MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 19 d'octubre de 1881 neix a Torrevella (Baix Segura) l'anarquista i mestre d'escola racionalista Jesús Navarro Botella
El setembre de 1904, hagué de fugir de Catalunya amb el suport de Francesc Ferrer i Guàrdia, qui l'amagà al seu camarot al vaixell que des de Barcelona, passant pel litoral del Maresme i davant la Costa Brava es dirigia al Congrés Lliurepensador de Roma
Jesús Navarro Botella: El 19 d'octubre de 1881 neix a Torrevella (Baix Segura, País Valencià) l'anarquista i mestre d'escola racionalista Jesús Navarro Botella. El seu pare, natural de Bigastre (Baix Segura, País Valencià), es deien Bernardo Navarro Cabañes, comerciant dedicat a la venda i exportació de verdures de l'horta del Segura a través de la badia de Torrevella, i la seva mare, del mateix municipi, Rosario Botella Canales. Tenia una única germana, Rosario, tres anys major i quatre fills més nascuts del matrimoni moriren aviat.
Quan era petit la seva família es traslladà a Oriola (Baix Segura, País Valencià) i realitzà els seus estudis al Col·legi de Santo Domingo, però abans d'acabar-los moriren els seus pares i hagué d'abandonar-los.
D'antuvi s'integrà en el republicanisme federal d'Oriola i fou redactor de Renacimiento, òrgan d'expressió del partit republicà local.
En 1902 era el president del Centre de Societats Obreres «La Unión» de Cartagena (Campo de Cartagena, Múrcia), acostat al mestre laic portuguès Manuel Ferreira de l'Escola Moderna que sostenia la Federació Obrera.
El març de 1903, arran de la detenció Ferreira i el tancament temporal de l'escola, marxà cap a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), on, ja declarant-se anarquista, milità en la societat de paletes «El Porvenir del Trabajo», organitzadora del III Congrés de la Federació Regional, proper al «Grupo 4 de Mayo».
També en aquesta època col·laborà en la premsa anarcosindicalista, com ara El Obrero Moderno (1902), La Solidaridad Ferroviaria (1902), El Rebelde (1903-1904, amb Julio Camba i Antonio Apolo) i, sobretot, en el suplement de La Revista Blanca (1903), comptant amb la confiança de Federico Urales, a més de Tierra y Libertad.
En 1903 sembla que participa en les tasques d'organització de la Internacional Anarquista arran del congrés de maig.
Després de la detenció de Francisco Soler, es posà al front de l'oficina de la Federació Regional Espanyola (FRE) a Madrid.
Va ser empresonat en diverses ocasions a la presó Model madrilenya.
L'agost de 1903 es traslladà a Barcelona, on s'encarregà de l'escola obrera racionalista de l'Ateneu Obrer d'Hostafrancs, encara que va fer viatges a Madrid de manera puntual.
Va ser nomenat secretari del Comitè Antimilitarista de Barcelona i amb Samuel Torner Viñalonga realitzà tasques de propaganda racionalista a la zona.
Acostat al Centre d'Estudis Socials, radicat al carrer de Jupí de Barcelona, i als grups d'acció locals, a mitjans de 1904 va ser empresonat per delictes d'impremta. També va ser acusat de aferrar cartells revolucionaris als parets del centre de Barcelona.
El setembre de 1904, pogué fugir de Catalunya amb el suport de Francesc Ferrer i Guàrdia, qui l'amagà al seu camarot al vaixell que des de Barcelona, passant pel litoral del Maresme i davant la Costa Brava es dirigia al Congrés Lliurepensador de Roma (Laci).
Després del congrés, Ferrer pagà el seu bitllet cap a París (Illa de França), a més de lliurar-li cartes de recomanació. Gràcies a aquestes cartes, trobà feina a la llibreria dels germans Garnier i es relacionà amb Charles Malato i altres anarquistes d'acció.
Se li va relacionar amb l'atemptat de la Rambla de les Flores de Barcelona de 1904 i amb les tasques de coordinació i preparació de l'atemptat contra Alfons XIII portat a terme el 31 de maig de 1905, on es va veure implicat com a possible autor material, sota el nom d'Alejandro Farrás, encara que sembla erròniament.
El 25 de maig de 1905 va ser detingut, amb Pedro Vallina, Fernando Palacios, Bernard Harvey, Caussanel i altres anarquistes, sota l'acusació de tinença d'explosius.
Un cop es dissolgué el grup de París, sembla que fou quan marxà cap al Brasil, on treballà com a traductor i representant de l'Editorial Garnier durant molts d'anys. Mai no se'n va saber res més.
En 1911, l'exvicesecretari de l'Escola Moderna de València (l'Horta de València, País Valencià) va fer una crida per la premsa per a la seva localització que no va reeixir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada