dijous, 22 d’agost del 2013

Les ‘Obras Completas’ del militant marxista revolucionari Grandizo Munis en el web ‘La Bataille Socialiste’

La contra-revolució no va ser solament obra del feixisme sinó també de l'anomenada  "república democràtica i popular" que va impedir portar a terme la revolució social (Grandizo Munis). 
Les "Obras Completas" de  Munis ja es poden llegir a Internet, en pdf.


 








TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/08/2013 
Redacció Girona (Gironès).- 


Els amics de la revista BALANCE ens comuniquen que podem consultar les ‘Obras Completas’ del militant marxista revolucionari Grandizo Munis en el web ‘La Bataille Socialiste’.

Així, en el web ‘LA BATAILLE SOCIALISTE’ podem gaudir de la lectura o baixar-nos gratuïtament les ‘Obras Completas’ de  Munis


[http://bataillesocialiste.wordpress.com/2013/08/20/obras-completas-de-g-/]  


 

Manuel Fernández Grandizo, dit Munis 

 Manuel Fernández Grandizo (Torreón, Mèxic, 1912 - París, 4 de febrer de 1989), dit Grandizo Munis, va estar al costat d’Andeu Nin i altres camarades militant a la Izquierda Comunista de Espanya (ICE) i  després de la seva oposició a la fusió, el setembre de 1935, amb el BOC de Joaquim Maurin per formar-se el POUM, va restar al costat de Lleó Trotski, va cofundar la Secció Bolxevic Leninista i també fou cofundador de la Quarta Internacional, amb la qual va trencar junt amb la vídua de Trotski després de l’assassinat a Mèxic d’aquest militant rus.

Munis, nat a la localitat mexicana de Torreón, es va traslladar quan tenia tres anys a la Península, amb els seus pares, i va créixer en el poble jornaler d’Extremadura, Llerena (Badajoz). Es va afilar a la secció espanyola de l’Oposició d’Esquerra de Lleó Trotski quan va  assistir a la Conferència bolxevic leninista de Lieja (Bèlgica) el febrer de 1930. Va participar en l’especial desenvolupament que va viure Izquierda Comunista d’Espanya (ICE) a Extremadura, traslladant-s’hi posteriorment a Madrid, on va participar a la Revolució d’Octubre de 1934.

Defensà un entrisme de la ICE al PSOE i les Joventuts Socialistes en el decurs del gir a l’esquerra que s’estava vivint en el debat final que es va viure en dins Izquierda Comunista aquest mateix any, sent favorable a aquestes tesis impulsades pel propi Trotski, que trencà amb les posicions de Nin d’acostament a Maurin. Munis tornà a Mèxic durant poc temps per  conviure amb la seva família, tornat aviat a la Península, just abans del 18 de juliol de 1936.

Va dirigir la reconstrucció trotskista a l’Estat espanyol tot formant part de la Secció Bolchevic Leninista d’Espanya, que publicava ‘La Voz Leninista’, formada por la minoria trotskista procedent de l’antiga ICE i milicians voluntaris internacionals, tot sol·licitant l’ingrés en el POUM como fracció, una proposta que fou rebutjada pel partit d’Andreu Nin, afiliant-s’hi la majoria dels seus  militants de forma individual. Però, el 5 d’abril de 1937, just abans de les jornades de maig de 1937, la majoria de bolxevics leninistes van ser expulsats del POUM per fraccionistes.



Les jornades de maig de 1937 


 Durant las jornades de maig de 1937 la Secció Bolxevic Leninista va fer costat a l’Agrupació anarquista Amigos de Durruti, a diferència de les direccions del POUM, la CNT i la FAI, i també va col·laborar amb l’ala esquerra del mateix POUM en les crides a prosseguir els combats proletaris enfront la contrarevolució stalinista i burgesa republicana a fi de substituir la Generalitat i la mateixa República per juntes revolucionàries revocables i elegides directament pels obrers, camperols i soldats.


 

La repressió post maig del 37 

 Amb l’onada repressiva de l’Estat capitalista republicà contra tot els sectors obrers revolucionaris Munis va passar a la clandestinitat, però, malauradament, va ser detingut a Barcelona el 12 de febrer de 1938 per la policia de Julián Grimau. Va ser torturat durament per la policia republicana i també el NKVD. Acusat sense proves de nombrosos crims, també de la mort d’un infiltrat stalinista que havia liquidat un escamot armat del POUM clandestí, el seu judici s’havia fixat a Barcelona per al dia 29 de gener de 1939, però tres dies abans les tropes franquistes van ocupar la ciutat. Davant l’ofensiva militar franquista sobre Barcelona molts presos anarquistes, del POUJM i bolxevics leninistes, com ara el propi Munis, van aconseguir evadir-se i poder guillar a l’exili transpirinenc.

Poc després del seu pas per l’Estat francès es va exiliar a Mèxic, on va contactar amb els trotskistes de la secció espanyola, aleshores anomenats bolxevics leninistes, i va col·laborar amb Natalia Sedova, esposa de Trotski.

Durant el decurs de la Segona Guerra Mundial, i en el dins els propis debats de la Quarta Internacional, creada l’any 1938, després de l’ assassinat de Trotski l’any 1940, al costat de diversos militants, com ara Jaime Fernández, Benjamín Péret, i la revolucionària russa Natalia Sedova, es va manifestar partidari de NO DEFENSAR la URSS com a “estat socialista”, ja que  considerava que es tractava d’una potència imperialista més i un règim de capitalisme d’Estat. Per això, Munis i aquesta fracció van formar Fomento Obrero Revolucionario (FOR), que publicava ‘Alarma’ i es va redactar un nou manifest comunista, que rebutjava sindicats i partits. A nivell català, aquestes publicacions es podien adquirir a la llibreria Hachette, a Perpinyà. Cosa que va permetre la relació d’alguns militants llibertaris amb el FOR i concretament a París hi havia una tertúlia entre alguns joves anarquistes de l’Interior i el militant del FOR Jaime Fernández durant el tardofranquisme.

Munis havia tornat a l’Estat espanyol l’any 1951 i el FOR va participar en les vagues de Barcelona i el boicot general als tramvies de la ciutat, però finalment va ser detingut per la policia de la dictadura franquista.

Munis va escriure un anàlisi on descriu a l’existència de l’antiga URSS com una societat de capitalisme d’Estat: ‘Partido-Estado, Estalinismo, Revolución’. També les seves diferències amb el moviment trotskista: ’Los revolucionarios ante Rusia y el estalinismo mundial’, i una monumental obra sobre la revolució de juliol de 1936 i les jornades de maig del 37: ‘Jalones de Derrota: Promesa de Victoria’ (1948), obra fonamental a nivell documental per a tothom que vulgui treballar per una revolució proletària sense caure en els errors del 36-37 al nostre entendre.


Aquesta redacció vol manifestar el seu record emotiu al company Jaime Fernández, del qual alguns dels seus membres varem rebre lliçons revolucionàries valuoses en les tertúlies a casa seva a París.Mira també:

http://bataillesocialiste.wordpress.com/paginas-espanolas/biografia-de-manuel-fernandez-grandizo-y-martinez-%E2%80%9Cg-munis%E2%80%9D-1912-1989/

 http://bataillesocialiste.wordpress.com/munis-1912-1989/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada