dissabte, 11 de maig de 2013

Radiografia d’un homenatge dretà als germans Badia manipulat pel CNI

Anàlisi del 28 d’abril d’Oriol Junqueras
 







 

[Països Catalans, 11 de maig de 2013]  

Cal remarcar que Oriol Junqueras, màxim líder d’una ERC ‘renovada’ cap a la dreta i aliat del govern autonòmic d’Artur Mas (CiU), va presentar Miquel Badia com un defensor de la llei i l'ordre de la República (burgesa), ja que va afirmar que Badia “sempre va estar compromès en la defensa de les institucions democràtiques”, una òptica que justifica la repressió de la insurrecció obrera i proclamació del comunisme llibertari a l’Alt Llobregat i el Cardener l’any 1932 i que rebentés la vaga de tramvies de la CNT el 1933, mentre Quim Torra afirmava que “el que menys ens hauria de preocupar és quan ens titllen de feixistes”. 

Una setantena de persones van assistir a l’homenatge als germans Badia el diumenge 28 d’abril, on a més del líder d’ERC hi havia antics i nous skins, veterans Boixos Nois, com ara Josep Lluís Sureda, i dirigents de la formació ultradretana separatista Unitat Nacional Catalana (UNCat). 
Una dada a tenir molt en compte: l’admiració de Josep Dencàs i Miquel Badia per Benito Mussolini i l’existència dels escamots uniformats de les JEREC va provocar que cap destacat amic de l’Estat d’Israel, com ara Pilar Rahola o Joan B. Culla (el qual havia estat convidat per UNCat de manera insistent per acudir), no va estar-hi present. L’Estat sionista no es va deixar enredar pel CNI i va fer boicot a l’homenatge. 
Per la seva banda, el diari ‘La Vanguardia’ també s’ha desmarcat clarament. En l’edició del dimarts 7 de maig publica un comentari de Daniel Arasa (“Badia, nazis”) (1), on entre altres coses afirma que espera que Junqueras, “bon historiador, deu haver sospesat els pros i contres d’assistir”, ja que els Badia “estaven fascinats per Mussolini, les seves camisses negres i els seus ‘fasci di combattimento’, als anarquistes i partits d’esquerres no els fan cap gràcia”. I exposa que “els germans Badia van perseguir amb acarnissament els anarquistes”. Tot afegint, “sempre ha quedat aquesta incògnita”.

“Aznar va anunciar la divisió interna al Principat”, alerta Antoni Puigverd a l’edició de divendres 10 de maig del diari del comte de Godó, cosa que es fa realitat ara mateix si tenim en compte que hi ha una operació del CNI en marxa en que el separatisme de dretes i ultradreta, com ara Estat Català, la UNCat i els seus satèl·lits, amb reivindicacions de Dencàs i Badia, atacs contra l’anarquisme social i el seu projecte socialista revolucionari d’autogestió generalitzada en una Catalunya independent, fomenta l’espanyolisme entre la classe obrera i atura el procés d’alliberament nacional dels Països Catalans.

Oriol Junqueras va afirmar que “a vegades, trobem lligams estranys o sorprenents o curiosos o significatius” en l’enrevessada política catalana, una referència a la bona relació de Miquel Badia, quan volia volar el túnel del Garraf amb un tren on anava el rei Alfons de Borbó (una acció terrorista catalana a l’estil Torres Bessones de Nova York) amb alguns anarquistes que durant la dictadura del general Primo de Rivera, el mateix que, com a cap de policia de la Generalitat del temps de Francesc Macià, assotà el moviment obrer, concretament la CNT. També, els escamots de Dencàs i Badia, joves de les forces de xoc de les JEREC, que diputats d’ERC van qualificar el 23 de març de 1933 dels “nostres petits aprenents de nazis” i “una organització de tipus feixista”, de nit, van destruir la redacció del setmanari ‘El Be Negre’, que havia caricaturitzat la violència i els abusos d’aquests joves uniformats. Aleshores, Badia es va guanyar a pols el nom de ‘Capità Collons’. 

Junqueras va adornar la seva intervenció amb un record familiar, de tipus llibertari, una vegada veia que no havia pràcticament militància d’ERC o de les JERC a l’acte, tot recordant la presència al seu partit d’anarquistes i llibertaris, companys i companyes amb carnet d’ERC o de les JERC, doncs, va afirmar que el seu besavi i la seva àvia eren amics de Salvador Seguí i també de Joan Garcia Oliver.

Però aquestes paraules també es podrien aplicar al propi Junqueras, ja que fa d’alcalde de Sant Vicenç dels Horts per mitjà d’un pacte polític transversal entre ERC, CiU i ICV alhora.

Finalment, les JERC es van pràcticament desmarcar de l’homenatge, monopolitzat per UNCat i Estat Català, ja que ens consta que hi van enviar solament un representant per compromís. CDC, pressionada per la comunitat jueva de Barcelona, també va tenir una representació testimonial en la persona de l’eurodiputat Ramon Tremosa i l’estret col·laborador d’Artur Mas, Joan Maria Piqué.

La presència d’UNCat, en canvi, era important i començava pel conductor de l’acte, on es veien nombroses botes Martens, caçadores bomber, cabells molt curts i patilles llargues, Roger Lluís i Gol, portaveu de l’Associació Germans Badia i delegat d’UNCat a Badalona, que es va desfer en lloances a Junqueras, un militant ultradretà que ha escrit coses com ara que els catalans han “nascut preparats genèticament” per suportar certes adversitats “i, ells, els espanyols, no”, el mateix que havia saludat contra ERC l’escissió del pro sionista Joan Carretero amb aquestes paraules: “Tenim, per fi, un cap de l’oposició que està a l’alçada del que tot volem”, tot plegat sense pensar en el boicot sionista a l’homenatge del 28 d’abril. 

Però, resulta, que al costat de Junqueras s’hi va aplegar durant l’acte del carrer Muntaner la plana major d’UNCat, en comptes de l’assenyada cúpula d’ERC o de les JERC, encapçalada per Xavier Andreu, el mateix que va cofundar aquest partit d’extrema dreta separatista una vegada, l’any 2000, Estat Català va expulsar el contingent neonazi que havia segrestat durant una dècada el partit històric de Macià, Dencàs i Badia, i havia protagonitzat incidents violents al Pi de les Tres Branques enfront l’esquerra independentista l’any 1996. 
Andreu l’any 1983, abans d’entrar a Estat Català, havia fet conferències, vestit amb camisa parda, la dels primers nazis alemanys, a la seu de CEDADE, l’associació neonazi que animava el conegut militant Pedro Varela (cal recordar la subvenció i control de CEDADE i l’antic PENS durant el tardofranquisme pels serveis de Presidència de Muñoz Grandes i Carrero Blanco, el que després seria CESID i ara CNI, doncs, personalment som testimonis dels contactes d’enllaç amb CEDADE i el PENS que feia l’agent i alpinista Cèsar Pérez de Tudela els matins en una taula del bar de la Universitat de Barcelona, el famós Cèsar, educat, molt format i simpàtic en la seva feina de documentació i intel·ligència), del qual aleshores era un membre destacat. 
Andreu i un altre ultradretà català seguidament van endegar aquella campanya de “Fora xarnegos!”. Actualment, Andreu distribueix parafernàlia militarista, alguna amb simbologia del Tercer Reich, des de la botiga ‘Militaria’. També hi havia el dirigent de les joventuts d’UNCat Lleó Beltran, el mateix que en els seus escrits polítics dupta que “gent que va disfressada com si fos carnaval tot l’any esdevingui catalana, per molt que el voluntariat lingüístic [...] s’hi esforci molt”, en clara referència al proletariat immigrant procedent del Magrib, un rebuig manifest a la població amazic que forma part de la conca de la Mediterrània. Beltran cau en l’eurocentrisme, no solament en la xenofòbia.

A partir de la pista de CEDADE i Xavier Andreu (Joaquim Roglà, l’any 1985, va publicar al diari ‘El Periódico’ una informació sobre les seves activitats a CEDADE l’any 1983) podem arribar al fet del paper del CNI dins UNCat i també l’homenatge als germans Badia dins l’estratègia de la tensió governamental espanyola, que havia anunciat Aznar i ens recorda al diari ‘La Vanguardia’ Puigverd,


de divisió interna de la societat catalana per impedir qualsevol forma de proclamació de la independència nacional, sigui per la via parlamentària o referèndum, o per una declaració unilateral obrera i popular, insurgent i social revolucionària, bakuninista.
Midika  


 Nota:
(1) Daniel Arasa sobre Badia i Junqueras a 'La Vanguardia'
“Badia, nazis”

La solución no vendrá con proclamas incendiarias y arengas demagógicas, buscando el estallido social 

LA VANGUARDIA 07/05/2013 

Daniel Arasa
 Tan acostumbrados estamos a las pintadas en las paredes que muchos transeúntes que pasaron por la encrucijada de las calles Muntaner y Diputació los dos últimos días de abril ni se percataron o no dieron importancia a las que allí aparecieron. Otros, al leer “Badia feixistes” y “Badia nazis” debieron atribuirlas a la plataforma de desahuciados con sus escraches, y dirigidas contra algún banquero, dirigente del PP o empresario.

En realidad tenían un origen que se remonta a 77 años atrás. Pistoleros de la FAI asesinaron en aquel lugar a los hermanos Miquel y Josep Badia el 28 de abril de 1936. En esta ocasión el aniversario ha adquirido más relieve porque en el homenaje participó el líder de ERC, Oriol Junqueras. Seguro que este, buen historiador, habría calibrado los pros y contras de asistir. Los Badia eran radicales independentistas, participantes en la proclamación del Estado catalán en octubre de 1934, y a la vez hombres fascinados por Mussolini, sus camisas negras y sus fasci di combattimento. A anarquistas y partidos de izquierda no les hacen la menor gracia.

Los hermanos Badia persiguieron con saña a los anarquistas violentos, por lo que estaban en el punto de mira de estos y algunos de ellos, siempre ha quedado la incógnita, los asesinaron. Alguien agita, fomenta odios, y otros actúan. 

La semana pasada, en el romano Palazzo Chigi, un parado italiano hirió a dos carabinieri en la toma de posesión del nuevo primer ministro italiano. Iba a por los políticos y recibieron los guardias. Sin duda el hombre estaba desesperado, pasando dificultades serias, pero le habían hinchado la cabeza de discurso antipolítico. Algunos, desde los grillos en Italia hasta varios dirigentes de nuestras plataformas de protesta, pasando por más de un tertuliano, se dedican sistemáticamente a agitar, en base a una división simplista entre buenos y malos, unos maravillosos e inocentes y otros enormemente perversos y aprovechados. Agitando las aguas, los gurús del desorden quieren aparecer como salvadores. 

Es muy alta la dosis de razón en las protestas. Un país con seis millones de parados evidencia un enorme grado de injusticia y que muchas cosas se han hecho fatal. 

Pero la solución no vendrá por proclamas incendiarias y arengas demagógicas, estimulando odios, buscando el estallido social. Ni montando escraches sin calibrar que pueden ir en todas direcciones y volverse contra quienes los promovieron. En este clima, quizás algún chalado encuentra la excusa para emprenderla a tiros.

Ni partidos, ni sindicatos, ni protestadores del 15-M y subsiguientes plantean alternativas reales para salir del atolladero. Como nadie tiene la clave, un mínimo de prudencia exige moderación y sentido constructivo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada