L'agost de 1944 participà en els combats d'alliberament de París.
Juan Zafón Bayo:
El 28 d'abril de 1911 neix a
Barcelona l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Juan Zafón Bayo, que va
fer servir els pseudònims Ariel i Zapata.
Quan
tenia 18 anys s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). En
1931 participà en la fundació del Sindicat de Productes Químics confederal i
milità en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT-AIT. En 1934, dedicat a
la publicitat, formà part del Sindicat de Publicistes de la CNT-AIT de
Barcelona.
Quan
esclatà el conflicte bèl·lic s'enrolà en la Columna Ortiz i dirigí el seu òrgan
d'expressió Combate. Sembla que també lluità en la Columna Durruti. Després va
ser nomenat, juntament amb Evaristo Viñuales Larroy i Francisco Ponzán Vidal
--amb qui entaulà una estreta amistat--, delegat d'Informació i Propaganda del
Consell d'Aragó, càrrec que ocupà fins l'11 d'agost de 1937, quan la dissolució
del Consell d'Aragó, i es va reintegrar al front en la 29 Divisió confederal.
El
febrer de 1939, amb la Retirada, creuà el Pirineu i fou tancat al camp de
concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània). Més tard va ser
enviat a la 21 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a les Ardenes per
realitzar tasques a les fortificacions de la Línia Maginot fins que pogué
escapar el maig de 1940 cap a Lissac (Arièja, Migdia Pirineu, Occitània) on
romania la seva companya Lucía Rueda.
En
1941, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló
(Catalunya Nord) i de Rouen (Sena Marítim, Alta Normandia), s'integrà a través
de Ponzán en la xarxa d'evasions de Pat O'Leary.
El
24 d'octubre de 1942 va ser detingut a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) per
«intel·ligència amb l'enemic»; tancat d'antuvi al camp de Vernet d’Arièja, va
ser deportat a principis de 1943 a Alemanya, però aconseguí fugir durant el
viatge i arribar a Bordèu (Girona, Aquitània, Occitània).
Obligat
a treballar per a l'«Organització Todt», s'integrar en la Resistència francesa.
Instal·lat a París (Illa de França), en 1944 formà part del Comitè Regional de
la CNT del Nord de França.
L'agost
de 1944 participà en els combats d'alliberament de París.
En
1945, arran de l'escissió del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), va ser un
dels creadors de la Federació Local parisenca de la CNT col·laboracionista amb
la República espanyola a l’Exili. En
1947 es traslladà a Mèxic. El març de 1955 fou un dels iniciadors del Boletín
por la Unidad de CNT de España, editat a Mèxic, i on defensà sempre la
necessitat de la unitat confederal. Malalt
del cor a causa de l'altitud de la capital mexicana, amb la mort del dictador
Francisco Franco retornà a Catalunya i s'afilià al Sindicat de Professions
Liberals de la CNT-AIT de Barcelona.
Trobem
articles seus en España Libre i Solidaridad Obrera.
És
autor de La revolución española nace del espíritu del pueblo (1945), La España
de mañana. Testamento espiritual de Ángel Ganivet sobre la organización de la
sociedad española (1967) i El Consejo revolucionario de Aragón (1977), i deixà
nombroses obres inèdites (El colectivismo es la última barrera; La complejidad
humana; La cooperativa emanada del sindicato; ¿Es necesario revisar las
tácticas?; Francisco Ponzán, el idealista; Pasado, presente y futuro del
anarcosindicalismo; Proudhon, Bakunin y el anarquismo moderno; La revolución es
un deber cívico; Trazos libertarios; La violencia; etc.
Juan
Zafón Bayo va morir el 27 de maig de 1977 a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada