El
21 de juliol de 1936 assistí al Ple Regional de la CNT-AIT, del qual han
desaparegut les actes, on els delegats del Baix Llobregat, entre els quals es
trobava, sol·licitaren la presa autogestionada del poder per part de la CNT.
El
febrer de 1939, amb la Retirada, passà a la frontera del Pirineu i fou internat
al camp de concentració d'Argelers de la Marenda.
Juan Peñalver Fernández:
Juan Peñalver Fernández:
El 29 d'abril de 1983 mor a Grenoble (Delfinat, Occitània)
l'anarcosindicalista Juan Peñalver Fernández. Havia nascut en 1905 a Corvera
Alta (Corvera, Múrcia). Emigrà a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), on
va fer de pagès i s'introduí en la literatura anarquista.
En
1931 retornà a Corvera, però fugí aviat a causa de la constant vigilància de la
Guàrdia Civil.
Durant
els anys de la República participà activament en els cercles llibertaris i de
la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del Baix Llobregat. El març de
1933 fou delegat del sindicat de Sant Feliu de Llobregat al Ple Regional de
Catalunya de la CNT-AIT. El febrer de 1936 va ser membre del Comitè de Defensa
de Barcelona i fou delegat per la Federació Local de la CNT-AIT de Sant Feliu de
Llobregat al Congrés de Saragossa de maig d'aquell any. El juliol de 1936
participà en les lluites de carrer contra els sollevats i destacà en la defensa
de les col·lectivitats de Sant Feliu de Llobregat.
El
21 de juliol de 1936 assistí al Ple Regional de la CNT-AIT, del qual han
desaparegut les actes, on els delegats del Baix Llobregat, entre els quals es
trobava, sol·licitaren la presa autogestionada del poder per part de la CNT.
Després
marxà al front d'Aragó enrolat en la Columna Ortiz. Encapçalà la Centúria
Peñalver de Letux, a la comarca de Belchite, on formà part del Comitè
Antifeixista que engegà el procés col·lectivista.
Amb
la militarització de les milícies, tornà a Sant Feliu de Llobregat. A causa
d'un accident laboral hagué de romandre mesos enllitat ferit en una cama.
Després va fer feina en una escola barcelonina.
Durant
la tardor de 1937 entrà en el Servei d'Investigació Militar (SIM). En 1938
s'encarregà de les col·lectivitats agrícoles del Baix Llobregat i representà
aquesta comarca catalana en el Congrés Econòmic de València.
El
febrer de 1939, amb la Retirada, passà a la frontera del Pirineu i fou internat
al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló). Després fou
destinat a les tasques de construcció d'un arsenal a Angolema (Charente, Poitou
Charentes) enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).
El
maig de 1940, amb l'ocupació militar alemanya, marxà cap a Tolosa de Llenguadoc
(Occitània) i es reuní amb la sa companya a Montpeller (Llenguadoc, Occitània).
Després
de residir un temps a Marsella, a finals de 1940 establí a Grenoble. En 1941
fou nomenat secretari de la V Regió de la CNT.
Després
de l'Alliberament fou nomenat secretari de la Junta Española de Liberación
(JEL, Junta Espanyola d'Alliberament). Fou membre de Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA). En 1947 fou delegat de Grenoble al Segon Congrés de la CNT-AIT
i del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) a l’Exili celebrat a Tolosa de
Llenguadoc. En 1958 i 1962 va fer conferències a Grenoble. Durant els anys
setanta fou el responsable de l'Associació Francoespanyola de Grenoble i sempre
milità en la Federació Local de la CNT-AIT a l’Exili d'aquesta localitat. Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste
i Solidaridad Obrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada