Teresa Pons Tomàs:
El 10
d'abril de 1911 neix al carrer «dels 18 duros», ara carrer Indústria, de Salt
(Gironès) l'anarquista i anarcosindicalista Teresa Pons i Tomàs. Fou la tercera
de quatre germans. Estudià a l'Escola Pública de Salt fins als 14 anys, quan
començà a fer feina a la fàbrica tèxtil Coma-Cros de Salt i a participar en les sovintejades vagues.
Ben aviat entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre Obrer de Cultura «La Floreal», on fou membre de la companyia
de teatre «Arte y Amor» amb la que assoliren un notable èxit i realitzaren gires.
El 19 d'octubre de 1936 va ser nomenada, en nom de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), regidora de Salt del Consell
Municipal revolucionari creat arran de l'esclat de la Revolució Social, essent
la primera regidora de les comarques gironines.
A finals de 1936, però, abandonà el càrrec i formà parella
amb el també destacat anarcosindicalista aragonès Salvador Piñol Catalán.
El seu germà més jove, Paco, fou executat el 1938 per un oficial comunista en la Batalla del Merengue en negar-se a complir una ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava.
En 1939, quan el triomf franquista era un fet, creuà el Pirineu amb son company.
Els seus altres dos germans, Isidre i Jordano, també de la CNT, van ser afusellats per els feixistes el 15 de novembre del 1939 al cementiri de Girona.
El seu germà més jove, Paco, fou executat el 1938 per un oficial comunista en la Batalla del Merengue en negar-se a complir una ordre que significava la mort segura i militarment inútil del batalló que comandava.
En 1939, quan el triomf franquista era un fet, creuà el Pirineu amb son company.
Els seus altres dos germans, Isidre i Jordano, també de la CNT, van ser afusellats per els feixistes el 15 de novembre del 1939 al cementiri de Girona.
Després de moltes dificultats, una filla se li va morir als dos mesos del seu naixament degut a les condicions infrahumanes d'on estava refugiada, aconseguiren fixar la seva residència a Montauban i reestablir la seva vida i el contacte amb les famílies de l'exili confederal.
En 1947 quedà viuda i amb tres fills i només tornà a Catalunya per a visitar
familiars i amics a finals dels anys setanta acompanyada dels seus fills.
Teresa Pons Tomàs va morir el 4 de desembre de 1988 a
Montauban (Guiena, Occitània) i fou enterrada al cementiri protestant de
Gasseras, a les afores d'aquesta població, on també van ser traslladades les
despulles de son company.
Des de finals de 2009 un passeig de Salt porta el seu
nom.
El març del 2010 se li va fer un homenatge a Salt al que assistiren els seus familiars de l'exili.
El març del 2010 se li va fer un homenatge a Salt al que assistiren els seus familiars de l'exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada