a disposició dels veïns a l'espera que es restableixi el servei d'aigua

El Consistori també hi portarà una cisterna i critica que és "recurrent" per "la manca d'inversió de Rec Madral"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llagostera (Gavarres/Cadiretes, Gironès, comtat de Girona) 20/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Ajuntament de Llagostera ha posat les dutxes municipals a disposició de les veïnes i dels veïns de les urbanitzacions Font Bona i Selva Brava a l'espera que l'empresa concessionària, Rec Madral, restableixi el servei d'aigua. L'alcalde Narcís Llinàs critica que és "un problema recurrent" per la manca d'inversió. "Rec Madral no ha fet les inversions que tocaven i ara no paren d'haver-hi fuites", ha dit. L'avaria actual fa quatre dies que provoca talls intermitents del subministrament a les urbanitzacions i l'Ajuntament requereix a l'empresa concessionària que el restableixi amb "màxima urgència". Si aquest dissabte no s'ha pogut solucionar, el Consistori va dir ahir que hi enviarà un camió cisterna per subministrar aigua als habitatges entre les nou i les dues del migdia.

Les urbanitzacions llagosterenques Font Bona i Selva Brava fa quatre dies que conviuen amb talls intermitents del servei d'aigua a les llars. Ahir divendres, l'Ajuntament de Llagostera havia emès un comunicat en què informa de les mesures d'urgència que s'adopten per garantir que els veïns i les veïnes tinguin accés a l'aigua, coincidint a més amb uns dies d'altes temperatures.

Per una banda, es posen les dutxes municipals a la seva disposició. Ahir divendres es podien fer servir les del pavelló d'esports Josep Mir fins a dos quarts de deu de la nit. I durant el cap de setmana, se'ls permetrà dutxar-se a les de la piscina municipal de la zona esportiva, durant l'horari habitual d'obertura.

A més, si aquest dissabte encara no s'ha pogut restablir el servei amb normalitat, l'Ajuntament subministrarà aigua als veïns de nou del matí a dues del migdia a la rotonda de les bústies de Font Bona. I s'ha habilitat una font del poble perquè els veïns i veïnes puguin desplaçar-s'hi a carregar garrafes.

Manca d'inversió

En paral·lel, el Consistori ha requerit a l'empresa concessionària del servei, Rec Madral, que "adopti les mesures necessàries per restablir el servei amb la màxima urgència". També, tal com informen fonts municipals, s'ha posat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Agència Catalana del Consum (ACC) al corrent de la situació "perquè puguin investigar els fets i adoptar les mesures necessàries per corregir la situació, sancionant les infraccions que hagi pogut incórrer Rec Madral derivades de la incorrecta gestió de l'aigua i del servei d'abastament".

L'alcalde Narcís Llinàs ha criticat que és "un problema recurrent" i ha lamentat la manca d'inversió per part de l'empresa concessionària del servei. "Rec Madral no ha fet les inversions que tocaven quan calia i ara no paren d'haver-hi fuites", ha dit. "De moment, no poden omplir el dipòsit perquè l'aigua es perd per un costat o per l'altre", ha afegit el batlle.

1,5 milions en canonades

L'Ajuntament de Llagostera ha fet una canonada nova des del dipòsit de Can Pinet fins a Selva Brava, des d'on connecta també amb Font Bona. Es tracta d'una inversió de prop d'1,5 milions d'euros, que ha subvencionat en gran manera l'ACA i que servirà per garantir el subministrament d'aigua a les urbanitzacions afectades. "Serà una canonada paral·lela a la de Rec Madral i que permetrà que el municipi els doni el servei d'aigua", ha detallat Llinàs.

Tanmateix, aquesta infraestructura encara no es pot fer servir perquè les obres no s'han acabat. La previsió és que els treballs finalitzin d'aquí a un mes i entri en funcionament. De totes maneres, s'està estudiant -amb l'empresa concessionària de l'aigua i amb els tècnics municipals- "si es pot fer una connexió provisional abans no s'acabin les obres, per avançar-ho".


divendres, 19 de juliol del 2024

L'Ajuntament d’Arbúcies atura el desnonament d'onze habitatges amb famílies amb menors i persones grans

L'Ajuntament d'Arbúcies atura el desnonament d'onze habitatges amb famílies amb menors i persones grans

El Consistori n'ha frenat una setantena des del 2015

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Arbúcies (Baix Montseny, Guilleries, la Selva, comtat de Girona) 19/07/2024.- Llegim a El Gerió Digital que l'Ajuntament d'Arbúcies ha aconseguit aquest juliol aturar sine die el desnonament d'un edifici amb onze habitatges amb famílies amb menors d'edat i persones grans. Amb aquest, ja són una setantena de casos en els quals el Consistori ha actuat des del 2015, quan la població es va declarar Vila Lliure de Desnonaments.

"El protocol municipal funciona molt bé; la bona coordinació entre habitatge, serveis socials i jutjat de pau és clau per garantir que les persones afectades es puguin quedar a casa seva", ha explicat el regidor d'Habitatge, Jaume Salmeron. A més, des de fa quatre anys la localitat disposa d'una Borsa Municipal d'Habitatge per oferir lloguer assequible a col·lectius vulnerables. Salmeron ha recordat també que en els últims deu anys, des de l'àrea d'Habitatge s'ha actuat en uns 70 desnonaments, en alguns casos es va fer dació de pagament, és a dir, la família que es vol desnonar entrega les claus de l'habitatge al banc i no han d'abonar el deute que tenien pendent.

En altres casos, també es va fer dació de pagament, però amb lloguer social; de manera que les persones afectades entregaven les claus, però es podien quedar a l'habitatge pagant un lloguer adaptat a la seva situació socioeconòmica. O bé, es tractava de persones que estaven de lloguer i que no podien afrontar el pagament de la quantitat que se'ls requeria. En aquests casos, el Consistori va aconseguir que els condonessin el deute pendent i que els reubiquessin en un altre habitatge, propietat del mateix banc.

Borsa Municipal d'Habitatge

Fa quatre anys, el Consistori arbucienc va posar en marxa una campanya de captació d'habitatges buits per tal de poder oferir a col·lectius vulnerables com joves, famílies i persones grans un habitatge digne i a un preu assequible.

La campanya consisteix en el fet que qualsevol propietari d'un pis a Arbúcies, el pugui cedir a la Borsa Municipal d'Habitatge. Des que es va posar en funcionament, l'Ajuntament disposa de nou habitatges que s'han cedit a joves i dos per a famílies.

Per altra banda, la tardor passada, el Consistori va firmar un conveni de col·laboració amb la fundació Resilis per tal de cedir habitatges a joves i a persones amb un nivell econòmic baix. I s'està treballant perquè aquesta borsa també arribi a persones grans amb problemes de mobilitat i de salut per tal de facilitar-los un domicili accessible.


dijous, 18 de juliol del 2024

L'Ajuntament de Girona retirarà els símbols franquistes del cementiri vell

L'Ajuntament de Girona retirarà els símbols franquistes del cementiri vell

S'ha aprovat el decret coincidint amb la data del cop d'estat de 1936

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 18/07/2024.- Llegim a El Gerió Digital que l'Ajuntament de Girona ha aprovat aquest dijous, coincidint amb la data del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, el decret que permetrà iniciar el desmantellament de les làpides i símbols que fan apologia del franquisme del cementiri vell de la ciutat.

Les actuacions consistiran en la retirada de cinc làpides i una creu, que es reemplaçaran per plaques commemoratives que recordin les execucions. La previsió és completar-les abans que s'acabi l'any. "Amb aquesta actuació, a pocs metres d'on 510 gironins i gironines van ser afusellats, fem un pas més cap a la dignificació democràtica de les víctimes del feixisme i deixem clar que a Girona no permetrem que l'onada reaccionària de l'extrema dreta tingui via lliure", ha dit l'alcalde, Lluc Salellas i Vilar.

Les actuacions consistiran en la retirada de cinc làpides i una creu amb inscripcions d'enaltiment del règim franquista i datades principalment de l'any 1939. Posteriorment, es preveu reemplaçar aquestes plaques commemoratives per una que recordi les execucions a la rereguarda hagudes en el context de la violència revolucionària dels primers mesos de guerra.

Pel que fa a les peces originals, es posaran a disposició del Museu d'Història de Girona per documentar-les, catalogar-les i preservar-les de la manera que es consideri oportuna. Per la seva banda, l'Arxiu Municipal de Girona verificarà la identitat de les persones que consten en les inscripcions i prepararà un recurs web que deixi constància de la repressió a la rereguarda durant la Guerra Civil.

Amb aquesta actuació, l'Ajuntament respon a l'acord per a la retirada de la simbologia i de la nomenclatura franquista de la via pública de la ciutat, que es va aprovar per Ple de forma unànime el 10 de juliol de 2017.

També busca evitar que la simbologia franquista que encara hi ha a la ciutat s'utilitzi com a punt de trobada per a la celebració d'actes commemoratius contraris a la Memòria Democràtica.

El tinent d'Alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina, ha explicat que és "un pas més per esborrar tot rastre del feixisme a Girona i recuperar la memòria democràtica de diversos espais de la ciutat, en un clar homenatge a tots els i les que van lluitar i lluiten pels valors republicans de la justícia i les llibertats".

L'Ajuntament de Girona, en el decurs dels anys, ha impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la Dictadura i la repressió franquista. El passat mes de maig, el Consistori també va demanar la col·laboració ciutadana per treure les plaques amb insignes de la Falange (jou i fletxes) de les propietats privades incloses en el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Record del triomf proletari del 19 de juliol de 19936

Per altra banda, la Redacció de Tramuntana Vermella Mail recorda que el VII Congrés de l'AIT, celebrat a Tolosa del Llenguadoc el maig de 1951, acordà que el 19 de juliol s'haurà de fer, a nivell mundial, com a DIA DE L'AGITACIÓ SOCIAL INTERNACIONAL, en referència a l'efemèride revolucionària del triomf proletari d'aquella data de 1936.


dimecres, 17 de juliol del 2024

Presenten un contenciós administratiu contra la futura ciutat esportiva del Girona FC a Vilablareix

Presenten un contenciós administratiu contra la futura ciutat esportiva del Girona FC a Vilablareix

Volen evitar "la destrucció de la última plana agrícola de regadiu de la zona"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilablareix (Gironès, comtat de Girona) 17/07/2024.- Llegim a El Gerió Digital que Unió de Pagesos i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat un contenciós administratiu contra el projecte de construcció d'una àrea esportiva promoguda pel Girona FC al terme municipal de Vilablareix i "en defensa del poc espai agrari d'alta qualitat que resta a la plana de Girona", segons han explicat en un comunicat.

El pla d'actuació específica (PAE), aprovat i ja en marxa, s'ubica en uns terrenys agrícoles de 74.000 m² a la zona del Pla de Massana, a Vilablareix. Aquest pla, doncs, "suposa la destrucció de l'última plana agrícola de regadiu de la zona" i que, a més a més, està catalogada com a sòl d'especial valor agrícola, protegida pel planejament municipal.

"Una destrucció, a més, amb l'únic objectiu d'afavorir una activitat privada que pot ser ubicada en qualsevol lloc i que no necessàriament ha de ser en sòl no urbanitzable d'alt valor agrari", expliquen.

Les entitats denunciants defensen que la ciutat esportiva del Girona FC, que és l'objectiu final del projecte, s'ha d'edificar en sòl urbanitzable i no en sòl agrari. Unió de Pagesos i Naturalistes de Girona alerten que el PAE actual és l'embrió d'aquesta futura ciutat esportiva, un projecte que tira endavant, denuncien, "amb la connivència de l'administració i que pràcticament elimina el darrer espai d'alt valor agrari que resta al municipi".

De retruc, avisen, també es perjudica greument la resta d'explotacions de l'entorn no tan sols per la retallada considerable de camps de cultiu sinó, i tant o més important, pels canvis en l'ús del sòl que es produiran a la zona en un futur. Uns canvis entre els quals destaquen un augment del trànsit de persones, restriccions de pas a la maquinària agrícola i límits als treballs agraris, entre d'altres.

La presentació del contenciós arriba després que, el març passat, sindicat i entitats ja presentessin un recurs d'alçada a la consellera de Territori del Govern de la Generalitat, Ester Capella, ara en funcions, sol·licitant la no aprovació definitiva del projecte d'actuació específica (PAE) per a la construcció de les instal·lacions del club gironí. El motiu d'aquesta demanda al·legava tant defectes de forma com per vulneració del dret de participació ciutadana en qüestions urbanístiques i per incompliment de la Llei d'espais agraris.


Obren la gola del riu Fluvià amb pales per navegar amb moto aquàtica

Obren la gola del riu Fluvià amb pales per navegar amb moto aquàtica

Els Agents Rurals preparen diligències per fer arribar el cas a la Fiscalia per possibles danys al medi natural

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 17/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els Agents Rurals han denunciat tres persones per obrir la gola del riu Fluvià amb pales i navegar amb moto aquàtica pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Els Agents Rurals van rebre l'alerta dilluns al matí i, quan es van desplaçar a Sant Pere Pescador, van comprovar que havien obert manualment la boca del riu, utilitzant pales.

El cos remarca que això malmet el medi natural perquè l'objectiu és mantenir l'aigua dolça al riu, mentre no desemboca al mar. A més, els Agents Rurals també van veure que els presumptes autors tenien una moto d'aigua al riu, amb la intenció de sortir a mar obert. Per això, han identificat les tres persones i els han denunciat per la via administrativa. més, també estan preparant diligències per fer-les arribar a la Fiscalia de Medi Ambient per possibles danys al medi natural.

Els Agents Rurals han confirmat que, al llarg de la nit, la natural va seguir el seu curs i la gola es va tornar a tancar amb la força de les onades del mar.


Suspès el desnonament a la veïna de 84 anys del barri de Pedret de Girona

Suspès el desnonament a la veïna de 84 anys del barri de Pedret de Girona

Un centenar de persones s'han concentrat davant l'edifici

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 17/07/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el desnonament de la veïna de 84 anys del barri de Pedret de  Girona previst per a aquest matí s'ha suspès. Des de les 9:00h, un centenar de persones s'han concentrat davant l'edifici per evitar que la comitiva judicial i els Mossos d'Esquadra poguessin executar el llançament.

Després de les 10:00h, han confirmat que el desnonament s'ha anul·lat.

Al domicili també hi han anat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i regidors del govern municipal. Això, però, no ha agradat al grup de suport que retreuen a l'Ajuntament que no han fet tot el que podien per ajudar la veïna. El govern municipal remarca que estan al costat de la Teresa, fent mediació i comptant amb una alternativa habitacional per si l'acaben fent marxar de casa.

A les nou del matí, un centenar de persones s'han concentrat davant l'edifici on viu la Teresa, de 84 anys, i han penjat una pancarta a la porta d'entrada on s'hi podia llegir Contra els atacs a la classe treballadors. Prou desnonaments!. L'objectiu del grup de suport era evitar que s'executés el desnonament de la veïna, previst al voltant de les deu del matí. Segons ha explicat una de les membres del grup de suport, la Fàtima, el Jutjat que ha ordenat el llançament havia demanat presència dels Mossos d'Esquadra per garantir que es dugés a terme perquè aquest era el tercer intent de desnonament. "Això vol dir que podrien venir els antiavalots", ha exposat Fàtima. El grup de suport exposa que el cas de la Teresa és especialment "dramàtic" perquè té 84 anys i tenia un contracte vitalici amb la propietat per pagar una renda mensual assequible. Els problemes van venir més tard, quan el fons voltor Divarian va comprar el pis i va iniciar els tràmits per fer fora la veïna. El grup de suport exposa que el desnonament l'ha ordenat el Jutjat de primera instància Nú. 5 de  Girona i que la veïna no té possibilitats per trobar un altre lloc on viure.

Després de més d'una hora cridant consignes contra els desnonaments i de suport a la veïna, han pogut confirmar que el desnonament previst per a aquest dimecres al matí s'ha suspès. A la concentració també hi han anat l'alcalde de  Girona, Lluc Salellas, i regidors del govern municipal, com la de Justícia Social, Amy Sabaly. La seva presència, però, ha incomodat a part del grup de suport que han convocat la concentració, que els han acusat de no "fer res" per la veïna i d'anar fins a la convocatòria "a fer-se la foto". L'equip de govern defensa que porta mesos treballant en el cas de la Teresa, fent mediació i buscant solucions a la seva situació. De fet, dimarts Sabaly explicava que ja tenen una alternativa habitacional per a ella, en cas que no es pugui acabar aturant el desnonament.

Al final de la concentració, la Teresa ha baixat de casa seva i, visiblement emocionada, ha agraït el suport rebut: "Moltes gràcies a tots. No us ho podré pagar ni amb tot l'or del món". El grup de suport ha afirmat que han assolit l'objectiu d'avui, que era que la Teresa pogués "dormir aquesta nit a casa". Avisen, però, que això no acaba aquí i que estaran atents als moviments del Jutjat per mobilitzar-se si s'assenyala una altra data per al desnonament.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el desnonament previst per a aquest dimecres prové fel Jutjat de primera instància Núm. 5 de  Girona i és un procediment "per precari", és a dir, perquè la veïna actualment no disposa de cap títol que li permeti viure a l'immoble. Abans de l'execució del llançament, hi va haver un judici, on estaven personats "degudament" tant la part demandant com la demandada a través d'advocats i procuradors. El març del 2022, la sentència va acordar el desallotjament del pis. La sentència de primera instància es va recórrer a l'Audiència de  Girona, que la va confirmar el febrer del 2023. Des d'aleshores, hi ha hagut tres intents de desnonament arran de la demanda d'execució de la sentència presentada l'abril del 2023. El primer, fixat per al 30 de novembre del 2023, es va suspendre a petició de la part demandant, que va demanar temps per arribar a un acord amb la veïna, informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com que no van arribar a cap tracte, el Jutjat va fixar nova data de llançament el 19 de febrer d'aquest any. També es va ajornar "per impossibilitat de poder-lo fer en condicions de seguretat". La tercera data assenyalada era aquest dimecres 17 de juliol. El motiu de suspensió, segons el Jutjat, és de nou perquè "no es podia fer en condicions de seguretat".


La Regió Sanitària de Girona arriba al pic de casos de coronavirus-19

La Regió Sanitària de Girona arriba al pic de casos de coronavirus-19

Els registres són els més alts des del setembre del 2023 i superen els de l'hivern passa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 17/07/2024.- Llegim al Diari de Girona que els casos de coronavirus-19 a la Regió Sanitària de Girona s'han situat en el nivell més alt des del setembre de 2023 i inclús superen les d'aquesta temporada passada de tardor i hivern,

Ja fa setmanes que els centres d'atenció primària registren un degoteig constant de positius de covid-19. L'increment va començar a principis de juny i es va accentuar després de Sant Joan, tenint en compte que hi va haver més trobades socials i, com a conseqüència, sol incrementar el contagi dels virus.

De fet, ja és habitual aquests dies que quan una persona té símptomes d'un refredat, té molta probabilitat que sigui coronavirus. Sembla, però, que aquest increment comença a estabilitzar-se i que ja s'ha arribat al pic d'aquest estiu. Prova d'això és que a les comarques gironines els positius diagnosticats a l'atenció primària ja van començar a baixar la setmana passada, després de creixement continuat des del maig. Concretament, es van registrar 500 casos, mentre que la setmana anterior en van ser 555.

Malgrat tot, no és tan estrany que hi hagi aquest repunt de casos a l'estiu, ja que fa un any va passar una situació similar, tot i que en aquella ocasió el pic es va assolir a principis d'agost, just quan va començar el període de vacances per a gran part de la població. Llavors el nombre de casos més elevat en una setmana va ser de 781 i, durant diverses setmanes se'n van detectar més de 600 setmanals,

De totes maneres, la majoria de persones afectades, tant aquest any com l'anterior, tenen símptomes lleus, com els d'un refredat comú, ja que el nombre d'ingressats és baix, tenint en compte el gruix de la població i si es compara amb altres onades que van generar més impacte, sobretot les de l'inici de la pandèmia.

La setmana passada hi havia 41 persones hospitalitzades, les mateixes que l'anterior. Tenint en compte que, per exemple que durant tot el mes de març, abril i maig hi havia menys de deu ingressats setmanals, sí que es nota la diferència. Però, a diferència dels positius, hi va arribar a haver més persones ingressades aquest hivern. El pic es va assolir la setmana de Nadal, amb un total de 97 hospitalitzats, gairebé el doble que set dies enrere.

Pel que fa a ingressats crítics només n'hi ha un. Per trobar una xifra més elevada cal remuntar-se al gener passat quan n'hi va haver un màxim de set setmanals.


Activitats del 16 al 20 de juliol de 2024 a l'anònims

88è aniversari de la revolució del 36

Música amb A.Matraka & Kapipota

Debat amb Grup Spartacus/FAI

Divendres, 19 de juliol de 2024 a les 18 hores

Presentació del llibre: 

Romancero Popular de la revolución y otros textos de Juan Usón

Amb Dionisio Platel , editor de l'obra i Joaquin Campo, responsable de l'editorial

Dissabte, 20 de juliol de 2024 a les 12.30 hores



Ya era hora de rescatar el ROMANCERO POPULAR DE LA REVOLUCIÓN, la obra más emblemática del bujaralozano Juan Usón Calvete "Juanonus", una serie de poesías y coplas anarquistas escritas y publicadas durante la Guerra Civil.

Pero, un librito de apenas 88 páginas se ha convertido en un volumen de cerca de 300, por la sencilla razón de que nos parecía que su autor era merecedor de mucho más. Así pues, en el presente, además de la obra fundamental e icónica que nos sirve como título, hemos querido rendir tributo a Juan Usón, recuperando su memoria a través de una extensa selección de textos desperdigados por la prensa de su época, que nos aproximan, con un amplio surtido de estilos y géneros, a su vida, a sus vivencias y a sus ideales.

Especial interés tiene la introducción con una exhaustiva biografía de Juanonus, jalonada con varios textos de época que la complementan, además de un apartado dedicado al ilustrador Daniel Masgoumiery. Incluye poesías, romances, artículos de opinión en prensa, etc. aparecidos en La Esquella de la Torratxa, La Tomasa, La Tramontana, La Campana de Gràcia, Tierra y Libertad o La Protesta, entre otros, que conforman el grueso del volumen. Juanonus escribió en catalán y en castellano, los textos en catalán se reproducen tal cual, más su versión traducida al castellano para esta edición.

Y dentro de el ROMANCERO POPULAR DE LA REVOLUCIÓN, Usón dedicó poesías a Bujaraloz, García Lorca, Durruti… y lo completó con un "puñao" de jotas.

Esperamos que este volumen sirva para reivindicar la figura de su autor, uno de los exponentes más significativos de la poesía tabernaria y proletaria, además de francotirador de la lucha obrera.

 
 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Agr

dilluns, 15 de juliol del 2024

L'Audiència de Girona amnistia dos condemnats a 8 mesos de presó per les protestes contra la sentència

L'Audiència de Girona amnistia dos condemnats a 8 mesos de presó per les protestes contra la sentència

El tribunal els havia condemnats per atemptat contra l'autoritat i remarca que és un dels delictes que recull la llei

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/07/2024.- Llegim a VilaWeb que l'Audiència de Girona ha amnistiat dos joves condemnats a vuit mesos de presó cadascun pel llançament d'objectes contra la línia policíaca el 17 d'octubre de 2019 a la nit. Fou una de les nits en què hi va haver aldarulls a Girona, durant les protestes contra la sentència del procés. La defensa dels dos processats, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, va demanar l'aplicació de l'amnistia. El tribunal els havia condemnat per atemptat contra agents de l'autoritat i la Secció Tercera argumenta a la interlocutòria que és un dels delictes que la llei inclou com a amnistia. Per això, l'Audiència declara extingida la responsabilitat penal dels dos encausats i en cancel·la els antecedents.

El maig del 2022, l'Audiència de Girona va condemnar els dos joves a vuit mesos de presó, però els va absoldre de desordres públics. Segons la sentència, la nit del 17 d'octubre de 2019 hi va haver una manifestació i, un cop acabada, va començar a haver-hi enfrontaments entre alguns manifestants i la policia. El tribunal va concloure que cap a les 0.15, ja del dia 18, els dos processats van actuar amb la voluntat "d'atemptar contra la integritat dels agents dels Mossos d'Esquadra que formaven part de la línia policial i contra el principi d'autoritat" i van llançar objectes contra els antiavalots a l'altura del carrer de Cristòfol Grober.

Uns minuts després, segons la sentència, van tornar a fer llançar objectes contra la línia policíaca que, en aquell moment, era a la cruïlla del carrer de la Séquia amb el del Marquès de Camps. L'Audiència va resoldre que els processats sabien que els objectes podien impactar contra els agents, però remarcava que no s'havia pogut acreditar que lesionessin cap policia.

Al judici, els acusats es van desvincular de les protestes i van assegurar que ni tan sols havien participat en la manifestació.

Òmnium Cultural s'oposa a amnistiar els policies espanyols per les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva: argumenta que la intervenció policíaca queda fora de l'àmbit de la llei

Òmnium Cultural, que exerceix l'acusació popular en les causes obertes al Jutjat d'Instrucció Núm. 2 de Girona per les càrregues del Primer d'Octubre a col·legis electorals de la ciutat i Aiguaviva (Gironès), s'oposa a amnistiar els vint-i-set policies espanyols i el guàrdia civil investigats. Arran de l'entrada en vigor de la llei, el jutjat va donar deu dies a les parts per a pronunciar-s'hi i les defenses han sol·licitat l'aplicació de l'amnistia. L'advocat d'Òmnium, Benet Salellas, ho rebutja i demana al Jutjat que "denegui la sol·licitud de declaració d'extinció de responsabilitat per via de l'amnistia". A l'escrit, argumenta que la intervenció policíaca queda fora dels supòsits de la llei i que seria incompatible amb el dret internacional i els drets humans.

L'origen de la investigació que va obrir el Jutjat d'Instrucció Núm. 2 de Girona va ser la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Òmnium Cultural exerceix l'acusació popular. Després de nombroses vicissituds i que l'Audiència revoqués el darrer arxivament, el Jutjat tenia pendent d'enviar a judici els vint-i-set policies espanyols investigats per les càrregues als col·legis de Girona i el guàrdia civil que va actuar a Aiguaviva. La intervenció policíaca a Sant Julià de Ramis va quedar impune durant la instrucció.

"Els fets pels quals s'ha instruït la present causa queden fora de l'àmbit objectiu d'aplicació", exposa el lletrat, que subratlla que l'únic supòsit que preveu l'amnistia per a actuacions policials recull que podran quedar eximits de responsabilitat penal les accions fetes "en el curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinant de responsabilitat penal o administrativa". Sobre això, Òmnium remarca que les intervencions policials durant l'1-O "en cap cas eren dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives": "Cap resolució judicial, ni del Tribunal Constitucional ni del TSJC, no va prohibir a la ciutadania d'exercir el seu dret de reunió i manifestació el dia 1 d'octubre del 2017. El fet de congregar-se en centre de votació i exercir el seu dret a vot no transgredia cap norma."

Per això, afirma que no es pot considerar en cap cas que les actuacions policíaques fossin dirigides a impedir cap conducta determinant de responsabilitat penal o administrativa i, per tant, no complirien els requisits per a l'aplicació de l'amnistia. A més, també analitza l'actuació dels antiavalots i assenyala que van "superar el llindar mínim de gravetat" perquè van actuar amb "virulència" i amb la voluntat de "provocar por, angoixa i sentiments d'inferioritat". En aquest punt, alerta que no jutjar els policies xocaria amb el dret internacional i deixaria impune una vulneració de drets humans.


El Govern en funcions de la Generalitat autoritza el parc eòlic Galatea a l'Albera

El Govern en funcions de la Generalitat autoritza el parc eòlic Galatea a l'Albera

La Iaeden - Salvem l'Empordà lamenta que "hagi aprofitat l'estiu per posar-se al costat d'Endesa" davant l'oposició del territori

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 15/07/2024.- Llegim a EMPORDA.INFO que el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat ha fet pública la resolució de la Direcció General d'Energia que atorga l'autorització administrativa de construcció del projecte del parc eòlic Galatea a l'Albera. La instal·lació prevista és de 48,94 Mw, en uns terrenys no urbanitzables del terme de la Jonquera, un espai que els col·lectius ecologistes i de defensa del patrimoni han consirat vulnerable i que calia protegir. L'Ajuntament de la Jonquera també s'hi ha oposat frontalment. L'autorització preveu crear una infraestructura d'evacuació amb línies soterrades a 33 kV i una línia aèria i soterrada d'alta tensió de 132 kV que afectarà els termes de la Jonquera, Cantallops, Agullana, Capmany, Biure, Pont de Molins, Llers, Figueres i Vilafant.

El Galatea, promogut per Enel Green Power, filial d'Endesa, va ser el primer parc eòlic que el Govern de la Generalitat va treure el 2022 a informació pública des de l'any 2017. Segons consta en el projecte, el nou parc preveu instal·lar nou aerogeneradors amb una alçada màxima de 122,5 metres.

La Iaeden - Salvem l'Empordà considera que "malauradament, com temíem, el govern en funcions ha aprofitat l'estiu per posar-se al costat d'Endesa. Lamentem que la Generalitat continuï facilitant la instal·lació del macroparc eòlic Galatea a l'Albera".

ERC de la Jonquera contra el Govern en funcions de la Generalitat

Davant d'aquesta aprovació, el grup municipal d'ERC de la Jonquera ha expressat el seu "total desacord" amb la decisió presa pel Govern de la Generalitat, que està en mans de la mateixa formació política.


Arrenquen per segona vegada les balises de la Cala del Vedell

Arrenquen per segona vegada les balises de la Cala del Vedell

L'actual sistema de gestió i de protecció de l'Espai Natural Cap Roig - Castell no funciona i que cal que la Generalitat de Catalunya actuï urgentment

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Mont-ras (Selva marítima, Baix Empordà, comtat de Girona) 15/07/2024.- És el primer estiu que les cales del Crit i del Vedell, ambdues al municipi de Mont-ras, han estat abalisades i SOS Costa Brava ja va denunciar la setmana passada que, aprofitant la manca de vigilància, unes persones incíviques havien arrencat les balises de dues cales de Mont-ras (Cala del Crit i del Vedell).

El dissabte membres de la comissió de Medi Marí de SOS Costa Brava van comprovar com, l'endemà mateix d'haver estat reinstal·lades, havien tornat a desaparèixer les quatre balises de la Cala del Vedell.

Abalisar una cala no és irrellevant: al tractar-se d'un espai natural moltes persones baixen a les cales a gaudir de l'entorn, de l'aigua, a nedar o a practicar snorkel. És un lloc ideal, però les basses i les zones de menys profunditat sovint estan ocupades per les embarcacions.

Arran de la gran massificació d'embarcacions d'esbarjo al litoral, les balises són necessàries per establir una franja de seguretat pels banyistes: ja sigui pels que arriben a peu a les cales, com pels de les mateixes embarcacions. A més, també són necessàries per a la preservació i recuperació del fons marí, especialment quan hi ha praderies de posidònia.

Des de SOS Costa Brava denuncien el que està passant en aquest indret de Cap Roig: es tracta d'un Espai Natural que ha costat moltes lluites i mobilitzacions ciutadanes, per tal d'evitar-ne la destrucció i aconseguir que es converteixi en un espai natural protegit (o suposadament protegit).

Malauradament, segueix essent l'activisme ciutadà, i de tant en tant alguna administració sensible amb el medi ambient, qui aconsegueix petites millores per al medi natural per tal que les persones puguin gaudir-lo com cal, amb seguretat i sense molèsties constants.

L'Espai Natural Castell - Cap Roig, a banda de l'economia blava, té uns immensos valors naturals que en cap cas s'estan salvaguardant, ans al contrari.

La gestió de l'Espai d'Interès Natural Castell - Cap Roig no funciona

Per nosaltres és intolerable després de tants anys, i enmig de la pitjor crisi climàtica i de biodiversitat, aquest espai encara no disposi dels recursos humans i econòmics necessaris per a garantir-ne la preservació.

Alhora, és inadmissible que no hi hagi un Pla o Normativa comuna dels tres municipis (Palamós, Mont-ras i Palafrugell) per a frenar les actuals agressions i pressions que pateix la zona del Cap Roig.

I és que es fa del tot incomprensible que una població com Mont-ras, que no obté cap ingrés del turisme nàutic, hagi de sufragar les mesures necessàries per a protegir les seves cales de la pressió d'unes embarcacions que procedeixen de les poblacions veïnes, que tenen ports i camps de boies i dels quals n'obtenen molts ingressos.

Tot plegat evidencia que l'actual sistema de gestió i de protecció de l'Espai Natural Cap Roig - Castell no funciona i que cal que la Generalitat de Catalunya actuï urgentment.