divendres, 23 de juliol de 2021

Es registren tres morts i 22 noves hospitalitzacions per covid-19 en un sol dia a la Regió Sanitària de Girona, on la pressió assitencial augmenta

Es registren tres morts i 22 noves hospitalitzacions per covid-19 en un sol dia a la Regió Sanitària de Girona, on la pressió assitencial augmenta 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 516.487 persones (5.018 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 402.843 persones (3.348 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palau-saverdera (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada) 23/07/2021.- Llegim al portal El Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort tres persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.134 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.140 en total, en residències 278, 175 en domicilis i 541 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 91.051 contagis (628 més que ahir). Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,97 i baixa 3 centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,96 i baixa 1 centèsima. La mitjana d'edat dels contagis se situa als 32 anys. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 1.066 sobre 100, dins el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 1.080, baixa 14 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 1.164 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 516.487 persones (5.018 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 402.843 persones (3.348 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Palau-saverdera (5.199), Bordils (3.668), Saus, Camallera i Llampaies (3.499), Aiguaviva (2.778), el Port de la Selva (2,512), Hostalric (2.107), Tossa de Mar (2.011), Mont-ras (1.864), Blanes (1.822) i Vilablareix (1.801).  

Hi ha 160 persones hospitalitzades (22 més que ahir) de les quals 41 són a l'UCI (2 més que ahir). 


El 37% de persones ingressades des de Sant Joan al Trueta tenen la vacunació completa

El 37% de persones ingressades des de Sant Joan al Trueta tenen la vacunació completa 

La Regió Sanitària de Girona ahir va sumar quatre noves morts per covid-19, la xifra més alta en dos mesos 

El tancament de locals a les 00.30 hores es preveu que duri tot l'estiu 

El conseller Argimon qualifica la situació de «criticitat absoluta» i demana reduir al màxim la interacció 

Carolina Darias diu que ens caldrà vacunar cada any i «tot apunta» que caldrà una tercera dosi 

La ministra de Sanitat recorda que l'Estat ja té contractes amb Pfizer i Moderna per al 2022 i 2023 

Amnistia Internacional critica el nou col·lapse de l'atenció primària  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 23/07/2021.- Llegim al Diari de Girona que el cap de Medicina Interna a l'Hospital Josep Trueta, Antoni Castro, va confirmar ahir al diari que el creixement de persones ingressades per coronavirus-19 dels darrers dies és un fet «evident» que «ens ha agafat per sorpresa», malgrat que ja se sabia que la pandèmia és «imprevisible». 

Malgrat tot, Castro també va admetre que aquesta cinquena onada és molt diferent de les altres ja que el pes de la pressió assistencial recau «molt més» en l'atenció primària. «S'està infectant molta més gent jove i, normalment, són menys vulnerables i no acaben ingressant», va afirmar Castro. De fet, la mitjana d'edat dels pacients es manté en 62 anys, xifra similar a la registrada mesos enrere. «Ens trobem amb dos extrems: des de pacients de 23 anys fins als 90, per això la mitjana queda més equilibrada», va explicar. 

Respecte al nombre de persones pacients vacunades contra el virus, des de Sant Joan, quan va començar la cinquena onada, un 37% d'aquestes tenen la pauta completa de vacunació i un 59% tenen una dosi. «No hi ha distinció de companyies farmacèutiques, tenim pacients ingressats que han rebut dosis de marques diferents. Sí que es pot treure la conclusió que la fiabilitat de més del 95% d'alguns dels vaccins no és del tot certa, sinó que la realitat ha demostrat que el percentatge és més baix», va afirmar el cap de Medicina Interna. A tot això, també s'hi afegeix que «el sistema immunitari de les persones d'edat més avançada no és la mateixa que la de persones més joves, per això no generen els mateixos anticossos i hi ha més possibilitats que desenvolupin un quadre clínic més greu si es contagien». 

D'altra banda, Castro va atribuir a la variant Delta la principal causa de l'augment de transmissibilitat del contagi, a part del relaxament de mesures. «Hem notat un increment de pacients joves i alguns d'ells han desenvolupat formes més greus». Quant al nombre de morts, Castro va destacar que se n'han produït «poques» recentment i normalment solen ser persones grans. 

Finalment, Castro va assegurar que els ingressos s'estan estabilitzant i que l'activitat hospitalària no covid-19 segueix amb normalitat, però va alertar que cal estar alerta. «La immunitat de grup s'havia d'aconseguir amb el 70% de vacunats i ja s'ha comprovat que no és suficient. Tampoc se sap quant de temps durarà l'efecte de les vacunes ni si apareixeran noves variants més contagioses. Caldrà esperar els resultats dels estudis i seguir prenent mesures de prevenció durant una llarga temporada», va concloure. 

El tancament de locals a les 00.30 hores es preveu que duri tot l'estiu 

Davant la previsió que la pressió hospitalària segueixi a l'alça i, tal com va explicar la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, que les properes setmanes siguin «molt complicades», l'Executiu autonòmic català va anunciar mesures de prevenció de la covid-19 que s'aplicaran durant tot l'estiu. Es tracta de les trobades amb un màxim de deu persones si no són convivents, la finalització de les activitats d'oci a les 00.30 hores, l'ús de la mascareta i la necessitat de mantenir les distàncies. 

Ho va dir la portaveu, que va comparèixer en roda de premsa acompanyada del conseller del Departament de Salut, Josep Maria Argimon, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, després de la reunió de la comissió delegada en matèria de covid-19. Plaja va afegir que a la mitjanit entrarà en vigor el nou confinament nocturn en 165 municipis, que es mantindrà durant set dies, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi validat aquestes mesures de prevenció. Va puntualitzar, però, que és una mesura que es revisarà cada setmana en funció de les dades epidemiològiques. 

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va remarcar que tot i superar el pic de contagis, «encara queden dies i setmanes de molta feina», de complexitat i tensió al sistema sanitari, a primària i als hospitals, ja que el pic de persones ingressades arribaria dues o tres setmanes després. «Baixar d'un pic tan alt d'infecció suposa que encara veurem molts contagiats i ingressats. Evitar la infecció abans que no arribi als serveis sanitaris és a les nostres mans i les mesures ja es coneixen», com per exemple reduir al màxim la interacció social, sobretot ara que part de la ciutadania està o estarà de vacances. 

Per Argimon, la situació actual i la que vindrà és de «criticitat absoluta», com ho demostra que a finals d'aquesta setmana es preveu arribar al mig miler de persones ingressades a les UCI. «Demanem a la població que redueixi al màxim la interacció i que respecti les mesures». 

Ahir la Regió Sanitària de Girona va sumar quatre noves morts per covid-19 

D'altra banda, respecte a les dades d'ahir, el més destacat és que la Regió Sanitària de Girona va sumar quatre morts, la xifra més alta en dos mesos. Els indicadors de contagi van seguir a la baixa i el nombre de persones hospitalitzades va pujar lleugerament, mentre que els casos crítics es van mantenir.  

El Departament de Salut va notificar 745 casos positius nous, xifra similar a l'anterior. 

Darias diu que caldrà vacunar cada any i «tot apunta» que ens caldrà una tercera dosi 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la ministra de Sanitat del Govern espanyol, Carolina Darias, ha afirmat aquest divendres en una entrevista a Onda Cero que fruit de l'aparició de noves variants de la covid-19 «sens dubte» ens caldrà vacunar cada any, i «tot apunta» que caldrà una tercera dosi en la campanya actual. «De fet ja hem subscrit contractes amb Pfizer per import de 1.800 milions d'euros i 400 milions d'euros amb Moderna per al 2022 i 2023», ha sentenciat. Per tant, segons la ministra, caldrà aquesta tercera dosi, «i el que està per determinar és quan» s'imposarà». 

Amnistia Internacional critica el nou col·lapse de l'atenció primària  

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, ha critica que la cinquena onada de covid-19 ha tornat a portar al col·lapse l'assistència primària a l'Estat espanyol.  

Amnistia Internacional ja havia denunciat que l'atenció primària està "entre l'abandonament i el desmantellament" 

Amnistia Internacional ja havia enunciat fa uns mesos en un nou informe que l'atenció primària està "entre l'abandonament i el desmantellament".  

L'estudi L'altra pandèmia, que se centra en el Principat de Catalunya, la Comunitat Autònoma de Madrid i la de Castella-La Manxa, documenta com la manca d'inversió en atenció primària prèvia a la pandèmia i una gestió sanitària sense planificació ni prou recursos per afrontar-la ha deixat una situació d'abandonament de persones vulnerables, malalties desateses i diagnòstics tardans. Situa com a principal conclusió la necessitat d'incrementar els recursos i les plantilles de l'atenció primària per aconseguir les ràtios de professionals d'altres països de la Unió Europea, per fer front a l'augment del volum de treball i a la campanya de vacunació. 

Amnistia Internacional critica que hi ha hagut una "gestió deficient" de la salut que ha comportat "greus conseqüències" sobre l'accés al dret a la salut al Regne d'Espanya durant la pandèmia de covid-19, especialment per a les persones més vulnerables, les persones grans, les persones que pateixen malalties de salut mental, o immigrants. 

Apunten que a la manca de personal ja existent prèvia a la pandèmia i a la sobrecàrrega assistencial, així com a les llistes d'espera en atenció primària se suma el tancament de més de 60 centres i 449 consultoris a la Comunitat de Madrid i al Principat de Catalunya, així com la modificació de protocols assistencials i el canvi del model presencial al telefònic, que s'ha dut a terme sense el reforç de mitjans suficients i sense la informació i formació adequada per a pacients o personal sanitari, apunten. 

Denuncien que aquesta situació ha generat múltiples obstacles en l'accés a la salut. En concret, segons una enquesta de la Plataforma de pacients amb malalties cròniques, al 69% de les persones entrevistades van cancel·lar-los diverses consultes programades de manera prèvia a la crisi per covid-19. Només el 25,3% de les persones a qui se'ls van cancel·lar les consultes, van tenir accés als centres d'atenció primària un cop acabat el confinament. 

Les recomanacions de l'OMS 

Exposen que el Regne d'Espanya ha "ignorat" recomanacions de l'OMS i mecanismes internacionals que insten a reforçar l'atenció primària des de l'inici de la pandèmia per poder garantir el dret a la salut de totes les persones. L'Estat està per sota de la majoria dels països propers amb una ràtio de personal mèdic en atenció primària i d'infermeria per 1.000 habitants de 0.77 i 0.66 respectivament. En el cas de la de personal facultatiu d'atenció primària, queden molt lluny de les de països com Portugal, amb la millor ràtio d'Europa (2,6), Irlanda (1,82), Països Baixos (1,61), Àustria (1,56) i França (1,42), afegeixen. 

Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, ha denunciat que "Espanya fa 12 anys que ignora les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Relator Especial de l'ONU sobre el dret a la salut, que instaven els Estats a reforçar l'atenció primària i destinar-hi el 25% del total de la despesa sanitària". Això no obstant, assegura que la despesa sanitària d'aquest nivell assistencial "s'ha reduït en un 13% entre el 2009 i el 2018". Per pressionar l'Estat en aquest sentit Amnistia Internacional ha impulsat una campanya de recollida de signatures. 

Les llistes d'espera s'han incrementat, arribant a ser, en alguns casos, de fins a dues setmanes. Les xifres oficials del Principat de Catalunya mostren que el 62% de les persones que sol·licitaven una cita havien d'esperar entre 5 i 10 dies per ser ateses abans de la pandèmia, indica l'informe. 

Canvi al model telefònic sense informar 

Apunten que el tancament de consultoris i el canvi de model presencial d'atenció al model telefònic, sense dotar-lo de prou recursos i sense informar de manera adequada a la població ni formar els professionals sanitaris, ha generat obstacles en l'accés a l'atenció sanitària i deixat moltes persones en una situació de desemparament, sobretot en persones grans o aquelles amb més dificultats per adaptar-se a aquest nou model. 

L'abandonament del sistema d'Atenció Primària que denuncia Amnistia Internacional també s'estén al personal sanitari, que fins al moment ha deixat 89 professionals morts i 123.603 persones contagiades, indiquen. Alguns professionals han visitat persones malaltes en el seu temps lliure perquè l'atenció domiciliària s'ha vist afectada seriosament, o han fet trucades amb els seus telèfons personals amb l'objectiu de fer front a la saturació de les línies. 

El 78% del sector sanitari contagiat són dones 

Les dones, que representen el 75% de les cuidadores de persones malaltes, han suportat de manera especial la fallida de l'atenció primària, en assumir les cures de salut que una atenció primària desbordada no podia proporcionar, segons l'informe. 

Alhora, les dones han sofert un increment de la violència de gènere durant la pandèmia en un context en què el sistema d'atenció primària, un dels nivells que s'ha demostrat que és eficaç per a la lluita contra aquest tipus de violència, podria no estar tenint prou mitjans per detectar aquests casos. A més, les dones immigrants en situació administrativa irregular han vist com s'han incrementat les barreres d'accés al sistema públic de salut durant la pandèmia de covid-19.

Tres entitats de Salt denuncien la nova sanció que ha interposat l’Ajuntament

La banderola que ha motivat la nova sanció.

Tres entitats de Salt denuncien la nova sanció que ha interposat l'Ajuntament 

L'AFA de l'escola de la Farga, l'Espai Antiracista i la plataforma Salt'Educa denuncien la interposició de dues multes a Mostafà Shaimi perquè ho consideren «abús de poder» i «persecució a l'activisme» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 23/07/2021.- Llegim al Diari de Girona que l'AFA de l'escola de la Farga, l'Espai Antiracista i la plataforma Salt'Educa denuncien la interposició de dues multes a Mostafà Shaimi perquè ho consideren «abús de poder» i «persecució a l'activisme».  

Els fets que exposen van començar al maig, quan l'Ajuntament de Salt (Gironès, comtat de Girona) va multar-lo amb un import de 750 euros per participar en una roda de premsa davant l'ajuntament, en la que no haurien demanat permís.  

A finals de juny, se li ha posat una doble multa (601 euros + 100 euros) per penjar a la parada de l'AFA de l'escola de la Farga el dia de Sant Jordi una banderola de roba (80 cm x 20 cm) que posava: AFA LA FARGA. En aquest segon cas, l'Ajuntament ha exposat que el motiu de la sanció és que l'ordenança municipal no permet penjar banderoles. 



L’Ajuntament de Palafrugell lluita contra la LGTBI-fòbia

L'Ajuntament de Palafrugell lluita contra la LGTBI-fòbia 

A més de pintades agressives contra determinats col·lectius, s'han sostret diverses banderes LGTBI+ que onejaven a espais públics del municipi 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 23/07/2021.- Llegim a la Revista del Baix Empordà que l'Ajuntament de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) mostra el seu rebuig a les pintades i actituds intolerants que s'ha viscut durant les darreres setmanes al municipi. 

El Consistori s'ha mostrat ferm en la lluita contra les actituds LGTBI-fòbiques després dels últims episodis on s'han detectat pintades a façanes d'habitatges que es mostraven agressives contra determinats col·lectius i, al mateix temps, s'han sostret diverses banderes LGTBI+ que onejaven a espais públics del municipi. Per aquest motiu, s'han tornat a col·locar les banderes de l'arc iris i es procedirà a netejar les pintades el més aviat possible.  

L'Ajuntament afirma que no permetrà aquestes actituds que van més enllà de l'incivisme i, al mateix temps, també investigarà a través de les diferents càmeres de vigilància a les persones que hagin comés aquests actes, amb l'objectiu de sancionar-los. 

La regidora d'Igualtat, Mònica Tauste, considera que cal "una resposta com a societat" per aturar la "impunitat" amb què actuen últimament els agressors LGTBI-fòbics. "L'augment dels discursos intolerants i populistes són perillosos i volen tallar la llibertat, que sempre ha estat una característica del poble palafrugellenc". Al mateix temps ha manifestat que "no podem perdre els nostres drets i conquestes assolides després d'anys de lluites i reivindicacions". 

D'altra banda, l'Ajuntament també es posa a disposició de totes les persones i de tots els col·lectius que es troben afectats per aquestes situacions per tal que pugin denunciar fets com aquests. El Servei d'Atenció Integral (SAI) ubicat a l'Espai LGTBI+ de Palafrugell disposa de múltiples canals com el seu telèfon 972 61 18 79, correu electrònic [espailgtbi@palafrugell.cat] o perfil d'Instagram @espailgtbipalafrugell per recollir totes les situacions intolerants. Cal destacar que, des de l'any 2018, el SAI disposa d'un equip de professionals especialitzades en temes d'igualtat i de gènere informa, atén, orienta i assessora de manera individualitzada a persones del col·lectiu i a la ciutadania del municipi de Palafrugell. El servei ofereix assessorament i orientació en tots aquests àmbits. 


Un jutjat de l'Hospitalet de Llobregat ordena que s’investigui la trama de suplantacions digitals

Un jutjat de l'Hospitalet de Llobregat ordena que s'investigui la trama de suplantacions digitals 

Es tracta de la segona querella admesa a tràmit en relació amb l'espionatge polític contra organitzacions de l'esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris  

La primera es va interposar arran del cas de la portaveu de La Forja, Lluna Berlanga, i aquesta agrupa la resta de casos suplantacions de correus electrònics de l'organització política juvenil 

L'origen es va descobrir perquè La Forja havia col·locat --a tall d'esquer-- la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà a Pau Turró, un militant de l'Alt Empordà, en un núvol que permetia rastrejar les IP 

La investigació de la 'Directa' va poder estrènyer l'origen d'altres connexions i va confirmar que la del CTTI està vinculada a Mossos d'Esquadra i concretament al complex Egara 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona) 23/07/2021.- Llegim a DIRECTA que han passat més de vuit mesos des que es va presentar la segona querella en relació amb la trama de suplantacions digitals destapada per aquesta revista i, finalment, el Jutjat d'Instrucció Número 3 de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès sud) l'ha admès a tràmit i ha ordenat diligències prèvies. El procediment agrupa els diversos casos d'espionatge digital contra l'organització política juvenil La Forja, excepte el de la seva portaveu, Lluna Berlanga, que com es tracta d'un falsejament d'adreça de correu electrònic personal protagonitza una querella a banda. Ara doncs, i després que l'Audiència de Barcelona ordenés el mes de maig reobrir la querella de Berlanga, hi ha dues portes obertes per esbrinar per via judicial qui s'amaga darrere la trama de suplantacions, que afecta una catorzena d'adreces de correu electrònic i més d'una seixantena de missatges d'organitzacions de l'Esquerra Independentista, moviments socials i sindicats llibertaris. 

La querella, presentada als jutjats d'Hospitalet de Llobregat, es va interposar contra el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), ja que almenys en un dels casos les connexions del suplantador es van realitzar des d'aquesta empresa pública. L'origen es va descobrir perquè La Forja havia col·locat --a tall d'esquer-- la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà a Pau Turró, un militant de l'Alt Empordà, en un núvol que permetia rastrejar les IP --matrícula digital que identifica inequívocament un dispositiu connectat a la xarxa--. 

La investigació de la Directa va poder estrènyer l'origen d'altres connexions i va confirmar que la del CTTI està vinculada a Mossos d'Esquadra i concretament al complex Egara. La IP en qüestió ha estat utilitzada anteriorment per diversos organismes ubicats a la seu central de la policia catalana: la Comissaria General d'Investigació Criminal, la Unitat Central de Delictes Informàtics i la Unitat Central d'Investigació Forense i, recentment, l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que depèn jeràrquicament de la Comissaria General d'Informació. Alhora va destapar que una altra IP està ubicada dins del complex central de la policia catalana i ha estat utilitzada també per l'ACMTSO. 

Tot i que la fase d'instrucció ha començat a caminar, l'advocada Eva Pous, d'Alerta Solidària, denuncia que la interlocutòria no resol sobre totes les diligències sol·licitades per la part querellant i per aquesta raó l'han recorregut. La jutge només ordena que s'investigui a quina companyia pertany la IP del CTTI per esclarir en quin domicili es va fer la instal·lació o quines són les dades del titular de la connexió, entre altres, però no la resta. En la querella per un possible delicte de suplantació d'identitat i delictes de revelació de secrets se sol·liciten les mateixes investigacions en relació amb dues IP més, un número de telèfon, diversos correus electrònics, així com informació sobre els DNI adjunts en un dels correus del suplantador. 

Ús fraudulent de DNI 

Entre les almenys quatre adreces de correu electrònic falsejades i suplantades de La Forja, a través d'una el suplantador va utilitzar diversos DNI. Almenys en un dels casos, la Directa va poder corroborar que la seva utilització es va produir sense el consentiment de la persona que hi apareix, a qui havien robat el carnet d'identitat. 

El suplantador de [relacionspolitiques@laforja.cat] va utilitzar els DNI per explicar a La Forja de l'Alt Empordà que "un grup de jovent de Vic (Osona) se'ns ha posat en contacte amb la intenció de crear una assemblea local a la seva localitat" i demanar si es podien posar "en contacte amb ells a causa de la proximitat i enviar-los les ponències organitzatives de la nostra formació i ajudar-la en els seus dubtes". 

Era el 4 de juny i s'havia utilitzat un cop més l'eina de suplantació de comptes emkei.cz. Però en aquesta ocasió es va produir una diferència substancial. Es facilitava un correu de contacte "del grup de jovent de Vic", [xukistars99@gmail.com], i s'adjuntava un DNI "de la persona de contacte", un document usurpat. 

A més del cas de suplantació del nucli del Baix Empordà i de relacions polítiques, també es van fer passar pel nucli de Badalona amb la intenció d'accedir al Document de l'últim Congrés Nacional: "Estem tenint alguns problemes informàtics i ens ha petat el lloc on desàvem els documents de l'últim Congrés Nacional. […] Ens han dit que ens podríeu ajudar. Ens els podeu fer arribar?". Alhora, la querella, amb una ampliació, també va incorporar el cas del mitjà digital VilaWeb, a qui van falsejar un correu electrònic per sol·licitar informació a membres de l'organització. 

Un expedient disciplinari inaccessible 

En paral·lel a la via judicial, la Divisió d'Afers Interns (DAI) de Mossos d'Esquadra va obrir una investigació, que es va concretar el desembre amb un expedient disciplinari cap a un mosso de la Comissaria General d'Informació, que va ser apartat de les seves funcions. 

El grup parlamentari de la CUP-G va demanar una còpia de l'expedient intern, les conclusions i les sancions imposades, però la sol·licitud ha estat denegada. El Departament d'Interior argumenta que "les sol·licituds d'accés a la informació pública han d'ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, les creences, l'origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d'infraccions penals o administratives que no comportin l'amonestació pública a l'infractor, llevat que l'afectat hi consenti expressament per mitjà d'un escrit que ha d'acompanyar la sol·licitud". 

Així mateix, la Direcció General de Policia, a través de la Llei catalana de Transparència, ja va denegar-ne l'accés a la Directa, avalant la restricció perquè "el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries". 


El Jutjat d’Instrucció Número 3 de l’Hospitalet de Llobregat investiga el presumpte espionatge dels Mossos a l’entorn de la CUP

El Jutjat d'Instrucció Número 3 de l'Hospitalet de Llobregat investiga el presumpte espionatge dels Mossos a l'entorn de la CUP 

La primera querella va ser presentada Solidària per suplantació d'identitat i revelació de secrets en nom de Lluna Berlanga, portaveu del col·lectiu juvenil La Forja 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès) 22/07/2021.- Vuit mesos després que es presentessin dues querelles criminals per part de l'Esquerra Independentista contra una presumpta pràctica d'espionatge per part del Govern de la Generalitat i el cos dels Mossos d'Esquasdra, aquestes han estat admeses pel Jutjat d'Instrucció Número 3 de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès sud), que ha ordenat les diligències prèvies, segons ha avançat la Directa. 

La primera querella va ser presentada per Alerta Solidària per suplantació d'identitat i revelació de secrets en nom de Lluna Berlanga, portaveu del col·lectiu juvenil La Forja. Segons van denunciar, hi havia diversos correus en què s'havien fet passar per ella. La segona agrupa la resta de casos d'espionatge digital contra La Forja. 


dijous, 22 de juliol de 2021

El jutjat arxiva el cas de 48 persones investigades, de les 52, pel tall del Tsunami Democràtic de la AP-7 al terme de Salt

El jutjat arxiva el cas de 48 persones investigades, de les 52, pel tall del Tsunami Democràtic de la AP-7 al terme de Salt 

Conclou que "no existeixen indicis sòlids per a pensar amb un mínim de seriositat que prosperarà una acusació" contra ells 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt/Girona (Gironès, comtat de Girona) 22/07/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Jutjat d'Instrucció Número 3 de Girona ha arxivat el cas contra 48 persones investigades pel tall de la AP-7 del Tsunami Democràtic a Salt (Gironès, comtat de Girona) del novembre del 2019.  

La interlocutòria conclou que "no existeixen indicis sòlids que permetin pensar, amb un mínim de seriositat, que prosperarà una acusació" contra aquests encausats perquè no ha quedat acreditat que "cometessin llançament d'objectes contundents o cremessin contenidors".  

La causa per desordres públics investigava inicialment 52 persones i, per tant, podrien acabar anant a judici quatre persones encausades per a qui no s'ha arxivat la investigació.  

La resolució no és ferma i es pot recórrer. 


Moren quatre persones més per covid-19 a la Regió Sanitària de Girona i ja hi ha 138 hospitalitzats

Moren quatre persones més per covid-19 a la Regió Sanitària de Girona i ja hi ha 138 hospitalitzats 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Lloret de Mar (1.940), Blanes (1.892), Vilafant (1.515), Sant Feliu de Guíxols (1.338) i Palafrugell (1.316) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 511.469 persones (2.917 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 399.495 persones (4.653 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL () 22/07/2021.- Llegim al portal El Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort quatre persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.131 en total.  

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.138 en total, en residències 278, 175 en domicilis i 540 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 90.423 contagis (745 més que ahir). Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 1,00 i baixa 7 centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,97 i baixa 2 centèsimes. La mitjana d'edat dels contagis se situa als 32 anys. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 1.080 sobre 100, dins el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 1.122, baixa 42 punts. Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 1.165 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 511.469 persones (2.917 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 399.495 persones (4.653 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Lloret de Mar (1.940), Blanes (1.892), Vilafant (1.515), Sant Feliu de Guíxols (1.338) i Palafrugell (1.316). 

Hi ha 138 persones hospitalitzades (2 més que ahir) de les quals 39 són a l'UCI (els mateixos que ahir. 

Dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut ha declarat 66 persones ingressades en les darreres 24 hores i el total és de 1.938.  

Pel que fa a les UCI, ja són 440 els crítics, 36 més en un sol dia.  

Salut ha notificat 7.319 nous casos confirmats per PCR o TA, que situen el total des de l'inici en 794.130. 

L'Rt baixa 2 centèsimes i se situa en 0,97.  

El risc de rebrot disminueix 11 punts, fins als 1.165.  

S'han notificat 17 morts més i el total des de l'inici de la pandèmia arriba a 22.369.  

El 21,33% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.  

La incidència acumulada a 14 dies passa de 1.220,89 a 1.234,03, mentre que a set dies passa de 604,86 a 603,59. 


Quatre residències de les comarques gironines estan afectades pel virus

Quatre residències de les comarques gironines estan afectades pel virus 

Un total de 81 centres residencials al Principat de Catalunya de gent gran, discapacitat i salut mental tenen algun cas actiu 

L'Ajuntament de la Jonquera rescindeix el contracte al bar de la piscina per excés d'aforament 

L'establiment municipal tenia dificultats per controlar l'accés de clients i es va desbordar durant un esdeveniment al local 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 22/07/2021.- Llegim al Diari de Girona que un total de 81 centres residencials al Principat de de gent gran, discapacitat i salut mental tenen algun cas actiu de covid-19 entre les persones residents. 61 d'aquestes residències afectades per covid són geriàtriques; 17, de discapacitat, i tres, de salut mental. 

A la Regió Sanitària de Girona n'hi ha tres que estan en situació taronja, és a dir, presenten casos positius però el brot es considera controlat i es garanteix una correcta sectorització i aïllament d'espais de la residència.  

D'altra banda, n'hi ha una de vermella, això és amb casos actius de covid-19, aparició de nous casos i brot en investigació. 

Entre les persones residents, hi ha 356 casos confirmats (un 0,6% del total). S'han detectat 449 positius entre professionals els darrers 14 dies. Finalment, hi ha 28 persones residents ingressades en hospitals i 8 treballadors que també ho estan. 

L'Ajuntament de la Jonquera rescindeix el contracte al bar de la piscina per excés d'aforament 

L'Ajuntament de la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada), segons Diari de Girona, ha rescindit el contracte del bar de la piscina municipal després que fa unes setmanes el local patís un excés d'aforament. Segons l'alcaldessa, Sònia Martínez, el responsable no podia garantir les mesures que imposa la situació per la pandèmia de covid-19 i es va acordar tancar-lo. Si algú s'interessa es podria obrir una nova concessió, si no, quedarà tancat.  

El local va organitzar fa unes tres setmanes, un dissabte, un esdeveniment musical. Complia amb totes les mesures, però va començar a arribar clientela i es va produir un excés d'aforament que no va poder controlar. 

L'Ajuntament de la Jonquera ha rescindit el contracte amb la concessionària per incompliment de contracte. «Una persona sola no pot controlar tot l'aforament, s'ha parlat amb ell, ell ha estat d'acord, i s'ha rescindit el contracte», diu Martínez.  

L'alcaldessa admet que la situació actual és complicada per als empresaris. «Les piscines són només per l'estiu i amb totes les restriccions i garantint tots els espais, a vegades no els surt tant a compte». «Si has de garantir la separació de les taules, un aforament molt controlat, necessites molta gent, tens menys espai i és normal», lamentava l'alcaldessa. Per aquest estiu podria quedar-se sense bar la piscina si no apareix cap interessat i no es pot complir amb els terminis per establir una nova concessió. 


Necrològica Presentació Gauchola Puchol

Necrològica de Presentació Gauchola Puchol apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 19 de febrer de 1991

Necrològica de Presentació Gauchola Puchol apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 19 de febrer de 1991


Presentació Gauchola Puchol

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de juliol de 1906 neix a la Torre del Compte (Matarranya) l'anarcosindicalista Presentació Gauchola Puchol 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i des de Bordèu va ser reenviada a l'Espanya franquista 

En arribar al seu poble va ser rapada, apallissada i traslladada a Saragossa, on va ser empresonada 15 mesos 

Presentació Gauchola Puchol: El 22 de juliol de 1906 neix a la Torre del Compte (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Presentació Gauchola Puchol, també coneguda com Presentació Falgàs, pel llinatge del seu company. El seu pare es deia Manuel Gauchola i Dominga Puchol.  

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en els anys republicans, durant la revolució col·lectivista autogestionària participà activament en les col·lectivitats del seu poble natal, rebatejat com Torre Lliure.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i des de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) va ser reenviada a l'Espanya franquista.  

En arribar al seu poble va ser rapada, apallissada i traslladada a Saragossa (Saragossa, Aragó), on va ser empresonada 15 mesos.  

Un cop lliure marxà cap a Barcelona, on, amb un grup de companys aragonesos anarcosindicalistes, participà en la CNT clandestina.  

En aquesta època s'encarregà especialment de visitar i de portar ajuda i informació als companys i companyes confederals empresonats.  

En 1947, fugint de la repressió franquista, passà de nou – clandestinament-- la frontera del Pirineu i s'establí a Montpelhièr (Erau, Occitània), on residia son company Samuel Falgàs Aguilar, també militant anarcosindicalista, i formà part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i del Sindicats d'Oficis Varis local de la Regional Exterior de la CNT-AIT fins el seu final de la seva vida.  

Els seus últims anys visqué a Peròus (Erau, Occitània).  

Víctima d'Alzheimer, Presentació Gauchola Puchol va morir el 23 de desembre de 1990 a la llar de jubilats «L'Oustal» de Pinhan (Erau, Occitània). 


Raffaele Catti

Raffaele Catti

Raffaele Catti


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de juliol de 1906 neix a Baricella (Ciutat metropolitana de Bolonya) l'anarquista Raffaele Catti 

Combaten al front d'Aragó, el novembre de 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental i quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser internat en un cap de concentració francès 

Raffaele Catti: El 22 de juliol de 1906 neix a Baricella (Ciutat metropolitana de Bolonya, Emília-Romanya) l'anarquista Raffaele Catti. El seu pare es deia Armando Catti i la seva mare, Maria Gilli.  

Paleta de professió, va ser fitxat com a anarquista durant el «Bienni Roig» (1919-1920).  

En 1929 s'exilià clandestinament al Protectorat francès del Marroc i va ser inscrit en el registre de fronteres de la policia francesa com a «anarquista perillós» i sotmès a estricta vigilància.  

Quan la Guerra Civil de 1936, el 5 de febrer de 1937, després de renunciar a la ciutadania italiana, sortí de Casablanca (Marroc), amb altres companys (Amedeo Angelini, Luigi Checchi, Natalino Mattucci i Lebo Piagnoli), rumb a Barcelona i s'enrolà com a voluntari en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» (Grup «Pisacane») de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i destinat al front d'Aragó. Lluità a Almudébar i va ser ferit a l'esquena en combat a Osca.  

Després de la dissolució de la Columna Italiana «Rosselli» el 10 d'abril de 1937 entrà a formar part d'una Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

Cap el desembre de 1937 es donà de baixa de l'Exèrcit Popular i demanà suport a la Secció de Trefilatge del Sindicat Metal·lúrgic de Barcelona de la CNT-AIT perquè li busqués feina, ja que no podia retornar al seu país, i de fet en trobà.  

El novembre de 1938 passà la frontera del Pirineu Oriental i quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser internat en un cap de concentració francès.  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció. 


Recorren contra la variant de la GIP-5129 a Vilafant

Recorren contra la variant de la GIP-5129 a Vilafant 

Les propietàries i veïns de la zona que es veurà més afectada pel nou tram amb un pont sobre el riu Manol alerten també de l'afectació a l'entorn natural --el riu Manol i el bosc de ribera-- i a les activitats agrícoles, així com directament a dues finques catalogades i una l'arziba monumental  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant/Borrassà (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 22/07/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que diverses propietàries afectades per l'obra de condicionament de la carretera GIP-5129, entre Vilafant i Borrassà (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), han presentat un recurs potestatiu de reposició perquè consideren que es troben en una situació d'indefensió davant un projecte de construcció d'una variant al recorregut actual que no ha estat tramitat "amb totes les garanties" i pel qual no s'han fet els estudis ambientals corresponents a una obra de nou recorregut. Aquesta obra va ser aprovada definitivament el 15 de juny pel ple de la Diputació de Girona.  

Les propietàries i veïns de la zona que es veurà més afectada pel nou tram amb un pont sobre el riu Manol alerten també de l'afectació a l'entorn natural --el riu Manol i el bosc de ribera-- i a les activitats agrícoles, així com directament a dues finques catalogades --el Molí i can Puig Massanet-- i un arbre monumental --l'alzina de can Massanet--.  

Aquest nou traçat desvia la carretera abans d'entrar a Vilafant, fins a l'N-260, i comportarà una despesa de 3,2 milions d'euros.  

El projecte contempla un pont de 120 metres de longitud i 10 metres d'alçada, amb una amplada de 9,30 metres, que necessitarà de talús de fins a 6 metres d'alçada.  

La carretera actual té una amplada mitjana de 5 metres i la variant preveu eixamplar-la fins als 8 metres. 


Bateria de preguntes parlamentàries catalanes al Govern espanyol per l’afer de la negativa estatal de l’ajuda francesa en l’apagada del gran incendi forestal a l’Albera marítima i la Serra de Rodes

Bateria de preguntes parlamentàries catalanes al Govern espanyol per l'afer de la negativa estatal de l'ajuda francesa en l'apagada del gran incendi forestal a l'Albera marítima i la Serra de Rodes 

Des de Perpinyà es va oferir ajuda aèria als bombers a quarts de tres del migdia del divendres, però el protocol del Ministeri marca que abans d'incorporar «mitjans internacionals» s'ha «d'haver disposat dels nacionals» 

La Iaeden valora la feina i reclama un canvi radical 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 22/07/2021.- Llegim al Diari de Girona «El tinent dels SDIS 66 [bombers francesos] ens va dir que tenia els hidroavions a Perpinyà carregats per marxar, però que estava esperant el permís». Ahir, quatre dies més tard de l'inici de l'incendi que va cremar 400,77 hectàrees, 390,73 del Parc Natural del cap de Creus amb el municipi amb més superfície afectada fou el Port de la Selva amb 286,31 hectàrees, fonts del Departament d'Interior de la Generalitat insistien a Diari de Girona que l'ajuda dels mitjans aeris francesos estava a punt, a pocs minuts de Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Port de la Selva (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), però que no va acabar arribant, segons la seva percepció, per una «errada de valoració» del Govern espanyol sobre la importància del foc.  

Des del Govern espanyol en canvi, i també a preguntes del Diari de Girona, Protecció Civil argumentava ahir que «la mobilització de mitjans internacionals correspon al Ministeri de l'Interior i que la seva incorporació es realitzarà una vegada disposats dels nacionals» per defensar que la manera més eficient de combatre un foc com el del passat cap de setmana era, com es va acabar fent, amb els hidroavions que es van desplaçar des de la base de Saragossa (Aragó) o des de Mallorca (Illes Balears). «Es va ocupar al màxim l'espai aeri, raó per la qual no tenia sentit sol·licitar ajuda a la veïna França; fent ús d'un mecanisme fonamental de coordinació europea», va assegurar ahir, en un fil de Twitter, la ministra de Transició Ecològica del Govern espanyol, Teresa Ribera, recordant que en aquest costat de la frontera del Pirineu Oriental es van acabar mobilitzant onze mitjans aeris entre hidroavions, avionetes i altres naus. 

L'incendi s'hauria controlat millor amb l'ajuda francesa?, es pregunta el Diari de Girona, I respon, segurament sí. O almenys creuen fonts dels bombers que, des de divendres, van estar treballant en l'extinció del foc. A quarts de dues del migdia de divendres, amb el foc ja detectat, Bombers de la Generalitat ja va demanar al Govern espanyol l'arribada d'hidroavions i, poc més tard, a Girona ja es va rebre l'oferiment d'ajuda des de l'altre costat de la frontera --el contacte entre els bombers gironins i els de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) és molt fluid des de la implementació del programa europeu «Cooperem»--, però llavors la decisió del Govern espanyol, des d'on s'havia de formalitzar la petició oficial perquè els hidroavions dels SDIS 66 poguessin aixecar el vol, era enviar els seus propis hidroavions. 

«A petició de la Generalitat de Catalunya, vam enviar 11 mitjans aeris, que van actuar alternativa i coordinadament amb els mitjans de la Generalitat», apuntava a Twitter Ribera en un argument, però, que no convenç el personal que va treballar sobre el terreny: «Dels onze, dos els tenim aquí a Empuriabrava i un altre a Reus, i ja no els compto, però és que nosaltres no necessitàvem avionetes sinó hidroavions per atacar el foc abans que pugés la carena i ja se'ns escapés». De la mateixa manera, estimen que, amb «menys d'una hora», els hidroavions francesos haurien estat sobre el terreny i «no pas un, com el que va venir de Mallorca, sinó amb una formació de dos o tres que són un espectacle treballant», mentre que els hidroavions enviats pel Ministeri de l'Interior van acabar atacant el foc a quarts de sis de la tarda.  

Des de l'entorn del Govern espanyol s'apunta que l'arribada de l'ajuda francesa no hauria estat tant ràpida --«tenen la base a Nimes, 200 quilòmetres més enllà de Perpinyà on només paren a carregar», però fonts del Departament d'Interior reiteren que «quan vam parlar amb la gent del SDIS 66 tenien els hidroavions preparats a Perpinyà». 

Uns hidroavions que no van arribar a aixecar el vol, no ho podien fer sense que el Govern espanyol ho demanés oficialment, en un problema que, segons expliquen persones coneixedores del món de l'extinció d'incendis, no hauria passat amb els mitjans terrestres: «Amb el marc del programa europeu «Cooperem» tenim molt bona relació amb els bombers francesos, hem fet formació conjunta i hi ha agents d'enllaç per compartir informació; si hi ha un incendi o un accident al costat de la frontera podem entrar ajuda sense cap formalisme, però això no passa en el cas dels mitjans aeris, tot i que es va parlar que seria així en una reunió bilateral entre Espanya i França a Màlaga, però que no s'està aplicant». 

Preguntes parlamentàries 

Llegim al diari El Punt Avui que les diputades Míriam Nogueras i Mariona Illamola (Junts) han presentat una bateria de preguntes parlamentàries dirigides al govern espanyol referides a l'incendi a l'Albera Marítima i la Serra de Rodes/Parc Natural de cap de Creus. Qüestionen, entre altres temes, per què el Govern espanyol no ha portat a la pràctica l'exercici de la cooperació transfronterera; s'hi i pregunta si creu que és millor no cooperar amb els països veïns, i per què es va descartar demanar suport als dispositius francesos tenint en compte com és d'important la rapidesa de resposta.  

A més a més, també pregunten --perquè sigui respost per escrit-- per què no s'ha aplicat l'acord relatiu a l'ús de mitjans aeris signat el febrer del 2020. 

La diputada Anna Torrentà (ERC) va criticar, en aquest cas al Parlament de Catalunya, la falta de cura i responsabilitat del Govern espanyol "en no autoritzar la incorporació d'hidroavions francesos en les tasques d'extinció de l'incendi, prioritzant la bandera a la rapidesa i l'efectivitat".  

El conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, va criticar que la burocràcia impedís tenir més efectius. 

La Iaeden valora la feina i reclama un canvi radical 

L'entitat Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden) va valorar molt positivament la feina feta per mitjans que van combatre el foc del cap de setmana, i va qualificar ahir els Bombers de la Generalitat de "referent europeu" i, malgrat que els mitjans de què disposen "no estan al nivell desitjable" a causa de les retallades dels últims anys, admetien que han "millorat les polítiques preventives i les d'investigació de les causes dels incendis". 

Asseguren des de l'entitat conservacionista que el problema "no són les burilles ni les imprudències", sinó que, al seu parer, la causa principal dels incendis forestals és un model econòmic que ha provocat "el despoblament del món rural i l'abandonament de moltes de les activitats econòmiques que s'hi desenvolupaven". 

Com a conseqüència d'aquestes dues circumstàncies, diuen, s'han produït dues situacions que dificulten molt l'extinció dels focs: d'una banda, l'acumulació de combustible potencial, i de l'altra, que l'abandonament dels conreus ha fet créixer la massa forestal. 

Asseguren que cal un canvi radical perquè, al seu parer, la política forestal i agrícola de la Generalitat de Catalunya ha accentuat el despoblament.  

Creuen que és necessària la intervenció del sector públic per tirar endavant polítiques d'ordenació de territori que posin fi definitivament a la proliferació d'urbanitzacions i que permeti crear "un mosaic d'espais diversos" que trenquin la continuïtat de les masses forestals i afavoreixin la biodiversitat. "Ja fem tard. Un canvi radical és urgent", diuen.