Nord-est Llibertari: Acte de record a l'anarquista i primera regidora de les comarques de Girona Teresa Pons Tomàs i de conmemoració del 19 de Juliol del 1936.

dimecres, 18 de juliol del 2018

Acte de record a l'anarquista i primera regidora de les comarques de Girona Teresa Pons Tomàs i de conmemoració del 19 de Juliol del 1936.

Al Passeig Teresa Pons, al Veinat de Salt, darrera la Coma-Cros.
Conduirà l'acte l'historiador saltenc Agapit Alonso i Pont.
Aquest 19 de Juliol a les 20h.

Acte de record a l'anarquista i primera regidora de les comarques de Girona Teresa Pons Tomàs i de conmemoració del 19 de Juliol del 1936.
Al Passeig Teresa Pons, al Veinat de Salt, darrera la Coma-Cros.
Conduirà l'acte l'historiador saltenc Agapit Alonso i Pont.
Aquest 19 de Juliol a les 20h.

19 de juliol de1936
Anarquista i regiora de Salt
TERESA PONS TOMÀS

Salt (1911) - Montauban (1988)

El nostre record per a la Teresa i tots els lluitadors llibertaris del nostre poble d'ahir i d'avui.

Per uina societat nova, lliure i sense estat.
Visca la Anarquía
19 de juliol de 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: L’11 de juny de 1902 neix a Can Clarà del Veïnat de Salt l’anarcosindicalista Isidre Pons i Tomàs

Condemnat a mort en consell de guerra sumaríssim a Girona va ser afusellat el matí del 15 de novembre de 1939 en la tàpia del cementiri vell del municipi junt amb seu germà Jordano, també ferroviari de la CNT-AIT

Isidre i Jordano Pons Tomàs (enfilat) amb ferroviaris del tren de Girona. Foto de portada del llibre "Sumaríssim d'urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)".

Més informació »

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 10 d’abril de 1911 neix a Salt (Gironès) la anarquista Teresa Pons Tomàs

En nom de la CNT-AIT l’octubre de 1936 va ser nomenada regidora del Consell Municipal, esdevenint la primera regidora dona a les comarques gironines

Més informació »

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 de febrer de 1914 neix a Salt l’anarcosindicalista Francesc Pons Tomàs

Alumnes de l’Escola Racionalista de Salt en 1933. Era l’única escola mixta de Salt i, bàsicament, procurava la instrucció dels fills dels obrers del tèxtil de Salt. A mà dreta, el mestre Expósito Duran, al costat de la seva esposa, i a mà esquerra, el mestre Roman.

Paco va ser assassinat junt a un altre soldat a finals de maig el 1938 per un oficial stalinista de la 27 Divisió en la batalla del Merengue (puig de Deu) --a la carretera Balaguer a Camarasa (Noguera)-- en negar-se a complir una segona ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava a l'edat de vint-i-tres anys. Ambdós dos cossos van ser llançats a la cuneta.

Francesc Pons Tomàs morí fent-se ressò de la seva dignitat llibertària, adquirida en el moviment obrer de Salt, després de 22 mesos de pressió stalinista en el front.

Més informació »

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 de mig de 1905 neix a Salt l’anarcosindicalista Jordano Pons i Tomàs

Ferroviari de la CNT-AIT va ser afusellat pel franquisme al cementiri vell de Girona el 15 de novembre de 1939 junt amb seu germà Isidre, també de la CNT

Més informació »

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...