Nascut el 27 d'octubre de 1889, Néstor Makhno va ser el cinquè fill d'una família de camperols pobres originaris de Guliai-poliè, i va realitzar totes les tasques pròpies de la seva condició, interrompent la seva educació escolar - impartida només a l'hivern - als dotze anys. Amb la revolució de 1905 va adherir a les idees llibertàries i va participar en diferents accions en contra de la reforma de Stolipin, com ara incendis de propietats senyorials i de camperols rics. Per la mort d'un comissari de policia va ser arrestat el 1908 i condemnat a la pena capital, pena que li va ser canviada per treballs forçats a perpetuïtat a causa de la seva edat. A la presó, com ha estat el cas de molts revolucionaris al llarg de la història, Makhno no només va completar la seva formació llibertària, gràcies a un vell anarquista, Piotr Archinov (autor, posteriorment, d'un llibre imprescindible: El moviment makhnovista), sinó que també va aprendre gramàtica russa, història i economia política. Aviat es va destacar per la seva irreductible i recalcitrant rebel · lia, que s'expressava a través d'incendiaris i gairebé quotidians pamflets, el que a més el va conduir a passar la major part de la seva estada a la presó central de Moscou encadenat o incomunicat. Tot just alliberat com a conseqüència de la revolució de febrer de 1917, Makhno va tornar al seu Ukrania natal per organitzar la Unió de Pagesos de Guliai-poliè, segons els preceptes del comunisme llibertari. ncorporados al Soviet de camperols i obrers del poble, Makhno és elegit president d'aquest, ia finals d'agost de 1917, aquest soviet procedeix al "desarmament de tota la burgesia ia l'abolició dels seus drets sobre els béns del poble", exemple seguit ràpidament pels diversos soviets ucraïnesos. Després de la revolució d'octubre, la consigna bolxevic: La terra per als camperols, les fàbriques pels obrers, va produir grans il · lusions en els mitjans anarquistes, però aquestes il · lusions es venen ràpidament per terra al sorgir el veritable caràcter del partit bolxevic i de la seva revolució "de dalt a baix" - o mitjançant la Dictadura del Proletariat. Aquesta impostura és denunciada també per Makhno, que es transforma per això en "l'enemic que cal eliminar" i és presentat pels bolxevics com un simple i vulgar bandit, fanàtic i cruel. El que no els impedeix aliar-se en dues oportunitats al moviment makhnovista per lluitar contra Denikine i Wrangel, i un cop establerta la victòria sobre els exèrcits Blancs, eliminar-lo, perseguint fins i tot més enllà de la seva mort a l'exili a París (per la tuberculosi adquirida en les presons tsaristes), el 27 de juliol de 1934, en tractar de minimitzar la seva importància històrica dins del moviment social i revolucionari. Hélène Chatelain, la directora del documental "Néstor Makhno, un pagès d'Ucraïna", narra els avatars del moviment llibertari makhnovista i recull els testimonis d'historiadors i de familiars dels protagonistes que després d'haver estat silenciats durant els anys del terror comunista recobren la paraula i recorden el que el poder va voler silenciar.
Visiteu l'extens Arxiu Néstor Makhno
http://www.nestormakhno.info/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada