dilluns, 23 de novembre de 2020

José Ortiz Villa


Necrològica de José Ortiz Villa apareguda en el periòdic "Espoir" del 26 de maig de 1968

Necrològica de José Ortiz Villa apareguda en el periòdic Espoir del 26 de maig de 1968



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de novembre de 1922 neix a Cella (Comunidad de Teruel) l'anarcosindicalista José Ortiz Villa 

De família cenetista, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva família passà la frontera del Pirineu Oriental 

José Ortiz Villa: El 23 de novembre de 1922 neix a Cella (Comunidad de Teruel, Terol, Aragó) l'anarcosindicalista José Ortiz Villa. El seu pare es deia Francisco Ortiz i la seva mare, Orosia Villa.  

De família cenetista, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb la seva família passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Exiliat, es guanyà la vida com a operador de cinema i milità en «La Libre Pensée» i en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) d'Amiens (Somme, Picardia, Hauts-de-France), de la qual era secretari de la Federació Local en morir. La seva companya fou Azucena Salvador, amb qui tingué una filla, Josefina Ortiz Salvador.  

Malalt de feia temps, José Ortiz Villa va morir el 31 de gener de 1968 al seu domicili d'Amiens i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta ciutat. El seu germà Florian Ortiz Villa també va ser militant confederal i exiliat. 


Vicenta Sabaté

Necrològica de Vicenta Sabaté apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 20 de gener de 1963

Necrològica de Vicenta Sabaté apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 20 de gener de 1963



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 23 de novembre de 1907 neix a la Torre de Fontaubella (Priorat) l'anarcosindicalista Vicenta Sabaté 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb el seu company, Enric Pujol, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Vicenta Sabaté: El 23 de novembre de 1907 neix a la Torre de Fontaubella (Priorat) l'anarcosindicalista Vicenta Sabaté.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Barcelona.  

El seu company fou l'anarcosindicalista Enric Pujol Baiges.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, amb el seu company passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Exiliada, s'establí amb el seu company a Besièrs (Erau, Occitània).  

Malalta durant molt de temps, Vicenta Sabaté va morir el 30 d'octubre de 1962 al seu domicili de Besièrs.  


Insten al Govern de la Generalitat a aturar el projecte de la variant de la C-63 entre Sils i Riudarenes




Insten al Govern de la Generalitat a aturar el projecte de la variant de la C-63 entre Sils i Riudarenes 

Traslladen les demandes que reclamen un pla de millora del transport públic 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sils/Riudarenes (la Selva, comtat de Girona) 23/11/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el portaveu de CatECP a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, David Cid, ha registrat una proposta de resolució a la Mesa del Parlament en què insta el Govern de la Generalitat a aturar el projecte de la variant de la C-63 entre Sils (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) i Riudarenes (la Selva, comtat de Girona).  

La formació aposta per establir un pla d'inversió i de millora de les infraestructures existents, com la variant de la C-25, així com realitzar un pla de millora del transport públic a les poblacions afectades.  

El grup parlamentari dels Comuns, assegura que la seva petició va en la "línia" de la "societat civil de la zona", que s'ha mostrat contrària al projecte amb la presentació d'al·legacions per part de Naturalistes de Girona i manifestacions com la d'Unió de Pagesos. 

Cid ha recordat que la societat està "enmig d'una situació d'emergència climàtica" i per això ha acusat novament al Departament de Territori de la Generalitat de "no situar la lluita contra el canvi climàtic com una prioritat". "Continua projectant quilòmetres de carreteres que no caldria construir amb una aposta decidida pel manteniment i millora de les vies actuals, així com pel transport públic col·lectiu" ha reblat. 

El representant dels Comuns també ha acusat al Govern de la Generalitat de seguir dissenyant la política d'infraestructures "al marge" de la seva pròpia legislació sobre el canvi climàtic i els seus objectius de reducció de les emissions de CO. 

Segons la formació, a finals de juliol, el Departament de Territori va sotmetre a informació pública l'estudi informatiu i el d'impacte ambiental de la variant de la C-63. Segons el projecte, la construcció de la variant evitaria la circulació de pas de vehicles per l'interior de les poblacions de Sils i Riudarenes. En aquest entorn, la C-63 registra un trànsit de més de 8.000 vehicles diaris de mitjana. 

Els Comuns han denunciat que malgrat l'estudi publicat "posa sobre la taula" dos traçats possibles per a la variant, l'opció del traçat de carretera de 6,2 km i una inversió estimada d'uns 37 milions d'euros, "sembla la més adequada per la Generalitat". Una carretera que, sostenen, connectaria amb la futura variant de la C-63 a l'est de Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona) amb l'autovia A-2. 

Des de CatECP denuncien que la documentació presenta "greus mancances", així com "afirmacions subjectives". També creuen que els estudis de mobilitat estan "mal dissenyats" perquè hi ha una "manca total" d'alternativa que contempli l'aplicació de mesures sobre infraestructures actuals com canvis en la senyalització o la millora del transport públic. 

A més, avisen que aquest projecte viari pot tenir un "greu impacte" sobre el territori, en concret sobre un espai "d'alt valor biològic i agrològic". 


Veïnes i veïns del barri de Vila-roja a Girona denuncien ''talls de llum continus''

Veïns de Vila-roja i la portaveu del PSC a Girona, Sílvia Paneque, abans de registrar l'escrit a la Generalitat. ACN
                                        Veïnes i veïns de Vila-roja abans de registrar l'escrit a la Generalitat, a Girona

Veïnes i veïns del barri de Vila-roja a Girona denuncien ''talls de llum continus'' 

Reclamen a la Generalitat que sancioni a Endesa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 23/11/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, un grup de veïnes i veïns de Vila-roja de Girona han denunciat que pateixen "talls de llum continus" i reclamen a la Generalitat de Catalunya que actuï per acabar amb el "funcionament deficient" del subministrament elèctric a aquest barri. 

A l'escrit de reclamació que han presentat aquest dilluns, insten el Govern de la Generalitat a incoar expedients sancionadors contra Endesa, exigir a la companyia que "realitzi les inversions necessàries" per garantir un "servei estable" i indemnitzar els perjudicats pels talls de llum. 

"Paguem religiosament i estem sense llum", ha lamentat el president de l'Associacióde Veïns de Vila-roja, Tomás Cepa.  

Les veïnes i els veïns carreguen contra la "capacitat nul·la" de la companyia energètica per "solucionar el problema" a aquest barri gironí. 


Ingressen deu persones més per coronavirus-19 a la Regió Sanitària de Girona, han mort quatre persones i s'han detectat 134 casos nous

Ingressen deu persones més per coronavirus-19 a la Regió Sanitària de Girona, han mort quatre persones i s'han detectat 134 casos nous 

Les ciutats amb el risc més elevat són Banyoles, Puigcerdà, Palafrugell, Olot, Salt i Figueres  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) 23/11/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort quatre pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a la regió sanitària de Girona de 1.094 en total. Tres d'aquests èxitus han tingut lloc en hospitals o sociosanitaris i l'altre ha mort en un domicili. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 615 total, en residències 262 en total, 138 domicilis i 79 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 34.373 contagis, 134 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,80 i es manté igual que ahir. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 337 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 359, ha baixat 22 punts. Aquesta xifra encara és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 293 punts. 

Les comarques amb un índex de rebrot alt són el Gironès (332,63), el Baix Empordà (413,68), la Baixa Cerdanya (520,18), la Garrotxa (481,65), l'Alt Empordà (376,89), el Pla de l'Estany (659,69), la Selva (211,76) i el Ripollès (318,71). 

Les ciutats amb el risc més elevat són Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) amb 871, Puigcerdà (Baix Cerdanya, comtat de Cerdanya) amb 805, Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) amb 543, Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) amb 524, Salt (Gironès, comtat de Girona) amb 467 i Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) amb 467. 

Hi ha 255 persones hospitalitzades (10 més que ahir) de les quals 514 es troben en estat greu (els mateixos que ahir). 

Les dades de persones ingressades a l'UCI reporten la informació de llits de crítics de centres del Sistema Sanitari Públic de Catalunya (SISCAT) i també dels centres privats a tot el Principat de Catalunya. 

Dades globals 

El risc de rebrot segueix en descens, en les darreres 24 hores ha disminuït en 20 punts i queda fixat en 293. Era de 454 entre el 6 i el 12 de novembre. L'Rt puja una centèsima (0,78) després que aquest diumenge ja ho fes una centèsima respecte el dia anterior. La setmana anterior era de 0,79. La incidència a 14 dies és de 400,50 entre el 13 i el 19 de novembre i se situa clarament per sota del 605,51 de l'interval anterior (6- 12 de novembre). 

Pel que fa als casos confirmats per PCR o tests d'antígens (TA), en el període del 13 al 19 de novembre n'hi va haver 12.111, xifra inferior al període anterior, quan se'n van detectar 18.729. Això situa l'actual taxa de confirmats per PCR/TA en 157,28 per cada 100.000 habitants, per sota del període anterior (243,22). 

Durant l'última setmana s'han fet 138.402 proves PCR i 50.947 tests d'antígens, dels quals un 7,22% han donat positiu, també per sota del percentatge de l'interval anterior (8,97%). La mitjana d'edat de les persones positives s'ha situat en els 41,93 anys. 

Des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 331.412 casos, 300.466 dels quals mitjançant prova PCR o test d'antígens. Hi ha hagut 51 noves morts i el total acumulat arriba a les 15.542: 9.568 en hospitals o sociosanitaris (+31), 4.311 en residències (+4), 927 en domicilis (+3) i 736 no classificades (+13). Entre el 13 i el 19 de novembre s'han declarat 385 morts, una xifra inferior a la de la setmana anterior, quan se'n van notificar 465. 

Pel que fa als ingressats, en l'últim interval han ingressat 2.216 persones a l'hospital. La setmana anterior, entre el 6 i el 12 de novembre, hi va haver 2.633 ingressats. 

Entre les persones que viuen en residències s'han detectat 62 nous casos amb PCR o TA, fins a un total de 22.398. Amb la resta de proves, el número total de casos és de 24.431. En total, han mort 7.228 persones, 16 més que les declarades fa 24 hores. 


diumenge, 22 de novembre de 2020

L'oposició municipal de Palamós demanarà explicacions a l'equip de govern de l’Ajuntament, format per ERC, sobre les obres del camí de ronda

Part de les obres del camí de ronda de Palamós que ja s'han executat
                                        Part de les obres del camí de ronda de Palamós que ja s'han executat


L'oposició municipal de Palamós demanarà explicacions a l'equip de govern de l'Ajuntament, format per ERC, sobre les obres del camí de ronda 

Volen saber si es tracta d'un projecte "intervencionista" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona) 22/11/2020.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'oposició municipal de Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà, comtat de Girona) en bloc (PSC, JxCat, Ciutadans, CUP) demanarà explicacions al govern de l'Ajuntament, format per ERC, sobre la construcció del camí de ronda que s'està començant fer. I és que els grups volen saber si es tracta d'una obra "intervencionista" tal i com porten denunciant des de fa temps les entitats socials ecologistes. 

Per això, des de l'oposició municipal han decidit elevar una sèrie de preguntes a l'equip de govern de l'Ajuntament sobre l'edificació, en el proper ple de dimarts.  

Els diferents grups municipals assenyalen que es tracta d'un projecte de partit (ERC) que s'ha aprovat per junta de govern i que mai s'ha portat al ple municipal. Per això, exigiran saber si hi ha alguna possibilitat d'asseure's a parlar amb les entitats socials contràries al projecte en curs d'execució. 


Salomon Alkalay

Necrològica de Salomon Alkalay apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 24 de gener de 1989

Necrològica de Salomon Alkalay apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 24 de gener de 1989


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El  22 de novembre de 1902 neix a Kiustendil (Bulgària) l'anarquista sefardita Salomon Alkalay 

Treballant a Besièrs, quan el cop militar feixista de juliol de 1936, partí cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, amb un grup de companys de Montpelhièr. A causa de les seves conviccions pacifistes i no violentes, va ser enviat pel Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT a la col·lectivitat de la Granadella (les Garrigues), on s'encarregà sobretot de l'escola local 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment va poder retornar a Besièrs 

Salomon Alkalay: El  22 de novembre --algunes fonts citen erròniament el de 20 de setembre-- de 1902 neix a Kiustendil (Kiustendil, Principat de Bulgària; actual Bulgària) l'anarquista Salomon Alkalay. Fill d'una família sefardita, el seu pare es deia Abraham Alkalay i la seva mare, Rifeka Alkalay.  

Per les seves idees s'hagué d'exiliar a París (Illa de França), on entre 1926 i 1932, on treballa en el seu ofici de sabater.  

A partir de 1932 s'establí a Besièrs (Erau, Occitània), on treballà en una cooperativa de fabricació de calçat trenat situada al número 40 de l'avinguda del Marécha Foch. Aquesta cooperativa, que havia estat fundada pel militant anarquista búlgar Georges Kolouharov, tenia en nòmina un gran nombre de militants compatriotes (Ivan Balev, K. Bratinov, T. Gramaticov, Stephan Nicolaev, Ivan Popov, Nicolas Simeonov, B. Trifanov, Constantin Vassiliev i alguns altres). La major part dels obrers estava allotjats als locals de la cooperativa.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, partí cap a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, amb un grup de companys de Montpelhièr (Erau, Occitània). A causa de les seves conviccions pacifistes i no violentes, va ser enviat pel Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a la col·lectivitat de la Granadella (les Garrigues), on s'encarregà sobretot de l'escola local.  

La primavera de 1937 va ser inscrit en una llista de «terroristes» aixecada per la Direcció General de Seguretat francesa on es deia que estava en relació amb una organització anarquista búlgara els responsables de la qual es trobaven a Canas (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment va poder retornar a Besièrs.  

Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Montpelhièr i s'integrà en el Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT), ocupant en diferents ocasions càrrecs de responsabilitat orgànica en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i finalment Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT .  

En 1948 treballava de sabater a l'empresa de la madame Olazaran, al número 1 del carrer Puits du Temple de Montpelhièr, i era responsable de la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

El maig de 1961 pronuncià l'al·locució fúnebre del militant confederal Vicent Fontanet Gombau.  

Cobrà una petita jubilació, però per profundes conviccions llibertàries mai no va demanar ajudes a l'Estat. 

Salomon Alkalay va morir el 28 de juliol de 1988 a l'Hospital Saint-Charles de Montpelhièr. 


Miquel Cortés Bonell

Necrològica de Miquel Cortés Bonell apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 26 de maig de 1963

Necrològica de Miquel Cortés Bonell apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 26 de maig de 1963



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de novembre de 1895 neix a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) l'anarcosindicalista Miquel Cortés Bonell 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Miquel Cortés Bonell: El 22 de novembre de 1895 neix a Caldes de Montbui (Vallès Oriental) --algunes fonts citen erròniament Montblanc (Conca de Barberà)-- l'anarcosindicalista Miquel Cortés Bonell. El seu pare es deia Miquel Cortés Montmany, pagès, i la seva mare, Casilda Bonell Marimon.  

Des de l'adolescència milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Caldes de Montbui.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària formà part del Comitè de Defensa Local del seu municipi.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

La seva companya, que restà al Principat de Catalunya, no pogué treballà per la pressió dels franquistes locals i va morir poc després de misèria i de fam.  

Durant la primavera de 1940, quan l'ofensiva nazi alemanya, es trobava a la regió de Tours (Indre-et-Loire, Centre- Val de Loire), on durant un bombardeig alemany va perdre la meitat del peu dret i un dit del peu esquerre.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Saint-Martin-Belle-Roche (Saône-et-Loire, Borgonya), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Mâcon (Saône-et-Loire, Borgonya) fins a la seva mort.  

Miquel Cortés Bonell va morir el 7 de febrer de 1963 a l'Hospital de Mâcon arran d'una intervenció quirúrgica del càncer que tenia als intestins.  


Jean François Braman

Notícia sobre el processament de Jean Braman aparegut en el diari parisenc "La Dépêche" del 15 de gener de 1931

Notícia sobre el processament de Jean Braman aparegut en el diari parisenc La Dépêche del 15 de gener de 1931


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de novembre de 1894 neix a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) l'anarquista i sindicalista, després populista i finalment gaullista, Jean François Braman 

En 1936 va fer un viatge d'informació a Barcelona on va ser rebut pel POUM i per la FAI. En tornar d'aquest viatge per la frontera del Pirineu Oriental, el 17 d'octubre de 1936 va fer un discurs al Savoy de Niça, fet pel qual va ser processat i inculpat d'«apologia del crim», però finalment, en el judici del 17 de desembre d'aquell any, el cas va ser sobresegut. Mentre, El 31 d'octubre de 1936 havia dirigit una operació de contraban d'armes per al suport de la República Espanyola al port de Niça en conxorxa amb els mariners del vapor valencià Turia 

El maig de 1938 era a València i entrevistà al premi Nobel de literatura Jacinto Benavente y Martínez per al periòdic Petit Niçois 

Jean Braman: El 22 de novembre de 1894 neix a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) l'anarquista i sindicalista, després populista i finalment gaullista, Jean François Braman, conegut com Fribourg. El seu pare es deia Joseph Braman, guarda de la Pau, i la seva mare, Thérèse Delserre.  

Treballava d'ajustador mecànic en la Companyia de Ferrocarrils de París a Lió i al Mediterrani (PLM), a les cotxeres de Saint-Roch de Niça.  

En 1912 va ser destinat a les cotxeres dels equipatges de la flota i durant la Gran Guerra lluità voluntari com a contramestre mecànic.  

En 1919 prengué part, juntament amb el nord-català André Marty, en els motins del mar Negre i la Prefectura el va inscriure en el «Carnet B» dels antimilitaristes.  

Fou membre de l'Associació Republicana d'Antics Combatents (ARAC), de la qual va ser el seu president federal, i secretari de la secció de Niça dels «Alliberats de la Gran Guerra», col·laborant en Le Libéré, el seu òrgan d'expressió.  

El 7 de desembre de 1920 es va casar a Niça amb Cécile Felicité Eliotrofe.  

Segons un informe policíac del 31 d'octubre de 1925 formà el Grup d'Estudis Socials a les cotxeres de Saint-Roch, amb François Laura i Fredéric Stackelberg, contra les maniobres del naixent stalinisme del Partit Comunista Francès (PCF). Aquest mateix any animà el Comitè Local de Lluita contra la Guerra del Marroc.  

En 1926, amb François Laura i Fredéric Stackelberg, engegà un projecte de creació de la Universitat Proletària de Niça.  

En 1927 col·laborà en La Provence ouvrière et paysanne.  

En 1930 fou responsable de la redacció de À toute vapour, òrgan del Sindicat Unitari dels Ferroviaris del PLM, on lluità contra les directrius stalinistes.  

El juliol de 1930 presidí una conferència de Sébastien Faure.  

Durant els anys trenta del segle XX participà en nombrosos mítings i reunions contra l'expulsió de la República francesa de militants italians i espanyols. Després d'una d'aquestes reunions, va ser apallissat per partidaris del feixisme italià i acabà a l'hospital.  

El 14 de gener de 1931 va ser jutjat pel Tribunal Correccional de Niça per «crida a la desobediència i al crim amb la finalitat de propaganda anarquista», però va ser absolt.  

En 1934 va ser nomenat delegat de Propaganda de l'ARAC.  

Partidari de la reunificació sindical, fou membre del Comitè d'Unitat i d'Acció del PLM.  

En un informe de la Prefectura de Policia del 19 de novembre de 1936 es cita erròniament la seva pertinença al Partit Obrer Internacional (POI) trotskista i precisa que va fer un viatge d'informació a Barcelona on va ser rebut pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En tornar d'aquest viatge per la frontera del Pirineu Oriental, el 17 d'octubre de 1936 va fer un discurs al Savoy de Niça on declarà que la destrucció d'esglésies per part dels revolucionaris a la República Espanyola era un «benefici social», fet pel qual va ser processat i inculpat d'«apologia del crim», però finalment, en el judici del 17 de desembre d'aquell any, el cas va ser sobresegut.  

El 31 d'octubre de 1936 dirigí una operació de contraban d'armes per al suport de la República Espanyola al port de Niça en conxorxa amb els mariners del vapor valencià Turia.  

En 1937 esdevingué president de la Federació Departamental de l'ARAC, de la qual també fou comptable. Aquest mateix any va ser criticat pels stalinistes per haver acceptat cartells del POUM en una exposició de l'ARAC sobre la revolució col·lectivista autogestionària.  

El maig de 1938 era a València (l'Horta de València, País Valencià) l entrevistà al premi Nobel de literatura Jacinto Benavente y Martínez (Madrid, 12/08/1866-Madrid, 14/07/1954) per al periòdic Petit Niçois.  

Fitxat per la policia com a llibertari, també va ser considerat per aquesta com a «favorable a la Unió Soviètica», de fet va participar en els anys trenta en actes d'amistat franco-soviètics i del Front Popular i en 1935 va fer una necrològica elogiosa d'Henri Barbusse.  

Després de la mort d'un dels seus fills de 18 anys, abandonà la militància.  

Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista com antic sindicalista en rancúnia contra els stalinistes s'acostà al filofeixista Partit Popular Francès (PPF) i va fer costat el govern col·laboracionista i reaccionari de Vichy, tot posicionant-s'hi contra l'imperialisme stalinista de la URSS i el capitalisme imperialista nord-americà. En aquesta època va ser integrat en el cos diplomàtic francès i nomenat president del Tribunal Militar de Rastatt (Baden-Württemberg, Alemanya). De tota manera, pel seu suport als cridats a files insubmisos, va ser detingut pels nazis.  

Després de la Guerra Mundial va ser depurat per les noves autoritats franceses.  

Acostat al general Charles de Gaulle, esdevingué, a proposta de André Malraux, propagandista del Reagrupament del Poble Francès (RPF), partit polític pel qual es presentà en 1951 a les eleccions legislatives.  

En 1952 abandonà l'RPF per dedicar-se a fer més de vuit-centes conferències contra els stalinistes entre aquest any i 1956 enquadrat en «Paix et Liberté».  

Es presentà novament a les eleccions legislatives del 2 de gener de 1956 pel departament del Gers (Occitània). Sense ser elegit diputat, abandonà definitivament la carrera política parlamentària.  

Jean Braman va morir el 14 de novembre de 1987 a Bourron-Marlotte (Seine-et-Marne, Illa de França) i va ser inhumat al cementiri d'aquesta localitat. 


Antonio Carrasquer Cano

Necrològica d'Antonio Carrasquer Cano apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 10 de març de 1963

Necrològica d'Antonio Carrasquer Cano apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 10 de març de 1963


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de novembre de 1889 neix a Bellver de Cinca (Baix Cinca) l'anarcosindicalista Antonio Carrasquer Cano 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Antonio Carrasquer Cano: El 22 de novembre de 1889 neix a Bellver de Cinca (Baix Cinca, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Antonio Carrasquer Cano. El seu pare es deia Francisco Carrasquer i la seva mare, Ambrosia Cano.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Bellver de Cinca, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Exiliat, treballà com a estibador al port de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) fins als 70 anys i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta ciutat. La seva companya fou María Nassarre Alegre.  

Antonio Carrasquer Cano va morir el 13 d'octubre de 1962 al seu domicili del barri de la Rivière de Montlion (Nauts Pirenèus, Occitània), població a la qual havia arribat 15 dies abans.

A la Regió Sanitària de Girona han mort nou persones, n'han ingressat nou més i s'han detectat 135 casos de covid-19

A la Regió Sanitària de Girona han mort nou persones, n'han ingressat nou més i s'han detectat 135 casos de covid-19 

Les ciutats de les comarques gironines amb el risc més elevat són Puigcerdà, Banyoles, Olot, Palafrugell, Salt i Figueres  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 22/11/2020.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort nou pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 1.090 en total. Cinc d'aquests èxitus han tingut lloc en hospitals o sociosanitaris i la resta no han estat classificats. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 612 total, en residències 262 en total, 136 domicilis i 79 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 34.239 contagis, 135 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,80 i es manté igual que ahir després de cinc dies de crescuda. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 359 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 383, ha baixat 24 punts. Aquesta xifra encara és superior a la mitjana de Catalunya que avui se situa en 313 punts. 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (373,41), el Baix Empordà (460,04), la Baixa Cerdanya (576,97), la Garrotxa (552,52), l'Alt Empordà (384,95), el Pla de l'Estany (661,43), la Selva (221,31) i el Ripollès (295,38). 

Les ciutats de les comarques gironines amb el risc més elevat són Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) amb 874, Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) amb 866, Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) amb 609, Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) amb 601, Salt (Gironès, comtat de Girona) amb 553 i Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) amb 524. 

Hi ha 245 persones hospitalitzades (9 més que ahir) de les quals 514 es troben en estat greu (13 menys que ahir). 

Les dades de persones ingressades a l'UCI reporten la informació de llits de crítics de centres del Sistema Sanitari Públic de Catalunya (SISCAT) i també dels centres privats a tot el Principat de Catalunya. 

Dades globals 

El risc de rebrot continua a la baixa al Principat de Catalunya, retrocedeix 18 punts en les últimes 24 hores i se situa en els 313, segons l'última actualització del Departament de Salut. La velocitat de propagació, l'Rt, puja una centèsima fins a 0,77, mentre que la incidència a 14 dies cau a 430,83 (dissabte era de 460,89). 

En paral·lel, s'han declarat 1.126 nous casos confirmats per PCR o test d'antígens (TA), fins als 299.722 des de l'inici de la pandèmia. El 7,56% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També s'ha informat de 58 noves morts, amb un total de 15.491. Pel que fa als hospitals, hi ha 2.085 ingressats per covid-19 (+25) –trencant una tendència de cinc dies de baixada- i 514 persones estan a l'UCI (-13).

dissabte, 21 de novembre de 2020

Manuel Edo

Necrològica de Manuel Edo publicada pel periòdic parisenca "Cenit" del 21 de gener de 1992

Necrològica de Manuel Edo publicada pel periòdic parisenca Cenit del 21 de gener de 1992



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de novembre de 1991 mor a Peliçana (Boques del Roine) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Edo. Havia nascut cap el 1909 al Poblenou de Barcelona 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Manuel Edo: El 21 de novembre de 1991 mor a Peliçana (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Manuel Edo. Havia nascut cap el 1909 al Poblenou de Barcelona.  

Des de molt jove milità en el moviment llibertari dels barris barcelonins del Poblenou i del Clot.  

El gener de 1937, com a membre del grup anarquista «Rebeldes», demanà l'ingrés en la Federació de Barcelona de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

Exiliat, s'establí amb la seva companya, Vicenta de los Ángeles Pradas, a Peliçana, on el seu fill morí tràgicament durant l'alliberament de la població per les tropes nord-americanes.  

Mantingué amb la seva companya la Federació Local de Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de Peliçana, participant en reunions, congressos, excursions per la zona, mítings commemoratius del 19 de Juliol del 36 i altres, que s'organitzaren.  

Malalt, Manuel Edo va morir, malgrat haver patit una intervenció quirúrgica, el 21 de novembre de 1991 a Peliçana. Incinerat a Aurenja (Vauclusa, Provença, Occitània), les seves cendres van ser enterrades juntament amb les restes de la seva companya al cementiri de Peliçana.  


Antonio García

Necrològica d'Antonio García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 24 de desembre de 1967

Necrològica d'Antonio García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 24 de desembre de 1967



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de novembre de 1967 mor a La Sala (Avairon) l'anarcosindicalista Antonio García. Havia nascut en 1891 a Montejaque (Serranía de Ronda) 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser enviat a treballar a La Sala, on participà aquell mateix any en la constitució de la CNT en l'exili 

Antonio García: El 21 de novembre de 1967 mor a La Sala (Avairon, Occitània) l'anarcosindicalista Antonio García. Havia nascut en 1891 a Montejaque (Serranía de Ronda, Màlaga, Andalusia).  

Quan era molt jove començà a militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT) del seu poble natal.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 combaté als fronts andalusos i catalans.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser enviat a treballar a La Sala, on participà aquell mateix any en la constitució de la CNT en l'exili. També milità en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

Malalt durant molt de temps, Antonio García va morir el 21 de novembre de 1967 a La Sala i fou inhumat dos dies després en aquesta població.  


Carlos José Cervantes Vicente

Necrològica de Carlos Cervantes Vicente apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 22 de juny de 1980

Necrològica de Carlos Cervantes Vicente apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 22 de juny de 1980



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de novembre de 1916 neix a Mojácar (Levante Almeriense) l'anarcosindicalista Carlos José Cervantes Vicente 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, d'on va ser enviat a treballar com a obrer agrícola a la regió Centre 

Carlos Cervantes Vicente: El 21 de novembre de 1916 neix a Mojácar (Levante Almeriense, Almeria, Andalusia) l'anarcosindicalista Carlos José Cervantes Vicente. El seu pare es deia Carlos Cervantes i la seva mare, María Vicente.  

Quan era molt jove emigrà a Manresa (Bages), on s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En 1936 la seva mà dreta va ser amputada.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, d'on va ser enviat a treballar com a obrer agrícola a la regió Centre (Centre-Val de Loire).  

Després de la Segons Guerra Mundial interimperialista fou membre del secretariat de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de Nérondes (Cher, Centre-Val de Loire) que s'acabava d'organitzar.  

Un cop jubilat es traslladà amb la seva companya Carmen Camprubí a Mornay-Berry (Cher, Centre-Val de Loire).  

Carlos Cervantes Vicente va morir el 12 de maig de 1980 a Mornay-Berry i va ser inhumat dos dies després al cementiri d'aquesta localitat.