Un miler de persones protesten a Girona contra el model energètic i per reclamar que l’electricitat "no sigui negoci"

Un miler de persones protesten a Girona contra el model energètic i per reclamar que l'electricitat "no sigui negoci" 

L'assistència empapera les seus de les elèctriques, de la Generalitat i la Subdelegació del Govern espanyol a Girona 

"Endesa, Iberdrola i Naturgy s'enriqueix de beneficis caiguts del cel i el nucli de la qüestió seria que deixessin de guanyar-los" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 16/10/2021.- 'La llum és un dret, no un negoci': sota aquest lema, una quarantena de plataformes de les comarques gironines han organitzat aquest dissabte una concentració per protestar contra les pujades de preu de la llum i el model energètic del país, segons informa Ràdio Capital de l'Empordà.  

La concentració d'avui ha estat a les 17:00h davant de l'estació de l'AVE a Girona.  

En Sergi Cot, un dels portaveus de la plataforma Apaguem Endesa, va explicar ahir al Supermatí de Ràdio Capital que esperaven una participació "prou grossa, arrel de l'èxit que van tenir les concentracions que es van fer a l'estiu". "Endesa, Iberdrola i Naturgy s'enriqueix de beneficis caiguts del cel i el nucli de la qüestió seria que deixessin de guanyar-los", explica Cot. "Podem estar superant aquest pic de la llum durant mesos". 

Des de la plataforma proposen organitzar-se i participar a les manifestacions per reclamar i fer tot el que estigui al seu abast fent pressió política. "Al final, tot depèn de voluntat política". 

Un miler de persones protesten a Girona 

Llegim al Diari de Girona que un miler de persones han protestat aquest dissabte pel centre de Girona contra el model energètic actual i la pujada de l'electricitat dels darrers mesos. Equipats amb banderes i pancartes, han cridat contra les elèctriques per exigir que la "llum no sigui un negoci".  

La membre d'Apaguem Endesa Anaïs Varo explica que amb la protesta han volgut posar al centre "el problema real". "No podem acceptar un model energètic que no fa més perjudicar les classes populars i les persones vulnerables", ha reblat.  

La marxa ha sortit del Parc Central i ha passat per les oficines d'Endesa i Naturgy, la seu de la delegació de la Generalitat i la Subdelegació del Govern espanyol a Girona. A totes elles l'assistència ha llegit un manifest i han empaperat les façanes. 

La manifestació ha sortit d'una concentració feta al Parc Central de Girona i ha caminat per la carretera Barcelona fins a arribar la seu d'Endesa, al carrer del riu Güell. Allà s'han aturat i l'han empaperat mentre cridaven consignes com "Endesa ens roba" o "Fora, fora, la màfia d'Iberdrola". Després de llegir un manifest, els concentrats s'han desplaçat als Jutjats i han caminat fins a la seu de Naturgy, a tocar de la seu de la Subdelegació del Govern espanyol. Com a Endesa, han enganxat cartells en protesta contra el  "preu desorbitat de la llum".  

La manifestació ha acabat davant de la seu de la delegació de la Generalitat a Girona on s'ha llegit un manifest per demanar un "model energètic just" i que "no especuli". La membre d'ApaguemEndesa, Anaïs Varo, assenyala que "és molt important posar al centre les persones". "Hem de deixar clar que el sistema no funciona perquè el problema és que, no només afecta les classes populars i deixa sense energia les persones vulnerables, sinó que també afecta al planeta", ha destacat Varo. 

A la marxa hi han participat un miler de persones, pertanyents a una seixantena d'entitats contràries "a un oligopoli que no té en compte la gent". A més, Varo carrega contra "el risc" que la transició a les renovables "es faci sense tenir en compte les persones i el territori". "Aquí els culpables són les empreses que han generat els seus beneficis en contra de la societat, però també els governs que no han actuat o han permès que fos així", ha reblat Varo. 

El miler de persones que s'han manifestat han deixat clar que "tornaran a sortir les vegades que calgui" i han lamentat que "es vagi tard" en la conversió a les renovables. 

Manifestació a la Jonquera per demanar la fi dels prostíbuls

Manifestació a la Jonquera per demanar la fi dels prostíbuls 

Reclamen una llei com la francesa que "castiga" els clients i propietaris          

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 16/10/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, unes trenta persones s'han manifestat aquest dissabte a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) per demanar que es tanquin els prostíbuls, que consideren que són "camps de concentració". Amb una pancarta on es podia llegir el lema 'Tanquin els camps de concentració per a dones i nenes', han sortit de davant de Paradise --el prostíbul més gran d'Europa-- i han recorregut uns metres per la població. 

En la manifestació hi havia diverses personalitats expertes vingudes de diferents països i que aquesta setmana han estat al Congrés dels Diputats per exposar la necessitat de tancar els locals on s'exerceix la prostitució i aposten perquè hi hagi una legislació similar a la francesa. 

Es vol que es tiri endavant una llei que defineixi aquesta pràctica com una forma de violència contra les dones i també les nenes. Per això, exigeixen que es penalitzi els clients i els proxenetes, alhora que es donin alternatives a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució.  

L'Alt Empordà és una de les comarques amb més prostíbuls i dones que es veuen obligades a treballar-hi. La realitat però, és que amb la pandèmia de covid-19 i el tancament dels locals, l'activitat s'ha traslladat a pisos. 

En aquest sentit, el nombre d'habitatges on s'exerceix ha augmentat els darrers mesos a la comarca. Des de la Fundació Apip-Acam, que dona suport a les dones, expliquen que quan van als pisos no es troben les mateixes, ja que van canviant constantment. Això fa que sigui "complicat" saber quantes n'hi ha o fer el seguiment. 

En concret, Apip-Acam té coneixement i contacte amb una trentena d'habitatges a la ciutat de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), on hi ha dones que, en altres circumstàncies, estarien en un prostíbul. Des de l'entitat, destaquen la feina que han fet conjuntament amb les administracions per facilitar l'accés als serveis socials d'aquestes dones, especialment perquè es puguin vacunar contra el covid-19. 

Nova protesta de SOS Costa Brava per reclamar que es faciliti l'accés al camí de ronda de Can Juncadella, a Lloret de Mar

Nova protesta de SOS Costa Brava per reclamar que es faciliti l'accés al camí de ronda de Can Juncadella, a Lloret de Mar 

Els seguretes de l'amo de la finca, amb l'expresident del Kazakhstan, han aturat la caminada ecologista mentre els Mossos i la Policia Local han recomanat no seguir caminant  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 16/10/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, avui hi ha hagut una nova protesta de SOS Costa Brava per reclamar que es faciliti l'accés al camí de ronda de Can Juncadella, al terme de Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona).  

SOS Costa Brava denuncia les "pràctiques intimidatòries" de la seguretat privada que té contractada la propietat de la finca per on passa el recorregut. I és que a l'inici del camí hi ha diversos cartells alertant que s'està accedint a una propietat privada, s'adverteix de la presència de gossos, hi ha càmeres constantment i uns altaveus que pretenen dissuadir aquells que entrin a l'espai. 

El problema, però, és que tot aquest dispositiu es troba en una zona que, segons diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ratificades posteriorment del Tribunal Suprem, és públic. Per això, una quarantena de membres de SOS Costa Brava han decidit fer el recorregut, a risc d'enfrontar-se amb la seguretat privada. 

Al cap de poca estona d'haver iniciat el camí, un segureta de la propietat s'ha acostat amb un gos per tal d'aturar la caminada ecologista, però aquests han seguit avançant en direcció a la finca. Poca estona més tard ha arribat el cap de seguretat de la finca que també ha intentat evitar que els activistes seguissin, però tampoc se n'ha sortit i aleshores ha avisat els Mossos d'Esquadra. 

L'objectiu de SOS Costa Brava, però, s'ha estroncat quan han arribat al costat de la tanca que delimita la finca, per on passa un camí que els membres de seguretat privada de la propietat asseguren que no és públic. Fins allà s'hi han desplaçat els Mossos i la Policia Local de Lloret de Mar. 

Després de parlar amb uns i altres, els agents dels Mossos han demanat a la gent de SOS Costa Brava que no seguissin, per tal "d'evitar enfrontaments". Poca estona més tard s'ha decidit tornar per on s'havia passat. El president de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, assenyala que aquest és un "cas extrem" i carrega contra els propietaris que no "faciliten l'accés" als camins de ronda. "Posem sobre la taula que hi ha sentències fermes i s'hi ha de poder passar sense cap temor que et puguin fer mal o que apareguin uns gossos bordant", assenyala. 

Procés judicial 

Cal tenir en compte que els propietaris de la finca privada de Can Juncadella de Lloret de Mar, l'empresa Flinder Data S.L. --vinculada amb l'expresident del Kazakhstan-- van presentar una demanda civil contra l'Ajuntament el febrer del 2020. El motiu, segons va argumentar el regidor de Promoció de la ciutat, Jordi Sais, és reivindicar la propietat del camí i així tornar-lo a tancar al públic. 

Precisament, hi ha hagut avui una trucada entre Sais i els cossos de seguretat que ha acabat en donar-se per finalitzada la marxa de protesta al camí de ronda. 

El tram de Can Juncadella del camí de ronda es va tancar el 2009 després que els propietaris decidissin tancar l'accés al públic, ja que ho consideraven una propietat privada. Fins el 2016 no es va resoldre que el tram del camí havia d'estar obert a tothom a través d'una sentència judicial. 

Tot i així, la propietat va optar per donar compliment a la resolució judicial però espantant a qualsevol curiós que s'hi passegés. Per això, en el moment en què un creuava el camí, sentia sonar alarmes i mentre la megafonia demanava que marxés, veia gossos o fins i tot notava la intimidació del personal de seguretat privada. 

El risc de rebrot al Principat de Catalunya ja s'acosta al llindar de 30 punts, el mínim de la franja considerada un risc de rebrot baix

El risc de rebrot al Principat de Catalunya ja s'acosta al llindar de 30 punts, el mínim de la franja considerada un risc de rebrot baix 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (851), Celrà (364), Sant Julià de Ramis (355), Llagostera (331), Vilablareix (210), Palafrugell (200), Banyoles (162), Salt (152), Ripoll (140) i Vilafant (144) 

El conseller Argimon ha pronosticat que amb l'aixecament de la majoria de restriccions la corba pot tornar a enfilar-se 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Campdevànol (Ripollès, comtat d'Osona) 16/10/2021.- Llegim a VilaWeb que el risc de rebrot al Principat de Catalunya ja s'acosta al llindar de 30 punts, el mínim de la franja considerada un risc de rebrot baix. Quan estigui per sota, continuarà havent-hi un cert risc de rebrot de casos de covid-19, tot i que amb la vaccinació i el rastreig de contactes seria molt difícil. Segons les darreres dades actualitzades, el risc de rebrot baixa a 37 punts i la incidència de casos a 14 dies baixa a 48,04 contagis per cada 100.000 habitants. Per contra, la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques d'aquests darrers set dies augmenta lleugerament, a 1,50. La velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, es manté estable a 0,80. 

A les UCI públiques i privades catalanes hi ha 91 pacients de covid crítics, 1 menys, i als hospitals públics hi ha ingressats 330 malalts, 8 menys. Aquestes darreres hores s'han registrat 514 casos nous de covid-19 diagnosticats amb proves PCR o d'antígens, amb un total de 919.182, i 2 morts més. 

Hi ha un 75% de la població catalana que ja ha començat el procés de vaccinació, que són el 84% dels més grans de dotze anys. La vaccinació completa l'ha rebuda el 73,4%, el 82,2% dels més grans de dotze anys. 

Dades acumulades: Malalts ingressats: 330 (-8). Malalts atesos a les UCI: 91 (-1). Total de casos detectats acumulats: 996.590 (+814). Total de morts: 23.954 (+2). Total amb la vaccinació completa: 5.822.033 (+4.272). Total de vaccinats amb la primera dosi: 5.942.052 (+2.125). Total de vaccinats amb la tercera dosi: 74.874 (+813). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (851), Celrà (364), Sant Julià de Ramis (355), Llagostera (331), Vilablareix (210), Palafrugell (200), Banyoles (162), Salt (152), Ripoll (140) i Vilafant (144).  

També amb risc, entre altres, Lloret de Mar (94), Sant Feliu de Guíxols (89), Vidreres (77), Albons (74), Cadaqués (74), Figueres (77), Anglès (72), Puigcerdà (61), Santa Coloma de Farners (56), Girona (52), Calonge i Sant Antoni (31), Olot (39), Maçanet de la Selva (37), la Jonquera (27), Roses (18), la Bisbal d'Empordà (16), Blanes (15), Cassà de la Selva (14), Riudarenes (14), Palamós (7), Sarrià de Ter (6), Arbúcies (5) i Castell-Platja d'Aro (4).  

El conseller Argimon ha pronosticat que amb l'aixecament de la majoria de restriccions la corba pot tornar a enfilar-se 

El conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha destacat les bones dades de coronavirus-19 comunicades avui, sense precedents des del final de la primera onada, amb una incidència acumulada durant aquests set dies de 19,40 casos per 100.000 habitants. Amb tot, ha pronosticat que amb l'aixecament de la majoria de restriccions la corba pot tornar a enfilar-se. "La setmana vinent pujarem una mica. Serà una pujada controlada", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ha dit que si les dades acompanyen, com passa ara, els àpats de Nadal tornaran a ser com abans de la pandèmia. Per una altra banda, ha assegurat que el govern evitarà d'haver de fer abaixar les persianes de qualsevol sector tot impulsant el passaport Covid. "Abans de tornar a un tancament sol·licitaríem al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) la possibilitat d'utilitzar el certificat digital Covid", ha dit. 

Atac al local de la CUP de la Bisbal amb pintura i foc

Atac incendiari unionista nocturn a la Bisbal d'Empordà 

Atac al local de la CUP de la Bisbal amb pintura i foc 

Carles Puig, cap de llista de la CUP a la Bisbal, ha donat més detalls sobre l'atac al local de la formació de l'esquerra independentista 

Per ara se sap que l'atac incendiari s'ha dut a terme durant la matinada del dijous 14 d'octubre, que coincideix amb l'aniversari de l'afusellament franquista de Lluis Companys nen 1940 

Segons la CUP de la Bisbal l'atac incendiari al local "és el feixisme que se sap impune, que el Règim alimenta. Però no passaran" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 16/10/2021.- Segons Ràdio Capital de l'Empordà la matinada del dijous 14 d'octubre el local de la CUP a la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), al carrer Santa Maria del Puig, ha estat atacat amb pintura i foc. 

D'una banda, han calat foc a una pancarta que reclama l'amnistia a les persones represaliades i que es troba en un balcó just a sobre del local. Les flames, per sort, no han causat cap dany greu, doncs allà hi viuen veïns. Tanmateix, els elements atacants han llançat pintura marron als aparadors del local, tant a l'aparador cultural on ara hi ha una exposició de ceràmica com a l'entrada. 

Segons Carles Puig, cap de llista de la CUP a la Bisbal d'Empordà, aquest atac incendiari ha sorprès a tothom de la formació ja que des de l'any 2015 que van obrir el local no hi havia hagut mai cap problema, ni tan sols després de l'1-O del 2017, que és fins a dia d'avui el moment de major polarització política al territori. Així mateix, Carles Puig afirma que a la ciutat sempre s'ha respirat un ambient fraternal i s'han respectat les maneres de viure i de pensar dels altres. 

L'atac ha estat de matinada i en una zona sense càmeres de seguretat, cosa que dificulta la investigació. Tot i així, la formació agredida ha denunciat els fets davant els Mossos d'Esquadra i estan a l'espera que l'assegurança s'encarregui de pagar la neteja dels vidres. 

Missatge de la CUP de la Bisbal 

En un tweet la CUP de la Bisbal exposa que "aquesta nit han atacat el nostre local amb pintura i han calat foc a la pancarta en favor de les represaliades, posant en perill als veïns. És el feixisme que se sap impune, que el Règim alimenta. Però no passaran." 

Des d'aquesta redacció de Tramuntana Vermella Mail s'ha analitzat la possibilitat que l'atac incendiari unionista de la Bisbal d'Empordà correspongui a ments podrides que hagin volgut celebrar la data del 14 d'octubre, aniversari de l'afusellament franquista del President Lluis Companys en 1940 al castell de Montjuïc, a Barcelona.   

El grup municipal d’ERC denuncia que l'Ajuntament de Escala, governat pel PSC, no ha bonificat l'ocupació de via pública malgrat la pandèmia

El grup municipal d'ERC denuncia que l'Ajuntament de Escala, governat pel PSC, no ha bonificat l'ocupació de via pública malgrat la pandèmia 

Del grup d'ERC s'acusa l'equip de govern municipal de mentir 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 15/10/2021.- Llegim al portal El Gerió Digital que els comerços i bars i restaurants de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) han rebut aquesta setmana les cartes de liquidació de la taxa d'ocupació de via pública d'aquest any reclamant la liquidació del 100% de l'impost, sense ni rebre un euro en bonificacions. 

Des del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s'ha insistit durant tot aquest any en la necessitat de tenir en compte les circumstàncies excepcionals que han viscut, sobretot, els establiments de restauració; amb confinaments perimetrals, restriccions d'aforament, d'horaris, de limitació de grups... així com també les botigues de zones turístiques, com per exemple les del passeig de Riells, que han hagut de tancar les seves portes durant tot l'estiu a les 22:00h en comptes de a les 24;00h, un horari que ha reduït els ingressos. "Ja abans de l'estiu vam advertir que calia anunciar amb temps quin seria el tracte que es faria a tots els establiments que paguen OVP per aquest any i vam demanar que es mantinguessin les bonificacions de l'any passat" ha dit la portaveu d'ERC a l'Ajuntament Etna Estrems. 

Tal com han fet la majoria de municipis de la comarca, entre ells Figueres, Castelló d'Empúries, Roses i Llançà, el grup municipal d'ERC entén que calia mostrar empatia amb la situació de l'economia local i fer costat a tots aquells negocis que, malgrat l'any i mig llarg de pandèmia de covid-19, han continuat la seva activitat donant vida al municipi. "Liquidar el 100% de l'impost d'ocupació de via pública al·legant que 'l'estiu ha estat molt bo' és no conèixer gens la realitat econòmica de les empreses del poble", ha manifestat Estrems. Aquest 2021 i el final de 2020 s'ha viscut entre restriccions diverses que, per molt que s'hagi treballat durant l'estiu, no compensen ni de llarg els esforços econòmics del sector que en molts casos va contraure deute per tirar endavant l'activitat. 

"Tants anys de govern socialista han allunyat molt les decisions polítiques de la realitat del carrer. Sembla impossible que hi hagi tan poca distància física entre la plaça de l'ajuntament i la platja de les Barques, per exemple, i hi hagi tantíssima distància emocional", afegeix la portaveu del grup municipal d'ERC. "El govern, un cop més, fa política tancat en un despatx, entre quatre parets i aïllat de la realitat, sense ni tan sols, mirar per la finestra". 

En el ple de l'Ajuntament del passat 4 d'octubre, a més, el grup d'ERC  va demanar al govern municipal quina decisió havia pres sobre el tema de l'ocupació de via pública i la regidora de Turisme va dir que encara no havien pres cap decisió. El mateix dia 6 d'octubre alguns restaurants rebien les cartes de pagament amb el 100% de l'import a pagar, "demostrant que el govern no va dir la veritat a l'oposició en aquell ple i que la decisió no només estava presa, sinó que estava fins i tot executada", han reblat. 

Verges acollirà les primeres Jornades Municipalistes per la República des de Baix a comarques nord-orientals el dissabte 6 de novembre

Les jornades tractaran diversos temes en clau municipal (aigua, energia, feminisme i altres) i es clourà amb un debat estratègic amb la mirada posada a les eleccions municipals del 2023 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Verges (Baix Ter/Terraprim, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 15/10/2021.- Llegim a Llibertat.Cat que l'espai Municipalistes per la República des de Baix (MxRddB), amb la col·laboració de Junts Fem Poble, organitzen una jornada de debat en clau municipalista, amb mirada republicana i situada a comarques gironines. Verges (Baix Ter/Terraprim, Baix Empordà, comtat d'Empúries) és el municipi escollit per acollir la jornada de debat que tindrà lloc el dissabte 6 de novembre. Tal i com ha declarat Ignasi Sabater, alcalde de Verges: "Vèiem la necessitat de debatre sobre com construir espais polítics més amplis des dels municipis i vam decidir col·laborar per organitzar aquestes jornades". 

La jornada de debat s'iniciarà amb taules temàtiques al matí, seguirà amb un dinar popular i conclourà amb un debat polític i estratègic a primera hora de la tarda. 

El debat sobre el dret a l'aigua i recuperació de la gestió pública comptarà amb la participació de Laia Pèlach, regidora de Guanyem Girona i ex-diputada a la Diputació de Girona; Miriam Planas, portaveu d'Aigua és Vida i membre d'Enginyeria sense Fronteres; Edurne Bagué, investigadora de la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG); i Arnau Comas, ex-coordinador de l'Associació de Municipis per l'Aigua Pública (AMAP). 

La taula sobre lideratges feministes al món local comptarà amb les ponents Dolors Pons, alcaldessa de Viladamat (Baix Ter/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries); Nora San Sebastián, consellera a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i regidora a Badalona (Barcelonès Nord); Marta Guillaumes, diputada a la Diputació de Girona i regidora a Salt (Gironès, comtat de Girona); i Gina Sabadell, alcaldessa d'Argentona (Baix Maresme). 

Seguidament el debat es centrarà en la transició energètica, renovables i sobirania, amb la participació de Marta Jofra, tresorera de l'Associació de Municipis per l'Energia Pública i regidora a Vilanova i la Geltrú (el Garraf); Mònica Guiteras, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE); Raül Valentin, alcalde de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental); i Dani Cornellà, ex-alcalde de Celrà (Gavarres/Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), diputat i membre de la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament. 

I la darrera taula del matí tractarà sobre la dinamització econòmica a municipis petits i mitjans amb les veus de Josep Bartis, regidor de règim Intern, esports, promoció econòmica i habitatge a Celrà; Urko López, representant d'EH Bildu a les Juntes Generals de Biscaia i investigador a la Universitat; Meritxell Caler, regidora de desenvolupament econòmic, feminismes, i inclusió a Ripollet (Vallès Occidental); i Judit Sardà, regidora d'hisenda, desenvolupament econòmic i república a Tona (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona). 

El debat estratègic sobre les properes eleccions municipals tindrà lloc a partir de les 16:00h, sota el lema Horitzó 2023: guanyem la República des de baix, i comptarà amb la participació de Cristina Andreu, regidora de Guanyem Girona; Dolors Sabater, diputada de la CUP i Guanyem i ex-alcaldessa de Badalona; Urko López, representant d'EH Bildu a les Juntes Generals de Biscaia i investigador a la Universitat; Robert Sabater, ex-alcalde de Viladamat; i Ignasi Llorente, alcalde de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). 

Tal i com ha declarat una de les portaveus de l'espai, Pilar Castillejo, tinent d'Alcaldia i regidora de Ripollet: Municipalistes per la República des de Baix és un espai de coordinació de candidatures àmplies i unitàries i el nostre objectiu amb l'objectiu és superar el partidisme de curta volada i construir conjuntament grans acords populars, teixint aliances polítiques i socials, d'esquerres, republicanes, feministes i ecologistes. 

L'espai, creat el 2019 per catorze candidatures municipalistes, té com a objectiu principal construir polítiques de recuperació de la sobirania en tots els aspectes vitals i comunitaris, de manera coordinada i enxarxada entre municipis. 

El risc de rebrot de covid-19 al Principat de Catalunya torna a baixar i és de 40 punts, una dada només comparable amb la de principis de juliol de 2020. Per contra, puja lleugerament la velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, a 0,80

El risc de rebrot de covid-19 al Principat de Catalunya torna a baixar i és de 40 punts, una dada només comparable amb la de principis de juliol de 2020. Per contra, puja lleugerament la velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, a 0,80 

A Catalunya Nord, a partir d'avui la població no vaccinats hauran de pagar per fer-se una prova d'antígens o PCR, excepte els menors d'edat que encara no han rebut la punxada o els que presentin una prescripció mèdica 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (944), Celrà (427), Sant Julià de Ramis (381), Llagostera (325), Vilablareix (225), Palafrugell (189), Salt (169), Banyoles (162), Ripoll (156), Albons (147) i Vilafant (137) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Campdevànol (Ripollès, comtat d'osona) 15/10/2021.- Llegim a Vilaweb que el risc de rebrot al Principat de Catalunya torna a baixar i és de 40 punts, una dada només comparable amb la de principis de juliol de 2020. També baixen la incidència de casos a catorze dies, a 51,76 contagis per cada 100.000 habitants; i la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de la darrera setmana, a 1,48%. Per contra, puja lleugerament la velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, a 0,80. 

Baixen els ingressats per covid-19 a les UCI públiques i privades. Ara n'hi ha 92, 7 menys. En general, hi ha 338 malalts de covid-19 ingressats als hospitals públics, 1 més. En les darreres hores s'han registrat 563 casos nous de covid-19 diagnosticats amb proves PCR o d'antígens, que situen el total en 918.668, i 7 morts. 

El 74,9% dels catalans ja tenen, com a mínim, la primera dosi del vaccí. És el 84% de la població que es pot vaccinar, els majors de 12 anys. Ha completat la vaccinació el 73,3% de la població, el 82,2% dels majors de 12 anys. 

Dades acumulades: Malalts ingressats: 338 (+1), Malalts atesos a les UCI: 92 (-7). Total de casos detectats acumulats: 995.776 (+717) 

–Total de morts: 23.952 (+7). Total amb la vaccinació completa: 5.817.761 (+8.162). Total de vaccinats amb la primera dosi: 5.939.927 (+4.399). Total de vaccinats amb la tercera dosi: 74.061 (+3.048). 

A Catalunya Nord, a partir d'avui la població no vaccinats hauran de pagar per fer-se una prova d'antígens o PCR, excepte els menors d'edat que encara no han rebut la punxada o els que presentin una prescripció mèdica. Ara com ara, la Seguretat Social es feia càrrec de la totalitat del preu de les proves. L'arribada de la mesura pretén d'incentivar la vaccinació, atès que fins ara els ciutadans que mostraven una prova negativa podien obtenir el passaport covid i, per tant, accedir als establiments. 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Campdevànol (944), Celrà (427), Sant Julià de Ramis (381), Llagostera (325), Vilablareix (225), Palafrugell (189), Salt (169), Banyoles (162), Ripoll (156), Albons (147) i Vilafant (137).  

També amb risc, entre altres, Cadaqués (95), Figueres (93), Anglès (87), Puigcerdà (85), Sant Feliu de Guíxols (68),Lloret de Mar (63), Santa Coloma de Farners (61), Vidreres (46), Girona (44), Calonge i Sant Antoni (42), Roses (31), Olot (31), Maçanet de la Selva (31), la Jonquera (27), Blanes (24), Cassà de la Selva (17), Cassà de la Selva (17), la Bisbal d'Empordà (16), Riudarenes (7), Castell-Platja d'Aro (4), Sarrià de Ter (3), Arbúcies (3) i Palamós (3). 

Josep Caixal Llauradó

Josep Caixal Llauradó

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 d'octubre de 1962 mor a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'anarcosindicalista Josep Caixal Llauradó. Havia nascut en 1892 a Reus (Baix Camp) 

En el marc del procés revolucionari, el 22 d'octubre de 1936 va ser nomenat regidor per la CNT-AIT del Consell Municipal de Tarragona 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'hagué d'enrolar en les Companyies de Treballadors Estrangers 

Josep Caixal Llauradó: El 15 d'octubre de 1962 mor a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'anarcosindicalista Josep Caixal Llauradó. Havia nascut en 1892 a Reus (Baix Camp).  

Cambrer de professió, en 1921 s'afilià al Sindicat de Gastronomia de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Tarragona (Tarragonès, Catalunya).  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera realitzà gestions amb l'advocat Cañellas per aconseguir l'alliberament de Joan García Oliver, amb qui mantingué relacions durant un temps.  

El març de 1923, amb J. Roig, va ser nominat tresorer del Comitè Pro-Presos de Tarragona.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària va ser membre del Comitè de Propaganda i Cultura de la Federació Local de la CNT-AIT de Tarragona.  

El 22 d'octubre de 1936 va ser nomenat regidor del Consell Municipal de Tarragona.  

Delegat del Consell Comarcal de la CNT-AIT, el maig de 1937 fou un dels fundadors de la cooperativa de consum «La Reguladora de Vendes. CNT».  

En aquests anys col·laborà en Solidaridad Obrera.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'hagué d'enrolar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exii de Montpelhièr (Erau, Occitània) i en Solidaritat Internacional Antifeixista.  

En 1955 es reuní amb la seva filla Natalia a l'Argentina, integrant-se en el nucli confederal de la CNT de Rosario. 

Emilia Buonacosa

Emilia Buonacosa

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 d'octubre de 1895 neix a Pagani (Salerno, Campania) l'anarquista Emilia Buonacosa 

Entre setembre de 1936 i 1937 la trobem a Barcelona, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental amb Romano De Russo, anarquista que segons els confidents italians organitzava atemptats antifeixistes 

Emilia Buonacosa: El 15 d'octubre de 1895 neix a Pagani (Salerno, Campania) l'anarquista Emilia Buonacosa. Filla de pares desconeguts, a ser trobada al carrer per Giovanna Pepe, registrada d'ofici el 21 d'octubre de 1895 i adoptada als pocs dies pel matrimoni Alfano de Nocera Inferiore.  

Treballà en una fàbrica de conserves de Nocera Inferiore (Salerno, Campania), població amb una important Cambra del Treball de la qual va ser habitual. 

Ben aviat destacà com a representant de les idees llibertàries i va estar en contacte amb destacats revolucionaris.  

Visqué dos anys amb l'anarquista Ernesto Dario.  

Participà activament en les lluites obreres i ja en 1913 estava fitxada com a «perillosa subversiva».  

Després d'un accident laboral que li va causar greus ferides al cap i li va fer perdre el cuir cabellut, obligant-la a portar perruca, es traslladà a Milà (Llombardia).  

El 8 de setembre de 1924 es casà a Milà amb l'anarquista Federico Giordano Ustori, amb qui va tenir una filla, Teresa, que morí pocs mesos després.  

En 1927 passà clandestinament la frontera dels Alps i establerta a París (Illa de França), freqüentà els exiliats italians i participà en les reunions del moviment «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat) i de Concentració d'Acció Antifeixista (CAA).  

Va ser fitxada per les autoritats franceses com a «anarquista capaç de cometre actes terroristes».  

En 1930 enviudà i posteriorment s'uní amb el militant comunista Pietro Corradi.  

El desembre de 1932, segons l'informe d'un confident anomenat Decimus, va ser contractada com a relligadora tipogràfica per la «Librerie Moderne» de París i en aquesta època freqüentava l'anarquista Renato Castagnoli.  

En aquests anys, el seu domicili, al número 40 del carrer Troy de Fontanay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França), esdevingué un punt de referència dels anarquistes italians exiliats a la regió parisenca (Renato Castagnoli, Bruno Gualandi, Giuseppe Luccheti, Temistocle Ricciulli i alguns altres).  

El 13 de maig de 1936 assistí a París, amb altres anarquistes (Camillo Berneri, Egidio Fossi, Tintino Rasi i altres), als funerals de Giovanni Sabbatini.  

Entre setembre de 1936 i 1937 la trobem a Barcelona, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental amb Romano De Russo, anarquista que segons els confidents italians organitzava atemptats antifeixistes.  

El juny de 1937 ideà amb l'anarquista Gino Bibi un pla per a comprar avions als Estats Units per oferir-los al combat bèlic antifranquista, encara que la policia italiana pensava que eren per a fer atemptats antifeixistes a Itàlia, però el pla finalment no es va materialitzar.  

De bell nou a París, arran de l'Ocupació alemanya les autoritats feixistes italianes enviaren un llistat d'anarquistes (Giulio Bacconi, Duilio Balduini, Giuseppe Biasini, Ugo Boccardi, Emilia Buonacosa i altres) a les autoritats nazis per al seu arrest.  

El 9 de juliol de 1940 va ser detinguda per militars alemanys i, després de passar per la presó d'Aquisgrà (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), el 19 d'octubre de 1940 va ser lliurada a la policia italiana a la frontera, on va ser detinguda per «activitats subversives» realitzades a l'estranger, i confinada a Brenner (Tirol del Sud).  

El 2 de desembre de 1940, malgrat les seves condicions precàries de salut, va ser condemnada a cinc anys de confinament a colònia penitenciària i en la seva apel·lació deixà clar que no havia comès cap acte violent. El 13 de desembre de 1940 arribà a l'illa de Ventotene (Latina, Laci). Necessitada de cures assídues per les ferides al cap, forçada a moltes dificultats i privacions, va caure constantment malalta. Esperant l'ajuda dels seus pares adoptius que vivien a Nocera Inferiore, va demanar ser traslladada a un lloc de la Campania, a Nàpols o a Salerno. Però només va obtenir autorització per a mantenir correspondència amb el seu company Pietro Corradi.  

El juliol de 1941 el director de la colònia penitenciària va assenyalar el seu desgast físic (marejos, ceguesa i alres) i psicològic, i el metge de Ventotene es va veure obligat a demanar aliments i medicaments complementaris per a ella. Això no obstant, va mantenir les seves idees, tot freqüentant els anarquistes confinats.  

El 29 d'abril de 1942, la seva mare adoptiva, esperant tornar-la a veure, va demanar a les autoritats feixistes que concedissin a la seva filla una breu llicència, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada.  

Mentrestant, les peticions mèdiques dels sanitaris de Ventotene es van fer urgents i el 27 de juny de 1943 el director de la colònia penitenciària va demanar que la pena de confinament es commutés per la d'amonestació.  

El 21 d'agost de 1943, quan Benito Mussolini ja havia caigut, encara romania deportada i va demanar la llibertat per mor de la nova situació política. El nou govern, però, decidí tancar les preses polítiques confinades a Ventotene al camp de concentració de Fraschette d'Alatri (Frosinone, Laci, Valle Latina).  

El 27 d'agost de 1943 denuncià a les autoritats les condicions inhumanes en les quals es trobaven les preses polítiques i demanà la immediata llibertat.  

El 7 de setembre de 1943 es decretà la seva llibertat, però l'ordre no arriba fins el 19 d'octubre, quan els fets bèl·lics van impedir el trasllat dels confinats del camp.  

El 7 d'agost de 1944 va poder sortir del camp i marxar cap a Nocera Inferiore.  

Encara que malalta i cansada, les autoritats la seguiren considerat una «anarquista fitxada».  

El maig de 1959 va demanar una pensió per invalidesa civil agreujada per la persecució política.  

El 21 de juliol de 1959 la policia encara mantenia obert el seu expedient personal.  

Emilia Buonacosa va morir el 12 de desembre de 1976 a Nocera Inferiore. 

Taula rodona sobre geografia urbana gironina

Taula rodona sobre geografia urbana gironina 

Debaten sobre les polítiques urbanístiques i de mobilitat passades i presents de la ciutat de Girona i com encarar les futures 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 14/10/2021.- Llegim al Diari de Girona que la presentació del llibre Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment del geògraf Narcís Sastre aporta pinzellades sobre quin ha de ser el futur del vehicle privat a la ciutat i esdevé un clam per aconseguir una àrea urbana sense reticències dels municipis cap a la capital de la demarcació. 

«Quan preguntes si calen accions per lluitar contra el canvi climàtic, tothom et diu que sí. I quan preguntes si volen més espais per a bicicletes, també et diu tothom que sí. Però quan dius que treus els aparcaments de sota de casa de la gent per fer-hi passar un carril-bici, tothom diu que no». L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (Junts), s'expressava així per posar de manifest les dificultats de les administracions per aplicar determinades mesures que afecten directament la ciutadania.  

La presència dels cotxes al centre de la ciutat --o al nucli principal del terme municipal-- va ser un dels punts de debat de la taula rodona de presentació del llibre Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment (Llibres del Segle) del geògraf, professor i ex-regidor Narcís Sastre. Madrenas va deixar clar que per tirar endavant segons quines mesures cal fer-ho del braç de la ciutadania i va insinuar que en poblacions com Barcelona, no s'està fent així, sinó amb imposicions. 

L'autor de la publicació és bastant profund en la necessitat que la ciutat sigui per a les persones i planteja diferents mesures per castigar o excloure el vehicle privat de l'interior de la ciutat, com ara l'encariment dels aparcaments o del pagament per entrar a la ciutat en cotxe. Narcís Sastre ahir, més moderat en el llenguatge, va dir que els diners recaptats haurien de servir per destinar-los a polítiques de mobilitat. El geògraf va insistir a dir que, per exemple, caldria repensar els carrers de deu metres d'amplada que ara tenen una vorera d'un sol metre a banda i banda i els vuit metres restant destinats al pas de vehicles a places d'aparcament a banda i banda. «Cal que els carrers siguin per les persones i no un lloc on aparcar vehicles hores i hores», va exposar. A més, va recordar Fèlix Josep Gassiot (ex-regidor de circulació), que ja l'any 1983 parlava de potenciar l'ús de la bicicleta i apuntava que fer més aparcaments al centre només provocaria que hi anessin més cotxes. 

Pel que fa a l'àrea urbana de Girona, l'ex-alcalde i ex-conseller de la Generaitat Joaquim Nadal va aixecar una llançar en favor de la capital que va dirigir durant més de dues dècades: «l'àrea urbana no té solució fins que tots els municipis no oblidin les seves reticències, pors i recels cap a la ciutat central. La capital pot ser generosa, però necessita rebre un reconeixement que no té dels veïns». Una frase que va agrair l'alcaldessa, però que possiblement l'ex-alcalde va etzibar recordant personatges i conflictes passats.  

El director general d'ordenació territorial i urbanisme, Agustí Serra, va posar de relleu les disputes verbals entre alcaldes i alcaldesses pel possible aterratge d'Ikea a la zona, tot i que Madrenas va apuntar que Girona es va acabar retirant --potser per generositat o potser per obtenir el nou hospital Josep Trueta, que ha acabat a Salt--. 

Nadal va dir, per exemple, que si Fornells té els concessionaris de cotxes, no és només perquè té el polígon, sinó perquè està al costat de Girona.  

Més tard des del públic, l'ex-director de l'oficina d'exteriors Acció de la Generalitat a Berlín i Stuttgart, Martí Adroher, lamentaria que ningú li repliqués que a Salt, també a tocar de Girona, hi ha «bosses de pobresa». 

Havien iniciat la taula rodona el president del Col·legi d'Arquitectes, Marc Riera, i la degana, Assumpció Puig, que entre altres qüestions va reclamar que es cregués, precisament, en l'àrea urbana.  

La taula rodona, moderada pel subdirector de Diari de Girona, Oriol Puig, es va fer a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Girona i la va tancar la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat. Gemma Geis, que va explicar que un dels principals reptes que té és «la de prioritzar la recerca en arquitectura i urbanisme». 

L’Ajuntament de Perpinyà impedeix a última hora l’obertura de l’institut de la Bressola

L'Ajuntament de Perpinyà impedeix a última hora l'obertura de l'institut de la Bressola 

Paralització de la compra d'un antic convent per a obrir un institut a la ciutat  

La Bressola porta l'Ajuntament als tribunals per haver blocat el projecte 

Mobilització a Perpinyà el dissabte 16 de setembre  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 14/10/2021.- Llegim a VilaWeb que associació d'escoles de la Bressola va anunciar al setembre que obriria el seu primer col·legi liceu de Secundària a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló). Hi havien d'estudiar tres-cents joves i havia de significar un gran pas endavant per a la immersió lingüística a Catalunya Nord. Tanmateix, avui han anunciat que l'Ajuntament de Perpinyà, que no havia posat cap trava fins ara, ha decidit de comprar l'edifici on s'havia de dur a terme aquest projecte, un antic convent que pertany a una comunitat de monges clarisses que es pot reformar i adaptar. La Bressola ja havia fet la paga i senyal de 60.000 euros. 

Els responsables de la Bressola estan sorpresos d'aquest canvi sorprenent del Consistori, just abans de tancar la compra, que ara s'ha paralitzat. En aquests moments a l'escola la Bressola s'hi fan tots els cursos, fins a quinze anys, però mancava un col·legi liceu per a l'educació fins a divuit anys. I això encara és més urgent, tenint en compte que ja tenen una línia d'aquest primer curs de liceu oberta. 

Joan-Sebastià Haydn, president de la Bressola i de la xarxa d'escoles immersives Eskolim, diu que no sap els motius de la decisió del govern municipal, encapçalat per l'extrema dreta de Louis Aliot, però que és ben clar que la decisió és una mala notícia, no sols per a l'escola la Bressola, sinó per al català: "Això és un drama per al país i per a Catalunya Nord." 

Sindicats policials espanyols i de la Guàrdia Civil exigeixen represàlies contra la diputada empordanesa Montse Bassa

Sindicats policials espanyols i de la Guàrdia Civil exigeixen represàlies contra la diputada empordanesa Montse Bassa 

La diputada per ERC va dir ahir al Congrés espanyol que els cossos policíacs espanyols eren "salvatges" i no eren benvinguts a Catalunya 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 14/10/2021.- Llegim a VilaWeb que el sindicat de la policia espanyola JUPOL i l'Associació Professional de la Guàrdia Civil (JUCIL) han exigit represàlies contra la diputada per ERC al Congrés espanyol Montse Bassa, veïna de Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries),  perquè en el ple de la cambra d'ahir va dir que els cossos policíacs eren "salvatges" i "forces d'ocupació". En aquest sentit, els sindicats policials han reclamat a Montse Bassa que es retracti o dimiteixi. 

La diputada va fer aquestes referències a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil després d'haver recordat la seva actuació l'1-O. Així mateix, va dir que aquests cossos policíacs no eren benvinguts a Catalunya. "Menyspreem la policia que va apallissar el nostre poble, va torturar durant dècades a la Via Laietana, va mentir durant el judici i s'inventa proves contra independentistes i dissidents", va afegir.