
Manuel Alfonso Ortells en el seu primer permís de guerra (agost de 1937)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de setembre de 1918 neix a Barcelona el dibuixant anarquista Manuel Alfonso Ortells
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió als camps de concentració de Vernet d'Arièja, a partir del 20 de setembre de 1939, de Sètfonts, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Manuel Alfonso Ortells: El 20 de setembre de 1918 neix a Barcelona --algunes fonts citen erròniament l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud) o Onda (Plana Baixa, País Valencià)-- el dibuixant anarquista Manuel Alfonso Ortells, conegut com El Pajarito. El seu pare es deia Manuel Alfonso Llopico, paleta i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), i la seva mare, Teresa Ortells Ramos, dona molt catòlica, i tingué un germà, Liberto Alfonso Ortells, i una germana, Pilar Alfonso Ortells.
Quan tenia sis anys, passà a viure amb la seva família al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat.
Entre 1931 i 1934 visqué a Onda, d'on era el seu pare.
Apassionat des d'infant pel dibuix, va estudiar dibuix a l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda.
Cap el 1934 retornaren a l'Hospitalet de Llobregat i visqué als barris de la Marina i de la Torrassa, on treballà d'aprenent de dibuixant litogràfic, dissenyant cartells per a pel·lícules de cinema.
Militant de la CNT-AIT com el seu pare, quan el cop militar feixista, fugí de casa seva i el 21 de desembre de 1936 s'allistà voluntari en la «Columna Durruti».
El 23 de maig de 1938 va ser ferit en un peu al front i va ser hospitalitzat a Manresa (Bages).
Després de la militarització de les milícies, el 30 de desembre de 1938 va ser nomenat tinent del III Batalló de la IV Companyia de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i, a partir del 20 de setembre de 1939, de Sètfonts (Lalande i Judes, Tarn e Garona, Occitània), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. A finals de 1939 s'allistà en la 114 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar a la «Línia Maginot» a Morhange (Lorena).
Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista intentà passar a Suïssa, però el 24 de juny de 1940 va ser capturat pels alemanys a Saint-Dié-des-Vosges (Lorena). Després d'uns mesos a l'Stalag V-D d'Estrasburg (Alsàcia), va ser interrogat per la Gestapo i enviat l'11 de desembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la matrícula 4.564. En entrar, pogué amagar llapis i quaderns. Va ser enviat a la construcció de la carretera de Mauthausen. El maig de 1941 va ser destinat a l'oficina dels arquitectes i enginyers (Baubüro), dedicant-se a la còpia de plànols per a la construcció del camp, lloc de feina que li va permetre fer dibuixos d'amagat, rebent el nom de El Pajarito, perquè signava els dibuixos amb un ocellet com a desig de llibertat.
El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per soldats nord-americans. El 29 de maig de 1945 abandonà el camp i va ser refugiat a l'Hotel Lutecia de París (Illa de França), on se li va proveir de documentació i d'ajuda econòmica.
Després de dos mesos de recuperació en una casa de repòs de Saint-Jorioz (Savoia, Arpitània), s'instal·là a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), on formà part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). La seva companya, des de 1949, fou María Natividad Eguiluz.
En 1984 va escriure el llibret De Barcelona a Mauthausen. Diez años de mi vida (1935-1945), que després d'una edició artesanal i de poc tiratge, va ser publicat en 2007 i 2010 per Memoria Viva. El 24 d'octubre de 2016 va ser condecorat amb la Legió d'Honor de la República Francesa.
Malalt d'Alzheimer en els seus últims anys, Manuel Alfonso Ortells va morir el 14 de novembre de 2017 al seu domicili d'Aisinas (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i les seves cendres van ser escampades el 23 de novembre al lloc on solia anar a pescar d'Arcaishon (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).
Dibuixos seus es troben exposats en el Museu del Memorial de Mauthausen.