divendres, 21 de gener de 2022

Comença la tramitació del primer parc eòlic de l’Alt Empordà, el Galatea d’Endesa

Comença la tramitació del primer parc eòlic de l'Alt Empordà, el Galatea d'Endesa 

Impulsat per Enel (Endesa), preveu instal·lar nou areogeneradors de fins a 122,5 metres a vuit localitats altempordaneses 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 21/01/2022.- Llegim al Diari de Girona que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar el dimecres l'anunci d'informació pública del parc eòlic Galatea, promogut per Enel (matriu d'Endesa) a vuit municipis de l'Alt Empordà. Es tracta del primer parc eòlic que el Govern de la Generalitat treu a informació pública des de l'any 2017. 

Segons consta en el projecte, que fa un parell de mesos es va presentar a la Jonquerai, quest parc eòlica l'Albera ha de tenir una potència de 49 MW (gairebé el màxim del que pot avaluar la Generalitat, ja que ha partir dels 50 han de rebre el vistiplau del Ministeri) i preveu instal·lar nou aergoeneradors amb una alçada màxima de 122,5 metres. També contempla la construcció d'una subestació transformadora i les corresponents infraestructures d'evacuació de la xarxa, que tindran una longitud de 20 quilòmetres. El terreny ocupat se situaria entre els termes municipals de la Jonquera, Agullana, Capmany, Biure, Pont de Molins, Llers, Figueres i Vilafant, i la inversió prevista en el projecte és de 49,2 milions d'euros. 

El parc Galatea es va presentar a l'antiga Ponència de Renovables de la Generalitat el setembre de l'any 2020 i poc després es va acceptar la seva viabilitat sense condicions. Ara, s'ha convertit en el primer parc eòlic que surt a informació pública des de l'any 2017, ja que tots els projectes de renovables que s'havien sotmès a informació pública des de la revisió del decret de renovables, el passat mes de novembre, havien estat de fotovoltaiques. Ara que ha sortit a informació pública, es considera que comença la seva tramitació. 

Des del territori, però, la instal·lació de parcs eòlics com el Galatea s'observa amb reticència. Especialment des de l'Ajuntament de la Jonquera, ja que el seu terme municipal es troba afectat per tres projectes dels quinze que durant els últims mesos s'han projectat a la comarca. 

Per tot plegat, el Consistori ha tirat endavant un pla especial urbanístic que regularà les condicions d'implantació dels parcs eòlics al sòl no urbanitzable del seu terme municipal. El pla regularà les condicions d'implantació sota les directrius de sostenibilitat ambiental i d'integració paisatgística, tot dins el marc actual de crisi energètica i emergència climàtica. 

El seu objectiu, expliquen des del Consistori, és poder regular els parcs eòlics a partir de criteris «sostenibles». L'Ajuntament de la Jonquera es planteja un termini de tres mesos per a la redacció del pla i un mes per poder fer la seva aprovació inicial. 


dijous, 20 de gener de 2022

Nou màxim de casos de covid-19 en un dia al Principat de Catalunya i el País Valencià

Nou màxim de casos de covid-19 en un dia al Principat de Catalunya i el País Valencià 

La xifra de morts pel virus a la Regió Sanitària de Girona és la més elevada en cinc mesos 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Esponellà (27.670), Pontós (16.919), Vilamalla (12.578), l'Armentera (12.192), la Tallada d'Empordà (11.332), Osor (10.308), Bellcaire d'Empordà (9.732), Colera (9.673), Sant Gregori (8.775), Flaçà (8.585), Banyoles (8.353), Torroella de Fluvià (8.243), Ventalló (8.090), Ullà (8.014), Sant Julià de Ramis (8.012), Avinyonet de Puigventós (7.911), Pals (7.773), Bàscara (7.734), Torroella de Montgrí i l'Estartit (6716). Porqueres (7.456), Rupià (7.367), Sant Feliu de Pallerols (7.263), Sarrià de Ter (7.235), Blanes (7.161), Arbúcies (6.821), l'Escala i Empúries (6.740), Celrà (6.428), Begur (6.383), Cadaqués (6.197), Pont de Molins (6.133), Bescanó (6.044), Cabanes (6.029), Anglès (6.000), Girona (5.996), Forallac: Vulpellac, Fonteta i Peratallada (5.808), Calonge i Sant Antoni (5.797), Mont-ras (5.765), la Vall de Bianya (5.672), Albons (5.593), Ribes de Freser (5.521), Crespià (5.421), Maçanet de la Selva (5.111), Maçanet de Cabrenys (5.084), Verges (4.994), Portbou (4.968), Ripoll (4.815), Cervià de Ter (4.617), Campdevànol (4.449), Santa Pau (4.389), Lloret de Mar (4.340), Jafre (4.123), Llívia (3.987), Vilafant (3.714), Puigcerdà (3.714), Viladamat (3.409), Das (3.200), Parlavà (3.191), Tossa de Mar (2.913), la Jonquera (2.691), Cabanelles (2.390), Riudarenes (2.300) i el Port de la Selva (1.154) 

Se supera per primer cop els 100.000 alumnes confinats per positius a les aules: "Ja vam advertir que el retorn a l'escola sense un cribratge previ seria un polvorí", denúncia USTEC. L'ensenyament híbrid es va estenent a mesura que augmenta el nombre d'alumnes immunitzats per la malaltia, La borsa de substituts no té prou efectius per cobrir les baixes del professorat malgrat els nomenaments diaris 

La pandèmia de covid-19 complica l'inici del segon trimestre als centres educatius de l'Escala. La saturació als Centres d'Atenció Primària endarrereix les substitucions del professorat de baixa per covid-19 dels centres educatius de l'Escala, ja que no es poden gestionar totes les baixes. Mentre, el nombre d'alumnes positius augmenta dia a dia 

L'Ajuntament de l'Escala i la Comissió de Carnaval han decidit suspendre l'edició del carnaval d'aquest any per l'alt risc de contagi de la sisena onada de la pandèmia de covid-19. La intenció és poder recuperar la rua pel Carnaval d'Estiu al juny 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Esponellà (Baix Fluvià/Terraprim, Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 20/01/2022.- Llegim a VilaWeb que el Principat de Catalunya ha superat, per primera vegada d'ençà del començament de la pandèmia de covid-19, els cinquanta mil casos nous registrats. En total, són 52.237, que fan augmentar el còmput global fins als 1.789.402 casos detectats. A les UCI hi ha ingressats 502 pacients crítics, 2 menys que en l'últim balanç.  

Al País Valencià també s'ha registrat un nou màxim de casos en vint-i-quatre hores, amb 26.674 nous contagis, i que fa que se superi la barrera de les 900.000 infeccions, amb 913.327 casos d'ençà del febrer del 2020. 

Mainada i joves fins a dinou anys, els que més es contagien al Principat de Catalunya 

Mainada i joves menors de dinou anys són els col·lectius amb més casos confirmats de covid-19 al Principat de Catalunya. Això explica la situació dels centres escolars, on hi ha una explosió d'infeccions que desespera professors i famílies. 

Segons les dades oficials de contagis de la Generalitat, la màxima incidència del dia 16 de gener --últim dia amb casos actualitzats-- va ser en el col·lectiu de 10 anys a 19: la incidència acumulada de 7 dies fou de 4.230 casos, seguida dels nens i nenes de menys de 9 anys, amb 4.225. Això contrasta amb els 1.042 casos en persones de 70 anys a 79, el col·lectiu menys afectat per l'onada d'òmicron, probablement gràcies a la vaccinació.  

Actualització de les dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut de la Generalitat ha registrat 52.237 casos nous de covid-19 al Principat de Catalunya, diagnosticats amb proves PCR o d'antígens durant les darreres hores, cosa que augmenta el total confirmat amb aquestes proves a 1.789.402. El risc de rebrot torna a enfilar-se i creix fins a 5.935, i també puja la incidència acumulada: 5.000 casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies i 2.763 els darrers set. En canvi, la velocitat de propagació del coronavirus, la Rt, baixa una centèsima, a 1,21; i la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques, a 22,63%. 

Actualment, hi ha 2.703 persones malaltes de covid-19 ingressades als hospitals públics del Principat de Catalunya, 85 més; i 502 pacients en estat crític a les UCI públiques i privades, 2 menys.  

En les darreres hores s'han registrat 35 morts més. 

El 85,5% de les persones majors de dotze anys estan vaccinats del tot i el 42% han rebut la dosi de reforç. 

Malalts ingressats: 2.703 (+85). Malalts atesos a les UCI: 502 (-2). Total de casos detectats acumulats: 1.872.029 (+52.237). Total de morts: 25.238 (+54). Total amb la vaccinació completa: 6.154.511 (+4.407). Total de vaccinats amb la primera dosi: 6.429.967 (+5.269). Total de vaccinats amb la tercera dosi: 2.747.249 (+40.158). 

La xifra de morts pel virus a la Regió Sanitària de Girona és la més elevada en cinc mesos 

Llegim al Diari de Girona que a la Regió Sanitària de Girona ha registrat aquesta última setmana 33 defuncions per coronavirus-19. Es tracta de la xifra més alta de morts comptabilitzada en cinc mesos, quan hi havia la cinquena onada. Amb aquestes, el total de morts a la demarcació s'enfila ja fins a les 2.452 des de l'inici de la pandèmia, de les quals 1.283 s'han produït en hospitals o centres sociosanitaris, 281 en residències, 186 en domicilis i 702 no estan classificades per falta d'informació. 

La majoria de persones que han mort, pràcticament una tercera part, tenien entre 80 i 89 anys i només una en tenia entre 40 i 49 anys, segons el balanç de Salut per franges d'edat. 

D'altra banda, respecte a les dades actualitzades ahir, el nombre d'hospitalitzats va baixar i se'n van registrar trenta menys. A més, el nombre de crítics va passar de 50 a 44. Els casos confirmats per PCR i TA acumulats són 190.623 (+5.065) i 195.060 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 2.452 persones, 4 més des de l'últim recompte. 

El risc de rebrot va pujar a 5.882 (+288) i l'Rt es va mantenir en 1,28. La incidència a set dies ja va arribar a 2.675 i el 23,61% de les proves que es fan surten positives. 

Respecte al Principat de Catalunya, el Departament de Salut va declarar 45.812 nous casos de covid-19 a Catalunya confirmats per PCR o TA en un dia, i el total des de l'inici de la pandèmia és 1.737.165. 

A nivell de les comarques gironines aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi, la crisi sanitària:    

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/]   

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Esponellà (27.670), Pontós (16.919), Vilamalla (12.578), l'Armentera (12.192), la Tallada d'Empordà (11.332), Osor (10.308), Bellcaire d'Empordà (9.732), Colera (9.673), Sant Gregori (8.775), Flaçà (8.585), Banyoles (8.353), Torroella de Fluvià (8.243), Ventalló (8.090), Ullà (8.014), Sant Julià de Ramis (8.012), Avinyonet de Puigventós (7.911), Pals (7.773), Bàscara (7.734), Torroella de Montgrí i l'Estartit (6716). Porqueres (7.456), Rupià (7.367), Sant Feliu de Pallerols (7.263), Sarrià de Ter (7.235), Blanes (7.161), Arbúcies (6.821), l'Escala i Empúries (6.740), Celrà (6.428), Begur (6.383), Cadaqués (6.197), Pont de Molins (6.133), Bescanó (6.044), Cabanes (6.029), Anglès (6.000), Girona (5.996), Forallac: Vulpellac, Fonteta i Peratallada (5.808), Calonge i Sant Antoni (5.797), Mont-ras (5.765), la Vall de Bianya (5.672), Albons (5.593), Ribes de Freser (5.521), Crespià (5.421), Maçanet de la Selva (5.111), Maçanet de Cabrenys (5.084), Verges (4.994), Portbou (4.968), Ripoll (4.815), Cervià de Ter (4.617), Campdevànol (4.449), Santa Pau (4.389), Lloret de Mar (4.340), Jafre (4.123), Llívia (3.987), Vilafant (3.714), Puigcerdà (3.714), Viladamat (3.409), Das (3.200), Parlavà (3.191), Tossa de Mar (2.913), la Jonquera (2.691), Cabanelles (2.390), Riudarenes (2.300) i el Port de la Selva (1.154).  

Se supera per primer cop els 100.000 alumnes confinats per positius a les aules 

Llegim al diari El Punt Avui que "estem vivint un tsunami", amb aquestes paraules va definir ahir la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, la situació que s'està vivint a les escoles i instituts, on s'està produint una xifra rècord de contagis de la covid-19 que creix dia rere dia. Ahir es van superar, per primer cop en pandèmia, els 100.000 confinats a les escoles --el curs passat, el pic màxim va ser de 85.994 confinats-- i la sensació que viuen els centres educatius és de "caos i desbordament", segons el director de l'Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona, Ricard Coma. Els casos creixen de forma exponencial i els 28.087 confinats del dia 11 es van transformar en 101.276 ahir: 93.826 alumnes --el 6,5% del total-- i 7.409 professionals --el 4,5%--. Són 15.957 casos més que el dia anterior. 

Raquel de la Iglesia té dues filles, de 8 i 10 anys, que estan confinades. A cada classe hi ha vuit positius i la petita, a més, s'ha contagiat. "És molt difícil que faci l'aïllament a casa, a aquesta edat necessiten el contacte amb els pares", explica. Tots dos teletreballen durant la sisena onada i el fet de combinar feina i nenes a casa fa que les vuit hores laborals es converteixin en 12. "És una bogeria, és com tornar al confinament", explica De la Iglesia. A la classe de la petita, tots els casos es van conèixer abans-d'ahir, mentre que la classe de la gran es va confinar dilluns, després d'una detecció de casos de forma esglaonada. Cada dia apareixia un positiu, i això ha fet que uns pocs alumnes ja puguin tornar a classe perquè ja han fet els set dies de quarantena. L'ensenyament híbrid es va estenent a primària, i arriba fins i tot a infantil, a mesura que els nens es van immunitzant per haver passat la malaltia. 

"És molt complex fer les classes així. Si tens una aula sencera a casa, es pot fer la classe amb una qualitat notable, però tenint nens a casa i a classe alhora és molt complicat", assenyala el director de l'Escola Pia Nostra Senyora. El docent ha d'estar assegut a la taula davant de l'ordinador perquè l'alumnat confinat el pugui seguir a través de la càmera, "fet que contradiu la filosofia de moure's per l'aula i atendre els dubtes dels estudiants", explica Coma. 

La portaveu de la USTEC alerta que l'explosió de casos a les escoles està comprometent el treball pedagògic. Les direccions de les escoles "es passen el dia gestionant els casos", una gestió més complicada als centres amb perfils de famílies més vulnerables, amb poc coneixement de l'idioma i un difícil accés a la comunicació telemàtica. Els canvis de protocol tampoc ajuden ni a les famílies ni als centres. Aquests es troben, a més, amb la dificultat que els suposa cobrir les baixes dels docents malalts. 

De forma excepcional, el Departament d'Educació està fent nomenaments diaris per cobrir les baixes del personal --normalment se'n fan tres cops a la setmana--. El problema és que la borsa de treball s'ha quedat curta per substituir totes les baixes. Segons Segura, ahir no es va cobrir el 53,8% de les baixes. Es van fer 2.538 nomenaments, però 1.366 places es van quedar sense cobrir. Faltaven, per exemple, 512 mestres de primària, 108 d'infantil, 84 professors de matemàtiques, 63 de català, 55 de castellà, 40 de tecnologia, 56 mestres de música... Falta personal d'especialitats habitualment amb problemes de cobertura però també d'altres amb excedent de candidats en condicions normals. El problema és especialment greu a secundària, on es fa difícil, per exemple, que un professor que no sigui especialista en matemàtiques cobreixi aquesta baixa. "Els centres no estan capacitats per gestionar aquesta situació. Tampoc Salut pot gestionar tantes baixes i els serveis territorials no donen l'abast per registrar els nomenaments, i això pot provocar problemes per cobrar al gener", adverteix Segura. La concertada no pot accedir a aquesta borsa i ha de contractar els substituts pel seu compte. Joan Tardà, director de la Mare de Déu de Lourdes, a Mataró (Baix Maresme, Maresme), confirma que la situació "és complicada". El centre ha pogut contractar un substitut de la borsa de la Universitat Blanquerna, creada per fer front a la situació actual amb estudiants de màster i de doble grau. Educació, però, no ha donat permís per contractar alumnes de l'últim curs dels graus d'educació infantil i primària. 

Tornar a confinar quan hi ha un positiu a l'aula 

"L'escola és un caos i un polvorí", afirma Segura. El sindicat reclama anul·lar el protocol actual, tornar a confinar quan hi ha un positiu a l'aula, mascaretes FFP2 per als docents i purificadors amb filtres HEPA a les aules. Belén Tascón, presidenta de la Federació d'Associacions de Famílies de l'Alumnat de Catalunya, fa una crida, en canvi, a la calma i la serenor. "L'escola és el millor lloc on poden estar els nens", diu, recordant els problemes que va donar el tancament dels centres. "És pitjor el risc de no anar-hi per l'impacte que té en la salut mental i emocional de l'alumnat i per l'augment de la vulnerabilitat que provoca" l'ensenyament virtual. Recorda, també, que la malaltia acostuma a manifestar-se de forma lleu en els petits i que els adults estan, majoritàriament, vacunat. 

La pandèmia de covid-19 complica l'inici del segon trimestre als centres educatius de l'Escala  

Segons Canal 10 Empordà, l'Alt Empordà és, des de l'arrencada del segon trimestre del curs escolar, comarca de la demarcació de Girona on la sisena onada de la pandèmia de covid-19 ha irromput amb més força. I els centres educatius de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) no han estat una excepció. A l'ensenyament secundari, el protocol, a diferència de les escoles de primària obliga només a confinar l'alumnat no immunitzat que tinguin algun positiu a l'aula i no es confina tot grup sencer per tal d'intentar garantir el màxim la presencialitat escolar. Un fet que traduït a la realitat de l'Institut El Pedró ha obligat a confinar gairebé totes les i totes els alumnes no immunitzats del centre. Pel que fa al professorat, a dia d'avui fan falta quatre persones per poder cobrir la totalitat de les baixes que tenen. Tots aquests confinaments tallen el ritme del curs. Algunes i alguns alumnes en poden sortir perjudicats, com és el cas dels de 2on de batxillerat.
La situació és crítica i des del centre s'espera que la situació s'estabilitzi les properes setmanes. 

Pel que fa als altres centres educatius del municipi, l'Escola Esculapi actualment té 4 grups confinats, tres del cicle infantil i un del cicle superior, i 41 alumnes positius. Quant a professorat i personal d'administració hi ha un total d'11 baixes i 13 contactes estrets. Cal destacar que a dia d'avui el Departament d'Educació de la Generalitat només ha cobert tres d'aquestes baixes. 

I l'Escola Empúries té 8 grups confinats i prop de 150 alumnes a casa. Pel que fa al professorat només tenen cobertes dues baixes del total de 6. 

L'Ajuntament de l'Escala i la Comissió de Carnaval han decidit suspendre l'edició del carnaval d'aquest any per l'alt risc de contagi de la sisena onada de la pandèmia. La intenció és poder recuperar la rua pel Carnaval d'Estiu al juny 

Canal 10 Empordà informa que la vila de Escala no es tornarà a disfressar per carnaval per segon any consecutiu. L'alt risc de contagi de la variant òmicron finalment ha impedit que es pugui celebrar la festa el pròxim 27 de febrer com estava previst. L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament i la Comissió de Carnaval han decidit suspendre l'edició d'aquest any per precaució ja que es fa impossible que tots els carrossaires puguin anar a la nau a treballar en les seves carrosses.  

Sobre la taula hi ha l'opció de celebrar el carnaval al juny amb dos possibles formats. 

Des de la Comissió de Carnaval, Carles Piqué, destacava que el carnaval no és només un cap de setmana sinó que s'hi comença a treballar dos o tres mesos abans. 

Sobre el format que hauria de tenir el Carnaval d'Estiu, la Comissió veu difícil que es puguin fer totes les activitats habituals del carnaval, tot i que emplaça als carrossaires i a l'Ajuntament a reunir-se més endavant per decidir-ho conjuntament.  

El carnaval és una de les festes més arrelades a l'Escala i una de les que implica més gent del poble. Malgrat no s'hagi pogut celebrar durant dos anys consecutius, no es perden les ganes de poder tornar a celebrar-lo el més aviat possible.  

La Rua del Carnaval es porta celebrant a l'Escala ininterrompudament des del 1978, en el decurs de la denominada Transició ja que l'havia prohibit la dictadura franquista des de 1939, fins el 2021 quan la pandèmia de covid-19 va obligar a no celebra-la per primer cop i actualment consta de fins a vuit colles de carrossaires escalencs. 


Antònia Eulàlia Josepa Boltà Viñas

Necrològica d'Antònia Boltà Viñas apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 15 de novembre de 1988

Necrològica d'Antònia Boltà Viñas apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 15 de novembre de 1988



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 20 de gener de 1903 neix a Vallirana (Baix Llobregat) l'anarcosindicalista Antònia Eulàlia Josepa Boltà Viñas 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental   

Antònia Boltà Viñas: El 20 de gener de 1903 neix a Vallirana (Baix Llobregat) l'anarcosindicalista Antònia Eulàlia Josepa Boltà Viñas  --algunes fonts citen erròniament el primer llinatge com Balta--. El seu pare pares es deia Salvador Boltà Pausas i la seva mare, Dolors Viñas Montané.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

En l'exili s'uní, cap el 1950, a l'anarcosindicalista Joaquim Bassons Viñas.  

Després d'una intervenció quirúrgica i de patir grans dolències, Antònia Boltà Viñas va morir el 7 d'octubre de 1988 al seu domicili de Sant Ponç (Erau, Occitània) i va ser inhumada l'endemà.  


Judici a Girona dimecres 26 de gener per les protestes postsentència

Manifestació el 26 de febrer a Girona pel cas 21 raons 

Tres anys després de les detencions pel tall del TAV, el judici serà el 10 de març 

Judici a Girona dimecres 26 de gener per les protestes postsentència 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 20/01/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que s'han complert tres anys del cas 21 raons. El 16 de gener del 2019, la Policia Nacional espanyola va arrestar setze persones, entre les quals hi havia l'alcalde Verges, Ignasi Sabater, i l'aleshores alcalde de Celrà i actual diputat de la CUP-G Dani Cornellà. Se'ls acusava d'un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a l'estació de Girona durant el primer aniversari de l'1-O. En total hi havia 21 imputacions. A la majoria se'ls va arxivar la causa, però el jutjat envia a judici, el 10 de març, quatre dels encausats. Demana per a cada un quatre anys de presó i una responsabilitat civil de 62.000 euros que inclou les multes per les suposades lesions.  

S'ha convocat per al dissabte 26 de febrer una manifestació de suport. Encara està pendent de data el de Carla Costa, de La Forja. La Fiscalia la responsabilitza del tall de les vies del 14 d'octubre del 2019 i li demana dos anys i mig de presó. 

Judici dimecres per les protestes postsentència 

El 26 de gener, a les 09:30h, davant el Palau de Justícia de Girona s'ha convocat una concentració de suport a en Robert Llach, el jove detingut arran de les mobilitzacions per la sentència del procés, el 19 d'octubre del 2019. S'enfronta a sis anys i mig de presó i a 1.200 euros de multa, acusat de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat i lesions lleus. Va passar 25 dies a la presó.  

És el mateix cas que el jove de Llagostera Pau Sànchez. L'1 de desembre s'havia de celebrar el judici, però la defensa de Sànchez va demanar que se suspengués perquè els policies espanyols que van detenir el jove poguessin declarar presencialment. Es va acordar ajornar-lo fins al 6 de juliol. 


La Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de resolució de la CUP-G en contra del projecte de macro parc eòlic marí de la badia de Roses

El Parlament de Catalunya rebutja la proposta de resolució de la CUP-G en contra del macro parc eòlic marí Tramuntana 

La Comissió d'Acció Climàtica del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de resolució de la CUP-G en contra del projecte de macro parc eòlic marí de la badia de Roses 

Tots els partits (Junts per Catalunya, ERC, PSC, En Comú Podem i Ciutadans) hi van votar en contra, excepte la CUP-G que hi van votar a favor i VOX, que es va abstenir 

L'empresa promotora del parc marí es felicita 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Roses (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 20/01/2022.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament de Catalunya ha rebutjat la proposta de resolució de la CUP-G en contra del projecte de macro parc eòlic marí de la badia de Roses, anomenat Tramuntana.  

Tots els partits (Junts per Catalunya, ERC, PSC, En Comú Podem i Ciutadans) hi van votar en contra, excepte la CUP-G que hi van votar a favor i VOX, que es va abstenir.  

"Els grups parlamentaris van reconèixer i agrair públicament la tasca del parc Tramuntana de fomentar el diàleg, el consens i la integració del projecte al territori, avalant el camí recorregut", asseguren els promotors en un comunicat.  

Les formacions contràries a la resolució cupaire també es van emplaçar a estudiar la proposta de prova pilot amb tres aerogeneradors proposada. 

Els promotors del projecte celebren la votació, que dona continuïtat a la sessió de compareixences del passat mes de desembre amb el membre de l'equip promotor Sergi Ametller; el Síndic Rafael Ribó i el vicepresident de la Plataforma Stop Macropac Eòlic Marí Jordi Ponjoan. 

El representant de l'oposició al parc de la badia de Roses, en el decurs de la seva compareixença, va reiterar que la instal·lació tindrà un gran impacte a la Costa Brava. "El nostre objectiu és aturar-lo", va assegurar Ponjoan. 

La CUP-G acusa els dos partits al Govern de la Generalitat "d'enganyar la gent". 

La CUP-G ha emès un comunicat on critica la posició dels partits que van votar en contra de la proposta de resolució i acusa les formacions de votar una cosa al Parlament i una altra als Ajuntaments. "No entenc com partits com ERC o Junts per Catalunya, que a tots els municipis han estat votant a favor de la moció contra el macroparc, quan la mateixa proposta arribar al Parlament no hi donen suport", afirma el diputat Dani Cornellà. "D'això se'n diu enganyar la gent i trair el territori", afegeix. 

"Sense cap dubte la nostra aposta son les energies renovables, fent una transició energètica coherent amb els principis de respecte pels ecosistemes naturals i la biodiversitat […]. No podem permetre macroprojectes com aquest o els projectats a l'Albera, l'Anoia, l'Alta Segarra, la Terra Alta, les Garrigues i a molts altres indrets del nostre país", assegura la formació parlamentària. 


dimecres, 19 de gener de 2022

La de Girona, segona demarcació de l’Estat amb més ocupació d’UCI per covid-19

S'han registrat 45.812 casos nous de covid-19 al Principat de Catalunya i el risc de rebrot torna a enfilar-se i creix de 233 punts 

La de Girona, segona demarcació de l'Estat amb més ocupació d'UCI per covid-19. El percentatge de crítics per nombre de llits se situa per sobre del 50%, per darrere d'Huelva. El contagi segueix disparat i el risc de rebrot supera els 5.500 punts a la Regió Sanitària de Girona 

Incertesa a les farmàcies de les comarques gironines pels problemes d'estoc de tests. Dilluns es va viure un dia «caòtic» perquè es van esgotar les proves per als cribratges d'alumnes i el Departament de Salut n'ha hagut d'enviar d'extres 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Esponellà (23.801), Pontós (20.986), l'Armentera (12.566), la Tallada d'Empordà (12.384), Vilamalla (11.228), Flaçà (10.119), Bàscara (9.805), Sant Gregori (9.219), Osor (9.179), Colera (8.929), Ventalló (8.189), Avinyonet de Puigventós (8.139), Banyoles (8.084), Vilafant (7.570), Sant Julià de Ramis (7.418), Porqueres (7.388), Cadaqués (7.154), Pals (7.108), Pont de Molins (6.995), Sant Feliu de Pallerols (6.994), Blanes (6.759), Arbúcies (6.680), Cabanes (6.592), Bescanó (6.501), Bellcaire d'Empordà (6.475), Sarrià de Ter (6.468), Celrà (6.382), Ribes de Freser (6.366), l'Escala i Empúries (6.315), Rupià (6.303), Albons (6.127), Girona (5.883), Anglès (5.863), Forallac: Vulpellac, Fonteta i Peratallada (5.766), la Vall de Bianya (5.646), Verges (5.482), Calonge i Sant Antoni (5.372), Maçanet de Cabrenys (5.354), Jafre (5.334), Begur (5.328), Maçanet de la Selva (5.298), Crespià (5.285), Ripoll (4.928), Cervià de Ter (4.706), Lloret de Mar (4.304), Mont-ras (4.190), Santa Pau (4.155), Campdevànol (4.000), Puigcerdà (3.940), Llívia (3.916Portbou (3.469), Cabanelles (3.414), ), Parlavà (3.388), Viladamat (3.241), Tossa de Mar (3.025), la Jonquera (2.831), Das (2.372), Riudarenes (2.326), el Port de la Selva (1493) i la Selva de Mar (1155) 

Professors alerten que grups de pares negacionistes difonen per les xarxes maneres d'esquivar les quarantenes. El sindicat Aspepc-sps exigeix al Departament d'Educació de la Generalitat que actuï contra els que «posin en risc» la salut de la comunitat docent 

Trilla diu que el més prudent és mantenir les restriccions actuals 

Un 30% de les baixes de mestres a Girona queda sense cobrir. USTEC-STES denuncia que la mesura extraordinària dictada pel Departament d'Educació és insuficient per a pal•liar l'allau de baixes i reclama que «calia buscar solucions perquè els mestres no emmalaltíssim» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Esponellà (Baix Fluvià/Terraprim, Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 19/01/2022.- Llegim a VilaWeb que el Departament de Salut de la Generalitat ha registrat 45.812 casos nous de covid-19 al Principat de Catalunya diagnosticats amb proves PCR o d'antígens durant les darreres hores, cosa que augmenta el total confirmat amb aquestes proves a 1.737.165. El risc de rebrot torna a enfilar-se i creix de 233 punts, fins a 5.739, i també puja la incidència acumulada: 4.815,69 casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies i 2.709,09 els darrers set. En canvi, la velocitat de propagació del coronavirus-19, la Rt, baixa una centèsima, a 1,22; i la taxa de positivitat de les proves diagnòstiques, a 22,83%. 

Actualment, hi ha 2.618 persones malaltes de covid-19 ingressades als hospitals públics del Principat de Catalunya, 54 menys; i 504 persones pacients en estat crític a les UCI públiques i privades, 25 menys. En les darreres hores s'han registrat 35 morts més. 

El 85,5% de les persones majors de dotze anys estan vaccinades del tot i el 42% han rebut la dosi de reforç. 

Malalts ingressats: 2.618 (-54). Malalts atesos a les UCI: 504 (-25). Total de casos detectats acumulats: 1.820.029 (+128.676). Total de morts: 25.184 (+35). Total amb la vaccinació completa: 6.149.722 (+4.407). Total de vaccinats amb la primera dosi: 6.425.808 (+5.269). Total de vaccinats amb la tercera dosi: 2.704.249 (+49.158). 

Dilluns es va batre el rècord a l'atenció primària 

Cabezas ha explicat que dilluns va ser el dia amb més visites a l'atenció primària dedicades a la covid-19. En concret, van ser 102.114 visites de malalts de covid-19. Habitualment, ha dit, es fan vora 300.000 atencions a malalts, de manera que aquell dia un terç del total de la feina de l'atenció primària va ser únicament per la covid-19. 

La de Girona, segona demarcació de l'Estat amb més ocupació d'UCI per covid-19 

Segons el Diari de Girona el covid-19 segueix sense donar treva i també està repercutint en una elevada pressió assistencial. De fet, si tenim en compte l'ocupació de llits a l'UCI per coronavirus-15, la de Girona és la segona demarcació de l'Estat amb el percentatge més elevat i, concretament, per sobre del 50%. Aquestes dades s'extreuen del darrer informe setmanal publicat pel Ministeri de Sanitat del Govern espanyol. Concretament, el percentatge de la demarcació de Girona és del 56,2%, només per darrere de Huelva, on el percentatge s'enfila fins al 65%. Tot i que aquest balanç es basa en dades de la setmana passada, actualment el nombre de casos crítics a la Regió Sanitària de Girona no ha variat massa, tot i que sí que ha baixat una mica. La dada es manté per sobre del llindar de 50. 

L'elevat nombre de casos crítics és un dels motius pels quals la de Girona se situa entre les demarcacions amb el nivell d'alerta per coronavirus-19 més alt de tot l'Estat. Aquest indicador es basa en la situació epidemiològica i la capacitat de les UCI i es classifica en quatre graus depenent de la gravetat. La demarcació de Girona està en el nivell quatre juntament amb la resta del Principat de Catalunya, Aragó, Múrcia, Balears, Madrid, País Basc, Navarra i Cantàbria. També hi ha part de les Canàries, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. A part de les persones ingressades en estat crític, també cal tenir present la incidència acumulada en set dies, que fins a finals de la setmana passada era de 1.645,3 casos per cada 100.000 habitants. D'altra banda, la incidència de casos dels darrers catorze dies i en persones de més de 65 anys també és molt elevada. 

Casos en augment 

D'altra banda, respecte a la darrera actualització del Departament de Salut de la Generalitat, els casos de covid-19 a la la Regió Sanitària de Girona encara segueixen en augment destacat i, segons el darrer balanç setmanal, ja s'han superat els 22.000. El risc de rebrot, indicador que avalua el registre de casos a curt termini, ja està per sobre dels 5.500 punts. El nombre de morts setmanal ha superat la trentena. La portaveu del Govern de la generalitat, Patrícia Plaja, va lamentar ahir que les xifres de la pandèmia continuen sent molt elevades, «batent tots els rècords»; tot i que va indicar que hi ha indicis de desacceleració. També va afegir que no s'han complert els pitjors escenaris sobre els ingressos a l'UCI i va afirmar que també cal tenir en compte els canvis que ha comportat la variant òmicron, amb moltes infeccions però menys impacte hospitalari. 

Argimon també va reiterar dilluns que es confirma una desacceleració del contagi i que aviat se superarà el pic d'aquesta onada. També va afirmar que és una tendència d'encara «pocs dies» i, per tant, encara cal esperar per confirmar que la sisena onada va a la baixa: «Prudència, molta prudència per veure si arribem o no al pic». Finalment, respecte a les dades del Principat de Catalunya, ahir es van notificar 203.657 casos positius, un nombre superior a l'interval anterior, quan se'n van declarar 155.416. La mitjana d'edat de les persones positives se situa en els 35,04 anys. Durant l'última setmana analitzada (del 8 al 14 de gener), s'han fet 226.584 PCR i 448.777 tests d'antígens, dels quals el 23,38% han donat positiu. Des de l'inici de la pandèmia de covid-19 s'han detectat 1.774.456 casos, dels quals 1.691.353 per PCR o test d'antígens. 

Els hospitals comarcals segueixen amb l'activitat quirúrgica limitada 

La pressió assistencial per coronavirus-19 continua sent molt elevada als hospitals comarcals de la Regió Sanitària de Girona, que mantenen la cirurgia urgent i posposen la no urgent que requereix ingrés. A l'Hospital de Palamós (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) s'ha hagut d'obrir el segon tram de la quarta planta de l'hospital, i també ha calgut habilitar més llits en el sociosanitari. La directora mèdica del centre sanitari també admet a Ràdio Palamós que l'òmicron genera menys dificultats que la delta però l'impacte és elevat igualment. Al de Campdevànol (Ripollès, comtat d'Osona) hi ha ingressos constants des de fa dies i el gerent, Joan Gran, lamenta les baixes per covid-19, que dificulten la feina tenint en compte que és un centre sanitari petit, ja que els treballadors han de doblar torns, tal com ha explicat a TV Ripollès aquesta setmana.  

A l'Hospital de Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona), segons el darrer balanç, hi ha 23 persones pacients ingressades amb coronavirus-19. Respecte a l'últim recompte de la setmana passada, s'han comptabilitzat tretze nous ingressos i s'han registrat cinc altes, una de les quals és un pacient que ja ha negativitzat però continua ingressat al centre, i un és un trasllat en un altre centre sanitari. També s'ha comptabilitzat una defunció. A l'Hospital sociosanitari de Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona), respecte a l'últim recompte, set dels pacients positius ja han negativitzat després de l'última prova diagnòstica que se'ls hi ha realitzat. A l'Hospital Asil Sant Jaume de Blanes, respecte a l'últim recompte, s'han registrat nou nous casos de covid-19. 

Incertesa a les farmàcies de les comarques gironines pels problemes d'estoc de tests 

Aquesta setmana ha arrencat amb molta incertesa per als farmacèutics per la problemàtica de desabastiment de tests d'antígens, segons informa Diari de Girona. Això està generant cert malestar entre els professionals i que s'afegeix a la sobrecàrrega acumulada des que poden validar els positius dels usuaris que es fan autotests. D'una banda, els professionals van entomar amb «neguit» i «sorpresa» la regulació del preu de les proves a un màxim de 2,94 euros, dissabte passat. La demanda es va disparar i algunes farmàcies gironines amb poc estoc van esgotar tots els autotests el mateix dia. Aquelles que en tenien més, però, han patit pèrdues o bé no hi han guanyat res, tenint en compte que els van comprar a les distribuïdores a un preu molt elevat. Aquest és un dels motius de queixa de la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, que valora positivament la regulació dels preus però «s'hauria d'haver donat una mica de temps per poder vendre el que teníem en estoc a uns preus raonables, però no s'ha fet», especifica. 

És per això que espera que, a partir d'ara, les distribuïdores abaixin els preus tenint en compte la realitat actual. «Em consta que Sanitat ja s'ha reunit amb representants de les empreses per tal de fixar un ajustament de preus, espero que sigui així i també es faciliti la importació», reitera.  

En el mateix sentit es pronuncia el membre de la Junta Directiva de la Fefac, la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya, Òscar Doñate, que també és farmacèutic al barri del Guinardó de Barcelona. Explica que fins ara comprava les proves a un preu que anava dels 3,5 als 4 euros i que alguns companys han quedat atrapats perquè en van comprar milers per aconseguir aquest cost. «Jo tinc la sort que vaig ser conservador amb les compres», detalla tot afegint que els ven a 2,9 euros. 

Col·lapse pels cribratges 

Dilluns, però, s'afegia una altra problemàtica per als apotecaris, que ja es va començar a manifestar la setmana passada, amb la represa del curs escolar. I és que la sisena onada, a part de col·lapsar els centres d'atenció primària, també està tensant les farmàcies. L'elevat nombre de contactes estrets generat a les aules va fer que divendres i dissabte es disparés la demanda dels tests d'antígens gratuïts de cribratge escolar que ofereix la Generalitat. Per tot això, dilluns es van esgotar, ja que el Departament de Salut no va subministrar-ne suficients. «Va ser un caos, ja que es van generar llargues cues de famílies i no vam poder oferir tests per a tothom», va admetre Aleixandre. Salut, tot i que recorda que el nou protocol estableix que les proves «no són obligatòries», va enviar ahir uns 200.000 tests de reforç a tot el Principat de Catalunya després que s'esgotessin dilluns. Les proves en farmàcies s'ofereixen a tots els companys de classe d'un cas positiu a primària i secundària. Només en set dies se'n van fer més de 123.000 i d'aquests, 6.400 van donar positiu. És a dir, un 5% del total. 

Aleixandre afirma que ahir van començar a arribar proves de reforç a les farmàcies acreditades de la demarcació de Girona, tot i que en alguns casos no n'hi va haver suficients. «Esperem i confiem que Salut calculi bé el nombre de tests que es necessiten per a desenvolupar aquest pla i no es torni a repetir una situació com la de dilluns», conclou. «Els farmacèutics ens estem oferint des de l'inici de la crisi per fer cribratges, vacunar o el que calgui», recorda Doñate tot destacant que al Principat de Catalunya hi ha més de 3.000 farmàcies que podrien «haver fet molta més feina» de la que han fet. «Ens agradaria ser un engranatge més del sistema de salut», va dir el farmacèutic barceloní tot lamentant que només es compta amb els farmacèutics «quan estan amb l'aigua al coll». «Som l'establiment sanitari més proper», resumeix tot assegurant que podrien haver «accelerat molt el sistema de vacunació» 

A nivell de les comarques gironines aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi, la crisi sanitària:    

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/]   

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Esponellà (23.801), Pontós (20.986), l'Armentera (12.566), la Tallada d'Empordà (12.384), Vilamalla (11.228), Flaçà (10.119), Bàscara (9.805), Sant Gregori (9.219), Osor (9.179), Colera (8.929), Ventalló (8.189), Avinyonet de Puigventós (8.139), Banyoles (8.084), Vilafant (7.570), Sant Julià de Ramis (7.418), Porqueres (7.388), Cadaqués (7.154), Pals (7.108), Pont de Molins (6.995), Sant Feliu de Pallerols (6.994), Blanes (6.759), Arbúcies (6.680), Cabanes (6.592), Bescanó (6.501), Bellcaire d'Empordà (6.475), Sarrià de Ter (6.468), Celrà (6.382), Ribes de Freser (6.366), l'Escala i Empúries (6.315), Rupià (6.303), Albons (6.127), Girona (5.883), Anglès (5.863), Forallac: Vulpellac, Fonteta i Peratallada (5.766), la Vall de Bianya (5.646), Verges (5.482), Calonge i Sant Antoni (5.372), Maçanet de Cabrenys (5.354), Jafre (5.334), Begur (5.328), Maçanet de la Selva (5.298), Crespià (5.285), Ripoll (4.928), Cervià de Ter (4.706), Lloret de Mar (4.304), Mont-ras (4.190), Santa Pau (4.155), Campdevànol (4.000), Puigcerdà (3.940), Llívia (3.916Portbou (3.469), Cabanelles (3.414), ), Parlavà (3.388), Viladamat (3.241), Tossa de Mar (3.025), la Jonquera (2.831), Das (2.372), Riudarenes (2.326), el Port de la Selva (1493) i la Selva de Mar (1155).  

Professors alerten que grups de pares negacionistes difonen per les xarxes maneres d'esquivar les quarantenes  

Segons un despatx de l'agència Catalana de Notícies, el sindicat de professors de Secundària Aspepc-sps ha alertat que «circulen per les xarxes» textos emesos per «presumptes grups o col·lectius de pares i mares d'alumnes negacionistes» on es fan indicacions de caràcter legalista per esquivar les quarantenes per covid-19.  

Aspepc-sps aporta un exemple d'un d'aquests textos en què es recomana rebatre la instrucció de quarantena del centre afirmant que és delicte de discriminació i de coaccions, demanar l'ordre per escrit i advertir que el tema es posarà en mans d'advocats. També es recomana fer cas omís del requeriment si ningú «s'atreveix a donar la cara» i trucar els Mossos si al centre no es deixa accedir l'alumne. El text afirma que «en molts casos» els equips directius «es faran enrere». 

Aspepc-sps afirma que també li consta que, en alguns centres, l'actuació de les direccions «davant les amenaces rebudes» és de «desistiment de les seves responsabilitats» pel que fa a «vetllar pel compliment de la normativa». Davant d'aquesta situació, Aspepc-sps exigeix al Departament d'Educació de la Generalitat que «actuï contra tots aquells que posin en risc la salut del professorat, de l'alumnat i de la resta de personal del centre».  Aspepc-sps no descarta presentar denúncia si es manté una «inacció que els està posant en perill de contagi», 

Trilla diu que el més prudent és mantenir les restriccions actuals 

Segons l'Agència Catalana de Notícies, el cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Trilla, va considerar ahir que el més prudent seria mantenir totes les restriccions fins tenir la certesa que s'ha arribat al pic de la sisena onada i la situació comenci a millorar. En declaracions a Catalunya Ràdio, va recordar que el comitè assessor no va recomanar el toc de queda, per això veu «assumible» que es retiri a partir d'aquest divendres. D'altra banda, va dir que el problema que hi ha als hospitals és la manca de personal per les baixes per covid-19, sobretot infermeres. 

Un 30% de les baixes de mestres a Girona queda sense cobrir 

Llegim al Diari de Girona que la realitat ha topat amb la promesa del Departament d'Educació. I és que si el conseller Josep-Gonzàlez Cambray anunciava abans de la tornada a les aules el seu compromís de cobrir les baixes dels docents positius en covid-19 amb la recepta dels nomenaments diaris, aquests no han aconseguit tapar tots els forats. Des de l'entrada en vigor de la mesura exprés del 7 de gener, el departament d'Educació, segons dades del sindicat USTEC-STES, ha aprovat un total de 1.502 nomenaments a la demarcació de Girona. D'aquests, però, 441 no s'han cobert. Les causes, segons va assenyalar ahir la portaveu territorial del sindicat USTEC-STES a les comarques gironines, Glòria Polls, són múltiples. D'una banda, la falta d'especialistes. En el cas d'Educació Primària, a la província de Girona falten substituts en les especialitats d'Audició i Llenguatge, Educació Especial, Anglès, Música, Educació Física i les especialitats generalistes d'Infantil i Primària. Per la seva banda, en el cas d'Educació Secundària les assignatures que a dia d'avui tenen més dificiltat per a cobrir-se són Francès, Alemany, Llengues Clàssiques, Informàtica, Matemàtiques, Anglès, Física i Química, Economia i Llengua i Literatura Castellana. Els nomenaments de terços de jornada són, segons Polls, un altre culpable. «Són contractacions molt precàries i això fa que la gent rebutgi el nomenament», va sentenciar. A més, va reivindicar que «és molt diferent cobrir una jornada sencera amb una sola persona que terços de jornada amb diferents persones, que obligaria a contractar tres docents enlloc d'un». En aquest sentit, i per a «dignificar» la contractació, la portaveu territorial del sindicat va reclamar que reivindiquen que «els terços de jornada desapareguin i s'acabin convertint en mitja jornada». El tercer motiu, va apuntar la portaveu, és, inevitablement, que els docents cridats a les files de l'escola pública també estan de baixa per covid-19. 

La situació, però, s'ha agreujat amb el pas dels dies. I és que a mesura que la xifra de nomenaments diaris s'ha anat aixamplant, passant de 72 a 269 a la demarcació de Girona en només 8 dies lectius, també ho han fet les places que no s'han pogut assignar. Hores després de l'arrencada dels nomenaments, però, la radiografia era optimista. De fet, els tres primers dies d'aplicació de la mesura extraordinària la xifra de places no cobertes no va superar, en cap cas, l'11% de les ofertades. Però a partir del 12 de gener, amb 192 nomenaments aprovats sobre la taula a la província de Girona (segons dades del sindicat), la xifra de places no cobertes ja va arribar al 27% i ahir ja no es van aconseguir cobrir el 53% de les vacants anunciades. «Fer nomenaments diaris ha estat una bona solució per a pal·liar el cop durant els tres primers dies, però ara ja no es poden cobrir les baixes», va assenyalar Glòria Polls. I és que ahir van saltar les alarmes en totes les etapes acadèmiques. De fet, a Primària, dels 169 nomenaments que es van fer públics ahir, 100 no es van poder cobrir (el 59% de les places anunciades) i a Secundària, segons aquestes dades, no es van aconseguir cobrir 42 de les 100 substitucions ofertades pel departament d'Educació (un 42%). 

«No era tan important fer nomenaments cada dia, sinó que els centres educatius fossin entorns segurs», va matisar Polls. «Fer nomenaments diaris ja hem vist que no soluciona el problema, el que demanàvem era que el Departament d'Educació revisés els protocols de seguretat abans de començar el segon trimestre», va insistir la portaveu del sindicat. «S'havien de buscar solucions perquè els docents no emmalaltissin», va sentenciar. I és que ahir, també a nivell de tot Catalunya, el nombre de nomenaments no coberts va superar el de coberts.  

A partir de divendres, quan es preveu que la mesura extraordinària s'extingeixi, «hi haurà nomenaments només tres dies a la setmana i continuaran faltant docents», va sentenciar la portaveu.  

El Departament d'Educació no va voler corroborar ahir aquestes dades al Diari de Girona, al·legant que només disposa de la xifra de docents que s'incorporaran l'endemà als centres educatius. 


Víctor Ballesteros

Necrològica de Víctor Ballesteros apareguda en el periòdc tolosà "Cenit" del 6 de març de 1990

Necrològica de Víctor Ballesteros apareguda en el periòdc tolosà Cenit del 6 de març de 1990



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 de gener de 1901 neix a Madrid l'anarcosindicalista Víctor Ballesteros 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Víctor Ballesteros: El 19 de gener de 1901 neix a Madrid (Madrid, Castella la Nova) l'anarcosindicalista Víctor Ballesteros.  

Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Madrid i En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista visqué a Nièvre (Bourgogne-Franche-Comté), al número 18 del carrer de la Poissonerie, i formà part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Nièvre.  

En el cenetista Ple Regional de Federacions Locals i Comarcals celebrat entre el 17 i el 18 d'agost de 1946 a Dijon (Bourgogne-Franche-Comté) va ser nomenat tresorer del Comitè Regional Dijon-Nièvre.  

Posteriorment va ser nomenat secretari d'aquest comitè regional, càrrec que exercí nombrosos anys.  

En 1947 va ser delegat al Ple Departamental celebrat a Mâcon (ourgogne-Franche-Comté) i en 1949 era secretari de la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

En 1964, arran del congrés confederal celebrat a Montpelhièr (Erau, Occitània), va ser nomenat administrador i secretari de la Federació Local de Nièvre de la CNT-AIT en l'Exili.  

Després de la mort de la seva companya, Gertrudis, en 1983 passà a viure amb la seva filla Rosa a Vaissa (Alier, Alvèrnia, Occitània).  

Víctor Ballesteros va morir el 30 de setembre de 1989 al Centre Hospitalari de Vichy (Alier, Alvèrnia, Occitània).  


Ateneu «Puig-alt de Ter»

Alguns dels impulsors del nou ateneu Puig-alt de Ter de Sant Joan de les Abadesses. | ARIADNA RECHE

Ateneu «Puig-alt de Ter» 

Sant Joan de les Abadesses crea un ateneu per dinamitzar el poble i reforçar el teixit social 

Es dirà «Puig-alt de Ter», el nom laic adoptat pel municipi el 1937, per desvincular-se de connotacions religioses 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Joan de les Abadesses (Vall Alt Ter, Ripollès, comtat d'Osona) 19/01/2022.- Llegim al Diari de Girona que el municipi de Sant Joan de les Abadesses (Vall Alt Ter, Ripollès, comtat d'Osona) disposarà d'un ateneu, després que un grup de veïns i veïnes heterogeni s'hagi agrupat per constituir-lo. La idea és crear «un espai propi autogestionat», des d'on el poble activi iniciatives i afavoreixi el teixit social. Aquest serà un dels únics projectes d'aquest estil al Ripollès. De fet, el grup només té constància d'una proposta similar a Ripoll, el Casal Popular La Metxa.  

El de Sant Joan de les Abadesses, després de fer una votació interna entre diverses propostes, es dirà Puig-alt de Ter. És el nom laic que va adoptar el municipi l'any 1937, durant el procés revolucionari d'aleshores, per desvincular-se de connotacions religioses. 

Tot i que encara s'està acabant de consolidar, l'objectiu del projecte és el «d'impulsar més activitats al municipi» i que aquestes les pensin i les executin directament les veïnes i els veïns. Així ho expliquen Adrià Roca i Pol Salvans, dos dels membres fundadors: «Quan diem que serà 'autogestionat' és perquè volem ser un suport del poble i desvincular-nos de l'Ajuntament». Tenen previst organitzar-hi xerrades, tallers i ser un espai on els veïns i veïnes facin xarxa, fins i tot perquè «els nouvinguts puguin acostar-s'hi per fer teixit». 

Amb aquesta idea inicial, i abans de tirar-lo endavant, els impulsors van assistir fa uns mesos a la inauguració de l'ateneu El Safareig de la Garriga. La reunió, on van coincidir amb persones d'ateneus de diferents punts de Catalunya, els va permetre conèixer un ampli ventall de models. «Va ser interessant perquè ens va permetre fer teixit entre ateneus i, amb l'experiència dels altres, saber què volíem fer i què no», comparteix Salvans. 

Les persones que ara mateix formen part de l'Ateneu Puig-Alt de Ter són heterogènies; dedicades a camps professionals diversos i de diferents generacions -entre els 20 i els 40 anys-. «És interessant perquè tothom pot aportar el seu gra de sorra», explica Roca. 

De moment, hi ha una desena de membres implicats en el projecte, però tenen clar que la voluntat és que estigui obert a tothom: «Volem que sigui intergeneracional», comparteix Salvans. I Roca afegeix: «No és una associació de jovent; ens agradaria veure moltes cares diferents el dia que fem la primera assemblea». Una trobada que estava prevista celebrar-se a mitjans de desembre i aprofitar-la per presentar el projecte al poble, però que s'ha hagut d'ajornar a causa de l'impacte de la sisena onada de covid-19. 

En aquesta línia de «no tancar la porta a ningú», detallen que l'ateneu no està adherit a cap formació política. «Volíem evitar vincular-nos a un partit polític per ser molt transversals», afirmen les impulsores i els impulsors. En canvi, sí que es defineixen com a «antifeixistes, feministes i antiracistes». «Més que punts polítics, són principis de convivència», conclou Roca. 

Ara per ara, comparteixen que estan mirant de captar gent «que encaixi amb la nostra filosofia i que aporti alguna cosa nova que els que hi som, no podem oferir». Quan aquest nucli fort estigui constituït, «començarem a buscar socis que vulguin donar suport al projecte i participar de les activitats que es facin», indiquen. 

L'ateneu físic 

De moment, estan recaptant fons per poder assumir el lloguer d'un local i constituir-s'hi amb una seu física. En un inici, volen que s'obri exclusivament per fer les activitats que es vagin organitzant. D'aquesta manera, tot i que potser disposen de servei de barra puntual per finançar-s'hi, deixen clar que «no vol ser una competència als bars, ni un lloc per anar a passar l'estona». 

A més, tenen la intenció que l'espai «serveixi d'aixopluc a les entitats de Sant Joan de les Abadesses que no tenen local propi, que n'hi ha moltes», així com per projectar pel·lícules un cop a la setmana amb un preu d'entrada simbòlic. I és que al municipi fa almenys trenta anys que no hi ha cap sala de cinema.  

El local ideal, descriuen, seria gros, amb cuina, barra i diverses zones. Tanmateix, reconeixen ser «molt realistes» i saber que això que desitgen «és complicat». «Ens haurem d'adaptar al que trobem al poble», reconeixen. Amb tot, asseguren que és un tema que no els preocupa massa, perquè «l'ateneu és la gent que el forma i el local és només l'espai on anem; es pot canviar quan calgui». 

Del que ja disposen per identificar-se és d'un logotip circular que combina vermells, blancs i negres. Al voltant hi posa el nom del projecte amb el dibuix d'una salamandra a cada banda i al centre hi ressalta la silueta de la Serra Cavallera, ubicada al Ripollès i que es contempla des de Sant Joan de les Abadesses. Dos membres impulsors més, Pau Serrat i Ernest Sola, expliquen d'on va sorgir la inspiració per dissenyar-lo: «Vam escollir posar-hi la silueta de la Serra Cavallera, com es veu de Sant Joan de les Abadesses, i un parell de salamandres de l'Arçamala (un afluent que s'uneix al Ter al seu pas pel municipi)».