Núria Cadenes i el 'Ciutadà Kane' de Mallorca

Publica la novel·la 'El banquer', on fa literatura de la història del magnat Joan March 

[font: Vilaweb 22/03/2013]  

Montserrat Serra 

Se'n parlarà, de 'El banquer' (Edicions de 1984), la novel·la que acaba de publicar la periodista, ara convertida en llibretera, Núria Cadenes (*). I se'n parlarà perquè ha triat una història sucosa, la recreació literària del magnat Joan March, un gran personatge, temut encara avui, el 'Ciutadà Kane' de Mallorca (el defineixen així tan ella com l'editor, Josep Cots). Però també se'n parlarà perquè Cadenes hi desplega una gran qualitat de recursos literaris: és literatura densa, que es mastega, però que no embafa. Amb molta influència de Mercè Rodoreda i que, com diu l'autora, també vol ser un homenatge a 'Vida privada' de Josep Maria de Sagarra. 

No ho posa ni a la coberta ni a la contracoberta que 'El banquer' és la història de Joan March, però de banquers de Mallorca amb aquesta grandesa (plena de vilesa i d'alguns detalls de categoria) només n'hi ha un. El fet de no referenciar aquest nom prové de la voluntat de l'editor i de l'autora, de primar la voluntat literària. Així ho explica Josep Cots: 'És la recreació literària d'un banquer de Mallorca, una visió íntima que escruta com es va anar formant i com va anar conformant la seva personalitat; què entenia per lleialtat, quina va ser la seva relació amb les dones… És una novel·la estrictament literària, que no es recolza en els tòpics. Ens presenta un gran personatge, el 'Ciutadà Kane' de Mallorca, que també va tenir el seu 'rosebud' (l'enigma de la darrera paraula que va dir abans de morir el magnat de la comunicació Williams Randolph Hearst).' Núria Cadenes sintetitza la idea: 'Hi ha molt de March, però és un retrat literari.'  

Cal destacar el fet que hi ha parts del text col·locades en cursiva, que tenen la pretensió de marcar aquelles parts del relat que són extretes de documents reals (cartes d'amor d'ell quan era petit, les cartes d'amor de la seva dona al seu amant, la sentència de quan va fugir a Gibraltar, anuncis de l'època…). 

Continua Cots: 'Núria Cadenes ha estructurat la novel·la a partir de capítols breus, gairebé independents, que presenten la indagació d'un fet unes vegades, un tret del seu caràcter unes altres… I també vull destacar el tractament de la llengua, que bascula entre el català estàndard i la variant mallorquina amb una gran naturalitat.' 

L'origen d'una seducció 

L'origen de la seducció del personatge, l'explica l'autora: 'És un personatge espectacular en March, tot i que es troba a les antípodes del que jo penso i sento. Però m'ha seduït i he arribat a la conclusió que no era tan negre ni malvat com se'l presenta. A casa em deien que tenia la Síndrome d'Estocolm. No, el que passa és que quan entres a fons en la vida d'una persona t'adones que és complexa i no encaixa en l'esquema de bons i dolents. Ell també va patir a la seva manera. Era un home de constants ambivalències.' 

'He trigat molts anys a escriure 'El banquer'. El punt de partida va ser un reportatge periodístic que vaig escriure pel setmanari El Temps sobre la secretària (i amant) de Joan March, que era valenciana. Aquella investigació periodística em va sembrar la llavor de la curiositat i de la burxamenta.' 

Un periodista li diu que es veu que en 'El banquer' hi fa un homenatge a 'Vida privada' i li pregunta si li sembla que les dues èpoques, la de primers de segle XX i la nostra, s'assemblen. Ella respon: 'Avui vivim una repetició en certs aspectes d'aquell començament de segle, però ens falten els grans personatges. Miquel Lluch/Joan March és un gran personatge.' 

'L'ambició de Joan March li venia, possiblement, del canvi de classe dominant a Mallorca. En aquell moment, el poder va passar de mans de l'aristocràcia als nous rics. La seva família era tratant de porcs. Perquè March va ser un home amb una ambició desmesurada. Però no era ambició per tenir diners sinó per fer-los. I descriure la seva ànsia de poder per sobre de tot, llevat d'ell mateix, fou un bon motor. De March és la frase que el ben defineix i fa por: «Tothom té un preu i qui no el té és que no el val». És forta, és dura.' Joan March ha marcat l'imaginari col·lectiu de Mallorca, i fins avui.

Voluntat d'estil 

'D'entrada, quan em vaig posar a escriure, ja em van sortir aquestes escenes curtes (algunes semblen contes) que van anar marcant el llibre. Però el treball veritable ha estat de reescriptura. No us sabria dir quantes vegades he reescrit els capítols, ha estat un procés de destil·lació que possiblement no s'hagués acabat si l'editor no m'hagués dit prou. Ja ho diuen que tu no l'acabes una novel·la sinó que l'abandones.' 

La novel·la beu d'un referent literari clar i reconeixible, el de Mercè Rodoreda. Nuria Cadenes es va impregnar de Rodoreda a consciència: 'Vaig acabar el llibre l'estiu passat a Espolla, un poble de l'Alt Empordà, en una casa amb una vista magnífica cap al Canigó, que ens van deixar uns amics. Era meravellós. I no vaig deixar d'anar a Romanyà, on la Rodoreda va passar els últims anys de la seva vida, per entrar en el seu món. La casa fa pena de veure, està molt abandonada, però vam poder parlar amb un veí del poble que, primer ens va dir que no era gens simpàtica, però també ens va confirmar que feia llargues passejades i que sovint se n'anava a veure la posta de sol.' 

(*) Núria Cadenes ha agafat les regnes de la històrica llibreria 3 i 4 de València, avui instal·lada dins l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.