Independència en la lluita de classes
La Gatinada Negra [23/11/2013]
Al contrari de l’Assemblea Nacional Catalana pensem que la plena independència catalana passa justament per l’exclusió de la nació sobirana de la Unió Europea al mateix temps que cal que sigui el moviment obrer militant que encapçali el procés català, doncs aquest moment, sectors professionals, professors(es) universitaris(es) i menestrals són qui majoritàriament manifesten fervor independència.
Si el proletariat i les capes populars no assalariades dónen un gir socialista revolucionari al procés d’autodeterminació catalana enfront els sectors ‘blancs’ i la ‘mà blanca’ que dirigent l’ANC, aquells elements que simplement volen trencar els lligams amb l’Estat espanyol però al mateix temps desitgen que les empreses multinacionals mantinguin la seva hegemonia al Principat, aquells que realment volen “canviar-ho tot per aconseguir que tot segueixi igual”, simplement canviant l’estanquera per la quatrebarrada, aleshores es podrà fugir de la construcció imperialista europea de banques i mercaders, on prima els interessos financers i mercantils per sobre dels drets de les persones humils, que constitueixen l’aclapadora majoria dels 500 milions de ciutadans comunitaris europeus.
La independència total passa per l’expulsió del poder de les empreses multinacionals i en el canvi pel triomf del poder obrer obligant a la burgesia nacional catalana a quedar sense cap privilegi de classe dominant i amb els seus bens també col·lectivitzats.
D’aquesta manera s’obrirà la porta a la construcció d’una societat socialista autogestionada i autogestionària vers el comunisme llibertari, una societat fonamentada en altres paràmetres econòmics i en un procés revolucionari no solament al Principat, els Països Catalans i Europa, també arreu de la conca mediterrània a nivell intercontinental.
Això comportaria que torni al punt de partida proletària del procés constructiu que es va iniciar el 19 de juliol als Països Catalans i Aragó, que va perdurar, encara que en recessió política, fins el triomf de la contrarevolució capitalista el maig de 1937. Volem expressar que considerem necessari i possible prenyar el procés independentista català de transformacions socials de caire revolucionari, cosa que obliga a fer tots els esforços que calguin per organitzar una vaga general política sobiranista els propers mesos, millor, si fos possible, a partir de la segona quinzena d’abril, potser en l’efemèride de la república catalana del 14 d’abril, i així intentar aconseguir, des del carrer, que les masses, ocupant cada ajuntament del Principat, proclamin una declaració unilateral d’independència des de la base en lluita, sense esperar un imprecís referèndum legalitzat per l’Estat espanyol, el qual s’haurà d’organitzar des de la pròpia república socialista autogestionada i autogestionària mediterranista catalana una vegada aquesta estigui consolidada, a partir d’un comitè central revolucionari, en el poder absolut dels consells obrers, estudiantils i milicians de defensa de la revolució social, amb el control polític del territori separat de l’Estat capitalista espanyol .
Aquesta necessària i urgent declaració unilateral d’independència s’hauria de fer just abans de la celebració de les properes eleccions europees, les quals no es farien al Principat. Per això, la declaració des de la base en lluita s’hauria de fer, al nostre entendre, a primers del mes de maig, durant la vaga general sobiranista, si fos possible el 8 de maig, l’efemèride del bicentenari del naixement d’un socialista revolucionari internacionalista rus que ja va defensar abans i durant la Primera República la independència nacional catalana, M. A. Bakunin.
Així, que fora eleccions europees al Principat i declaració unilateral d’independència des de la base en lluita durant una vaga general revolucionària política. És obvi que la Unió Europea produeix una creixent frustració en les masses europees, especialment les dels estats perifèrics, víctimes propiciatòries de la implacable dictadura de la troica. Cal senyalar que els estudis demoscòpics europeus anticipen una baixíssima participació i un increment dels partits populistes i d’extrema dreta.
El que realment passa, tal com planteja les coses la interclassista ANC, és que el procés secessionista català no preveu aquesta implícita dimensió socialista revolucionària, que sens dupte concitaria àmplies adhesions a la desencantada i deprimida població europea, àvida de nous horitzons polítics i socials. Referent al procés nacional catal` són notoris elements neoliberals, com ara Xavier Sala i Martín, propagandistes del sionisme, com ara Pilar Rahola o J.B. Culla, empresaris tipus Ramon Carner, i una plèiade de periodistes i intel·lectuals subvencionats en vena pel conseller de Presidència de la Generalitat, Quico Homs.
La classe treballadora que viu a les barriades de Barcelona i que pateix en carn pròpia els embats més cruels de segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial sembla que no està, ara mateix, per participar en la necessària vaga general revolucionària per a la independència a causa que considera que les seves prioritats immediates són altres, de subsistència o pagar hipoteques a la banca. En canvi, aquesta gent anònima i humil consisteix el gruix de la massa explotada i oprimida que millor podria assumir el procés revolucionari de la independència contra l’Estat capitalista espanyol i l’Europa del Capital i l’imperialisme, una massa que abraçaria la proclamació d’una república socialista autogestionada i autogestionària catalana. Però, resulta que ara per ara la gent que abraça amb més vehemència els postulats secessionistes són funcionaris, professionals i menestrals, amb elements que volen un estat capitalista català dins la Unió Europea i sotmès a la troica per pagar almenys des del Principat un 20 % del deute espanyol a canvi del reconeixement de l’Estat català.
Artur Mas i Oriol Junqueras encarnen un independentisme d’imatge mediàtica, intrisicament feble, predisposat a negociar a la baixa la seva rendició davant els poders fàctics de l’Estat capitalista espanyol i de la Unió Europea.
Per la vaga general sobiranista i la declaració unilateral d’independència per la base en lluita!
Per una república socialista autogestionada i autogestionària!
Visca la lluita de classes!
Visca el comunisme llibertari!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada