dimarts, 10 de setembre del 2024

L'amnistia per als manifestants s'encalla als tribunals, segons entitats independentistes

L'amnistia per als manifestants s'encalla als tribunals, segons entitats independentistes

Gairebé tres mesos després de l'entrada en vigor de la llei de l'amnistia, es comencen a alentir els casos de manifestants encausats a qui se'ls va aplicar la llei

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 10/09/2022.- Segons informa TV3, Inicialment, tot feia pensar que l'amnistia seria més fàcil d'aplicar en casos de manifestants que no pas en el d'altres processos amb polítics implicats. La realitat, però, no ha estat així, i ara s'apunta a un nou escenari en relació amb les persones encausades per delictes de desordres o atemptat contra l'autoritat.

Des del juny, quan es va posar en marxa la llei, només s'ha aplicat la mesura a 48 manifestants i activistes dels 419 casos que preveia Alerta Solidària.

Al silenci a l'hora d'aplicar l'amnistia en molts d'aquests casos, ara s'hi suma el fet que puguin estar pendents de recurs al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional. A continuació, parlem de dos casos que poden marcar la resta de processos semblants.

Els "tres de Granollers" al Tribunal Suprem

Condemnats a penes de presó de fins a tres anys i mig per atemptat i lesions durant les protestes postsentència, van ser un dels primers casos a ser amnistiats. Va ser el 25 de juny, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarava extingida la responsabilitat penal dels tres implicats.

Ara, però, un recurs de l'acusació particular --representada pel mosso a qui van ferir-- reactiva el cas. Un procediment que, segons Alerta Solidària, podria provocar la paralització de resta de casos semblants, tant si hi ha hagut pronunciament del jutjat com si no.

Així ho relata Martí Majoral, membre del col·lectiu, en declaracions a TV3: "Hem tingut una obstrucció jo diria que prevaricadora perquè no ens donaven resposta a moltíssimes instàncies d'amnistia durant aquests mesos."

I continua dient que ara "entrem en una fase en què els tribunals tindran una excusa legal i vàlida per aturar-ho tot". Això passa a banda dels casos dels polítics i impacta sobre els manifestants, els independentistes de base.

El cas d'un jove condemnat per aldarulls al TC

Es tracta del cas d'un condemnat per les protestes postsentència a Girona. Un procediment pendent també de resolució que tindrà, segur, transcendència en la resta de casos.

En aquest, però, amb la vista posada al Tribunal Constitucional. El TC decideix aquests dies si assumeix aquesta causa a petició del Tribunal Suprem. Un fet que podria paralitzar l'amnistia i marcar el desenllaç de la resta d'encausats per aldarulls i atemptats a l'autoritat.

Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, ho valora així: "La fúria està sobre activistes que han exercit el dret més fonamental de tots, ja que el dret de protesta és el que permet defensar tots els altres. Per tant, s'allarga el dolor quan l'objectiu prioritari de la llei d'amnistia era acabar amb la fase de la repressió."


L’oposició al macro parc eòlic industrial marí de Roses demana al Departament de Territori informes per avaluar l'impacte

L'oposició al macro parc eòlic industrial marí de Roses demana al Departament de Territori informes per avaluar l'impacte

Insisteixen dels efectes que tindrà i apel·len a la consciència del secretari d'Acció Climàtica

Assemblea oberta opositora a l'Armentera el 20 de setembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Armentera (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 10/09/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'associació contrària al macro parc eòlic industrial marí del golf de Roses Stop Macro Parc Eòlic Marí ha enviat una carta a la consellera de Territori del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, i al secretari d'Acció Climàtica, Jordi Sargatal, demanant que es facin "els informes necessaris" per avaluar "amb rigor" de l'impacte que tindrà sobre la biodiversitat de la zona.

En la missiva, l'oposició mediambiental del territori i el golf de Roses recorda que fa temps que alerta del "greu error" que es cometrà si es tira endavant i afirma que els set projectes eòlics marins presentats "reconeixen afectacions al medi marí". "Per tant, són atemptat contra la biodiversitat que cal conservar", insisteix. Una afectació que fa extensiva a la plataforma Plemcat, que promou la Generalitat. "Existeixen alternatives per obtenir dades", diu l'entitat a Paneque i Sargatal.

Assemblea oberta opositora a l'Armentera el 20 de setembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

L'entitat Fòrum l'Escala - Empúries ha convocat, amb el lema El territori diu No! Ni PLEMCAT ni macro parc, i la participació dels Ajuntaments de l'Armentera, Sant Mori, Ventalló i Vilaür, Stop Macro Parc Eòlic Marí, IAEDEN, SOS Costa Brava i Unió de Pagesos una assemblea oberta per organitzar la lluita contra els macro parcs eòlics del golf de Roses i les línies d'alta tensió associades.

Tot`legat, amb la intensió de Salvem el golf de Roses: No al PLEMCAT, l'assemblea oberta opositora es celebrarà el divendres 20 de setembre a la Sala Nova de l'Armentera, a les 8 del vespre.


Denuncien l'Ajuntament de Puigcerdà per no salvar un gos atropellat a les vies del tren

Denuncien l'Ajuntament de Puigcerdà per no salvar un gos atropellat a les vies del tren

L'entitat FAADA denuncia que, en tres hores, no es va actuar

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 10/09/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) ha presentat una denúncia contra l'Ajuntament de Puigcerdà davant "la inacció, descoordinació i manca de protocols" per ajudar amb "urgència" un gos que va resultar ferit després de ser atropellat a les vies del tren i que va acabar morint.

Segons han explicat en un comunicat, els fets van tenir lloc el 30 de març passat, quan una persona va alertar de la presència de l'animal a la Policia Local, el qual no es podia moure del lloc per les lesions que tenia.

Tres hores més tard va passar un altre tren pel mateix lloc i el gos va morir. Des de l'entitat asseguren que, per llei, l'ajuntament ha de disposar d'un servei d'urgència de recollida i atenció veterinària.

La denúncia ha estat interposada per via administrativa i, segons han detallat des de FAADA, la Generalitat ha incoat un expedient sancionador per haver comès, presumptament, una infracció de la llei de protecció animal. Des de l'entitat afirmen que el consistori de la capital cerdana els va reconèixer que no disposen de cap protocol d'actuació en cas de trobar animals ferits.


Acte organitzat demà per l’Onze de Setembre a l’Escala perl'Assemblea Nacional Catalana i els Consells Locals de l'Escala i del Ter - Empordanetdel Consell de la República Catalana

Acte organitzat demà per l'Onze de Setembre a l'Escala per l'Assemblea Nacional Catalana i els Consells Locals de l'Escala i del Ter - Empordanet del Consell de la República Catalana

A dos quarts de dotze a la plaça de les Escoles

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà) 10/09/2024.- Acte organitzat demà per l'Onze de Setembre a l'Escala per l'Assemblea Nacional Catalana i els Consells Locals de l'Escala i del Ter - Empordanet del Consell de la República Catalana a dos quarts de dotze a la plaça de les Escoles.

L'ANC i els Consells Locals de l'Escala i del Ter - Empordanet de la República Catalana han convocat l'acte amb el lema Tornem als carrers. Independència a la plaça de les Escoles de l'Escala. Segons Canal 10 Empordà, els Grups municipals com Gent de l'Escala i Junts han apuntat que aniran a aquest acte. ERC ha anunciat que els seus regidors assistiran dos actes, l'independentista, per una banda, i l'institucional a l'ajuntament, per altra. Mentre, Alternativa per l'Escala ha anunciat que no assistirà a cap acte. I considera que l'institucional troba que no és un acte per a tots els escalencs, entenent que és massa sobiranista.

L'acte de l'ANC i Consell de la República Catalana comptarà amb presentació de l'actor Oriol Serra i amb lectura del manifest Reactivem-nos per part de Joan Hostench i Maria Solés, del Consell Local Ter - Empordanet del Consell de la República Catalana; de Max Bogerd, veí de l'Escala; Vero Martí, del Consell Local de l'Escala de la República Catalana i Montserrat Corrons, consellera de Consells Locals del Consell de la República Catalana.

L'acte acabarà amb el cant Els Segadors, a càrrec del cantautor Josep Tero, que és membre de l'ANC.


Recomanen no beure l’aigua de l’aixeta de Can Fornaca per l’urani

Recomanen no beure l'aigua de l'aixeta de Can Fornaca per l'urani

L'alcalde de Riudarenes, Josep Solé (Junts), assegura que «el que s'ha de fer és treballar en una solució definitiva, que segurament serà a llarg termini»

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Riudarenes (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 10/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Riudarenes recomana no beure l'aigua de l'aixeta al veïnat de la urbanització de Can Fornaca. El motiu d'aquest consell és degut al fet que han detectat nivells d'urani superiors al valor paramètric que recomana la Unió Europa i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 30 micrograms per litre, tot just cinc micrograms per sota dels registrats a l'aigua de la urbanització de Riudarenes. Això no obstant, des de l'Ajuntament selvatà expliquen que l'aigua de Can Fornaca no té «alta toxicitat». «Les autoritats sanitàries fan una recomanació a no ingerir-la ni fer-la servir per cuinar, però és apta per a la higiene personal i l'ús domèstic», assenyala l'ens local a través d'un comunicat.

Aquesta problemàtica envers l'aigua de Can Fornaca, segons explica l'alcalde de Riudarenes, Josep Solé (Junts), és notificada a l'Ajuntament després que l'empresa concessionària de l'aigua (Prodaisa) fes un anàlitica al dipòsit d'aigua i comuniqués la indecència al Departament de Salut de la Generalitat. «L'empresa concessionària va fer l'analítica el mes de març i va sortir que aquest paràmetre, el qual s'ha introduït aquest any, es troba 5 micrograms per litre per damunt del que recomana la Unió Europa i l'Organització Mundial de la Salut», diu Solé. «El Departament de la Generalitat es posa en contacte amb nosaltres i ens diu que tenim aquesta incidència a l'aigua i que hem de fer un comunicat perquè la gent ho sàpiga», afegeix. De la mateixa manera, el batlle explica que des de Salut li han fet saber que entrar dins dels paràmetres recomanats és un consell i que «no s'ha de complir aquest any». A més, també li han comunicat que és a la companyia d'aigua qui li toca fer les accions que corresponguin.

Des de l'empresa Prodaisa, la qual es va posar en contacte amb les veïnes i els veïns de la localitat, detallen que una vegada confirmada la incidència amb una nova analítica, es va notificar a Salut i posteriorment, «es va informar la població a través de l'aplicació estatal del SINAC i el BAN municipal on es recomana no utilitzar l'aigua per beure ni per cuinar

Valorant la solució

Actualment Prodaisa, juntament amb l'Ajuntament de Riudarenes i el Departament de Salut de la Generalitat, està «estudiant i valorant la solució més bona per eliminar o reduir la presència d'aquest paràmetre».

D'altra banda, Montserrat Ortafà, presidenta de Moviment Veïnal Reivindicatiu i Cultural de Can Fornaca, critica que des de l'Ajuntament «encara no s'ha iniciat o avaluat cap projecte per solucionar aquest tema». «La seva excusa és que no hi ha pressupost i mentrestant els veïns hem de comprar garrafes per beure, pels nostres animals i per cuinar, entre altres coses» diu Ortafà. «Tampoc fem servir l'aigua d'aixeta per netejar-nos les dents o rentar les fruites i verdures», sentencia.

Per la seva banda, l'alcalde considera que «s'ha d'anar treballant perquè amb temps es pugui resoldre aquesta incidència». «El que hem de fer és treballar en una solució definitiva, que segurament serà a llarg termini», afirma Solé.


Espelmes i cançons en record de la jove ciclista atropellada mortalment fa un any a Girona

Espelmes i cançons en record de la jove ciclista atropellada mortalment fa un any a Girona

Concentració a la cruïlla on un cotxe, amb una conductora sense carnet i sense respectar un cediu el pas, es va emportar Iris Martí Pujolràs que circulava pel carril bici

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 10/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que desenes de familiars, amics i gent coneguda van omplir dilluns al vespre la cruïlla del barri de la Devesa - Güell on just fa un any una conductora sense carnet i que es va saltar un senyal de cediu el pas va atropellar mortalment Iris Martí Pujolràs, una noia de 21 anys Girona que circulava en bicicleta pel carril bici. L'acte va consistir en una encesa d'espelmes al peu de la bicicleta blanca que hi ha el punt de l'accident, a la cruïlla entre els carrers Illa i Josep Viader. Algunes de les perones assistents portaven un cor verd al pit. Les espelmes es van col·locar al voltant del dibuix d'un arbre, formant la paraula «Iris» i allargant-se fins al punt exacte de l'accident fatal.

L'acte va incloure discursos breus. Per Mou-te en Bici, Xavier Corominas, va lamentar la lentitud de la justícia que encara no ha jutjat la conductora i va demanar a l'Ajuntament que Girona es posicioni en favor de l'ús de la bicicleta més enllà d'esdeveniments turístics. Per la família, una primera intervenció va recordar paraules d'Iris Martí que ara resten vives als cors dels amics i familiars, com la pèrdua enmig del caos, la complexitat i la incertesa. També es va recordar que la bondat, la generositat i l'amor eren trets característics d'Iris Martí i que aquests records ara són la llum que els guia. «A poc a poc regarem les llavors que vas plantar als nostres cors», va dir.

Va haver-hi un minut de silenci i més paraules en nom dels familiars pel dolor de l'absència. Hi eren presents integrants de la coral Xàntica i del Cor Maragall que van interpretar dues cançons entorn de la pau i l'amor. 

Amb l'acte acabat i el cor encongit, molts dels presents van quedar-se quiets una llarga estona sense retornar cap a casa. Van ser-hi presents l'alcalde, Lluc Salellas i Vilar, la vicealcaldessa, Gemma Geis i Carreras, el tinent d'alcaldia Quim Ayats i Bartrina i el subdelegat del Govern, Pere Parramon, entre altres.

La investigació ha permès saber que la dona que va atropellar mortalment la ciclista havia comprat mesos enrere un permís fals (en el marc de la trama «Loki»). I que després que se li retirés, es va presentar a l'examen teòric de conduir, el va suspendre, i va continuar agafant el cotxe. Actualment segueix en llibertat provisional a l'espera de judici i acusada d'homicidi imprudent i d'un delicte contra la seguretat del trànsit.

La mort de la jove va causar impacte en les diferents entitats on Iris Martí participava activament. Es van convocar concentracions per dir «prou» a la mort de més ciclistes i per demanar mesures per pacificar la ciutat.


La IX Escola d'Estiu Walter Benjamin es clou amb èxit a Portbou

La IX Escola d'Estiu Walter Benjamin es clou amb èxit a Portbou

Dels actes de cloenda destaca la presentació de la traducció al català dels 'Sonets' escrits per l'escriptor i pensador alemany

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) 10/09/2024.- Segons EMPORDA.INFO, la IX Escola d'Estiu Walter Benjamin a Portbou ha abaixat el teló amb èxit aquest cap de setmana passat, omplint les 74 cadires que disposa la biblioteca que porta el seu nom. La proposta és promoguda per l'associació Passatges de Cultura Contemporània i la Fundació Angelus Novus amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Girona.

Els actes de cloenda, celebrats el diumenge 8 de setembre, van ser diversos. El primer va ser la presentació de la primera traducció al català dels Sonets escrits per l'escriptor i pensador alemany Walter Benjamin. La Fundació Angelus Novus és l'editora del llibre amb Edicions del Reremús.

El traductor del llibre, el jove Arnau Ferre Samon, va destacar la dificultat de traslladar una forma clàssica i rígida amb poques terminacions en alemanys, com és el Sonet a la llengua catalana i que ha mirat de respectar la literalitat del contingut, però al mateix temps, l'alè poètic. Claudia Kálasz va posar en relleu la tasca d'Arnau Ferre en els aspectes formals, tècnics i emotius que aquest traductor ha resolt magníficament, i Marc Sagnol, autor del pròleg, ha posat en context el moment que Walter Benjamin escriu aquests sonets en memòria del seu amic i poeta Fritz Heinle, que se suïcidà amb gas amb la seva parella Rika Seligson davant l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la redescoberta d'aquests poemes que havien quedat ocults fins que els descobrí Georg Agamben a la Biblioteca Nacional. També va destacar que el fet traducció al català d'aquests sonets no és un fet local, sinó de valor universal en la interpretació i difusió de l'obra de Benjamin.

Més actes

Tot seguit es va fer un recital poètic, al cementiri, que va esdevenir un homenatge de poetes catalans al filòsof. Va comptar amb poemes de Vicenç Altaió, Dolors MIquel, Carles Duarte, Vicenç Llorca, Magí Sunyer i Enric Umbert escrits per a l'ocasió, i també amb un poema de Montserrat Vayreda, escrit el 1991 i del poeta Jordi Carrió que morí el 2017. Es van afegir els coneguts poemes de Bertolt Brecht i Volker Braun dedicats a Benjamin.

Més tard es va llegir el Manifest de la IX Escola d'Estiu reivindicant la figura de Walter Benjamin com un lluitador des de la cultura que els polítics semblen volen instrumentalitzar per justificar les seves polítiques de memòria.

L'acte va ser guiat per Cari Oriol Serres i es va cloure al cementiri amb el cant de la soprano de Portbou Rosa Maria Hoces, acompanyada al violoncel pel jove Cesc Corominas. Van interpretar i cantar Damunt de tu només les flors, d'Eduard Toldrà i en alemany Wie Melodien zieht es mir de Brahms. Una pluja de pètals de rosa vermella sobre la tomba simbòlica de Walter Benjamin va cloure l'emotiu acte, seguit per una seixantena de persones.



Marxes de torxes a les comarques gironines prèvies a l’Onze de Setembre

Marxes de torxes a les comarques gironines prèvies a l'Onze de Setembre

Hi ha un mínim d'una desena de convocatòries a les comarques gironines de cara a la vigília de la Diada de demà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 10/09/2024.- Llegim al diari El Punt Avui que les flames de les marxes de torxes promogudes i consolidades en els darrers anys per Òmnium Cultural s'han repartit entre altres entitats, com ara l'Assemblea Nacional Catalana i els Consells Locals de la República Catalana, que han fet públiques un mínim d'una desena de convocatòries a les comarques gironines de cara a la vigília de la Diada de demà. Enguany, després de setze edicions, només interrompudes per la pandèmia, no n'hi haurà a la ciutat de Girona, en bona part a causa de la manca de junta directiva d'Òmnium Gironès, que s'arrossega des de la primavera. Per contra, però, fonts de l'ANC destaquen que es consolida l'alternativa de Salt, on la Coordinadora d'Entitats Independentistes ha convocat les i els participants a la plaça de la Llibertat (20.30 h) per arribar fins a la plaça 1 d'Octubre, on oferiran una actuació amb Miquel B. Costabella i rom cremat al final del recorregut. Al Gironès, a Cassà també hi haurà recorregut, des de la plaça Sant Pere (21.30 h).

Hi ha marxes convocades, igualment, als tres municipis de la Selva marítima: a Lloret -21 h, des de sa Calavera-, Tossa -a la mateixa hora a l'Església Vella- i Blanes (22 h), des de l'ajuntament. A Anglès, l'inici serà a les 21 h a la plaça Catalunya.

A l'Alt Empordà, destaquen dues convocatòries en poblacions del litoral: el Port de la Selva (20.30 h), a l'aparcament del Far, i Castelló d'Empúries, una hora més tard amb sortida des de la Casa Gran.

A Begur, cap a la mitjanit

Entre els municipis que resisteixen, també hi ha Sant Feliu de Guíxols, on el punt d'inici torna a ser el Salvament (21.30 h), cap al passeig del Mar, i els quatre euros de cada torxa van a la caixa de solidaritat. La Bisbal consolida la convocatòria a la plaça del Castell (21 h), amb lectura del manifest a la plaça Llibertat. I a Begur faran la marxa més tardana (23.30 h), de l'Ajuntament fins a dalt del castell.


dilluns, 9 de setembre del 2024

L’Agenda Llatinoamericana 2025 se centra en la noviolència i la joventut

L'Agenda Llatinoamericana 2025 se centra en la noviolència i la joventut

Per tal d'acostar-se als més joves, a banda de les edicions habituals en paper també es farà un podcast, píndoles audiovisuals i un concurs a TikTok

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 09/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que Noviolència activa i joventuts. Construint Cultura de Pau és el lema de l'Agenda Llatinoamericana Mundial per al 2025, que vol visibilitzar la lluita noviolenta i dirigir-se sobretot a les generacions més joves. Per fer-ho, a banda dels canals de difusió tradicionals, com ara l'Agenda i el Calendari Solidari, la comissió també farà enguany difusió a través de canals que serveixin per acostar-se als més joves, com la xarxa social Tik Tok, un podcast o petits vídeos d'un minut i mig de durada. La campanya de difusió de l'Agenda -que és a nivell de Catalunya- començarà aquest mes de setembre a Mataró, però un dels moments més importants serà el dia 5 d'octubre, quan s'organitzarà, com és habitual, una jornada de reflexió sobre alguns dels articles a la seu de Càritas a Girona. Així ho han explicat tres dels membres de la comissió impulsora de l'Agenda: el seu coordinador, Jordi Planas, Llorenç Carreras, que s'encarregarà de la difusió entre els més joves, i Miquel Güell, que s'ha responsabilitzat de l'actualització dels mapes i dades.

Ja s'han editat 1.300 exemplars en català i 1.300 més en castellà de l'Agenda. Enguany, però, també s'han editat 150 llibres (amb la previsió de fer-ne més) amb els textos de l'Agenda però sense tota la part de calendari, per tal de fer-ho més portable. Amb els temes de la noviolència i la joventut, l'objectiu que es plantegen enguany dels promotors de l'Agenda és «elevar la veu davant la imparable i violenta carrera pel control de territoris, de recursos i de poder que amenaça la vida al planeta», segons es pot llegir en el text introductori. Per aconseguir-ho, fan una crida a la ciutadania per fer una resistència «urgent i improrrogable» a través d'una acció no violenta i activa, com per exemple a través de vagues o del rebuig a determinats consums.

L'Agenda, doncs, pretén visibilitzar els que ja lluiten noviolentament, i els seus promotors volen que s'utilitzi «per a formar, organitzar i mobilitzar» cada comunitat d'acord amb la resta del planeta.

I per aconseguir aquests objectius, un dels públics clau seran els joves. Per això, els promotors de l'Agenda volen arribar especialment a ells. Per fer-ho, expliquen Jordi Planas i Llorenç Carreras, han apostat pel format audiovisual, amb l'edició de «píndoles» breus en format vídeo per tal d'abordar diferents temes. També tenen previst fer un podcast mensual on es recullin les principals activitats de cada mes, així com organitzar un concurs a TikTok per tal d'animar els joves a participar-hi. I és que, segons subratllen, hi ha joves que ja estan molt motivats, però en canvi n'hi ha d'altres a qui els costa més d'arribar.

L'Agenda està dividida en tres grans apartats: Veure, Jutjar/Somiar i Actuar. Com és habitual, entre els articles d'enguany n'hi ha uns quants que han estat elaborats per persones vinculades a les comarques gironines: l'ex-alcalde d'Arbúcies, Jaume Soler, que ha escrit sobre Noviolència i antiimperialisme; Enric Cassú, amb el text Eines per refer el futur: decreixement i renaturalització; Julissa Semino, autora d'Una mirada al desafiament de la joventut i el treball; Mireia Tordera, amb Dones amb cor de pau; el jove colombià arrelat a Blanes Francisco Javier Vera, que ha escrit sobre Ecoesperança, l'oportunitat de la nostra generació, o Raymond Jean Julien Charles, que parla de la Violència persistent a Haití.

D'altra banda, s'han editat també 2.000 exemplars del ja tradicional Calendari Solidari, que enguany té com a protagonistes dones com la cooperant Emma Igual, morta pels russos a la guerra d'Ucraïna, l'artista Núria Feliu o la periodista russa assassinada Anna Politkóvskaia, entre altres. A més, també s'ha reeditat el cartell amb el discurs final d'El Gran Dictador, de Charles Chaplin, i des de l'Agenda han col·laborat amb les auques en homenatge a Joan Alsina (coincidint amb els 50 anys del cop d'Estat a Xile) i Joaquim Vallmajó, elaborada per nens de l'escola de Navata.

El ritme de desenvolupament humà s'alenteix arreu del planeta

Entre els materials complementaris que s'han editat amb l'Agenda Llatinoamericana de 2025 hi ha una actualització del Mapa de Peters, que mostra la grandària real de tots els països en relació amb els altres i ajusta la importància geogràfica dels països del Sud. A més, també inclou les dades de l'índex de desenvolupament humà. El lema d'aquesta edició és Sortir de l'estancament.

Segons assenyala Miquel Güell, que és qui s'ha encarregat d'actualitzar les dades, han pogut constatar que, a partir de 2020, es va produir una davallada en el desenvolupament humà dels països arran de la pandèmia, i fins aquest 2024 no s'han recuperat els nivell d'abans de la covid-19. Ara, però, existeixen dos nous problemes: per una banda, el ritme de desenvolupament és inferior -«és a dir, la humanitat millora el seu desenvolupament de manera més lenta», explica Güell-, i per l'altra, cada cop hi ha més desigualtats dins dels propis països: els rics són més rics i els pobres més pobres. Per exemple, als Estats Units, gairebé el 40% del PIB està en mans d'un 10% de la població.

Més enllà d'aquest Mapa de Peters, que s'edita de forma independent, el llibre i l'Agenda també inclouen un mapa dels conflictes bèl·lics que hi ha arreu del món, elaborat per l'Escola de Cultura de Pau. El mapa indica que en aquests moments hi ha 36 conflictes bèl·lics actius al planeta, 23 dels quals són d'alta intensitat: és a dir, que generen més de mil morts anuals. Hi ha, a més, 114 conflictes latents. Tot plegat genera uns 100 milions de desplaçats arreu del món. I, segons adverteix Güell, lluny de descendir, els conflictes armats estan augmentant al planeta, sobretot els d'alta intensitat, i ja ens trobem en xifres similars a les de la Guerra Freda. A més, adverteix que molts països estan fent negoci amb aquests conflictes a través de la venda d'armes, com per exemple els Estats Units.

Tot i això, com a dada per l'esperança, el mapa també assenyala que actualment hi ha oberts 45 processos de negociació i de pau.


Es continua lluitant contra el Pla que afecta els Jardins Rubió i Tudurí, de Calella de Palafrugell

Es continua lluitant contra el Pla que afecta els Jardins Rubió i Tudurí, de Calella de Palafrugell

Aquest juliol passat s'han presentat al•legacions al Pla de Millora Urbana (PMU) que afectaria i invaïria part del jardí protegit per les edificacions projectades, desfigurant-lo i provocant un impacte visual i paisatgístic molt crític

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 09/09/2024.- Amb el títol de continuem lluitant contra el Pla que afecta els Jardins Rubió i Tudurí SOS Costa Brava ha fet públic un escrit. Salvem el Golfet i SOS Palafrugell, que formen part de SOS Costa Brava, continuen la batalla per preservar els Jardins Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell.

Aquest juliol passat s'han presentat al·legacions al Pla de Millora Urbana (PMU) que afectaria i invaïria part del jardí protegit per les edificacions projectades, desfigurant-lo i provocant un impacte visual i paisatgístic molt crític.

Les entitats defensen que l'estudi d'impacte i integració paisatgística resulta insuficient: no s'exploren alternatives reals i viables, alhora que dues de les tres presentades són inviables al no ajustar-se als criteris del Departament de Cultura de la Generalitat de respecte als elements catalogats.

Així, a més de formular oposició al PMU, es demana rectificar l'alineació del nou edifici per tal que no afecti els jardins, així com deixar sense efecte l'increment d'una planta d'alçada, no afectar la imatge de l'edifici preexistent protegit i exigir cessions d'espais lliures, zones verdes i equipaments.

Alhora es demana completar la documentació tècnica del Pla i s'exigeixen alternatives d'ordenació amb menor edificació i volumentria.


diumenge, 8 de setembre del 2024

Assemblea oberta opositora a l’Armentera el 20 desetembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

Assemblea oberta opositora a l'Armentera el 20 de setembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

Han convocat, amb el lema El territori diu No! Ni PLEMCAT ni macro parc, els Ajuntaments de l'Armentera, Sant Mori, Ventalló i Vilaür, Stop Macro Parc Eòlic Marí, IAEDEN, SOS Costa Brava i Unió de Pagesos una assemblea oberta per organitzar la lluita contra els macro parcs eòlics del golf de Roses i les línies d'alta tensió associades

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Armentera (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 08/09/2024.- Han convocat, amb el lema El territori diu No! Ni PLEMCAT ni macro parc, els Ajuntaments de l'Armentera, Sant Mori, Ventalló i Vilaür, Stop Macro Parc Eòlic Marí, IAEDEN, SOS Costa Brava i Unió de Pagesos una assemblea oberta per organitzar la lluita contra els macro parcs eòlics del golf de Roses i les línies d'alta tensió associades.

Tot`legat, amb la intensió de Salvem el golf de Roses: No al PLEMCAT, l'assemblea oberta opositora es celebrarà el divendres 20 de setembre a la Sala Nova de l'Armentera, a les 8 del vespre.

Paneque, consellera de Territori, diu que impulsaran la plataforma d'assaig d'eòlica marina al golf de Roses "amb la màxima urgència"

Segons EMPORDA.INFO, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del nou govern de la Generalitat (PSC-PSOE), Sílvia Paneque, diu que impulsaran la plataforma d'assaig d'eòlica marina PLEMCAT, prevista al golf de Roses "amb la màxima urgència". En una entrevista a Ràdio Girona, Paneque ha recordat que sempre han "defensat" la necessitat de fer possible la instal·lació d'aerogeneradors en aquesta zona i que el compromís amb el PLEMCAT es manté. En aquest sentit, la consellera ha afirmat que l'espai es pot convertir en una plataforma d'experimentació i ha insistit en la importància de tenir "dades" de cares a la futura implantació de parcs eòlics comercials.


dissabte, 7 de setembre del 2024

La Marxa dels Vigatans enceta els actes de la Diada 2024

La Marxa dels Vigatans enceta els actes de la Diada 2024

La festa reivindica necessitat de recuperar les llibertats nacionals i commemora els fets del 1714

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 07/09/2024.- Llegim a VilaWeb que la Marxa dels Vigatans, que es va fer ahir a Vic, reivindica d'ençà de l'any 2003 la necessitat de recuperar les llibertats nacionals, celebra la Diada Nacional de Catalunya a la comarca d'Osona i commemora els fets del 1714. És una de les desenes de marxes de torxes per la independència que se solen fer la vigília de la diada de l'Onze de Setembre. En el cas de Vic, es fa en commemoració del suport de la ciutat a l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió.

Els actes van començar ahir a les 21.00 amb la concentració de columnes a la plaça Major i més tard van començar la marxa fins a la plaça de la Catedral, on es va fer l'acte central. En el muntatge, que recrea històricament el període històric entre els fets del 1705 i el setge del 1714, també hi van participar uns quants artistes i disciplines, entre els quals, Arnau Tordera, d'Obeses. Enguany, s'ha homenatjat Xavier Roviró, mestre i folklorista, i l'infant Abril Villanueva-

La Marxa dels Vigatans va néixer amb la voluntat de renovar i impulsar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya a la comarca d'Osona, recordar els fets de 1714 i reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Aquest projecte és organitzat per la Comissió 11 de Setembre, de la qual Òmnium Cultural forma part. Amb els anys, la marxa ha evolucionat de la tradicional marxa de torxes cap a un model més participatiu, innovador i contemporani i, no obstant això, continua estretament vinculada als fets històrics de la comarca i conserva els objectius fundacionals de transversalitat generacional, cultural i ideològica.

Marxes de torxes al Nord-est de Catalunya

Bellver de Cerdanya: 10 de setembre, a les 20.30 h a la plaça Sant RocAlella: 10 de setembre, a les 20 h a Can Lleonart

Artés: 10 de setembre, a les 20.30 h davant de l'Ajuntamen

Cardedeu: 10 de setembre, a les 22 h, a la plaça de Sant Corneli

Anglès: 10 de setembre, a les 21 h a la plaça Catalunya

Blanes: 10 de setembre, a les 22 h des de l'Ajuntament

Begur:: 10 de setembre, a les 23.30 h a la plaça de la Vila

La Bisbal d'Empordà: 10 de setembre, a les 21 h a la plaça del Castell

Cassà de la Selva: 10 de setembre, a les 21.30 h a la plaça de Sant Pere

Castelló d'Empúries: 10 de setembre, a les 21.30 h a la Casa Gran

Lloret de Mar: 10 de setembre, a les 20.30 h a la roca d'en Maig

El Port de la Selva: 10 de setembre, a les 20.30 h a l'aparcament del Far

Salt: 10 de setembre, a les 20.30 h a la plaça de la Llibertat

Tossa de Mar: 10 de setembre, a les 21 h a l'Església Vella.


Manifestacions a Perpinyà i 150 ciutats de l’Estatfrancès contra el nomenament de Barnier com a primer ministre

Manifestacions a Perpinyà i 150 ciutats de l'Estat francès contra el nomenament de Barnier com a primer ministre

A Perpinyà s'ha aplegat unes set-centes persones aquesta tarda davant la prefectura

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Pla del Rosselló, Rosselló) 07/09/2024.- Llegim a VilaWeb que milers de persones han participat en cent cinquanta manifestacions a tot l'Estat francès per protestar pel nomenament del conservador Michel Barnier com a primer ministre del Govern, malgrat la victòria del Nou Front Popular en les darreres eleccions legislatives.

A les manifestacions hi han participat moltes personalitats de la coalició del Nou Front Popular, inclosa la seva figura més visible, el dirigent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que ha anunciat que el seu partit donaria suport a la moció de censura presentada contra el president Emmanuel Macron pel nomenament de Barnier.

"Passi què passi, votarem a favor de la censura d'aquest govern a l'Assemblea Nacional", ha promès Mélenchon en un discurs durant la manifestació a París, on la concentració ha estat convocada per denunciar el "cop antidemocràtic" de Macron. "I desafiem tots els xerraires que han vingut a enganyar-los perquè no votin a favor d'aquesta censura. I especialment aquells que es diuen representants del rebuig al sistema i que són en realitat la seva assegurança de vida més constant. Parlo del Rassemblement National", ha comentat. Per Mélenchon, "no hi ha res per sobre del poble sobirà, ni un monarca, ni més llei que la que emana del poble".

Organitzacions juvenils com ara la Unió d'Estudiants i la Unió d'Escoles Secundàries han convocat les protestes a tot l'Hexàgon amb el suport de la França Insubmisa, els verds, el Partit Comunista Francès, el Nou Partit Anticapitalista i Generacions, és a dir, tot el Nou Front Popular menys el Partit Socialista. També s'hi han afegit uns quants sindicats i organitzacions civils, com ara Attac.

"El nomenament de Michel Barnier és una doble negació del resultat de les eleccions […]. Mobilitzem-nos per la democràcia i per la nostra dignitat", ha apel•lat el coordinador de la França Insubmisa, Manuel Bompard.

A Perpinyà, també hi ha hagut una manifestació contra Macron i el nomenament de Barnier, que ha aplegat unes set-centes persones aquesta tarda davant la prefectura.


Activitats de la setmana del 9 al 15 de setembre de 2024 a l'anònims

 
LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS D'AHIR I AVUI
El poble és qui més ordena
Amb Raquel Varela, Historiadora, professora universitària i investigadora, especialitzada en la història de la Revolució de Portugal
 i en la història de les revolucions del segle XX.
Dimarts, 10 de setembre de 2024 a les 19 hores


Raquel Varela

1978, Cascaes (Portugal)

Historiadora, professora universitària i investigadora, especialitzada en la història de la Revolució de Portugal i en la història de les revolucions del segle XX. Ha publicat o editat més de 40 llibres, entre uns altres, Història do Povo na Revolução Portuguesa 1974-75 (2014), Breu Història d'Europa (2018) i Breu Història de Portugal (2023). Participa en programes de ràdio i televisió i és guionista de documentals. Ha rebut diversos premis, entre els quals el de l'Associació Iberoamericana de Comunicació/Universitat d'Oviedo, Espanya, per la seva contribució a la història global dels moviments obrers i socials. El 2020 va ser la primera beneficiària de la beca de recerca Simone Weil. És presidenta de l'Observatori de les Condicions de Vida i de Treball de Portugal.

-----------------------------------


 

 Anarquisme i/o alliberament nacional

Amb Carlos Taibo i Ricard de Vargas Golarons

dissabte, 14 de setembre de 2024 a les 18 hores




Em sembla que el caràcter purament nacionalista dels moviments d'emancipació nacional és inexistent. Sempre hi ha motius econòmics, o bé és la llibertat i el respecte a l'individu el que cal salvaguardar. La nostra tasca hauria de ser la de fer aparèixer els problemes econòmics. Crec a més després d'haver-hi, reflexionat llargament que el fracàs dels moviments nacionals a Polònia, Finlàndia, Irlanda, etc. La dificultat principal provingué que els caps del moviment, grans propietaris, igual que els anglesos, van buidar de contingut social el moviment d'emancipació nacional En tots els llocs on l'home es rebel·la contra l'opressió individual, econòmica, estatal, religiosa i sobretot nacional, el nostre deure és estar al seu costat. Piotr Kropotkin en una carta de data 11 de maig de 1897 sobre la qüestió irlandesa.


                                                                                ★ anònims

                                                                 /// cerveses, menjars i pensars ///

                                                                         Ricomà 57 08401 Granollers

                                                                              Tel. 93 860 07 89


divendres, 6 de setembre del 2024

Assemblea per agafar forces per defensar el parc Jordi Vilamitjana de Girona

Assemblea per agafar forces per defensar el parc Jordi Vilamitjana de Girona

El presents analitzen i marquen quina seria l'afectació real de la possible construcció d'habitatges lligats al desenvolupament del nou Trueta

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 06/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que s'ha celebrat una assemblea veïnal al parc Jordi Vilamitjana de Girona per agafar forces i preparar més accions de defensa del paratge afectat, de retruc, per la futura construcció del campus de salut i el nou hospital Josep Trueta. Les i els assistents han analitzat, aquest divendres, com s'ha arribat a la situació que podria provocar «la desaparició» del parc per construir-hi habitatges, tenint en compte a més, que tot el que afecta al futur campus està pràcticament ubicat en terme municipal de Salt, segons els organitzadors de la trobada, una plataforma que inclou les associacions de veïns de Can Gibert del Pla i de Santa Eugènia. 

A continuació s'ha fet un replanteig sobre el terreny per veure quina seria l'afectació real, que podria suposar eliminar pràcticament tots els arbres. Es va marcar i delimitar la superfície exacta amb senyals.

Segons els organitzadors la idea era ensenyar als assistents la realitat de la proposta que fan les institucions i que «suposa «una presa de pèl». Segons l'Ajuntament la proposta urbanística duplica la superfície de l'actual parc de Jordi Vilamitjana i Pujol i es passa dels 22.620 m2 de parc actuals als 51.420 m2. Segons el projecte per ubicar el campus de salut i el nou Trueta a prop de l'Hospital Santa Caterina, en l'espai que actualment ocupa el parc de Jordi Vilamitjana s'hi situaria una zona residencial, amb uns 350 pisos, dels quals un 40% d'habitatges de protecció oficial, i amb comerços.

L'operació, serviria, en part per compensar els propietaris de dos masos afectats per tot el projecte. Ambdós però no són favorables a aquest plantejament tal com està definit.


Una veïna de Ripoll denunciada per penjar el cartell vetat de la festa major

Una veïna de Ripoll denunciada per penjar el cartell vetat de la festa major

És una sanció administrativa per incomplir l'ordenança de civisme

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 06/09/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'enganxada reivindicativa amb els cartells vetats durant la festa major de Ripoll compta amb almenys una sancionada. I no serà l'única perquè l'Ajuntament, governat per l'extrema dreta, ha confirmat que se n'han posat més, sense donar més detalls.

El motiu pel qual s'ha iniciat el procés de la sanció administrativa és haver incomplert d'ordenança de civisme. Segons publica el 9Nou i ha confirmat aquesta agència, la persona denunciada és Carme Brugarola, escriptora, membre d'Unitat contra el Feixisme i Racisme Osona - Ripollès i també ex-regidora d'ICV, que ho interpreta com un gest de "persecució política". Ara té deu dies per presentar al·legacions.

Segons consta a la notificació que li ha arribat, se l'acusa d'haver "embrutat i deslluït edificis públics o privats" i "col·locar cartells o propaganda fora dels llocs habilitats". També se l'informa que els fets descrits poden comportar sancions que van dels 750 euros fins als 3.000 euros segons la gravetat.

Brugarola es mostra indignada. En declaracions a l'agència, subratlla que el que va fer "no és cap delicte perquè s'emmarca en la llibertat d'expressió". També diu que van penjar els cartells en punts on habitualment ja n'hi ha d'altres.

S'espera que en els pròxims dies arribin més notificacions a altres ciutadans denunciats pels mateixos motius.

La polèmica es va originar quan l'alcaldessa, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), va vetar el cartell escollit per un jurat professional perquè hi havia una dona amb un vel. L'autora del cartell, Ivonne Navarro, va explicar que l'alcaldessa li havia demanat que eliminés la figura femenina i que ella s'hi va negar perquè el cartell volia expressar la multiculturalitat a Ripoll i la visió inclusiva de la vila amb un cartell molt colorista.

A partir d'aquí, l'obra es va convertir en un símbol de protesta que va acabar amb una enganxada popular per tota la vila i una performance el dia del pregó amb el cartell en tela de grans dimensions.