dilluns, 14 de juny de 2021

Les persones ingressades per covid-19 creixen per segon dia consecutiu a la Regió Sanitària de Girona, on ha mort una de les pacients

Les persones ingressades per covid-19 creixen per segon dia consecutiu a la Regió Sanitària de Girona, on ha mort una de les pacients 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, El Port de la Selva (354), Salt (274), Cadaqués (232), Cassà de la Selva (223), l'Escala (194), Viladamat (184), Lloret de Mar (183), Amer (175), Olot (170), Vidreres (148), la Bisbal d'Empordà (134), Castelló d'Empúries (120), Santa Coloma de Farners (110), Girona (107) i Roses (100) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 353.730 persones (1.747 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 198.236 persones (83 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL El Port de la Selva (Cap de Creus/Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 14/06/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona ha mort una persona de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.142 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.148 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 534 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 75.690 contagis, 43 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,90 i baixa una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,94 i es queda igual que ahir. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 82 sobre 100, dins el risc moderat. Ahir l'índex es trobava en 86, baixa 4 punts . Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 84 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 353.730 persones (1.747 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 198.236 persones (83 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, El Port de la Selva (354), Salt (274), Cadaqués (232), Cassà de la Selva (223), l'Escala (194), Viladamat (184), Lloret de Mar (183), Amer (175), Olot (170), Vidreres (148), la Bisbal d'Empordà (134), Castelló d'Empúries (120), Santa Coloma de Farners (110), Girona (107), Roses (100), Sant Climent Sescebes (92), Sant Hilari Sacalm (91), Blanes (83), Sant Miquel de Fluvià (57), Ripoll (57), Torroella de Montgrí (50), Palamós (51), Begur (66), Bellcaire d'Empordà (62), Banyoles (57), Albons (56), Figueres (51), Calonge (47), Vilafant (47), Sant Feliu de Guíxols (42), Palafrugell (31), Maçanet de la Selva (31), Puigcerdà (28), la Jonquera (27). Campdevànol (14), Llagostera (11), Llançà (9), Celrà (6) i Arbúcies (3).  

Hi ha 61 persones hospitalitzades (4 més que ahir) de les quals 14 són a l'UCI (una menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut ha declarat 182 nous casos de covid-19 confirmats per PCR o TA en les darreres 24 hores i quatre morts. Això eleva el total de casos en tota la pandèmia de covid-19 a 635.233 i les defuncions a 22.228, segons el darrer balanç del Departament. 

En paral·lel, les persones ingressades a planta són 539, 24 més, i hi ha un crític menys a l'UCI (180). Pel que fa la velocitat de propagació, l'Rt, es manté en 0,94, mentre que el risc de rebrot baixa en dos punts, fins a 84. La incidència acumulada a 14 dies també es redueix, mantenint-se per sota de 100. Passa de 92,82 a 90,18. El 3,45% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. 


Gregorio Muñoz Cuevas

Necrològica de Gregorio Muñoz Cuevas apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 25 de gener de 1994

Necrològica de Gregorio Muñoz Cuevas apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 25 de gener de 1994



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 de juny de 1910 neix a Logroño (La Rioja) l'anarcosindicalista Gregorio Muñoz Cuevas 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Gregorio Muñoz Cuevas: El 14 de juny de 1910 neix a Logroño (La Rioja, La Rioja) l'anarcosindicalista Gregorio Muñoz Cuevas. El seu pare es deia Victoriano Muñoz i la seva mare, Vicenta Cuevas.  

Quan era molt jove, emigrà a Madrid (Madrid. Castella la Nova).  

Obrer impressor, milità en el Sindicat d'Arts Gràfiques de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i fou dipositari de la major part de les revistes anarquistes publicades a la Península.  

Durant la Guerra Civil fou tinent de Transmissions.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

Quan s'instal·là a Montluçon (Alèir, Alvèrnia, Occitània) fou secretari i delegat de Propaganda de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i en diverses ocasions secretari administrador de la Comissió de Relacions del Nucli de la CNT-AIT en l'Exili del Massís Central, representant el seu sindicat en nombrosos plens cenetistes comarcals.  

Els darrers anys milità en el Sindicat d'Oficis Varis local de la Regional Exterior de la CNT-AIT. 

Es guanyà la vida fent d'electricista i un dia que reclamà al patró el perquè cobrava menys que els altres obrers, aquest li contestà que perquè no tenia el Certificat d'Aptitud Professional (CAP) i, amb més de cinquanta anys, es matriculà a l'Institut Politècnic de Montluçon, on obtingué el seu CAP.  

Fou un expert escaquista, filatèlic i humorista del llenguatge. La seva companya fou África Hoyos.  

Gregorio Muñoz Cuevas va morir l'1 de gener de 1994 a l'Hospital de Desertinas (Alèir, Alvèrnia, Occitània). 


Nova agressió capitalista al massís del Montgrí, autoritzada per la Generalitat

Nova agressió capitalista al massís del Montgrí 

Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat la represa d'activitat amb condicions 

L'Ajuntament d'Ullà dona llum verda al canvi de titularitat de la pedrera del Mas Blanc, tancada judicialment des de l'any 2012 

Volen ampliar durant anys el terrible tall a la muntanya d'Ullà, una ferida al massís del Montgrí 

Durant anys hi ha hagut una forta oposició popular al territori contra l'existència d'aquesta pedrera, considerada insosteible  

Àrids Bofill l'assumeix, en règim de lloguer, per extreure'n pedra  

El procés s'allargarà un mínim de deu anys, ja que l'empresa afirma que hi haurà "una explotació extractiva durant 5 o 6 anys per acabar de fer el forat" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ullà (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 14/06/2021.- Malgrat l'oposició popular al territori torna l'activitat en la ferida de la muntanya d'Ullà, al Mas Blanc del massís del Montgrí. L'extracció de roca calcària del Montgrí al Mas Blanc, entre altres queixes opositores cal destacar la destrucció, sense sancions de la Generalitat, d'importants elements patrimonials arqueològics, com el conegut jaciment del paleolític inferior de la cavitat del Mas Blanc i fins i tot la retallada de la muntanya dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), que és mont públic i ara Parc Natural, on hi havia fins aleshores dos grans túmuls funeraris prehistòrics, amb escampada de fragments de ceràmica a mà al seu entorn, que consten amb el document de l'any 881 amb el nom d'Arca a Purtos (Ullà, Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), en un plet entre el bisbe de Girona i el comte d'Empúries. 

A la base de la pedrera del Mas Blanc hi passa l'antiga via Heraclea, que puja pel coll de Purtos (documentat l'any 881), coneguda amb el nom de Camí d'Empúries. 

La pedrera d'Ullà, tancada el 2012, tornarà a l'activitat 

Llegim al diari El Punt Avui que la pedrera del Mas Blanc, situada al terme d'Ullà i a cavall de Bellcaire i els límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, podria recuperar l'activitat aviat. Tancada el 2012, arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que n'ordenava la clausura i la restauració, ara l'antiga titular, Cementos Portland Valderrivas SA, ha sol·licitat traspassar-ne la titularitat a Àrids Bofill SA, perquè culmini el procés en un mínim de 10 anys. 

L'Ajuntament d'Ullà ha aprovat la llicència ambiental per al traspàs de l'activitat, en règim de lloguer. L'informe que el Consistori ha demanat a la Diputació de Girona conclou que Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha autoritzat la represa d'activitat amb condicions, enfocades a minimitzar l'impacte de la instal·lació sobre vials tallats --l'antic camí romà d'Empúries-- i l'adequació dels passos veïnals per on transitaran els vehicles pesants; la canalització d'aigües que ara desguassen en camps o la integració paisatgística, a banda d'assegurar la restauració paisatgística del clot, que s'endinsa en el Parc Natural del Montgrí, i renovar el conveni amb l'Ajuntament d'Ullà. 

L'alcalde d'Ullà, Josep López (PSC), defensa el cànon de 20 cèntims d'euro per tona de runa o àrid extret, signat el 2007 i que s'hauria d'actualitzar. A banda de les tasques de restauració, López creu que els recursos es poden aprofitar "per a altres polítiques ambientals i socials al municipi". 

Activitat extractiva  

L'informe jurídic de la Diputació de Girona dictamina que el Consistori d'Ullà ha de donar llum verd a la represa d'activitat de dipòsit controlat de runes, matxuqueig d'àrids i elaboració de morter sec i formigó, tot i que des d'Àrids Bofill, Carles Vendrell explicava dijous que prescindiran de la trituració i molta de la pedra calcària in situ i la traslladaran en brut a la planta que exploten a Regencós (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona). Malgrat això, Vendrell explicava que per a la correcta restauració encara cal "una explotació extractiva durant 5 o 6 anys per acabar de fer el forat" i fer caure "argiles per impermeabilitzar la zona de dipòsit". La maquinària fixa pesant, en canvi, feta malbé pels saquejos de fil de coure i obsoleta per la corrosió després d'una dècada aturada, s'ha de desmantellar.  

La represa de l'activitat neguiteja la gent de la zona més propera d'Ullà i els del municipi veí de Bellcaire 

La represa de l'activitat neguiteja la gent de la zona més propera d'Ullà i els del municipi veí de Bellcaire (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), queixosos pel trànsit de camions i les voladures. I també pels possibles impactes al Parc Natural del Montgrí. 

L'Ajuntament d'Ullà guanyarà euros amb l'activitat   

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, ara l'Ajuntament d'Ullà ha donat llum verda al canvi de titularitat de la pedrera de l'empresa Prebesec a Àrids Bofill. Des del Consistori diuen que aquesta decisió "facilitarà la restauració i reforestació d'aquest espai i destaquen que el nou conveni signat amb la nova companyia preveu un benefici econòmic per al municipi". El decret d'Alcaldia preveu que hi hagi un cànon fix cada any que s'haurà d'abonar, i un de variable que anirà a raó de 0,20 euros per tona de runa que s'entri a la instal·lació. Uns euros que des del Consistori s'afirma que ·revertiran en polítiques ambientals i socials" a Ullà. A banda, el nou acord estipula que la Generalitat vetllarà pel compliment del programa de restauració de la pedrera, doncs supervisarà les tasques de reforestació arbustiva, arbòria i herbàcia dels espais lliures, mitjançant inspeccions. I que l'empresa haurà de recuperar per a ús públic el tram del Camí d'Empúries situat dins d'una parcel·la; haurà de reconduir les aigües de l'explotació al sistema de sanejament municipal i evitar que vagin als camps de conreu i la millora del vial d'accés a la pedrera, amb uns mínims d'amplada, vorals, senyalització vertical i horitzontal i la integració paisatgística de les edificacions existents, i assegurar el compliment del conveni de col·laboració econòmica amb Presebec de l'any 2017. 


diumenge, 13 de juny de 2021

El risc de rebrot de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona iguala el valor mig del Principat de Catalunya, ha mort una persona de les pacients i hi ha 43 casos nous

El risc de rebrot de covid-19 a la Regió Sanitària de Girona iguala el valor mig del Principat de Catalunya, ha mort una persona de les pacients i hi ha 43 casos nous 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, El Port de la Selva (398), Amer (373), Cassà de la Selva (285), Salt (265), Viladamat (245), Lloret de Mar (224), l'Escala (215), Cadaqués (211), Sant Climent Sescebes (172), Olot (162), Castelló d'Empúries (158), Santa Coloma de Farners (152), la Bisbal d'Empordà (142), Roses (136), Vidreres (135), Blanes (127), Sant Hilari Sacalm (123) i Torroella de Montgrí (100) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 353.730 persones (4.294 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 198.153 persones (1.664 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL (Port de la Selva, Cap de Creus/Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 13/06/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona ha mort una de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.141 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.148 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 533 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 75.690 contagis, 43 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,91 i creix dues centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,94 i creix una centèsima. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 86 sobre 100, dins el risc moderat. Ahir l'índex es trobava en 87, baixa 1 punt . Aquesta xifra és igual a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 86 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 353.730 persones (4.294 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 198.153 persones (1.664 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, El Port de la Selva (398), Amer (373), Cassà de la Selva (285), Salt (265), Viladamat (245), Lloret de Mar (224), l'Escala (215), Cadaqués (211), Sant Climent Sescebes (172), Olot (162), Castelló d'Empúries (158), Santa Coloma de Farners (152), la Bisbal d'Empordà (142), Roses (136), Vidreres (135), Blanes (127), Sant Hilari Sacalm (123), Torroella de Montgrí (100), Ripoll (92), Girona (87), Begur (73), Palamós (70), Bellcaire d'Empordà (62), Banyoles (57), Albons (56), Figueres (55),la Jonquera (53). Calonge (47), Vilafant (46), Palafrugell (31), Campdevànol (27), Sant Feliu de Guíxols (32), Puigcerdà (24), Llançà (9) i Llagostera (11).  

Hi ha 57 persones hospitalitzades (4 més que ahir) de les quals 15 són a l'UCI (les mateixes que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut ha declarat 387 nous casos de covid-19 confirmats per PCR o TA en les darreres 24 hores i dos morts. Això eleva el total de casos en tota la pandèmia a 635.051 i les defuncions a 22.224, segons el darrer balanç del Departament. 

En paral·lel, les persones ingressades a planta són 515, 5 més, i es mantenen els mateixos crítics a l'UCI (181). Pel que fa la velocitat de propagació, l'Rt, s'incrementa una centèsima fins a 0,94, mentre que el risc de rebrot baixa en dos punts, fins a 86. La incidència acumulada a 14 dies també es redueix, mantenint-se per sota de 100. Passa de 96,01 a 92,82. El 3,37% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. 


La Jonquera dedica Stolpersteine a dos veïns deportats a camps nazis de presoners

La Jonquera dedica Stolpersteine a dos veïns deportats a camps nazis de presoners 

L'Ajuntament inicia els tràmits per a adherir-se al projecte de reconeixement i memòria històrica 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 13/06/2021.- Segons EMPORDA.INFO, l'Ajuntament de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) va aprovar per unanimitat, en el darrer ple, la proposta d'adhesió al projecte Stolpersteine impulsat al Principat de Catalunya pel Memorial Democràtic. Aquest és el primer pas d'un llarg procés per homenatjar els veïns Geroni Tubert Fonts i Josep Bertran Salellas, deportats pels nazis a camps de presoners. 

Geroni Tubert Fonts va néixer a la Jonquera l'any 1912. El 1939 va exiliar-se a l'hexàgon francès, patí els camps de concentració francesos, passà per les Companyies de Treballadors estrangers i amb l'Ocupació alemanya en 1940 va ser deportat al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria). Tristament, el 8 de novembre de 1941 va ser assassinat pel règim nazi al camp de Gusen (Alta Àustria, Àustria).  

També, a la Jonquera, va néixer Josep Bertran Salellas l'any 1907. El 1939 va marxar exiliat a l'hexàgon francès i en 1944 va ser deportat al camp nazi de Buchenwald (Weimar, Alemanya). Sortosament, l'11 d'abril de 1945 va ser alliberat per soldats nord-americans la Sisena Divisió de blindats de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. 

De la mà del projecte Stolpersteine, que promou diferents accions en memòria de les víctimes del nazisme, el Consistori instal·larà dues llambordes al municipi. Inicialment, es col·locaran al carrer Major 43-47, davant del Museu Memorial de l'Exili, ja que no s'ha pogut documentar el lloc on va viure un dels deportats i l'altre és el Mas del Pla, un espai despoblat. «Volem que les llambordes estiguin al centre del poble, en un espai freqüentat, molt visible i vinculat a temes de memòria històrica. I és que, a més d'homenatjar els nostres veïns, aquesta acció vol ser un recordatori perquè tinguem ben present allò que va passar i que mai més es pot tornar a repetir», afirma l'alcaldessa, Sònia Martínez. 

El projecte Stolpersteine 

La iniciativa va començar l'any 1992 per l'escultor alemany Günter Demnig amb la voluntat de retornar de manera simbòlica la memòria de cadascuna de les víctimes. El projecte Stolpersteine es visibilitza en unes llambordes quadrades de 10 cm per 10 cm fetes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades pel règim nazi. Habitualment, les peces es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i s'elabora de manera especial a mà com a gest de respecte i humanitat. 

Actualment, existeixen més de 50.000 stolpersteine distribuïdes per una vintena d'Estats europeus.  

A l'Estat espanyol, el Principat de Catalunya és pionera en la col·locació d'aquestes plaques per iniciativa del Memorial Democràtic. Se'n poden trobar a Navàs, Manresa, Igualada, Castellar del Vallès, Girona, Roses, Sabadell, Granollers, els Guiamets, Sabadell i Cervera, entre altres ciutats i pobles catalans. 


Concentracions contra la violència masclista i els feminicidis a les places

Concentració a Girona contra els feminicidis

        Concentració a Girona contra els feminicidis

Concentracions contra la violència masclista i els feminicidis a les places  

Concentració a la plaça del Vi de Girona 

Minut de silenci a Figueres en memòria de les víctimes de la violència masclista 

En el que portem d'any, 17 dones i dues menors han estat assassinades en crims de gènere a l'Estat espanyol 

Les mobilitzacions més nombroses han estat a Barcelona, València i Palma, entre més pobles, viles i ciutats dels Països Catalans 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 12/06/2021.- Milers de persones, majoritàriament dones, es van manifestat divendres al vespre a les places d'arreu contra la violència masclista i els feminicidis.  

L'augment dels casos de violència de gènere arran de la pandèmia de covid-19 i els assassinats de les últimes hores han fet que el moviment feminista torni a sortir als carrers per a protestar contra el masclisme, el patriarcat i els feminicidis. 

Encesa d'espelmes a la plaça del Vi 

Segons el Diari de Girona, hi va haver una encesa d'espelmes a la plaça del Vi de Girona.  

Més d'un centenar de persones es van concentrar divendres al vespre a la plaça del Vi de Girona per condemnar els últims feminicidis.  

La concentració es va fer arran de la troballa del cadàver d'Olivia, una de les dues germanes desaparegudes i localitzada morta al mar a Tenerife. 

Minut de silenci a Figueres en memòria de les víctimes de la violència masclista 

Segons EMPORDA.INFO, el silenci a la plaça de l'ajuntament de Figueres abraça les desenes de persones que s'han concentrat per dir prou a la violència masclista i els feminicidis.  

La concentració del divendres es va avançar a les 7 de la tarda. Tenia  com a finalitat conscienciar la ciutadania que cal acabar amb aquesta xacra social. Hi havia l'alcaldessa, Agnès Lladó, acompanyada de representants polítics de l'Ajuntament de Figueres, i també la directora general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata. 

En el que portem d'any, 17 dones i dues menors han estat assassinats en crims de gènere a l'Estat espanyol. Són 1.095 les dones víctimes mortals de la violència masclista en l'àmbit de la parell des del 2003 i 39 els menors assassinats pels seus pares o les parelles o ex parelles de les seves mares des del 2013. 

A altres poblacions de les comarques gironines també es van fer concentracions a les places dels ajuntaments. En el cas de l'Escala a les 22:00h un grup de persones es va trobar a la plaça de l'ajuntament, segons un corresponsal de Tramuntana Vermella Mail.  

Més de dues mil persones a la plaça Sant Jaume de Barcelona  

La concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb més dues mil persones, la majoria dones, es desplaçà en manifestació, al crit 'Els carrers sempre seran feministes', pel carrer Ferran i la Rambla fins acabar en una asseguda de dones a la plaça de Catalunya, a l'estil del moviment 15-M. 

Segons VilaWeb, arreu dels Països Catalans hi va haver concentracions davant els ajuntaments a les 22.00h del divendres, com ara a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A la plaça de l'Ajuntament de València també hi va haver una concentració nombrosa, així com a Palma i també a altres municipis dels Països Catalans. Altres ciutats van ser Marratxí,Castelló, Alacant, Vilasar de Mar, Premià de Mar, Sant Just Desvern, Calafell, Altafulla, Terrassa, Sant Joan Despí, Badalona, La Garriga, Capellades i moles més.  

A nivell d'Estat espanyol hi va haver una nombrosa concentració a la plaça del Sol de Madrid. Durant el dia, hi ha hagut una concentració a Tenerife. 



Minut de silenci a la plaça de l'Ajuntament de Figueres contra la violència masclista

      Minut de silenci a la plaça de l'Ajuntament de Figueres contra la violència masclist



dissabte, 12 de juny de 2021

Manifest sobre l'1-O 



Manifest sobre l'1-O


Govern del Consell per la República Catalana

El dia 1 d'octubre de 2017 el poble de Catalunya va assolir la victòria democràtica més gran que hagi pogut protagonitzar des del retorn de l'exili del president Tarradellas. 2,3 milions de persones van sortir al carrer per fer possible el primer referèndum d'autodeterminació, convocat i organitzat pel Govern de la Generalitat i aprovat per llei del Parlament de Catalunya. Un referèndum proposat per les institucions legítimes dels ciutadans de Catalunya, dipositàries de la sobirania popular.

La victòria no és només la celebració en si del referèndum sinó la superació de totes les circumstàncies adverses que la poderosa maquinària de l'Estat espanyol va construir per tal de fer-lo impossible. És una victòria de radicalitat democràtica, feta realitat no només per la determinació i suport de les institucions sinó molt especialment per la participació, des de la base, de milions de persones que es van autodeterminar de manera conscient. No parlem de dificultats burocràtiques; parlem de dificultats molt greus que estaven pensades per trencar la convivència de Catalunya i provocar enfrontaments. El seny dels catalans es va imposar a la fúria arrauxada de l'Estat espanyol, que va enviar milers de policies i guàrdies civils a intentar impedir, per tots els mitjans possibles, la celebració pacífica i normal de la jornada. El seny dels catalans es va imposar a la ràbia dels qui volien convertir el referèndum en un fracàs tant d'organització com de participació.

L'organització i la participació van ser un èxit sense precedents. Una victòria de la democràcia, i alhora una derrota de la violència. Va ser una jornada que va ensenyar al món les dues cares d'un conflicte històric, que malda per ser resolt de l'única manera en què es poden resoldre aquests conflictes, que és donar la veu als ciutadans. Una cara, la d'un poble mobilitzat, il·lusionat i esperançat, que venç tots els obstacles per fer possibles les urnes, les paperetes, els col·legis electorals, el cens i el recompte. Una altra, la d'un Estat que reprimeix amb una violència insòlita els ciutadans que volien anar a votar, amb imatges de violència extrema que farien la volta al món i provocarien malestar en moltes cancelleries europees.

Aquell dia vam posar oficialment i democràtica les bases de la república catalana. És el que les institucions van decidir i és el que el poble va refrendar. Per això es va desencadenar una repressió cruel, colossal, inhumana; la repressió dels perdedors, que tenen el poder suficient per fer efectiva una venjança en nom de la pàtria ofesa.

Avui, molts dels nostres municipis tenen una plaça, un carrer o un espai que porta el nom de l'1 d'octubre de 2017. És el dia en què ens vam autodeterminar i vam decidir constituir un estat independent en forma de república. El referèndum va atorgar plens poders al Govern i al Parlament per declarar la independència, que es va fer el dia 27 d'octubre, i per desplegar els efectes d'aquesta declaració. El camí que cal recórrer comença precisament en aquest punt, que és on les institucions no van poder continuar: desplegar els efectes de la declaració d'independència.

Hi ha diversos camins que podem recórrer per tornar a situar-nos en aquell punt. L'independentisme parlamentari s'ha posat d'acord, de manera unànime, a intentar la via d'una negociació amb l'Estat espanyol que habiliti la manera per la qual Catalunya transitarà cap a una república independent. Cal respectar honestament aquest camí, perquè és el resultat d'un acord democràtic de tot l'independentisme amb representació parlamentària. Però l'independentisme en el seu conjunt s'ha de posar d'acord, com ja va ser capaç de fer abans de l'octubre de 2017, per acordar les altres vies que també poden portar-nos al punt on vam deixar les coses si la via de negociació amb l'Estat esdevé una via morta per a aquest propòsit. Igual que en l'octubre de 2017, la via unilateral és legítima i eficaç si se sap construir-la i defensar-la. Una via que cal preparar per fer-la forta i eficaç.

En aquest sentit, el Consell per la República, institució republicana que recull el fil de l'octubre del 2017, insta tots els partits polítics independentistes que tenen representació i responsabilitat institucional a actuar en conseqüència i coherència, i a no malbaratar la victòria de l'1 d'octubre de 2017. Insta els partits i també al Parlament i el Govern a honorar els ciutadans de Catalunya que van fer possible, amb la seva determinació i valentia, desafiant amenaces i violències, si cal posant el seu propi cos com a escut protector de les urnes, una victòria que és la base fundacional que legitima la construcció de la República Catalana per totes les vies democràtiques possibles.
   Preparem-nos!   
Recuperem la iniciativa!

Neix el Sindicat de l'Habitatge de Salt per lluitar contra els ''continus desnonaments'' a la ciutat

Manifestació que s'ha fet aquest dissabte 12 de juny de 2021 a Salt en favor de l'habitatge

Neix el Sindicat de l'Habitatge de Salt per lluitar contra els ''continus desnonaments'' a la ciutat 

Més d'un centenar de persones s'han manifestat pel centre 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 12/06/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el  

Sindicat de l'Habitatge de Salt (Gironès, comtat de Girona) s'ha presentat avui a la localitat. Ho ha fet en una manifestació que ha recorregut el centre de Salt per denunciar els "desnonaments continus" que hi ha a la ciutat amb famílies vulnerables. 

Més d'un centenar de persones han seguit la marxa que ha servit per donar a conèixer el nou sindicat que agrupa diverses associacions que fa temps que estaven constituïdes. La manifestació ha transcorregut sense incidents i s'ha aturat davant de l'Ajuntament on s'ha penjat una pancarta interpel·lant-lo per evitar que se segueixi "fent fora la gent de casa seva". El sindicat, que es constituirà oficialment en els propers dies, ja té una reunió prevista amb el consistori per tractar la problemàtica. 

La portaveu del nou sindicat, María Graciela Espinoza, denuncia que són continus i reclama una solució a l'Ajuntament. Espinoza diu que en molts casos els pisos són propietat de fons voltor que no volen vendre ni tampoc llogar el pis als inquilins, sinó vendre'ls per paquets a altres fons. "No ens donen cap solució, no volen negociar", explica. 

A més, Espinoza assenyala que la majoria de casos són famílies vulnerables amb nens. La portaveu del sindicat denuncia que no tenen en compte els informes de vulnerabilitat i que segueixen endavant amb els desnonaments. "No els importa gens ni mica que hi hagi un paper que diu que no se'ls pot fer fora", assenyala. 

Per això, ara esperen una reunió amb l'Ajuntament de Salt que s'ha de produir en els propers dies. "Esperem trobar-nos per veure quines solucions poden oferir als veïns que estem en aquesta situació", explica. Per això, la manifestació s'ha aturat davant del consistori i han penjat una pancarta, en la que el feien responsable en part de la situació que viuen part de les famílies. 

Espinoza és una de les afectades per un fons voltor. En el seu cas, malgrat que amb l'advocada han intentat negociar una compra o un lloguer, el fons d'inversió s'hi nega i els vol fer fora amb quatre menors a càrrec. "Ara mateix un lloguer a Salt ronda els 700 euros al mes i has de pagar quatre mesos per endavant. Són molts diners", remarca. 

Una xarxa d'ajuda mútua 

Actualment el sindicat compta amb una quarantena de persones i es preveu que es constitueixi oficialment en breu. De totes maneres, la portaveu assenyala que "és molt més" que un sindicat. Han creat una xarxa d'ajuda que per met col·laborar entre ells quan un o altre necessita ajuda o quan està previst un llançament. 

També col·laboren fent tasques de reparació dels habitatges per tal de poder millorar-ne l'habitabilitat o acompanyant un afectat a fer les gestions necessàries, que en molts casos són llargues i complexes. 

La manifestació ha acabat amb uns parlaments al centre de la plaça de la Llibertat de Salt on hi ha hagut torn obert de paraula. 


A la Regió Sanitària de Girona hi ha 53 persones ingressades per covid-19, de les quals 15 es troben en estat crític

A la Regió Sanitària de Girona hi ha 53 persones ingressades per covid-19, de les quals 15 es troben en estat crític 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, Amer (498), El Port de la Selva (398), Cassà de la Selva (302), Salt (301), Lloret de Mar (253), l'Escala (201), Santa Coloma de Farners (191), Roses (184), Blanes (177), Albons (166), Olot (165), Cadaqués (148), la Bisbal d'Empordà (143), Torroella de Montgrí (123), Sant Hilari Sacalm (123), Vidreres (105), Ripoll (100) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 349.436 persones (7.204 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'han rebut 196.489 persones (5.949 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Amer (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) 12/06/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona no ha mort cap pacient per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.140 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.147 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 533 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 75.647 contagis, 78 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,89 i creix una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,93 i creix dues centèsimes. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 87 sobre 100, dins el risc moderat. Ahir l'índex es trobava en 89, baixa 2 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 88 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 349.436 persones (7.204 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 196.489 persones (5.949 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, Amer (498), El Port de la Selva (398), Cassà de la Selva (302), Salt (301), Lloret de Mar (253), l'Escala (201), Santa Coloma de Farners (191), Roses (184), Blanes (177), Albons (166), Olot (165), Cadaqués (148), la Bisbal d'Empordà (143), Torroella de Montgrí (123), Sant Hilari Sacalm (123), Vidreres (105), Ripoll (100), Castelló d'Empúries (98), Begur (88), Girona (75), Palamós (67), la Jonquera (66). Palafrugell (39), Ventalló (34), Vilafant (59), Banyoles (58), Figueres (55), Calonge (37), Campdevànol (27), Sant Feliu de Guíxols (26), Puigcerdà (25), Llançà (12),Tossa de Mar (8) i Llagostera (07). 

Hi ha 53 persones hospitalitzades (7 menys que ahir) de les quals 15 són a l'UCI (les mateixes que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut ha declarat 658 nous casos de covid-19 confirmats per PCR o TA en les darreres 24 hores i tres morts. Això eleva el total de casos en tota la pandèmia de covid-19 a 634.664 i les defuncions a 22.222, segons el darrer balanç del Departament. 

A més, hi ha 7 crítics menys a les UCI i el total ara és de 181. Les persones ingressades a planta cauen fins a 510, 44 menys. Pel que fa la velocitat de propagació, l'Rt, s'incrementa dues centèsimes fins a 0,93, mentre que el risc de rebrot baixa en dos punts, fins a 88. La incidència acumulada a 14 dies també es redueix, mantenint-se per sota de 100. Passa de 99,83 a 96,01. El 3,35% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. 


La Vall d'en Bas: jornades sobre els maquis

Dos dies sobre els maquis  

Es celebra a La Vall d'en Bas  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Vall d'en Bas (la Garrotxa, comtat de Besalú) 12/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que Can Trona és la seu aquest dissabte i demà diumenge d'unes jornades dedicades als maquis, amb diverses ponències, una taula rodona i una ruta a peu. Es pot seguir en directe al canal de Youtube del Memorial Democràtic.  

El punt de sortida de la ruta és Sant Romà. a Joanetes (La Vall d'en Bas). 


Alerta veïnal per l’obertura de tres noves carreteres a l’Alta Garrotxa

Alerta veïnal per l'obertura de tres noves carreteres a l'Alta Garrotxa 

exigeix que no puguin fer noves vies, tot remarcant que espera que ho reculli el pla especial de l'Alta Garrotxa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Aniol d'Aguja (Montagut i Oix, Alta Garrotxa, la Garrotxa, comtat de Besalú) 12/06/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que l'associació Amics de Sant Aniol d'Aguja ha alertat i protestat en un comunicat per les noves carreters que s'han obert últimament a la vall i citen les de la Quera, la Comella i Coll Roig. L'entitat afirma que no saben el servei que fan aquestes vies i lamenten que afectin el cor d'una de les valls més emblemàtiques de la zona.  

Critica, a més, que la construcció d'aquestes carreteres ha fet perdre trams de camins vells molt ben conservats fins ara. I, finalment, exigeix que no puguin fer noves vies, tot remarcant que espera que ho reculli el pla especial de l'Alta Garrotxa. 


Desenterrats elements arquitectònics de la basílica-catedral del Bisbat d’Empúries (finals del segle IV)



Desenterrats elements arquitectònics de la basílica-catedral del Bisbat d'Empúries (finals del segle IV)  

La intervenció arqueològica ha permès recuperar una part de la planta del temple de la basílica-catedral d'Empúries  

Els elements conservats permeten calcular que tindria una amplada d'entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 12/06/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la campanya d'excavacions a Santa Margarida, a Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries), ha desenterrat les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries. Els treballs arqueològics, que han durat sis setmanes, han permès de confirmar la situació del conjunt episcopal tardoantic i, sobretot, descobrir aquest temple, una de les edificacions més importants del conjunt episcopal emporità. La intervenció tan sols ha permès de recuperar una part de la planta del temple, però els elements conservats --com ara els pilars de la nau sud-- permeten de calcular que la basílica tenia una amplada de tretze o catorze metres i una longitud superior a vint. 

La basílica-catedral i el baptisteri es trobaven a la part est d'una plaça, a recer de les altres edificacions que completaven el complex episcopal, com ara el palau del bisbe, que encara no s'han localitzat. 

Les excavacions també han posat al descobert unes quantes tombes, un peu d'altar i un piló de 182 monedes de bronze. 

Les excavacions del sector van començar el 6 d'abril i es van allargar fins el 12 de maig. Durant aquestes sis setmanes, els arqueòlegs van reprendre els treballs en aquesta zona, que havien començat l'any passat. L'objectiu era determinar la naturalesa i funció de les edificacions del nord de l'actual església de Santa Margarida. I ho han aconseguit. 

Els treballs han permès de confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les edificacions eren l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs havien permès de localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara han trobat part de la basílica, amb una construcció de tres naus, situada al nord. L'excavació del sector de l'absis i d'una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, de conèixer amb detall com era aquesta construcció. 

Així, se sap que l'absis era situat a llevant i constava d'una zona on hi havia l'altar, sustentat amb un antic pedestal d'escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d'Emporiae el segle II. 

A banda i banda de l'altar i sota el paviment, hi havia dos sarcòfags de pedra, un amb un forat superior per a veure i tocar les relíquies d'un personatge que, segons la inscripció conservada en un costat, es deia Secundus. Davant l'altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. Al voltant d'aquesta zona, amb el temps, s'hi van disposar més enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble banda decorada amb acroteris. 

A més, han descobert un amagatall amb 182 monedes de bronze baix imperial. El fet que fossin guardades en una mena de bossa de cuir ha permès que, en desintegrar-se, s'hagin pogut conservar totes juntes. Es calcula que daten entre principi del segle IV i mitjan segle V. 

Un temple de grans dimensions 

Tot i que amb aquesta intervenció tan sols han pogut trobar una part de la planta, amb els elements conservats --com ara els pilars de la nau sud--, els arqueòlegs creuen que la basílica feia entre 13 i 14 metres d'amplada i més de 20 de longitud. També creuen que la basílica i el baptisteri es trobaven a la part est d'una plaça, a tocar de la qual hi devia haver més edificacions, com ara el palau del bisbe, que de moment no s'han pogut localitzar. 

De fet, Castanyer ha explicat que, per les prospeccions geofísiques que s'hi han fet, se sap del cert que "aquest edifici formava part d'un complex de poblament que ocupa aproximadament dues hectàrees" i que estava connectat directament amb el nucli del promontori on hi ha el temple de Sant Martí a través d'un camí que passava per la part baixa del turó d'Empúries. "Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per descobrir encara el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària", ha remarcat. 

Una troballa excepcional 

L'arqueòleg del MAC Empúries que ha dirigit l'excavació, Pere Castanyer, ha qualificat la troballa d'excepcional no tan sols perquè hi ha molt poques basíliques d'aquesta etapa a Catalunya sinó també perquè permet d'enllaçar l'Empúries grecoromana amb la medieval. "Ens permet de tenir un fil conductor històric des dels grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari", ha afegit. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l'avanç de les excavacions permetrà de reconstruir la planta completa. 

Un complex de final del segle IV 

L'origen d'aquest complex es remunta a la fi del segle IV i malgrat les successives reformes, es creu que va perdurar fins a final del segle VII o principi del VIII. La pèrdua de la seu episcopal emporitana, que el segle IX ja havia quedat incorporada a la de Girona, explica les transformacions posteriors. A partir d'aquest moment, damunt les restes de la nau central i l'absis de l'antiga basílica s'hi va construir una petita església, amb diverses reformes que permeten de seguir l'evolució d'aquest sector fins el segle XIV. 

A l'espai de l'antic baptisteri es va bastir una segona esglesiola, dedicada a santa Margarida, que va perdurar com a espai de culte fins el segle XVIII. A redós d'aquestes edificacions religioses s'hi va desenvolupar un important cementiri, amb diverses fases d'enterraments. 

Un projecte de recerca sobre àrees portuàries 

Els treballs que s'han fet a la zona formen part de les actuacions previstes a l'actual projecte de recerca sobre les àrees portuàries de l'antiga Empúries, impulsat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També han comptat amb el finançament de l'Ajuntament de l'Escala i la col·laboració dels propietaris dels terrenys. 

Tres grans etapes 

El projecte focalitza l'atenció en tres grans etapes històriques del conjunt emporità, que són fonamentals per a entendre i explicar-ne l'evolució històrica, prenent com a fil conductor els espais portuaris, que són fonamentals per a explicar-ne la gènesi, creixement i decadència. 

La primera etapa correspon a la fundació de l'establiment grec foceu, el segle VI abans de la nostra era; la segona, al moment d'arribada dels romans cap al segle II abans de la nostra era i, finalment, la tercera, segle VI moment en què els nuclis de població tradicionals de la ciutat grega i la ciutat romana ja havien estat abandonats i el poblament es va concentrar a nucli de l'antiga paleàpolis, a Sant Martí d'Empúries, i al sector de Santa Margarida. 

Els estudis del paleopaisatge del territori d'Empúries demostren que en aquesta darrera etapa l'hàbitat de Santa Margarida era situat al costat de l'estuari del riu Ter, que aleshores desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries. 

En un moment de perill a Empúries, les relíquies que hi havia a les dues tombes de l'altar van ser extretes i traslladades a un lloc més protegit 

Dos sarcòfags buits. Aquesta ha estat una de les troballes que més ha sorprès a l'equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, segons pública el Diari de Girona, quan han localitzat les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries al sector de Santa Margarida. 

Les tombes, situades sota el paviment a banda i banda de l'altar i elaborades amb pedra de Narbona, es mantenien perfectament tapades. En obrir-les, però, va arribar la sorpresa, i és que les relíquies havien estat extretes i traslladades a un «lloc més protegit», assenyalen els experts. «Tenim clar que no va ser un espoli, era algú que destapava la tomba amb respecte, desplaçava les relíquies perquè no les trobés l'enemic i la tornava a tapar». Una pràctica que, segons puntualitzen, «no era gens habitual». 

La importància, que alhora esdevé la gran incògnita, és qui eren aquests dos personatges emporitans. En aquest sentit, es localitza una pista en un dels dos sarcòfags en forma d'inscripció lateral esgrafiada: Secundus. El sarcòfag, a més, contenia un forat superior per veure i tocar les relíquies. Per la rellevància de l'emplaçament de les tombes, els experts apunten que es podria tractar d'una personalitat destacada de la comunitat o d'un bisbe, però aquesta darrera no es podrà provar, ja que de bisbes emporitans només se n'han documentat sis i el nom Secundus no figura en cap registre dels bisbes documentats d'Empúries. Tampoc descarten, però, que pogués tractar-se del primer bisbe d'Empúries. Per la seva banda, a l'interior del segon sarcòfag s'ha localitzat una àmfora eivissenca i s'han trobat cinc tombes més, que de moment no s'obriran. 

Aquesta descoberta s'inscriu en la gran troballa: la confirmació de la situació del conjunt episcopal emporità d'època tardo antiga i la descoberta de les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants del conjunt. La campanya d'excavacions, realitzada entre el 6 d'abril i el 12 de maig, s'inclouen dins el programa de l'actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l'estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries. L'objectiu de les excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector al 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l'església medieval de Santa Margarida. 

Els treballs han permès confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les seves edificacions eren l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs arqueològics, al segle XX, havien permès localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara, s'ha trobat part oriental del que seria la basílica-catedral, amb una construcció de tres naus situada a nord del baptisteri. L'excavació del sector de l'absis i d'una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, conèixer amb detall com era aquesta construcció. Així, se sap que l'absis estava situat a llevant i constava d'una zona on hi havia l'altar, sustentat amb un antic pedestal d'escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d'Emporiae al segle II. Davant de l'altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. A l'entorn d'aquesta zona, amb el temps, s'hi disposaren també altres enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble vessant decorada amb acroteris. 

A més, s'ha descobert un amagatall en un esglaó amb 184 monedes de bronze, encunyades entre els segles IV i V. La hipòtesi amb la que treballen els investigadors és que haurien estat guardades en una bossa d'un material similar al cuir, fet que hauria permès que, en desintegrar-se, s'haguessin pogut conservar agrupades. «Són monedes d'ús quotidià d'un valor mitjà-baix», asseguren. La hipòtesi, però, és que es tracti «d'imitacions» i no de monedes oficials. 

Tot i que la intervenció només ha permès descobrir una part de la planta, els elements conservats, com els pilars de la nau sud, permeten estimar que l'amplada de la basílica era aproximadament de 13 a 14 metres i que la seva longitud era superior als 20 metres. L'origen d'aquest complex es remunta a finals del segle IV i, amb les successives reformes, apunten que va perdurar fins a finals del segle VII o principis del segle VIII. «Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per a descobrir el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària», remarca l'arqueòleg que ha dirigit l'excavació, Pere Castanyer. 

Una troballa «excepcional» 

Castanyer qualifica la troballa «d'excepcional» no només perquè hi ha molt poques basíliques d'aquesta etapa a Catalunya, sinó també perquè permet enllaçar l'Empúries greco-romana amb la medieval. «Ens permet tenir un fil conductor històric des del grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari», afegeix. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l'avanç de les excavacions permetrà reconstruir la seva planta completa. 

El mes de maig el Diari de Girona ja va avançar la troballa de la planta del temple de la catedral d'Empúries. Les darreres hores la premsa en paper i la digital del país se'n ha fet ampli ressò, com ara La Vanguardia ('La catedral de l'Empordà'), El Periódico ('El cristianisme va fundar la seva pròpia Empúries'), El Punt Avui ('La vella catedral d'Empúries'), VilaWeb (notícia de l'Agència Catalana de Notícies) o Canal 10 Empordà, de l'Escala. Tot plegat dóna un impuls a la recerca arqueològica a Empúries i a tot l'Empordà.  

Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar l'emplaçament del conjunt episcopal tardo antic al sector de Santa Margarida i, sobretot, descobrir el temple, una de les edificacions més importants del conjunt, que es remunta a finals del segle IV 

Llegim al diari El Punt Avui que la campanya d'excavacions arqueològiques al baix del turó oest d'Empúries, impulsada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic Bisbat d'Empúries. Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar l'emplaçament del conjunt episcopal tardo antic al sector de Santa Margarida i, sobretot, descobrir el temple, una de les edificacions més importants del conjunt, que es remunta a finals del segle IV i va ser objecte de successives reformes fins a finals del segle VII o principis del VIII, fins que el Bisbat d'Empúries va ser incorporat al de Girona. 

Amb la intervenció, només s'ha pogut recuperar una part de la planta, però es calcula que la basílica devia tenir una amplada entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20. La basílica-catedral i el baptisteri eren a la part est d'una plaça, a recer d'altres edificacions que els experts suposen que completaven el complex, com ara el palau del bisbe, i que encara no han estat localitzades. Durant les excavacions també s'han trobat unes quantes tombes i un conjunt de 182 monedes de bronze dels segles IV i V. 

L'objectiu de les excavacions, que reprenen les del 2020, era determinar la naturalesa i funció de les edificacions situades al nord de l'església alt medieval de Santa Margarida. Els treballs han confirmat que en aquesta àrea hi havia el conjunt episcopal tardo antic d'Empúries i que les restes constituïen l'epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l'abandonament de la ciutat romana. Es tracta, segons l'equip arqueològic, d'una descoberta singular, que s'afegeix a altres conjunts episcopals catalans del període, com els d'Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt episcopal emporità, tot i la superposició de restes medievals, en noves campanyes es podrà reconstruir la planta i recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d'Empúries. 

De moment s'hi identifiquen diversos edificis, entre els quals el baptisteri, de planta quadrada i amb la piscina baptismal al mig, i la basílica-catedral, una construcció imponent de tres naus, al nord. Pel que es desprèn de l'excavació, l'absis era a llevant i tenia l'altar alçat damunt un antic pedestal d'escultura que presenta una inscripció provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, magistrat d'Emporiae al segle II  

A banda i banda de l'altar, hi ha dos sarcòfags de pedra, un dels quals amb un forat per veure les relíquies d'un personatge anomenat Secundus.  

Davant de l'altar hi havia el presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat.  

A l'entorn d'aquesta zona privilegiada, amb el temps s'hi van disposar altres inhumacions.