MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 de febrer de 1914 neix a Salt l’anarcosindicalista Francesc Pons Tomàs

Alumnes de l’Escola Racionalista de Salt en 1933. Era l’única escola mixta de Salt i, bàsicament, procurava la instrucció dels fills dels obrers del tèxtil de Salt. A mà dreta, el mestre Expósito Duran, al costat de la seva esposa, i a mà esquerra, el mestre  Roman. 

Paco va ser assassinat junt a un altre soldat a finals de maig el 1938 per un oficial stalinista de la 27 Divisió en la batalla del Merengue (puig de Deu) --a la carretera Balaguer a Camarasa (Noguera)-- en negar-se a complir una segona ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava a l'edat de vint-i-tres anys. Ambdós dos cossos van ser llançats a la cuneta. 

Francesc Pons Tomàs morí fent-se ressò de la seva dignitat llibertària, adquirida en el moviment obrer de Salt, després de 22 mesos de pressió stalinista en el front.  

Francesc Pons Tomàs:  

El 3 de febrer de 1914 neix a Can Clarà, al carrer «dels 18 duros», ara carrer Indústria, del Veïnat de Salt (Salt, Gironès) l’anarcosindicalista Francesc Pons Tomàs, Paco. Fill del matrimoni format per Francesc (Xico) Pons Castellet, nat a Canet d’Adri (Gironès), i Dolors Tomàs Clarà, de Salt. Eren una germana i tres nens. Fou el darrer fill del matrimoni.

Malgrat que, des de ben petit, a l’escola pública destacà per la seva intel·ligència, com que el matrimoni Pons i Tomàs no disposava de recursos econòmics per continuar estudiant en comptes de treballar, als 14 anys emprengué l’ofici de paleta tot fent d’aprenent. Paco Pons es convertí ben aviat en un excel·lent professional de l’ofici. Treballà per diferents amos, anant sempre amb qui pagava millor. Més endavant s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), igual que la seva germana, Teresa, i els seus germans, Isidre i Jordano.

Freqüentava amb la seva germana, Teresa, i els seus germans, Isidre i Jordano, el Centre Obrer de Cultura «Floreal». L’edifici també era la seu sindical de la CNT-AIT, de les Joventuts Llibertàries i de grups de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), redacció del periòdic Despertar, ubicant l’Escola Racionalista de Salt en la seva planta superior a més de disposar d'una biblioteca, d'un cafè on no es servia alcohol, d'un gran teatre i sala d'actes on s'hi feien conferències i mítings, cinema i es representaven obres de denúncia social on fou fundada per les Joventuts Llibertàries la companyia de teatre «Arte y Amor», la qual va assolir un notable èxit i realitzà gires. D’aquesta manera es relacionà amb l’anarquisme social i el sindicalisme revolucionari acompanyant junt a la seva germana i el dos germans en reunions i tertúlies el dirigent local de laCNT Salvador Piñol.

Alt i bon atleta practicava assíduament la natació i la boxa, a la primera meitat de 1936 hagué de deixar Salt per incorporar-se al servei militar obligatori, essent destinat a un quarter de Barcelona. El 19 de juliol de 1936, malgrat estar aquarterat, no hagué de sortir al carrer i fou llicenciat, però se’n anà al front de milicià obrer contra el feixisme en la Columna Del Barrio --també anomenada Trueba-Del Barrio, més endavant Karl Marx-- que sortí de l’estació de França a Barcelona el 26 de juliol d’aquell any. La majoria de voluntaris eren del PSUC. Restà uns dies a Lleida (Segrià) i finalment s’establí al front passant per Montsó (Cinca Mitjà, Osca, Aragó), desplegant-se els milicians entre Tardienta (Monegres, Osca) i la serra d’Alcubierre (Monegres, Osca), a fi de vigilar la carretera de Saragossa a Osca, amb l’estat major de la columna establert a Sarinyena (Monegres) i comptant amb un grup de voluntaris alemanys, Thaelmann. Hi hagué el combat del 29 de juliol de 1936 a Almudébar (Foia d’Osca) i durant l’agost els enfrontaments armats amb els feixistes, a vegades a cos a cos, a l’ermita de Santa Quiteria (Tardienta, Monegres, Osca), Leciñena (Monegres, Saragossa), Perdiguera (Monegres, Saragossa) i la mateixa serra d’Alcubierre.

El 19 d'octubre de 1936 la seva germana Teresa va ser nomenada, en nom de la CNT-AIT, regidora de Salt del Consell Municipal revolucionari, essent la primera dona regidora de les comarques gironines.

Paco participà el 9 i 10 d’abril de 1937 en la conquesta del puig Ladrón, un indret estratègic proper a Leciñena (Monegres, Saragossa), i el 14 del mateix mes l’aturada de les tropes franquistes a l’entrada de Zuera (Saragossa), ja enquadrat en l’Exèrcit Popular de Catalunya, creat el 6 de desembre de 1936 per la Generalitat de Catalunya, que fou integrat pel Govern republicà espanyol a l’Exèrcit Popular de la República, com Exèrcit de l’Est, a finals d’abril de 1937, en un afany militar centralitzador del PSOE i del PCE, tal com volia Stalin. Durant els combats a l’entorn de Barbastre (Osca) Paco quedà integrat en la 27 Divisió, 124 Brigada Mixta, 493 Batalló, que el 14 d’agost de 1937 participà en un festival de teatre a Fraga (Baix Cinca, la Franja de Ponent, Osca), a fi d’aixecar la moral a la població civil. El 24 d’agost d’aquell any participà en una gran ofensiva republicana sobre Saragossa. En la batalla de Belchite (Saragossa) la 27 Divisió aconseguí trencar el front franquista fins arribar al barri de l’Estació de Zuera (Saragossa), replegant-se finalment cap a Biescas (Alt Gàllego, Osca). Entre setembre i novembre de 1937 la 27 Divisió aniquilà posicions franquistes al riu Gàllego en uns intents de prendre Jaca (Jacetània, Osca) i Samianigo (Alt Gàllego, Osca), en una ofensiva per recuperar la ciutat de Saragossa, en mans dels franquistes des de juliol de 1936. Més endavant, la 27 Divisió romangué fent tasques de reraguarda a l’entorn de Biescas.

A finals de gener de 1938 la 27 Divisió fou agregada temporalment al XIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República, tot participant en la batalla de Terol. Entre el 5 i el 8 de febrer d’aquell any Paco participà en la batalla d’Alfambra (Terol). Posteriorment, la 27 Divisió fou trasllada al sector de Lleida, passant a formar part del Cos de l’Exèrcit de Lleida a partir del 28 de març de 1938, que el 3 d’abril va ser vençut i desmantellat per les tropes marroquines de l’exèrcit franquista del general Yagüe. Perduda la ciutat de Lleida, la 27 Divisió passà a prop de Camarasa (la Noguera), establint-se a l’Era d’en Quel. El 22 de maig s’inicià la batalla del Segre, una ofensiva republicana al front del Pallars i de la Noguera.

Paco va ser assassinat junt a un altre soldat a finals de maig el 1938 per un oficial stalinista de la 27 Divisió en la batalla del Merengue (puig de Deu) --a la carretera Balaguer a Camarasa (Noguera)-- en negar-se a complir una segona ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava a l'edat de vint-i-tres anys. Ambdós dos cossos van ser llançats a la cuneta. Francesc Pons Tomàs morí fent-se ressò de la seva dignitat llibertària, adquirida en el moviment obrer de Salt, després de 22 mesos de pressió stalinista en el front.

El nét de Jordano Pons i Tomàs, Jaume Prat i Pons va publicar en 2010 Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol), CCG (Girona), en que hi ha dades sobre Francesc Pons Tomàs.