MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de gener de 1883 neix a l’Escala el barber anarquista Pere Puig Artigas

Durant la seva estada a Barcelona fou amic de Salvador Seguí, Víctor Serge i altres revolucionaris 

Formà part d’un grup anarquista d’afinitat a l’Escala, amb el seu germà Tonet  

Pere Puig Artigas:   

El 22 de gener de 1883 neix a l’Escala (Alt Empordà) el barber anarquista Pere Puig Artigas, anomenat col·loquialment al seu poble Perico Busqueta, en una família pobre i humil de l’època que vivia al carrer Hospital (ara Pintor Joan Massanet), fill del sabater Dídac Puig Vilaret (l’Escala, 11/11/1856-21/02/1931) i Josefa Artigas Ramos (l’Escala, 4/12/1856-Palamós, 19/05/1940), casats el 26 d’octubre de 1878. Era el segon de tres fills. El gran, Dídac, va néixer a l’Escala (1/12/1879) i morí a Palamós (20/12/1966). El germà petit, Antoni (l’Escala, 30/04/1886-Tolosa de Llenguadoc, 08/02/1960) fou un destacat anarquista individualista, barber i compositor de sardanes que morí a l’exili igual que ell mateix. En el canvi de segle la família Puig es traslladà a viure a Palamós (Baix Empordà). Pels volts de 1912-1913 Dídac emigrà a l’Argentina per fer de barber a Buenos Aires --al cap de deu anys retornà a Palamós i es dedicà al comerç de la sal, fent de regidor republicà a l’Ajuntament entre 1931 i 1934--.

Els germans Puig Artigas havien muntat una barberia en una zona molt cèntrica de Palamós, però es veieren obligats a tancar-la i obrir-ne una altra en un barri més modest i obrer pel boicot al qual foren sotmesos per les famílies benestants, a causa de les seves activitats polítiques. Més endavant, Perico i Tonet Puig es traslladaren a treballar a Barcelona. Casa seva en niu i refugi de perseguits per la policia. Precisament, un dels que s’hi amagà durant una temporada fou Salvador Seguí, el Noi del Sucre, que finalment es va fer company de Teresa Montaner, l’esposa de Tonet, la qual, juntament amb el seu germà Agustí, a Palamós havia format part del Centre Instructiu Obrer (CIO), entitat que aglutinava els anarquistes de la població i rodalies.

El 1917 s’allotjà a casa dels Puig el revolucionari rus Víctor Serge i era on es reunia el comitè revolucionari liderat per Salvador Seguí per fer la insurrecció proletària contra la monarquia el juliol d’aquell any que finalment fracassà però dóna lloc a la vaga general CNT-UGT d’agost.  Ambdós germans  es tornen a establir a l’Escala a causa de la repressió que hi havia a nivell barceloní coincidint amb la constitució al seu poble natal d’una sindicat d’oficis diversos de la CNT. 

A finals d’estiu de 1917, després de la vaga general revolucionària de CNT i UGT del 13 al 18 de juliol, els germans Puig Artigues deixaren de viure a Barcelona, un habitatge molt vigilat per la policia, i tornen al seu poble natal, l’Escala, amb les dues filles de Tonet. Regentaren una barberia al carrer d’Enric Serra. Al primer pis hi vivia rodejat dels seus inseparables amics, els llibres. Segons Agustí Cabruja “…allí anava fent la viu-viu, formant una família ben unida i compenetrada”. Es formà un grup d’afinitat que, amb el pas dels anys, es convertiria en la majoria social del poble, especialment dins el sector de la pesca.

A l’Escala, durant la dictadura de Primo de Rivera la casa dels germans barbers Puig Artigas es va convertir en amagatall de moltes persones perseguides “…on no hi faltava mai un llit ni un plat a taula”, segon Cabruja.

Federica Montseny explica que per la vila marinera de l’Escala, que defineix com un poble de pescadors als servei de la gent perseguida i un secret refugi de tot un poble anarquista, aplegat en les barques de durs mariners de rostre bru, enèrgic i perfecte,que donava suport a tothom que era perseguit per la policia i feia travessar la frontera francesa en barca per la badia de Roses i el golf de Lleó: “Por allí escaparon Nicolau i su compañera; por allí huyó Ascaso, después de la ejecución del cardenal Soldevila” a Saragossa (F. Montseny, setmanari ‘CNT’, Tolosa de Llenguadoc, 21/02/1960).

Perico Puig quan vivia a Palamós i era molt jove, a principis del segle XX, es decantà per l’anarquisme il·legalista, corrent anticapitalista que aquell moment tingué un important desenvolupament a Europa en el cercles anarquistes individualistes. En aquest context, fou detingut per la Guàrdia Civil de Figueres (Alt Empordà) el 22 de juny de 1901, sospitós d’unes expropiacions a Vilabertran, Hostalets de Llers, Vilafant i Pont de Molins, poblacions de l’entorn de Figueres (El Ampurdán, Figueres, 23/06/1901), i jutjat a l’Audiència Provincial de Girona el 15 de juliol de 1902, a l’edat de 19 anys (Diario de Gerona, 13/07/1902).

Era solter i sembla que morí a l’exili francès en una població i una data imprecises. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 30 d’abril de 1886 neix a l’Escala el destacat anarquista individualista, barber i músic compositor sardanista Antoni Puig Artigas, conegut com a Tonet

Juntament amb el destacat anarquista i anarcosindicalista Hermós Plaja Saló (1889-1882), es convertí, el juliol de 1909, en el líder de la revolta social a Palamós i altres municipis del Baix Empordà en el decurs de la denominada Setmana Tràgica. 

La seva casa fou amagatall de moltes persones perseguides. 

Al llarg de la Guerra Civil ocupà el càrrec de regidor de cultura en representació de la CNT-AIT en tots els consistoris que es varen anar succeint, portant a terme diverses iniciatives com la creació d’un museu biblioteca escola de belles arts a càrrec de l’escultor Ramir Rocamora.

Entre el bombardeig de l’Escala del dia 23 de gener i l’entrada i ocupació del poble per part de les tropes franquistes, el 8 de febrer, s’exilià per tercera i definitiva vegada,  després de passar per diversos camps de concentració com els d’Argelers de la Marenda, Bram  i Gurs, va recalar definitivament a Montauban.  

Més informació »