El
Tribunal Constitucional admet la causa contra el Parlament de Catalunya per desobediència.
El
Constitucional admet a tràmit l'incident d'execució per desobediència que va
presentar el Govern espanyol.
La
Generalitat recorre la condemna suau a l’assalt feixista de la Blanquerna.
Separats
pel monument franquista de Tortosa: JxS
es divideix entre els que insten a retirar-lo, els que voten en contra i els
que s’abstenen.
El
Govern de la Generalitat de Catalunya amb el torturador ultranacionalista Miquel
Badia.
Els
Mossos demanen dades internes a l’ANC i l’AMI a instàncies de l’Audiència
espanyola.
L'Audiència Nacional investiga les dues entitats pels delictes de
rebel·lió i sedició per “impulsar” les
mocions municipals de suport al parlament.
[Barcelona
(República Catalana) 03/03/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Segons
l’agència EFE el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit l'incident
d'execució per desobediència que el Govern espanyol va promoure contra el
Parlament de Catalunya per la creació de la Comissió d'Estudi del Procés
Constituent. El tribunal obre així l'expedient previst en la recent reforma de
la Llei Orgànica del TC encara que, segons ha informat en una nota, "queda
pendent la resolució" del mateix. En primer terme, l'executiu demanava en
el seu escrit l'anul·lació de la comissió del Parlament de Catalunya per part
del TC, però la decisió adoptada pel tribunal en el dia d'avui no comporta
aquesta mesura. Fonts de l'alt tribunal han informat que l'admissió de
l'incident no implica que s'apliquin les mesures coercitives previstes per la
reforma, sinó que es van a estudiar i, si escau, s'adoptaran en un acte futur.
La
reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel Grup Popular implica, per a
un cas com el present, que es produeixi un advertiment a la presidenta del
Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i als membres d'aquesta comissió que
poden estar cometent delicte de desobediència. El TC, de fet, ja ha sol·licitat
les seves al·legacions i les del fiscal, que ja obren en poder dels magistrats.
La mesures previstes perquè el TC obligui al fet que es compleixin les seves
sentències podrien comportar també multes coercitives, acordar la suspensió de
les autoritats o empleats públics responsables de l'incompliment o encomanar al
govern central, fins i tot en funcions, l'execució de la seva fallada, a més de
les accions penals que considerés adequades el fiscal. El Govern espanyol va
demanar al gener al TC que anul·li la creació pel Parlament català de la citada
comissió, amb l'argument que infringeix la recent sentència del tribunal de
garanties que va declarar inconstitucional la declaració independentista. En
aquest escrit l'advocat de l'Estat assenyalava que la citada comissió és
"un acte frontal de desacatament i de manifest incompliment". Per
això demanava al TC que "requereixi a la senyora presidenta del Parlament
de Catalunya i als membres de la citada comissió" que han d'abstenir-se
d'aquesta iniciativa i "impedir" qualsevol altra que ignori la
sentència del Constitucional. A més, el TC hauria d'advertir-los "de les
eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin
incórrer", demanava el Govern espanyol.
La
Generalitat recorre la condemna suau a l’assalt feixista de la Blanquerna
Segons
l’agència EFE la Generalitat de Catalunya recorrerà la condemna d'entre sis i
vuit mesos de presó a la quinzena de feixistes i falangistes que van assaltar
el centre cultural Blanquerna de Madrid durant la Diada del 2013, per als que
en el judici va sol·licitar fins a 16 anys i nou mesos de presó.
Separats
pel monument franquista de Tortosa
 |
| Monument franquista al riu Ebre, al seu pas per Tortosa |
Del
grup parlamentari de Junts pel Sí, majoritari a la cambra catalana, han sortit
vots de tota mena amb relació a la moció amb què es plantejava, aquest dijous,
instar l’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) a retirar el monument franquista que
commemora la Batalla de l’Ebre.
La
moció ha tirat endavant per un sol vot: el sí ha obtingut 43 vots a favor, el
no n’ha sumat 42 i s’han totalitzat 46 abstencions.
El
conseller Raül Romeva, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, Lluís
Llach i Eduardo Reyes són alguns dels diputats de JxS que s’han mostrat
partidaris de la retirada. El president Carles Puigdemont i la consellera Neus
Munté, com la majoria de representants de Convergència, en canvi, han votat en
contra. Les abstencions més destacades són les del vicepresident Oriol
Junqueras, els consellers Toni Comín i Dolors Bassa, la portaveu parlamentari
Maria Rovira i Germà Bel. Aquesta darrera ha estat, de fet, l’opció d’ERC.
“No
estem absolutament d’acord en tot”, ha admès Montserrat Palau (ERC), tot
defensant la pluralitat del grup parlamentari amb més escons, nascut de
l’aliança de CDC, ERC i de les principals entitats independentistes.
L’Ajuntament
de Tortosa, governat per CDC amb el suport d’ERC, té previst celebrar una
consulta sobre la retirada del monument. Els republicans, que sempre l'han
defensat, s’han abstingut perquè els representants del seu partit en aquella
localitat es van comprometre amb la consulta.
El
Parlament de Catalunya, en qualsevol cas, no pot obligar el Consistori tortosí
a treure el monument franquista que hi ha al Baix Ebre.
El
Govern de la Generalitat de Catalunya amb el torturador ultranacionalista
Miquel Badia
La
seva ciutat natal, Torregrossa, acollirà el primer acte de commemoració de
l'Any Germans Badia, en el 80è aniversari de la seva mort en un atemptat a
Barcelona mai aclarit. L'acte polèmic tindrà lloc el proper dissabte, 12 de
març, al migdia a la sala Multifuncional del Centre Cívic d'aquest poble de les
terres de Ponent. En l'acte hi
intervindran la Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya,
Marta Vilalta, l'alcalde de Torregrossa, Josep Maria Puig i l'historiador Lluís
Duran.
El fet
que Govern de la Generalitat de Catalunya participi en l’Any Germans Badia significa
que s’identifica plenament amb el torturador ultranacionalista Miquel Badia, dirigent
dels escamots rebenta-vagues a Barcelona, torturador d’obrers de la CNT-AIT
quan era cap dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat i fou finalment
apartat pel president de Lluís Companys, que no el volia veure ni en pintura. Ara,
per postres, en aquest acte s’acusa sense cap ni peus a la l’organització
llibertària Federació Anarquista Ibèrica de la mort dels germans Badia en
comptes d’apuntar al camp polític catalanista oposat als escamots d’Estat
Català.
L'Audiència
Nacional investiga les dues entitats pels delictes de rebel·lió i sedició per
“impulsar” les mocions municipals de
suport al parlament
Els
Mossos d’Esquadra a instàncies de l’Audiència Nacional espanyola es van
presentar divendres passat a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana per
demanar els seus estatuts i dades sobre el seu finançament i activitats, segons
ha avançat l’agència EFE. També han demanat la mateixa informació a l’Associació
de Municipis per a la Independència. Aquesta informació interna ha estat
sol·licitat pel jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, que investiga les
dues entitats pels delictes de rebel·lió i sedició per “impulsar” i “promoure”
les mocions d’ajuntaments catalans en suport a la declaració de ruptura
aprovada pel Parlament de Catalunya.
Fons
de l’ANC han confirmat a VilaWeb aquesta visita dels Mossos a la seu nacional
de l’entitat i han explicat que van lliurar tota els documents sol·licitats. En
aquest sentit, han assenyalat que es tracta d’informació que és “pública” i
consideren aquesta investigació una “tàctica de desgast”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada