La gent de Bonmatí es mobilitza a causa de les males olors d’una empresa

La gent de Bonmatí es mobilitza a causa de les males olors d'una empresa 

La plataforma Prou Contaminació critica que Exide, que es dedica al reciclatge de bateries, hagi renovat l'autorització ambiental sense avisar 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Bonmatí Sant Julià del Llor i Bonmatí (la Selva, comtat de Girona) 26/03/2023.- Llegim al Diari de Girona que les veïnes i els veïns de Bonmatí (Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Selva, comtat de Girona) fa mesos que es veuen afectades i afectats per les males olors que deriven d'una empresa multinacional, Exide Technologies Recycling, dedicada al reciclatge de bateries, al tractament de metalls i a l'obtenció d'altres productes a partir d'aquests derivats. Per a fer-ho, l'empresa utilitza plom, zinc i estany, considerats metalls pesants tòxics. 

Arran del malestar, un grup de veïnes i veïns s'ha organitzat en una plataforma anomenada Prou Contaminació, que critica -entre d'altres- que a finals del 2022 es renovés l'autorització ambiental a l'empresa de manera «anticipada»: «Es va renovar abans del que tocaria en procediment ordinari, sense que ni l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) ni l'Ajuntament, que sí va presentar-hi al·legacions, n'informessin els veïns ni la plataforma cívica», informa Pere Baguer, un dels membres de la plataforma.  

Des de la plataforma es critica el fet d'haver estat «exclosos» del procediment. «Hem estat exclosos del procediment sense dret a presentar-hi al·legacions ni recursos. Entenem que això és indefensió i vulneració dels nostres drets! Ho denunciarem», indiquen. D'altra banda, el col·lectiu està impulsant una petició col·lectiva per mesurar si els residus derivats d'aquesta empresa podrien tenir alguna afectació en la seva salut. Per fer-ho, volen lliurar una petició col·lectiva a l'Àrea Bàsica de Salut d'Anglès per analitzar els nivells de plom en sang. L'ens ha creat una pàgina web [sites.google.com/view/bonmatipc] on en detalla tot el procés. 

Assemblea informativa 

La plataforma va organitzar divendres al vespre una assemblea informativa que va congregar a més d'un centenar de persones inquietes perquè consideren que els derivats de la fàbrica podrien perjudicar la seva salut. En el marc de la trobada es van recollir signatures per adherir-se a l'esmentada petició de fer una prova col·lectiva de plom en sang. 

Un dels assistents va manifestar la inquietud per la proximitat de casa seva amb la fàbrica: «Nosaltres i el nucli del poble estem a menys de dos quilòmetres. Sovint sentim molta pudor, no és cada dia, però quan passa és tan forta que no podem ni obrir les finestres. Això creiem que és perquè no separen el plàstic de les bateries. Ens preocupa que ens puguem contaminar de plom. No demanem que tanquin, però sí que ens demostrin que la fàbrica no ens està perjudicant la salut», va concloure. 

Detenen a Sant Pere Pescador un empresari hoteler per explotar un treballador estranger amb jornades de 12 hores

Detenen a Sant Pere Pescador un empresari hoteler per explotar un treballador estranger amb jornades de 12 hores 

L'obligava a dormir en un magatzem i el feia netejar casa seva els pocs dies que tenia lliures 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 26/03/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, agents del Cos Nacional de Policia espanyola han detingut un empresari i un encarregat per explotar laboralment un treballador en un hotel de Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries). La víctima és un estranger que vivia en condicions deplorables, compartint habitació en un espai reduït que feia les funcions de magatzem i bugaderia. El treballador feia jornades laborals d'entre 10 i 12 hores sense descans i havia d'estar disponible les 24 hores per les necessitats dels clients. A més, li donava tres dies lliures cada dues setmanes però, en realitat, dos dels tres dies els havia de gastar per desplaçar-se al domicili de l'empresari a Barcelona per netejar-hi i, a l'estiu, també havia d'anar a Eivissa a netejar un altre habitatge de la seva propietat sense cobrar. 

La víctima va denunciar els fets a través del telèfon d'Atenció a les Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans de la policia espanyola.  

Rebia amenaces per part de l'encarregat, que era coneixedor de la seva situació, i del seu cap. L'advertien que no sortís al carrer perquè estava en situació "il·legal" i que podia ser expulsat de l'Estat espanyol. També li feien falses promeses amb l'esperança de aconseguir un contracte de feina per poder regularitzar la seva situació. 

La policia ha sabut que aquest mètode de contractació l'hauria repetit amb altres possibles víctimes i ho estan investigant. 

Les plataformes en defensa del transport públic reclamen preservar la línia de Portbou que "ens assegura la connexió amb la Catalunya del Nord"

Les plataformes en defensa del transport públic reclamen preservar la línia de Portbou que "ens assegura la connexió amb la Catalunya del Nord" 

Ho han fet amb la celebració de la cinquena edició de la Festa del Tren Transfronterer a Vilajuïga 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 25/03/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la població de Vilajuïga (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) ha acollit aquest dissabte la cinquena edició de la Festa del Tren Transfronterer, on s'ha defensat la importància de preservar la línia ferroviària de Portbou, que té en risc el transport de viatgers si l'estació del centre de Figueres es trasllada a Vilafant com preveu el Ministeri de Transports. "És la línia que ens assegura la connexió amb la Catalunya del Nord i que ens vincula a Europa", ha reivindicat Pep Gou, portaveu de la plataforma Defensem el Tren de l'Empordà. I és que durant la jornada també s'ha posat en relleu la importància de les connexions transfrontereres. Actualment, només n'hi ha dues de regionals operatives (Portbou i Tor de Querol) i dos d'alta velocitat al dia fins a París. 

L'associació Promoció del Transport Públic (PTP) ha organitzat aquest dissabte la cinquena edició de la Festa del Tren. Ho ha fet a Vilajuïga, centrant-s'hi en la problemàtica de la línia ferroviària que connecta Figueres amb Portbou. El portaveu de la plataforma Defensem el Tren de l'Empordà, Pep Gou, ha considerat que és "una bestiesa" que es plantegi traslladar l'estació ferroviària del centre de Figueres per posar-la al costat de la del tren d'alta velocitat ubicada a Vilafant, com proposa el Ministeri de Transports del Govern espanyol. Una opció que deixaria Vilajuïga i altres municipis empordanesos incomunicats. "Beneficia als usuaris de l'alta velocitat, però perjudica els viatgers freqüents", ha lamentat Gou. 

Per la seva banda, el president de la PTP, Adrià Ramírez, ha afegit que aquesta proposta demostra "una falta de comprensió molt gran de la importància que té el ferrocarril". Ramírez ha afirmat que "on les estacions s'han traslladat fora, s'ha reduït el nombre de passatgers" i ha posat d'exemples localitats com Salou (Tarragonès) o Cambrils (Baix Camp), "on els viatgers s'han reduït a una tercera part". El president de l'associació organitzadora d'aquest esdeveniment a Vilajuïga considera que traslladar l'estació de Figueres significa "no pensar amb els viatgers, sinó només en què molesta". 

Proposen soterrar el tren a Figueres 

Com a solució, les diferents plataformes en defensa del transport públic que han assistit aquest dissabte a la jornada proposen soterrar la via del tren al seu pas per Figueres, com s'ha fet a altres ciutats catalanes com Vic (Osona). Això, diuen, suposaria una inversió menor que la que planteja el Ministeri de Transports del Govern espanyol, que vol construir una variant ferroviària nord a la ciutat que uneixi Vilafant amb línies com la de Portbou. El portaveu de la plataforma Defensem el Tren de l'Empordà es mostra preocupat per aquesta obra que considera "faraònica". "Amb el que està previst invertir-hi, es pot millorar tota la xarxa de les comarques gironines", ha sentenciat. 

L'alcalde de Vilajuïga, Francesc Xavier Llorente, també està preocupat per si es mou l'estació de Figueres i aquesta línia alternativa no s'acaba construint. Llavors, diu, "la línia regional fins a Portbou quedaria d'ús exclusiu per les mercaderies, com ja estan plantejant alguns lobbies, i s'eliminaria pels viatgers". I això és el que des d'aquest poble altempordanès i d'altres per on passa la línia intenten evitar. "És un servei que ens connecta amb altres poblacions i que fan servir cada dia molts veïns i veïnes per poder arribar al centre de Figueres". De fet, el gener de l'any passat l'ajuntament ja va aprovar una moció per mantenir aquesta línia i millorar-ne el servei. 

A més, Llorente ha destacat la importància de mantenir el tren en un moment d'emergència climàtica i crisi energètica en què "cada cop serà més imprescindible apostar pel transport públic". Una reflexió que també han compartit els ponents que han participat aquest dissabte a les conferències programades a la Festa del Tren. 

Línies transfrontereres 

Pel que fa a les connexions amb Europa, la Festa del Tren ha servit per posar en relleu que, actualment, només hi ha les línies regionals que arriben fins a la Tor de Querol i Portbou/Cervera i dues connexions d'alta velocitat amb París, que passen pel túnel de Panissars, a la Jonquera. "És el túnel que ens havia de connectar amb Europa i dels cinc viatges al dia programats en un inici, ja només n'hi ha dos d'operatius", ha lamentat Ramírez, que ha afegit que això significa que "des de Barcelona a Europa, només hi ha dos trens al dia". Per un canvi en el conveni entre Renfe i SNCF, s'han perdut les connexions amb Tolosa de Llenguedoc, Marselha i Lió. 

El president de la PTP considera que "si es poguessin allargar els trens de Figueres a Perpinyà, allà sí que hi ha almenys quinze trens més que surten cada dia cap al nord" i això suposaria millorar les connexions amb Europa. A més, ha lamentat que passin tan pocs trens pel túnel: "Tenim una via d'altes capacitats que ha costat molts diners i està sent infrautilitzada". 

Un jutjat imposa una multa a tres espanyolistes que van arrencar a Bescanó unes pancartes en suport dels dirigents de l’1-O

Un jutjat imposa una multa a tres espanyolistes que van arrencar a Bescanó unes pancartes en suport dels dirigents de l'1-O  

El jutge els condemna per un delicte lleu de danys i els obliga a pagar quatre-cents euros a l'ANC, Òmnium Cultural i l'Ateneu Republicà de Bescanó 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Bescanó (Gironès, comtat de Girona) 25/03/2023.- Llegim a VilaWeb que el Jutjat d'Instrucció Núm. 3 de Girona ha imposat una multa de 180 euros a dos homes i una dona que van arrencar pancartes en suport als líders independentistes presos a Bescanó (Gironès). Els fets es remunten a la matinada del 7 de novembre del 2021. Mentre ella els gravava, els dos homes van fer servir una perxa per a estrebar quatre pancartes que penjaven d'una estructura metàl·lica situada a l'entrada del poble, al costat de la carretera N-141e. La sentència recull que el grup espanyolista va actuar "amb ànim de danyar" les lones, i per això els condemna per un delicte lleu. En matèria de responsabilitat civil, els obliga a indemnitzar amb 400 euros --que era el valor de les pancartes-- a l'ANC, Òmnium Cultural i a l'AteneuRepublicà de Bescanó. Les tres entitats les havien posades el mes de juny. 

De les quatre pancartes, les entitats en van poder recuperar tres. Una d'elles, estripada del tot. I les altres, trencades. Els acusats s'enfrontaven a una condemna per un delicte lleu de danys en concurs amb un altre de furt. A l'hora d'identificar-los, va ser clau un vídeo que van aportar l'ANC, Òmnium Cultural i l'Ateneu Republicà de Bescanó, on es veia com els dos homes es dedicaven a arrencar les pancartes mentre la dona els gravava. 

Al judici, dels tres acusats tan sols se'n va presentar un. L'investigat va admetre haver arrencat les pancartes en suport dels líders de l'1-O i, segons recull la sentència, va justificar l'acció "en el dret que l'empara com a espanyol de netejar tots els espais públics de propaganda de caràcter colpista". A més, també va declarar que la seva intenció era llançar-les en un contenidor de reciclatge. 

De fet, les de Bescanó no van ser les úniques pancartes en suport dels presoners polítics que el grup va endur-se. Perquè, segons va declarar un mosso d'esquadra al judici, quan els agents els van aturar i els van escorcollar el vehicle, a dins hi van trobar nombroses pancartes semblants. 

Multa de 180 euros i indemnització de 400 

El Jutjat d'Instrucció Núm. 3 conclou que els fets s'emmarquen dins un delicte lleu de danys, però no de furt, perquè no s'ha acreditat que els investigats cometessin "un acte d'apoderament sobre els béns aliens". Pel delicte de danys, la sentència condemna cadascun dels tres denunciats a pagar 180 euros de multa. 

En matèria de responsabilitat civil, els imposa una indemnització de 400 euros, que era el valor de les pancartes que van arrencar de Bescanó, i que hauran de pagar de manera solidària. D'aquesta quantitat, hauran d'abonar 200 euros a l'AteneuRepublicà de Bescanó i 100 més a cadascuna de les altres dues entitats (l'ANC i Òmnium Cultural). 

Un intern que estava al mòdul d’aïllament de la presó del Puig de les Basses, a Figueres, se suïcida

Un intern que estava al mòdul d'aïllament de la presó del Puig de les Basses, a Figueres, se suïcida 

Entitats del tercer sector reclamen a Justícia de la Generalitat que intervingui de forma decisiva per evitar més suïcidis a les presons catalanes  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 26/03/2023.- Un intern que estava al mòdul d'aïllament de la presó de Figueres se suïcida, segons va publicar Diari de Girona. 

L'entitat AFATRAC (ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS D'AFECTATS PER TRASTORNS DE CONDUCTA) havia publicat el fet, junt amb Justícia i Pau, un comunicat on denunciava que hi havia hagut un altre cas de suïcidi en un centre penitenciari. Aquestes entitats reclamen al Departament de Justícia de la Generalitat que intervingui de forma decisiva per evitar més suïcidis a les presons catalanes. 

Luis Monzón Lasala

Necrològica de Luis Monzón Lasala apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 26 d'abril de 1981

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de març de 1911 neix a Híjar (Bajo Martín, Teruel) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Monzón Lasala 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

S'establí a Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir), on el seu domicili va servir com a base guerrillera llibertària i refugi dels companys que entraven i sortien clandestinament per la frontera del Pirineu Oriental, entre ells dels germans Sabaté Llopart 

Finalment visqué a Pià (la Salanca)  

Luis Monzón Lasala: El 26 de març de 1911 neix a Híjar (Bajo Martín, Teruel, Aragó) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Monzón Lasala. El seu pare es deia Pascual Monzón i la seva mare, Catalina Lasala.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant la Guerra Civil lluità en les milícies confederals i després fou soldat de la 25 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, essent ferit en una cama al front.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència.  

Després de la Segona Guerra Mundial interiperialista s'establí a Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir), on el seu domicili va servir com a base guerrillera llibertària i refugi dels companys que entraven i sortien clandestinament per la frontera del Pirineu Oriental, entre ells dels germans Sabaté Llopart.  

En l'exili sempre milità en la CNt-AIT, en els últims anys en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Pià (la Salanca, Rosselló).  

Conreà la poesia. La seva companya fou Carmen Ferrer.  

Malalt durant 14 anys, Luis Monzón Lasala va morir el 24 de març --algunes fonts citen erròniament el 26 de març-- de 1981 al seu domicili de Pià. Deixà companya i fills. 

Achille Joseph Blicq

Notícia sobre la gira d'Achille Blicq i Sébastien Faure publicada en el periòdic parisenc L'Espagne Antifasciste del 21 de novembre de 1936

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de març de 1889 neix a Comines (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) el lliurepensador i anarquista comunista Achille Joseph Blicq 

L'octubre de 1936 acompanyà Sébastien Faure a Barcelona --hi arribaren el 15 d'octubre--, passant la frontera del Pirineu Oriental, i al front d'Aragó per a veure les realitzacions revolucionàries que es portaven a terme 

Achille Blicq: El 26 de març de 1889 neix a Comines (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) el lliurepensador i anarquista comunista Achille Joseph Blicq. El seu pare es deia Alfred Auguste Blicq, barber, i la seva mare, Marie Hubertine Leleu, domèstica i cosidora belga, i tingué cinc germans i dues germanes.  

El 13 de març de 1909 portà la contradicció «anarquista-llibertària» en la conferència pública contradictòria de Gaston Sorlin, organitzada a Comines pel grup local del moviment catòlic «Le Sillon» de Marc Sangnier.  

El 19 d'octubre de 1912 es casà a Lille (Hauts-de-France, Nord-Pas-de-Calais) amb la mestra Jeanne Margueride Tabary, amb qui tingué un infant, Jean Jacques Achille Blicq.  

Fou secretari del grup llibertari «Terre Libre» de Lille.  

En 1925 vivia al número 7 del carrer Château d'Un de Lille.  

A finals dels anys vint del segle XX fou un dels responsables entre els anarquistes comunistes del departament del Nord de la Plataforma Organitzativa animada per Piotr Arshinov i Nestor Makhno («Plataforma d'Arshinov»).  

Es va oposar, amb Hoche Meurant, entre 1927 i 1928, quan l'escissió de la Unión Anarquista (UA), als anarquistes individualistes encapçalats per Constantin Dryburgh que havien creat l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA).  

El 8 de juny de 1930 fou el secretari del Congrés de la Federació del Nord de Libre-Pensée Obrera i d'Acció Social que se celebrà a la Sala Vernier de Lille i 1931 era delegat regional del Nord de la Federació Nacional dels Lliurepensadors de França, organització per a la qual va fer conferències.  

Col·laborà regularment en Le Libertaire i en 1934 participà en la redacció d'articles per a l'Encyclopédie Anarchiste de Sébastien Faure --curiosament, veient la seva trajectòria posterior, va escriure l'entrada «Xenofòbia»--.  

En 1934 era representant del Comitè d'Acció Laica de Lille.  

Entre 1934 i 1938, com a mínim, regentà al seu domicili, al número 14 del carrer Marengo de Lille, la «Librairie Sociologique», que sembla que només venia llibres per correspondència i distribuïa l'Encyclopédie Anarchiste.  

Com a membre del Comitè d'Acció Laica (CAL), va fer costat entre 1935 i 1936 el Front Popular.  

Militant de la Lliga Internacional de Combatents de la Pau (LICP) des de la seva fundació, va ser membre del seu comitè de direcció i fou un dels signants del «Manifeste pour une conférence nationale contre la guerre et l'Union Sacrée», publicat el 12 de juliol de 1935 en Le Libertaire.  

Entre el 10 i l'11 de novembre de 1935 assistí a l'Assemblea Anarquista de Lille contra la guerra i contra la «Unió Sagrada».  

Com a membre de la LICP, signà el manifest «Pour sauver la Paix!», publicat el 14 de maig de 1936 al setmanari La Barrage.  

El 27 de juny de 1936 va fer la conferència «La leçon d'une grève» al Cabaret Flamand de Lille.  

L'octubre de 1936 acompanyà Sébastien Faure a Barcelona --hi arribaren el 15 d'octubre--, passant la frontera del Pirineu Oriental, i al front d'Aragó per a veure les realitzacions revolucionàries que es portaven a terme. En retornar a l'Hexàgon francès va fer amb Sébastien Faure una gira de conferències (Bordèu, Marselha, Montpelhier, Niça, París, Saint-Étienne, Tolon i altres ciutats) a favor del procés revolucionari peninsular, com ara la celebrada el 24 de novembre de 1936 al Teatre de Belleville de París (Illa de França), o el 6 de desembre de 1936 a la Salle Olympia Cinéma de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on assistiren unes 1.500 persones, o la celebrada quatre dies després a Narbona (Aude, Occitània).  

En aquesta època va publicar una sèrie d'articles sobre el procés revolucionari peninsular en Le Libertaire.  

Amb altres companys (Édouard de Mulder, Marceau Dryburgh, Hélène Gombert i altres), fou animador del grup de l'UA de Lille, que es reunia al número 319 del carrer Léon Gambetta.  

Posteriorment s'establí a Saint-Cloud (Hauts-de-Seine, Illa de França), on regentà un comerç de gèneres de punt i de calceteria. També en aquesta ciutat animà diversos grups anarquistes.  

La policia, en els seus informes, el considerava «força intel·ligent, bon orador i propagandista influent».  

El 14 de novembre de 1938 va ser inscrit en el «Carnet B» dels antimilitaristes.  

En 1939 la policia anotà que s'encarregava de recollir fons per als refugiats de la República Espanyola internats als camps de concentració, que havia establert el Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

Instal·lat a París, el 13 de desembre de 1939 va ser detingut per ordre del governador militar i, sota l'acusació d'«activitats anarquistes», tancat a la presó parisenca de La Santé. El 14 de gener de 1940, però, el seu cas va ser sobresegut i posat en llibertat.  

Durant l'Ocupació alemanya s'acostà al col·laboracionisme i va ser nomenat «gerent-administrador ari» de l'empresa de confecció confiscada al jueu polonès Wolf Schoumann, al número 6 del bulevard Saint-Denis del III Districte de París.  

L'11 d'agost de 1941 dirigí una carta a l'alcalde de Charenton-le-Pont (Val de Marne, Illa de França), en nom del Comissariat de Qüestions Jueves, interessat per una clínica propietat del metge jueu Marcu Copelovici. L'alcalde va contestar que aquesta estava ocupada pels alemanys.  

En aquesta època vivia al número 21 de l'avinguda Alfred Belmontet de Saint-Cloud.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialistes els propietaris de l'empresa de Wolf Schoumann el denunciaren per «robatori i malversació», però el cas no va arribar enlloc.  

En 1947 informes policíacs assenyalaven que vivia en un pavelló molt luxós i que gaudia d'importants recursos econòmics.  

A finals de 1949 va ser nomenat delegat de personal a la fàbrica de maquinària agrícola «Magnier-Bedu» de Groslay (Val-d'Oise, Illa de França) en nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT) francesa.  

Achille Blicq va morir el 28 de maig  --algunes fonts citen erròniament el 30 de maig-- de 1975 al Centre Hospitalari Quatre Villes de Saint-Cloud (Hauts-de-Seine, Illa de França). 

Després d’una pacifica protesta antifeixista a Girona, agents dels Mossos identifiquen un militant de Lluita Internacionalista i li comuniquen que li arribarà una sanció per desobediència

La cacera dels Mossos d'Esquadra 

Després d'una pacifica protesta antifeixista a Girona, agents dels Mossos identifiquen un militant de Lluita Internacionalista i li comuniquen que li arribarà una sanció per desobediència  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 26/03/2023.- Llegim al Diari de Girona una carta del militant del partit Lluita Internacionalista en que denuncia una actuació a Girona d'agents del cos dels Mossos d'Esquadra contra la seva persona. Explica que dissabte 11 de març "vaig assistir a la concentració per protestar per l'acte de Vox a la plaça del Barco de Santa Eugènia. Vox es mou amb total llibertat portant el mal viure als barris i a la seva gent culpabilitzant-los dels problemes socials i polítics. Un barri on conviuen famílies amb la diversitat i sense problemes. 

Com varen recollir els mitjans de comunicació la concentració va ocórrer sense incidències. Llavors a què ve l'actuació dels agents de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra fent identificacions in situ per tot seguit acusar-les de desobediència.  

En el meu cas, va transcorre d'una altra manera. Deixo la concentració, agafo la Girocleta, aparco al barri de Vista Alegre i em veig importunat per agents dels mossos per tal d'identificar-me, i em comuniquen que m'arribarà una sanció per desobediència. Quina sorpresa! El món gira al revés, els Mossos empenyent-nos, i mentre Vox surt impune de totes les expressions llençades en l'acte, permetent que es normalitzin els seus discursos de la supremacia racial o de l'exclusió de l'immigrant en un acte. 

El govern d'ERC actua aplicant la llei mordassa enlloc de combatre-la, donant instruccions per tal que els mossos les executin. M'ha vingut a la memòria la transició democràtica quan ens seguien la «secreta» de la Policia Nacional fins a casa, i algunes companyes van ser detingudes o denunciades, la persecució sense miraments. Així és com em vaig sentir. 

Aquesta és la política d'ERC que pretén governar una República Catalana? Aquestes són les ordres de cacera a qui ens concentrem pacíficament per aturar el feixisme, i tot seguit ser denunciades? Combatre l'odi i el feixisme sota les mil cares que es presenten és una obligació de totes nosaltres, no restem passives. Aquests discursos d'odi s'alimenten de la inestabilitat generada per un capitalisme cada vegada més salvatge. Espero rebre la denúncia, però no ens aturaran." 

Absolen el jove acusat de llançar pedres, fer amenaces i intentar impedir un acte de Vox a Girona el 2021

Absolen el jove acusat de llançar pedres, fer amenaces i intentar impedir un acte de Vox a Girona el 2021 

L'acusat s'enfrontava a 1 any de presó per un delicte electoral 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 26/03/2023.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Jutjat Penal 1 de Girona ha absolt un jove acusat de llançar pedres, proferir amenaces i intentar impedir un acte electoral de Vox al parc de la Devesa de Girona. Concretament, el míting es va celebrar el 30 de gener del 2021, durant la campanya de les eleccions autonòmiques catalanes del 14 de febrer del 2021, i hi va assistir el líder d'aquest partit d'ultradreta, Santiago Abascal. 

L'acusat s'enfrontava a 1 any de presó per un delicte electoral, però la tesi de la Fiscalia ha estat rebutjada. Així, la sentència conclou que el jove no va tirar pedres als participants de l'acte, sinó "graveta". De fet, indica que gairebé es podria considerar "sorra". "Qualsevol persona que hagi passejat per la Devesa pot veure com allò que hi ha a l'entrada del parc és graveta; de fet, gairebé sorra", recull la sentència. "És obvi, doncs, que ni es van tirar pedres ni tampoc s'ha acreditat que l'acusat proferís insults o amenaces, cosa que ni tan sols se li va demanar durant la vista oral", hi afegeix el jutjat. 

La jutgessa conclou que l'acte es va celebrar "amb normalitat" 

També assenyala que l'acte es va poder celebrar "amb normalitat". L'única alteració que va patir va ser un "retard escàs" de cinc minuts que també va ser causat pels membres de Vox que hi assistien. I, entrant al fons de la qüestió, és a dir, si l'actuació del jove va ser o no un delicte electoral, la jutgessa també ho nega. En aquesta línia, remarca que la seva actuació no s'inscriu dins la vulneració de l'article 147 de la Llei Orgànica de Règim Electoral (la LOREG) que, literalment, recull que hi ha hagut "una pertorbació greu de l'ordre en qualsevol acte electoral". 

Per totes aquestes raons, el jove ha estat absolt del delicte electoral de què se l'acusava.  

La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de deu dies. 

El 30 de gener del 2021, a la una del migdia, Vox va organitzar un acte polític al parc de la Devesa de Girona. Però abans d'anar cap al parc, els candidats del partit d'extrema dreta van passejar pels carrers de Girona. Doncs bé, cap a tres quarts d'una, els membres de Vox van arribar al parc de la Devesa, on els Mossos d'Esquadra havien desplegat un dispositiu de seguretat per la convocatòria d'una concentració contra l'acte de Vox. 

Benito Pabón y Suárez de Urbina

Benito Pabón en la seva época de professor en l'Escola de Periodisme de la Universitat de Panamà

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de març de 1895 neix a Sevilla l'advocat anarcosindicalista Benito María de la Encarnación José Juan Bautista de la Concepción Francisco de Asís Luis Gonzaga Diego Dimas Agustín de la Santísima Trinidad Pabón y Suárez de Urbina 

Passà la frontera del Pirineu Oriental per participar en la delegació espanyola de la «Conferència Internacional per a l'abolició del règim de capitulacions» («Conferència de Montreux»)  

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París (Illa de França), on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern (Vel d'Hiv), organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36, acompanyar per García Oliver, David Antona i Frederica Montseny 

En témer per la seva vida, ja que havia sofert un atemptat stalinista per ser advocat defensor del POUM, es va refugiar a l'Hexàgon francès passant de nou la frontera del Pirineu Oriental i el desembre de 1937 va representar la CNT, juntament amb Frederica Montseny, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'AIT celebrat a París 

L'octubre de 1938 s'exilià definitivament, passant la frontera del Pirineu Oriental i després des de l'Hexàgon francès a les Illes Filipines 

Benito Pabón y Suárez de Urbina: El 25 de març de 1895 neix a Sevilla (Área Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) l'advocat anarcosindicalista Benito María de la Encarnación José Juan Bautista de la Concepción Francisco de Asís Luis Gonzaga Diego Dimas Agustín de la Santísima Trinidad Pabón y Suárez de Urbina. El seu pare es deia Benito Pabón y Domingo, advocat, i la seva mare, María Teresa Suárez de Urbina y Cañaveral. Fill d'una família benestant i il·lustrada --germans seus van ser catedràtics d'Universitat--, començà el Batxillerat amb els jesuïtes d'El Puerto de Santa María (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalusia) i l'acabà en 1910 a l'institut de Sevilla.  

Després començà Dret a la Universitat de Salamanca (Campo de Salamanca, Salamanca, León) i va concloure la carrera en 1915 a Sevilla.  

Com a advocat es dedicà als temes socials i esdevingué un dels advocat principals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Granada (la Vega de Granada, Granada, Andalusia), Zaragoza (Comarca Central, Aragó) i Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). Defensà, entre altres casos, els camperols insurrectes del maig de 1932 i els pagesos de l'aixecament revolucionari de Casas Viejas (Benalup-Casas Viejas, La Janda, Cádiz, Andalusia) de gener de 1933.  

Membre de la tendència més sindical de la CNT, formà part del sector trentista i del Partit Federalista, i en 1932 s'afilià al Partit Sindicalista d'Ángel Pestaña.  

L'agost d'aquell any, participà en el gran míting cenetista de Sevilla, amb Vicente Ballester, Valero i Miguel González.  

El 5 de novembre de 1933 parlà, juntament amb Josep Corbella, Francesc Isgleas, Valeriano Orobón Fernández, Domingo Miguel González (Domingo Germinal) i Buenaventura Durruti, en el gran míting de la plaça de toros Monumental de Barcelona contra les eleccions legislatives, organitzat per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC-CNT), i a favor de la revolució social proletària.  

El 2 de febrer de 1936 participà en un gran míting a favor de l'amnistia al Frontón Aragonés de Zaragoza.  

En les eleccions de 1936 fou elegit, amb el beneplàcit del Comitè Nacional de la CNT, diputat independent del Partit Sindicalista per Zaragoza i per Cádiz amb 43.130 vots per al Front Popular. El seu germà Jesús també fou diputant en la legislatura de 1936, però per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) i arribarà a ser director de la Reial Acadèmia de la Història durant el franquisme.  

El juliol de 1936 lluità en la Columna «Águilas de la Libertad» al front de Madrid.  

A finals d'octubre de 1936 s'entrevistà, junt amb Joaquín Ascaso i Miguel Chueca Cuartero i altres, per trobar solució als problemes polítics sorgits en el Consell d'Aragó, amb Lluís Companys, primer, i amb Largo Caballero i Azaña, després.  

El desembre de 1936 ocupà la secretaria general del Consell d'Aragó presidit per Joaquín Ascaso a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoaza, Aragó).  

El març de 1937, Joan García Oliver, ministre de Justícia del Govern de la República Espanyola, el nomenà president de la Comissió Jurídica Assessora del seu Ministeri i com a tal el setembre de 1937 signà els informes sobre la constitucionalitat de la tasca legislativa desplegada per la Generalitat de Catalunya des de l'inici de la guerra. També, en nom d'aquest càrrec, passà la frontera del Pirineu Oriental per participar en la delegació espanyola de la «Conferència Internacional per a l'abolició del règim de capitulacions» («Conferència de Montreux») .  

En un nou viatge a través del Pirineu Oriental va arribar a París (Illa de França), on va parlar en el míting parisenc del 18 de juny de 1937 al Velòdrom d'Hivern (Vel d'Hiv), organitzat pel moviment llibertari francès en suport de la Revolució del 19 de Juliol del 36, acompanyar per García Oliver, David Antona i Frederica Montseny.  

Aquest mateix any va fer un cicle de conferències a València (l'Horta de València, País Valencià).  

El juliol de 1937 assumí la defensa del Comitè Executiu del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), empresonat arran de les Jornades de Maig de 1937, però després d'uns mesos de gestions judicials hagué d'abandonar la defensa com a conseqüència de la campanya d'amenaces de què fou objecte per la premsa stalinista. En témer per la seva vida, ja que havia sofert un atemptat, es va refugiar a l'Hexàgon francès passant de nou la frontera del Pirineu Oriental i el desembre de 1937 va representar la CNT-AIT, juntament amb Frederica Montseny, Josep Xena Torrent, Horacio Martínez Prieto i García Oliver, en el Congrés Extraordinari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) celebrat a París.  

L'octubre de 1938 s'exilià definitivament, passant la frontera del Pirineu Oriental i després des de l'Hexàgon francès a les Illes Filipines.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista fou detingut pels ocupants japonesos a instàncies directes del ministre Ramón Serrano Súñer --cunyat del dictador Francisco Franco i que havia estat adversari polític durant les eleccions de 1936-- i tancat en una gàbia de bambú a la presó militar del Fuerte Santiago fins al seu alliberament en la tardor de 1942.  

Més tard marxà a Panamà, on ensenyà llengües a Santiago de Veraguas i a Colón.  

En 1947 s'instal·là a Mèxic, on milità en l'Agrupació de la CNT, favorable a l'anomenada organització de l'Interior i a la participació anarcosindicalista en el Govern de la República Espanyola en l'Exili.  

Posteriorment s'establí a la Ciutat de Panamà, on fou professor a l'Escola de Periodisme de la Universitat de Panamà.  

Benito Pabón y Suárez de Urbina va morir el 28 d'agost de 1954 a l'Hospital Santo Tomás de la Ciutat de Panamà (República de Panamà).  

Girona: l'Associació de Veïns de Sant Ponç engega accions contra la sala de concerts

Girona: l'Associació de Veïns de Sant Ponç engega accions contra la sala de concerts 

L'objectiu és aturar el projecte, presentar al·legacions i recollir firmes i sospiten de la construcció del mur antiinundacions 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 24/03/2023.- Llegim al Diari de Girona que la Comissió contra l'obertura de la Sala Alter de l'Associació de Veïns de Sant Ponç de Girona ha explicat, en la reunió d'abans d'ahir vespre, les accions que tiraran endavant per evitar l'obertura de la futura sala de concerts que impulsa l'empresari Kim Riera. A la reunió hi van assistir un centenar de veïnes, veïns i representants de les associacions de Fontajau, Pedret i Figuerola. 

L'entitat veïnal ha posat en marxa un equip amb suport jurídic, d'enginyeria ambiental i d'arquitectura per aturar la llicència de la sala. L'objectiu és presentar al·legacions a la llicència d'obres i d'obertura i al canvi d'usos permesos a la zona. A més a més, es contactarà amb altres agents socials per veure com pot afectar l'activitat de la sala Alter a la fauna de les ribes del Ter, la nidificació d'espècies protegides i el pas del carril bici. 

Recollida de firmes 

També es recolliran signatures i s'estudiaran accions directes per evitar l'obertura de la Sala de concerts/discoteca. La Comissió ha obert una acció de participació perquè els veïns aportin idees i a més a més es puguin unir com a voluntaris a la comissió de treball. 

Des de l'associació s'apunta a diferents sospites sobre el mur antiinundacions, que és el que ha permès salvar el vistiplau de l'ACA per al projecte. Apunten que "pretesament es va construir per evitar les avingudes del Ter" però que es va aixecar en un lloc on el passat temporal Glòria no es va desbordar el riu. Recorden que sí que ho va fer "un centenar de metres més avall inundant les instal·lacions del GEiEG, i tota la part baixa del barri de Sant Ponç". En aquest sentit, recorden que el barri "va estar sense llum diversos dies perquè els transformadors estan dins aparcaments subterranis que van resultar inundats" i lamenten que, en canvi, aquest tema "no s'ha resolt". 

Finalment, l'Associació de Veïns recorda que molts dels desperfectes causats pel buidatge del pantà de Susqueda durant el temporal Glòria "encara no s'han solucionat i, en canvi, s'ha prioritzat un mur per protegir el que ha de ser la Sala Alter, on no s'havia desbordat el riu". 

La Gendarmeria reprimeix amb gasos lacrimògens una manifestació contra la reforma de les pensions a Prada

La Gendarmeria reprimeix amb gasos lacrimògens una manifestació contra la reforma de les pensions a Prada 

A la manifestació d'aquest matí hi han participat unes sis-centes persones 

Protestes a Perpinyà en la novena jornada contra la reforma de les pensions 

Unes 20.000 persones es manifesten en la protesta, segons els sindicats convocants 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Prada de Conflent (Conflent, comtat de Conflent) 23/03/2023.- Llegim a VilaWeb que unes sis-centes persones s'han mobilitzat aquest matí a Prada de Conflent (Conflent, comtat de Conflent) en contra de la reforma de les pensions. La Gendarmeria ha reprimit amb gasos lacrimògens el centenar de manifestants que havien decidit de tallar la carretera nacional 116. A la manifestació hi havia gent de totes les edats, fins i tot infants, i d'àmbits molt diversos. L'ús de gasos lacrimògens per part de la Gendarmeria francesa ha fet créixer la tensió en una mobilització festiva i pacífica. 

La manifestació sindical s'ha concentrat davant les dependències de la Subprefectura i han recorregut els carrers de la ciutat. S'hi han pogut sentir càntics com "No al 49,3!" i "No a la contrareforma de les pensions". Des de la convocatòria s'ha dit que continuarien organitzant manifestacions, blocatges i vagues: "Macron vol passar pàgina, però no ho deixarem estar", han dit. 

Protestes a Perpinyà en la novena jornada contra la reforma de les pensions 

Nova jornada de protestes contra la reforma de les pensions. A Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) les mobilitzacions sindicals han començat de bon matí. Una manifestació ha sortit del polígon Nord i ha blocat l'autopista AP-7 en direcció al Principat. Les i els estudiants també han impedit els accessos als centres d'ensenyament.  

A les 10.30h ha començat la concentració a la plaça de Catalunya, que ha tingut un seguiment de 20.000 persones segons els sindicats convocants. 

A plaça Catalunya han convergit dos grups, un que venia de l'avinguda de la Indústria i un altre que venia de l'Institut Departamental de la Infància i l'Adolescència, avinguda Sauvy. 

A la resta de l'Estat francès, també hi ha mobilitzacions. És previst que els dies vinents les protestes per tot Catalunya Nord i l'Estat francès tinguin afectacions en el sector del transport, de refineries i també en la recollida de deixalles.  

Es tracta de la novena jornada de manifestacions d'ençà que va començar el moviment contra la reforma de les pensions, adoptada per decret el passat 16 de febrer.