És el quart aniversari de la mort i segrest dels
Drets Laborals i Socials que el govern i la Troika ens van imposar per
mitjà de les seves lleis lliberticides: La Reforma Laboral, la Llei
Mordassa i el Codi Penal.
Tremendes agressions laborals que han suposat la
devaluació de totes les rendes salarials, robant a les classes
assalariades més de 8 punts de tota la riquesa produïda, per
lliurar-la-hi directament a l'oligarquia i a les empreses, augmentant
així, fins a límits insuportables, l'explotació de la majoria social.
Són drets que han expropiat a les persones
treballadores, imposant la “flexibilitat” en les empreses, on les
condicions de treball (jornades, funcions, salaris, vacances, mobilitat i
disponibilitat), són administrades i decidides unilateralment pel
capital, provocant que els costos laborals disminueixin
significativament, especialment l'acomiadament, el qual s'aplica
arbitràriament per part dels empresaris, beneficiant-se amb una indecent
rebaixa de les indemnitzacions.
Han suprimit la llibertat sindical i inutilitzat
la de Negociació Col·lectiva, lliurant als empresaris la facultat de
negar la defensa col·lectiva de la classe treballadora i la capacitat de
reprimir, de manera totalitària, la dissidència i la Vaga.
Han condemnat a tota una generació (o a més d'una)
de joves a l'atur, prop del 50%, alhora que se'ns obliga a treballar
fins als 67 anys, per poder tenir una pensió contributiva, la qual també
està en dubte. Sobre les persones pensionistes actuals (9,2 milions),
s'han aplicat autèntiques polítiques d'expropiació, ben congelant-les o
ben incrementant-les en un miserable 0,25%. Per les pensionistes
futures, una retallada d'entre un 5% i un 15%, gràcies a les diferents
lleis elaborades pels governs i amb la col·laboració dels sindicats
pactistes.
Han posat en risc tot el Sistema
Públic de Pensions, per mitjà d'abaratir els salaris (11,3 milions de
persones assalariades no arriben als 700 euros mensuals), alhora que
s'exonera de pagament a les empreses de les seves cotitzacions socials
fins als 500 euros, i se'ls fixa tarifes planes de 100 euros. També
se'ls eximeix de pagar cotitzacions fins al 70% en gran part dels
contractes “escombraries”.
Uns governs i uns altres, amb el suport dels seus
partits, han ancorat a la “Constitució del Règim”, la regla sagrada del
dèficit, on els estats i els seus governs assumeixen els deutes de
financers, banquers i grans empresaris amb els diners públics, garantint
sempre i en qualsevol circumstància el pagament d'aquests deutes, per
sobre dels drets socials de tots i totes, tals com l'Educació, la
Sanitat, les Cures, les Pensions, etc…
La llibertat d'Expressió, de Manifestació, de Vaga
i de Dissidència, han estat liquidades amb el cop d'estat que suposen
les lleis imposades com la Reforma del Codi Penal, la Llei Mordassa i la
Llei Antiyihadista.
Milers de persones són desnonades i expulsades
dels seus habitatges. I milers són també els sindicalistes, activistes
de diferents moviments socials, les diverses marees en defensa del
públic, persones d'abaix, honestes, lluitadores, que es troben
encausades, condemnades o empresonades pel fet de defensar les
condicions laborals, les ocupacions, els habitatges, la llibertat
d'expressió…, els drets socials miserablement arrabassats.
No obstant això, els poderosos (empresaris,
financers, banquers) i els qui actuen com a sicaris al seu servei, els
polítics, que porten anys i anys instal·lats en un sistema corrupte i
criminal, són impunes i es riuen de nosaltres, negant qualsevol tipus de
responsabilitat.
CGT, en aquest 1 de Maig, fa una crida a totes les
persones que estan sofrint aquesta situació d'emergència social,
d'exclusió i precarietat, de repressió policial, jurídica, laboral i
econòmica, a prendre els carrers, conjuntament amb la seva classe, per
reconquistar els drets i llibertats que corresponen a la col·lectivitat.
Visca l'1 de Maig! Visca la Classe Treballadora! Visca les persones que lluiten!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada