Declaració del Moviment 19 de Juliol d’alliberament en el poder absolut dels consells [16 de novembre de 2013]
ERC, finalment, es desmarca de l’estratègia escleròtica del govern autonòmic de CiU i davant el creixent prestigi de CUP-EA demana, de manera subtil, auxili polític a l’anarcosindicalisme militant català, mentre UGT, on milita sindicalment bona part d’ERC, es manifesta al costat de Duran Lleida, el PSC, PP, Ciutadans i la gran patronal contra l’estratègia d’una vaga general política al Principat per aconseguir la claudicació del Govern espanyol i poder celebrar un referèndum legalitzat d’autodeterminació durant els propers mesos. Al mateix temps es despenja la mateixa Assemblea Nacional Catalana.
Cal recordar que una vaga general política no entra en la legalitat monàrquica espanyola, doncs aquesta convocatòria correspon al fonament insurgent del sindicalisme revolucionari de classe: la vaga general revolucionària del proletariat, seguida per les capes populars no assalariades, la vaga revolucionària que els anys 1909 (juliol i agost), 1917 (juliol i agost), 1919 (a partir de la vaga exemplar de la Canadenca), 1936 (revolució proletària col·lectivista de juliol), 1937 (jornades de maig de 1937 enfront Azaña i Stalin), entre altres efemèrides, s’han desenvolupat a Catalunya.
Aconseguir l’autodeterminació que comporti el triomf del procés per la independència en ruptura catalana enfront el Regne d’Espanya per mitjà de la vaga general revolucionària total, no solament d’una setmana (Oriol Junqueras), almenys 10 dies que facin trontollar no solament les estructures de l’Estat capitalisme espanyol, també de la pròpia Unió Europea, amb el suport de menestrals, pagesos i botiguers al costat incondicional de la classe obrera, la qual hauria d’exercir la direcció política i social del procés d’alliberament nacional i social conjunt, de fet, seria el triomf, novament, de les tesis socialistes revolucionàries del moviment llibertari català, que ERC ara es rendeixi al peus del sindicalisme revolucionari català, després de la crítica social revolucionària a la seva relliscada política al participar en el darrer homenatge de la dreta extrema catalana a Miquel Badia, davant l’oposició d’Unió Democràtica a la seva participació en el govern d’Artur Mas, el propi desgast de la gestió governamental de Convergència (de les retallades a les insubmissions mafioses del cos dels Mossos d’Esquadra), i el dubtes existencials de la patronal, amb un suport a la Generalitat pràcticament reduït al sionisme israelià i el aparell d’estat nuclearitzat, un estat confessional que vol colonitzar el Principat, tot plegat una suma de contradiccions que repeteix les tàctiques de Lluís Companys davant la situació creada a partir del triomf proletari del 19 de juliol de 1936. Així, davant aquesta nova conjuntura no cal caure aquesta vegada en el errors de la CNT, la FAI i el POUM de 1936, al contrari, ara cal impulsar el poder revolucionari absolut dels futurs consells obrers, assalariats i aturats; d’estudiants en lluita i d’aquelles milícies proletàries que s’autoorganitzin en el decurs de la vaga general al Principat per gestionar la salut pública.
Tot plegat seria el triomf del bakuninisme en acció que es manifesta al Principat des de 1869 i deixaria, realment, fora de joc el Parlament de Catalunya i la Generalitat mentre es dibuixi el poder obrer autogestionat en la lluita de classes dins l’alliberament nacional dels Països Catalans i el seu entorn de la conca mediterrània, dins la revolució socialista mundial.
Considerem que des d’ara mateix cal bastir els necessaris comitès d’acció des de la base per així preparar per a la propera primavera la vaga general revolucionària al Principat, durant deu, vint, trenta o seixanta dies, fins que sigui derrotat l’Estat capitalista espanyol i la pròpia Comissió Europea.
De l’alliberament revolucionari català a la revolució socialista a la Mediterrània!!!
Visca la lluita de classes i la revolució social!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada