dimarts, 20 d’abril de 2021

Avorten l’abocament de residus generats a l’hexàgon francès en un dipòsit controlat de Peralada

Avorten l'abocament de residus generats a l'hexàgon francès en un dipòsit controlat de Peralada 

L'Agència de Residus de Catalunya ha obert un expedient sancionador a l'empresa per no complir les normatives europees 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 20/04/2021.- Llegim al setmanari Hora Nova que l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha prohibit temporalment que diverses empreses de construcció franceses aboquin els residus de les obres que fan al país gal en un dipòsit controlat privat que hi ha al terme municipal de Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada). Es tracta de les instal·lacions de Terra Negra, una empresa amb seu social a la ciutat de Girona que es dedica a «donar solucions i serveis en l'àmbit dels residus de la construcció mitjançant el reciclatge, valorització i eliminació en plantes autoritzades per l'Agènciade Residus de Catalunya». I aquestes plantes estan totes dues ubicades a l'Alt Empordà: una a Peralada, que està a tocar de l'abocador comarcal i és la que en els darrers mesos ha estat objecte de restriccions, i l'altra a Viladamat (Baix Ter/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries). 

L'origen del conflicte rau en el fet que la normativa francesa de gestió de les runes de la construcció és molt més restrictiva que la catalana. I això hauria provocat que un gran nombre de camions francesos, alguns dels quals procedents de punts tant allunyats com Montpelhièr (Erau, Occitània) o Nimes (Gard, Occitània), es traslladessin fins a Peralada per abocar-hi sobretot plàstics. 

Fonts de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) expliquen que van tenir coneixement d'aquestes entrades a través de les inspeccions ordinàries que fan periòdicament a aquest tipus d'instal·lacions. I malgrat que no sigui una pràctica il·legal, en aquest cas concret van detectar que s'haurien comès presumptes infraccions de la normativa reguladora dels residus. El motiu: que van entrar a les instal·lacions materials no contemplats a la llicència i, a més, no es van complir les prescripcions sobre trasllats de residus transfronterers previstos al reglament europeu. 

Davant d'aquesta situació, l'ARC va activar els corresponents expedients sancionadors i, com a mesura cautelar, al febrer va decretar el cessament de les entrades dels residus en qüestió. Paral·lelament, i seguint la normativa vigent, també van informar les autoritats franceses competents en aquest tema. 

Des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà confirmen que tots els dipòsits estan donats d'alta com a gestors de residus i recorden que el control depèn estrictament de l'ARC. 


L'expresident del Parlament de Catalunya presenta Pegasus, on narra l'espionatge que va patir

El «thriller» de Roger Torrent 

L'expresident del Parlament de Catalunya presenta Pegasus, on narra l'espionatge que va patir 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 20/04/2021.- Llegim al Diari de Girona que hi ha la presentació del llibre Pegasus. El diputat d'ERC Roger Torrent va presentar ahir a Girona el seu llibre Pegasus, que narra el cas d'espionatge que va patir quan era president del Parlament de Catalunya. «És una història inquietant perquè sabem que és veritat», va afirmar el periodista Josep Maria Fonalleras. 

Poc es podia imaginar Roger Torrent que una videotrucada de WhatsApp que ni tan sols va arribar a contestar seria la «porta d'entrada» del programa d'espionatge Pegasus al seu mòbil quan era president del Parlament de Catalunya. «Llavors te n'adones de com n'ets de vulnerable, perquè veus que tens tota la teva vida a un clic», admet Torrent.  

El diputat d'ERC va presentar ahir a Girona el llibre que ha escrit arran d'aquesta experiència, Pegasus (Ara Llibres), en un acte organitzat conjuntament per les llibreries Geli, Llibreria 22 i Empúries. Torrent va comptar amb Guillem Terribas com a mestre de cerimònies, i amb l'escriptor Josep Maria Fonalleras i la professora de Ciència Política Gemma Ubasart com a acompanyants.  

A l'acte s'hi van deixar veure cares d'ERC a les comarques gironines, com la diputada Anna Caula, el vicealcalde de Girona, Quim Ayats, o l'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula. 

«És el llibre d'en Roger Torrent, però no és el llibre d'un polític», va advertir Fonalleras, que va assegurar que «la història és inquietant perquè sabem que és veritat». Segons va indicar Torrent, Pegasus és un programa espia desenvolupat a Israel que només poden comprar els governs i les forces i cossos de l'Estat, i que habitualment s'utilitza per combatre el terrorisme i el crim organitzat. De fet, aquest programa va ajudar a detenir el Chapo Guzmán. «Això podria ser-ne un ús legítim», va assenyalar Torrent. Segons va recordar, però, el Pegasus també s'ha utilitzat per espiar el CEO d'Amazon i el propietari del Washington Post, Jeff Bezos, a qui posteriorment es va fer xantatge, i el periodista Jamal Khashoggi, assassinat l'any 2018 al consolat d'Aràbia Saudita a Turquia. 

Segons Torrent, des d'ERC feia temps que eren conscients que podien patir algun tipus d'espionatge, i de fet ja s'havien acostumat a deixar el mòbil i les tauletes a fora quan havien de celebrar una reunió. «Tot i això, una cosa és saber-ho i l'altra és comprovar-ho. Sents que xucla la teva vida, perquè no només et pot robar la informació del mòbil, sinó que també pot activar remotament la càmera i el micròfon», va explicar. «Et roba la intimitat, fa una pesca d'arrossegament a veure què troba. I una frase aïllada, treta de context, et podria enfonsar», va assenyalar. 

Per a Torrent, la «diferència entre una democràcia consolidada i una que no ho és és com reacciona l'Estat davant d'un cas d'aquests». I és que va assumir que «les clavegueres de l'Estat poden tenir un funcionament autònom, però considera que «això no hauria de poder podrir tot el sistema». En el cas de l'Estat espanyol, recorda que la comissió d'investigació política que van demanar nou partits «està desada en un calaix». Per això, lamenta que, tot i haver anat per la via judicial, no s'hagi impulsat encara una investigació política del cas. I entre la dicotomia plantejada per Usabart, sobre si un cas d'aquestes característiques és «una poma podrida» o quelcom més sistèmic, Torrent va recordar que, més enllà de la «policia patriòtica» que realitza l'espionatge, hi ha altres elements --per exemple, de l'àmbit judicial o mediàtic-- que també contribueixen a l'engranatge. 

Finalment, preguntat per Fonalleras sobre si una hipotètica República Catalana utilitzaria el programa Pegasus, Torrent va afirmar que «per a fins espuris, no».  


Josep Tarrés i Fontan, in memoriam (Girona, 1929-2021)

Josep Tarrés, en una imatge d'arxiu.
















Josep Tarrés i Fontan, in memoriam 

Mor el poeta i activista cultural Josep Tarrés i Fontan 

Va tenir un paper clau en la recuperació del Call Jueu gironí i va ser un dels impulsors de l'Exposició de Flors de Girona 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 20/04/2021.- Llegim al Diari de Girona que Josep Tarrés i Fontan, poeta i activista cultural, va morir ahir a la ciutat de Girona. Tarrés (Girona, 1929) va dedicar gran part de la seva vida a la recuperació i promoció de la cultura i el patrimoni artístic. 

Tarrés va ser un dels impulsors de l'Exposició de Flors de Girona juntament amb Maria Cobarsí, l'arqueòleg Miquel Oliva i altres persones aficionades a les flors.  

També es conegut per promoure la recuperació del Call jueu de Girona, reobrint el pati dels rabins i el bar Isaac el Cec, organitzant-hi concerts de música sefardita i conscienciant la ciutadania del valor d'aquest espai. 

El juliol de l'any 2000, amb motiu de la inauguració de les noves sales del Museu d'Història dels Jueus, l'aleshores alcalde de Girona, Quim Nadal, explicava que "Josep Tarrés va recrear a Girona la memòria històrica del poble jueu a la nostra ciutat i que va donar a la recuperació del Call un impuls poètic i visionari, com en molt bona mesura continua fent. Tarrés va posar les bases de la realitat actual que sense ell no hauria probablement existit o no hauria adquirit la dimensió i la projecció que ara té". 

Al llarg de la seva vida va arribar a treballar com a actor de teatre, guionista i director de cinema.  

Com a escriptor va quedar finalista del premi Nadal 1952-53 amb la novel·la Gorch. El 1963 va editar el llibre Cinc poetes de Girona, intent de recuperació de la poesia catalana popular. El 1994 la Diputació de Girona li edita El llibre del Corpus i el 2003, El poema de Pàsqua. El 2013 l'Ajuntament de Girona li va publicar El pessebre gòtic de Girona. 

El 4 de maig de 2004 li va ser concedida la distinció de Ciutadania que atorga l'Ajuntament de Girona en reconeixement al seu compromís cívic expressat en la seva constant dedicació a la recuperació i projecció del passat de la ciutat de Girona i al seu continuat activisme cultural. 

L'any 2019, Tarrés va rebre un homenatge a la Sala La Planeta durant una lectura dramatitzada de Les balades del Pessebre Gòtic de Girona, obra del mateix Josep Tarrés. 




L'Escola Domeny té més de 50 positius i gairebé 300 confinats

L'Escola Domeny té més de 50 positius i gairebé 300 confinats 

La directora del centre destaca que hi ha catorze grups confinats i només n'hi ha nou d'actius 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 20/04/2021.- Llegim al Diari de Girona que un cop obtinguts els resultats del cribratge que el Departament de Salut de la Generalitat va fer a l'Escola Domeny de Girona dijous i divendres de la setmana passada, els resultats han sigut «molt dolents», segons va explicar ahir la directora del centre, Anna Alsina, al diari esmentat. I és que, actualment, hi ha 9 mestres i 43 alumnes positius, és a dir, 54 en total. Com a conseqüència, s'han hagut de confinar 14 grups, que fan classes telemàtiques, i només n'hi ha 9 d'actius, que fan classes presencials. Això significa que entre alumnat i professorat hi ha gairebé unes 300 persones confinades.  

«Es tracta d'una situació molt excepcional, hi ha grups que tenen una desena de casos, quan se'n sol detectar un o dos. Alguns mestres que ja havien rebut la primera dosi d'AstraZeneca tenen símptomes lleus i també en tenen alguns nens tot i que no hi ha cap cas de gravetat», va explicar la directora. També va explicar que l'escola es manté oberta perquè «tenim mestres de sobres» i que tot l'equip s'ha reunit per valorar si feien alguna cosa malament. «La veritat és que no entenem què pot haver passat, des del primer dia que complim les mesures establertes des d'Educació i Salut. Sí que és cert que els positius s'han originat des dels grups d'Infantil, on els contagis s'han estès més fàcilment perquè els infants no porten mascareta, tal com estableixen els protocols. Malgrat tot, Inspecció ja ens ha dit que el problema no és nostre, sinó que des de Salut s'està analitzant amb profunditat», va explicar Alsina, qui va afegir que «seguirem treballant al màxim possible per mantenir l'escola oberta i evitar més contagis». 


Creixen de nou les persones hospitalitzades a la Regió Sanitària de Girona, on ha mort una persona de les pacients per covid-19 i hi ha 191 casos nous

Creixen de nou les persones hospitalitzades a la Regió Sanitària de Girona, on ha mort una persona de les pacients per covid-19 i hi ha 191 casos nous 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Bellver de Cerdanya (959), Ripoll (728), Santa Pau (652), Lloret de Mar (626), Vilafant (617), l'Escala (604), Olot (577), Girona (549), la Bisbal d'Empordà (530), Sant Feliu de Guíxols (512), Palafrugell (476), Puigcerdà (474), Salt (375), Roses (362), Figueres (349), Camprodon (345), Blanes (275), Banyoles (248), Palamós (214) i Campdevànol (174) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 170.656 persones (1.229 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 49.538 persones (72 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 20/04/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la regió sanitària de Girona ha mort una persona de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.056 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.106 en total, en residències 280, 178 en domicilis i 491 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 68.227 contagis, 191 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,12 baixa una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,07 i baixa dotze centèsimes. 

'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 356 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 336, creix 20 punts. Aquesta xifra és superior a la mitjana de Catalunya que avui se situa en 297 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 170.656 persones (1.229 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 49.538 persones (72 més que ahir). 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (438,45), el Baix Empordà (458,25), la Baixa Cerdanya (779,83), la Garrotxa (457,17), l'Alt Empordà (352,18), el Pla de l'Estany (273,77), la Selva (427,27) i el Ripollès (382,12).  

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Bellver de Cerdanya (959), Ripoll (728), Santa Pau (652), Lloret de Mar (626), Vilafant (617), l'Escala (604), Olot (577), Girona (549), la Bisbal d'Empordà (530), Sant Feliu de Guíxols (512), Palafrugell (476), Puigcerdà (474), Salt (375), Roses (362), Figueres (349), Camprodon (345), Blanes (275), Banyoles (248), Palamós (214) i Campdevànol (174).  

Hi ha 187 persones hospitalitzades (1 més que ahir) de les quals 49 són a l'UCI (2 més que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, baixa a 1,07, 12 centèsimes menys, i també ho fa el risc de rebrot a 297 (-14), segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies puja i passa de 262,36 a 277,77. 

S'han declarat 1.278 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 584.016. El 6,11% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu.  

S'ha informat de 16 noves morts, amb un total de 21.699 defuncions en tota la pandèmia.  

Hi ha 1.670 persones ingressades als hospitals, 47 menys que en el balanç anterior, i 499 persones a l'UCI, set menys que fa 24 hores. 


Étienne Monier/Élie Monier

Élie Monier

Élie Monier


El 20 d'agost de 2015 es va publicar que "el 20 d'agost de 1889 neix a Estagell (Rosselló) l'anarquista il·legalista , membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier", conegut com Élie Monier i Simentoff. El 20 d'agost surt erròniament a la partida de defunció, quan realment la data del seu naixement correspon al 20 d'abril de 1889. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 20 d'abril de 1889 neix a Estagell (Vall de l'Aglí, Rosselló) l'anarquista il·legalista, membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier --a vegades citat erròniament Monnier--, conegut com Élie Monier i Simentoff 

Élie Monier fou guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la Santé de París, juntament amb el anarquistes André Soudy i Raymond Callemin 

Étienne Monier/Élie Monier: El 20 d'abril –la partida de defunció cita erròniament el 20 d'agost– de 1889 neix a Estagell (Vall de l'Aglí, Rosselló) l'anarquista il·legalista, membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier --a vegades citat erròniament Monnier--, conegut com Élie Monier i Simentoff. Fill d'una família pagesa viticultora propietària, el seu pare es deia Jacques Monier i la seva mare, Elisabeth Monier.  

Va començar a treballar quan tenia 12 anys en un castell com a jardiner i floricultor.  

Estagell aleshores era un petit poble amb una forta tradició anarquista des de la resistència al cop d'Estat de Napoleó III en 1851. Ràpidament va prendre consciència de persona explotada i arran d'una gira de conferències anarquistes va començar a militar en els cercles llibertaris.  

Proper a André Lorulot, l'acompanyà en les seves gires propagandístiques.  

En 1909 es va instal·lar a París (Illa de França) i el 4 de desembre de 1910 es va declarar insubmís al servei militar obligatori davant les autoritats militars.  

Amb els papers d'un amic anarquista anomenat Samuelis Simentoff --nascut el 15 de gener de 1887 a l'illa --aleshores turca-- de Siros (Σῦρος, Cíclades, Κυκλάδες, Grècia)-- va canviar d'indentitat i marxà a Bèlgica, on va fer de quincaller.  

En aquesta època feu contacte amb Octave Garnier, Raymond Callemin i Édouard Carouy, i tots plegats es van instal·lar en la comunitat llibertària de Romainville (Seine-Saint-Denis, Illa de França), on Victor Kibaltxitxe (Victor Serge) i Rirette Maîtrejean editaven el periòdic L'Anarchie.  

Lligat a Jules Bonnot i a altres anarquistes il·legalistes --que la premsa batejarà amb el nom de «Banda Bonnot»--, participaran tots plegats en diverses accions armades.  

Buscat per la policia per una expropiació econòmica comès a Carcassona (Aude, Occitània) el 27 d'agost de 1911, també serà sospitós d'haver participat en l'atracament de la Societat de Mines de Plata d'Alèst (Gard, Occitània).  

El 25 de març de 1912 va participar al furt d'un automòbil a Montgeron (Essonne, Illa de França), on morí una persona, i després en l'atracament de l'entitat bancària «Societat General» a Chantilly (Oise, Hauts-de-France), on dos empleats resultaren morts.  

Va treballar un temps a Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, Illa de França) per a un soldador anarquista, Antoine Gauzy, i s'ajuntà amb la jove Marie Basse. Gràcies a ell, Bonnot es refugiarà al domicili de Gauzy.  

El 24 d'abril de 1912 fou detingut en un petit hotel del barri parisenc Belleville.  

El seu judici va començar el 3 de febrer de 1913 a l'Audiència del Sena, juntament amb els supervivents i els còmplices del grup, dinou altres acusats, entre ells es trobaven Victor Serge i Rirette Maîtrejean, directors del periòdic L'Anarchie. 

El 27 de febrer fou condemnat a mort, amb Raymond Callemin (Raymond-la-Science), Eugènne Dieudonné i André Soudy. Després del veredicte, va disculpar Eugène Dieudonné, també condemnat a mort per la seva suposada participació en l'agressió de la rue Ordener. Dieudonné fou amnistiat.  

Élie Monier fou guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la Santé de París, juntament amb André Soudy i Raymond Callemin.  

Marie Besse, la companya Monier de 17 anys, malalta de tuberculosi i abatuda per la mort del seu company, morirà dos mesos més tard a l'hospital parisenc de Laënnec. 

El 1968 es va realitzar una pel·lícula sobre el grup expropiador, La Bande à Bonnot, on Jacques Brel interpreta Callemin (Raymond-la-science). Dirigida per Philippe Fourastié. 


Enregistrament de la jornada Repensem l'Empordà

Enregistrament de la jornada Repensem l'Empordà 

Dedicat a les energies renovables per aprendre, entendre i reflexionar, i així obtenir capacitat crítica per opinar sobre un tema que afecta molt l'Alt Empordà 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 20/04/2021.- Dissabte passat es va celebrar el Repensem l'Empordà dedicat a les energies renovables.  

Va ser una jornada per aprendre, entendre i reflexionar, i així obtenir capacitat crítica per opinar sobre un tema al que la comarca de l'Alt Empordà es veu abocada davant la necessitat de resposta a l'emergència climàtica. 

Aquesta activitat de l'Institut Estudis Empordanesoses va fer amb la col·laboració de l'Iaeden, Empordà Turisme, DO Empordà i el Setmanari de l'Alt Empordà. 

Podeu seguir la jornada completa a l'enllaç: [https://youtu.be/RUTtVaEH29o]. 

 


dilluns, 19 d’abril de 2021

La IAEDEN - Salvem l’Empordà vol una taula de treball a l'Alt Empordà sobre les energies renovables

La IAEDEN - Salvem l'Empordà vol una taula de treball a l'Alt Empordà sobre les energies renovables 

Demanen donar continuïtat al que es va debatre dissabte durant la jornada «Repensem l'Empordà» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 19/04/2021.- Llegim al Diari de Girona que IAEDEN - Salvem l'Empordà demana que es creï una taula de treball comarcal per regular la implantació de les renovables, sobretot a l'Alt Empordà. L'entitat fa una valoració positiva de la jornada Repensem l'Empordà, que dissabte va tractar sobre si les energies renovables són «amenaces o oportunitats». Consideren que és un «primer pas», però que «cal un pas endavant i començar a planificar com serà la transició energètica de la comarca».  

La jornada estava organitzada per l'Institut d'Estudis Empordanesos, la DO Empordà, l'Associació Empordà Turisme, la IAEDEN - Salvem l'Empordà i el Setmanari de l'Alt Empordà. 

Fent-ne balanç, la IAEDEN - Salvem l'Empordà destaca tres «idees clau» que s'hi van repetir: «Estem en emergència climàtica i cal actuar de forma urgent», «estem en un moment clau per canviar el nostre sistema energètic per un de més democràtic i que es basi, el màxim possible, en l'autoabastament», i per últim, «és el moment de fer participa la població per fer una implantació que respecti la realitat regional i estigui dimensionada a les necessitats reals de la població». 

L'entitat alt-empordanesa creu que la jornada va servir per fer pedagogia sobre la transició ecològica, i sobretot per iniciar «un primer contacte entre els diversos sectors del territori i les seves postures». 

A partir d'aquí, la IAEDEN - Salvem l'Empordà demana que «això no quedi en un mer debat de fons», sinó que esdevingui «un punt d'inici que aboqui a una taula de treball comarcal». Aquesta hauria de trobar «el consens de totes aquestes postures en una proposta de planificació» sobre «on, com i en quina quantitat i prioritat s'ha de potenciar la instal·lació de les renovables», explica l'entitat a través d'un comunicat. Una «planificació territorial» que apunten que «només és possible amb una moratòria per evitar forts impactes mentre es decideix la línia a seguir». 

La demanda de la IAEDEN - Salvem l'Empordà s'emmarca en la petició genèrica que es va produir durant la jornada Repensem l'Empordà, en relació a la necessitat d'una major «celeritat i pragmatisme» mentre alhora es potencia «l'autogeneració i la democratització del sistema energètic». 


Activitats a l'anònims del 19 al 27 d'abril de 2021


 



---------



CAMINANTES
Des del Neolític fins avui, les comunitats humanes han transitat per molt diferents camins per a aconseguir les seves formes d'organització social. De molts d'aquests models de convivència es poden extreure valuosos ensenyaments per a examinar-los i escometre una cada vegada més necessària transformació econòmica i social que trenqui el marc del capitalisme actual, i s'ajusti a l'ètica i al respecte pels recursos del planeta.
Aquest és un llibre que s'aparta de les línies mestres de la història i l'economia més clàssiques per a realitzar una crítica gens complaent d'un present que està lluny de ser ideal, per culpa de la creixent desigualtat tant entre ciutadans com entre països. A través d'una detallada anàlisi del passat, Raúl García-Durán ofereix unes sòlides propostes per a avançar cap a un futur que encara està per escriure.

Economía, no gracias, RENTA BÀSICA UNIVERSAL, si gracias.
Aquest llibre pretén donar algunes idees no sols de la necessitat de superar el capitalisme sino de superar la mateixa economia com a realitat autònoma i dominant. Per a això, l'autor fa una crítica a l'economia, no com a sistema productiu, però sí com a especulació. En un primer moment fa un recorregut pel que ell denomina "les misèries del capitalisme": misèries econòmiques, ecològiques, teòriques, ideològiques i de gènere, per a arribar a un desenvolupament de les economies alternatives i una alternativa a l'economia: la Renda Bàsica Universal. La Renda Bàsica Universal és el dret universal a una renda o ingrés pel sol fet d'haver nascut, i des del moment del naixement. És un dret universal (de totes les persones), individual (de cada persona, no de les famílies) i incondicional (sense cap obligació a canvi).
------------



En els últims anys, el Moviment d'Alliberament del Kurdistan, i en concret el Moviment de Dones, s'ha convertit en avantguarda de la lluita internacionalista del segle XXI. Persones de tot el món han viatjat al Kurdistan per aprendre i formar part del procés revolucionari. Creiem que és essencial entendre els processos i la història del Moviment, les seves teories i els seus mètodes, per desenvolupar-nos com a individus i organitzacions capaços de dur a terme la lluita per la llibertat. 

 Aquest llibre se centra a explicar la història des del Moviment de Dones, ja que creiem fermament que el nostre alliberament és el pas necessari per arribar a l'alliberament de la societat en el seu conjunt, de tots els gèneres i els pobles, de la vida mateixa. Partim d'una explicació de la història des de la identitat comuna de les dones en resistència, perquè considerem que la dona no és una eterna oprimida, sinó que sempre té la capacitat d'unir-se i transformar la realitat. Per a totes les persones que somien i lluiten per la vida en llibertat, aquesta és la nostra aportació.  


 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

El col·lectiu independentista L'Estaca reivindica l'acció dels ninots (ERC, JxC, CUP) penjats en ponts

El col·lectiu independentista L'Estaca reivindica l'acció dels ninots penjats en ponts
















El col·lectiu independentista L'Estaca reivindica l'acció dels ninots penjats en ponts 

A través d'un comunicat exigeixen l'acord entre les forces independentistes i l'aixecament de la DUI 

L'Estaca ja ha realitzat altres accions en els darrers mesos. Va sabotejar dos repetidors de telecomunicacions la nit anterior a les eleccions a Rocacorba (Canet d'Adri) i de Cubells (Noguera). També ha cremat i boicotejar radars de les carreteres i han fet pintades a les instal·lacions de Correus, segons l'Agència Catalana de Notícies 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic/Gurb/Malla (Plana de Vic, Osona) 19/04/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, col·lectiu independentista L'Estaca ha reivindicat aquest matí l'acció de penjar ninots en diversos ponts amb els logos dels tres partits independentistes: ERC, JxCat i la CUP. A través d'un comunicat, on s'han atribuït la protesta, el col·lectiu exigeix l'acord dels partits independentistes i l'aixecament de la DUI. "El poble va votar i va deixar clar que vol la independència, i sense perdre més temps exigim el compliment de les seves demandes", afegeixen.  

Els ninots, retirats pels Mossos a mig matí, anaven acompanyats d'una pancarta on es llegia: Primer avís. Volem la independència. També recordaven que els tres partits van sumar el 52% dels vots a les darreres eleccions autonòmiques. 

Els ninots s'han penjat en ponts de diverses carreteres del territori, als termes municipals de Vic (Plana de Vic, Osona), Gurb (Plana de Vic, Osona), Malla (Plana de Vic, Osona), Voltregà (Voltreganès, Osona), Vallbona d'Anoia (Anoia), Gelida (Alt Penedès), Amer (les Guilleries, la Selva), Serinyà (Pla de l'Estany), Palol de Revardit (Pla de l'Estany), Sabadell (Vallès Occidental), Rubí (Vallès Occidental), Cassà de la Selva (Gironès), Girona (Gironès) o Viladrau (Osona). 

L'Estaca ja ha realitzat altres accions en els darrers mesos. Va sabotejar dos repetidors de telecomunicacions la nit anterior a les eleccions a Rocacorba (Canet d'Adri, Gironès) i de Cubells (El Marquesat de Camarasa, Noguera). També ha cremat i boicotejar radars de les carreteres i han fet pintades a les instal·lacions de Correus. 

Els Mossos d'Esquadra han retirat els ninots i les pancartes i han anunciat que obriran una investigació per esbrinar els fets. 

L'acció reivindicada per L'Estaca és similar a la que va tenir lloc el desembre del 2017 quan van aparèixer ninots penjats cap per avall amb els logotips de Ciutadans, el PP i el PSC. 


Apareix el llibre Guia dels camps de l’aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona, de Julio Clavijo

Apareix el llibre Guia dels camps de l'aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona, de Julio Clavijo 

Es mostra la morfologia d'aquelles instal·lacions, aportant també un recull de les restes que encara sobreviuen, amb una voluntat de difusió patrimonial 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 19/04/2021.- Llegim a Revista del Baix Empordà que recentment s'ha publicat el llibre Guia dels camps de l'aviació republicana durant la Guerra Civil a Girona de Julio Clavijo Ledesma, editat per GORBS amb el suport i col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

Aquesta guia recull la ubicació, les activitats i la història dels onze aeròdroms que es van construir en les comarques gironines durant el període de la Guerra Civil, donant a conèixer una part de la nostra història per tal de mostrar la morfologia d'aquelles instal·lacions, i aportant també un recull de les restes que encara sobreviuen, amb una voluntat de difusió patrimonial. 

En format de guia didàctica i pedagògica, aquest llibre vol ser una publicació il·lustrativa, amena, àgil i rigorosa alhora, s'estructura en quatre capítols: Introducció, Ubicació, Instal·lacions visibles i Centres d'Informació. 

L'autor 

Julio Clavijo Ledesma és llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Història) per la Universitat de Barcelona (UB), doctor en Història amb excel·lent cum laude per la Universitat de Girona (UdG), titulat amb el diploma d'estudis avançats amb suficiència investigadora per la Universitat de Girona, entre moltes altres titulacions i activitats acadèmiques i docents, així també com autor de diversos llibres, reportatges i articles. 


Torna a incrementar el nombre de persones ingressades per covid-19 a la Regió Sanitària de Girona, on en les darreres hores ha mort una persona de les pacients

Torna a incrementar el nombre de persones ingressades per covid-19 a la Regió Sanitària de Girona, on en les darreres hores ha mort una persona de les pacients 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Olot (758), seguit de Santa Pau (757), Vilafant (744), l'Escala (670), Ripoll (636), Puigcerdà (623), Bellver de Cerdanya (568), Lloret de Mar (559), la Bisbal d'Empordà (492), Salt (483), Girona (469), Roses (442), Sant Feliu de Guíxols (442), Camprodon (376), Figueres (371), Palafrugell (366), Blanes (337), Banyoles (307), Palamós (182) i Campdevànol (139) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 169.427 persones (11 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 49.466 persones (4 més que ahir)          

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Pau/Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 19/04/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona ha mort una persona de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.055 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.105 en total, en residències 280, 178 en domicilis i 491 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 68.036 contagis, 181 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,13 baixa set centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,19 i baixa tretze centèsimes. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 336 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 357, baixa 21 punts. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 311 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 169.427 persones (11 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 49.466 persones (4 més que ahir). 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (411,13), el Baix Empordà (341,2), la Baixa Cerdanya (817,72), la Garrotxa (648,54), l'Alt Empordà (401,72), el Pla de l'Estany (354,77), la Selva (346,82) i el Ripollès (384,32). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Olot (758), seguit de Santa Pau (757), Vilafant (744), l'Escala (670), Ripoll (636), Puigcerdà (623), Bellver de Cerdanya (568), Lloret de Mar (559), la Bisbal d'Empordà (492), Salt (483), Girona (469), Roses (442), Sant Feliu de Guíxols (442), Camprodon (376), Figueres (371), Palafrugell (366), Blanes (337), Banyoles (307), Palamós (182) i Campdevànol (139). 

Hi ha 186 persones hospitalitzades (1 més que ahir) de les quals 47 són a l'UCI (1 més que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, baixa a 1,19, 13 centèsimes menys, i també ho fa el risc de rebrot a 311 (-35), segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies està estabilitzada i passa de 262,28 a 262,36. 

S'han declarat 866 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 582.738. El 6,04% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S'ha informat de 20 noves morts, amb un total de 21.683 defuncions en tota la pandèmia.  

Hi ha 1.717 persones ingressades als hospitals, 38 més que en el balanç anterior, i 506 persones a l'UCI, 11 més que fa 24 hores. 


Juana Buela/Juana Rouco Buela

Juana Rouco Buela

Juana Rouco Buela


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 d'abril de 1889 neix a Madrid l'anarcosindicalista i propagandista anarcofeminista Juana Buela, més coneguda com Juana Rouco Buela 

Pel seu activisme llibertari a l'Argentina li fou aplicada la Llei de Residència i deportada cap al port de Barcelona. D'antuvi a Madrid el gener de 1908, després es traslladarà de nou a Barcelona, on coneixerà Teresa Claramunt, Leopoldo Bonafulla, Ferrer i Guàrdia i Anselmo Lorenzo. Més tard, detinguda per la seva tasca d'agitació en defensar de Francesc Ferrer i Guàrdia, serà posada en un tren cap a Marselha, passant la frontera per l'estació de Portbou. A Marselha i a Gènova, on va fer feina de planxadora es relacionà amb el moviment anarquista francès i de l'exili (anglesos, peninsulars i altres), per anar a l'Uruguai en 1909, a bord del «Principe de Udine», que realitzava el seu primer viatge transatlàntic, embarcada com a cambrera 

Juana Buela/Juana Rouco Buela: El 19 d'abril de 1889 neix a Madrid (Madrid, Castella la Nova) l'anarcosindicalista i propagandista anarcofeminista Juana Buela, més coneguda com Juana Rouco Buela. Quan tenia quatre anys quedà òrfena de pare, restant en la misèria i mai no anà a escola.  

El 24 de juliol de 1900 arribà com a emigrant a l'Argentina amb la seva mare, on ja vivia un germà 10 anys major que ella, Ciriaco, i des de molt jove entrà a formar part del moviment llibertari i anarcosindicalista de la mà d'aquest, que també l'ensenyà a llegir i a escriure.  

En 1904 participà activament en els actes del Primer de Maig, que van ser durament reprimits, i que acabaren amb la vida del fogoner marítim de 22 anys Ocampo.  

En 1905 assistí, amb el suport de Francisco Llaqué, secretari del Consell Federal i redactor del periòdic La Protesta, com a delegada indirecta en representació dels obrers de la Refineria Argentina de Sucre de Rosario (Santa Fe, Argentina), aleshores en vaga, en el V Congrés de la Federació Obrera de la Regió Argentina (FORA), on proclamà clarament que la finalitat de la FORA és el comunisme anarquista.  

En 1907 entrà a formar part, amb María Collazo, Virginia Bolten, Marta Neweelstein, Teresa Caporaletti i altres, del grup creador del primer local llibertari de dones de l'argentina («Centro Femenino Anarquista»), que tenia com a seu la Societat de Resistència de Conductors de Carros, i participà enèrgicament en la Vaga d'Inquilins d'aquell any per protestar per la pujada dels llogues i els desallotjaments dels conventillos.  

Pel seu activisme llibertari, arran de l'atemptat contra el president argentí  Figueroa Alcorta, li fou aplicada la Llei de Residència i deportada, juntament amb dos companys anarquistes gallecs, cap al port de Barcelona --les seves companyes María Collazo i Virginia Bolten seran deportades a l'Uruguai--. D'antuvi a Madrid el gener de 1908, després es traslladarà de nou a Barcelona, on coneixerà Teresa Claramunt, Leopoldo Bonafulla, Ferrer i Guàrdia i Anselmo Lorenzo. Més tard, detinguda per la seva tasca d'agitació en defensar de Francesc Ferrer i Guàrdia, serà posada en un tren cap a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània). En aquesta ciutat i a Gènova (Ciutat Metropolitana de Gènova, Rivëa de Levante, Liguria), on va fer feina de planxadora en un laboratori de la via Piroscafo, es relacionà amb el moviment anarquista francès i de l'exili (anglesos, peninsulars i altres), per anar a l'Uruguai en 1909, a bord del «Principe de Udine», que realitzava el seu primer viatge transatlàntic, embarcada com a cambrera.  

A l'Uruguai milità activament, dirigí el periòdic La Nueva Senda, amb Collazo i Bolten, i es manifestà en la protesta contra l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, fet que l'obligà a amagar-se alguns mesos disfressada d'home.  

En 1910 passà de nou a l'Argentina, clandestinament sota el llinatge de Rouco, que mantindrà la resta de la seva vida.  

A l'Argentina formarà part del consell de redacció dels periòdics anarquistes La Batalla i La Protesta i del Consell Federal de la FORA.  

Després fou detinguda amb motiu dels fets del Centenari de la Independència i extradida a l'Uruguai, on hagué de romandre durant un any empresonada.  

En llibertat provisional, de l'Uruguai s'embarcà com a polissona cap a Marselha, gràcies a uns mariners anarquistes, però fou descoberta i desembarcada a Rio de Janeiro (Estat de Rio de Janeiro, Brasil).  

Amb l'esclat de la Gran Guerra, decideix instal·lar-se a Rio de Janeiro, on treballà com a planxadora i camisera i començà a militar.  

Durant uns anys s'uní amb l'anarquista Juan Castiñeira (José Whiman) --en 1915 participà com a delegat en el Congrés del Ferrol (Ferrol, A Coruña, Galícia) i sembla que fou assassinat a la Península--.  

En 1917 tornà a l'Argentina i es lliurà a l'agitació i a la propaganda anarquistes, especialment des de la FORA, com a oradora i en la creació de la Federació Obrera de l'Agulla.  

En 1919 participà en els fets de la denominada «Setmana Tràgica» argentina.  

En 1920 visqué a Rosario i creà una agrupació cultural on participaren el pare i el germà de la futura cantant Libertad Lamarque.  

En 1921 va fer una gira de conferències arreu del país.  

Més tard participà en les campanyes de suport a Radowitzky, en les protestes pels fets de la Patagònia (1921-1922), en la defensa de Sacco i de Vanzetti i altres.  

En 1921, instal·lada a Necochea (Buenos Aires, Argentina), fundà amb altres dones el Centre Femení d'Estudis Socials Argentí.  

A partir de 1922, ja casada i amb dues criatures, edità el primer periòdic anarcofeminista, Nuestra Tribuna (1922-1924), que fou eliminat per la repressió.  

En 1928 participà en el III Congrés Internacional Femení.  

A partir del cop d'Estat del general Uriburu (6 de setembre de 1930), prengué part en accions contra la Dictadura, però hagué de fer un parèntesi en la lluita anarcosindicalista.  

En el context de la Guerra Civil peninsular, participà en organitzacions de suport llibertari a la revolució col·lectivista autogestionària.  

Entre 1943 i 1945 combaté el peronisme com pogué i durant els anys cinquanta del segle XX milità en la Federació Llibertària Argentina (FLA).  

Va col·laborar en Mundo, Mundo Argentino, Mujeres Libres i Tierra y Libertad, entre d'altres publicacions.  

En 1964 publicà a Buenos Aires el llibre de memòries Historia de un ideal vivido por una mujer. També van ser editats textos seus sota el títol Mis proclamas.  

Juana Rouco Buela va morir el 31 d'octubre de 1969 a Buenos Aires (Buenos Aires, Argentina).