Pintades nocturnes a Barcelona contra l’homenatge de Convergència i ERC al reventa-vagues Miquel Badia

Quim Torra, Quim Forn i Gerard Gómez del Moral, en l'homenatge als germans Badia

Reivindicació a Indymedia per part del Grup Justo Bueno 

Campanya de rebuig a la participació del líder d’ERC a l’homenatge de Miquel Badia

Junqueras, homenatjant al "Capità Collons"

En cas de la participació d’Oriol Junqueras en l’acte de Miquel Badia es demana el boicot electoral a la candidatura d’ERC-NECAT a les europees de maig. 
S’espera que Ernest Maragall aturi les relliscades de Junqueras.

Estratègia de la tensió i manipulació històrica en l'afer Badia

Escrit del company J. Blanc, del maig de 2008, sobre la maquinació blanca de l’afer Miquel Badia de 1936

Homenatgen els germans Badia, "assassinats fa 77 anys per la FAI"

  El company Justo Bueno va ser detingut a Barcelona, empresonat a la Model i afusellat pel franquisme després d’un consell de guerra.
Però, ja es veu el que  diuen aquesta gent, els blancs de la contrarevolució a Catalunya. 

Radiografia d’un homenatge dretà als germans Badia manipulat pel CNI

Anàlisi del 28 d’abril d’Oriol Junqueras

Resposta anarquista a l''homenatge als germans Badia i a les provocacons d'elements blancs

Apareixen pintades després de l'acte d'homenatge

Nova acció feixista d'Estat Català contra el monòlit d'homenatge a la memòria de l'anarquista Justo Bueno

Comunicat d'Estat Català 

Justo Bueno Pérez

Justo Bueno Pérez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Justo Bueno Pérez: El 10 de febrer de 1944 és afusellat a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Justo Bueno Pérez. Havia nascut en 1907 a Munébrega (Comunidad de Calataiud) 

El 8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT-AIT, del Preventori de Manresa i després de passar la frontera del Pirineu Oriental s'establí a Marselha i a París 

El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats franceses i lliurat a la policia franquista el 12 de març de 1940 a l'estació ferroviària de Portbou  juntament amb José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres, va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid. El 30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, es posà a treballar a la Maquinista Terrestre i Marítima, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela Boveda 

Va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera 

Justo Bueno Pérez: El 10 de febrer de 1944 és afusellat a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Justo Bueno Pérez. Havia nascut en 1907 a Munébrega (Comunidad de Calataiud, Zaragoza, Aragó). El seu pare es deia Justo Bueno i la seva mare, Vicenta Pérez.  

Quan era infant, emigrà amb la seva família a Barcelona.  

Aprengué l'ofici de torner i, cap el 1933, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

El març de 1933 va ser detingut a Barcelona acusat de pertànyer a un grup d'espoliadors econòmics de «caràcter social».  

Juntament amb José Martínez Ripoll i altres militants, formà part dels Grups de Defensa Confederal, especialment actius durant la vaga de tramvies a Barcelona --se li va atribuir l'incendi de tramvies i el seu llançament per carrers en pendent, així com de l'assalt i sabotatge de les cotxeres--.  

Segons confessió realitzada per Justo Bueno en el sumari incoat per la judicatura militar franquista, el 28 d'abril de 1936 hauria intervengut amb l'argentí Lucio Ruano (pseudònim de Rodolfo Prina), José Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín, també argentí, en el grup d'acció que va donar mort als germans Miquel i Josep Badia Capell,  militants d'EstatCatalà i membres dels escamots trenca vagues i enemics acèrrims del moviment llibertari. Detingut amb altres companys, va ser alliberat el 25 de juny de 1936 a causa de les fortíssimes pressions que el jutge que portava la causa patí des de la Generalitat de Catalunya, interessada a fer caure les responsabilitats en grups falangistes. 

Quan van morir els germans Badia el periodista J. M. Planes atribueix el fet a un grup obrer anarquista d'acció, concretament a un militant de la CNT-AiT, en Justo Bueno Pérez. Un altre periodista, Avel·lí Artís Gener, fa el mateix. Però, la realitat és molt diferent. Diverses fonts historiogràfiques i testimonis de l'època apunten que J. M. Planes i Artís Gener van manipular els fets per generar una estratègia de la tensió encaminada a fer fracassar la unificació de la CNT en el Congrés de Zaragoza del Primer de Maig de 1936, creant tensions entre els Sindicats d'Oposició i la CNT-AIT amb una falsa acusació a un grup anarquista o a la FAI, quan afers personals del president Lluís Companys i en Miquel Badia, ambdós enamorats de la qualificada de guapa Ballester, molt activa políticament i llesta, dependent de comerç i militant d'Estat Català, que havia fet costat al president Companys al seu despatx de la Generalitat en el moment de la derrota del 6 d'octubre de 1934, va comportar la mort dels germans Badia.  

Per altra banda, Josep Andreu i Abelló explicà F. Caudet que "els germans Badia venien molt sovint com espectadors al Parlament. Un dia Miquel em va informar que havia lliurat un informe contra determinats personatges d'ERC a l'aleshores ex conseller Josep Dencàs", i que clarificava la posició d'aquests personatges en els fets del 6 d'octubre de 1936. "Dencàs no s'atrevia a elevar una interpel·lació amb aquell informe i Badia em va preguntar si jo estava disposat a defensar-lo. Hi vaig acceptar [...] Havíem quedat que Badia em lliuraria l'informe en el Terminus. Però no va venir... aquell dia el mataren." Miquel Badia havia destituït ja varis funcionaris corruptes per tolerància amb el joc, sector en el qual guanyà molts enemics. Quan va ser tirotejat, hi havia qui assegurava que la seva mort havia estat finançada pel propietari de La Criolla i de Cal Sagristà, un cèlebre organitzador de timbes. De Cal Sagristà, situat enfront de La Criolla, en el mateix carrer del Cid, anys abans havia escrit  J. M. Planes que era "famós pels seus invertits i per la literatura realista que s'ha fet al seu entorn. Els dies de gran animació, hi ha un gran xiu xiu d'històries de vici i de cocaïna.".  

Altra versió de l'afer atribuïa a militants de Falange Espanyola. Dies després del fet van ser detinguts a Barcelona disset membres de Falange, alguns d'ells amb armes i diners del partit feixista. Una versió que bona part de la premsa va difondre durant varis dies. L'escriptor Luys Santamarina era un dels feixistes detinguts. Molts anys després, Ricard Pedrals es feia eco en la revista 'Qüestions de vida cristiana' d'una indiscreció d'un mossèn de l'església de la Concepció de Barcelona. Segons aquesta versió, en una reunió de carlistes en el local del diari El Correo Catalán s'acordà "eliminar Badia, que tenia la FAI perfectament controlada, per aconseguir el seu desbordament. Van comprar un assassí perquè els fes la feina [...] Un dels presents deia que hi va aportar, si no recordo malament, 30 monedes de duro".  

El 20 de juliol de 1936, quan l'aixecament militar feixista, Bueno participà en l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i quatre dies després s'enrolà en la «Columna Durruti» amb la qual lluità al front d'Aragó com a membre del seu Comitè d'Investigació. Va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic i després subsecretari del mateix departament del Consell d'Aragó.  

Va ser acusat de dirigir l'afusellament de 29 franquistes a Gelsa (Rivera Baja del Ebro, Zaragoza, Aragó), a la rereguarda immediata al front militar.  

Després retornà a Barcelona i amb altres companys (José Martínez Ripoll, Lluís Latorre Mestres, Vicens Ferrer Cruzada, Antonio Moreno López, Rafael Ginesta Rueda i Rafael Sellés) s'encarregà del garatge de la «Columna Durruti» (Tallers Labora), dedicat a l'arranjament de material mòbil i a la fabricació de material de guerra.  

En 1937 formà part del grup que planificà la mort a Barcelona per «dignitat confederal» de Lucio Ruano i el seu germà, antics destacats milicians de la «Columna Durruti» acusats de tota mena d'excessos (robatoris, assassinats i altres fets) al front, a més de les seves respectives companyes, quan aquests planificaven la seva fugida del país. Aquestes execucions es realitzaren el 15 de juliol de 1937 a Barcelona per un grup format per Lluís Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno López, José Martínez Ripoll, Rafael Ginesta Rueda, Rafael Sellés i Josep Parés.  

El 6 d'octubre de 1937 va ser detingut sota diverses acusacions (possessió de passaport fals, evasió de capitals, venda de valors artístics i altres) i empresonat primer a Barcelona i després a Manresa (Bages). El 8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT-AIT, del Preventori de Manresa i després de passar la frontera del Pirineu Oriental s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) i a París (Illa de França) com a espia de Manuel Escorza del Val, cap del Servei d'Informació i Investigació.  

Se li va encarregar l'assassinat dels anarquistes Antonio Ortiz Ramírez i de Joaquín Ascaso Budría, caiguts en desgràcia i fugits a Occitània des d'Aragó, però el seu intent d'enverinament dels citats fracassà a causa de l'ínfima dosi d'arsènic que usà.  

El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats franceses i lliurat a la policia franquista el 12 de març de 1940 a l'estació ferroviària de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) juntament amb José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres (la Garriga, Alt Empordà), va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). El 30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge.  

Es posà a treballar a la Maquinista Terrestre i Marítima del barri de Sant Andreu de Barcelona, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela Boveda.  

L'1 de desembre de 1942 va ser traslladat al penal de Burgos (Alfoz de Burgos, Castella la Vella), el 14 de juliol de 1943 se li obri el sumari 27059 per «auxilio a la rebelión» i el 22 de juliol va ser traslladat a Barcelona. Jutjat en consell de guerra sumaríssim, el 17 d'agost de 1943 va ser condemnat a mort.  

Justo Bueno Pérez va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera, a Montjuïc.  

El seu nom figura en una de les columnes amb els noms dels «Immolats per les llibertats de Catalunya» que precedeixen l'entrada al Fossar de la Pedrera, nom que ha estat esborrat en diverses accions reivindicades per Estat Català (abril de 2008, desembre de 2008 i maig de 2010 i abril de 2013) i que totes les vegades ha estat restaurat per l'Ajuntament de Barcelona. 

Com cada any, des de la Transició, el 28 d'abril fan un homenatge als germans Badia.

Aquest any, el gir dretà de la direcció d'ERC fa que hi participi la JERC conjuntament a les JNC i el grup ultradretà Unitat Nacional Catalana (UNC/33)..

Diccionari militant: BUENO, Justo (1907-1944)

El 28 d’abril de 1936, segons confessió realitzada per Justo Bueno en el sumari incoat per la judicatura franquista, va intervenir amb l’argentí Lucio Ruano (pseudònim de Rodolfo Prina), José Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín, també argentí, en el grup d´acció que va donar mort als germans Badia.
Avui fa 70 anys que Justo Bueno va ser afusellat al Camp de la Bota.

108) CRÒNICA CENT VUIT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

L’alcalde de Torregrossa. Josep M. Puig, i la seva col·lega de partit i directora general de la Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, fan apologia del pensament i la trajectòria de Miquel Badia. 

On vas ERC amb aquests elements ultrancionalistes identitaris? 

Aquest any, fracàs de l’homenatge blanc a Miquel Badia

Tot plegat, al vespre de diumenge, es van concentrar uns militants d’UNCat

101) CRÒNICA CENT U DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

El Tribunal Constitucional admet la causa contra el Parlament de Catalunya per desobediència. 

El Constitucional admet a tràmit l'incident d'execució per desobediència que va presentar el Govern espanyol. 

La Generalitat recorre la condemna suau a l’assalt feixista de la Blanquerna. 

Separats pel monument franquista de Tortosa: JxS es divideix entre els que insten a retirar-lo, els que voten en contra i els que s’abstenen. 

El Govern de la Generalitat de Catalunya amb el torturador ultranacionalista Miquel Badia. 

Els Mossos demanen dades internes a l’ANC i l’AMI a instàncies de l’Audiència espanyola.

L'Audiència Nacional investiga les dues entitats pels delictes de rebel·lió i sedició per “impulsar”  les mocions municipals de suport al parlament. 

L´assalt d´El Bé Negre

Quim Torra i Quim Forn  en l'homenatge als germans Badia 

El 16 de maig de 2012 el Sr. Quim Torra va publicar un article al Punt Diari, titulat “Que qui la FAI la pagui”.  En aquest article, atapeït de manefleries de caire conservador i reaccionari, amb prejudicis de classe irrenunciables contra la revolució llibertària del 36, que li escauen perfectament al autor de l´article i el seu pensament nacionalista, sectari i burgés, diu coses que no són veritat. O que no són tota la veritat. Tot això farcit de comentaris erronis, fanàtics i antillibertaris. 

Dos anys de presó per a l’acusat d’agredir un ultra d’UNCat durant una baralla l’Onze de Setembre del 2008

L’ultra Lleó Beltran va ser un dels molts membres d’UNCat que, diumenge passat, va compartir l’acte d’homenatge als germans Badia amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa.
Un dels testimonis que van ajudar a assenyalar Adrià R. al judici, el també militant d’UNCat Roger Lluís, va ser de fet el presentador d’aquest acte.

135) CRÒNICA CENT TRENTA-CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Per tercer dia, el cas de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola agafa un gran ressò social. 

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a tallar amb les escoles de l'Opus Dei. 

La votació torna a dividir Junts pel Sí i situa la fi dels concerts el 2017. 

Pressió a Colau perquè enderroqui Can Vies. 

Només BComú i la CUP s'oposen a la proposta del PP, aprovada en la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. 

Actes d’enaltiment dels escamots de Miquel Badia. 

L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat la commemoració del Dia de la Constitució. 

L'Audiència Nacional espanyola reobre el cas de la xiulada a l'himne espanyol de la Final de la Copa del Rei. 

Un dels motius: les decisions de les institucions catalanes dels últims dos anys a favor del procés català. 

El maldestre CNI utilitza la referència nacionalista 33 en un intent d’intoxicar

L’estratègia de la tensió del CNI no enganya l’anarquisme social

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de gener de 1883 neix a l’Escala el barber anarquista Pere Puig Artigas

Durant la seva estada a Barcelona fou amic de Salvador Seguí, Víctor Serge i altres revolucionaris 

Formà part d’un grup anarquista d’afinitat a l’Escala, amb el seu germà Tonet  

UCFR alertem del perill que no es rebutgi amb contundència tota formació d’extrema dreta

Declaració d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

Un partit nacionalista ultradretà, UNCat, es dissolt dins l’ANC

Anuncia que es prepara en un estat català per “garantir la continuïtat del llinatge català”