divendres, 9 d’agost de 2019

Bicentenari Pere Caimó i Bascós

Context

El guixolenc Pere Caimó i Bascós fou un alcalde molt compromès amb la justícia social i les classes popular del Baix Empordà del segle XIX.

Nascut el 31 de març de 1819, passà l'adolescència a Puerto Rico, on la seva família es dedicà al comerç. A partir del seu retorn el 1853 va esdevenir un conspirador republicà i democràtic de vida intensa, i patí diferents períodes d'empresonament i exili. Personatge. Fou alcalde  i diputat a Corts abans i després de l'aixecament federal conegut com el Foc de la Bisbal (octubre de 1869) que ell va liderar ara fa exactament 150 anys.

La ciutat de Sant Feliu de Guíxols li vol retre homenatge coincidint amb el bicentenari del seu naixement.

 

Activitats

El programa d'actes s'inicia el proper el divendres 5 d'abril de 2019 a les 17 h hi amb una ofrena de llorer a la seva casa natal del Carrer Sant Domènec 60, antic Carrer Caimó.les 18 h a la Sala Panyelles del Monestir, hi haurà una taula rodona sobre "BICENTENARI DE L'ALCALDE PERE CAIMÓ", amb  Jordi Frigola, historiador, i  Toni Strubell, escriptor. En acabat hi haurà uns parlaments sobre records familiars del polític federal a càrrec dels descedents Joaquim Coello i Rosa Maura.

Una exposició dels materials inèdits del fons familiar s'exposaran a la primera planta del Museu d'Història.

El divendres i dissabte sant, de setmana santa, a les 18 h hi haurà Visites Guiades pel centre de Sant Feliu amb un recorregut per la vida i valors de Pere Caimó. Bitllets a Turisme (Monestir). Aquestes visites guiades continuaran durant l'estiu.

 

Aquesta proposta ha estat iniciativa de la Comissió de la Dignitat i Òmnium Baix Empordà ha decidit donar-hi suport i recorregut. 


--

Als 200 anys de Caimó

De Pere Caimó i Bascós se'n celebra enguany el bicentenari del naixement a diverses poblacions empordaneses, principalment a Sant Feliu de Guíxols, d'on era fill. No se li ha fet la justícia deguda al llarg dels anys per bé que escriptors capdavanters n'hagin escrit favorablement

Toni Strubell I Trueta

De Pere Caimó i Bascós se'n celebra enguany el bicentenari del naixement a diverses poblacions empordaneses, principalment a Sant Feliu de Guíxols, d'on era fill. No se li ha fet la justícia deguda al llarg dels anys per bé que escriptors capdavanters com Josep Pla, Gaziel, Francesc Ferrer i Gironès o Carles Rahola n'hagin escrit favorablement. Aquest darrer escriptor, víctima ell mateix de la repressió, el va destacar a l'obra Vides heroiques de 1932. Van posar el seu nom a una de les principals artèries de Sant Feliu, el carrer Sant Domènec, un llunyà 28 d'abril de 1908, en un homenatge sonat com pocs. Potser va essent hora de restituir-l'hi.

Qui va ser Pere Caimó, doncs? Un homenot dels bons. Un torrent d'activisme per les llibertats i contra les foscors del segle XIX. Tornat de Puerto Rico als trenta-quatre anys, segurament inspirat pels corrents liberals i federals que s'hi movien, aquest indiano de família comerciant va gaudir d'una immediata popularitat entre els demòcrates i progressistes de l'Empordà. Molta gent que volia treure's de sobre els borbons i sacsejar la societat cap a la modernitat el van adoptar ràpidament com a líder. Escollit oficial de la Milícia Nacional pels seus homes, va ser present en tots els intents d'establir la plena democràcia al país. Desenganyat del suport inicialment prestat a Prim, s'arrenglà amb els Republicans Federals gironins, a qui va representar al famós Pacte de Tortosa. Va ser regularment el polític gironí més votat durant el sexenni democràtic (1868-1874), ocupant així escó a les Corts a més de l'alcaldia de Sant Feliu.

Però potser l'episodi que més apropa Caimó a l'èpica va ser el seu lideratge del famós Foc de la Bisbal, el 6 d'octubre de 1869. Desesperat per les traïcions de Prim, que mantenia les impopulars quintes i conservava la monarquia, va liderar una força expedicionària empordanesa amb la intenció de declarar la República a Girona. El van seguir una munió d'homes armats –es parla d'uns tres mil– principalment tapers de tot l'Empordà i la Selva, mobilitzats pels ideals republicans. Era gent que se sentia amenaçada pel lliurecanvisme que introduïa Prim ja que l'exportació de suro cru perjudicava molt la indústria local. També va ser a la Bisbal la famosa Isabel Vila amb l'ànim d'atendre els ferits. L'arribada al camp de batalla de la qui és considerada avui la primera sindicalista catalana, la va descriure Caimó a les seves memòries com «l'aparició d'un àngel».

Els sublevats es van fer forts a la Bisbal, on hi construïren una cinquantena llarga de barricades per fer front a l'exèrcit espanyol. El fet és que aquest «exèrcit de tapers» no va ser vençut militarment, repel·lent un cop i altre els embats dels militars. Només fou desarmat per un engany que permeté la detenció a traïció de Caimó mitjançant la no-observació del codi militar per part dels militars espanyols.

Deixant de banda l'èpica, tot el que va fer Caimó tenia una lògica progressista. Al seu sacrifici –va acabar mig arruïnat– li devem la conquesta de molts drets i llibertats. Quan els seus detractors diuen que va emmurallar Sant Feliu tot convertint el Monestir en una «caserna republicana», han de saber que fou per protegir la població contra els sanguinaris atacs del carlí Savalls. Qui el condemna pel seu laïcisme potser ignora que l'esperit inquisitorial que ell combatia encara estava molt present a ciutats com Sant Feliu. Criticar-lo per haver tolerat les activitats de la Primera Internacional, liderada per Isabel Vila i Genís Vidal, equival a condemnar l'avenç dels drets democràtics dels treballadors. Potser són uns altres que haurien d'explicar els obstacles que se li van posar a l'home més votat de les terres gironines, l'home a qui els respectuosos tapers adoraven i deien «pare».

En definitiva, Pere Caimó, fou un gran home a qui a partir d'avui recordarem al Baix Empordà amb conferències, visites guiades i amb el monòleg Isabel Vila al Foc de la Bisbal –protagonitzat per Carme Sansa– que es representarà, entre altres llocs, a la Bisbal. En aquest cas, el mateix lloc que farà 150 anys dels fets. Amb totes aquestes activitats, hom pretén recuperar tota una època de valors i ideals ara que, de nou, la democràcia, la facultat de la gent de decidir el seu futur i els drets humans trontollen a mans d'un autoritarisme que crèiem d'altra època. Farem reviure un home que un dels seus contrincants va definir, significativament, com a: «persona intatxable, però d'idees perilloses i de gran prestigi al país». Un home valent, íntegre i respectat. Efectivament, l'inoblidable revolucionari empordanès, Pere Caimó.



dilluns, 5 d’agost de 2019

[04/04/2019] Pedro Ara Ferrera

Pedro Ara Ferrera

Pedro Ara Ferrera. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 d'abril de 1972 mor a Tarba (Bigorra) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera. Havia nascut en 1914 al poble de Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe)

Participà en la insurrecció proletària a Aragó el desembre de 1933

 El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix . Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració -- 

Pedro Ara Ferrera: El 4 d'abril de 1972 mor a Tarba (Bigorra, Gascunya, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Ara Ferrera. Havia nascut en 1914 al poble de Campodarbe, municipi de Boltanya (Sobrarbe, Usca, Aragó). Abandonat per la seva mare, tingué una infància força malaurada i des d'infant hagué de guanyar-se la vida fent de pastor.

Aviat s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), que va ser la seva vertadera escola, adscrivint-se al sector més social revolucionari del moviment llibertari.

A finals de 1933 intervingué des de Balbastro (Somontano de Barbastre, Usca, Aragó) en l'aixecament anarquista d'Aragó. El 8 de desembre de 1933 fou detingut amb José Trallero Bardají, Lorenzo Tornos Arnal i Leopoldo Castán Ferrer arran d'un enfrontament armat amb la Guàrdia Civil al camí de San Ramón de Balbastro en el qual morí el militant anarquista Alejandro Castán Ferrer. El 14 gener de 1934 va ser condemnat a un any de presó i tancat al penal militar del Fortí de San Cristóbal (Ezcaba, Navarra, Euskal Herria) fins al seu alliberament gràcies a l'amnistia de febrer de 1936.

En maig de 1936 milità en la potent Federació Comarcal de la CNT-AIT de Samontano de Balbastro i col·laborà en Orientació Social d'aquesta ciutat.

Durant la Guerra Civil va combatre al front d'Aragó enrolat en la Columna Durruti i, posteriorment, en la 26 Divisió, i col·laborà en el seu òrgan d'expressió El Frente.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració --.

En 1945 fou delegat cenetista en el Comitè de les Joventuts Llibertàries de Tarba (Alts Pirineus, Occitània) i en el Ple de la Regional Segona representà el Comitè Departamental de Gers (Gasconha) i la Federació Local d'Aush (Casconha, Gers,Occitània).

En 1945 va fer un míting a Aush i en 1946 a Beaumont, Aush i Lió (Metròpoli de Lió, Lionès, Arpitània, Ôvèrgne-Rôno-Arpes). En 1946 encapçalà la Comissió de Relacions de la Federació d'Origen de Balbastre.

En l'exili, també formà part de la CNT-AIT i en la línia més revolucionària de l'organització, essent partidari de la lluita directa contra el franquisme i defensant les posicions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Fou membre dels grups d'acció que lluitaren a Aragó i a Catalunya en els anys quaranta.

Entre el 15 i el 16 de juliol de 1947 assistí als clandestins Ple Nacional de Regionals de la CNT a Madrid (Castella la Nova), al Ple Nacional de la FAI que tingué lloc en una rajoleria, i al Ple Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) que es realitzà en una obra en construcció, representant Aragó i al Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i a la CNT en l'Exili. Poc després retornà a l'exili, però a finals de 1947 fou enviat amb Raúl Carballeira Lacunza a Barcelona amb la finalitat de reforçar el Comitè Regional de Catalunya de la CNT, format aleshores per Generós Grau i Josep Capdevila arran de la detenció de Josep Cortés.

Les seves tàctiques de lluita feien costat les d'Amador Franco de les Joventuts Llibertàries i les de Francisco Carreño de la CNT, i amb el suport de Josep Peirats a finals dels anys quaranta. Més tard tornà als Alts Pirineus, establint-se definitivament i defensant sempre les tesis d'atac directe i permanent al franquisme.

El 15 de desembre de 1963 assistí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a la Plenària del Secretariat Intercontinental (SI) com a secretari del Nucli dels Alts Pirineus.



[04/04/2019] Ángel Baquero Martínez

Necrològica d'Ángel Baquero Martínez apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 2 d'abril de 1991

Necrològica d'Ángel Baquero Martínez apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 2 d'abril de 1991. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 4 d'abril de 1907 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Baquero Martínez

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix . Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració -- 

Ángel Baquero Martínez: El 4 d'abril de 1907 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Baquero Martínez. El seu pare es deia Tomás Baquero i la seva mare, Esperanza Martínez.

Es va afiliar a les Joventuts Llibertàries i al Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Durant la Guerra Civil lluità contra el feixisme enquadrat en la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (antiga Columna Durruti).

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Patí el mateix destí que els seus companys de columna --internat a camps de concentració --, i, després s'establí amb la seva companya, Juana Zamora Paredes, a Lairac (Olt i Garona, Guiana, Nova Aquitània, Occitània) i milità en la Federació Local d'Agen de la CNT-AIT en l'Exili i en la Lliga de Mutilats del departament d'Olt i Garona. Posteriorment passà a viure a Agen (Olt i Garona, Nova Aquitània, Occitània).

Ángel Baquero Martínez va morir el 6 de febrer --algunes fonts citen erròniament el 8 de febrer-- de 1991 a l'Hospital Saint-Esprit d'Agen.


Celebració de la República Catalana del 14 d'abril de 1931

Celebració a la Platja de l'Escala de la efemèrides de la República Catalana de 1931

El diumenge 14 d'abril, a les 12 del migdia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 L'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries).- La Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista (CUP - AMUNT) de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries), ens convida a celebrar el diumenge 14 d'abril, a les 12 del migdia, al l'Arbre de la Llibertat, davant el Local La Platja, al carrer del Port, núm. 21, la efemèrides de la proclamació el 14 d'abril de 1931 de la REPÚBLICA CATALANA pel president Francesc Macià.



Dia de la Terra a l'Escala

Comença la Rebel·lió contra l'Extinció

El Dia de la Terra, 22 d'abril, a l'Escala

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 L'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries).- A l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries), el dilluns 22 d'abril, per primera vegada es celebrarà la Diada de la Terra amb una trobada en solidaritat amb el moviment social internacuinal Extinction Rebelion. Uns actes lúdics. Tothom hi està convidat. Activitats obertes a tothom. Es faran en el Local La Platja, al carrer del Port, núm. 21.

En els darrers segles, i, sobretot, en les darreres dècades, la Humanitat ha degradat i destruït una gran part de la vida que ha sorgit a la Terra a través d'un complex procés de milions d'anys d'evolució. Unes 200 espècies s'extingeixen cada dia.

Molts dels nostres actes habituals, com viatjar en avió o menjar animals, tenen implicacions ecològicament devastadores. El nostre impacte sobre la biosfera és, segons alguns científics, equiparable amb la destrucció ocasionada per la col·lisió d'un gran meteorit sobre la Terra.

La intensa contaminació a què estem sotmetent el nostre cel, juntament amb la desaforada desforestació a la que estem sotmetent al nostre sòl, estan donant lloc a un creixent escalfament planetari i desgavell climàtic. Això està fent que els desastres «naturals» (incendis, inundacions, tornados,…) siguin cada cop més freqüents i virulents. Arribats a cert punt, tot això pot provocar la destrucció massiva dels cultius que alimenten la nostra vida, provocant l'escassetat de queviures bàsics fins i tot en els països enriquits…

En aquesta crisi ecològica, sumada d'altres factors, fa que la civilització global moderna tingui els dies comptats. En paraules de Peter Goldmark, president de la Fundació Rockefeller, «La mort de la nostra civilització ja no és una teoria o una possibilitat acadèmica: és el camí en què estem.» Ho sabem de ciència certa tot això. Però no ho assimilem. No ho assumim. No ho emprem. La magnitud de la tragèdia ens sobrepassa. Les inèrcies ens absorbeixen. La irresponsabilitat ens sedueix.

Penso que és l'hora de despertar-nos, de fer un pas endavant, de madurar. És l'hora que les persones i els pobles declarem en actes el nostre amor a la Terra, que tant ens ha donat i que tant està patint. És l'hora de superar les inèrcies i els interessos que impedeixen que la veritat sigui degudament escoltada i emprada. És l'hora de posar fi a la civilització del creixement material i donar a llum a la civilització del creixement vital. És l'hora, en fi, de la Rebel·lió contra l'Extinció.

Així, Extinction Rebelion és un moviment que, amb una estratègia d'acció directa no-violenta, o, dit en altres paraules, de desobediència civil pacífica, volent generar pressió i conscienciació, reivindicant la immediata implementació de les següents mesures :

1. VERITAT. Que els governs i els mitjans de comunicació diguin la veritat sobre la gravetat de la crisi ecològica i la situació d'emergència climàtica en què ens trobem, explicant les conseqüències catastròfiques de seguir amb el rumb actual.

2. ACCIÓ. Que els governs prenguin mesures d'emergència per a reduir dràsticament les emissions d'efecte hivernacle en els pròxims anys i per a frenar el procés d'extinció d'espècies (biològiques, animals i vegetals).

3. DEMOCRÀCIA. Que es constitueixin assemblees ciutadanes, formades per persones normals i corrents escollides per sorteig, per a supervisar el procés de decreixement de les emissions i de transformació ecològica general.

Sorgit a Anglaterra, el moviment s'està escampant arreu del món. Hi haurà accions a desenes de ciutats. Milers d'activistes bloquejaran les principals artèries de la circulació motoritzada de Londres i d'altres centres neuràlgics de l'economia global. A mitja dotzena de ciutats del la península Ibèrica hi ha convocades accions i concentracions. Paraules de Blai Dalmau Solé: "A l'Escala, el dia 22 d'abril, la Diada de la Terra, farem una trobada en solidaritat amb Extinction Rebelion." "A Anglaterra cada cop més persones estan deixant la seva feina per a unir-se a temps complet a aquesta rebel·lió que consideren, no sense raó, que es mou per la causa més urgent i important de totes, ja que, si perdem aquesta lluita, les perdem totes".

Les persones que volem actuar per a que la dinàmica ecocida de la nostra civilització contemporània sigui reemplaçada per una dinàmica realment ecològica, no som poques. Però, per tal que les nostres idees proliferin i les nostres accions siguin fructuoses, ens hem de trobar. Ens hem de trobar sovint. Convé que parlem cara a cara de les nostres inquietuds, que aprenguem i reflexionem junts, que ens coneguem i ens donem suport, que compartim les nostres millors idees i troballes… Només així podrem afrontar els reptes del present amb la necessària fortalesa, valentia i saviesa.

És per això el dilluns 22 d'abril, Dia de la Terra, a l'Escala, hi ha una trobada ben senzilla, espontània i modesta, però també ben plena de sentit. Es crearà un espai -temps per a compartir pensaments (i sentiments) sobre l'estat actual del món, i sobre les nostres possibilitats d'acció salvadora i transformadora, posant especial atenció als anàlisis, objectius i estratègies plantejats per Extinction Rebellion. Procurarem inspirar-nos per a cuidar la natura i defensar el nostre planeta, celebrant la vida que la Terra ens regala cada dia.

Hi esteu tothom convidat. Aneu amb la vostra mainada, amb els vostres nets, nebots, amb la parella…Tothom serà benvingut i es gaudirà tothom junt.

HORARI APROXIMAT I SUBJECTE A CANVIS. Podem anar-hi a l'hora que vulguem:

15:00h. Projecció de vídeos artístics infantils (Amelia Burke).

16:00h. Animació del Racó Lúdico-Creatiu pels Infants(Amelia Burke).

17:00h. Projecció d'un discurs de Greta Thunberg.

17:30h. Presentació de la Trobada.

18:00h. Xerrada debat (Blai Dalmau).

19:00h. Cercles de reflexió.

19:30h. Plenari. Espai per compartir.

20h. Projecció documental "Cowspiracy" o "Home".

21:30h. Vetllada Musical (Olivier Sabane).

22:30. Fi de l'acte.



diumenge, 4 d’agost de 2019

Protesta sindical al ple de Figueres contra que tota la ciutat sigui zona turística: els establiments poden obrir els diumenges i festius des de Rams fins al 31 de desembre

Protesta al ple municipal de Figueres on s'aprova demanar la zona turística per a tota la ciutat

Part de l'oposició considera que perjudicarà els treballadors

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).- Llegim en la premsa convencional comarcal el ple municipal de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) ha aprovat aquest dijous la proposta de demanar a la Generalitat l'ampliació de la zona turística de Figueres a tota la ciutat, cosa que implicarà que els establiments poden obrir els diumenges i festius des de Rams fins al 31 de desembre. Ha tirat endavant amb els onze vots a favor del PDeCAT, dos regidors no adscrits, PP i Cs, i deu vots en contra del PSC, ERC, CUP i Compromís.

Protesta al ple de Figueres on s'aprova demanar la zona turística per a tota la ciutat

Protesta al ple de Figueres on s'aprova demanar la zona turística per a tota la ciutat.

La presència d'una cinquantena de persones contràries a l'ampliació de la zona turística en un acte convocat per CCOO i la proximitat de les eleccions municipals han marcat  les intervencions de les formacions centrant-s'hi en els avantatges laborals o no pels treballadors. Pancartes com «No diumenges, tenim família» han mostrat el rebuig dels treballadors assistents.

Compromís, la CUP, ERC i el PSC han votar en contra de la proposta amb vehemència i amb aplaudiments de part del públic. Agnès Lladó, d'ERC, ha qualificat la  mesura de «nefasta». Han coincidit a dubtar que això generi llocs de treball i consideren que farà més precàries les condicions dels treballadors. Per a Toni Garcia, de la CUP, generarà benefici només a unes empreses determinades, les grans superfícies. El regidor de Compromís, Òscar Vergés, afegia que falten estudis més sòlids i Pere Casellas, del PSC, va posar sobre la taula que la mesura al rovell de l'ou no ha funcionat.

L'ampliació de la zona turística s'ha tirat endavant després de la petició de divuit empreses ubicades a la C-260, al sector de Vilatenim (Alt Empordà, comtat de Peralada).

La proposta de l'Ajuntament figuerenc inclou els informes favorables de la Cambra de Comerç de Girona, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i Comerç Figueres. També l'informe desfavorable de Comissions Obreres perquè considera que perjudicarà els treballadors. La resta d'informes valoren positivament l'ampliació perquè creuen que donarà millor servei i noves oportunitats tant als negocis existents com a nous negocis. En el cas de Comerç Figueres, considera important que s'inclogui tota la ciutat i tot l'any.

El regidor no adscrit Manel Toro i l'alcalde, Jordi Masquef, entre altres arguments, van recordar que actualment hi ha una fuita de compradors cap a punts comercials com la Jonquera  (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) o la costa. Per a Masquef, si la gent no va a Figueres aniran a altres poblacions. Toro va assenyalar que «més d'un milió de persones ens visiten i si els movem per dins, això genera activitat immediatament».



Polèmica a Domeny per la tala d'arbres a les deveses d'en Bru

Imatge de la zona ja pràcticament sense cap arbre dret a les deveses d'en Bru.


Polèmica a Domeny per la tala d'arbres d'una explotació forestal

Es tracta del paratge de les deveses d'en Bru

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional gironina la tala d'arbres d'una àmplia zona de Domeny de Girona ha provocat polèmica i malestar entre els qui passegen pel paratge i els veïns que lamenten l'actuació. Es tracta de la tala d'una explotació forestal privada que té els permisos necessaris de la Generalitat. Han aparegut cartells que acusen l'Ajuntament gironí de connivència, malgrat que el consistori no ha donat cap permís perquè no és de la seva competència. Fonts municipals han exposat que la seva única intermediació ha estat demanar que la tala es faci sense posar en perill cap persona.

El propietari de la finca manté la zona com una explotació forestal i, fa uns anys, hi va plantar aquests arbres, que ara ha decidit talar per treure'n un rendiment econòmic. En pocs dies, tots han anat caient serrats, han estat apilonats i els ha recollit un camió.

Es tracta d'un paratge conegut com les deveses d'en Bru, amb diferents camins i corriols, situat entre la fàbrica Nestlé i el riu Ter, utilitzat per gent que hi fa esport, propietaris de gossos que hi porten a passejar la mascota i, fins i tot, per persones que van o tornen de Sant Gregori.

El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà de Girona, Narcís Sastre, ha manifestat que en aquesta zona mai hi podrà haver pisos en tractar-se d'un espai no urbanitzable i protegit per la xarxa Natura 2000.


Protesta pel tancament de P3 a la Font de la Pólvora

Veïnes i veïns de Font de la Pólvora demanen que no s'elimini la línia de P3 de l'escola d'aquest barri gironina

Diverses associacions i entitats creuen que podria comportar altres problemes i que augmentaria l'absentisme escolar

Protesta veïnal aquest matí

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies una seixantena de veïnes i veïns del barri gironí de Font de la Pólvora s'han manifestat aquest dijous al matí en contra del tancament de la única línia de P3 de l'escola del barri. Aquesta decisió es va comunicar al centre a finals de març, just abans d'obrir el període de preinscripcions escolars. Actualment hi ha onze alumnes que estudien el primer curs d'Educació Infantil al centre, però la previsió és que de cara el curs vinent tan sols n'hi hagués set. Davant d'aquesta baixa afluència d'alumnes, des del Departament d'Educació haurien plantejat a les famílies reubicar aquests set alumnes a l'escola de Vila-roja, al barri gironí del costat.

Segons una membre de l'AMPA de l'escola, Palmira Heredia, aquesta decisió respon a un criteri de "discriminació" perquè Font de la Pólvora és "un barri gitano". De tota manera, Heredia ha assegurat que "els gitanos també tenim dret a estudiar" tot i tenir "menys recursos".

La manifestació ha sortit del Centre Cívic que hi ha al barri i han baixat fins al carrer del Carme, on han tallat el trànsit a l'alçada del cementiri vell de la ciutat durant un quart d'hora. En la protesta, els veïns han mostrat pancartes que deien "no talleu el cor del barri", ja que per a moltes famílies l'escola és un equipament fonamental. De fet, algunes entitats socials que desenvolupen projectes a Font de la Pólvora també han participat en la mobilització per mostrar el seu rebuig a la decisió del Departament. Una d'aquestes entitats és Càritas, que porta a terme un programa d'acompanyament de les famílies a les escoles. La coordinadora de l'entitat, Eulàlia Bofill, ha destacat que Educació no ha explicat "quin model de futur volen pel barri". A més, Bofill ha lamentat que el Govern "no hagi tingut en compte les nostres conclusions".Des de Càritas han afirmat que a Font de la Pólvora hi ha un model d'escola "molt familiar" en què els pares i les mares ja hi han crescut. A més, es tracta d'un barri amb unes necessitats especials i que "cada escola esta amotllada al seu barri" per això creuen que el model d'escola que hi ha a Vila-roja podria no coincidir amb el que hi ha actualment a Font de la Pólvora.

Temor perquè l'escola acabi tancant

De moment, Educació de la Generalitat ha advertit que el tancament de P3 es farà el curs vinent i estudiaran per veure si en el següent es recupera aquesta línia. De tota manera, les veïnes i els veïns temen que "el proper pas" sigui tancar "tota l'escola". Aquesta por la comparteixen amb les entitats socials que treballen al barri. Bofill ha detallat que "si l'escola es va buidant, serà més fàcil tancar-la".Per això demanen a la Generalitat "un temps de reflexió i pensar quin és el millor model del barri". En aquest sentit, demanen la implicació de l'Ajuntament de Girona en la definició d'aquest model. A dia d'avui, l'escola de Font de la Pólvora compta amb uns 110 alumnes. Un dels projectes que proposen entitats i famílies és crear una escola institut que estigui enfocada a la "formació ocupacional" de tal manera que les i els estudiants puguin completar tot el cicle escolar en el mateix centre del barri. Actualment, quan els alumnes acaben la primària, els distribueixen pels diferents instituts que hi ha a la ciutat.


dissabte, 3 d’agost de 2019

Contra la Llei Blanquer

Nova vaga avui dijous de l'Educació Nacional a tot l'Estat francès

Nova vaga contra la Llei Blanquer

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).- Nova mobilització avui dijous de l'Educació Nacional. Una vaga que afecta a tot l'Estat francès, convocada per la Intersindical. Ho fan per protestar contra la Llei Blanquer. Es mobilitzen "davant de polítiques educatives, retrògrades i liberals, conduïda actualment a marxes forçades desafiant la seva experiència professional, sancionades per tota la comunitat educativa" diu el manifest de la Intersindical.

A Catalunya Nord, la Intersindical ha convocat una assemblea general a les 9 del matí al Liceu Aragó de Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), i una manifestació a les 11 del matí fins a la seua de la DSDEN. Així mateix faran grillades i picnics. Aquesta jornada de vaga afectarà també a l'escola maternal i la primària.



APRENEM DE LES LLUITES PER LA DEFENSA DEL TERRITORI


 

Dijous 8 d'agost, a les 20:30h, al Pavelló dels  Massos de Pals el CDR Pals i el CDR Empordanet organitzen l'acte monogràfic APRENEM DE LES LLUITES PER LA DEFENSA DEL TERRITORI, amb l'emissió d´un documental sobre les lluites per a salvaguardar els Aiguamolls de l'Empordà.

Després una taula rodona de diverses persones del món de l´activisme històric, 

ENTRADA GRATUÏTA. OPCIÓ A SOPAR I BEGUDA SUPLEMENT DE 8 €. Reserves empordarebel@protonmail.com


DIUMENGE 4 D’AGOST A RUPIÀ

DIUMENGE 4 D'AGOST A RUPIÀ

18:30 a 20:30  Assemblea oberta al Teatre de Rupià (entrada lliure)

21:00: Sopar a la pista de Rupià
Menú: gaspatxo + fideuà amb all i oli + gelat artesà.

22:00: Concert amb Black and White Blues Band

Preu [sopar i concert]: 15€ (amb reserva) o 17€ (sense reserva) Menors: 10€

Per fer reserves: envieu mail a soscostabrava@gmail.com  (indiqueu: nom/cognom i quantes persones vindreu)

festa

dimecres, 31 de juliol de 2019

[03/04/2019] Antonio Faro Sánchez

Membres de la Columan Durruti

Membres de la Columan Durruti. 

Memòria Proletària del Nord-est

El 3 d'abril de 1916 neix a Albelda (Llitera) l'anarcosindicalista Antonio Faro Sánchez

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix. Va ser internat al camp francès de concentració de Vernet d'Arièja

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Puigcerdà (Baixa Cerdanya).- Antonio Faro Sánchez: El 3 d'abril de 1916 neix a Albelda (Llitera, Franja de Ponent) --algunes fonts citen erròniament Esplucs (Llitera, Franja de Ponent)-- l'anarcosindicalista Antonio Faro Sánchez. El seu pare es deia Antonio Faro i la seva mare, Francisca Sánchez.

De ben jovenet s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Durant la Revolució de l'estiu de 1936 a fou membre del Comitè Local d'Esplucs i va fer la guerra en la Columna Durruti i, després, en la 26 Divisió.

El 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya). Va ser internat al camp francès de concentració de Vernet d'Arièja (Occitània). A finals de 1939 va ser enviat, enquadrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), a treballar en les feines de fortificació de la Línia Maginot, d'on fugí la primavera de 1940, quan es produí l'ocupació de les tropes alemanyes, davant el perill de ser detingut pels nazis i deportat als camps alemanys.

En 1945, amb l'Alliberament, participà en la reorganització cenetista a Nantes (Liger-Atlantel, País de Loira, Bretanya) i treballà com a mecànic fins que un accident en la feina el deixà al marge del món laboral.

En 1950 s'instal·là a París (Illa de França), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, i més tard a Pàmias (Arièja, Occitània), amb la seva companya, Purificación Martínez Blasco, i la seva filla, sempre participant en les activitats confederals.

Antonio Faro Sánchez va morir el 6 de novembre de 2003 a Pàmias.



[03/04/2019] Suzanne Hans

Suzanne HANSLouis RECOULE


















                   Suzanne Hans i Louis Recoule


                                     Memòria Proletària del Nord-est

El 3 d'abril de 1914 neix a Épinal (Lorena) l'anarquista Suzanne Hans

Quan s'assabentà de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 contra la República, la parella marxà a finals de setembre a Catalunya pel Pirineu Oriental i ambdós s'integraren com a milicians voluntaris en la «Centúria Sébastian Faure», pertanyent al Grup Internacional de la Columna Durruti. Va morir l'octubre d'aquell any al front de Monegres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/04/2019 Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló).- Suzanne Hans: El 3 d'abril de 1914 neix a Épinal (Lorena) l'anarquista Suzanne Hans. La seva mare, Suzanne Camus, i el seu pare, Henri Hans, ja pertanyien al moviment anarquista. Fou companya del militant Louis Recoule i ambdós van ser membres del Grup del XIII Districte de París de la Unió Anarquista (UA). Van tenir dues filles, nascudes en 1935 i 1936, però moriren de meningitis i de tos ferina respectivament.

Quan s'assabentà de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 contra la República, la parella marxà a finals de setembre a Catalunya pel Pirineu Oriental i ambdós s'integraren com a milicians voluntaris en la «Centúria Sébastian Faure», pertanyent al Grup Internacional de la Columna Durruti --ella es va inscriure amb el llinatge Girbe, cognom del marit oficial de la seva mare--.

Es va dir que Suzanne Hans, juntament amb el seu company, Louis Recoule, i altres (Émile Cottin, Lemère, Pietro Ranieri, etc.), va morir el 8 d'octubre de 1936 a Farlete (Monegres, Saragossa, Aragó) durant una ofensiva de les tropes franquistes, però també la parella va morir el 16 d'octubre de 1936 a Perdiguera (Monegres, Saragossa, Aragó).

Cinc cartes de Suzanne Hans a la seva família, escrites entre el 6 i el 8 d'octubre 1936:

[Primera carta, sense data, escrita en una «Tarjeta postal Servei Nacional Milícies antifeixistes de Catalunya». Hi ha la data del 6 d'octubre de 1936 al segellat de Correus]

Mr et Mme Hans Henri. 20 rue des Fossés Saint Bernard. Paris 5ème. France.

Chers parents,

Vous devez vous demander ce que nous sommes devenu [sic] ne vous en faites pas

de trop car ce n'est pas souvent que nous pouvons vous envoyer un mot.

Nous avons été simplement dévorés par les moustiques Louis principalement qui a une

de ces figures. Pour l'instant rien de nouveau nous attendons nous avons fait un drôle de voyage enfin nous y sommes, il fait un temps de chien et nous marchons dans la boue. Je n'ai jamais autant marché de ma vie et ne suis pas trop fatiguée chose rare attendu que nous avons sur nous couverture et harnachement . Enfin j'espère que toute la famille se porte bien, recevez de grosses bises tous Suze Louis.

Colonne Durruti Groupo International [sic] à Pina del Ebro[sic]. Provincia de Zaragoza (España).

--

Mr et Mme Hans. 20 rue des Fossés Saint Bernard. Paris 5ème. France.

Pina del Ebro [sic] le 7.10.36

Chers parents,

J'espère que vous êtes tous en bonne santé comme nous d'ailleurs. Il fait un froid ici. Avons assisté à des noces du pays cela nous a passé le temps. Comment va petit Jean ? Et Simone, enfin tous. Ne trouvez pas drôle de ne pas toujours recevoir des nouvelles car cela pourrait arriver le service étant plus ou moins bien assuré suivant où nous nous trouverions. Ecrivez le plus souvent possible. Avez-vous des nouvelles de grand-mère. Ne pouvant rien vous raconter d'autre je vous quitte en vous envoyant de grosses bises. Bons baisers de Louis. Suzanne et Louis.

Colonne Durruti Groupo International [sic] à Pina del Ebro[sic] Province de Zaragoza.

Espagne.

--

Mr HANS. 20 rue des Fossés. Saint Bernard Paris 5ème. France.

Pina del Ebro 8/10-36

Cher petit père reçois de grosses bises de tous deux.

Suzanne

--

8-10-36

Chère petite mère

Déjà 9 jours que nous sommes parti [sic], 5 jours que nous sommes ici, j'ai déjà eu le temps de voir du pays et le t'assure que c'est un joli paysage dommage qu'il ne fasse pas très chaud, heureusement nous couchons sur la paille et cela nous réchauffe je vous écris le plus que je peux car d'ici quelque temps les lettres seront plus espacées. Chère petite mère ne trouve pas le temps trop long et reçois de nous deux de grosses bises.

Colonna Durruti Groupo International[sic] Pina del Ebro [sic] Provincia de Zaragoza.

--

[Carta sense data ni segellat de Correus, possiblement escrita el 8 d'octubre de 1936]

Mr et Mme HANS. 20 rue des Fossés Saint Bernard Paris 5ème

Chers parents

Nous n'avons pas eu encore de vos nouvelles car c'est très long à nous parvenir, je n'ai

pu jusqu'à présent vous donner des explications car il y a la censure sur tous détails. Nous avons avancé pas mal aujourd'hui nous sommes à Farlette [sic] et allons attaqué [sic], jusqu'à présent tout va à peu près mais il fait plutôt froid. Je n'ai jamais autant marché de ma vie sans fatigue cependant nous couchons sur la paille, je m'en porte plutôt bien. Si je pouvais avoir mon imperméable et des bottes cela m'éviterait d'être trempée car nous marchons dans la boue jusqu'aux chevilles. Ne vous faites pas de bile surtout et recevez de tous deux beaucoup de grosses bises sans oublier Simone et Petit Jean de qui je parle souvent, grand'mère et tous, Encore de grosses bises, Suzanne Louis.