Per
tercer dia, el cas de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia
espanyola agafa un gran ressò social.
El
Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a tallar amb les
escoles de l'Opus Dei.
La
votació torna a dividir Junts pel Sí i situa la fi dels concerts el 2017.
Pressió
a Colau perquè enderroqui Can Vies.
Només
BComú i la CUP s'oposen a la proposta del PP, aprovada en la comissió
d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Actes
d’enaltiment dels escamots de Miquel Badia.
L'Ajuntament
de Barcelona ha rebutjat la commemoració del Dia de la Constitució.
L'Audiència
Nacional espanyola reobre el cas de la xiulada a l'himne espanyol de la Final
de la Copa del Rei.
Un
dels motius: les decisions de les institucions catalanes dels últims dos anys a
favor del procés català.
[Barcelona
(República Catalana) 21/04/2016]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| Quim Gimeno, d'Embat, afirma: “Des del moment que vaig saber que tot allò tenia a veure amb l'Estat, vaig voler fer-ho públic. D'una banda, fer-ho públic és una manera de fer front a la situació i, de l'altra, és una eina política en el meu judici i, en general, davant l'onada repressiva que vivim” |
Embat,
en el qual milita Quim Gimeno, a través d'un comunicat, ha expressat que els
fets mostrats per la Directa evidencien que "l'estratègia seguida per
alguns entorns i aparells consolidats a l'Estat continua sent la de construir
un enemic intern que justifiqui la bunquerització de les institucions, el
control social i la militarització de l'espai públic, a més d'intentar separar
els sectors més compromesos del nostre poble del seu entorn social".
Davant d'aquest "estat d'excepció", l'organització planteja
"exigir que s'assumeixin responsabilitats polítiques en forma de dimissió
immediata als que, coneixent o havent de conèixer aquestes situacions, les
permeten".
També
l'Ateneu Cooperatiu La Base, del Poble-sec --un dels espais del qual, segons
les gravacions, els suposats agents pretenien que Gimeno extragués informació--
ha fet una nota pública en què palesa que "les estratègies de vigilància i
persecució que han destapat les companyes de la Directa no ens sorprenen:
corroboren la nostra aversió cap als cossos policials i la desconfiança en el
sistema judicial. Fa anys que sabem que existeixen fitxers il·legals de totes
les persones que ens organitzem al marge del seu control". Malgrat tot,
des del centre social es deixa clar: "Aquest interès per reprimir i
criminalitzar-nos no ens atura (...) Seguirem estenent el poder popular des
d’un pensament determinat, amb una pràctica cada cop més valenta". La Base
fa una recomanació a hipotètics espies infiltrats: "No som quatre parets. No
busqueu rere la barra, no busqueu amos de claus, líders de campanyes ni
alliberats: alliberades, ho som totes perquè ens estem alliberant col·lectivament
del capitalisme".
Des
de Rereguarda en Moviment s’afirma que “denunciem la doble repressió que ha
patit un dels militants del col·lectiu durant els darrers mesos, tant per part
dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya com de les forces de
seguretat de l’Estat espanyol”
Per
la nostra part, tot plegat, si fem un anàlisi històric del context en que la
Brigada Provincial d’Informació del Ministeri d’Interior ha intentat captar com
a persona infiltrada el company Quim Gimeno, més enllà de circumstàncies del
moment repressiu entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Cos Nacional de
Policia espanyola, com ara operacions Pandora o Pinyata, trobem un fet real:
l’Estat capitalista considera l’enemic potencial principal l’existència d’un
arrelat i expansionista moviment socialista llibertari català com el possible
beneficiari del procés d’alliberament nacional dels Països Catalans, cosa que obliga
a l’aparell repressiu del Regne d’Espanya emprendre mesures preventives
d’infiltració, documentació i en el moment que l’Estat consideri oportú
procedir a la seva destrucció, com ja va fer el govern Suárez-Martín Villa
entre gener de 1977 (detenció de la gent de la conferència peninsular a
Barcelona de grups d’afinitat de la FAI-IFA) el cas Scala, arrel dels pactes de
la Moncloa UCD-PSOE-PCE/CCOO-UGT, amb la consolidació de la Segona Restauració
Borbònica, ara en crisi, i l’entrada espanyola en la NATO i la Comunitat
Econòmica Europea, ara Unió Europea, també en crisi.
El
Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a tallar amb les
escoles de l'Opus Dei
 |
| La consellera d'Ensenyament Ruiz, vinculada a l'Opus Dei, i l'exconsellera Rigau |
El
Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous instar al Govern de la
Generalitat de Catalunya a rescindir els concerts amb els centres educatius que
segreguen els estudiants per sexe. La proposta impulsada pels grups
parlamentaris del PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) ha dividit Junts pel
Sí: la majoria dels representants d'ERC, els de Demòcrates de Catalunya i els
consellers Raül Romeva (stalinista i ex ICV) i Toni Comín (socialdemòcrata i ex
PSC) s'han abstingut, mentre que els de Convergència s'hi han oposat, cosa que
també han fet el president d'ERC i vicepresident del Govern, el catòlic
practicant Oriol Junqueras, i el diputat de JxS Lluís Llach, que va fer el
batxillerat intern a la Salle de Figueres. El PP també ha votat en aquest
darrer sentit. La Cambra catalana ha donat llum verda a l'inici d'un període
durant el qual aquests centres, vinculats amb la secta totalitària ultra
catòlica i destructiva Opus Dei, s'hauran d'adaptar a l'escolarització mixta.
Aquesta transició haurà d'haver finalitzat quan comenci el curs 2017-2018.
D'altra
banda, també s'ha volgut instar al Govern a la presentació dels pressupostos
d'enguany abans del 15 de maig, però JxS i la CUP s'hi han oposat, tombant
aquesta iniciativa.
El mes
de març, els diputats de JxS van votar plegats, juntament amb els del PP, per
tombar un intent anterior de CSQEP per acabar amb els concerts, que lliuren 30
milions d'euros en subvencions a 16 centres segregacionistes relacionats amb
l'Opus Dei. Aleshores, vint representants d'ERC i quatre independents van
presentar una proposta de resolució perquè la Generalitat deixés de regar
aquests centres educatius quan el període de vigència dels concerts s'hagués
esgotat.
Pressió
a Colau perquè enderroqui Can Vies
L'Ajuntament
de Barcelona va aprovar ahir dimecres l'enderrocament de Can Vies, una proposta
que el PP ha plantejat per "poder executar la rampa d'accés a la coberta
del calaix de vies de Sants", que forma part de la reurbanització de la
zona. Només BComú i la CUP s'han manifestat en contra, mentre que ERC s'ha
abstingut. La resta dels grups municipals han fet tirar endavant una proposició
sobre la qual ha manifestat el seu rebuig la tinent d'alcalde d'Ecologia,
Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que troba que "l'enderroc no és la
solució" considerant "les necessitats de garantir espais de
convivència i de referència cultural". Així mateix, Sanz s'ha mostrat
convençuda de poder assolir una solució que no comporti tirar a terra el centre
que fou reconstruït, sense permís d'obres, després del desallotjament i la
destrucció parcial del 2014. També ha recordat que l'exalcalde Xavier Trias no
es va atrevir a anar més enllà davant el suport sumat aleshores pels que
s'oposaven al carrer a l'enderroc. En
canvi, el regidor socialista Daniel Mòdol ha assegurat que el primer que proposarà
el PSC, si entra al govern municipal, és l'enderroc d'aquest espai
autogestionat. Per al PP, Can Vies és "un monument a la intolerància i a
la cessió de l'Ajuntament als violents".
Actes
d’enaltiment dels escamots de Miquel Badia
Amb
el pretext de la confusa i contradictòria mort en atemptat de Miquel Badia i el
seu germà Josep que el 28 d’abril farà 80 anys des de fa setmanes es fan actes
ultranacionalistes d’enaltiment dels escamots que aquest element va liderar en
contra les mobilitzacions i vagues obreres a Catalunya. Els actes previstos
aquests dies són el d’Estat Català als fossar de les Moreres, a Barcelona, el diumenge
24 d’abril a les 12 del migdia, on hi haurà parlaments de Teresa Clota (Indrets
del Record), Jordi Miravet (Memorial 1714), Tomàs Callau (historiador) i una
representació del Regiment Pirinenc. En que a la seva convocatòria no es fa cap
referència a l’anarquisme com autoria, en canvi, en un altra acte, el dijous 28
d’abril, a les 7 de la tarda, en la voravia on van ser tirotejats per
desconeguts, davant el número 52 del carrer Muntaner, a Barcelona, en la
convocatòria es fa responsable a un hipotètic “escamot anarquista”, cosa mai
provada, com autor de l’atemptat mortal de 1936. Hi participaran Quim Torra (advocat
membre de la comissió organitzadora de l’Any Germans Badia i expresident d’Òmnium
Català), Joaquim Forn (regidor per CDC de l’Ajuntament de Barcelona) i Gerard
Gómez (diputat autonòmic per ERC) En el comunicat de l’acte es diu que Miquel
Badia “va perseguir el pistolerisme, fet que el va convertir en un objectiu
abatre” (sic), injúria contra la CNT-AIT la central obrera que perseguia i torturava
els seus sindicalistes. A Indymedia Barcelona hi ha una proposta llibertària indignada
de rebuig.
L'Ajuntament
de Barcelona ha rebutjat la commemoració del Dia de la Constitució.
 |
| L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona considera la commemoració de la Constitució una "defensa hipòcrita i tardana d'una constitució que han buidat de contingut |
L'Ajuntament
de Barcelona ha rebutjat la commemoració del Dia de la Constitució el 6 de
desembre. Es tracta d'una proposta presentada pel grup municipal del PP, que
reclamava "una agenda d'actes, simbologia i protocol que li
correspon". La demanda, però, ha estat rebutjada per la majoria de grups
municipals i només ha obtingut el suport de PP, PSC i C's. El govern de
Barcelona en Comú ha considerat que és una "defensa hipòcrita i tardana
d'una constitució que han buidat de contingut". Per la seva banda, la
portaveu del PP, Àngels Esteller, ha reivindicat la vigència de la Constitució espanyola
i ha remarcat que respectar-la és democràcia.
L'Audiència
Nacional reobre el cas de la xiulada a l'himne espanyol de la Final
de la Copa del Rei
Segons
l’Agència Catalana de Notícies la secció tercera de la sala penal de
l'Audiència Nacional espanyola ha revocat l'arxiu de la xiulada a l'himne
espanyol durant la final de la Copa del Rei de futbol de l'any passat al Camp
Nou entre el Futbol Club Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La sala estima així
el recurs interposat per la Fiscalia contra la decisió inicial del jutge
Fernando Andreu en considerar que cal investigar si es va produir algun delicte
ja que "podria existir un fet amb rellevància penal per la seva naturalesa
dolosa". L'escrit judicial també vol diferenciar aquests fets de l'arxiu
de la xiulada a l'himne espanyol en la final de Copa de 2009 perquè
"l'ambient institucional" respecte la independència de Catalunya és
"molt diferent". "Només cal veure les decisions polítiques dels
òrgans de govern de Catalunya que s'han adoptat els darrers dos anys per aconseguir
la independència de Catalunya respecte d'Espanya", afegeix la sala.
L'escrit
de la secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional també argumenta
que "no es pot compartir la vexació dels símbols de la nació espanyola com
l'himne i el cap d'estat d'una manera planificada com va succeir". Malgrat
això, diu que sobre "el desig d'independència d'una part dels ciutadans de
Catalunya no hi ha res a dir". Així
mateix, afegeix que la publicitat que els mitjans van fer d'un esdeveniment com
la Copa del Rei va "potenciar el desig de menysprear Espanya tant en l'àmbit
estatal com internacional". "Això va portar a una situació
desproporcionada que excedeix d'una simple situació desagradable",
subratlla el tribunal. La sala entén que va existir una planificació prèvia que
s'ha d'investigar. Així mateix, destaca que es van repartir xiulets entre els
assistents a l'entrada del camp per "magnificar l'acte lesiu".
"Aquesta circumstància redundaria en una voluntat coordinada vers el
menyspreu als símbols espanyols", conclouen els magistrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada