Jordano
Pons i Tomàs:
 |
| El nét de Jordano Pons i Tomàs, Jaume Prat i Pons ha publicat ‘Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)’. |
Primer
treballar a Salt de rajoler i més endavant entrà de ferroviari en
l’antiga línea de tren de via estreta --dit el carrilet-- en la línia
Girona-Olot. Es casà amb Dolors Abel Rodeja, nascuda al veïnat de Salt
en 1907. S’afilià a la CNT-AIT.
Freqüentava amb la seva germana, Teresa, i els seus germans el Centre Obrer de Cultura «Floreal»,
seu sindical de la CNT, Joventuts Llibertàries i FAI, redacció del
periòdic "Despertar", també ubicava la Escola Racionalista de Salt en la
seva planta superior ademés de disposar d'una biblioteca, d'un cafè on
no es servia alcohol, d'un gran teatre i sala d'actes on s'hi feien
conferències i mítings, cinema i es representàven obres de denúncia
social on fou fundada per les Joventuts Llibertàries la companyia de teatre «Arte y Amor», la qual va
assolir un notable èxit i realitzà gires.
Durant
la guerra, el 19 d'octubre de 1936 la seva germana va ser nomenada, en
nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), regidora de Salt
del Consell Municipal revolucionari, essent la primera dona regidora de
les comarques gironines. A finals d’aquell mateix any, però, abandonà el
càrrec i formà parella amb el també destacat anarcosindicalista
aragonès Salvador Piñol Catalán. Ambdós s’exiliaren el febrer de 1939.
El
seu germà més jove, Paco, --afiiat a la CNT-- fou executat el 1938 per
un oficial stalinista en la Batalla del Merengue en negar-se a complir
una segona ordre que significava la mort segura i militarment inútil del
batalló que comandava a l'edat de vint-i-tres anys.
Amb el triomf del franquisme va passar la frontera i fou internat al camp de concentració d'Argelers on optà per fugir de les infrahumanes condicions de subsistència i va retornar a la península, sent identificat, detingut i empresonat a Galícia amb el seu germà Isidre. Condemnat
a mort en consell de guerra sumaríssim a Girona va ser afusellat el
matí del 15 de novembre de 1939 en la tàpia del cementiri vell del
municipi junt amb seu germà Isidre, també de la CNT. Era acusat de ser
anarcosindicalista, membre del Comitè de Salt l’estiu de 1936 i per
formar part del tribunal popular de Girona del Comitè Revolucionari de
Justícia de Catalunya al judici als militars facciosos insurreccionats
el 19 de juliol de 1936 a les casernes de Girona.
El
nét de Jordano Pons i Tomàs, Jaume Prat i Pons ha publicat ‘Sumaríssim
d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada