divendres, 29 de maig de 2020

Per la llibertat dels presos polítics, El Cant dels Ocells continua sonant cada divendres al vespre a la vila de l’Escala



El Cant dels Ocells continua sonant cada divendres al vespre a la vila de l'Escala

El dia de reis de 2018, Ramon Manent es va plantar al davant de l'ajuntament amb la seva flauta i va interpretar El Cant dels Ocells

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 28/05/2020.- El músic Ramon Manent manté en peu el compromís de la Lliure Coral Groga amb els presos polítics catalans i continua interpretant El Cant dels Ocells. Durant el confinament, però, des del terrat de casa seva i a través de les xarxes Facebook i Instagram.

El dia de reis de 2018, Ramon Manent es va plantar al davant de l'Ajuntament amb la seva flauta i va interpretar El Cant dels Ocells. Era la seva manera particular de reclamar la llibertat dels presos polítics del procés català d'alliberament nacional. Es  va autoimposar el repte de fer-ho cada divendres, entre les 20:00 i 21:00h, fins que fossin alliberats del tot. Ha estat dos anys i dos mesos mantenint el compromís. Ells i un bon nombre de seguidors que s'han acabat autoanomenant com a Lliure Coral Groga.

Allò que ni pluja ni tramuntana van aconseguit aturar, la pandèmia del coronavirus-19 va obligar a aturar, o si més no, modificar. En Ramon no ha tocat durant setmanes El Cant dels Ocells a plaça, però sí que ho ha fet al terrat de casa seva. La Lliure Coral Groga no ha pogut acompanyar-lo en directe, però sí que han pogut seguir-lo connectant-se al Facebook o Instagram. Cada divendres a dos quarts de nou del vespre.


Fort augment de l’atur de persones de la categoria A a la Catalunya Nord durant el mes d’abril

Fort augment de l'atur de persones  de la categoria A a la Catalunya Nord durant el mes d'abril

En total hi ha 44.080 persones apuntades al Pôle Emploi

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).- Llegim a VilaWeb Catalunya Nord que hi ha un fort augment de l'atur laboral de persones  de la categoria A a la Catalunya Nord durant el mes d'abril. Segons les dades proporcionades per l'Observatoire Stadistique de Pôle Emploi ahir dijous, el passat mes d'abril, l'atur laboral en categoria A (totes les persones que cerquen feina i que no han tingut cap activitat) a augmentat un 20,5 % en un mes.

En total hi ha 44.080 persones apuntades al Pôle Emploi. En un any, l'augment és de 20,2%. Hi ha 63.220 persones de totes les categories (A, B, C, D, E), apuntades al Pôle Emploi. Això significa una pujada del 2,6% en un mes, i de 1,2% en un any.

Amedeo Gianotti

Amedeo Gianotti

Amedeo Gianotti



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 29 de maig de 1906 --algunes fonts citen el 20 de maig de 1904-- neix a Torí l'anarquista Amedeo Gianotti, sovint citat de diferents maneres (Amedeo Giannotti, Mario Giannotti, Amedeo Giovanotti)

En 1936 marxà com a voluntari, passant per la frontera del Pirineu Oriental, a la guerra d'Espanya i s'integrà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», morint l'1 de setembre a l'hospital de Lleida a causa de les ferides rebudes en combat al front del cèrcol a Uesca

Amedeo Gianotti: El 29 de maig de 1906 --algunes fonts citen el 20 de maig de 1904-- neix a Torí (Piemont) l'anarquista Amedeo Gianotti, sovint citat de diferents maneres (Amedeo Giannotti, Mario Giannotti, Amedeo Giovanotti). El seu pare es deia Natale Gianotti i la seva mare, Cecilia Gatti --altres fonts citen Bartolomeo Gianotti i Cecilia Gatta--.

En 1930, després que les autoritats italianes emetessin una ordre de detenció al seu nom, fugí cap a l'hexàgon francès i va ser inscrit en el registre de fronteres amb l'ordre de detenció.

En 1934, per la seva militància llibertària, va ser expulsat del territori de l'Estat francès.

En 1936 va ser detingut a Orà (وهران,, wilaya d'Orà, Algèria), juntament amb altres companys (Vicenzo Consoli, Giuseppe Fusero i Bruno Quiriconi), sota l'acusació d'haver participat en l'atracament d'un banc en realitat portat a terme per un grup anarquista espanyol.

Expulsat d'Algèria, s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va ser acollit per l'anarquista Edoardo Angeli (Dino Angelli o Poupon).

Aquest mateix any marxà com a voluntari, passant per la frontera del Pirineu Oriental, a la guerra d'Espanya i s'integrà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso».

El 28 d'agost de 1936 participà en la batalla de Monte Pelado (Almudébar, La Violada, Plana de Uesca, Osca, Aragó), al front del cèrcol a Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó). Durant l'ofensiva sobre Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó), a Almudébar, el camió blindat on es trobava, juntament amb els milicians italians Giovanni Barberis (José Gómez), Guido Bruna i Giuseppe Gabbani, s'incendià després de rebre una granada.

Greument cremat, Amedeo Gianotti va morir l'1 de setembre de 1936 a l'hospital de Lleida (Segrià).

Guido Bruna també va ser greument ferit, però sobrevisqué, mentre que Giovanni Barberis morí l'endemà 2 de setembre al mateix hospital.

David Poveda Campoy

Comitè Central Antifeixista de Vic. Drets, d'esquerra a dreta: Manuel Baillo López, Francesc Freixenet Alborquès i David Poveda Campoy; asseguts, d'esquerra a dreta: Jaume Jutglar Verdaguer i Lluís Aumatell Casellas

Comitè Central Antifeixista de Vic.
Drets, d'esquerra a dreta: Manuel Baillo López, Francesc Freixenet Alborquès i David Poveda Campoy; asseguts, d'esquerra a dreta: Jaume Jutglar Verdaguer i Lluís Aumatell Casellas


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 29 de maig de 1902 neix a Múrcia l'anarcosindicalista David Poveda Campoy

Arran del cop militar feixista, entre juliol i octubre de 1936 representà l'FNIF-CNT en el Comitè Central Antifeixista de Vic, encarregant-se de la Secció d'Abastaments

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà a la frontera del Pirineu Oriental, però la seva companya i les seves dues nenes restaren al Principat de Catalunya

David Poveda Campoy: El 29 de maig de 1902 neix a Múrcia (Huerta de Murcia, Múrcia) l'anarcosindicalista David Poveda Campoy. El seu pare es deia Lorenzo Poveda i la seva mare, Dolores Campoy.

Quan era molt jove emigrà a Catalunya, on treballà de maquinista ferroviari en la Secció de Tracció dels Ferrocarrils de Catalunya (FCC) i s'afilià a la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la Confederació Nacional del Treball (CNT), on ocupà càrrecs de responsabilitat.

Arran del cop militar feixista, entre juliol i octubre de 1936 representà l'FNIF-CNT en el Comitè Central Antifeixista de Vic (Plana de Vic, Osona), encarregant-se de la Secció d'Abastaments, i a començament de 1937 va rebre crítiques d'alguns ferroviaris cenetistes per la seva gestió en aquest comitè.

El març de 1937, amb altres companys cenetistes, s'encarregà de fer expedicions de queviures a Madrid (Castella la Nova).

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà a la frontera del Pirineu Oriental, però la seva companya i les seves dues nenes restaren al Principat de Catalunya.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista treballà d'obrer agrícola, especialment al departament de Sena i Oise, i milità en la CNT-AIT en l'Exili.

David Poveda Campoy va morir de càncer el 28 de juny de 1967 a Le Coudray-Montceaux (Essonne, Illa de França, França) i fou enterrat al cementiri de Plessis-Chenet, a Le Coudray-Montceaux).


Salvador Maximino Rueda Guillén

Necrològica de Salvador Rueda Guillén apareguda en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 29 de març de 1962

Necrològica de Salvador Rueda Guillén apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 29 de març de 1962



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 29 de maig de 1891 neix a Guaro (Sierra de las Nieves) l'anarcosindicalista Salvador Maximino Rueda Guillén

En 1936 combaté el feixisme i el febrer de 1939, camí de l'exili, en el decurs de la Retirada republicana passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers

Salvador Rueda Guillén: El 29 de maig de 1891 neix a Guaro (Sierra de las Nieves, Màlaga, Andalusia) l'anarcosindicalista Salvador Maximino Rueda Guillén. El seu pare es deien Félix Rueda i la seva mare, Ana Guillén. Es va criar a La Línea de la Concepción (Campo de Gibralta, Cadis, Andalusia).

En 1936 combaté el feixisme i el febrer de 1939, camí de l'exili, en el decurs de la Retirada republicana passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Va fer feina de llenyataire a Corgol (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània) i posteriorment en el Servei d'Aigües i Boscos de la zona de Le Chambon-sur-Lignon (Naut Léger, Alvèrnia, Occitània) i de La Chapèla de Volòra (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània).

Sempre milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) de Corgol.

Asmàtic, Salvador Rueda Guillén va morir d'un atac cardíac el 28 de febrer de 1962 a Champelhs (Puèi Domat, Alvèrnia, Occitània).


Segons el diari Público, De los Cobos, comanda la facción del Opus Dei que controla fa anys la Secretaria d'Estat de Seguretat

Les clavegueres del Ministeri d'Interior

De los Cobos, a la cabeza de la facción del Opus que sigue controlando la Secretaría de Estado de Seguridad

Tras la supuesta disolución de las cloacas de Interior que crearon una policía política durante el mandato de Fernández Díaz, destacado miembro del Opus Dei, el círculo de simpatizantes de la Obra de los que él se rodeó se ha asegurado la continuidad de esa red conservadora al frente de la Seguridad del Estado colocando a sus lugartenientes en puestos clave. Y el que domina esa facción es el recién destituido coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos, según ha podido saber Público de fuentes de toda solvencia

"Pérez de los Cobos seguía siendo el filtrador en contra del Gobierno y el que maniobraba en favor del PP y de Vox"

Los altos cargos de Fernández Díaz y Zoido colocaron a sus delfines en Interior y siguen controlando la Secretaría de Estado desde fuera

Laurentino Ceña ya fue el hombre fuerte de Zoido en la Guardia Civil como jefe del Mando de Operaciones Territoriales

La jueza Martínez Medel se había postulado para la Dirección General de la Guardia Civil y ahora parece buscar notoriedad

[PÚBLICO 28/05/2020 CARLOS ENRIQUE BAYO @tableroglobal]

Como ministro, Jorge Fernández Díaz construyó en la cúpula de Interior un círculo de poder compuesto por afiliados o simpatizantes del Opus Dei, o incluso miembros de la Orden Constantiniana de San Jorge, a la que pertenece él mismo a pesar de no estar reconocida por el Vaticano. Más de tres años después del fin de su mandato, la Secretaría de Estado de Seguridad sigue estando controlada por adeptos a la Obra a pesar de que Fernando Grande-Marlaska ha destituido a más de una docena de altos cargos en sus dos años al frente del Ministerio.

Fuentes de Interior conocedoras de la pugna en sus más altos niveles han asegurado a Público que "hay una facción del Opus que controla la Secretaría de Estado de Seguridad, verdadero núcleo de poder del Ministerio, y este sector siempre estuvo dirigido por Diego Pérez de los Cobos, quien sigue dominando la situación desde fuera. No se mueve nada en la Secretaría sin que él lo sepa, porque ha dejado colocados allí todos sus peones".

El coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos fue el director del Gabinete de Coordinación y Estudios de esa Secretaría con Fernández Díaz. Desde ese puesto, acumuló tanta influencia que el Gobierno de Rajoy le nombró "director técnico" de coordinación de todas las fuerzas de seguridad en Catalunya encargadas de impedir la celebración del referéndum independentista del 1 de octubre de 2017. Y uno de sus hombres de confianza es el teniente coronel Daniel Baena (alias Tácito en Twitter), quien firmó todos los atestados contra los políticos soberanistas catalanes como director de la Policía Judicial de la Guardia Civil en Catalunya.

Condecorado y recompensado tras el 1-O con la jefatura de la Comandancia de la Guardia Civil de Madrid, Pérez de los Cobos "seguía siendo hasta ahora el filtrador, a través de sus hombres de confianza en Interior, de informaciones perjudiciales para el Gobierno y el que maniobraba en favor del PP y de Vox", afirman las fuentes citadas. "Y seguirá controlando la Secretaría de Seguridad incluso después de su destitución, porque los jefes del entramado opusdeísta que instauró Fernández Díaz han dejado allí a sus primeros espadas, y estos siguen obedeciendo a sus padrinos aunque hayan sido apartados de los cargos de mando. Nada ha cambiado, porque se han quedado los lugartenientes".

Entre los numerosos altos cargos de Fernández Díaz simpatizantes del Opus Dei --como Luis Aguilera Ruiz, subsecretario de Interior que ahora está de regreso en la Abogacía del Estado-- figuraban el director general de la Policía, Ignacio Cosidó y su homólogo en la Guardia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, asimismo caballero de la Orden Constantiniana, así como el Director Adjunto Operativo (DAO), Eugenio Pino, jefe de la brigada política del comisario José Manuel Villarejo, hoy preso e imputado por organización criminal y cohecho.

Al caer el Gobierno de Mariano Rajoy --a causa de la moción de censura tras la condena en firme contra el PP por corrupción--, todos esos altos cargos ya habían preparado y colocado a sus delfines en la Secretaría de Estado para seguir dominando Interior desde fuera tras sus jubilaciones o destituciones. Una labor que se fue desarrollando durante el mandato de Juan Ignacio Zoido, quien en sólo un año logró reconstruir las cloacas de Interior con hombres (como Juan Carlos Ortiz Argüelles) fieles a la entonces ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, también relacionada con Villarejo a través de su marido, Ignacio López del Hierro.

En un audio grabado por el propio Villarejo se escucha al comisario explicarles a Cospedal y a López del Hierro --en una conversación en la planta noble de la sede del PP en la calle Génova-- que José Luis Olivera Serrano, director del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO), es un "tronco" que les está ayudando a sortear las causa judiciales por la corrupción del Partido Popular.

Olivera también dejó allí a su segundo en ese poderoso centro de coordinación, un comisario que también es el segundo del actual jefe del CITCO, el general de la Guardia Civil Ángel Alonso Miranda, quien acaba de ser ascendido hace unos días a general de división. Igual que sigue allí otro hombre de la máxima confianza del amigo de Villarejo, el inspector-jefe Carlos Checa.

Más aún, como Olivera dirigió la UDEF durante largo tiempo --precisamente cuando esa Unidad de Delitos Económicos y Fiscales se vio involucrada en montajes de las cloacas--, ahora han quedado al frente de esa importante unidad dos de sus adláteres: el inspector-jefe Luna en Blanqueo de Capitales y Miguel Ángel Gómez Díaz en Seguridad Social.

Igualmente, Pérez de los Cobos situó estratégicamente a sus hombres en la Secretaría de Estado, como el ahora dimitido --a sólo unos días de su postergada jubilación-- Laurentino Ceña, quien ya era el hombre fuerte de Zoido en la Guardia Civil como jefe del Mando de Operaciones Territoriales, o el teniente coronel Pablo Montero Llácer, quien permanece como asesor del actual secretario de Estado de Seguridad, Rafael Pérez Ruiz, exletrado del Poder Judicial nombrado por Marlaska.

"El ministro y su secretario de Estado proceden del mundo judicial, así que no dominan los entresijos policiales, ni la penetración del Opus Dei en las fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado", subrayan a este diario fuentes de la Guardia Civil que piden no ser identificadas. "Así que no saben que tanto Pablo Montero como su hermano, el coronel Jorge Montero --jefe de la Comandancia de la Guardia Civil de Salamanca--, trabajan en favor del PP".

Según esta otra fuente, uno de los principales simpatizantes del Opus en la Secretaría de Estado es el comandante de la Guardia Civil Fernando Alcázar, sobrino del coronel Ignacio Alcázar.

Otra fuente policial que también habla bajo condición de anonimato subraya: "Tenemos un problema gravísimo, la radicalización hacia la ultraderecha que están sufriendo la Policía Nacional y la Guardia Civil. La manifestación policial que hubo el sábado pidiendo la dimisión del Gobierno lució la misma simbología que Jusapol, y es peligroso que la ultraderecha se esté apropiando de la inmensa mayoría de la opinión interna en la Policía y la Guardia Civil".

Fuentes judiciales también muestran su asombro ante la chapuza de errores, rumores, bulos, corta-pega de digitales ultraderechistas, omisiones y hasta manipulaciones de testimonios en los que se fundamenta el informe de la Guardia Civil sobre la supuesta relación entre la pandemia y la manifestación feminista del 8-M que se envió a la jueza Carmen Rodríguez Medel. Magistrada que se postuló para ser directora general de la Guardia Civil y ahora parece buscar notoriedad ordenando diligencias no urgentes en pleno estado de alarma y amenazando con actuar contra el ministro en caso de que se relacione el cese de Pérez de los Cobos con su falta de información al ministro sobre dicho informe.

"No tiene sentido que formule esa amenaza, porque no emitió un oficio específico prohibiendo al coronel informar a sus superiores, es decir la directora general y el ministro, por lo que los únicos que se debían al secreto de actuación como policía judicial dependiente de la magistrada eran los agentes y/o mandos en concreto que estaban efectuando esa investigación", explican dichas fuentes. Además, todo el escándalo tiene una enorme semejanza con los montajes policiales que organizó en su día el ministro Fernández Díaz contra los adversarios del PP.

"Los que ahora mismo ponen el grito en el cielo por esa supuesta injerencia ejecutiva en temas judiciales ni siquiera abrieron la boca cuando se disolvió irregularmente la comisión judicial que investigaba la corrupción policial del comisario Villarejo, ni cuando Asuntos Internos tomó represalias ilegales contra los investigadores que sí habían sido específicamente encargados y blindados por una providencia judicial... Además, luego se ha demostrado que todo lo que estaban investigando era cierto y gravísimo".


Hannah Arendt: "El revolucionari més radical es convertirà en un conservador l'endemà de la revolució"

Coses del FRAP, del PSOE i del PP 

L'exdirigent del PP que també era del FRAP

[EL NACIONAL. Lluís Bou. Barcelona. Dimecres, 27 de maig de 2020]

La dirigent del PP Cayetana Álvarez de Toledo ha acusat el pare de Pablo Iglesias de ser terrorista perquè va ser militant del FRAP, però ha oblidat que també va formar part d'aquest grup violent vinculat al PCE (marxista-leninista) l'exdirigent popular Rafael Blasco.

Segons el diari Levante, Blasco es va afiliar a finals dels 60 al PCE (marxista-leninista) i d'aquí va passar al FRAP. El seu nom de guerra era Carlos. L'exdirigent del PP va ser un activista ortodox, i va decidir juntament amb Vicent Pérez Venencio l'expulsió de militants acusats de fraccionalistes. Va patir presó en diverses ocasions, com quan tornava d'una reunió a l'estranger i el van aturar a la frontera.

Blasco va fer a partir d'aquí una espectacular carrera política, fins a acabar novament a la presó en el marc dels escàndols del PP valencià. acusat de corrupció.

Es va acostar al PSPV-PSOE de la mà de Ciprià Ciscar, a qui va conèixer al Sindicat Democràtic Universitari, i va acabar sent conseller d'Obres Públiques, on ja va tenir els primers problemes judicials. Amb la fi de la primera etapa socialista a la Generalitat valenciana es va passar al PP.

Blasco va estar quasi 30 anys al Govern valencià, amb 4 presidents de signe polític oposat, i va arribar a ser 7 cops conseller, en matèries tan dispars com Presidència, Obres Públiques, Ocupació, Benestar Social, Territori, Sanitat i Immigració.

Avui dia està encara a la presó, hi ha a València qui el compara amb un dels personatges d'Al Pacino. En tot cas és el polític que revela el que volia dir una de les frases més emblemàtiques i lúcides de la filòsofa Hannah Arendt: "El revolucionari més radical es convertirà en un conservador l'endemà de la revolució".


El personal de Palafrugell Gent Gran reclama millores sanitàries, salarials i laborals

El personal de Palafrugell Gent Gran reclama millores sanitàries, salarials i laborals

En una concentració a l'entrada del centre geriàtric Palafrugell Gent Gran, el personal sanitari s'ha reivindicat demanant que millorin el material de protecció sanitària com també recuperar part del seu sou

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) 28/05/2020.- El personal de Palafrugell Gent Gran, a Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona), va reclamar dimecres unes millores salarials i laborals en una concentració a l'entrada del centre geriàtric Palafrugell Gent Gran, el personal sanitari s'ha reivindicat demanant que millorin el material de protecció sanitària com també recuperar part del seu sou.

Es tractava d'una convocatòria per tot el personal sanitari dels diferents centres de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Dimecres, després de les set del vespre, el comitè d'empresa del geriàtric Palafrugell Gent Gran es va concentrar per demanar millores salarials i laborals.

Des del personal sanitari van llegir un manifest assegurant que estan cansats de "paraules buides sense cap compromís concret i acompanyades d'aplaudiments hipòcrites". A més a més, van destacar que la gestió dels centres sanitaris com el cas de Palafrugell Gent Gran està sota les mans de l'equip dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE).

Entre les diferents reclamacions que fan des del comitè d'empresa del centre hi ha la de tenir equips de protecció individuals "en condicions", proves PCR o serologies per a tots els treballadors del centre geriàtric de Palafrugell, que les hores extres que han fet no es cobrin a "preu de salari".

Des del centre també reclamen que es recuperi el 5% del sou "en una paga anual fixa". Una petició que el Parlament de Catalunya ha rebutjat recentment.

Amb el manifest van ressaltar que ara mateix "la situació és extrema i ens desborda". Però tot i això, es pregunten si des de la "Conselleria, les direccions i els governs tindran la capacitat, l'empatia per analitzar i donar solucions".

Amb la campanya #PrimaveraSanitària volen demanar una taula de negociació amb la consellera de Salut, Alba Vergés. Que el departament que Vergés dirigeix també inclogui els tractaments de Salut Mental i els centres de gent gran. I reclamen una sanitat pública al 100% amb tots els recursos necessaris per assistència i recerca.


dijous, 28 de maig de 2020

Nova concentració a l'Escala aquesta tarda contra la violència masclista

Nacionalitzar les fàbriques i la maquinària de la Nissan vol la CGT de Catalunya com a salució ja


Contra el terrorisme patronal, cal nacionalitzar les fàbriques i la maquinària de la Nissan

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Avui hem conegut el que ja s'intuïa, el grup Nissan-Renault ha comunicat el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Aquesta mesura suposa la destrucció de 3.000 llocs de treball directes i de 20.000 d'empreses auxiliars.

El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya qualifiquem aquest acte com un nou cas de terrorisme patronal. Novament, una multinacional prioritza la seva voluntat d'incrementar beneficis i condemna a 25.000 famílies a l'atur i a la pobresa. Ho fa, a més, de forma premeditada i calculada, després d'anys de xuclar diners de tota la ciutadania en forma d'ajudes i subvencions directes i indirectes. Uns ajuts que els darrers 25 anys han suposat centenars de milions d'euros pagats entre tots i totes nosaltres.

Cal respondre de forma decidida a aquest nou cas de terrorisme patronal. Fem una crida al conjunt de la classe treballadora a ser part de la resposta, perquè lluitant en suport als i les treballadores de Nissan afectats és lluitar també per nosaltres. Si les grans empreses veuen que aquest tipus de terrorisme els surt gratis, els propers mesos n'anirem patint més casos aquí i allà.

Com a treballadores i treballadors podem fer moltes accions.

- La primera, apropar-nos al sindicat i consolidar les xarxes de solidaritat.

- La segona és estar atents i atentes a les convocatòries dels companys/es de la Nissan i empreses afectades.

- També ens podem plantejar un BOICOT indefinit als productes de Nissan i visibilitzar de forma activa, en els diferents punts de venta, la nostra solidaritat amb els seus treballadors/es.

Igualment, interpel·lem a les administracions públiques. A les mateixes administracions que des de fa anys han anat transferint diners de tots els contribuents a la Nissan, com a suport a mantenir una activitat que ara han decidit suspendre. Exigim un posicionament i accions clares als governs estatal i autonòmic. Han de decidir si se situen al costat de l'estafa i del terrorisme empresarial o al costar dels i les treballadores, que és estar al costat del conjunt de la població.

Requerim l'expropiació immediata de les instal·lacions i la maquinària existent. Els milions de diners públics ja fa anys que les han pagat. Ara, uns treballadors i treballadores amb coneixement més que demostrat en la fabricació de vehicles elèctrics que marquen el futur d'aquesta indústria.

Cal un pla industrial propi, però és imperiós procedir a la expropiació de totes les instal·lacions. El temps de les bones paraules i els discursos s'ha acabat. Ara és el moment dels fets.

SOLUCIÓ PER NISSAN JA!


El tall de la Meridiana se solidaritza amb els treballadars de Nissan



El tall de la Meridiana se solidaritza amb els treballadars de Nissan

És el segon tall després de les restriccions de l'estat d'alarma

[VilaWeb 28/05/2020 20:55]

Les protestes organitzades a l'avinguda Meridiana de Barcelona en solidaritat amb els presos polítics han dedicat la segona concentració després de les restriccions de l'estat d'alarma als 3.000 treballadors de Nissan, els quals avui han sabut que es queden sense feina arran de la decisió de la companyia de tancar totes les plantes a Catalunya.

Poc després de l'inicia de la concentració, prevista a les 20.30, han comparegut quatre furgonetes de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra. De moment no hi ha incidents.


Protesta sanitària a tot Catalunya per reclamar més inversió del Govern de la Generalitat en Sanitat, també a Salt i a Palafrugell

Protesta dels sanitaris a tot Catalunya per reclamar més inversió del Govern en Sanitat
                                                         Protesta sanitària a Salt

Protesta sanitària a tot Catalunya per reclamar més inversió del Govern de la Generalitat en Sanitat

L'Hospital Santa Caterina de Salt va ser un dels dos centres de les comarques gironines --juntament amb el sociosanitari Palafrugell Gent Gran-- que va comptar amb una concentració davant de l'hospital a quarts de tres de la tarda

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 28/05/2020.- Llegim al Diari de Girona que la plataforma Sanitàries en Lluita creada arran de la pandèmia del Coronavirus-19 va organitzar per ahir una jornada de concentracions a diversos centres sanitaris de tot Catalunya per reclamar més inversió del Govern de la Generalitat en sanitat, així com per recuperar el 5% de salari que es va retallar al sector en 2010.

L'Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès, comtat de Girona) va ser un dels dos centres de les comarques gironines --juntament amb el sociosanitari Palafrugell Gent Gran, al municipi de Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona)-- que va comptar amb una concentració davant de l'hospital a quarts de tres de la tarda. L'aturada, a la qual s'hi van sumar desenes de treballadors, va consistir en la lectura del manifest de la plataforma, que entre els seus objectius hi ha el de crear una taula de negociació amb la consellera de Salut, Alba Vergés (ERC), l'obtenció d'Equips de Protecció Individual (EPI) «en condicions» i el cobrament íntegre de la paga per objectius en un pagament anual fix.

Es van exhibir pancartes on s'hi podia llegir «Retallar en sanitat mata» i «Els aplaudiments animen però no paguen les hipoteques». L'objectiu de la plataforma és mantenir les concentracions cada dimecres i que s'hi adhereixin més centres.


Sentit record a l'Escala en la concentració popular en el record de l'assassinada ahir i contra la violència masclista

Un instant del minut de silenci per condemnar el crim masclista de l'Escala. ACN
Un instant del minut de silenci per condemnar el crim masclista de l'Escala
Assassinat d'una dona a l'Escala, amb premeditació i traïdoria, en aquest moment d'estat d'alarma a causa de la pandèmia del COVIT-19

Sentit record en la concentració popular en el seu record i contra la violència masclista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 28/05/2020.- Segons l'Agència Catalana de Notícies, avui abans de les dotze del migdia, la plaça de davant l'ajuntament i de l'església a l'Escala ja s'ha anat omplint de veïnes i veïns que han volgut donar suport a la família i condemnar el crim masclista d'ahir. Un individu de 72 anys va matar a les cases del Pedró la seva actual dona, de 65 anys i de nacionalitat belga però instal·lada des de molt jove a la vila, la malaurada Annick Chenut, i, després, es va suïcidar penjant-se d'un pi. La víctima era molt coneguda a la població perquè regentava una immobiliària i abans un bar frankfurt d'estiu entre altres activitats, a més de ser una ferma ciclista com a mitjà de mobilitat.

El Grup de Dones de l'Escala, que porta temps lluitant contra el masclisme, ha col·locat a la façana del temple parroquial de Sant Pere unes pancartes contra els assassinats masclistes i tota violència contra les dones.

"L'Escala mostra la seva consternació pel crim de violència masclista d'ahir", ha afirmat l'alcalde, Víctor Puga (PSC). "Ha estat molt impactant veure com la família i gran part de la població han volgut fer ser aquí per fer un crit contra aquesta xacra social", ha dit Puga.

Ahir, ERC va condemnar l'assassinat.   

Nombrosos veïnes i veïns s'han apropat a la plaça, des de la façana de l'ajuntament fons a la de l'església, per fer costat a la família de la víctima, Annick Chenut de 65 anys i nacionalitat belga que feia 45 anys que vivia a la població.

"No miris cap a un altre costat, el virus del masclisme mata. Ni un minut més de silenci"

Hi havia diverses de pancartes on s'hi podia llegir "Prou violència masclista", "No miris cap a un altre costat, el virus del masclisme mata. Ni un minut més de silenci" o "En memòria d'Annick Chenut, assassinada a l'Escala víctima de violència masclista".

Puga ha destacat que, per a l'Escala, són "moments molt complicats" i ha explicat que al víctima tenia molts vincles socials i empresarials, també amb el mateix consistori. "Molts la coneixíem i li teníem estima", ha dit. L'alcalde ha remarcat que els serveis socials municipals i comarcals i les policies treballen intensament pe detectar i combatre casos de violència masclista. "Actuem sempre que hi ha un mínim dubte per intentar protegir les dones que, sovint, són víctimes de violències", ha exposat. S'ha dit que la víctima no havia recorregut a serveis socials ni consta que el suposat assassí tingués antecedents coneguts per violència domèstica.

Els Mossos d'Esquadra van rebre ahir l'avís cap a les set del matí a través del telèfon d'emergències 112. La investigació apunta que el conflicte per la propietat de la casa de la parella podria ser un dels mòbil del crim d'ahir a la matinada. Segons fonts properes a la investigació consultades, la parella estava en procés de separació des del 2018 i la relació s'havia enterbolit per la disputa per l'immoble, situat al passatge de Vilabertran, al Pedró.

Al seguit de notes manuscrites que l'individu va deixar ben ordenades dins la casa i dirigides als investigadors, relatava que la dona havia interposat diferents demandes per impedir que es quedés amb l'immoble. La relació entre els dos era tan dolenta que, segons les mateixes fonts, la dona duia una gravadora oculta, que la policia científica analitzarà per comprovar si durant la nit va enregistrar àudio. Per ara, es desconeix si la duia per enregistrar converses relacionades amb la casa o per si temia per la seva vida.

La investigació policial no ha pogut situar l'escena del crim masclista. Per això, sospiten que l'individu hauria netejat a consciència qualsevol rastre o vestigi de sang. Tampoc descarten, però, que l'ataqués a l'exterior, perquè al costat de la casa hi ha una parcel·la de zona boscosa de pins. La policia científica es va endur diversos ganivets que podrien ser compatibles amb l'arma del crim, tot i que cap tenia sang.

A la dona la van trobar al jardí de la casa, tapada amb una cortina. Va rebre diverses ganivetades al tronc. En la pineda, a uns metres més enllà, van descobrir el cadàver de l'assassí, que havia agafar una escala, va anar fins a la parcel·la veïna, es va enfilar a un pi i es va suïcidar penjant-se.


Paul Lapeyre

Paul Lapeyre i sa companya Jeanne Pantais

Paul Lapeyre i la seva companya Jeanne Pantais



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 de maig de 1910 neix a Montguilhèm (Gers, Gascunya) el militant anarquista, anarcosindicalista i lliurepensador Paul Lapeyre

Quan comença la revolució col·lectivista, el juliol de 1936, organitzà amb els seus germans Aristide i Laurent una xarxa per enviar a través de Perpinyà i per la frontera del Pirineu Oriental armes, medicaments, queviures i altres coses necessàries a la CNT-AIT i a la FAI. Durant aquells anys desenvolupà una intensa tasca en el seu suport i fou orador en nombroses reunions militants i mítings solidaris

Entre juliol i agost es desplaçà a Catalunya i Aragó i tot seguit efectuà nombrosos viatges a a visitar les col3lectivitats en nom de la CGT-SR-AIT

Paul Lapeyre: El 28 de maig de 1910 neix a Montguilhèm (Gers, Gascunya, Occitània) el militant anarquista, anarcosindicalista i lliurepensador Paul Lapeyre. El seu pare es deia Thomas Lapeyre, conreador de la terra que esdevingué carter i militant sindicalista de la Regió del Sud-oest, i la seva mare fou Maria Dulhoste.

Va fer de barber després d'haver estat obligat a deixar el seu lloc com a mestre a causa del seu antimilitarisme.

A finals de novembre de 1926, amb els seus germans Aristide i Laurent, participà en la constitució de la Confédération Générale du Travail - Syndicaliste Révolutionnaire (CGT-SR, Confederació General del Treball - Sindicalista Revolucionària), creada per Pierre Besnard, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Le Combat Syndicaliste, participant en el V Congrés (novembre de 1934) i el VI Congrés (22 de gener de 1937) d'aquesta confederació sindical.

En 1935, quan esclata l'«afer de les esterilitzacions de Bordeus», el seu germà Aristide va ser empresonat i fou ell qui assegurarà l'aparició de La Révolte, periòdic anarquista del Sud-Oest.

Quan comença la revolució col·lectivista, el juliol de 1936, organitzà amb els seus germans Aristide i Laurent una xarxa per enviar a través de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i per la frontera del Pirineu Oriental armes, medicaments, queviures i altres coses necessàries a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AI) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant aquells anys desenvolupà una intensa tasca en el seu suport i fou orador en nombroses reunions a favor del procés revolucionari d'autogestió, com ara el míting que es realitza l'agost de 1936 a la Sala Wagram de París (Illa de França), organitzat pel «Comitè Anarcosindicalista per a la Defensa i l'Alliberament del Poble Espanyol», on va explicà la seva estada a les col·lectivitats del Principat de Catalunya i a Aragó, així com la gira propagandística que realitzà en nom de la CGT-SR entre el gener i el març de 1937 a Algèria, on va fer una dotzena de conferències en suport de la revolució col·lectivista en el marc de la contesa bèl·lica contra els feixisme.

També col·laborà en el setmanari SIA, òrgan de la Secció Francesa de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), fundat i animat per Nicolas Faucier i Louis Lecoin, i efectuà nombrosos viatges al Principat de Catalunya en nom de la CGT-SR. En aquesta època col·laborà en dos periòdics publicats a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) sota el títol L'Espagne Antifasciste, creat amb el seu germà Aristide el setembre de 1937, i que es fusionarà a començaments de 1938 amb L'Espagne Nouvelle, del qual Prudhommeaux era el redactor principal. El 6 de febrer de 1937 havia sortit a Perpinyà el primer número del Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols d'Action Antifasciste en France. Aquest periòdic mensual bilingüe (francès i castellà) al servei de la Revolució del 19 de Juliol del 36 fou publicat a iniciativa dels germans Aristide i Paul Lapeyre. Louis Montgon (Vérité), president departamental del Comitè de Defensa de la Revolució Espanyola Antifeixista (CDREA) i de la Federació dels Comitès Espanyols d'Acció Antifeixista de França (FCEAAF), en va ser el gerent, que poc després dimití «en desacord amb la línia política seguida per les organitzacions revolucionàries d'Espanya amb les quals treballa el Comitè», i fou substituït per Jean Ay. Tingué un tiratge de 2.000 exemplars.

Paul Lapeyre el 16 de setembre de 1938 va ser inscrit com a «anarquista», ben igual que el seu germà Laurent, en el «Carnet B» dels antimilitaristes.

El maig de 1939 fou nomenat delegat de Propaganda de la Federació Anarquista de Llengua Francesa (FAF), que s'havia constituït entre el 15 i el 16 d'agost de 1936 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a resultes de l'escissió que es va produir dins de la Unió Anarquista (UA).

A finals d'agost de 1939 va ser mobilitzat i va ser enviat a Alsàcia, on va caure presoner de l'Exèrcit alemany i va ser enviat a un camp de concentració prop d'Hamburg (Hamburg, Alemanya). Després d'un intent d'evasió que resultà un fracàs, va ser enviat successivament a quatre camps d'internament.

El juny de 1945 va ser alliberat per les tropes britàniques.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista representà el Grup anarquista de Bordèu en el Congrés que donà lloc a la nova Federació Anarquista (FA), el qual se celebrà entre el 6 i el 7 d'octubre de 1945 a París (Illa de França). En aquesta època era secretari de la Unió Local Bordelesa.

El 17 de setembre de 1946 es casà a Bordeus amb la militant anarquista Jeanne Pantais.

Entre el 7 i el 9 de desembre de 1946 participà en el Congrés Constitutiu de la Confederació Nacional del Treball (CNT-F) - Secció Francesa de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), continuadora de la CGT-SR i sempre inspirada per Pierre Besnard, i va ser nomenat secretari de la VIII Unió Regional de la CNT-F.

Entre finals de 1947 i principis de 1948 al departament de la Gironda,  prengué part en un intent de fusió que donà lloc a un Comitè Departamental de Coordinació de Sindicats que havien abandonat la Confédération Générale du Travail (CGT) i que aplegava, entre altres forces, la Unió Regional de CNT-F, els «Amics de Força Obrera», els Comitès d'Acció Sindicalistes i la Unió Departamental de Sindicats Independents. animat pels carters. El 18 de gener de 1948, una assemblea general de moltes centenes de militants es van  reunir l'AthénéeMunicipal de Bordèu convocats per un comitè de coordinació. L'assemblea adoptà els estatuts d'una Union Départementale i es designà una comissió executiva provisional formada per 17 militants de pro Force Ouvrière, 9 sindicalistes independents i 7 de la CNT-F (entre altres militants, Paul Lapeyre, Jean Barrué i Albert Roux). Però, les instàncies sindicals superiors no van seguir aquesta posició. Els reformistes pro Force Ouvrière agrupats a l'entorn de Léon Jouhaux (secretari general de la CGT els anys 1909-1947 i president de la CGT-FO els anys 1948-1954) no van contactar amb aquesta executiva provisional i el Secretariat Confederal de la CNT-F preferí donar suport a l'opinió dels anarcosindicalistes exiliats espanyols que no volien que la CNT-F fos enterrada. Finalment, el congrés constitutiu de la Union Départementale de Force Ouvrière (FO) es celebrà el 16 de febrer de 1948 i adoptà majoritàriament els estatuts (fortament marcats per les tesis anarcosindicalistes) proposats en l'assemblea general del 18 de gener --però Paul Lapeyre i els seus companys llibertaris ja no hi eren, ja que van continuar militar a la CNT-F i al moviment llibertari.

En 1952 era delegat de Propaganda de la Unió Regional de la CNT-F.

A resultes del congrés de la Federació Anarquista (FA) que se celebrà entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1952 a Bordèu, va ser exclòs de la FA, ben igual que altres companys (André Arru, MauriceFayolle, Maurice Joyeux, Aristide Lapeyre, Georges Vincey i altres militants), en la crisi orgànica generada en el seu enfrontament amb Georges Fontenis i els altres militants.

La FA canvià de nom, passant a dir-se Federació Comunista Llibertària (FCL) a proposta de Georges Fontenis i els altres militants anarcocomunistes revolucionaris, mentre, en un congrés que se celebrà entre el 25 i el 27 de desembre de 1953 a París organitzat, entre altres militants, per André Arru, Maurice Fayolle, Georges Vincey, Maurice Joyeux, Paul i Aristide Lapeyre, va néixer una nova Federació Anarquista (FA), que encara existeix.

L'agost de 1955 participà en la IV Concentració Internacional Juvenil que se celebrava a la Colònia de Malalts i Mutilats d'Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània), on va fer les conferències «Darwin-Kropotkine i «L'éthique et la morale anarchiste».

La seva tasca militant va ser continuada, juntament amb el seu germà Aristide, en «Libre Pensée», realitzant nombroses conferències i esdevenint un dels seus oradors principals a nivell de l'Hexàgon.

També va fer nombroses conferències a l'Escola Racionalista «Francisco Ferrer», animada pel Grup anarquista de Bordèu.

La seva barberia, al carrer de La Fusterie de Bordèu, fou centre de difusió de la premsa anarquista.

En tots aquests anys sempre participà activament amb les activitats de Moviment Llibertari Espanyol en l'Exili (MLE).

A començament dels anys setanta un infart el retirà de la militància activa i s'instal·là a Barçac (Gironda, Nova Aquitània, Occtània), a la regió vitícola de Sauternes.

Trobem escrits seus en nombroses publicacions llibertàries, com ara La Brochure MensuelleLes Cahiers de Terre LibreCe qu'il faut direLe Combat SyndicalisteL'Entente Anarchiste, L'Espagne AntifascisteL'Espagne NouvelleGerminalL'Idée LibreLuciferLe Monde LibertaireMonde NouveauRébellionLa Révolte i altres.

Entre les seves obres podem destacar Jésus-Christ, Dieu soleil (1933), Le 6 février (1934), Jésus-Christ a-t-il existé? (1936), Ce qu'est le syndicalisme révolutionnaire (1937), Lueurs sur l'Espagne. Révolution et contre-révolution en Espagne républicaine (1938), De Gaulle tout nu! (1946), Cléricalisme moderne et mouvement ouvrier (1983, amb Marc Prévôtel), Étienne de la Boétie. De la servitude volontaire ou le contr'un. Étude (ca. 1996, pòstum).

Paul Lapeyre va morir el 2 de maig de 1991 a l'Hospital de Burela (A Mariña Central, Lugo, Galícia) on havia estat portat després de patir un accident automobilístic en una carretera gallega el dia d'abans. Conforme les seves últimes voluntats, el seu cos va ser donat a la Facultat de Medicina de Santiago de Compostel·la (Santiago, A Coruña, Galícia).

Bibliografia: Jean Maitron, Le Mouvement anarchiste en France. R. Bianco, Un siècle de presse anarchiste d'expression française. Anarcoefemèrides (28/05/2020).

Fons: État civil de Monguilhem. Archives de l'Association des Amis d'Aristide Lapeyre (Bordeaux). Archives de l'UD-CGT-FO de la Gironde. Archives personnelles.


Luciano Allende Saiz

Luciano Allende Saiz portant un company a Neuengamme (4 de maig de 1945)

Luciano Allende Saiz portant un company a Neuengamme (4 de maig de 1945)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 de maig de 1898 neix a Arantiones (Valderredible, Campoo-Los Valles, Alto Ebro) el militant anarquista i anarcosindicalista Luciano Allende Saiz

Insubmís al servei militar obligatori de jove s'establí al Hexagon francès, tornà per lluitar en la Guerra Civil i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i en mig de la marea humana refugiada va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda del qual fugí, però fou novament apressat i va ser internat al de Sant Cebrià del Rosselló abans de ser incorporat en les Companyies de Treballadors Estrangers

Luciano Allende Saiz: El 28 de maig de 1898 neix a Arantiones (Valderredible, Campoo-Los Valles, Alto Ebro, Cantàbria) el militant anarquista i anarcosindicalista Luciano Allende Saiz, conegut sota el pseudònim de Toto. El seu pare es deien Luis Allende i la seva mare, Baselisa Saiz.

Va patir una infància difícil i en 1913 va emigrar a Arpitània per fugir del servei militar obligatòri. Es va instal·lar a Lió (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i va fer feina a la vidrieria de Venissieux (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), als afores de la ciutat, la zona metropolitana.

Va marxar a la regió parisenca la primavera de 1914 i començà a treballar a la vidrieria de Clichy (Hauts-de-Seine, Illa de França).

Ja militant llibertari, va relacionar-se amb l'antimilitarista anarquista Gaston Rolland.

Durant els anys vint del segle XX treballà d'obrer en una fàbrica de ciment i visqué al número 120 del bulevard de la Vilette a París (Illa de França).

En aquests anys va participar amb els grups anarquistes exiliats de l'Estat espanyol i va fer amistat amb Buenaventura Durruti Domínguez i Francisco Ascaso Abadía. També estava en contacte amb els militants francesos de la Unió Anarquista (UA) i amb Louis Anderson (Ander), administrador de Le Libertaire entre 1932 i 1939.

A començament dels anys trenta del segle XX s'establí en la petita colònia llibertària i naturista de Lo Pònt de Soliers (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), fundada en 1929 per Joseph Estour i Marie Barrieu i que reunia vegetarians, esperantistes i naturistes la majoria llibertaris, Residia al cabanyar de Sénès, amb la seva companya Louise Pohut i la parella formada per Alfonso Rus i Teófila Paunero. En aquesta comunitat també hi vivia Salvador Gumà Clavell, que tenia com a parella Marguerite Estour, filla dels fundadors de la colònia.

En aquesta època mantingué correspondència amb destacats companys, com ara Benoît Broutchoux, Séverin Férandel, Victor Giraud, Richard Penru, Marthe i Marcel Renouard i alres.

La mort accidental de la seva companya el juliol de 1932 va fer, sembla, que abandonés la comunitat.

En 1935 vivia al número 14 del carrer Marchelli de Tolon (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i figurava en el llistat d'anarquistes del departament del Var aixecat per la policia.

Quan va esclatar la revolució col·lectivista l'estiu de 1936 va marxar a la Península i, finalment, essent insubmís arreglà la seva situació legal i es va enrolar en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, lluitant fins al gener de 1939.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i en mig de la marea humana refugiada va ser internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) del qual fugí, però fou novament apressat i va ser internat al de Sant Cebrià del Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló) abans de ser incorporat en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).

Durant l'Ocupació va participar en la Resistència a la Savoia (Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània),

sota el pseudònim de Toto, en la unitat anomenada «Batalló de la Mort».

Va realitzar nombrosos serveis en la resistència abans de ser detingut per la Gestapo el 18 de març de 1944 a Montmélian (Savoia, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i deportat el 20 de maig d'aquell any al camp de concentració de Neuengamme (Bergedorf, Hamburg, Alemanya).

Durant l'alliberament del camp el 4 de maig de 1945, va ser fotografiat portant un altre deportat, antic empleat del Liceu de Barcelona, a les espatlles.

En retornar de la deportació, es va instal·lar a París i va militar en la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i després es va establir a Antíbol (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on va fer d'apicultor amb sa companya Marie Joséphine Bornat (Mariette).

Fins els últims anys de la seva vida va militar en la CNT i en la Federació Espanyola dels Deportats i Internats Polítics (FEDIP).

Luciano Allende Saiz va morir el 23 de gener de 1983 a la Clínica Cannes Oxford de Canes (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) i les seves cendres va ser dispersades al jardí del militant llibertari Paul Ferrare a Gòuf Joan (Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).