Jesús Navarro Botella

Foto policíaca de Jesús Navarro Botella (1905)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 19 d'octubre de 1881 neix a Torrevella (Baix Segura) l'anarquista i mestre d'escola racionalista Jesús Navarro Botella 

El setembre de 1904, hagué de fugir de Catalunya amb el suport de Francesc Ferrer i Guàrdia, qui l'amagà al seu camarot al vaixell que des de Barcelona, passant pel litoral del Maresme i davant la Costa Brava es dirigia al Congrés Lliurepensador de Roma 

Jesús Navarro Botella: El 19 d'octubre de 1881 neix a Torrevella (Baix Segura, País Valencià) l'anarquista i mestre d'escola racionalista Jesús Navarro Botella. El seu pare, natural de Bigastre (Baix Segura, País Valencià), es deien Bernardo Navarro Cabañes, comerciant dedicat a la venda i exportació de verdures de l'horta del Segura a través de la badia de Torrevella, i la seva mare, del mateix municipi, Rosario Botella Canales. Tenia una única germana, Rosario, tres anys major i quatre fills més nascuts del matrimoni moriren aviat.  

Quan era petit la seva família es traslladà a Oriola (Baix Segura, País Valencià) i realitzà els seus estudis al Col·legi de Santo Domingo, però abans d'acabar-los moriren els seus pares i hagué d'abandonar-los.  

D'antuvi s'integrà en el republicanisme federal d'Oriola i fou redactor de Renacimiento, òrgan d'expressió del partit republicà local.  

En 1902 era el president del Centre de Societats Obreres «La Unión» de Cartagena (Campo de Cartagena, Múrcia), acostat al mestre laic portuguès Manuel Ferreira de l'Escola Moderna que sostenia la Federació Obrera.  

El març de 1903, arran de la detenció Ferreira i el tancament temporal de l'escola, marxà cap a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), on, ja declarant-se anarquista, milità en la societat de paletes «El Porvenir del Trabajo», organitzadora del III Congrés de la Federació Regional, proper al «Grupo 4 de Mayo».  

També en aquesta època col·laborà en la premsa anarcosindicalista, com ara El Obrero Moderno (1902), La Solidaridad Ferroviaria (1902), El Rebelde (1903-1904, amb Julio Camba i Antonio Apolo) i, sobretot, en el suplement de La Revista Blanca (1903), comptant amb la confiança de Federico Urales, a més de Tierra y Libertad.  

En 1903 sembla que participa en les tasques d'organització de la Internacional Anarquista arran del congrés de maig.  

Després de la detenció de Francisco Soler, es posà al front de l'oficina de la Federació Regional Espanyola (FRE) a Madrid.  

Va ser empresonat en diverses ocasions a la presó Model madrilenya.  

L'agost de 1903 es traslladà a Barcelona, on s'encarregà de l'escola obrera racionalista de l'Ateneu Obrer d'Hostafrancs, encara que va fer viatges a Madrid de manera puntual.  

Va ser nomenat secretari del Comitè Antimilitarista de Barcelona i amb Samuel Torner Viñalonga realitzà tasques de propaganda racionalista a la zona.  

Acostat al Centre d'Estudis Socials, radicat al carrer de Jupí de Barcelona, i als grups d'acció locals, a mitjans de 1904 va ser empresonat per delictes d'impremta. També va ser acusat de aferrar cartells revolucionaris als parets del centre de Barcelona.  

El setembre de 1904, pogué fugir de Catalunya amb el suport de Francesc Ferrer i Guàrdia, qui l'amagà al seu camarot al vaixell que des de Barcelona, passant pel litoral del Maresme i davant la Costa Brava es dirigia al Congrés Lliurepensador de Roma (Laci).  

Després del congrés, Ferrer pagà el seu bitllet cap a París (Illa de França), a més de lliurar-li cartes de recomanació. Gràcies a aquestes cartes, trobà feina a la llibreria dels germans Garnier i es relacionà amb Charles Malato i altres anarquistes d'acció.  

Se li va relacionar amb l'atemptat de la Rambla de les Flores de Barcelona de 1904 i amb les tasques de coordinació i preparació de l'atemptat contra Alfons XIII portat a terme el 31 de maig de 1905, on es va veure implicat com a possible autor material, sota el nom d'Alejandro Farrás, encara que sembla erròniament.  

El 25 de maig de 1905 va ser detingut, amb Pedro Vallina, Fernando Palacios, Bernard Harvey, Caussanel i altres anarquistes, sota l'acusació de tinença d'explosius.  

Un cop es dissolgué el grup de París, sembla que fou quan marxà cap al Brasil, on treballà com a traductor i representant de l'Editorial Garnier durant molts d'anys. Mai no se'n va saber res més.  

En 1911, l'exvicesecretari de l'Escola Moderna de València (l'Horta de València, País Valencià) va fer una crida per la premsa per a la seva localització que no va reeixir. 

Justo Bueno Pérez

Justo Bueno Pérez

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Justo Bueno Pérez: El 10 de febrer de 1944 és afusellat a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Justo Bueno Pérez. Havia nascut en 1907 a Munébrega (Comunidad de Calataiud) 

El 8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT-AIT, del Preventori de Manresa i després de passar la frontera del Pirineu Oriental s'establí a Marselha i a París 

El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats franceses i lliurat a la policia franquista el 12 de març de 1940 a l'estació ferroviària de Portbou  juntament amb José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres, va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid. El 30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, es posà a treballar a la Maquinista Terrestre i Marítima, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela Boveda 

Va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera 

Justo Bueno Pérez: El 10 de febrer de 1944 és afusellat a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Justo Bueno Pérez. Havia nascut en 1907 a Munébrega (Comunidad de Calataiud, Zaragoza, Aragó). El seu pare es deia Justo Bueno i la seva mare, Vicenta Pérez.  

Quan era infant, emigrà amb la seva família a Barcelona.  

Aprengué l'ofici de torner i, cap el 1933, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

El març de 1933 va ser detingut a Barcelona acusat de pertànyer a un grup d'espoliadors econòmics de «caràcter social».  

Juntament amb José Martínez Ripoll i altres militants, formà part dels Grups de Defensa Confederal, especialment actius durant la vaga de tramvies a Barcelona --se li va atribuir l'incendi de tramvies i el seu llançament per carrers en pendent, així com de l'assalt i sabotatge de les cotxeres--.  

Segons confessió realitzada per Justo Bueno en el sumari incoat per la judicatura militar franquista, el 28 d'abril de 1936 hauria intervengut amb l'argentí Lucio Ruano (pseudònim de Rodolfo Prina), José Martínez Ripoll i Vicente Tomé Martín, també argentí, en el grup d'acció que va donar mort als germans Miquel i Josep Badia Capell,  militants d'EstatCatalà i membres dels escamots trenca vagues i enemics acèrrims del moviment llibertari. Detingut amb altres companys, va ser alliberat el 25 de juny de 1936 a causa de les fortíssimes pressions que el jutge que portava la causa patí des de la Generalitat de Catalunya, interessada a fer caure les responsabilitats en grups falangistes. 

Quan van morir els germans Badia el periodista J. M. Planes atribueix el fet a un grup obrer anarquista d'acció, concretament a un militant de la CNT-AiT, en Justo Bueno Pérez. Un altre periodista, Avel·lí Artís Gener, fa el mateix. Però, la realitat és molt diferent. Diverses fonts historiogràfiques i testimonis de l'època apunten que J. M. Planes i Artís Gener van manipular els fets per generar una estratègia de la tensió encaminada a fer fracassar la unificació de la CNT en el Congrés de Zaragoza del Primer de Maig de 1936, creant tensions entre els Sindicats d'Oposició i la CNT-AIT amb una falsa acusació a un grup anarquista o a la FAI, quan afers personals del president Lluís Companys i en Miquel Badia, ambdós enamorats de la qualificada de guapa Ballester, molt activa políticament i llesta, dependent de comerç i militant d'Estat Català, que havia fet costat al president Companys al seu despatx de la Generalitat en el moment de la derrota del 6 d'octubre de 1934, va comportar la mort dels germans Badia.  

Per altra banda, Josep Andreu i Abelló explicà F. Caudet que "els germans Badia venien molt sovint com espectadors al Parlament. Un dia Miquel em va informar que havia lliurat un informe contra determinats personatges d'ERC a l'aleshores ex conseller Josep Dencàs", i que clarificava la posició d'aquests personatges en els fets del 6 d'octubre de 1936. "Dencàs no s'atrevia a elevar una interpel·lació amb aquell informe i Badia em va preguntar si jo estava disposat a defensar-lo. Hi vaig acceptar [...] Havíem quedat que Badia em lliuraria l'informe en el Terminus. Però no va venir... aquell dia el mataren." Miquel Badia havia destituït ja varis funcionaris corruptes per tolerància amb el joc, sector en el qual guanyà molts enemics. Quan va ser tirotejat, hi havia qui assegurava que la seva mort havia estat finançada pel propietari de La Criolla i de Cal Sagristà, un cèlebre organitzador de timbes. De Cal Sagristà, situat enfront de La Criolla, en el mateix carrer del Cid, anys abans havia escrit  J. M. Planes que era "famós pels seus invertits i per la literatura realista que s'ha fet al seu entorn. Els dies de gran animació, hi ha un gran xiu xiu d'històries de vici i de cocaïna.".  

Altra versió de l'afer atribuïa a militants de Falange Espanyola. Dies després del fet van ser detinguts a Barcelona disset membres de Falange, alguns d'ells amb armes i diners del partit feixista. Una versió que bona part de la premsa va difondre durant varis dies. L'escriptor Luys Santamarina era un dels feixistes detinguts. Molts anys després, Ricard Pedrals es feia eco en la revista 'Qüestions de vida cristiana' d'una indiscreció d'un mossèn de l'església de la Concepció de Barcelona. Segons aquesta versió, en una reunió de carlistes en el local del diari El Correo Catalán s'acordà "eliminar Badia, que tenia la FAI perfectament controlada, per aconseguir el seu desbordament. Van comprar un assassí perquè els fes la feina [...] Un dels presents deia que hi va aportar, si no recordo malament, 30 monedes de duro".  

El 20 de juliol de 1936, quan l'aixecament militar feixista, Bueno participà en l'assalt de la caserna de les Drassanes de Barcelona i quatre dies després s'enrolà en la «Columna Durruti» amb la qual lluità al front d'Aragó com a membre del seu Comitè d'Investigació. Va ser nomenat delegat general d'Ordre Públic i després subsecretari del mateix departament del Consell d'Aragó.  

Va ser acusat de dirigir l'afusellament de 29 franquistes a Gelsa (Rivera Baja del Ebro, Zaragoza, Aragó), a la rereguarda immediata al front militar.  

Després retornà a Barcelona i amb altres companys (José Martínez Ripoll, Lluís Latorre Mestres, Vicens Ferrer Cruzada, Antonio Moreno López, Rafael Ginesta Rueda i Rafael Sellés) s'encarregà del garatge de la «Columna Durruti» (Tallers Labora), dedicat a l'arranjament de material mòbil i a la fabricació de material de guerra.  

En 1937 formà part del grup que planificà la mort a Barcelona per «dignitat confederal» de Lucio Ruano i el seu germà, antics destacats milicians de la «Columna Durruti» acusats de tota mena d'excessos (robatoris, assassinats i altres fets) al front, a més de les seves respectives companyes, quan aquests planificaven la seva fugida del país. Aquestes execucions es realitzaren el 15 de juliol de 1937 a Barcelona per un grup format per Lluís Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno López, José Martínez Ripoll, Rafael Ginesta Rueda, Rafael Sellés i Josep Parés.  

El 6 d'octubre de 1937 va ser detingut sota diverses acusacions (possessió de passaport fals, evasió de capitals, venda de valors artístics i altres) i empresonat primer a Barcelona i després a Manresa (Bages). El 8 de gener de 1938 fugí juntament amb 17 presos, amb el suport de la CNT-AIT, del Preventori de Manresa i després de passar la frontera del Pirineu Oriental s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) i a París (Illa de França) com a espia de Manuel Escorza del Val, cap del Servei d'Informació i Investigació.  

Se li va encarregar l'assassinat dels anarquistes Antonio Ortiz Ramírez i de Joaquín Ascaso Budría, caiguts en desgràcia i fugits a Occitània des d'Aragó, però el seu intent d'enverinament dels citats fracassà a causa de l'ínfima dosi d'arsènic que usà.  

El 9 de març de 1939 va ser detingut per les autoritats franceses i lliurat a la policia franquista el 12 de març de 1940 a l'estació ferroviària de Portbou (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) juntament amb José Martínez Ripoll. Després d'un temps a la presó de Figueres (la Garriga, Alt Empordà), va ser traslladat a la Direcció General de Seguretat de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). El 30 de juliol de 1940 va ser alliberat perquè no estava reclamat per cap jutge.  

Es posà a treballar a la Maquinista Terrestre i Marítima del barri de Sant Andreu de Barcelona, però el 29 de juny de 1941 va ser detingut a les Rambles barcelonines pel comissari Pedro Polo Borreguero i l'inspector Eduardo Quintela Boveda.  

L'1 de desembre de 1942 va ser traslladat al penal de Burgos (Alfoz de Burgos, Castella la Vella), el 14 de juliol de 1943 se li obri el sumari 27059 per «auxilio a la rebelión» i el 22 de juliol va ser traslladat a Barcelona. Jutjat en consell de guerra sumaríssim, el 17 d'agost de 1943 va ser condemnat a mort.  

Justo Bueno Pérez va ser afusellat el 10 de febrer de 1944 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera, a Montjuïc.  

El seu nom figura en una de les columnes amb els noms dels «Immolats per les llibertats de Catalunya» que precedeixen l'entrada al Fossar de la Pedrera, nom que ha estat esborrat en diverses accions reivindicades per Estat Català (abril de 2008, desembre de 2008 i maig de 2010 i abril de 2013) i que totes les vegades ha estat restaurat per l'Ajuntament de Barcelona. 

S’han declarat 16 persones ingressades més per covid-19 al Principat de Catalunya (1.116) i 5 casos crítics més a l'UCI (264), hi ha 5.522 casos nous confirmats per PCR o TA i s'han notificat 17 persones mortes aquestes darreres hores

S'han declarat 16 persones ingressades més per covid-19 al Principat de Catalunya (1.116) i 5 casos crítics més a l'UCI (264), hi ha 5.522 casos nous confirmats per PCR o TA i s'han notificat 17 persones mortes aquestes darreres hores 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Massanes (11.527), Sant Pere Pescador (7.212), Vilafant (3.928), Flaçà (3.882), Santa Pau (3.418), Campdevànol (2.834), Montagut i Oix (2.717), Sant Feliu de Pallerols (2.389), la Vall de Bianya (2.261), Sant Hilari Sacalm (2.102), la Vall d'en Bas (1.967), Albanyà (1.911), Garriguella (1.872), Celrà (1.486). Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.480), la Bisbal d'Empordà (1.477), Sant Julià de Ramis (1.382), Bellcaire d'Empordà (1.334), Cabanelles (1.306), Olot (1.285), Castelló d'Empúries (1.203), Maçanet de la Selva (1.171), Figueres (1.155), Bellcaire d'Empordà (1.134), Sarrià de Ter (1.132), Sant Feliu de Guíxols (1.115), Santa Coloma de Farners (1.066), Palamós (1.060), Banyoles (1.020), Blanes (994), Rabós (964), Ribes de Freser (953), Darnius (942), Arbúcies (921), Begur (920), Vilamalla (871), Avinyonet de Puigventós (843), Ripoll (842), Llagostera (832), Lloret de Mar (805), Girona (801), Anglès (637), Sant Gregori (612), Castell-Platja d'Aro (609), Torroella de Montgrí i l'Estartit (584), l'Escala i Empúries (583), Boadella d'Empordà (567), Calonge i Sant Antoni (558), Llívia (555), Osor (551), Llançà (547), Roses (482), Amer (479), Parlavà (436). Pals (427), Regencós (424), Palafrugell (415), Sant Pau de Seguries (397), Camprodon (381), Santa Cristina d'Aro (363), la Jonquera (304), Tossa de Mar (289), Bellver de Cerdanya (266), Verges (257), Serinyà (221), Vilanant (219), Llers (139) i l'Armentera (123) 

Ajornat el sopar solidari de Càritas Diocesanes de Girona, per la pandèmia de covid-19 

El confinament va millorar la qualitat de l'aigua de la Mediterrània. Un estudi de l'ICM-CSIC compara les mostres recollides a la badia de Blanes durant el confinament de la primavera del 2020 amb altres del mateix indret recopilades durant quinze anys 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Massanes (Baix Montseny, la Selva, comtat de Girona) 15/12/2021.- Llegim a Vilaweb que el Departament de Salut de la Generalitat ha declarat 16 persones ingressades més per covid-19 al Principat de Catalunya (1.116) i 5 casos crítics més a l'UCI (264). La Rt puja fins a 1,40, i el risc de rebrot es dispara 131 punts i ara és de 700. El Departament de Salut ha declarat 5.522 casos nous confirmats per PCR o TA aquestes darreres  hores, que situen el total des del començament de la pandèmia en 1.009.346. Aquestes darreres hores s'han notificat 17 persones mortes i el total des del començament de la pandèmia és de 24.258. El 10,78% de les proves d'aquesta setmana han tingut resultat positiu. La incidència acumulada a 14 dies passa de 486,71 a 512,94, i a 7 dies ho fa de 273,23 a 291,05. 

Malalts ingressats: 1.116 (+16). Malalts atesos a les UCI: 264 (+5). Total de casos detectats acumulats: 1.094.275 (+5.845).Total de morts: 24.258 (+17).Total amb la vaccinació completa: 6.004.735 (+4.587). Total de vaccinats amb la primera dosi: 6.123.191 (+6.408).Total de vaccinats amb la tercera dosi: 1.166.278 (+67.841). 

A nivell de les comarques gironines aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi, la crisi sanitària:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Massanes (11.527), Sant Pere Pescador (7.212), Vilafant (3.928), Flaçà (3.882), Santa Pau (3.418), Campdevànol (2.834), Montagut i Oix (2.717), Sant Feliu de Pallerols (2.389), la Vall de Bianya (2.261), Sant Hilari Sacalm (2.102), la Vall d'en Bas (1.967), Albanyà (1.911), Garriguella (1.872), Celrà (1.486). Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (1.480), la Bisbal d'Empordà (1.477), Sant Julià de Ramis (1.382), Bellcaire d'Empordà (1.334), Cabanelles (1.306), Olot (1.285), Castelló d'Empúries (1.203), Maçanet de la Selva (1.171), Figueres (1.155), Bellcaire d'Empordà (1.134), Sarrià de Ter (1.132), Sant Feliu de Guíxols (1.115), Santa Coloma de Farners (1.066), Palamós (1.060), Banyoles (1.020), Blanes (994), Rabós (964), Ribes de Freser (953), Darnius (942), Arbúcies (921), Begur (920), Vilamalla (871), Avinyonet de Puigventós (843), Ripoll (842), Llagostera (832), Lloret de Mar (805), Girona (801), Anglès (637), Sant Gregori (612), Castell-Platja d'Aro (609), Torroella de Montgrí i l'Estartit (584), l'Escala i Empúries (583), Boadella d'Empordà (567), Calonge i Sant Antoni (558), Llívia (555), Osor (551), Llançà (547), Roses (482), Amer (479), Parlavà (436). Pals (427), Regencós (424), Palafrugell (415), Sant Pau de Seguries (397), Camprodon (381), Santa Cristina d'Aro (363), la Jonquera (304), Tossa de Mar (289), Bellver de Cerdanya (266), Verges (257), Serinyà (221), Vilanant (219), Llers (139) i l'Armentera (123).  

També amb risc, entre altres, la Pera (65) i Puigcerdà (56).  

El confinament va millorar la qualitat de l'aigua de la Mediterrània 

Llegim al Diari de Girona i a El Punt Avui que el confinament provocat per la pandèmia de covid-19 va contribuir a millorar la qualitat de l'aigua del mar de la Mediterrània, cosa que podria explicar els albiraments d'algunes espècies que, en condicions normals, són difícils d'observar. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Science of the Total Environment . Per tirar endavant aquest estudi, es van comparar mostres de la Badia de Blanes, a la Selva marítima, recollides durant la primavera del 2020 --en ple confinament sanitari-- amb altres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors per l'Observatori Microbià de la Badia de Blanes, que enguany ha celebrat el vintè aniversari. 

L'augment de la qualitat de l'aigua s'observa principalment a través d'una menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton que acostuma a correlacionar-s'hi amb la disponibilitat de nutrients. Segons els investigadors, probablement, aquesta disminució és deguda a una combinació de factors com ara la menor càrrega atmosfèrica de nitrogen causada per la reducció en la circulació de vehicles, el menor flux d'aigües residuals a causa de la disminució del nombre de visitants, i la davallada de l'activitat pesquera, que es va aturar durant el període de confinament. 

Menys productiu 

Segons l'estudi, aquests factors van donar lloc a una mar Mediterrània més neta i transparent, però també menys productiu, ja que van provocar una disminució d'alguns grups microbians, en particular de fitoplàncton, perquè les aportacions de nitrogen, malgrat ser contaminants, suposen una font de nutrients per al fitoplàncton, que augmenta la seva abundància gràcies a aquests, fet que suposa, al seu torn, més aliment per als animals que se'n nodreixen. Per això, la disminució de la contaminació va donar lloc a una mar amb menys nutrients i menys productiu. Tal com explica l'equip investigador, si s'hagués perllongat, aquesta situació d'oligotròfia --baixa concentració de clorofil·la-- podria haver acabat afectant la pesca. 

Les autores i els autors de l'estudi destaquen que, ja durant el mes de juny del 2020, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població, els efectes del tancament en els paràmetres mesurats eren molt menors que durant el mes de maig, la qual cosa fa pensar que l'impacte del confinament va durar poc temps. 

Aquest és un dels pocs estudis que han avaluat l'impacte del confinament en els mars i oceans, i l'únic que ho ha fet a partir de l'anàlisi de mostres agafades in situ durant els mesos del tancament. 

Ajornat el sopar solidari de Càritas Diocesanes de Girona, per la pandèmia de covid-19 

Llegim a El Punt Avui que el sopar solidari de Càritas Diocesana de Girona, previst per aquest dimecres al vespre, s'ha ajornat. La decisió s'ha pres arran de les recomanacions del Departament de Salut de la Generalitat d'evitar actes amb molta gent per frenar l'increment de contagis de covid-19 que s'estan registrant els últims dies. Unes 300 persones havien d'assistir-hi. Càritas preveu fer el sopar en una data indeterminada del primer trimestre de l'any que ve, si el context sanitari ho permet. 

El d'avui hauria estat el cinquè sopar solidari de Càritas Diocesanes de Girona i s'hauria celebrat al restaurant Mas Marroch de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona), gestionat pels germans Roca. L'esdeveniment és una font d'ingressos important per a l'entitat, atès que els comensals fan una aportació mínima de 75 euros i, en el cas de les taules empresarials de 10 persones, de 1.500 euros. 

A banda d'això, el sopar té el patrocini de diverses empreses col·laboradores, encapçalades per Clínica Bofill ProActive Health i DCU Tecnologic, i el suport de la Cambra de Comerç de Girona.

Marxa Groga

La Marxa Groga advoca per la resistència civil

Un miler de persones es van concentrar a la plaça U d'Octubre  

Un representant dels CDR ha demanat la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, secundada pels assistents, per l'actuació dels Mossos durant la concentració de Vox

Quim Torra dona suport a la Caputxinada de la Universitat i promet que la Generalitat retirarà l'acusació pels incidents a la UdG el 2011

Els estudiants pregunten a Torra sobre la contradicció que suposa donar per una banda suport als detinguts el dimecres, mentre per l'altra la Generalitat demana penes superiors a 2 anys de presó per a 8 dels 12 encausats del 2011

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 20/01/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Prop d'un miler de persones van participar aquest matí en la Marxa Groga pels drets civils i nacionals convocada pels CDR Ter Gavarres i Girona Vota, amb el suport de diverses entitats culturals i polítiques. Els participants havien sortit a peu, des de primera hora del matí des de Celrà, Bordils, Sant Martí Vell, Cervià de Ter, Medinyà, Sarrià, Banyoles, Sant Julià de Ramis, Sant Roc, Salt, Bescanó, Sant Gregori, Quart, Llambilles i Girona, i totes les columnes van acabar confluint a la plaça U d'Octubre de Girona al migdia, on es van concentrar per als parlaments. Tots van haver de fer la caminada sota la pluja, cosa que va restar alguns participants a la trobada, segons van constatar els organitzadors, però no la determinació de "no rebaixar ni un mil·límetre" la seva "lluita per una República catalana independent", amb apel·lacions reiterades a la "resistència civil" i crítiques al "judici a la democràcia" obert contra la causa independentista.

A les portes del judici pel procés i del consegüent trasllat dels presos catalans a Madrid (Casella la Nova), i a pocs dies de les detencions practicades per la Policia Nacional espanyola pel tall de les vies de l'AVE el passat 1 d'octubre, la trobada va tenir un to alhora emotiu i reivindicatiu, amb la lectura d'una carta des de la presó del president d'ÒmniumCultural, Jordi Cuixart, per part de Lluís Llach; la intervenció d'un nebot de Dolors Bassa, també en presó preventiva; la d'un representant dels CDR Ter Gavarres, i la d'una delegació dels estudiants tancats a la Universitat de Girona en la Caputxinada UdG, per tal de protegir una estudiant que busca la policia. De fet, els universitaris van tenir ahir un clar protagonisme, ja que van rebre la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, per tal de solidaritzar-se amb la tancada. Els joves, però, van exigir-li, segons van explicar durant l'acte de la Marxa Groga, que el govern català es retirés com a acusació particular del judici per les protestes contra les retallades que hi va haver a la UdG el 2011, i Quim Torra s'hi va comprometre. "No té sentit que ens vingui a donar suport per les detencions de dimecres i, en canvi, continuï demanant presó pels fets del 2011", va dir la portaveu dels estudiants. Els participants en la Marxa Groga de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), en la qual va participar l'alcalde, Dani Cornellà (un dels detinguts de la setmana passada), van tenir també presents els joves, i van acordar destinar-los els diners de l'esmorzar. A més, es van recollir firmes de suport.

Entre els assistents, hi havia també l'alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), Ignasi Sabater, encara amb la mà embenada pel traumatisme que va causar-li la policia en emmanillar-lo mentre era a comissaria, però no s'hi va veure Quim Torra.

Un representant dels CDR demana la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch,  secundada a crits pels assistents, per l'actuació dels Mossos durant la concentració de Vox  

El to, de fet, havia anat pujant d'intensitat entre els oradors, sobretot quan va intervenir un representant dels CDR que va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, secundada a crits pels assistents, per l'actuació dels Mossos durant la concentració de Vox a la mateixa plaça, i quan va exigir als partits sobiranistes que "publiquin d'una vegada la declaració d'independència al DOG" i deixin, va dir, s'embrancar-se en estratègies de partit en lloc de "posar-se al servei del poble".  

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest matí els estudiants tancats des de la nit del dimecres en la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona després de les detencions per presumptes desordres en l'ocupació de les vies de l'AVE a Girona l'1 d'octubre. Alguns d'ells s'han fotografiat amb el president i han compartit la imatge a través del compte de Twitter de La Forja Jovent Revolucionari Gironès.

Segons el Diari de Girona la fotografia ha encès els ànims de molts dels activistes de la pròpia organització La Forja Jovent Revolucionari i de militants de les organitzacions de l'esquerra independentista, que consideren Qui Torra un representant de la dreta que no compleix amb el mandat popular de l'1-O, i que és el màxim responsable polític d'un cos policial --els Mossos d'Esquadra-- que han protagonitzat carregues i detencions contra joves independentistes.

El tuit ha rebut desenes de respostes, la majoria molt crítiques amb els joves que s'han fotografiat amb el president català. Aquí n'hi ha algunes mostres: "I us poseu contents perquè un botifler us ha visitat? Mare meva... Així ens va"; "Repressió que en gran part executen els mossos dirigits pel seu govern. Potser que hi penseu una mica abans de fer tuits..."; "Un moment... Torra es de dretes, nacionalista, catòlic, està a favor dels col·legis que segreguen per sexe, és fan dels Germans Badia, xenòfob i el seu partit té al poble català a la cua en sanitat i educació. Xicots, sou gilipolles"; "Ara només us cal esperar la visita d'en @MiquelBuch i els seus Mossos, que no trigarà gaire en arribar".  

Torra promet que la Generalitat retirarà l'acusació pels incidents a la UdG el 2011

Segons el Diari de Girona el president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a fer retirar l'acusació de la Generalitat contra els 12 imputats de la Universitat de Girona pels fets del 16 de desembre de 2011, quan un grup de manifestants que protestaven per les retallades van intentar impedir l'acte de celebració dels 20 anys de la UdG, que va celebrar a l'Aula Magna amb l'assistència de l'aleshores president, Artur Mas.

Després que el Diari de Girona, que ha tingut accés als escrits d'acusació, publiqués dissabte la notícia, Torra va expressar la seva intenció de retirar la Generalitat de l'acusació. Ho va fer aquest matí a la Facultat de Lletres de la UdG, on va voler mostrar la seva «solidaritat» amb els estudiants que estan tancats a l'edifici, en la Caputxinada UdG, per tal d'evitar que la policia espanyola detingui una de les joves que hi ha dins.

A la mateixa Facultat de Lletres, el president de la Generalitat es va reunir amb 11 dels 16 detinguts dimecres passat per la policia espanyola. Els estudiants van preguntar a Quim Torra sobre la contradicció que suposa donar per una banda suport als detinguts d'aquest dimecres, mentre per l'altra la Generalitat demana penes superiors a 2 anys de presó per a 8 dels 12 encausats del 2011.

Torra va explicar que dilluns mateix estudiarà amb els Serveis Jurídics de la Generalitat la retirada d'una acusació que demana fins a 3 anys i 8 mesos de presó per a un dels imputats, i més de dos anys per a set d'ells. Les sentències superiors als 2 anys comporten l'entrada a presó.

En els propers mesos tindrà lloc previsiblement el judici per uns fets esdevinguts fa més de 7 anys, i que van acabar generant una càrrega dels Mossos d'Esquadra al claustre de la Facultat de Lletres en la qual algunes persones van resultar ferides o contusionades.

Gran polèmica

Els fets van generar en el seu moment una gran polèmica perquè els responsables de la UdG (la rectora era Anna Maria Geli) van autoritzar l'entrada dels Mossos d'Esquadra al campus, un espai protegit per la «inviolabilitat». Aquesta va ser la primera vegada en la història de la Universitat de Girona que es va autoritzar l'entrada de les forces de l'ordre públic al recinte. La decisió va comportar peticions de dimissió contra la rectora i moltes crítiques d'estudiants i del professorat que no van acceptar que s'autoritzés una càrrega policials dins la UdG.

En el seu escrit, la Fiscalia, que també acusa els imputats, detalla que els manifestants van accedir a la Facultat de Lletres en «forçar» una porta metàl·lica que comunicava amb l'interior de l'Aula Magna, on s'estava celebrant l'acte solemne del vintè aniversari de la Universitat de Girona, amb la presència de nombroses autoritats acadèmiques i ciutadanes.

 

L´assalt d´El Bé Negre

Quim Torra i Quim Forn  en l'homenatge als germans Badia 

El 16 de maig de 2012 el Sr. Quim Torra va publicar un article al Punt Diari, titulat “Que qui la FAI la pagui”.  En aquest article, atapeït de manefleries de caire conservador i reaccionari, amb prejudicis de classe irrenunciables contra la revolució llibertària del 36, que li escauen perfectament al autor de l´article i el seu pensament nacionalista, sectari i burgés, diu coses que no són veritat. O que no són tota la veritat. Tot això farcit de comentaris erronis, fanàtics i antillibertaris. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 15 de juliol de 1900 neix a Roses l’arqueòleg anarcosindicalista Ferran Cufí i Font

Secretari del Sindicat de Pesca de Roses de la CINT-AIT en 1936 i administador de la Col·lectivitat de la Industria Pesquera rosenca, pastí anys de presó i finalment s’estabí a Cuba, on ja havia treballat de jove.  

La CUP com a fenomen lumpenintel·lectual

Segueixen sent partícips d’aquest somni meritocràtic i la seva traducció en la seva adhesió acrítica a l’imaginari nacional burgès català convertint-se en un autèntic submarí ideològic dintre d’una classe treballadora cada cop més precaritzada.  

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 de gener de 1883 neix a l’Escala el barber anarquista Pere Puig Artigas

Durant la seva estada a Barcelona fou amic de Salvador Seguí, Víctor Serge i altres revolucionaris 

Formà part d’un grup anarquista d’afinitat a l’Escala, amb el seu germà Tonet  

Pintades nocturnes a Barcelona contra l’homenatge de Convergència i ERC al reventa-vagues Miquel Badia

Quim Torra, Quim Forn i Gerard Gómez del Moral, en l'homenatge als germans Badia

Reivindicació a Indymedia per part del Grup Justo Bueno 

135) CRÒNICA CENT TRENTA-CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Per tercer dia, el cas de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola agafa un gran ressò social. 

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a tallar amb les escoles de l'Opus Dei. 

La votació torna a dividir Junts pel Sí i situa la fi dels concerts el 2017. 

Pressió a Colau perquè enderroqui Can Vies. 

Només BComú i la CUP s'oposen a la proposta del PP, aprovada en la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. 

Actes d’enaltiment dels escamots de Miquel Badia. 

L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat la commemoració del Dia de la Constitució. 

L'Audiència Nacional espanyola reobre el cas de la xiulada a l'himne espanyol de la Final de la Copa del Rei. 

Un dels motius: les decisions de les institucions catalanes dels últims dos anys a favor del procés català. 

108) CRÒNICA CENT VUIT DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

L’alcalde de Torregrossa. Josep M. Puig, i la seva col·lega de partit i directora general de la Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, fan apologia del pensament i la trajectòria de Miquel Badia. 

On vas ERC amb aquests elements ultrancionalistes identitaris? 

101) CRÒNICA CENT U DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

El Tribunal Constitucional admet la causa contra el Parlament de Catalunya per desobediència. 

El Constitucional admet a tràmit l'incident d'execució per desobediència que va presentar el Govern espanyol. 

La Generalitat recorre la condemna suau a l’assalt feixista de la Blanquerna. 

Separats pel monument franquista de Tortosa: JxS es divideix entre els que insten a retirar-lo, els que voten en contra i els que s’abstenen. 

El Govern de la Generalitat de Catalunya amb el torturador ultranacionalista Miquel Badia. 

Els Mossos demanen dades internes a l’ANC i l’AMI a instàncies de l’Audiència espanyola.

L'Audiència Nacional investiga les dues entitats pels delictes de rebel·lió i sedició per “impulsar”  les mocions municipals de suport al parlament.