dilluns, 18 de març del 2024

Cop judicial a l’operativa de falsos autònoms de Glovo a la demarcació de Girona

Cop judicial a l'operativa de falsos autònoms de Glovo a la demarcació de Girona

El jutjat social 3 considera que 191 repartidors eren treballadors de l'empresa, ja que aquesta era qui feia les factures i organitzava la feina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 18/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que una sentència pionera a Girona ha reconegut la condició d'assalariats a 191 repartidors que van treballar per Glovo entre el febrer de 2019 i l'agost de 2021. El Jutjat Social Núm. 3 de Girona ha determinat que hi havia relació laboral entre les parts i ha desestimat tots els motius de l'empresa, que al·legava que els riders tenien condició d'autònoms. La sentència conclou que els repartidors van sotmetre's en tot moment a l'organització de treball imposada per l'empresa i que ells no tenien «independència», sinó que aquesta era només aparent, i que, per tant, era aquesta qui havia de pagar les quotes a la Seguretat Social.

Fou un aixecament d'acta d'infracció d'Inspecció de Treball el que va motivar per part de la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona la presentació d'una demanda d'ofici perquè es declarés pel Jutjat la situació laboral entre aquests repartidors i l'empresa. Tot i que aquesta encara no és ferma, i la mercantil podria recórrer-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si es confirma la resolució podria significar un benefici important pels treballadors, ja que els correspondria la devolució de diverses quantitats abonades per ells en concepte d'autònoms durant el temps treballat. Aquest procés es pot allargar anys.

Una sentència del Tribunal Suprem del 2020 que reconeixia la relació laboral d'un repartidor amb Glovo va obrir la porta al fet que milers de persones afectades que van treballar per plataformes de repartiment poguessin reclamar ser considerats falsos autònoms. L'any següent el Govern espanyol va aprovar la «llei Rider», i fa pocs dies la Unió Europea va aconseguir aprovar una directiva en el mateix sentit que regula la feina en plataformes digitals, entre les quals les aplicacions de menjar. Aquesta directiva establirà una presumpció de laboralitat segons criteris que haurà de fixar cada país, i l'empresa haurà de demostrar que no existeix aquesta relació laboral.

Dependència de l'empresa

La sentència del jutjat gironí fa una descripció exhaustiva del model de negoci de Glovo, indicant que «no és una mera intermediària entre establiments de restauració i repartidors», sinó que ofereix un servei de missatgeria i repartiment mitjançant la «coordinació i organització del servei productiu».

En aquest sentit, subratlla que els 191 treballadors, alguns dels quals amb contractes de trade (treballador autònom econòmicament dependent) i d'altres de contractes de prestació de serveis, no tenien una estructura organitzativa pròpia i estaven sotmesos al control de l'empresa. «Fins i tot havien de comunicar les diferents fases de l'estat de l'encàrrec», un fet que sobrepassa les característiques pròpies d'una relació independent entre les parts.

La pretesa autonomia dels repartidors, que l'empresa justifica indicant que tenen «absoluta llibertat per escollir quins encàrrecs efectuen», també queda rebatuda pel jutge. La clau és el «sistema d'excel·lència», una manera d'atorgar punts als repartidors que la mercantil ha creat per organitzar la demanda en hores punta i poder tenir repartidors disponibles durant totes les franges. Aquest sistema funciona tenint en compte diversos barems, entre els quals la disponibilitat d'un repartidor en hores d'alta demanda, les valoracions que clients i establiments fan al treballador i el nombre d'encàrrecs fets. Com més punts té el repartidor, abans pot escollir les franges horàries que treballarà els pròxims dies. «La suposada llibertat no és tal per la repercussió que té el sistema de valoració, ja que com més alta sigui més feina i guanys podrà obtenir», indica. A més, qui posa el preu al servei de recollida i entrega és també l'empresa. Un dels indicis objectius que apunta la sentència com a evidència d'aquesta relació contractual és el fet que es reservi la potestat de sancionar els repartidors. En el mateix sentit, també denota laboralitat el fet que l'empresa aboni compensacions a partir dels cinc minuts d'espera que les i els riders han de passar en un establiment esperant rebre els encàrrecs. Si no hi ha repartiments, també se'ls abona una quota de cobertura.


Mobilització de protesta dissabte 23 de març a lacarretera de Viladamat a l’Escala

Mobilització de protesta dissabte 23 de març a la carretera de Viladamat a l'Escala

Per denunciar la vulneració dels drets de la ciutadania que comporta l'actual model de transició energètica basat en facilitar la construcció de macro parcs de renovables arreu del territori amb impactes greus i irreversibles en la biodiversitat, el paisatge i el sistema socioeconòmic

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Viladamat (Baix Ter/Terraprim, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 18/03/2024.- La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa  ha organitzat per  dissabte 23 de març noves mobilitzacions simultànies arreu del Principat de Catalunya per denunciar la vulneració dels drets de la ciutadania que comporta l'actual model de transició energètica basat en facilitar la construcció de macro parcs de renovables arreu del territori amb impactes greus i irreversibles en la biodiversitat, el paisatge i el sistema socioeconòmic. I també per exigir als Governs que impulsin una implementació de renovables sostenible, que no suposi la destrucció de la biodiversitat i dels recursos naturals.

En aquest sentit, la Junta de Stop Macro Parc Eòlic Marí ha acordat afegir-s'hi amb una concentració de les 11 a les 13 hores a la GI-623 a Viladamat en direcció a l'Escala, just a la rotonda del costat del Restaurant Can Parera.

Es portaran pancartes i es faran talls intermitents de la circulació rodada per tal de repartir fulls informatius amb les nostres reivindicacions als conductors i acompanyants. 

És una acció per visualitzar el rebuig del territori al macro parc eòlic marí projectat al golf de Roses.

 

dissabte, 16 de març del 2024

Milers de persones s’han manifestat per protestar contrael macro projecte turístic de Vilanova de Raó

Milers de persones s'han manifestat per protestar contra el macro projecte turístic de Vilanova de Raó

El projecte inclou la creació d'un camp de golf, un gran hotel i sis-cents habitatges en aquesta població situada deu quilòmetres al sud de Perpinyà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilanova de Raó (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 16/03/2024.- Llegim a VilaWeb que milers de persones s'han manifestat per protestat avui amb el lema No al golf contra la construcció d'un macro complex turístic que inclou un camp de golf a Vilanova de Raó (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló). La manifestació, en què han participat partits polítics i entitats ecologistes i de la societat civil, ha començat a cap a les 10.30 al parc número 2 del llac de la població,

d'on les i els manifestants han anat cap a la batllia. Tot seguit, és previst que tornin al punt de partida, on acabarà la concentració.

El projecte, que ha originat una gran polèmica, inclou la creació d'un camp de golf, un gran hotel i sis-cents habitatges en aquesta població, situada al sud de Perpinyà i en una comarca en què hi ha sequera d'ençà de fa dos anys. "En un territori, Catalunya, afectat per una sequera de rècord, aquest camp de golf és una ximpleria", ha dit Maxence Helfrich, candidat de Regions i Pobles Solidaris a les eleccions europees del juny vinent, durant la protesta.

Ahir, diferents organitzacions patronals i econòmiques de Catalunya Nord es van mostrar a favor del projecte i van adduir que crearia molts llocs de feina en una zona que és bàsicament agrícola.

 

divendres, 15 de març del 2024

La CUP Olot vol impulsar l'Oficina per la No-Discriminació de la Garrotxa

La CUP Olot vol impulsar l'Oficina per la No-Discriminació de la Garrotxa

"La gent ha de tenir la certesa que l'administració local estarà al seu costat davant de qualsevol discriminació que vulneri els seus drets, que l'escoltarà, l'assessorarà i l'acompanyarà en tot el procés des que denuncia fins que es resol el seu cas"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat d'Osona) 15703/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que la CUP vol que Olot disposi d'un servei d'atenció a qualsevol tipus de discriminació, ja sigui per motius de gènere, de prejudicis racials, d'orientació sexual, d'edat o qualsevol altre que vulneri els drets de les persones.

El portaveu de la CUP Olot, Jordi Gasulla Flavià, ha afirmat en roda de premsa que "la gent ha de tenir la certesa que l'administració local estarà al seu costat davant de qualsevol discriminació que vulneri els seus drets, que l'escoltarà, l'assessorarà i l'acompanyarà en tot el procés des que denuncia fins que es resol el seu cas".

Actualment, a nivell del Principat de Catalunya existeix l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), situada físicament a Barcelona i que accepta denúncies d'arreu del territori per via telefònica i telemàtica. Aquesta distància fa que moltes denúncies encara no arribin o, si arriben, triguin més temps del compte a atendre's. En una primera fase, doncs, l'oficina comarcal faria de porta d'entrada cap a aquest servei o d'altres que puguin oferir resposta a cada cas, com el SAI o el SIAD.

L'any 2020 el Parlament va aprovar la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació, que estableix els principis i regula les mesures i els procediments per a garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, tant per part de la Generalitat com per part dels ens locals. És a dir, que l'Ajuntament té l'obligació legal de donar resposta a aquestes discriminacions.

Perquè aquesta Llei es compleixi, doncs, és imprescindible que les diferents administracions es dotin de les estructures i protocols necessaris. A casa nostra, el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa (CASG) ha demostrat una llarga experiència en el desplegament de lleis que protegeixen els drets de les persones, especialment aquelles que pateixen discriminacions de qualsevol tipus. Actualment, de fet, ja està coordinant i gestionant els serveis d'atenció a les dones (SIAD) i a la diversitat sexual i de gènere (SAI), serveis que depenen de lleis com la 19/2020, però que es despleguen a través de la col·laboració amb els ens locals.

Si bé és cert que en aquesta moció la CUP només demana a l'equip de govern de Junts i ERC que desenvolupi una primera fase de l'Oficina (centrada en l'atenció, derivació i acompanyament), també ha deixat clar que el seu objectiu és treballar perquè a llarg termini tingui prou múscul per desenvolupar totes les tasques pròpies d'una Oficina per la No-Discriminació:

En una fase posterior, i així que la Generalitat vagi desenvolupant i dotant de pressupost la Llei 19/2020, l'Oficina hauria de dotar-s'hi de personal propi i elaborar un pla d'actuació que vagi més enllà de les tasques inicials. Seguint l'exemple d'altres oficines amb molta experiència, caldria distingir tres grans àmbits d'actuació:

Àmbit de prevenció:

Informar sobre els drets de ciutadania i els diferents tipus de discriminació.

Sensibilitzar la població en el respecte i la promoció dels drets humans.

Formar professionals, treballadors de l'administració, entitats i població en general.

Àmbit de coordinació:

Coordinar-s'hi amb els diferents actors de la ciutat que treballen contra la discriminació.

Àmbit de garantia:

Acompanyar a les persones que han patit situacions de discriminació.

Assessorar des d'un punt de vista jurídic amb el Servei d'atenció i assessorament a les persones que han viscut situacions de discriminació.

Mediar oferint la facilitació del procés entre les parts implicades en un conflicte discriminatori.

Sancionar les actituds i les accions discriminatòries a la ciutat dins del seu àmbit competencial i allà on el marc legal ho permet.

Per tots aquests motius, el grup municipal de la CUP demanarà al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

1. Impulsar la fase inicial de l'Oficina per la No-Discriminació de la Garrotxa, a través del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i en coordinació amb l'OITND de Catalunya. Aquesta primera fase hauria d'incloure:

a) Atendre personalment a les persones que pateixin discriminació per motius racials, d'origen, pertinença cultural o religiosa, orientació sexual, identitat de gènere o per raó d'edat, entre d'altres.

b) Derivar-les, si s'escau, a aquells serveis existents, locals, comarcals o nacionals, que puguin fer la gestió correcta de cada cas.

c) Fer-ne l'acompanyament per assegurar-se que s'avança en la gestió i resolució dels casos, mediant quan calgui entre persones afectades i els diversos organismes i serveis, per evitar que defectes burocràtics o de forma puguin ser un impediment pel seguiment del cas.

2. Instar la Generalitat a desplegar amb personal i recursos la Llei 19/2020, per tal de poder avançar en el desenvolupament integral de l'Oficina per la No-Discriminació.

3. Traslladar aquest acord a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació, al govern de la Generalitat de Catalunya i a les entitats municipalistes.


Dissabte 6 d’abril a Girona diferents organitzacions convoquem la mobilització

Dissabte 6 d'abril a Girona diferents organitzacions convoquem la mobilització

Defensem els rius i el territori: l'aigua per a la vida, no per al negoci

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/03/2024.- El dissabte 6 d'abril a la ciutat de Girona diferents organitzacions convoquem la mobilització Defensem els rius i el territori: l'aigua per a la vida, no per al negoci per denunciar la sobreexplotació que a dia d'avui pateixen rius i aqüífers catalans.

La seva situació s'ha agreujat arran de la sequera ja que, mentre les reserves d'aigua han baixat, la demanda d'aigua per als principals sectors econòmics no s'ha vist alterada.

Una situació que cada vegada serà més crítica donada l'Emergència Climàtica, que afectarà especialment i severament els territoris mediterranis.

En concret, al riu Ter i a la Muga, des del passat febrer, el Govern li ha reduït el cabal al 89% i 96% respectivament, deixant-los secs en alguns trams del curs baix, amb l'únic objectiu de retenir aigua als embassaments per a poder engreixar el negoci turístic de la Costa Brava o la cabana porcina.

Els rius pateixen la pitjor restricció, mentre el sector turístic resta totalment impune.

No s'esperen grans pluges per als propers mesos i, per tant, entrarem en una temporada turística amb la mateixa aigua que tenim ara mateix.

És urgent revertir la tendència actual i apostar decididament per polítiques d'estalvi, reducció de la demanda i recuperació d'aqüífers contaminats.

Cal una aliança urgent de país entre administracions públiques, societat civil i pagesia per fer front a les propostes dels lobbies com els transvasaments i la interconnexió de xarxes.

La mobilització la convoquem Aigua és Vida, Associació de Naturalistes de Girona, IAEDEN Salvem l'Empordà, Rebel·lió o Extinció Girona, Grup de Defensa del Ter, SOS Costa Brava i la Federació d'Ecologistes de Catalunya, totes elles integrants de la campanya D'on no n'hi ha, no en raja.


dijous, 14 de març del 2024

Protestes a la UdG pels casos d'assetjament sexual L'acte a la Facultat d'Educació i Psicologia acull una setantena de persones TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 14/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que una setantena de persones, moltes d'elles estudiants, s'han concentrat aquesta tarda al pati de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, al campus del Barri Vell, per protestar contra els casos d'assetjament sexual a la universitat. Tot, arran de l'últim cas que es va fer públic fa unes setmanes i que diuen que «no és aïllat». En la lectura d'un manifest s'ha «rebutjat» els casos i s'ha donat «suport» a les afectades. A més, s'ha criticat que la UdG hagués «ignorat» el que havia passat. L'últim cas va veure a la llum el passat 28 de febrer, quan una ex-estudiant de Màster Universitari en Ensenyament de l'Espanyol i el Català va denunciar que un professor de la Facultat d'Educació i Psicologia l'havia as

Protestes a la UdG pels casos d'assetjament sexual

L'acte a la Facultat d'Educació i Psicologia acull una setantena de persones

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 14/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que una setantena de persones, moltes d'elles estudiants, s'han concentrat aquesta tarda al pati de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, al campus del Barri Vell, per protestar contra els casos d'assetjament sexual a la universitat. Tot, arran de l'últim cas que es va fer públic fa unes setmanes i que diuen que «no és aïllat». En la lectura d'un manifest s'ha «rebutjat» els casos i s'ha donat «suport» a les afectades. A més, s'ha criticat que la UdG hagués «ignorat» el que havia passat.

L'últim cas va veure a la llum el passat 28 de febrer, quan una ex-estudiant de Màster Universitari en Ensenyament de l'Espanyol i el Català va denunciar que un professor de la Facultat d'Educació i Psicologia l'havia assetjat. No és l'únic cas d'aquest mateix professor, perquè l'endemà va sortir a la llum un altre cas. Tots dos casos van passar a mitjan desembre de 2020 i, de fet, el docent, Mostafà Shaimi, va admetre les proposicions sexuals, però va negar l'assetjament en un comunicat.

La UdG li va obrir un expedient i el professor va recriminar a la institució de voler-lo expulsar per ser com a «redempció dels seus errors passats».

Aquest no seria el primer cas a la UdG, ja que diferents sindicats estudiantils de la mateixa universitat, com les Metzines o la Plataforma Anti-assetjament, n'han denunciat altres. Fa uns anys hi va haver alguns casos per part d'un mateix professor de Filosofia i el sindicat lamenta que «avui continua donant classes, en contacte directe amb alumnes». També hi va haver un altre cas a la Facultat de Medicina, quan algunes persones haurien denunciat a un altre professor per presumpte assetjament sexual.


dimecres, 13 de març del 2024

La plantilla de CIN Soritec d'Hostalric es concentren per demanar una actualització salarial

La plantilla de CIN Soritec d'Hostalric es concentren per demanar una actualització salarial

L'empresa ha presentat una proposta de desvinculació salarial del Conveni general de la indústria química per no aplicar la clàusula d'actualització salarial prevista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Hostalric (Baix Montseny, la Selva, vescomtat de cabrera, comtat de Girona) 13/03/2924.- Segons informa TV la Selva. Cat el Sindicat d'Indústria de CCOO Girona i gran part de la plantilla de la companyia CIN Soritec d'Hostalric van convocar una concentració ahir dimarts a les portes de l'empresa, després que la direcció de Soritec hagi presentat una proposta de desvinculació salarial del Conveni general de la indústria química per no aplicar la clàusula d'actualització salarial prevista, que implica un increment de les taules d'un 10,3%.

La desvinculació de conveni no és una mesura que es pugui prendre de manera unilateral. És necessari seguir un procediment pel qual es negocien les noves condicions que seran temporals i transitòries. Per això, els treballadors de l'empresa CIN Soritec d'Hostalric continuaran a l'espera per arribar a un acord conjunt on puguin aconseguir l'actualització salarial.

L'empresa CIN Soritec pertany al Grup CIN, una multinacional portuguesa que es dedica a la fabricació de pintures, vernissos i pigments, que té dos centres de treball al Principat de Catalunya, un a Montcada i Reixac i el d'Hostalric, que té 30 persones en plantilla.

   

--

Unió de Pagesos demana al Departament de Territori que anul·li l'aprovació per construir la ciutat esportiva del Girona a Vilablareix

Unió de Pagesos demana al Departament de Territori que anul·li l'aprovació per construir la ciutat esportiva del Girona a Vilablareix

El sindicat agrari al·lega que el projecte que es va presentar a informació pública és molt diferent del que es va explicar

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilablareix (Gironès, comtat de Girona) 12/03/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Unió de Pagesos ha presentat un recurs d'alçada a la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, per tal que aturi l'aprovació definitiva de la ciutat esportiva del Girona, prevista en uns terrenys de Vilablareix. El sindicat agrari argumenta defectes de forma, però també una vulneració al dret a la participació, a més d'un incompliment de la Llei d'Espais Agraris. Entre les al·legacions d'Unió de Pagesos, també hi ha el fet que el projecte que es va presentar a informació pública és molt diferent al que va explicar l'Ajuntament de Vilablareix. Això suposa, segons el sindicat agrari, el "trossejament d'un macroprojecte" que inicialment era de molt més abast. A banda, Unió de Pagesos també veu incompatible les obres amb les restriccions per sequera.

En un comunicat, el sindicat agrari recorda que ja va denunciar en les al·legacions presentades el 13 d'abril del 2023 que aquest projecte "suposaria una gran malversació" d'espai agrícola de regadiu al Pla de la Massana. Des d'Unió de Pagesos remarquen que es tracta de l'última plana agrícola de regadiu de Vilablareix, catalogada com a sòl d'especial valor agrícola. A més, assenyalen que la construcció de la nova ciutat esportiva del Girona F.C. no és "un projecte d'interès públic ni estratègic, sinó que és privat i especulatiu".

El recurs que ha presentat Unió de Pagesos assenyala que aquest projecte també farà minvar la capacitat productiva de farratges per a les explotacions que hi ha a l'entorn i que els terrenys afectats formen part d'una explotació agrària prioritària, envoltada per altres explotacions amb la mateixa condició. Per tant, entén que aquest Projecte d'Actuació Específica (PAE) és l'embrió d'una iniciativa "que acabarà amb les explotacions agràries de l'entorn". També adverteix que el PAE preveu la construcció d'un aparcament l'ús del qual no és permès en sòl no urbanitzable.

Incompatibilitats amb les restriccions per sequera

A més, des d'Unió de Pagesos també argumenten que l'aprovació d'aquest projecte és "improcedent" en el context de sequera actual, ja que preveu un consum d'aigua de 200 metres cúbics diaris. Per això, el sindicat considera que aquest projecte s'hauria d'incloure en la moratòria temporal a noves activitats d'acord amb les mesures extraordinàries i urgents establertes per fer front a la sequera

El novembre del 2023, la comissió d'Urbanisme va donar llum verda a la construcció de dos camps d'entrenament del Girona F. C. a Vilablareix. Aquest va ser el primer pas del projecte de ciutat esportiva, que va presentar el Girona F. C., i que preveu aixecar-hi fins a set camps i reformar una masia per acollir la seu i oficines del club.


dimarts, 12 de març del 2024

La contaminació, la sobreexplotació dels aqüífers i la manca de pluja, ofeguen les fonts d'Osona i Lluçanès

La contaminació, la sobreexplotació dels aqüífers i la manca de pluja, ofeguen les fonts d'Osona i Lluçanès

Així ho han constatat persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter i demanen una reducció i reconversió del sector porcí

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torelló (Vall de Ges, Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 12/03/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que om cada any, més de seixanta persones voluntàries del Grup de Defensa del Ter, han recollit mostres d'aigua de diferents fonts de tots els municipis d'Osona i el Lluçanès. Ho fan perquè estimen aquests racons màgics d'on brolla aigua. Per posar en valor la importància de les fonts com a bé comú, com a regal que dona vida. Les fonts com a tresor; naixement de torrents, rius i rieres.

I ho fan també, per denunciar la situació lamentable de moltes d'aquestes fonts; durant tants anys contaminades, i ara també eixutes.

Els resultats del mostreig d'aquest 2024, manifesten que són molt preocupants: més de la meitat de les fonts han deixat de rajar, concretament un 52% de les fonts, una dada que ha anat creixent progressivament els últims tres anys. L'any passat un 42% de les fonts no rajaven i en fa dos, eren un 33%.

Aquest any, de les 170 fonts mostrejades només 81 fonts rajaven, són aquestes les que hem pogut mostrejar. Un 41% d'aquestes estan contaminades, el mateix percentatge que l'any passat. La mitjana de nitrats d'aquestes fonts que ragen és de 58 mg/L de nitrats front dels 56,1 mg/L de l'any passat. Per tant, seguim amb uns valors superiors al llindar de contaminació fixat per l'OMS, que és de 50 mg/L.

Pel que fa a les tres fonts més contaminades, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà repeteix la primera posició amb 511,2 mg/L de nitrats, més de 10 vegades el llindar de contaminació. Al top 3 hi segueix havent la font Salada de Gurb amb 215,4 mg/L i la font del Raig de Torelló amb 192,4 mg/L, les mateixes fonts que l'any pas.

Apunten que la sequera  ha posat al descobert el segrest de l'aigua per part de l'agroindústria del porc

La ramaderia intensiva del porcí ha contaminat bona part dels aqüífers de Catalunya. Osona i el Lluçanès, s'han convertit en la zona 0 de contaminació per nitrats d'origen ramader. És un fet incontestable i reconegut per tothom; malgrat que cap administració hagi pogut o volgut solucionar-ho. Aquesta contaminació ha inutilitzat una gran quantitat de pous, i ha fet que molts municipis hagin hagut de buscar alternatives, altres fonts d'aigua. A Osona, això ha significat connectar-s'hi al Ter, fer potabilitzadores i quilòmetres de canonades. Tot pagat amb diners públics.

Al mateix temps, aquesta agroindústria del porc, sí que ha seguit fent servir els pous i aqüífers per abeurar porcs i netejar granges; o per fer funcionar escorxadors. Primer contaminen els aqüífers, i després se'n queden l'aigua. Un negoci rodó!

Denunciem que l'aigua que no raja en moltes fonts i rieres, sí que està rajant en granges i totes aquestes grans corporacions. Evidentment que la sequera agreuja la situació, però també fa evident el robatori de l'aigua per part d'algunes empreses, sobretot de l'agroindústria del porc. Si les fonts i rieres no baixen, no és només per la sequera, també és perquè algú se l'emporta.

Aquest model econòmic, desmesuradament centrat en el porc, ha significat una aposta pel treball precari; ha fet augmentar les desigualtats en els nostres barris; ha acabat pràcticament amb la pagesia; i contribueix enormement a la contaminació atmosfèrica local, i al canvi climàtic global. A més, ens ha deixat els aqüífers buits i contaminats! Aquesta és la realitat que hem trobat en el mostreig de les fonts d'enguany.

Demanen una reducció i reconversió del sector porcí

Si es vol abordar seriosament el problema de l'aigua a Catalunya cal repensar el model porcí català. Més encara en comarques com Osona i el Lluçanès, on el sector del porc està encara més sobredimensionat. Per això, des del Grup de Defensa del Ter, veiem imprescindible:

1. Redactar i implementar un Pla estratègic de reducció del número d'animals fins a un 50% el 2030, per tal d'assolir un llindar sostenible des del punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut. Alhora, també cal limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals, molt sobredimensionats a les possibilitats i necessitats de la comarca.

2. Implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya, que inclogui ajuts, suport i acompanyament a la pagesia familiar cap a sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles. Cal tornar a dimensionar les activitats ramaderes, a la mida de les finques agràries. Sobren porcs, però falten pagesos.

3. Elaborar, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats, finançat pel sector porcí; així com un registre exhaustiu dels pous i captacions existents, per tal de tenir control en l'explotació d'aquests aqüífers.


La Generalitat sanciona Orriols amb 10.000 euros per declaracions sobre immigració a 8TV

La Generalitat sanciona Orriols amb 10.000 euros per declaracions sobre immigració a 8TV

L'alcaldessa de Ripoll té deu dies per presentar al·legacions i el govern de l'Ajuntament ha avançat que no té intenció de paga

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 12/03/2024.- Llegim que el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha sancionat amb una multa de 10.001 euros a l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, per l'expedient que tenia obert a través de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació arran d'unes declaracions sobre immigració a l'extinta 8TV el 29 de maig de 2022 durant un debat amb el politòleg Ramon Cotarelo.

El Departament, que encapçala Tània Verge, ha confirmat a l'Agència Catalana de Notícies que la resolució encara no és ferma i que Orriols pot presentar al·legacions.

L'alcaldessa de Ripoll ha denunciat a la xarxa social X una "persecució política" per reivindicar les seves opinions i fonts de l'Ajuntament de Ripoll citades per l'Agència Catalana de Notícies han assegurat que Orriols no té intenció de pagar la multa.

Extrema dreta islamòboba

Orriols és una fundadora i dirigent del partit Aliança Catalana. Llegim a Viquipèdia que Aliança Catalana és un partit independentista català d'extrema dreta fundat a Ripoll el 2020. Advoca pel proteccionisme de les empreses catalanes, la separació entre Estat i religió i la defensa de l'economia de mercat. El partit s'ha posicionat en contra del bilingüisme a Catalunya i també contra la immigració, fet pel qual ha estat considerat islamòfob.

 

dilluns, 11 de març del 2024

Stop Macro Parc Eòlic Marí reclama a Acció Climàtica informació sobre la plataforma experimental del golf de Roses

Stop Macro Parc Eòlic Marí reclama a Acció Climàtica informació sobre la plataforma experimental del golf de Roses

L'associació, que integra una quarantena d'entitats, constata que no té constància de cap tramitació administrativa que hagi seguit el PLEMCAT

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 11/03/2024.- Segons EMPORDA.INFO, l'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí demana a Acció Climàtica de la Generalitat ser part interessada en el procediment per la instal·lació d'una plataforma experimental al golf de Roses, el PLEMCAT. A més, demanen informació diversa sobre la tramitació per l'opacitat fins al moment. Entre altres qüestions, volen saber si s'ha sotmès a avaluació ambiental.

La quarantena d'entitats de diversos àmbits que integren l'associació volen conèixer amb detall la tramitació de la plataforma que impulsa l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (REC) amb el suport del Departament d'Acció Climàtica, per a dur a terme proves vinculades amb el desenvolupament de l'eòlica marina en aquesta zona prevista en el POEM. Stop Macro Parc Eòlic Marí recorda que es tracta d'un projecte finançat amb diners públics, en la seva majoria procedents dels fons Next Generation de la Unió Europea.

Per tot això, han presentat una instància davant el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat sol·licitant comparèixer com a part interessada en els procediments relacionats amb la instal·lació. En l'escrit també es demana informació de l'estat de tramitació del PLEMCAT, si s'ha sotmès a avaluació ambiental, a tramitació pública, quins són els informes emesos per organismes públics durant la seva tramitació i aprovació i la forma de contractació i d'assignació de recursos públics pel desenvolupament del projecte, entre d'altres.

En l'escrit, l'associació recorda que, malgrat les reiterades peticions d'informació, ha tingut únicament coneixement a través dels mitjans de comunicació del projecte que pretén instal·lar una important infraestructura eòlica al golf de Roses, així com dels sondejos i prospeccions previs efectuats durant les darreres setmanes.

El POEM impugnat al Tribunal Suprem

Stop Macro Parc Eòlic Marí recorda que ha impugnat davant el Tribunal Suprem el Pla d'Ordenació d'Espai Marítims (POEM) i en concret la zonificació del POEM que permet aquestes grans infraestructures energètiques a la zona LEBA1 tenint en compte els extraordinaris valors naturals de l'àrea afectada i els seus greus impactes negatius mediambientals que poden provocar aquest tipus d'instal·lacions en una àrea fràgil i valuosa com el Golf de Roses, una de les de major valor ambiental i marí de tot el Mediterrani Occidental. «Es tracta d'una zona envoltada d'àrees marines protegides com són el Parc Natural del Cap de Creus, dels Aiguamolls de l'Empordà, el parc natural Montgrí, Baix Ter i Illes Medes i de zones ZEPA i LIC i zones de protecció de rutes de cetacis», manifesten.

L'associació afirma que el projecte PLEMCAT i els seus desenvolupaments de plataformes marines i prototips experimentals que impulsa l'administració de la Generalitat, requereixen la corresponent i preceptiva tramitació i aprovació seguint procediments administratius ordinaris, amb avaluació ambiental dels Projectes i amb sotmetiment a tràmits d'informació pública que permetin la participació ciutadana i la presentació d'al·legacions, així com la transparència de l'actuació administrativa en tot el seu procediment i amb totes les garanties, inclosa la possibilitat de formular oposició i impugnació.

Des de l'associació no es té constància de cap tramitació administrativa que hagi seguit el Plemcat per a la seva aprovació, ni de cap avaluació ambiental ni de cap resolució administrativa dictada per a la seva aprovació.


S’aprova al Parlament la proposta de la CUP - NCG perestablir un calendari màxim de 5 anys per revertir el transvasament del Ter al’Àrea Metropolitana de Barcelona

S'aprova al Parlament la proposta de la CUP - NCG per establir un calendari màxim de 5 anys per revertir el transvasament del Ter a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

El diputat Dani Cornellà va defensar les propostes de resolució de la CUP - NCG al llarg del debat, com a portaveu de la Comissió d'agricultura, ramaderia i pesca del Parlament de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 11/03/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que diferents propostes de la CUP - NCG s'aproven el darrer dia del ple monogràfic sobre la pagesia.

Destaca l'aprovació de revisar l'actual Pla Especial de Sequera per tal d'assegurar un tracte equitatiu de l'agricultura i la ramaderia, ajustat a la relació d'usos de la resta d'activitats econòmiques o posar en marxa un pla especial d'ajuts per a la pagesia que fa servir reg d'inundació o poc eficient per afavorir el canvi cap a una agricultura més sostenible millorant el sistema de reg.

El diputat per la circumscripció electoral gironina Dani Cornellà va defensar la necessitat d'acabar definitivament amb el transvasament del Ter. En la seva intervenció va declarar que "els acords del Ter ja no serveixen en l'actual context, cal avançar més de pressa i garantir que amb un màxim de 5 anys l'aigua del Ter es quedarà tota a la seva pròpia conca". La CUP - NCG mai ha defensat el transvasament i menys veient el model insostenible de desenvolupament que obvia l'estrès hídric del Ter.

La CUP - NCG denuncia la imposició per part del Govern de la Generalitat d'uns cabals mínims molt reduïts que estan produint danys irreversibles a la biodiversitat i no garanteixen l'aigua suficient per a la pagesia. Una situació que també es repeteix a la Muga i al Fluvià, on l'ACA ha permès obrir nous pous que no faran res més que salinitzar els aqüífers.

També es van aprovar altres propostes del grup parlamentari de la CUP - NCG, com exigir la modificació i l'aplicació de la llei de la cadena alimentaria per garantir preus justos cap a la pagesia o crear una finestreta única per les gestions del sector.


diumenge, 10 de març del 2024

Dos passejos marítims de l’Escala i Llançà estan en altrisc de desaparició en el decurs del canvi climàtic

Dos passejos marítims de l'Escala i Llançà estan en alt risc de desaparició en el decurs del canvi climàtic

El pla català d'adaptació al canvi climàtic inclou la necessitat d'«enderrocar» edificis i construccions en certes zones costaneres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 10/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que hi ha 11 passejos marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot a la meitat nord del Principat de Catalunya. En concret, de cara al 2050, estan en perill dos dels passejos de Llançà i de l'Escala, a banda de Pineda, Vilassar, Premià, el Masnou, Montgat, Salou, l'Ampolla i dos de Sitges. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi sobre l'adaptació de ports, platges i passejos marítims al canvi climàtic realitzat per l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC).

A la Costa Brava hi ha dotze espais a vora mar que estan en risc alt, moderat o menor. A l'Escala el passeig Doctor Josep Maria Isern, un espai litoral que connecta la platja amb el passeig Lluís Albert pel port de Perris. A Llançà es tracta de la platja del Port.

En total, s'han analitzat 31 passejos i 44 ports (juntament amb les seves respectives platges) representatius de tot el litoral del Principat de Catalunya. Les conseqüències de la pujada del nivell del mar, l'augment dels temporals virulents i l'increment de la temperatura, segons l'estudi, posaran en perill molls i dics. Xavier Gironella, investigador i professor de l'Escola de Camins, detalla que als passejos marítims, les estructures de ciment poden arribar a ser un problema quan l'onatge sobrepassa els murs de protecció.

«En els casos en els quals això passa, la platja retrocedeix encara més. No hi ha dubtes que el pendent de les platges, que patiran l'erosió, s'intensificarà», afirma.

De la mostra escollida per a l'estudi, els passejos marítims que estan en menys perill es troben a Llançà, Palafrugell, Platja d'Aro, Lloret de Mar (dos), Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l'Ametlla de Mar. Aquests últims, a curt termini, tenen molt poc risc, segons acrediten els investigadors de la UPC.

Els ports, menys amenaçats

Respecte als ports, les amenaces no són tan immediates. «Hem analitzat tots els escenaris possibles i els ports del nord de Catalunya, on l'onatge és més intens, són els que corren més perill», apunta Joan Pau Sierra, vicepresident del Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners (CIIRC). Això no obstant, també hi ha ports del sud, com els de les Cases d'Alcanar o Roda de Berà, els molls del qual poden patir els problemes provocats pels temporals.

Anna Barnadas, secretària general d'Acció Climàtica, explica que el Govern de la Generalitat es basarà en els resultats del treball pres entat pels investigadors per continuar avançant en l'adaptació al canvi climàtic. «Fa molt de temps que les costes retrocedeixen i els passejos marítims pateixen. Fins ara, tot es reconstruïa i el temporal següent tornava a saltar pels aires. Davant d'això hem de tenir clar com actuar», assegura Barnadas.

SITUACIÓ DEL LITORAL DE LA COSTA BRAVA, SEGONS L'UPC:

Risc elevat

Platja del Port - Llançà; Passeig Dr. J. M. Isern - L'Escala.

Risc moderat

Platja del Portitxol - L'Escala; Passeig de Sant Antoni - Sant Antoni de Calonge

Risc menor

Platja Grifeu - Llançà; Platja de Llafranc - Palafrugell; Platja d'Aro - Platja d'Aro.


85 anys del primer afusellament franquista a les tàpies del cementiri de Girona

85 anys del primer afusellament franquista a les tàpies del cementiri de Girona

El 8 de març de 1939 van ser assassinades per les tropes franquistes les deu primeres persones i el 15 de març el periodista i escriptor Carles Rahola

L'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme encara espera poder obrir les fosses i donar-les un reconeixement digne

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 10/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que l'1 de març de 1939, després de l'entrada de les tropes franquistes, l'agent de la Guàrdia Republicà de Figueres Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, es va presentar a la caserna de Girona. Abans de la República havia estat, primer militar, després guàrdia civil. «Es va presentar per preguntar, i ara què he de fer, i no el vam tornar a veure mai més, de la caserna va anar a la presó del seminari i de la presó al cementiri». Ho explica la neta Esther Llorenç. Deixava dona, una nena de 18 mesos i un nen de 12 anys. Juntament amb nou persones més va ser afusellat el 8 de març de 1939 a les tàpies del cementiri vell de Girona, ara fa 85 anys. El 14 de març els franquistes afusellarien el periodista i escriptor Carles Rahola (Cadaqués 1881 - Girona 1939).

La filla, Aïda Llorezo, i la neta van iniciar fa anys un ingent tasca per recuperar la memòria històrica i homenatjar tots aquells que perderen la vida víctimes de l'onada de repressió franquista que es va iniciar el 1939 i es va allargar fins el 1945. El darrer afusellat de més de cinc-centes persones va ser Josep Carrés de la Iglesia, de Figueres. L'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, que presideix Aïda Lorenzo, va rebre el 2006 la Creu de Sant Jordi. Aquesta setmana recorden que fa 85 anys del primer afusellament, recorden la història del pare i avi i a les altres víctimes i assenyalen que encara queden tasques pendents per donar-los l'homenatge que es mereixen.

Els primers consells sumaríssims de guerra

Juan Lorenzo Alcalde es va adreçar a la caserna dels guàrdies a Girona i la família no el va tornar a veure mai més. «Ni un petó, ni un comiat», diu la filla. «El van torturar, interrogar i després el van portar a la presó seminari de Girona, per ser jutjat uns dies desprès al Palau de Justícia en consell de guerra», recorda la neta.

La seva dona va viatjar des de Figueres. «Se'n va a la presó del seminari per veure el marit, i li diuen: vostè és la vídua de Juan Lorenzo Alcalde: Lo hemos fusilado esta mañana». «L'àvia es va desesperar, però l'advertiren: si no se calla, la fusilaremos también». I li van tornar els set paquets de menjar que portava per al marit.

La història podia haver estat diferent si hagués fugit. Llorenç recorda que «tenia la maleta preparada, i família a l'altra banda de la frontera, però va pensar, jo no he fet res dolent, no he matat a ningú, i tenia una filla de 18 mesos i un nen de 12 anys» i es va presentar a la caserna. Prèviament havia estat militar i guàrdia civil. El van enviar a l'Alt Empordà i es va enamorar. En proclamar-se la República «va jurar fidelitat i va ser guàrdia republicà, i és per això que l'afusellen, per haver jurat fidelitat» diu Llorenç. Com a guàrdia republicà estigué al Port de la Selva i a Colera, i en altres a Figueres i a Camprodon. La neta explica que ajudava a la lluita republicana però que també va ajudar a gent de dretes a passar la frontera i va haver de donar explicacions a les autoritats de la República, en plena guerra. Han trobat tota la documentació, excepte les actes de la caserna de la Guàrdia Civil.

«Per últim cop a la meva vida, us envio una infinitat d'abraçades i petons per a tu i els meus fills; amb totes les forces del meu cor, adéu esposa i fills meus [...] Ja us dic ara que moro innocent i que podeu anar amb el cap ben alt; allò que em sap més greu és que podré veure caminar la meva filleta i no us podré donar l'abraçada més forta de la meva vida». Aquest és un fragment de la seva darrera carta hores abans de ser afusellat, el 8 de març, que guarda Aïda Lorenzo. El consell sumaríssim de guerra que el va condemnar a ell i nou persones més, i on també es va jutjar Carles Rahola, va ser el primer que es va celebrar a la ciutat de Girona després de l'entrada de les tropes franquistes.

En 1939, 369 execucions a Girona

El 1939 hi va haver 369 execucions al cementiri vell de Girona. Fins al 19 de gener de 1945 serien moltes més. Al memorial hi ha els noms de 510 persones. Altres recomptes com el de Josep Maria Solé i Sabaté diu que van ser 519, Josep Clara, 514, i un treball de l'Arxiu Nacional de Catalunya xifra en 517. La recerca d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, recollida a La llarga repressió franquista a les comarques gironines. De 1938 a 1952 (2015) incloïen un llistat de les persones afusellades a les comarques gironines (526).

A Lorenzo el van afusellar amb nou persones més: Josep Díaz-Guerra, 42 anys, (Girona, Guàrdia Republicà), Francesc Jiménez, 47 anys,(Girona, Agutzil al Tribunal de Justícia de Girona), Jacint Grau, 44 anys, (Girona, Guàrdia Republicà), Miquel Bateta, 36 anys, (Bordils, Comerciant), Josep Masmitjà, 31 anys, (Salt, Mecànic i comerciant), Llucià Vila 36 anys, (Salt, Lampista), Daniel Puig, 28 anys, (Salt, Paleta), Jaume Costa, 33 anys, (Salt, Mecànic) i Agustí Armengol 40 anys, (Girona, xofer). Tots ells van ser enterrats en la primera fossa oberta al cementiri vell de Girona fa 85 anys.

«No ens han deixat obrir les fosses, recuperar els cossos dels nostres familiars, i que ens facin un homenatge». Ho lamenta Esther Llorenç que al capdavant de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme va iniciar fa més de dues dècades la tasca per recuperar la memòria, homenatjar les víctimes i anular els consells sumaríssim de guerra.

Al memorial del cementiri vell de Girona hi ha els noms de 510 de les persones afusellades a les tàpies d'aquest, però apunten que hi ha errors.

Recorda que sí, hi ha la Llei de la Memòria Històrica, però que calen accions.

Quan Carles Puigdemont era batlle a Girona van intentar que s'obrissin les fosses i després d'haver-ho de fer a través de la petició d'un advocat «ens va respondre que el cementiri no era seu». «Quan va ser president de la Generalitat, hi vam tornar, perquè som empordaneses i tossudes», diu Llorenç. «La darrera vegada que el vaig veure va ser al Parlament i li vaig dir per què no hem pogut obrir les fosses? (venien d'obrir-ne de franquistes)». I la resposta per part del Memorial Democràtic va ser que hi havia massa persones. Llorenç constata que només volen una cosa ordenada i fer-ho a poc a poc. Els familiars volen recuperar els cossos i que se'ls faci homenatge. «No volem venjança, volem un reconeixement, no volem ser encara avui els rojos assassins perquè el meu avi no ho era», conclou. El volen enterrar al costat de la seva dona.