dilluns, 21 d’octubre del 2024

A Girona tallers i tornejos per defensar el parc Jordi Vilamitjana

A Girona tallers i tornejos per defensar el parc Jordi Vilamitjana

Veïnes i veïns del parc de Jordi Vilamitjana de Girona defensen l'espai amb el Puput Fest

Defensen que "hi ha alternatives" al projecte del Campus de Salut

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 21/10/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, veïnes i veïns de Santa Eugènia i de Can Gibert del Pla de Girona, sota el paraigua de l'Assemblea d'Entitats en Defensa del Parc que han creat per defensar el parc de Jordi Vilamitjana, han celebrat durant el cap de setmana una sèrie d'activitats en el marc del primer festival Puput.

Es tracta d'una iniciativa que proposa dinamitzar el parc de Jordi Vilamitjana -a tocar dels dos barris gironins- "per visibilitzar-lo i ressaltar la importància de mantenir-lo". Així ho han traslladat Pau Macaya i Anna Ballester, membres de l'equip organitzador de la festivitat.

Les activitats, que s'han durat a terme entre el divendres 18, el dissabte 19 i el diumenge 20 d'octubre, van començar divendres a les set de la tarda amb una cercavila gegantera des de l'Ateneu Eugenienc. El dissabte va concentrar el gruix de la programació amb tallers infantils, tornejos esportius, una "jam d'esports extrems" amb la participació de riders internacionals com Barbara Arganaraz i Claudio Sandoval, i actuacions musicals de DJ locals i internacionals com RYNA, Juan Evangelista, Àngel Daban i Carla Zaldivar.

El festival Puput, que "s'ha anomenat com un dels ocells que hi ha al parc", s'acabat el diumenge amb un vermut líric, sardanes, rumbes i sevillanes. L'última jornada va servir també per celebrar el 50è aniversari de l'Associació de Veïns de Can Gibert del Pla. A més, s'ha presentat la sardana El parc no es toca, que s'ha compost expressament per a l'ocasió. Totes les activitats són gratuïtes i els beneficis es destinaran a la defensa del parc Jordi Vilamitjana.

El parc no es toca

Sota el lema El parc no es toca, les veïnes i els veïns de Santa Eugènia i de Can Gibert del Pla han volgut rebutjar amb aquest festival la modificació urbanística que va aprovar l'Ajuntament de Girona al juny per tirar endavant el futur Campus de Salut. En concret, el Consistori de Girona preveu canviar la tipologia del parc Jordi Vilamitjana perquè deixi de ser una zona verda i passi a ser urbanitzable, on es preveu aixecar un edifici de set plantes amb 347 habitatges nous.

El president de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, Reinald Roca, i el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert, Josep M. Dalmau, critiquen que "el parc sigui la permuta amb què l'Ajuntament vulgui compensar la família Bellsolà", a qui està previst expropiar uns terrenys per construir el nou Campus de Salut. En aquest sentit, diuen que "el que cal fer, és compensar-los econòmicament i, si no hi ha diners, moure el campus cap a Salt perquè no trepitgi aquests terrenys".

Les dues associacions de veïns deixen molt clar que "d'entrada tothom vol el nou Campus de Salut", però insisteixen a dir que no permetran "que es toqui el parc". En aquest sentit, consideren que "hi ha moltes alternatives, que l'Ajuntament de Girona pot proposar" i lamenten "la falta de diàleg". "L'Ajuntament no vol negociar, vol que acceptem el que ens proposen sense fer cap canvi", detalla el president de l'Associació de Veïns de Santa Eugènia, Reinald Roca. En la mateixa línia, el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert, Josep M. Dalmau, lamenta que "l'Ajuntament no planteja cap alternativa".

Les veïnes i els veïns també critiquen que es vulgui eliminar el parc actual i "deixar només una zona verda a tocar de la riera Masrocs". Consideren que "aquesta modificació no substituirà el parc actual" perquè "el terreny que proposen és inundable i no disposarà de l'amplitud i les zones que té l'actual". A més, lamenten que "els arbres del parc Jordi Vilamitjana ja han crescut" i que fent l'espai edificable, "es perdria tota la inversió que es va fer per construir el parc".

A més, recorden que, "pels hospitals, les zones verdes són necessàries per a la salut". "En comptes de destruir parcs públics, caldria fer-ne de nous i mantenir els que ja tenim", defensen les veïnes i els veïns, que fan una crida a la resta de gironines i gironins perquè els doni suport en aquesta demanda. "El parc Jordi Vilamitjana és un parc de ciutat, com ho és la Devesa", diu el secretari de l'Associació de Veïns de Can Gibert, Josep Maria Dalmau, que llança una pregunta: "Què passaria si l'edifici que projecten aquí es volgués construir a la Devesa?". "Segur que es posaria el crit al cel; per això, demanem el suport de tots els veïns de Girona".

Aquesta no és la primera protesta que fan les veïnes i els veïns de Santa Eugènia i de Can Gibert del Pla per reclamar que es preservi el parc Jordi Vilamitjana. A finals de juliol, 400 persones es van mobilitzar des de Santa Eugènia fins a la plaça del Vi contra la modificació urbanística lligada al Campus de Salut. A més, també han presentat al·legacions contra aquest canvi d'usos del terreny, que estan a l'espera que es resolguin. I preveuen continuar mobilitzant-se "fins que es trobi una alternativa perquè el parc no es toca".


Més d'un miler i mig de persones es manifesten contral’extrema dreta a Ripoll

Més d'un miler i mig de persones es manifesten contra l'extrema dreta a Ripoll

La manifestació, amb pancartes i banderes estelades vermelles, vermelles i negres i vermelles, també ha denunciat que l'Ajuntament de Ripoll vulgui tancar el casal popular La Metxa

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès) 20/10/2024.- Llegim al diari El Punt Avui que més d'un miler i mig de persones, la majoria procedents de casals independentistes de les comarques gironines i organitzacions diverses, han participat a Ripoll a la manifestació convocada contra l'extrema dreta i la persecució de l'equip de govern de Sílvia Orriols (Aliança Catalana) a entitats. És el cas del Casal Popular La Metxa, que el govern municipal va tancar cautelarment. Les i els integrants d'aquest casal se senten reforçats després d'aquest episodi. Un dels seus portaveus, Jordi Hostench, ha criticat abans de la manifestació que havia estat un càstig a la dissidència i una persecució política a l'activitat d'un casal que, des de 2016, du a terme una activitat de confrontació a l'extremisme dretà. "No ens han guanyat, ens han reforçat", ha afirmat i ha fet una crida a crear espais de confrontació fora de les institucions "que molestin al sistema capitalista instaurat". A la finalització, s'ha  llegit un manifest denunciant, entre altres coses, les multes arbitràries cap a persones crítiques amb les polítiques del Consistori , com per exemple, les denúncies per haver fixat cartells en espais on el mateix Ajuntament o altres entitats n'hi fixen sense conseqüències. Es feia referència a la polèmica pel cartell de la Festa Major que l'equip de govern de Ripoll va fer retirar, perquè hi apareixia una noia amb vel.

La manifestació ha començat a la plaça de l'ajuntament on, precisament, també s'hi ha pogut veure la mateixa alcaldessa de Ripoll, acompanyada d'altres membres del seu partit. Als punts d'inici i final de la manifestació, hi havia molta presència policial. L'alcaldessa va denunciar a les xarxes que la seu d'Aliança Catalana tenia diversos cops als vidres, que podrien ser de l'impacte de pedres i ho va atribuir un grup de persones antifeixistes. La Metxa se 'ha desmarcat.

S'ha denunciat que l'Ajuntament de Ripoll vulgui tancar el casal popular La Metxa

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les i els manifestants s'ha concentrat davant l'ajuntament de Ripoll aquest diumenge contra les polítiques d'extrema dreta. Sota el lema A l'extrema dreta, ni aigua, i a crits de "contra el feixisme, acció directa" o "Aliança Catalana, fora de Ripoll", les i els manifestants han travessat a peu tot el municipi fins al pla de la Devesa, on ha acabat la mobilització amb la lectura del manifest. L'acció també ha servit per protestar contra l'ordre de tancament cautelar del Casal Popular La Metxa. "El casal té activitat des del 2016 i no havia tingut cap problemàtica fins a l'arribada de l'extrema dreta al govern, que l'intenta tancar perquè és un espai amb activitat política on es confronten les seves idees", ha dit el membre del casal, Jordi Hostench.

En marxa pels carrers de Ripoll i sota el lema A l'extrema dreta, ni aigua. Ni a Ripoll, ni enlloc, les i els manifetants s'han mobilitzat aquest diumenge al migdia contra l'extrema dreta. Denuncien "l'auge de l'extrema dreta arreu dels Països Catalans i internacionalment". "Ens preocupa, i per això estem avui aquí", ha explicat la membra del Casal Popular La Metxa, Joana Ortega, que ha afegit que "no aconseguiran que aquestes consignes racistes, masclistes i classistes calin a la societat perquè continuarem teixint llaços de solidaritat i suport mutu".

La concentració ha començat a dos quarts d'onze davant l'ajuntament de Ripoll, des d'on els manifestants s'han desplaçat a peu en un recorregut de gairebé dues hores que ha acabat la devesa del Pla, on s'ha fet la lectura del manifest. En l'escrit s'han denunciat "razzies policials per perfil racial i traves burocràtiques per al padró municipal", així com "multes arbitràries contra persones crítiques amb les polítiques municipals, retallades econòmiques per joventut o ajudes comunitàries, instrumentalització de persones grans o la naturalització de la islamofòbia i el racisme".

Suport a La Metxa

L'acció ha servit també per donar suport al Casal Popular La Metxa de Ripoll, després que el govern municipal d'Aliança Catalana, liderat per l'alcaldessa, Sílvia Orriols, n'ordenés el tancament cautelar. Una clausura que, almenys de moment, s'ha aconseguit aturar presentant tota la burocràcia que els requeria l'Ajuntament. "El casal té activitat des del 2016 i no havia tingut cap problemàtica fins a l'arribada de l'extrema dreta al govern", ha explicat el membre del casal Jordi Hostench, que assegura que ara "l'Ajuntament l'intenta tancar perquè és un espai amb activitat política on es confronten les seves idees". "No ho han aconseguit", celebren des del casal, que asseguren que "si tanquen un espai, se n'obrirà un altre".

El conflicte entre La Metxa i l'Ajuntament va començar al maig, coincidint amb la Festa Major de Ripoll, quan des del govern municipal es va vetar la Festa Major alternativa que organitza anualment el casal popular. Va ser llavors quan l'Ajuntament va considerar que feien "competència deslleial" a altres establiments de restauració, sense disposar de la llicència pertinent. "Avui també ens manifestem per defensar aquests espais i la necessitat d'organitzar-nos políticament, dins i fora de les institucions", ha explicat Hostench.

L'enganxada del cartell de la Festa Major que l'Ajuntament va vetar perquè hi figurava una dona amb vel ha estat un altre motiu de fricció. "Hi ha hagut una persecució política per penjar cartells suposadament a llocs no habilitats, on s'han penjat cartells de l'Ajuntament o d'altres entitats que no han rebut sancions i, per això, pensem que s'han posat multes arbitrarias a dit", ha defensat Ortega.

A la manifestació d'aquest diumenge -a la que han donat suport casals i ateneus populars de tot el territori català- hi han participat l'autora d'aquest cartell censurat, Ivonne Navarro; el diputat Dani Cornellà; Merçona Puig Antich (germana de l'activista Salvador); els humoristes Marc Serrats i Godai Garcia; la poetessa Aina Torres i els músics Cesk Freixas, Fetus, Inadaptats i Roba Estesa, entre altres.

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, també ha estat present a la plaça de l'ajuntament, abans que s'iniciés la marxa. Desenes d'agents de la BRIMO del Mossos d'Esquadra han prohibit l'entrada de les i els manifestants a la zona immediata davant l'ajuntament i el monestir, on es trobaven alguns membres de l'equip de govern municipal.

Veïnes i veïns de Ripoll acusen l'alcaldessa Sílvia Orriols de «persecució política»: almenys quinze ciutadanes i ciutadans que han expressat públicament crítiques al govern d'Aliança Catalana han rebut notificacions de sanció de l'Ajuntament

Llegim al Diari de Girona que «vius amb ansietat, tens por de sortir al carrer a protestar perquè penses què et pot passar, què et poden fer?», reflexiona Marta Pascual, una veïna de Ripoll a qui la policia local del municipi va identificar mentre penjava un cartell en protesta pel que consideren censura imposada per l'alcaldessa ultra Sílvia Orriols. Pascual està a l'espera de rebre una notificació de sanció que ja ha arribat a d'altres 15 veïnes i veïns que, en diferents moments, s'han mostrat públicament crítics amb la gestió del govern d'Aliança Catalana. «Ens volen acoquinar, usen les ordenances de manera arbitrària per a perseguir i desmobilitzar a qui no pensa com ells», apunta Jordi Hostench, membre del Casal Popular La Metxa i un dels sancionats. Davant aquest clima de «persecució», que l'alcaldessa, Orriols, nega rotundament, aquest diumenge s'ha celebrat la primera manifestació contra l'extrema dreta en aquest municipi on la convivència s'ha fet miques.

Pascual no forma part de cap partit polític ni associació. «Soc veïna de Ripoll, sense més. I em va semblar malament veure com l'alcaldessa va censurar el cartell de la festa major que havia guanyat el concurs popular perquè apareixia un personatge amb un mocador al cap», detalla. Per això va participar en un acte de protesta que es va dedicar a penjar aquest cartell prohibit amb les frases «StopRacisme» i «StopCensura». El 8 de maig va enganxar, acompanyades d'altres dues persones, un d'aquests cartells en la cartellera municipal, just davant del consistori, un lloc habilitat per a això. «La policia local ens va demanar el DNI mentre una senyora penjava un cartell sobre l'obertura d'una pastisseria en el mateix lloc. A ella no li van dir res, però a nosaltres sí perquè el cartell no els agradava, perquè no pensem com ells», sosté Pascual, que viu amb ansietat l'espera d'una possible multa després d'aquesta identificació. Està pràcticament segura que serà sancionada perquè les altres dues persones amb qui enganxava cartells ja han rebut la notificació. Un d'ells és Jordi Coch, regidor de l'Ajuntament de Campdevànol i professor universitari. Ell i cinc persones més s'enfronten a multes de fins a 2.250 euros per penjar cartells fora dels llocs habilitats i per «embrutar i deslluir» el poble, en paraules de la mateixa sanció. «El que em preocupa és l'arbitrarietat política i ideològica. Només se sanciona als qui pengem cartells que molesten. Si és algú afí a les idees d'Orriols no li passa res», es queixa aquest regidor que sovint és víctima de l'escarn en les xarxes d'Aliança Catalana i els seus seguidors. «Em van tractar de 'rata', que calia 'gasar-me', hi ha gent que em coneix de tota la vida que s'alegra que t'hagin multat... la convivència s'ha trencat per complet i si no penses com ells saps que aniran a per tu», lamenta Coch.

Carme Brugarola, ex-regidora i membre de la Unitat Contra el Racisme i el Feixisme de Ripoll, també ha estat sancionada. «Em recorda a quan jo era petita i vivíem en el franquisme, i la gent tenia por de parlar, d'expressar-se, per por de represàlies. A Ripoll hem tornat enrere respecte a les llibertats democràtiques», es queixa; segons ella, el poble està ple de cartells penjats en llocs no habilitats que no són sancionats. «Estan estirant al màxim els articles de les ordenances contra la dissidència política, perquè la gent tingui por d'expressar les seves idees i perseguir a qui no pensa com ells», insisteix Mar Caballero, activista.

Un dels col·lectius més assenyalats a Ripoll és el Casal Popular La Metxa, d'arrel assembleària, anticapitalista i feminista, el local de la qual acull a altres col·lectius al poble. Orriols el va clausurar cautelarment després de més de sis anys d'activitat. Els acusa de no haver registrat la seva activitat associativa correctament -els faltava un document- i d'exercir competència deslleial entre restauradors. «Som una associació inscrita a la Generalitat, fa dos anys ens vam canviar de local i ningú ens va dir que faltava documentació sobre el canvi d'ús del nou local, que abans era una botiga», respon Jordi Hostench, portaveu de l'entitat. També aclareix que no ofereixen servei de bar. «Només tenim una nevera i cadascú es porta el que vol», diu.

El normal, entenen des de l'entitat, hauria estat avisar-los que faltava aquesta documentació perquè la presentessin. «L'alcaldessa i el seu equip de govern tracten de reprendre'ns, perquè no puguem fer activitats», segueix Hostench. A més, hi ha una desena de membres de La Metxa que també han estat sancionats amb més de 2.000 euros en els últims mesos. «Per penjar cartells sobre unes xerrades antiracistes, per usar megàfons sense la seva autorització en la manifestació sobre el padró...», explica Hostench.

«A mi em van sancionar perquè, en el lliurament de premis del carnestoltes i davant de l'alcaldessa vaig dir que a Ripoll el racisme surt gratis», diu Adriel García. Aquest jove s'enfronta a una sanció de 1.500 euros que, segons l'expedient, està mal feta. El document li imputa l'article 136.5 de les ordenances, sobre faltes de respecte i intolerància, però el document l'acusa de generar «greus desordenis públics» en la festa. «Vivim un assenyalament i el problema és que Ripoll no és Barcelona, aquí ens coneixem tots i la gent té por», afegeix García.

També Omar Elabdali, fundador de l'Associació de Joves Marroquins de la comarca, ha estat sancionat. Per anar amb bicicleta per sobre de la vorera i per penjar els cartells de la censura. «Ella usa el que és a la seva mà per a atacar als qui tractem de fer reflexionar als veïns de Ripoll», diu el jove.

«El problema és que, amb aquest clima de por, la gent s'acaba tancant a les seves cases», reflexiona Moussa El Kasmi, president de la junta de la Mesquita El Fathe. «Abans volíem obrir-nos a la gent, intercanviar cultures. Ara ens insulten pel carrer, la gent et diu que te'n vagis, que treballis, que només busques ajudes... com vols fomentar la integració en un lloc així?», segueix el magrebí, que recorda que Ripoll ha deixat de celebrar el 'iftar' comunitari després del Ramadà des que governa Orriols.

«Nosaltres no som els més afectats per la repressió a Orriols. Continua havent-hi famílies que esperen mesos per a poder-se empadronar, gent vulnerable molt assenyalada. Però el que volem dir en aquesta manifestació del diumenge és que la ultradreta carrega contra un col·lectiu i després dilapida contra els que qüestionen la seva opinió. És un avís per a navegants, demà podries ser tu», insisteix Hostench, portaveu de La Metxa.

Participació de CGT d'Osona i Girona

Segons informa DIRECTA l'objectiu de la manifestació, expliquen, és denunciar "una vegada més la persecució política a la qual es veu sotmès el Casal Popular La Metxa i les persones que en formen part" des que el 2023 Sílvia Orriols i Aliança Catalana van accedir a l'alcaldia de Ripoll. Compten amb el suport d'organitzacions i sindicats diversos, tant comarcals com nacionals: des d'Òmnium Cultural, l'Esquerra Independentista o l'Organització Juvenil Socialista a la CGT d'Osona i Girona i centenars de casals i ateneus de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, així com diverses persones del món cultural i polític.

La Metxa va elaborar el manifest que s'ha llegit en la jornada. En el mateix, més enllà de la persecució a què s'ha sotmès al casal, s'hi lamenten altres accions com les traves burocràtiques per dificultar el padró al municipi, la retallada de recursos educatius juvenils, socials i comunitaris, la instrumentalització de la gent gran per difondre i consolidar els missatges discriminatoris d'Orriols i Aliança Catalana, la naturalització de la islamofòbia i el racisme a partir de ràtzies policials per perfil racial, o pretenent associar les problemàtiques d'habitatge, educació o sanitat a l'arribada de gent migrada. "S'ha augmentat la repressió contra la dissidència política posant multes a dit", continua el manifest. Segons el manifest, la proposta de l'extrema dreta és clara: "Busca una població enfrontada on uns quants obtinguin privilegis a costa de trepitjar als altres. I ho fan a través de la provocació". En contrapartida, "no ofereix cap solució a les problemàtiques socials, ans al contrari, són el mateix capitalisme desfrenat". Això sí, intentant crear "un imaginari on la classe treballadora migrada n'és la responsable i l'enemic de classe de la treballadora autòctona". caben fent una crida a construir comunitats fortes que no caiguin en els discursos de l'extrema dreta, que puguin plantar cara, tot dibuixant un futur millor, més just i més lliure per a tothom. "Sabem que és possible, i tot i que no existeix cap recepta màgica de com fer-ho, tenim clar que no ho podem fer soles". Per això, aposten per "desbordar els nostres espais d'organització i de lluita, volem que creixin i que en neixin de nous: trobem-nos, organitzem-nos, teixim llaços de solidaritat, de suport mutu i d'acció directa".

La manifestació d'aquest diumenge neix de l'intent reiterat de l'equip de govern municipal de Ripoll encapçalat per Sílvia Orriols de fer tancar el Casal Popular La Metxa, agafant-se a una qüestió burocràtica.

Ja el mes de juliol passat es va fer públic un manifest de suport a La Metxa que firmaven, entre altres, Guillem Agulló Salvador, pare de l'activista assassinat del mateix nom; l'actriu Eva Ortega; els periodistes Alba Sidera, Miquel Ramos i Jordi Borràs; l'alcalde de Les Llosses, Jaume Cuní, el grup de música Roba Estesa o el cantautor Cesk Freixas. [Article publicat originalment al web de Setembre].

Comunicat de la CGT

Des de la CGT de Girona i Osona s'havia fet públic un comunicat de suport a la manifestació de Ripoll.


dimecres, 16 d’octubre del 2024

La Diputació de Girona insta a protegir la cigonya blanca, a proposta de la CUP - SOM POBLE

La Diputació de Girona insta a protegir la cigonya blanca, a proposta de la CUP - SOM POBLE

La CUP - Som Poble ha portat a ple una moció per evitar l'electrocució massiva d'aus, concretament les cigonyes blanques en el seu pas migratori per la zona, a causa de la falta de protecció de les línies elèctriques

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/10/2024.- La CUP - Som Poble ha portat a ple de la Diputació de Girona una moció per evitar l'electrocució massiva d'aus, concretament les cigonyes blanques en el seu pas migratori per la zona, a causa de la falta de protecció de les línies elèctriques.

Llegim a Llibertat.Cat que el diputat provincial Jordi Casas ha destacat que, tal com demanen els col·lectius ambientals, cal aplicar la Llei de Protecció d'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió i obligar a les companyies propietàries de la infraestructura (en què destaquen Red Eléctrica i Endesa) prenguin les mesures necessàries en tots els punts que provoquen perillositat per la fauna. Cal que el disseny d'aquestes torres s'adapti a aquesta realitat, ja que actualment, el resultat és l'electrocutació de molts ocells també de grans rapinyaires, com per exemple els ducs al Baix Empordà. Les entitats ecologistes han calculat que en aquest darrer episodi de pas de cigonyes blanques, la xifra de morts podria assolir la xifra de 460 exemplars.

La moció, aprovada per unanimitat acorda exigir a les companyies propietàries de la xarxa de distribució elèctrica el compliment de la normativa vigent, que des de 2008 obliga a protegir els suports de les línies elèctriques en zones crítiques per la presència d'aus migratòries, i insta a la Generalitat de Catalunya a fer una pressió activa perquè això sigui una realitat i es compleixi la Llei vigent.


dimarts, 15 d’octubre del 2024

El moviment Trinxat's Cerdanya reactiva la campanya depintades contra el turisme massiu al territori

El moviment Trinxat's Cerdanya reactiva la campanya de pintades contra el turisme massiu al territori

El pròxim objectiu d'aquest moviment contrari al turisme massiu apunta al festival Winterfest

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, Cerdanya) 15/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que el moviment Trinxat's Cerdanya que des de fa uns mesos s'ha creat contra el model econòmic basat en el turisme residencial ha reactivat les campanyes de pintades. En aquesta ocasió les i els activistes han escrit missatges contra el turisme massiu i els seus principals esdeveniments a les façanes dels Ajuntaments de Fontanals i Puigcerdà així com en altres espais cèntrics d'Alp.

El moviment, que es vol mantenir en l'anonimat, ha fixat els seus pròxims objectius en el festival de música Winterfest i ha llançat una nova campanya a través de les xarxes socials: "Ni Summerfest ni Winterfest! Cases plenes tot l'any, feines i vides de qualitat. Prou elitisme i precarització! Sortim de nou als carrers per recordar que no és aquest el model que necessita la comarca! L'esteu matant i en sou els principals responsables. Puigcerdà i Fontanals, pareu de precaritzar i trinxar la Cerdanya".

Text de Trinxat's Cerdanya: "Nou macroesdeveniment a la vista! Tenim moltíssimes coses a denunciar i destapar a la comarca però els de sempre s'obsessionen en donar-nos més feina! Aquest cop ens surten amb un altre trinxat per rebentar el territori. Activitats pels pijos mentre destinen zero esforços i recursos en capgirar el model socioeconòmic. Els joves del Pirineu i els més vulnerables seguim sense poder donar vida TOT l'any al territori i fer-lo créixer de debò.

Així doncs, fem-nos sentir, cridem al boicot i us animem a estar alerta perquè això només ha fet que començar! #boicotwinterfest #aturemwinterfest."

Trinxat's Cerdanya, que va aparèixer durant l'estiu, és un moviment que s'autodefineix com a «joves cerdans en lluita». Trinxat's Cerdanya va reivindicar les pancartes que van aparèixer a Puigcerdà les últimes setmanes d'agost en contra del Summerfest: «Esteu trinxant el territori, Summerfest. Si no fas res, ets còmplice». En aquesta mateixa acció van aparèixer pintades contra el festival i l'Ajuntament de Puigcerdà a l'entrada del recinte musical, a la zona de Sant Marc.

En la seva primera aparició, el moviment ja es va definir sota els principis que en els últims anys han reivindicat entitats i moviments populars. Aquesta nova Cerdanya de base popular ha posat sobre la taula problemàtiques com ara l'excés de construcció, la precarietat dels sous, la impossibilitat d'accedir a l'habitatge i la gentrificació que viu la comarca.

Així, la declaració fundacional de Trinxat's Cerdanya va apuntar que: «Com és ben sabut el trinxat és un plat apreciat en aquesta comarca, però a vegades hi ha trinxats que no venen tan de gust. Quan trinxen els recursos, la qualitat de vida, el paisatge o les relacions socials toca despertar-se de la idea il·lusòria del turisme com a motor econòmic i toca defensar el territori i la seva gent. Fa molts anys que veiem evolucionar el panorama, cada vegada més i pitjor, i estem cansats. Cansats de la precarietat, cansats del classisme, de la gentrificació, de la destrossa del territori que tant estimem i cansats d'aquest model que ens ofega i subordina. Que ens parin de vendre la idea que vivim gràcies a ells, perquè quan perds tot el que tens i ho vens al millor postor, només et queda malviure a la seva costa. Sous precaris i horaris laborals esclavistes que retallen el descans i l'oci per quatre duros que s'acaben embutxacant els de sempre. Ens fan fora, amb la pèrdua de la possibilitat de viure aquí, perquè gent de bona butxaca puguin utilitzar el que era casa teva com el seu pati d'esbarjo. El trinxat va sorgir com un plat de subsistència, que les gents d'aquesta comarca amb el que bé podien cuinaven per subsistir els durs hiverns. Nosaltres, doncs, ens aixequem per plantar cara a aquest llarg hivern que fa anys que veiem. Però com la col amb què es cuina aquest plat que ens dona nom, que creix en condicions precàries, contra el torb, el fred i la rufaca, contra allò que ens va en contra, resistim. I amb l'empenta i les ganes de sobreviure, com els nostres avantpassats, utilitzarem allò que tenim per sobreviure fins a la primavera. Som els Trinxat's i estem trinxats. Ens hem despertat i no callarem. Estigueu atents perquè això tot just acaba de començar! Deixem-los clar que no són benvinguts! Amunt la lluita de classes!».


Organitzen un festival en defensa del parc Jordi Vilamitjana de Girona

Organitzen un festival en defensa del parc Jordi Vilamitjana de Girona

El Puput Fest se celebrarà del 18 al 20 d'octubre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/10/2024.- Llegim a El Gerió Digital que el parc Jordi Vilamitjana de Girona acollirà la primera edició del Puput Fest del 18 al 20 d'octubre, un certamen que neix com a resposta de la mobilització veïnal per salvar aquest espai verd, amenaçat per un projecte urbanístic que preveu la construcció de set pisos i uns tres-cents habitatges.

Les veïnes i els veïns dels barris de Santa Eugènia, Can Gibert i Sant Narcís han liderat la campanya per defensar el parc, organitzant un cap de setmana ple d'activitats per a tots els públics.

Amb el lema T'esperem al parc Jordi Vilamitjana de Girona amb molta música i activitats per defensar-lo de la millor manera, gaudint-lo!, el festival començarà el 18 d'octubre a les 19:00h amb una cercavila gegantera que sortirà de l'Ateneu Eugenienc.

El dissabte 19 serà el dia amb més propostes, incloent-hi tallers infantils, tornejos esportius, una Jam d'esports extrems amb la participació de riders internacionals com Barbara Arganaraz i Claudio Sandoval, i actuacions musicals de DJ locals i internacionals com @rynaselect, @juan.ev, @angel.daban i @carla.zaldivarhn.

El festival culminarà el diumenge 20 amb activitats com un vermut líric, sardanes, rumbes i sevillanes.

Totes les activitats són gratuïtes i els beneficis es destinaran a la defensa del parc Jordi Vilamitjana.

Aquest moviment veïnal es va iniciar a l'estiu amb una manifestació davant l'ajuntament de Girona i la presentació d'al·legacions contra el projecte urbanístic. La campanya #elparcnoestoca defensa la necessitat de preservar el parc, rebutjant que el futur hospital Josep Trueta s'instal·li a costa d'aquest espai verd.


Dijous: Assemblea Oberta de la Plataforma pel Decreixement Turístic Girona

Assemblea Oberta de la Plataforma pel Decreixement Turístic Girona

Dijous 17 d'octubre a l'Ateneu Popular Salvadora Catà, a les 19:00h

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/10/2024.- Assemblea Oberta de la Plataforma pel Decreixement Turístic Girona el dijous 17 d'octubre a l'Ateneu Popular Salvadora Catà (plaça Josep Pla núm. 1), a les 19:00h. Per una ciutat viva de barris.


Avisen que a la demarcació de Girona, la Plana de Vi i el Prepirineu s'ha superat els valors legals d'ozó

Avisen que a la demarcació de Girona, la Plana de Vi i el Prepirineu s'ha superat els valors legals d'ozó

Ecologistes en Acció espera que la nova directiva europea obligui a aplicar mesures

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/10/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, un informe d'Ecologistes en Acció avisa que a la demarcació de  Girona, la Plana de Vic i el Prepirineu s'han superat els valors legals d'ozó en almenys una estació. S'han recollit dades entre l'1 de gener i el 30 de setembre del 2024 en 500 estacions de l'Estat espanyol, 51 de les quals al Principat de Catalunya.

L'entitat espera que la nova directiva europea obligui la Generalitat i els Ajuntaments a aplicar mesures eficaces per resoldre la contaminació. L'informe també constata que el nivell d'ozó ha caigut al Principat de Catalunya aquest any per la durada més curta de la calor i la insolació estivals, que s'han cenyit als mesos de juliol i agost.

Ecologistes en Acció remarquen que els tres territoris on se supera l'objectiu legal per a la protecció de la salut representa el 8% de la població del Principat de Catalunya, uns 627.000 habitants. Consideren inacceptable que el Govern espanyol no tingui encara el preceptiu pla estatal de qualitat de l'aire per rebaixar l'ozó a les zones on s'han excedit els objectius legals, malgrat les sentències judicials en aquest sentit.

També s'ha queixat de la manca d'aplicació de les zones de baixes emissions o el seu lax accés en el cas de les rondes de Barcelona. Ecologistes en Acció reclama reduir el trànsit motoritzat, substituir els dissolvents orgànics per aigua, apostar per l'estalvi i l'eficiència energètica, fer un desplegament ordenat de les energies renovables, ampliar l'Àrea de Control d'Emissions adoptada per a la mar Mediterrània, reduir el trànsit aeri, penalitzar fiscalment els vehicles dièsel i implementar una moratòria per a les macrogranges.


Barcelona ret homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i lliurepensador

Barcelona ret homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i lliurepensador

Ciutadans i representants polítics han fet una ofrena floral a Montjuïc en record de la seva figura

[betevé 14/10/2024]

Ciutadans i representants polítics han homenatjat aquest migdia al Parc de Montjuïc la figura del pedagog i revolucionari català Francesc Ferrer i Guàrdia. Ho han fet amb una ofrena floral davant el monument erigit en la seva memòria, que recorda que va ser afusellat fa 115 anys després de ser condemnat, en un judici sense proves, per haver instigat la revolta de la Setmana Tràgica.

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia ha organitzat aquest acte, que cada any commemora la figura del fundador de l'Escola Moderna, amb la qual pretenia assolir una societat més justa i igualitària a través d'un model educatiu revolucionari. Segons la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, la lluita del pedagog continua vigent perquè "l'accés a l'educació no elimina el desequilibri social, però el redueix", ha dit durant l'homenatge.

A l'acte també hi han assistit Josefa Beltran, secretària de Polítiques Educatives del Departament d'Educació i Formació Professional; Joan-Francesc Pont i Hungria Panadero, president i directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Jordi Garcia Farrero, professor i escriptor que ha glossat la figura del pedagog.

Una escola revolucionària

L'Escola Moderna, inspirada per Ferrer i Guàrdia, va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat. Influenciat per les idees anarquistes, es pronunciava a favor de les teories del pensament llibertari i creia que l'educació de les masses populars seria el primer pas per poder dur a terme una revolució social del proletariat.

A l'Escola Moderna l'educació s'estenia, a banda dels infants, a les seves famílies. El coneixement i la formació es propagaven a través de conferències i xerrades diverses, expandint el coneixement més enllà de les parets de l'escola i portant-lo fins als carrers i les cases dels seus coetanis.


dissabte, 12 d’octubre del 2024

El Correllengua 2024 a Girona posa al centre a la llengua catalana per un dia

El Correllengua 2024 a Girona posa al centre a la llengua catalana per un dia

Com a contrapunt al Dia de la Hispanitat i amb la finalitat de reivindicar la llengua i cultura catalanes, avui 12 d'octubre el Correllengua 2024 fa parada a la ciutat de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 12/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que com a contrapunt al Dia de la Hispanitat i amb la finalitat de reivindicar la llengua i cultura catalanes, aquest dissabte 12 d'octubre el Correllengua 2024 fa parada a la ciutat de Girona. Des de les dotze del migdia fins a les set del vespre, la plaça del Vi es converteix en l'epicentre d'aquesta festivitat en la qual s'hi han programat activitats per a tots els públics. La lectura del Manifest, la celebració d'un Vermut Kahoot! i la ballada de sardanes amb la Cobla Mil·lenària seran els actes principals que vertebraran la jornada.

Enguany és el quart any consecutiu que se celebra la festa del Correllengua a la ciutat des de la seva recuperació. El col·lectiu que l'impulsa és el nucli de Girona de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Aquest, amb el suport de l'Ajuntament i de diferents entitats de la ciutat, ha estat l'encarregat de programar una jornada que "vol situar la llengua catalana al centre a la vegada que denuncia que a Girona l'ús social del català no gaudeix de bona salut".

Avui 12 d'octubre els actes del Correllengua han començat a les dotze del matí amb la lectura del Manifest del Correllengua i la intervenció de la regidora de Llengua Catalana de l'Ajuntament de Girona, Núria Riquelme. A continuació, s'ha celebrat el Vermut Kahoot!, és a dir, un vermut acompanyat d'un concurs de preguntes culturals preparat per la Fundació Cultural El Foment.

A la tarda, a partir de les 17 hores, hi ha hagut una ballada de sardanes amb la Cobla Mil·lenària i l'Associació Amics de la Sardana Terranostra. A la mitja part, a més, el grup de cant coral de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) ha fet una petita actuació.

Finalment, al llarg del matí es podran visitar les parades de les entitats organitzadores del Correllengua a Girona. Així doncs, hi havia la presència d'Òmnium Gironès, El Foment, el Jovent Republicà de Girona, la Fundació Llibreria Les Voltes i l'ADAC.

El Correllengua és un esdeveniment festiu, participatiu i transversal que té com a finalitat reivindicar l'ús i la normalització de la llengua catalana. Cada any, des del mes d'abril fins al desembre, se celebra en centenars de municipis dels Països Catalans, acollint un bon nombre d'activitats lúdiques i culturals. Des del 1996, la CAL n'és la principal promotora al Principat de Catalunya, homenatjant cada any escriptors, artistes o activistes que hagin destacat pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes.

Al llarg d'aquest 2024 se n'està celebrant la vint-i-vuitena edició, dedicada a la filòloga i lingüista M. Carme Junyent, una de les figures més compromeses i lliures en la defensa del català. El Manifest ha estat escrit pel filòleg i cap d'estil de VilaWeb Jordi Badia.


Desenes de persones reivindiquen a Salt que "no hi ha res a celebrar" i reclamen "combatre el racisme institucional"

Desenes de persones reivindiquen a Salt que "no hi ha res a celebrar" i reclamen "combatre el racisme institucional"

És el segon 12 d'octubre consecutiu en què la Plataforma Octubre Antiracista organitza una jornada per frenar el racisme

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès) 12/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que desenes de membres de la Plataforma Octubre Antiracista s'han concentrat aquest dissabte a la plaça Catalunya de Salt (Gironès) per reivindicar que "en aquesta data no hi ha res a celebrar". Aquest és el segon 12 d'octubre consecutiu que s'organitza la jornada. Enguany, s'ha fet un mural conjunt, una taula rodona i les i els assistents han marxat fins a l'Escola La Farga, on s'ha acabat l'acte amb concerts. A més, l'acte ha servit per denunciar "les identificacions per perfil ètnic", que la plataforma considera "representen una de les mostres més evidents del racisme institucional". En aquest sentit, s'ha reclamat a l'Ajuntament de Salt i a totes les administracions que "actuïn amb urgència per eradicar aquesta forma de racisme".

Hispanitat és genocidi: manifestació antifeixista a Barcelona contra el 12-O, amb dos centenars de manifestants que recorren el Raval i el Paral·lel seguits per antiavalots dels Mossos  

Llegim a VilaWeb que dos centenars de persones han participat aquest matí en una manifestació antifeixista pels carrers de Barcelona contra el 12-O. "Hispanitat és genocidi", "12-O, res a celebrar", "Fora els feixistes dels nostres barris" i "El feixisme avança si no se'l combat" han estat alguns dels lemes que han cridat. La marxa ha sortit de la plaça dels Àngels, davant el MACBA, i ha recorregut uns quants carrers del barri del Raval i el Paral·lel.

Quatre dotacions d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra han seguit de prop la manifestació i han impedit que s'acostés a la zona de la plaça de Catalunya, on es feia la manifestació unionista del 12-O, i a les Drassanes, on es feia la primera regata de la final de la Copa Amèrica.

Les i els manifestants, vestits totalment amb roba negra, han fet un parlament davant el Centre de Serveis Socials del Raval i han escrit una pintada a la porta en què acusaven l'equipament de "racista i colonial". "El feixisme és capitalisme armat, barrem-li el pas!", han recalcat els antifeixistes, que han recordat que el Dia de la Hispanitat commemorava "més de cinc-cents anys d'espoli, esclavatge, destrucció del territori i colonització".

"El colonialisme ha estat l'eina que va permetre al capitalisme de desenvolupar-se en totes les formes que ha anat agafant al llarg de la història i que continua sostenint el sistema amb l'extractivisme i l'explotació del sud global", han dit les i els manifestants que han criticat aquells polítics d'esquerres que diuen que són incapaços de millorar la vida de la classe obrera. "I que, a més, entren a governs que despleguen polítiques d'extrema dreta, legitimen partits racistes i ultraliberals, com ara Junts i el PSC, i que moltes vegades compren els marcs del feixisme: seguretat, immigració i ocupació." "El 12-O per nosaltres és una jornada de lluita", han reblat les i els manifestants, que han acabat la marxa als jardins de les Tres Xemeneies, al Poble Sec.


Activitats de la setmana del 14 al 20 d'octubre de 2024 a l'anònims



Presentació del llibre:
EL 6 D'OCTUBRE ROIG
Amb la participació de Xavi Milian, codirector de la col.leció Fil Roig
DIMARTS, 15 D'OCTUBRE DE 2024  A LES 19 HORES


El 6 d'octubre de 1934 a Catalunya no va ser rellevant únicament per la proclamació de Companys. El 6 d'octubre són molts 6 d'octubre. Un esdeveniment tan important com políticament interessant on hi van intervenir una diversitat d'actors polítics molt gran, cadascun amb uns objectius concrets i particulars en un moment d'efervescència política únic. Des de donar suport a la II República espanyola a la proclamació de la República Socialista Catalana, l'esquerra i el catalanisme polític viuen un moment clau que hagués pogut canviar el rumb de la història.

L'aportació d'Angel Estivill Abelló, malgrat el seu ofici de periodista, no busca explicar-nos la història des d'un punt de vista suposadament neutral. Ell, clarament, no ho era. Estivill reconeix, de fet, que és part activa d'aquest episodi històric tan interessant i és precisament això el que fa que sigui tan estimulant recuperar aquest text avui. Així doncs, l'obra d'Estivill no hem de llegir-la com un «llibre d'història sobre el 6 d'Octubre», sinó com l'obra més destacada que ens explica el 6 d'Octubre des del punt de vista del catalanisme obrer: d'aquí El 6 d'Octubre roig. Una obra, escrita per un periodista que visqué els fets a peu de carrer parlant amb protagonistes de banda i banda, però que alhora exercia com a militant obrer i independentista que cregué que aquella revolta podia ser l'inici d'una revolució. Així doncs, a diferència de la resta de literatura sobre el 6 d'Octubre, el llibre d'Estivill no és a la «defensiva» per intentar justificar actituds o posicions durant aquells fets, sinó és a l'ofensiva. Per a Estivill i la resta de comunistes independents catalans, el paper d'ERC durant el 6 d'Octubre és la demostració empírica que ha arribat el torn a la classe obrera d'encapçalar el procés revolucionari que acabi amb les restes feudals de l'Estat espanyol. Que ha arribat el moment de tirar tota la carn a la graella!

-------------------------------------------

Pensament crític i teoría revolucionaria

L'anarcosindicalisme com a praxi de control sindical de l'economia

Amb Miguel G. Gómez

dimecres, 16 d'octubre de 2024 a les 18.30 hores





----------------------------------------

L'educació en una cruïlla
Una visió des de 3 generacions
Hi participen: La magrana Vallesana, La Malgirbada i Casal del Mestre de Granollers
dijous, 17 d'octubre de 2024 a les 19 hores

Presentació del número 50  de la revista "Soberanía alimentaria, Biodiversidad y Culturas"

-----------------------------------------------------

CONCERT
STEVE STALEY
Mad season, Pearl jam, Alice in Chains, Elvis, Tool, Deftones...
diumenge, 20 d'octubre de 2024 a les 12 hores





 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///

Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

divendres, 11 d’octubre del 2024

La Metxa ha impulsat un manifest i una manifestació a Ripoll el 20 d'octubre contra l’ordre de tancament de Sílvia Orriols

La Metxa ha impulsat un manifest i una manifestació a Ripoll el 20 d'octubre contra l'ordre de tancament de Sílvia Orriols

El pare de Guillem Agulló, l'actriu Eva Ortega, els periodistes Alba Sidera, Miquel Ramos i Jordi Borràs, el grup Roba Estesa o el cantautor Cesk Freixas, entre els primers firmants del manifest

El casal popular de Ripoll qualifica de desmesurada l'ordre de tancament que ha fet l'Ajuntament per una qüestió burocràtica

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès) 11/10/2024.- Llegim a SETEMBRE que Guillem Agulló Salvador, pare de l'activista assassinat del mateix nom; l'actriu Eva Ortega; els periodistes Alba Sidera, Miquel Ramos i Jordi Borràs; l'alcalde de Les Llosses, Jaume Cuní, el grup de música Roba Estesa o el cantautor Cesk Freixas són alguns dels primers signants del manifest de suport al Casal Popular La Metxa de Ripoll, que l'alcaldessa, la ultradretana Sílvia Orriols, ha amenaçat de tancar.

El manifest es presentat al davant del mateix Casal Popular La Metxa, al carrer Francesc Colí de Ripoll. En l'acte també es va fer pública la convocatòria d'una gran manifestació de caràcter nacional a Ripoll contra l'extrema dreta i de suport a La Metxa. La manifestació es convoca per el diumenge 20 d'octubre, a les 11:30h, des de la plaça de l'ajuntament pels carrers. Les dues persones portaveus del casal van explicar una cronologia dels fets. Després d'haver obert el 2016 en el seu antic local de la plaça de la Llibertat, fa dos anys es van traslladar a l'actual. És aleshores quan, segons han explicat, van comunicar a l'Ajuntament que en el nou local hi farien les mateixes activitats que en l'anterior, sense que se'ls requerís mai cap documentació complementària.

A finals de maig passat, però, l'Ajuntament actual, ja amb Sílvia Orriols d'alcaldessa, els va enviar una notificació on se'ls deia que a causa de no haver notificat les activitats que fan en el local, se'ls ordenava el tancament cautelar. Han explicat que si bé van presentar tota la documentació en termini, «molt complexa d'obtenir i en poc temps», és ara quan el 4 d'agost ho van fer i no se'ls ha tornat cap mena de resposta.

Des del Casal Popular La Metxa consideren que la data que se'ls ha ordenat el tancament cautelar del local no és casualitat. Va ser només dues setmanes després de la Festa Major de Ripoll, quan La Metxa va mantenir els seus actes alternatius, com havia fet en anys anteriors. Aquest any, però, se'ls va fer saber uns dies abans que els actes no estaven autoritzats.

Un manifest que han firmat moltes persones i diversos col·lectius

A part d'Agulló, Sidera, Ramos, Borràs i Freixas, també han firmat el manifest moltes més de persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. Entre altres, la periodista i humorista Ana Polo, l'activista independentista repressaliat Marcel Vivet, l'activista musical PD Rutxo o el poeta David Caño. Entre els col·lectius, va des d'organitzacions nacionals com la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, Arran, la COS, Alerta Solidària o Endavant OSAN, a casals i ateneus d'arreu del país, o en l'àmbit de l'economia solidària, la XES Ripollès o les cooperatives Mas La Sala i El Brot, així com d'altres de més locals com l'Associació Marroquina Juvenil del Ripollès, la Llibreria La Lluerna, la Plataforma Anteifeixista del Ripollès o l'activista antifeixista Carme Brugarola.

Amb el manifest es busca el suport al rebuig a les mesures cautelars emeses per l'Ajuntament de Ripoll governat per la ultradretana Aliança Catalana de Sílvia Orriols, on es demana el tancament de l'espai per una qüestió burocràtica. Des de La Metxa, consideren que tancar-los el local mentre no es regularitza la paperassa és una mesura desmesurada i que, en realitat, l'objectiu d'Aliança Catalana i l'alcaldessa, des del primer dia que van trepitjar l'Ajuntament, és tancar-los el local. Per això parlen, més aviat, de persecució política.

El Casal Popular La Metxa buscava sumar al manifest adhesions de col·lectius i persones, tant de la comarca del Ripollès com de la resta dels Països Catalans amb l'objectiu de fer visible una oposició transversal «a un atac que avui és al nostre espai, però demà, amb l'ascens de l'extrema dreta, pot ser a qualsevol espai o col·lectiu del país».

El manifest es remunta al naixement de La Metxa, fa gairebé una dècada, per mantenir la flama de les iniciatives populars de caràcter cultural, d'oci i polítiques. En un espai per donar veu al veïnat de Ripoll «amb  la voluntat de capgirar la grisor d'un sistema polític i econòmic que encorseta les possibilitats de viure dignament». També un espai per escoltar el poble i els seus problemes davant d'aquells que ho volen controlar tot. En definitiva, «un espai on imaginar altres maneres de viure i conviure».

El manifest defuig de situar el cas de La Metxa com un fet local

Diuen que ho han estat fent durant una dècada, també el 2024, malgrat les traves que els han posat des de l'Ajuntament de Sílvia Orriols, «que ha intentat censura i banalitzar les mobilitzacions de les veïnes de Ripoll per reclamar el dret al padró, per manifestar-se contra el genocidi de Palestina, per dir prou al seu racisme agressiu o per sortir al carrer a celebrar una festa major que ens pertany a totes».

Aliança Catalana, diu el manifest, representa a «una extrema dreta rància» amb l'única voluntat a l'horitzó d'enfrontar i tensar la població «per fal·làcies destinades a generar por, insolidaritat, càstig als pobres i premis als que més tenen». Emmarquen el tancament de La Metxa en una persecució política, i el partit que la impulsa en la deriva política ultranacionalista i autoritària que, arreu d'Europa, pretén intimidar a les iniciatives populars contràries i organitzades contra el seu odi, «al mateix temps que divideix a la societat catalana per fer i desfer». I proclamen: «Que quedi clar, no ho aconseguiran amb nosaltres».

El manifest defuig de situar el conflicte entre l'Ajuntament de Ripoll i La Metxa com un fet local. Recorden que l'extrema dreta està creixent arreu, i de fet, Aliança Catalana mateix ja ha manifestat la seva intenció d'anar més enllà de Ripoll. Per això fan una crida a contrarestar amb mobilització i organització a cada poble, ciutat o barri, cadascuna de les seves decisions repressives i autoritàries.

Acaben proclamant que, ara més que mai, La Metxa és imprescindible, com a element dinamitzador de la cultura popular i la llengua, però també catalitzadors i agents d'agitació política. Tot plegat en un espai de trobada, «de germanor i de refugi, de creació de consciència». «Són les trinxeres des d'on lluitem per transformar el món i nosaltres mateixos», conclouen.

Manifest de la Metxa

NO TRAURAN LA METXA DELS CARRERS. A L'EXTREMA DRETA NI AIGUA!

El Ripollès és viu i vol vida, i el casal popular la Metxa va néixer per mantenir la flama de les iniciatives populars de caràcter cultural, d'oci i polítiques. Un espai per donar veu a les veïnes de la vila amb la voluntat de capgirar la grisor d'un sistema polític i econòmic que encorsseta les possibilitats de viure dignament. Un espai per escoltar al poble i els seus problemes davant d'aquells que tot ho volen controlar. Un espai on imaginar altres maneres de viure i conviure.

Tot això ho portem fent des de fa gairebé una dècada i aquest 2024 no ha estat l'excepció. No ha estat l'excepció malgrat Aliança Catalana, que ha intentat censurar i banalitzar les mobilitzacions de les veïnes de Ripoll per reclamar el dret al padró, per manifestar-se contra el genocidi a Palestina, per diu prou al seu racisme agressiu o per

sortir al carrer a celebrar una festa major que ens pertany a totes.

Aliança Catalana, representa a una extrema dreta rància amb una única voluntat a l'horitzó: el d'una població enfrontada i tensionada per fal·làcies destinades a generar por, insolidaritat, càstig als pobres i premis als que més tenen. L'objectiu de tancar La Metxa l'han tingut des del primer instant en que van trepitjar l'ajuntament, mitjançant

persecució política i traves burocràtiques. De fet, cal anar més enllà d'un simple requeriment de tancament per entendre tot el que ha passat. Aliança, de la mateixa manera que estem veient arreu d'Europa amb el creixement dels partits d'extrema dreta, representa a la deriva política ultranacionalista i autoritària que pretén intimidar

a les iniciatives populars contràries i organitzades vers el seu odi, al mateix temps que divideix a la societat catalana per fer i desfer. Que quedi clar, no ho aconseguiran amb nosaltres.

La Metxa i tota la seva gent està en el punt de mira, però no ens equivoquem amb l'enfocament del conflicte i plantegem el que està passant a Ripoll com un fet local.

L'extrema dreta creix, i com ja estem veient, Aliança Catalana vol anar més enllà de la capital del Ripollès. És per aquest motiu que cal contrarestar amb mobilització i organització a cada poble, ciutat o barri, cada una de les seves decisions repressives i autoritàries. Avui som la Metxa però demà poden ser tots i cada un dels casals i ateneus del país. Com sempre hem tingut clar, no ens podem permetre cedir ni un pas enrere. Ara més que mai La Metxa esdevé imprescindible, com element dinamitzador de la cultura popular i la llengua. Som catalitzadors i agents d'agitació política i, sobretot som espai de trobada. Espai de germanor i de refugi, de creació de

consciència. Som les trinxeres des de on lluitem per transformar el món i nosaltres mateixos.

Davant d'aquest context, convoquem una gran manifestació a Ripoll a la tardor per recuperar els carrers contra el tancament del casal i cridar ben fort que a l'extrema dreta, ni aigua!

Suma't al manifest contra el tancament del Casal.

Encenem La Metxa! A l'extrema dreta ni aigua!