El mural de Roc sobre l’emèrit Borbó a Olot

El mural de Roc sobre l'emèrit Borbó a Olot 

Correspon a la solidaritat amb el raper Pablo Hasél 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 02/03/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que la reproducció del grafit amb el rei emèrit Joan Carles de Roc Blackblock és la Sobrecàrrega d'aquest mes, a la façana de l'ajuntament d'Olot.  

El mural, pintat com a protesta per l'empresonament del raper Pablo Hasél, va ser esborrat per ordre del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Albert Batlle (PSC), després d'un informe de la Policia Municipal.  

Ara s'ha cedit a l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa.

Empresaris immobiliaris criminalitzen Arran

Empresaris immobiliaris criminalitzen Arran  

Entitats del sector immobiliari de Catalunya van anunciar dilluns una denúncia a la Fiscalia contra el 'Llibret d'okupació' d'Arran 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 02/03/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, les entitats catalanes del sector immobiliari ahir van presentar una denúncia davant la Fiscalia per demanar "que s'identifiquin els responsables de l'elaboració i publicació del Llibret d'okupació, difós a través del lloc web de l'organització política juvenil Arran".  

Aquest sector immobiliari organitzat consideren que el document, que, entre d'altres, explica com s'ha d'evitar una desocupació, "incita amb caràcter públic a la delinqüència i a la provocació de delictes de diversa índole, previstos en l'article 18 del Codi Penal".  

Entre les entitats que han presentat la denúncia, hi ha el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Consell de Col·legis Territorials d'Administradors de Finques, el Col·legi i l'Associació d'API de Catalunya, el Consell Català de Col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària, el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana i l'Associació de Promotors de Catalunya. 

A la Regió Sanitàra de Girona en les darreres hores han mort tres persones de les pacients per coronavirus-19

A la Regió Sanitàra de Girona en les darreres hores han mort tres persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un nombre acumulat de defuncions de 1.933 en total 

Hi ha 149 contagis nous  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 02/03/2021.- Llegim a Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort tres persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 1.933 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.045 en total, en residències 280, 177 en domicilis i 431 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 60.251 contagis, 149 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,97 i baixa una centèsima mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,94 i baixa dues centèsimes. 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (261,3), el Baix Empordà (182,75), la Baixa Cerdanya (603,15), la Garrotxa (666,11), l'Alt Empordà (184,67), el Pla de l'Estany (270,8), la Selva (137,34) i el Ripollès (399,42). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Bellver de Cerdanya (3.055), Olot (836), Salt (489), l'Escala (469), Sant Feliu de Guíxols (258), Roses (246), Lloret de Mar (228), Girona (215), Figueres (200), Banyoles (175), Palafrugell (172), Blanes (147) i la Bisbal d'Empordà (137). 

Hi ha 179 persones hospitalitzades (26 menys que ahir) de les quals 49 són a l'UCI (3 menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, baixa dues centèsimes i se situa en 0,94. També disminueix 10 punts el risc de rebrot, fins a 230, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies segueix a la baixa i passa de 254,98 a 251,51. 

S'han declarat 1.285 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 518.398. El 5,07% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S'ha informat de 22 noves morts i el total és de 20.716 en tota la pandèmia. Hi ha 1.697 pacients ingressats als hospitals, 81 menys, i 525 a l'UCI, 8 menys que fa 24 hores.  

Les persones vacunades amb la primera dosi són 467.435 (+6.769) i 191.073 amb la segona (+564). 

Les comarques gironines superen els 51.000 aturats, un 34,62% més que l’any passat

Les comarques gironines superen els 51.000 aturats, un 34,62% més que l'any passat 

El nombre d'afiliats creix molt tímidament respecte el mes de gener 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 02/03/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el nombre d'aturats a les comarques gironines és de 51.025 durant el mes de febrer, 134 persones més que les que hi havia al gener. Tot i així, la diferència respecte al nombre d'aturats que hi havia el febrer de l'any passat és un 34,62% superior, amb 13.123 persones sense feina. Pel que fa a les afiliacions gironines, aquest febrer ha augmentat el nombre de persones respecte al gener, tot i que de manera molt tímida, amb un 0,47% més. Actualment hi ha 308.758 afiliats a la Seguretat Social, un 2,61% menys dels que hi havia ara fa un any. Pel que fa als ERTO, a la demarcació hi ha 21.401 persones afectades pels expedients temporals i que no figuren com a persones aturades. 

Les comarques gironines segueixen sumant més aturats i aquest mes de febrer ja s'han superat els 51.000. Concretament en l'últim mes hi havia 51.025 persones sense feina, 134 més que durant el mes de gener. Això suposa un creixement mensual del 0,26%, una xifra inferior a la mitjana catalana (0,83%).  

De tota manera, durant el febrer del 2021 hi havia un 34,62% més d'aturats que en el mateix mes de l'any passat, que correspon a 13.123 persones més sense feina. Amb aquestes xifres, la demsrcació de Girona segueix liderant les demarcacions catalanes amb un augment d'aturats més importants en comparació a l'any passat. La segueix la de Lleida (31,36%), la de Tarragona (29,5%) i per últim hi ha la de Barcelona (28,86%). 

Aquesta xifra s'explica, sobretot, pels estralls que està causant la pandèmia en l'economia gironina. De fet, gairebé tres de cada quatre aturats gironins prové del sector serveis amb 37.116 persones. El segueixen, a molta distància, els desocupats provinents del sector industrial amb 4.944 persones i el sector de la construcció amb 4.322 persones. Per altra banda hi ha 3.014 aturats que no tenien una feina anteriorment i 1.629 que provenen del sector primari. 

Més enllà del nombre d'aturats, hi ha una lleugera esperança que és el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social. Durant el mes de febrer, aquesta xifra ha crescut un 0,47%, que correspon a 1.431 persones més que durant el gener de 2021. Això significa que durant l'últim mes s'han generat llocs de treball. 

Arreu del Principat de Catalunya s'han registrat xifres positives en el nombre d'afiliats, tot i que a Lleida és on més ha crescut amb un augment del 0,57%. A continuació ja hi ha la demarcació deGirona. Aquestes dues demarcacions es posicionen per sobre de la mitjana catalana, fixada en el 0,37%. 

Tot i així, el nombre d'afiliats a la Seguretat Social segueix essent menor al d'ara fa un any. Concretament hi ha un 2,61% menys d'afiliats, fet que comporta que en els últims dotze mesos s'han destruït 8.279 llocs de treball. 

Per contra, el nombre de persones afectades per un ERTO segueix augmentant. Durant el febrer hi havia 21.401 treballadors inclosos en expedients temporals, 2.455 més que durant el gener (18.496). Aquest conjunt de treballadors no s'inclouen a les llistes d'aturats. 

Presentació del llibre de Pau Lanau i Narcís Selles ‘La contracultura’ avui

Presentació del llibre de Pau Lanau i Narcís Selles 'La contracultura' avui 

Fa referència a les comarques gironines 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 02/03/2021.- Avui s'ha presentat a les 7 de la tarda el llibre de Pau Lanau i Narcís Selles La contracultura, sobre les comarques gironines. Pertany a la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona.  

Si vols veure l'acte de presentació del llibre La contracultura: 

[https://www.youtube.com/watch?v=K1hQd7mm6vc] 

Pedro Fernández

Necrològica de Pedro Fernández apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 10 de setembre de 1972

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1972 mor a Crançac (Avairon) l'anarcosindicalista Pedro Fernández 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser enviat a treballar a les mines de carbó de Crançac 

Pedro Fernández: El 2 de març de 1972 mor a Crançac (Avairon, Occitània) l'anarcosindicalista Pedro Fernández. Havia nascut cap el 1905 a Sorbas (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia).  

Quan era molt jove emigrà a Catalunya i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Lluità als fronts durant la Guerra Civil.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser enviat a treballar a les mines de carbó de Crançac. Hi va treballar fins que va ser declarat «inepte per a la feina» i rebé una pensió per la seva silicosi del cent per cent.  

Milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Crançac. 

Antonio Lorente Soriano

Necrològica d'Antonio Lorente Soriano publicada en el periòdic tolosà Espoir del 10 de febrer de 1980

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1917 neix a Cella (Comunidad de Teruel), en una família llibertària, l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Lorente Soriano 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el camp de Vernet d'Arièja 

Antonio Lorente Soriano: El 2 de març de 1917 neix a Cella (Comunidad de Teruel, Terol, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Lorente Soriano, conegut com El Gordo. Fill d'una família llibertària, el seu pare es deia Francisco Lorente i la seva mare, Josefa Soriano.  

Quan tenia 14 anys emigrà a Catalunya i entrà a treballar en una vidrieria de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a les Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nord), població on residia.  

En 1932 col·laborà en Solidaridad Obrera.  

Després d'haver participat en els combats a Barcelona el 19 de juliol de 1936 contra l'aixecament militar feixista s'enrolà en la «Columna Durruti», formant part del grup «La Banda Negra».  

Va ser ferit al front i després de la militarització de les milícies retornà a Barcelona, on participà en les Patrulles de Control.  

Després tornà al front enquadrat en el Cos del Tren de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va fer de xofer fins el febrer de 1939.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, com el camp de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània). 

Després de la Segona Guerra Mundial milità a la zona de l'Arièja i en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Florença (Gers, Gascunya, Occitània).  

En 1948 pogué reunir-se amb la seva a família.  

Posteriorment passà a París (Illa de França) on continuà militant més de vint anys.  

Després de la seva jubilació anticipada s'establí a Launaguet (Alta Garona, Occitània) amb la seva germana Francisca Lorente Soriano (Paquita) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Balmar (Alta Garona, Occitània).  

També fou membre de l'«Amicale de la 26 Divisió».  

Malalt, Antonio Lorente Soriano va morir el 26 de desembre de 1979 a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i va ser inhumat dos dies després. 

Antonio Escartín Gracia

Antonio Escartín Gracia (1936) [militants-anarchistes.info]

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1911 neix a Los Arañones (Canfranc, A Chacetania) l'anarcosindicalista Antonio Escartín Gracia 

Allistat en la 47 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, sota comandament stalinista, quan durant la Retirada republicana se li va ordenar afusellar 17 militants de la CNT-AIT, en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu Oriental amb el grup cenetista 

Antonio Escartín Gracia: El 2 de març de 1911 neix a Los Arañones (Canfranc, A Chacetania, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Antonio Escartín Gracia. El seu pare es deien Antonio Escartín Guillén, ferrer, i la seva mare, Julia Gracia.  

Quan tenia tres anys quedà orfe de mare i va ser lliurat pel seu pare a la seva germana que vivia a Sipán (Plana de Uesca, Loporzano, Osca, Aragó).  

Quan tenia 12 anys el seu germà gran el portà a Zaragoza (Saragossa, Aragó) i el posà a pidolar pels carrers. Amb molta de vergonya, una persona ben mudada li lliurà un duro tot dient-li: «Tu no has de demanar, has de prendre el que és teu, t'ho diu un anarquista.»  

Durant una vaga de tramvies el seu germà, que aleshores s'havia afiliat a la Falange, li proposà fer feina en la companyia en vaga, però ell refusà l'oferiment de fer d'esquirol i abandonà el domicili del seu germà per no tornar a veure'l mai més.  

Després va aprendre l'ofici de rellotger, feina que exercia de manera ambulant recorrent els pobles aragonesos.  

El 19 de juliol de 1936 va ser detingut pels falangistes i, sota l'amenaça de ser executat, es va veure obligat a allistar-se en l'exèrcit dels feixistes aixecats. Però, en el decurs d'un subministrament d'armes al front franquista, obligà el xofer a passar-se a zona republicana i arribà a una zona controlada pel grup llibertari «Los Ciervos» (o «Los Cuervos»).  

Considerà aquest grup poc organitzat i s'allistà en la 47 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, creada el juny de 1937 sota comandament stalinista. Va ser nomenat tinent i capità, però va rebutjar els graus militars.  

Quan durant la Retirada republicana se li va ordenar afusellar 17 militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu Oriental amb el grup cenetista.  

Refugiat, participà durant la Segona Guerra Mundial interimperialista en la Resistència enquadrat en el grup Osiris, que operà a la zona de Dordonya, i sempre lluitant contra l'intent de control dels stalinistes.  

Treballà d'obrer agrícola i en 1948 s'afilià a la Federació Local del Moviment Llibertari Espanyol-CNT de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Des d'aleshores milità en la CNT-AIT en l'Exili fins el seu final de la seva vida.  

Durant els seus últims anys visqué a Cuers (Var, Provença, Occitània).  

Antonio Escartín Gracia va morir el 9 de juliol de 1969 al barri de la Tour Sainte-Anne de La Crau (Var Provença, Occitània). La seva companya fou Julia Concepción Buil.  

Daniel Berbegal Rico

Daniel Berbegal Rico (París, 1960)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó) l'anarquista i anarcosindicalista Daniel Berbegal Rico 

Destacat militant de la CNT-AIT, les Joventuts Llibertàries i la FAI, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental  

Daniel Berbegal Rico: El 2 de març de 1911 neix a la Canyada (Alt Vinalopó, País Valencià) --algunes fonts citen erròniament Villena (Alt Vinalopó, País Valencià)-- l'anarquista i anarcosindicalista Daniel Berbegal Rico. El seu pare es deia Juan Bautista Berberal i la seva mare, Margarita Rico.  

Barber de professió, en 1934 ja militava en les Joventuts Llibertàries i col·laborava en Tierra y Libertad de Barcelona.  

El març de 1934 va ser detingut per repartir fulls clandestins.  

A partir de setembre de 1936 fou membre del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i del Comitè Regional de Catalunya de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).  

Entre el 5 i el 6 de desembre de 1936 representà la Federació Local de Barcelona de la CNT-AIT en la I Jornada de la Nova Economia, celebrada al Palau Nacional de l'Exposició de Montjuïc per explicar la importància del decret de la Generalitat de Catalunya de col·lectivització i control obrer.  

En aquesta època col·laborà en Solidaridad Obrera.  

El gener de 1937 demanà la seva integració en el grup anarquista «Eliseo Reclus», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona.  

El febrer de 1937 assistí com a delegat de Catalunya al Ple de la FIJL que se celebrà a València (l'Horta de València, País Valencià).  

El juny d'aquell any dimití del Comitè Regional de Catalunya de la FIJL per integrar-se l'1 de juliol d'aquell any, arran del Ple Nacional de Regionals de la FIJL, en el Comitè Peninsular de la FIJL com a delegat del Comitè Nacional de la CNT-AIT.  

El setembre de 1937 va ser nomenat president del Consell Nacional de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA), que reagrupava les Joventuts Llibertàries, les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), les Joventuts Republicanes i la Unió Federal d'Estudiants Hispans (UFEH).  

Durant aquest any va fer nombrosos mítings al País Valencià (Russafa, València, Mislata i altres localitats).  

En 1938 va ser reemplaçat per Serafín Aliaga Lledó.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Refugiat, trobà feina de planxador.  

En 1941 vivia a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i, amb Pedro Mas Valois i Germinal Sentís Biarnau, defensà les posicions «col·laboracionistes» amb les institucions de la República Espanyola exiliada.  

Membre de la Comissió de Relacions de la CNT, s'encarregà dels contactes amb la Zona Lliure (Marselha, Boques del Roine, Provença, Occitània), especialment amb Diego Camacho Escámez (Abel Paz).  

En 1944 era membre del cenetista Comitè Regional clandestí de París (Illa de França) i amb altres companys (Manuel González Marín, Olegario Pachón Muñoz, Liberto Ros Garro i algun altre) participà en la reconstrucció de la CNT a la zona ocupada.  

Després de participar en els combats per l'alliberament de París entre el 19 i el 24 d'agost de 1944, s'enrolà voluntari en la II Divisió Blindada del general Philippe Leclerc de Hauteclocque, però sense fer-ho de manera oficial, com altres companys (José Mariño Carballada, Liberto Ros Garro i algun altre).  

Després de l'escissió del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (MLE-CNT9 en 1945, s'arrenglerà amb el Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior (organització anarcosindicalista anomenada «col·laboracionista» amb els republicans espanyols en l'exili), en el Comitè Nord (Aurelio Pernia Álvarez, Liberto Ros Garro i algun altre), i col·laborà en el seu òrgan d'expressió tolosà España Libre.  

A finals dels anys quaranta del segle XX fou membre, amb altres companys (Carlos Calpe Pastor, José Mariño Carballada, Lorenzo Roig, Matías Suñer i Juan Zafón Bayo), del grup anarquista implusat per Horacio Martínez Prieto i el 23 de gener de 1948 fou un dels signants del manifest pro creació del Partit Llibertari.  

En 1957, sota els consell polític de Horacio Martínez Prieto, retornà a la CNT-AIT en l'Exili (Secretariat Intercontinental).  

En aquesta època vivia amb la seva companya Monserrat Rodríguez en un edifici noble al carrer de la Huchette del Barri Llatí de París. Posteriorment es traslladà a Bagnolet (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

Després de prohibir-li qualsevol responsabilitat orgànica dins de la CNT-AIT i una mica enemistat amb Horacio Martínez Prieto, Daniel Berbegal Rico va morir el 22 de maig de 1965 a l'HospitalCochin de París a resultes d'una malaltia als ronyons. 

Aristide Carlo Ribolini

Aristide Ribolini

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1899 neix a Carrara (Massa-Carrara) l'anarquista Aristide Carlo Ribolini 

En 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità fins després de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937 en una columna de CNT-FAI durant el principi de la Guerra Civil 

Aristide Ribolini: El 2 de març de 1899 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista Aristide Carlo Ribolini, que va fer servir els pseudònims Batista Leonardi i Battista Izze. El seu pare es deia Carlo Ribolini i la seva mare, Teresa Faggiani.  

Assistí a l'escola elemental i de molt jove s'adherí al moviment llibertari.  

Pedraire a les pedreres de marbre de Carrara, desenvolupà una intensa tasca propagandística a la feina i tingué una certa influència dins del moviment llibertari local ja que sempre era present a totes les reunions.  

En 1919 era secretari del Cercle Juvenil «Germinal» i l'any següent de la Lliga Proletària dels Invàlids de Guerra.  

Fou gerent i col·laborador de la redacció dels periòdics de Carrara Il Cavatore (1911-1921) i Il '94 (1911-1920), bimensual anarcocomunista dirigit per Alberto Meschi.  

També assistí a les reunions de la Cambra del Treball.  

El 21 d'octubre de 1920 va ser detingut sota l'acusació de ser l'autor de l'explosió d'un artefacte contra l'oficina de la Banca d'Itàlia a Carrara en senyal de protesta per l'arrest d'Errico Malatesta i d'Armando Borghi, però va ser absolt per manca de proves.  

Immediatament va ser acusat de ferir un militant feixista, però també va ser absolt.  

Després d'aquests episodis repressius, marxà de Carrara fugint de les represàlies dels escamots feixistes i s'instal·là a Vilafranca de Mar (País Niçard, Provença, Occitània).  

En 1925 vivia amb la seva companya Giuseppina Morelli a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), acollit al domicili de l'anarquista Gino Lucetti.  

El maig de 1926, a petició de les autoritats italianes, arran de l'atemptat de Lucetti contra Benito Mussolini, s'ordenà la seva detenció, però pogué fugir i marxà cap a Amèrica, instal·lant-se a Baltimor (Maryland, EUA).  

En 1929 va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres amb l'ordre de detenció.  

En 1933 va ser fitxat com a antifeixista a Bèlgica.  

Entre els anys 1934 i 1935 residí a Marselha sota el nom fals de Batista Leonardi --també va fer servir el de Battista Izze--, on treballava de marbrista i sempre destacant com a anarquista militant.  

En 1935 va se inscrit pel Ministeri de l'Interior italià en el registre de persones a detenir.  

En 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i lluità fins després de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937 en una columna de CNT-FAI durant el principi de la Guerra Civil.  

En 1938 va ser descobert per les autoritats franceses, jutjat i condemnat a dos anys de reclusió, que finalment se'n reduïren a 18 mesos, per «violació del decret d'expulsió» i per «incitació a l'odi de classes», pena que acomplí en principi a la presó de Nimes (Gard, Occitània).  

En 1940, quan estava tancat a la presó marsellesa de Chave, en aplicació de l'acord d'armistici entre Itàlia i França, les autoritats italianes exigiren a les franceses l'alliberament i lliurament dels ciutadans italians detinguts a la República Francesa, però ell es negà retornar a Itàlia i en 1942 encara residia a k'hexàgon francès.  

Aquest mateix any es traslladà a Califòrnia (EUA).  

En 1952 obtingué la ciutadania nord-americana i en 1958 treballava en una botiga de menjars exquisits i altres delicadeses a San Mateo (Califòrnia, EUA).  

El 25 d'agost de 1970 era a Carrara de viatge.  

Aristide Ribolini va morir el 18 de març de 1994 --algunes fonts citen el 19 de novembre de 1973-- a Berkeley (Alameda, Califòrnia, EUA). 

Domingo Ferrer Chordi

Necrològica de Domingo Ferrer Chordi apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 4 de desembre de 1972

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1897 neix a Binèfar (La Llitera) l'anarquista i anarcosindicalista Domingo Ferrer Chordi 

Militant de la CNT-AIT i destacat anarquista, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Durant l'Ocupació alemanya fou deportat als camps de concentració nazis 

Domingo Ferrer Chordi: El 2 de març de 1897 neix a Binèfar (La Llitera, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Domingo Ferrer Chordi. El seu pare es deia Domingo Ferrer i la seva mare, Casilda Chordi.  

Des de jove emigrà al Principat de Catalunya, on s'integrà en el moviment llibertari i en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Per la seva activitat social revolucionària a Barcelona fou condemnat abans de la Guerra Civil a 80 anys de presó.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Durant l'Ocupació alemanya fou deportat als camps de concentració nazis.  

En 1946 s'instal·là a Rodés (Avairon, Roergue, Occitània) i l'any següent fou nomenat secretari del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (CNT-AIT) d'aquesta localitat, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida.  

En 1947 fou delegat de Caors (Òlt, Occitània) en el Congrés del Moviment Llibertari Espanyol-CNT (CNT-AIT) cel·lebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). La seva companya fou Gumersinda Ardanuy.  

Domingo Ferrer va morir l'11 de novembre de 1972 al seu domicili de Rodés i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta localitat.  

Eugenio Salvador Mollà

Necrològica d'Eugenio Salvador Mollá apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'11 d'abril de 1971

 

L'11 de desembre de 2018 es publicà que "l'11 de desembre de 1970 és enterrat a Fumèl (Òlt e Garona) l'anarquista i anarcosindicalista Eugenio Salvador Mollá. Havia nascut cap el 1893 a Queretes (Matarranya, Franja de Ponent)." Ara tenim més dades: El 2 de març de 1894 neix a Queretes (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Eugenio Salvador Mollá. va morir el 10 de desembre de 1970 al seu domicili de Limouzy de Fumèl (Òlt e Garona) i va ser inhumat l'endemà al cementiri de Fumèl (Òlt e Garona) 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 2 de març de 1894 neix a Queretes (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista i anarcosindicalista Eugenio Salvador Mollá 

Pagès i militant de la CNT-AIT, durant el procés revolucionari participà activament en les col·lectivitats de la comarcal de Vall-de-roures i quan l'avanç militar franquista passà amb nombroses famílies al Principat de Catalunya, per refugiar-se 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Eugenio Salvador Mollá: El 2 de març de 1894 neix a Queretes (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Eugenio Salvador Mollá --a vegades el segon llinatge citat Malla--. El seu pare es deia José Salvador i la seva mare, Dolores Mollá. Pagès d'ofici, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

L'abril de 1934 va ser condemnat a 10 anys de presó per la seva participació en l'aixecament revolucionari proletari pel Comunisme llibertari de desembre de 1933, pena que purgà a les presons de Valls-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent), Teruel (Comunidad de Teruel, Terol, Aragó) i, a partir de maig de 1934, a Zaragoza (Saragossa, Aragó).  

L'estiu de 1936 fou secretari de la Junta de la CNT-AIT i membre del Comitè Revolucionari local, participant activament en les col·lectivitats de la comarcal de Vall-de-roures i quan l'avanç militar franquista passà amb nombroses famílies al Principat de Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries i de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Condat-Fumèl (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània). La seva companya fou Serafina Prospera Fons.  

Eugenio Salvador Mollá va morir el 10 de desembre de 1970 al seu domicili de Limouzy de Fumèl (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània) i va ser enterrat l'endemà al cementiri de Fumèl. 

Efemèrides de l’assassinat franquisme de Salvador Puig Antich en el marc de les contradiccions capitalistes i l’esquizofrènia dels informatius avui de TV3

Salvador Puig i Antich

 

Efemèrides de l'assassinat franquisme de Salvador Puig Antich en el marc de les contradiccions capitalistes i l'esquizofrènia dels informatius avui de TV3 

Aquest any el 2 de març coincideix en l'anunci en la premsa burgesa de la detenció d'almenys vuit anarquistes (en poden ser més) en el decurs de les barricades de Barcelona  

El 2 de març de 1974 a la presó Model de Barcelona els franquistes van assassinat, a mans del botxí de Badajoz, el militant comunista llibertari del MIL-GAC Salvador Puig i Antich. Havia nascut el 30 de maig de 1948 a Barcelona. 

La premsa burgesa avui "celebra" aquesta efemèrides anunciant la detenció i criminalització per part dels Mossos d'Esquadra de vuit anarquistes (en poden ser més) en el decurs de les barricades de Barcelona en defensa de la llibertat d'expressió. 

Per postres, TV3 tot seguit d'anunciar que hi ha dues companyes i sis companys portats al jutge com a membres de "banda criminal" que fan servir artefactes incendiaris. Segueix el telenotícies amb uns minuts dedicats a l'assassinat a la Model del company Puig Antich. A aquesta esquizofrènia periodística governamental capitalista catalana TV3 hi afegeix l'anunci d'un film sobre la companya Federica Montseny, que és qualificada de dona exemplar, mentre les dues companyes de les barricades de Barcelona són tractades d'incendiàries criminals. 

El film 'Federica Montseny, la dona que parla' és de Televisió de Catalunya-CCMA. Actores i actors principals: Màrcia Cisteró i Emilio Gutiérrez Caba. Productor: Miriam Porté. Productor executiu: Miriam Porté, Pedro Pastor, Gerard Marginedas. Directora: Laura Mañá. Guió: Rafa Russo i Mireia Llinàs. Segons TV3, s'estrenarà el 8 de març (dia de la dona treballadora) a aquest canal públic català, al públic valencià i al públic balear.   

Si es vol recordar la memòria del company Salvador Puig Antich abans de res caldrà exigir l'alliberament de totes les anarquistes i de tots els anarquistes arrestats i criminalitzats per la policia autonòmica.  

Sobre la diada de la dona treballadora a Catalunya i a Andalusia l'anarcosindicalisme i diversos sindicats alternatius han convocats una vaga general feminista.  

El 8 de març, recordar la companya Montseny serà anar a la vaga. 

Detenció d'anarquistes a Barcelona el passat dissabte, segons el Departament d'Interior de la Generalitat

Segons Miquel Sàmper, conseller d'Interior de la Generalitat el dissabte es va procedir a la detenció de set anarquistes de diverses nacionalitats a la manifestació de Barcelona 

"Tot indica" que una bala de foam va fer perdre un ull a una jove, segons admet el conseller Sàmper 

El titular d'Interior ha explicat que l'operatiu dels Mossos que actuava a la zona on la noia va ser ferida disparava projectils  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme) 01/03/2021.- Trobem al diari El Periódico que el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper (Junts), ha revelat que entre les 14 persones detingudes durant dels disturbis de dissabte a Barcelona hi ha cinc «anarquistes italians» i un de francès. La meitat dels arrestats [set persones] aquella nit estarien inscrits en el «moviment anarquista», segons el conseller. 

Sàmper ho ha dit després de la reunió de coordinació que ha mantingut amb el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC); l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (Comuns); la portaveu del Govern del Govern de la Generalitat, Meritxell Budó (Junts), i el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle (PSC-PSOE). Han consensuat un missatge de condemna a la violència de carrer d'algunes manifestacions que s'han produït després de la detenció del raper Pablo Hasél. «El dret a la protesta és una cosa, la llibertat és una altra», han dit tant Sàmper com Colau. «La violència mai és el camí, i menys quan posa en risc la vida de les persones», ha insistit l'alcaldessa de Barcelona. 

El conseller ha emmarcat la participació d'anarquistes italians i francesos --també hi ha un català detingut al que es diu pertanyent a aquest moviment-- entre els «grups heterogenis» que suposadament  participen en les manifestacions dels últims dies. I ha comparat els episodis violents que s'han viscut en les protestes catalanes amb l'intent d'assalt al Capitoli nord-americà. «I és probablement l'edifici més protegit del món, amb l'exèrcit i la policia més potents», ha afirmat Sàmper. 

Però al conseller també se li ha preguntat pel debat obert després dels disturbis sobre els mètodes de la policia catalana. I Sàmper s'ha mostrat contra la intenció de la CUP de promoure una moratòria en l'ús de bales de foam. No és el moment de posar sobre la taula la moratòria de bales de foam. El debat sobre el model d'ordre públic ha de ser «serè, hi han d'intervenir tots», ha dit. Segons la seva opinió, l'assumpte s'hauria de tractar amb calma al Parlament de Catalunya. 

També ha assegurat que, des que fa dues setmanes un grup de manifestants van atacar una comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vic (Plana de Vic, Osona), el Departament d'Interior de la Generalitat treballa per la seguretat dels seus agents. «No pot ser que els que preserven la seguretat d'un país no estiguin segurs», ha dit per sortir al pas de les crítiques a la seva gestió de sectors de la policia autonòmica. 

Segons els informatius de TV3, els operatius del cos dels Mossos d'Esquadra per escorcollar dues naus a Mataró (Baix Maresme, Maresme) i Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme) hi vivien algunes de les persones detingudes durant els aldarulls d'aquests últims dies a Barcelona pro llibertat del raper Pablo Hasél.   

"Tot indica" que una bala de foam va fer perdre un ull a una jove, segons admet el conseller Sàmper 

Llegim a El Triangle que el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha afirmat aquest dilluns que "tot indica que és possible" que l'impacte d'una bala de foam hagi causat la lesió que va fer perdre un ull a una jove de 19 anys durant la manifestació del 16 de febrer a Barcelona. 

El titular d'Interior ha explicat que l'operatiu que actuava a la zona on la noia va ser ferida, a la Via Augusta entre Diagonal i Travessera de Gràcia, estava disparant aquests projectils. 

Sàmper afegeix que està a l'espera de l'informe pericial mèdic, que tindrà la darrera paraula sobre si la lesió coincideix amb l'impacte de foam. 

La investigació interna dels Mossos d'Esquadra ja és en mans del jutjat que instrueix el cas, segons ha dit el conseller en una entrevista a RTVE. 

La dona va ser intervinguda el dijous 18 de febrer, dos dies després de resultar ferida durant una càrrega de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra a Barcelona.  

Segons el centre Irídia, tres persones més van resultat ferides per impactes de foam durant la primera setmana de protestes multitudinàries per l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.