 |
| Anada i homenatge anarquista al Mas Clarà, el 2012. |
Ferí Quico Sabaté al Mas Clarà i dirigí la liquidació dels quatre llibertaris el gener de 1960 a més de dos marxista-leninistes del PCE (R) en 1981, i també participà en la repressió a la Baixa Cerdanya contra el MIL-GAC el setembre de 1973.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/06/2018
Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada).-
Una
de les notícies
de l’any sobre els criminals de guerra espanyols ha estat ocultada per
la premsa burgesa catalana (també la sobiranista) i espanyola: va ser
inhumat al cementiri de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada),
municipi en que la seva esposa, Marta Fassier Romañac,
te negocis turístics, el tinent coronel de la Guàrdia Civil José
Blázquez Pedraza, que havia mort el 8 de maig als de 84 anys, conegut
entre els pescadors de la Costa Brava com
El Gato Con Botas, qui quan era capità va liderar l’assalt a la
masia Mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estany,comtat de
Girona), amb un balanç de quatre membres del maquis llibertari
massacrats (MURLE)
i Quico Sabaté Llopart ferit. 22 anys més tard, el mateix responsable
picoleto va participar en un operatiu contra el
Partit Comunista d’Espanya (Reconstituït) --PCE (R)-- a la
colònia tèxtil Farga de Bebié, entre els municipis de Montesquiu i les
Llosses (Ripollès, comtat d’Osona). En aquest enterrament van assistir
un munt de
comandaments actius i a la reserva del cos de la Guàrdia Civil i de
l’Exèrcit espanyol, provinents de diverses localitats catalanes i
d’arreu de l’Estat espanyol.
La
vergonya principal del fet és que des dels medis sobiranistes catalans
no s’ha fet cap comentari
sobre aquest fet. Solament des de l’entorn llibertari relacionat amb
activitats de marxa maquis s’ha destapat a fi i efecte que les famílies
de les seves víctimes tinguin notícia d’aquesta defunció, la d’un
destacat criminal de guerra, ja que la recuperació
de la memòria històrica a l’Estat espanyol s’ha centrat en el rescat de
les persones assassinades i desaparegudes arran de la Guerra Civil, en
la seva localització i identificació mitjançant l’exhumació. El
Parlament catalana va anul·lar els quasi 64.000 consells
de guerra celebrats al Principat de Catalunya entre l’abril de 1938 i
el desembre de 1978 per ser contraris a la llei i vulnerar les
exigències més elementals del dret a un judici just. Altrament, es manté
la impunitat dels autors dels assassinats extrajudicials
i els responsables de la vulneració dels drets humans, protegits per
l’amnistia de 1977 i, per tant, més difícils d’encausar.
Els crims de guerra no prescriuen mai
S’entén
com a crim de guerra l’assassinat, el linxament de combatents i la
violació de les proteccions
establertes pel dret internacional humanitari com el maltractament a
persones civils detingudes il·legalment. Aquest tipus delictiu no
prescriu mai. José Blázquez Pedraza, qui va liderar l’assalt a la masia
Mas Clarà, amb un balanç de quatre membres del maquis
llibertari massacrats. 22 anys més tard, el mateix responsable policial
va participar en un operatiu contra els marxista-leninistes estrictes a
la Farga de Bebié, entre Osona i el Riollès. 30 de desembre de 1959, a
dos quarts de cinc de la tarda, la Guàrdia
Civil del destacament de Lladó (Alt Empordà, comtat de Besalú) rep
notícia de la presència d’un grup de persones uniformades amb granotes,
passamuntanyes i botes de muntanya als marges del Manol. L’alarma salta
davant noves informacions que apunten a un escamot
que ha creuat la frontera catalana i que, segons sembla,
pretén dirigir-se a Barcelona. Diverses guarnicions de la Guàrdia Civil
posen en marxa un dispositiu extraordinari que mobilitza tots els agents
disponibles a Besalú
(la Garrotxa, comtat de Besalú), Figueres (Alt Empordà, comtat de
Besalú), l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), Girona
(Gironès, comtat de Girona) i altres localitats. Després, s’hi
incorporen els de Tremp (Pallars Jussá), Manresa (Berguedà),
Lleida (Segrià) i Barcelona. La notícia que són guerrillers fa que tan
sols es mobilitzin guàrdies solters per la recerca, ja que es considera
que els guerrillers són molt perillosos i no es vol posar en risc agents
que tinguin càrregues familiars. El Cos
Nacional de Policia espanyola i la seva Brigada Político-Social se
sumen al contingent. Es creu que els guerrillers detectats són cinc, com
a mínim, i se sospita que Francesc Sabaté Llopart --més conegut com a
Quico Sabaté-- forma part del grup d’acció llibertària
de resistència.
Quico Sabaté, en aquells temps, havia constituït una nova organització, el
Moviment Unificat de Resistència i Alliberament
d’Espanya (MURLE), que el 19 de desembre s’havia reunit a Sant Miquel de Cuixà, a Codalet (Conflent, comtat de Conflent), amb
el Front Revolucionari Ibèric (FRI) per impulsar una nova onada
d’accions contra la Dictadura, en un moment en que la guerrilla
antifranquista tornava a convertir-se en opció amb possibilitats gràcies
a l’experiència
cubana de Sierra Maestra i que podia comptar amb certa simpatia
iugoslava. Quatre dies després de passar la frontera del Pirineu, el
grup del
MURLE és encerclat al Mas Clarà, al paratge de la Mota, municipi agrícola de Palol de Revardit, a la comarca del Pla de l’Estany.
El
comandament de l’atac es va fer des del Mas Verdera, situat a les
immediacions, on anaven apareixent
diferents comandaments, excitats per la imminent captura de Quico
Sabaté. La veu cantant la portava el capità José Blázquez Pedraza, però,
a més, hi havia els tinents Francisco Fuentes i Lorenzo Gómez Arcediano
i els tinents coronels Rodrigo Gayet Girbal i
Antonio Álvarez Castillo. També alguns responsables de la Brigada
Político-Social: Pedro Polo Borreguero, Eduardo Quintela, Vicente Juan
Creix i Antonio Juan Creix. El capità Blázquez Pedraza havia nascut a
Toledo (Castella la Vella) l’1 de desembre de 1932.
És a dir, aleshores tenia 28 anys i ara en té 84. Era capità des del 30
d’octubre de 1958.
Entre els negocis del matrimoni Blázquez Fassier hi ha els
hotels Almadrava Park, la Caravel·la” de Roses i diferents urbanitzacions
Posteriorment a la seva participació als fets del Mas Clarà, va ocupar diferents responsabilitats
a la jerarquia de la Guàrdia Civil --el govern de Felipe González en el 10 d’octubre de 1983 el va condecorar amb la
Orden del Cuerpo de la Guàrdia Civil,
fou coronel en cap del 41 Terci de la Guàrdia Civil i finalment
tinent coronel del cos armat-- i es va casar amb Marta Fassier Romañach,
amb la qual tingué dos fills. Marta Fassier ha sigut una empresària
hostalera.
Entre els seus negocis han figurat els hotels
Almadrava Park, la Caravel·la de Roses i diferents urbanitzacions.
Al
Mas Clarà, hi vivien dues persones que feien de masoveres, Joan Sala
Matas, de 28 anys, i Balbina
Alonso Ribas, de 27. Amagades sota matalassos, segons la versió
oficial, no van veure ni confessar el que havia passat, tot i que
Balbina va ser ferida per una bala de la Guàrdia Civil. Els militars es
van fer càrrec dels cadàvers, que van ser traslladats
al cementiri de Girona, on els tinents metges militars Joan Sambola
Casanovas i Ricard Ros Oller van fer les autòpsies. Els quatre havien
estat metrallats, malgrat que no es va comptabilitzar la quantitat de
trets rebuts. De fet, van ser quatre soldats i un
caporal els que van fer la feina. Un dels soldats, el banyolí Francesc
Mayolas, va deixar testimoni de la ubicació dels cadàvers. El cos de
Francesc Conesa es va recollir al costat dret de la casa; Antoni Miracle
i Rogelio Madrigal eren a mitja pujada del
camí que, passant per Can Parades i Can Verdera, arriba a l’església de
la Mota, i Martín Ruíz, a prop del canal de drenatge que hi ha menys de
cent metres abans d’arribar al Mas Clarà.
Els quatre cadàvers van ser fotografiats davant una pallissa
del Mas Verdera, al costat del camí d’accés
És
difícil entendre com els cadàvers van anar a parar a punts tan
allunyats de la casa on oficialment
havien estat encerclats i abatuts. Segons una altra versió explicada
per un veí que vivia al costat del lloc dels fets i que els va
investigar posteriorment, els detinguts haurien estat traslladats a la
caserna de Girona i, posteriorment, vius o morts, retornats
al Mas Clarà. Reunits novament, els quatre cadàvers van ser
fotografiats davant una pallissa del Mas Verdera, al costat del camí
d’accés.
Sabaté cosit a trets per Abel Rocha gràcies a haver estat
ferit per José Blázquez
El
dimarts 5 de gener, Quico Sabaté, fugitiu de l’encerclament policial i
militar del Mas Clarà,
va ser cosit a bales pel falangista i fill de Guàrdia Civil Abel Rocha
–ja difunt-- a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental), on havia
arribat, ferit pels trets de Blázquez la tarda del 3 de gener, després
de segrestar dos trens en direcció a Barcelona.
Execució de dos noies i dos nois marxista-leninistes a les
Llosses
Ja en règim monàrquic del règim del 78 el tinent coronel Camilo Pajuelo Arteaga i el tinent coronel
José Blázquez Pedraza, que el setembre de 1973 també va intervenir en la repressió contra el
MIL-GAC i l’agost de 1969 havia detingut el jove Francesc Tubau
Sobirà per un robatori d’explosiu a la pedrera del Puig Rom de Roses--
responsables dels dos episodis sagnants durant el franquisme-- van
comandar una
ràtzia contra el PCE (R) que va acabar amb quatre
persones mortes l’any 1981 a la comarca del Ripollès, tocant a la
d’Osona. Dimecres 17 de juny de 1981, just després del
23-F, la Guàrdia Civil, en quatre hores, mata quatre persones a
la Farga de Bebié, al municipi de les Llosses. Un cinquè membre del grup
aconsegueix escapar. La Policia Nacional espanyola el matarà mesos més
tard al
barri de Vallcarca de Barcelona. Són tres quarts de quatre de la tarda.
Encara no ha acabat l’edició del migdia del Telediario. Una parella de
joves s’acosta a la Fonda-Bar de la Farga. El noi entra i demana un got
de llet, mentre la noia vigila fora. A aquestes
hores, la majoria de gent és a casa, però no criden l’atenció perquè la
presència d’excursionistes és força habitual a la zona. La noia porta
uns texans recollits fins als genolls i un jersei blanc amb franges
grogues, com descolorides, i ell també porta texans.
La presència de dues persones estranyes només crida l’atenció de la
Guàrdia Civil. El dia abans, dimarts 16 de juny, al matí, s’havia
produït un tiroteig entre tres persones i diversos membres de la Brigada
Antiterrorista del Cos Nacional de Policia espanyola
davant del número 150 del carrer Verdi, al barri de Gràcia de
Barcelona. Totes les forces de seguretat estaven en alerta perquè
Roberto Liñeira Oliveira, militant del
PCE (R) i integrant dels
Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre (GRAPO),
s’havia escapat del lloc dels fets, ferit de bala en una cama. En aquell
temps, a la Farga de Bebié, una colònia tèxtil del riu Ter fundada pel
suís Edmond
Bebié el 1895 i tancada el 2008, hi vivien prop de tres-centes persones
i, des de 1956, hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, ubicada en
unes instal·lacions facilitades per l’empresa tèxtil. En aquesta
localitat, els guàrdies eren necessaris per vigilar
el pas de la frontera pel coll d’Ares, un punt per on entraven
contrabandistes i, sobretot durant el franquisme, lloc de pas de
guerrillers provinents de tot el territori de l’Estat espanyol.
Així,
el 17 de juny de 1981 un caporal i un agent demanen a la parella que
els acompanyin a identificar-se
a la caserna de la Guàrdia Civil. Sense oposar resistència, el noi i la
noia accepten acompanyar-los. El seguici és encapçalat pel caporal i
l’agent tanca la comitiva. Creuen la Palanca, la passarel·la de fusta
sobre el riu Ter que uneix les dues parts de
la colònia tèxtil. Ningú no els va veure mai més vius.
Segons la versió de la Guàrdia Civil reproduïda pel diari
ABC, després d’entrar a la caserna, el caporal va atendre una
trucada telefònica. Mentre el jove era escorcollat per l’altre agent, la
noia, suposadament, va treure una pistola que portava amagada al
clatell i va
disparar al guàrdia, mentre el caporal, suposadament, tirava a terra el
noi. Un tercer guàrdia, que observava des d’un altell i que no es
trobava a la vista dels retinguts, va disparar una ràfega de fusell
metrallador. El noi i la noia van quedar estesos a
terra, morts, i un dels guàrdies restà ferit, presumptament pels trets
de la noia. El Guàrdia Civil ferit amb un tret al ventre va ser
traslladat a la
Creu Roja situada a set quilòmetres de la Farga de Bebié, en
direcció a Campdevànol (Ripollès, comtat d’Osona). El caporal, pres d’un
estat d’angoixa, va ser atès a la mateixa fàbrica, també d’una
raspadura al cap.
Segons un comunicat oficial emès per la
Direcció General de la Guàrdia Civil, la versió és una mica diferent. “En
el interior del puesto, cuando se iba a proceder a su registro,
ambos sospechosos hicieron uso de las armas que tenían ocultas: uno, en
una pierna [portava texans], y la joven bajo la gorra visera que cubría
su cabeza”.
“Lograron herir al guardia civil don Juan Martínez Pérez”,
malgrat que no s’aclareix si el tret podria procedir del subfusell del tercer guàrdia. “Las armas de los sospechosos eran una pistola
Llama, del calibre 7,65 y una pistola Star, del calibre 9”, concreten.
L’arribada de Blázquez i Pajuelo
El comunicat oficial, del que es fa ressò un excel·lent reportatge sobre Blázquez, Pajuelo i els
crims espanyols de guerra publicat pel periodista Jordi Bigas el juliol de 2017 per
DIRECTA, dibuixa un escenari en què tot ha transcorregut abans de
l’arribada a la Farga de Bebié dels caps de la Guàrdia Civil, entre
ells, el tinent coronel José Blázquez Pedraza, cap de la comandància de
Girona,
i el general Camilo Pajuelo Arteaga, cap de la
IV Zona, és a dir, el Principat de Catalunya. S’han desplaçat fins
allà des de Girona i Barcelona, a més de cent quilòmetres. Malgrat que
el suposat motiu de la seva presència a la Farga de Bebié és la mort de
dos joves gallecs dins la caserna de la Guàrdia
Civil, en realitat, han estat alertats de la hipotètica presència del
cap dels
GRAPO i dirigent del PCE (R) el madrileny Enrique
Cerdán Calixto, entre els localitzats. Per aconseguir detenir-lo,
arriben reforços d’arreu de Catalunya, gossos especialitzats
en la localització d’individus, motos tot terreny i inspectors de la
Brigada Central Antiterrorista procedents de Madrid (Castella la Nova),
que mantindran la recerca els dies posteriors. Es creu que el grup està
format, com a mínim, per quatre o cinc joves.
Els guàrdies es van desplegant amb nerviosisme per caçar els altres dos
o tres membres. A un dels guàrdies, se li escapa un tret a l’abaixador
del tren. Sembla que Cerdán s’ha reunit amb els militants --els morts i
els fugits--, probablement els ha acostat
amb un cotxe o una camioneta i s’ha escapolit. La recerca s’amplia, ja
que es creu que el cap del grup armat ha fugit cap a Vic --on la policia
suposa que els
GRAPO disposen d’un pis franc-- amb el vehicle en què haurien
arribat els membres de l’escamot. Cap a dos quarts de set de la tarda,
un grup més nombrós de guàrdies inicia una batuda pel nord de la colònia
tèxtil.
Sortint de la Farga per carretera, es pot accedir a la via de tren i,
després de seguir-la un quilòmetre, arribar al paratge anomenat la
ribera de la Fogonella, lloc habitual d’acampada, al qual s’accedeix per
l’estret camí acotat per la via fèrria.
El
dia abans, el dimarts a la tarda, uns veïns havien observat que el grup
de joves havia acampat
prop de la ribera de Fogonella i fins i tot havia preguntat pels
horaris dels trens amb direcció a Ripoll. El matí de dimecres, el noi
s’havia acostat a la Fonda-Bar de la Farga per comprar un cartró de
tabac de la marca
Ducados i havia passejat pel voltant de la fàbrica i la caserna.
Els guàrdies van preguntar a les habitants de l’anomenada Torre Blanca
sobre la presència de persones estranyes, però la resposta va ser
inconcreta,
segons consta a la narració oficial dels fets. Just a la part superior
del revolt que forma la riera, els sis primers guàrdies que encapçalaven
la marxa van localitzar una tenda d’acampada. Segons aquesta versió,
van cridar: “Alto,
es la Guardia Civil”. Com a resposta, haurien rebut un tret. Cap
guàrdia no va resultar ferit i els dos joves de la tenda van ser cosits a
bales. Quan, a la nit, els cadàvers van ser retirats dins de sacs,
enmig d’un aiguat, testimonis presencials van
observar el cadàver d’un d’ells amb la cara desfigurada per l’impacte
d’un tret a cada galta, cosa que fa pensar que potser no va ser
tirotejat a distància.
Al comunicat oficial, la Guàrdia Civil va informar que, dins la tenda, havien trobat una pistola
Star llarga de 9 mil·límetres, un revòlver
Smith & Wesson del calibre 32, llibres, revistes i una
quantitat de diners no especificada. S’oculta, però, que també van
confiscar un subfusell
Z-62 i uns papers que van permetre localitzar i matar Enrique Cerdán Calixto, considerat el cap màxim dels
GRAPO, el 5 de setembre de 1981 al número 14-16 del carrer Rubens del barri de Vallcarca de Barcelona.
Liquiden un escamot batejat al barri de les Corts
Amb
les quatre morts de la Farga de Bebié, el tinent coronel José Blázquez
Pedraza i el general Camilo
Pajuelo Arteaga donen per tancada una cadena d’esdeveniments que havien
començat el 2 de setembre de 1980, nou mesos abans, al barri de les
Corts de Barcelona. A l’alçada del número 81-85 de l’avinguda Carles
III, tres joves amb la cara descoberta disparen,
un d’ells amb metralleta, contra un Seat 124 de color negre. Dos soldats hi traslladen el general Enrique Briz Armengol, de 64 anys, cap del cos d’intendència de la
IV Regió Militar. El general morirà a l’acte i un soldat que
l’acompanyava, dos dies després. La confluència d’aquesta avinguda amb
el carrer Sabino Arana constitueix --aleshores i ara-- un punt negre
circulatori que
obliga a reduir la marxa. Un cedeixi el pas afecta un dels tres carrils
circulatoris. La presència d’una estació de servei a les proximitats
encara complica més la circulació a la zona. A l’atemptat, hi participen
dues o tres persones i un vehicle de suport,
malgrat que els membres dels GRAPO abandonen l’indret a peu, a
través del pont de vianants que creua l’avinguda. Inicialment, la
policia identificarà Enrique Cerdán Calixto (26 anys) com un dels
autors, però, posteriorment,
s’adjudicarà l’atemptat a Albino Gabriel López (23 anys) i Roberto
Liñeira Oliveira (22 anys), morts a la Farga de Bebié. El tercer acusat
de l’atemptat, José Jiménez Fernández, conegut amb el nom d’El Tigre, serà
jutjat i condemnat el maig de 1982, després de ser detingut arran de la mort d’un altre general a Madrid, Andrés González Suso.
Setmanes abans de les morts a la Farga de Bebié, el dilluns 4 de maig, al barri del Turó de la Peira
de Barcelona, dos membres dels GRAPO amb granotes blaves i
pistoles havien atemptat contra dos guàrdies civils uniformats: el
sergent Justiniano Fernández Pesado (43 anys) i el número Francisco
Montenegro Giménez
(44 anys). Eren a l’interior del Bar La Parra, al passeig de Fabra i Puig 397,
cantonada amb el carrer Hedilla, prenent un cafè i els atacants prenien
una cervesa a la mateixa barra. Els van disparar i rematar al
terra i es van apoderar de dos subfusells Z-62 fabricats a Eibar per
l’empresa
Star Bonifacio Echeverría SA, probablement els mateixos que es van recuperar poc després amb la mort de cinc membres del
GRAPO, quatre al Ripollès i un (el cap del grup) al barri de Vallcarca.
L’assalt al Banco Central
Tres mesos després de l’intent de cop d’Estat del
23-F, la seu principal del
Banco Central a la plaça Catalunya de Barcelona és assaltada per una
desena de persones armades, moltes d’elles mercenàries, però que en un
primer moment es tem que siguin guàrdies civils. Pajuelo Arteaga va
formar part del gabinet de crisi que es va crear
per a l’ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada