dijous, 18 d’abril de 2019

Perpinyà, amb la marxa pel clima

Perpinyà participa a la marxa del segle Primavera climàtica

A Perpinyà, la cita es demà a les 14:30h a la Plaça de la República

Aquest divendres uns 300 estudiants de liceu han sortir al carrer seguint la crida de l'adolescent sueca Greta Thunberg i s'han declara en vaga. S'han aplegat a la plaça de Catalunya reclamant mesures contra el rescalfament climàtic

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/03/2019 Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).- Demà dissabte es farà a tot el món una marxa per denunciar el canvi climàtic i la inacció dels politics mundials sobre aquest problema. De fet a la República francesa quatre ONG han denunciat a l'Estat.

A Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), aquest divendres uns 300 estudiants de liceu han sortir al carrer seguint la crida de l'adolescent sueca Greta Thunberg i s'han declara en vaga. S'han aplegat a la plaça de Catalunya reclamant mesures contra el rescalfament climàtic.

Demà dissabte és el torn de tothom preocupat per aquest rescalfament del planeta. A Perpinyà la concentració està convocada per Citoyens pour le Climat 66, ja que la concentració a nivell de l'hexàgon francès la convoca Citoyens pour le Climat, un col·lectiu que té com a objectiu ampliar la mobilització a tota la població, per assegurar que tots els ciutadans i responsables de la presa de decisions siguin conscients de l'emergència del clima i es converteixin ràpidament en actors d'una transició ecològica justa i de suport.

També les armilles grogues s'han unit a aquesta concentració.

A més a més, podreu trobar al col·lectiu que fa la moneda soudaqui en aquesta concentració, on els podreu demanar informacions i/o adquirir moneda.

Recordar però que el col·lectiu a més organitza una sèrie d'activitats tant per a nens com per adults a la mateix plaça de la República.



Homenatge al periodista Carles Rahola, assassinat fa 80 anys pels franquistes

Ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament

L'han fet la Diputació de Girona, l'Ajuntament gironí i el Col·legi de Periodistes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/03/03/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).-Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona i el Col·legi de Periodistes han fet una ofrena floral a Carles Rahola amb motiu del 80è aniversari del seu afusellament, el 15 de març del 1939.

L'ofrena floral a Carles Rahola. Miquel Millan

L'acte ha volgut retre homenatge a la figura del redactor, articulista i editorialista del diari republicà gironí L'Autonomista fins la gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat i la impremta va ser confiscada i el rotatiu, tancat. Rahola va ser condemnat per tres articles publicats durant la Guerra Civil.



Investiguen la Policia Nacional espanyola per la detenció de setze persones

Investiguen la Policia Nacional espanyola per la detenció de setze activistes pel tall del TAV

Catorze encausats s'acullen al dret a no declarar

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/03/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona ha admès a tràmit la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la Policia Nacional espanyola per un suposat delicte de detenció il·legal arran de l'arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall del TAV durant l'aniversari de l'1-O.

Alguns dels activistes investigats pel tall del TAV a Girona sortint dels Jutjats de Girona, aquest matí. ACN

A més, els advocats dels detinguts, entre els quals hi ha els alcaldes de Verges i Celrà i un fotoperiodista, han interposat una querella pel mateix delicte i, també, per lesions que s'afegirà a la denúncia del president. Denuncien, però, que la fiscalia ja s'ha oposat a que s'investiguin les detencions. Aquest divendres, divuit dels encausats han comparegut al Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona, que instrueix la causa per desordres públics. Catorze s'han acollit al seu dret a no declarar i quatre han puntualitzat que l'1-O del 2018 no hi eren o bé estaven a l'estació perquè estaven treballant.

La detenció per part de la Policia Nacional espanyola de setze persones el 16 de gener per, suposadament, participar en el tall del TAV a Girona durant l'aniversari de l'1-O va aixecar polseguera des del primer moment perquè tant els seus advocats com moviments independentistes o, fins i tot, el Govern de la Generalitat van qüestionar la proporcionalitat dels arrestos.

A banda de pel tipus de delicte, desordres públics pel qual normalment no es fan operatius per detenir els investigats, perquè entre els arrestats hi havia càrrecs públics, els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), Ignasi Sabater, i Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), Dani Cornellà, o el fotoperiodista Carles Palacio.

Per això, el president de la Generalitat, Quim Torra, va acabar presentant una denúncia contra la Policia Nacional espanyola per detenció il·legal. L'advocada i els advocats dels activistes, Montserrat Vinyets i Benet Salellas, han detallat aquest divendres que el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona ha obert una causa penal per investigar si la Policia Nacional espanyola es va extralimitar quan va detenir els setze activistes.

Una decisió, la del jutjat, a la qual ja s'ha oposat la fiscalia. "Per sorpresa, o no tant per sorpresa si hem de ser francs, la fiscalia ha respost sol·licitant el sobreseïment lliure de la causa", ha lamentat Vinyets que subratlla que, en última instància, serà l'Audiència Provincial de Girona qui es pronunciï sobre si la investigació tira endavant.

Vinyets i Salellas, en representació dels detinguts, han presentat aquest divendres al mateix jutjat una querella per detenció il·legal i, també, lesions contra l'instructor que va ordenar arrestos. "Hi havia un expedient ja judicialitzat i, de cop i volta i sense cap motiu que ho justifiqués, la policia va procedir a les detencions quan podria haver optat per citar-los perquè compareguessin a la comissaria", ha subratllat l'advocada.

Segons Vinyets, entre els arguments que exposen a la querella per recolzar les detencions il·legals hi ha que la policia va actuar "de manera vexatòria i ofensiva" cap als detinguts. "La llei és clara en què s'ha de detenir de manera que no s'atempti a l'honorabilitat de les persones i de la manera menys lesiva possible i no va ser el cas", ha detallat.

La querella també és per un delicte de lesions. "L'alcalde de Verges va patir lesions a la mà quan el van emmanillar i actualment encara està de baixa", ha exposat l'advocada.

Tot i el recurs de la fiscalia, el jutjat ha citat a declarar els detinguts el 16 de gener en qualitat de perjudicats el dia 30 d'abril.

El Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona té oberta la causa per un suposat delicte de desordres públics contra dinou encausats. Divuit estaven citats a declarar com a investigats aquest divendres, el dinovè no ho està perquè el jutjat està en procés "d'esbrinament de domicili". Dels divuit que han comparegut al jutjat, catorze s'han acollit al seu dret a no declarar tot i que un d'ells sí que ha explicat al magistrat que té una discapacitat intel·lectual i viu en un pis tutelat.

Els altres quatre, segons ha exposat Vinyets, han volgut "puntualitzar" al jutjat que l'1-O del 2018 no eren a la mobilització perquè estaven treballant (és el cas de l'alcalde de Verges) o que estaven a l'estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio que cobria informativament el tall de vies.

Per les mobilitzacions de l'aniversari de l'1-O a Girona hi ha, en total, 21 encausats: als dinou que consten al jutjat 4 pel tall del TAV, s'hi sumen una menor i un altre activista contra qui el mateix jutjat ha dictat ordre de detenció per desobeir i no comparèixer quan el va citar a declarar per, suposadament, participar en la manifestació quan un grup va entrar a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola.

"Criminalització de l'independentisme"

Un centenar de persones s'han concentrat aquest divendres davant dels Jutjats de Girona en el marc de la campanya antirepressiva '21 raons' que dona suport als encausats. Abans d'entrar a l'edifici, dues de les investigades han llegit un manifest unitari criticant que se'ls ha citat per "exercir el dret a la llibertat d'expressió" durant l'aniversari de l'1-O "i fer ús d'una eina essencial de la democràcia com és la desobediència civil". A l'escrit, els encausats diuen que les detencions del 16-G no els van "sorprendre" perquè les emmarquen dins "l'estratègia de criminalització del moviment independentista i el caràcter repressor de l'Estat".

L'escrit unitari de la campanya '21 raons' també llança una advertència a l'Estat espanyol. "Pot perseguir-nos per desmoralitzar-nos, però amb això només aconsegueix que ens refermem en les nostres conviccions", diuen els activistes. Per això, aquells catorze que avui han optat per no declarar ho justifiquen dient que han optat per desobeir i "no sotmetre's a la farsa de la justícia espanyola". "Des d'aquí volem dir que ho tornaríem a fer", recull el manifest. "Avui no hem vingut a declarar, però si l'Estat ens criminalitza, no ho farà sense resposta; hem vingut per desgastar-lo i denunciar-lo", conclou el manifest, en referència a la querella que s'ha interposat aquest divendres.



Mobilització estudiantina a Girona en el marc de la vaga mundial pel clima

Més de 200 estudiants gironins es concentren per demanar polítiques mediambientals actives

La d'avui ha estat la protesta més important de Fridays for Future a la ciutat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/03/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies malgrat que fa dos mesos que es manifesten i fan vaga, ha estat aquest divendres que els estudiants de secundària i universitaris gironins s'han fet sentir per reclamar un canvi en les polítiques mediambientals. Han estat 200 els joves que, cridats pel moviment mundial Fridays for Future, han sortit al carrer per fer-se sentir i reclamar que des de les institucions canviïn les polítiques per afrontar el canvi climàtic. De fet, a la ciutat de Girona el nombre de participants a les protestes han anat en augment les últimes setmanes.

Alguns dels estudiants concentrats aquest matí davant la seu de la Generalitat. ACN 

En concret, en la primera concentració davant de la seu de la delegació de la Generalitat a Girona hi hagué poques persones. A la d'aquest divendres superaven els 200 i s'espera que la manifestació de la tarda que surt de la Plaça del Vi sigui molt més multitudinària.

El portaveu de Fidays for Future a Girona, Lucas Barrero, destaca que han fet un "pas de gegant" a l'hora de conscienciar l'estudiantat, i celebra especialment el nombre de joves que estan a la secundària i que s'interessen pel moviment.

A la protesta que s'ha fet aquest divendres hi han donat suport el grup municipal d'ERC-MES i  la candidatura de Guanyem Girona. A l'acte s'hi han deixat veure regidors com Lluc Salellas, diputats com Joan Olòriz i l'eurodiputat per ERC Josep Maria Terricabras.

Barrero diu que "estan disposats" a parlar amb els partits i representants que calgui, però reclama que els polítics convidin també tècnics que "saben realment del què parlen". "Nosaltres estem aquí per empènyer, perquè ens preocupa el tema, però no podem decidir", ha assenyalat el portaveu.

A la protesta d'aquest divendres hi han intervingut diversos experts en medi ambient, com meteoròlegs o responsables de la conservació d'hàbitats naturals de tortugues.



Pensaments del Planeta en el Dia de la Terra, a l'Escala

PENSAMENTS PEL PLANETA

Trobada en el Dia de la Terra i en Solidaritat amb Extinction Rebelion

No hay ninguna descripción de la foto disponible.
 

Hola!

Les persones que volem actuar per a que la dinàmica ecocida de la nostra civilització contemporània sigui reemplaçada per una dinàmica realment ecològica, no som poques. Però, per tal que les nostres idees proliferin i les nostres accions siguin fructuoses, ens hem de trobar. Ens hem de trobar sovint. Convé que parlem cara a cara de les nostres inquietuds, que aprenguem i reflexionem junts, que ens coneguem i ens donem suport, que compartim les nostres millors idees i troballes... Només així podrem afrontar els reptes del present amb la necessària fortalesa, valentia i saviesa.

És per això que el pròxim 22 d'Abril, Dia de la Terra, a l'Escala, farem una trobada ben senzilla, espontània i modesta, però també ben plena de sentit. Crearem un espai-temps per a compartir pensaments (i sentiments) sobre l'estat actual del món, i sobre les nostres possibilitats d'acció salvadora i transformadora, posant especial atenció als anàlisis, objectius i estratègies plantejats per Extinction Rebelion. Procurarem inspirar-nos per a cuidar la natura i defensar el nostre planeta, celebrant la Vida que la Terra ens regala cada dia.

HORARI APROXIMAT I SUBJECTE A CANVIS:

15h. Projecció de Vídeos Artístics Infantils (Amelia Burke)

16h. Animació del Racó Lúdico-Creatiu pels Infants. (Amelia Burke)

17h. Projecció d'un Discurs de Greta Thunberg.

17:30h. Presentació de la Trobada.

18h. Xerrada-Debat (Blai Dalmau)

19h. Cercles de Reflexió.

19:30h. Plenari. Espai per compartir.

20h. Projecció Documental "Cowspiracy" o "Home".

21:30h. Vetllada Musical (Olivier Sabane)

22:30. Fi de l'acte.

Hi estàs convidat.

Pots fer-ne difusió, és clar, i t'ho agraïm.

Salutacions!

Blai

-


[14/03/2019] Ginés Urrea Piña

Ginés Urrea Piña

Ginés Urrea Piña.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 de març de 1952 és afusellat al Camp de la Bota de Barcelona l'activista anarquista i anarcosindicalista Ginés Urrea Piña. Havia nascut en 1897 a Ramonete, pedania costera de Lorca

El 26 de juliol de 1947 fou alliberat després d'haver passat la seva causa militar als tribunals civils i ser absolt dels càrrecs. S'instal·là amb la seva família a Caudete. Poc després se sumà a la guerrilla urbana llibertària que actuava a Barcelona i altres localitats de Catalunya, passant armes i persones clandestinament a través del Pirineu Oriental, essent detingut el nou el 6 de maig a Barcelona

Ginés Urrea Piña: El 14 de març de 1952 és afusellat a Barcelona l'activista anarquista i anarcosindicalista Ginés Urrea Piña. Havia nascut en 1897 a Ramonete, pedania costera de Lorca (Alto Guadalentín, Múrcia).

A partir de la proclamació de la República del 14 d'abril de 1931 milità en el moviment anarquista de Barcelona. Afiliat al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), patí diverses detencions.

En 1932, des de la presó de Barcelona, signà un manifest contra el trentisme cenetista i la política d'Ángel Pestaña.

El gener de 1934 fou detingut amb un grup de companys en una agafada al bar «La Tranquilidad» de Barcelona quan estaven celebrant una reunió sindical clandestina.

El 9 de febrer de 1935, amb altres companys, executà Federico Muñoz Contreras --botxí de l'Audiència de Barcelona, que havia ajusticiat el 21 de desembre de 1934 a la presó Model de Barcelona l'anarquista Andrés Aranda Ortiz-- a la barcelonina taverna «Los Tres» de Sant Andreu, i per fugir de la persecució policíaca, s'exilià a l'hexàgon francès un temps.

De bell nou a Barcelona, pocs dies abans de l'aixecament militar monàrquic feixista de juliol de 1936, fou detingut amb Eleuterio Pérez per tinença d'armes.

Durant la Guerra Civil lluità als fronts i a la reraguarda va fer de policia al servei de la Generalitat de Catalunya.

El 30 de març de 1939 fou detingut al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) quan intentava fugir. Després d'estar tancat en una fàbrica habilitada com a penal a Elx (Baix Vinalopó, País Valencià), el 18 de novembre de 1940 fou tancat a la presó Model de Barcelona, on va ser jutjat i condemnat a 20 anys de presó.

El 26 de juliol de 1947 fou alliberat després d'haver passat la seva causa militar als tribunals civils i ser absolt dels càrrecs. S'instal·là amb la seva família a Caudete (Albacete).

Poc després se sumà a la guerrilla urbana llibertària que actuava a Barcelona i altres localitats de Catalunya, passant armes i persones clandestinament a través del Pirineu Oriental.

Intervingué en nombroses accions revolucionàries expropiadores, com la de la Banca Soler y Torra Hermanos (4 de gener de 1949); la de l'oficina al Passeig de Sant Joan del Banc Central (el 18 de febrer de 1949); la del domicili del contractista Francesc Puig Alemany, al carrer Eusebi Planas, 36 (20 de maig de 1949), on resultà morta la filla de l'empresari, Roser Puig Domingo; la de Construcciones Pàmies S.A., al carrer Aribau, 117 (15 d'octubre de 1949)--, amb Santiago Amir Cruañas (El Sheriff), José Torres Cuadrado, Francisco Martínez i altres activistes llibertaris.

El 6 maig de 1950 fou detingut per la Brigada Política Social al seu domicili a Barcelona juntament amb vint-i-nou companys i una companya, a partir del dia 3 d'aquell mes (Salvio Aiguaviva Vila, José Iglesias Paz, Pedro Meca López, Santiago Amir Gruañas, etc.). En l'edició del 14 de maig el diari La Vanguardia Española publicà un comunicat policial sobre aquestes detencions.

Tancat a la presó Model de Barcelona, el 6 de febrer de 1952 fou sotmès en consell de guerra, en un procés a trenta militants (Causa número 658-IV-49), que tingué un gran ressò internacional i una important campanya exterior de solidaritat antifeixista. El 7 de febrer es conegué la sentència, essent condemnat a mort junt a altres companys.

Ginés Urrea Piña va ser afusellat el divendres 14 de març de 1952, a les 6:15h, al Camp de la Bota de Barcelona juntament amb els companys Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero (Tragapanes), Pere Font Adrover (El Iaio) i Santiago Amir Gruañas (El Sheriff). Els cossos dels afusellats van ser llançats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc de Barcelona. A la seva cel·la de la Model deixà un llibre de matemàtiques, un diccionari, roba, una pinta, una ploma i 92 pessetes.



dimecres, 17 d’abril de 2019

[14/03/2019] Enrique García García

Necrològica d'Enrique García García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 24 d'abril de 1979

Necrològica d'Enrique García García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 24 d'abril de 1979.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 de març de 1901 neix a Fuente Álamo (Campo Cartagena) l'anarcosindicalista Enrique García García

En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps francesos de concentració

Enrique García García: El 14 de març de 1901 neix a Fuente Álamo (Campo Cartagena, Múrcia) l'anarcosindicalista Enrique García García. El seu pare es deia Fernando García i Catalina García. Quan era un nin emigrà amb sa família a Catalunya.

Obrer assaonador, començà a militar molt jove al sindicat del seu ram de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El maig de 1932 fou un dels oradors en un míting local.

En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat en diversos camps francesos de concentració.

Posteriorment, amb la seva companya Ramona Busquets Genius, s'instal·là a Montalban (Tarn i Garona, Guiena, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, ocupant-ne càrrecs de responsabilitat orgànica.

Enrique García García va morir el 21 de febrer de 1979 a Montalban.



[14/03/2019] Louis-Émile Cottin

Émile Cottin

Émile Cottin.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 de març de 1896 neix a Creil (Picardia) l'anarquista Louis-Émile Cottin, conegut com Milou

Amb la documentació personal de l'anarquista Luis Louvet, en setembre de 1936, marxa a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'allista en el Grup Internacional la columna del seu amic Bonaventura Durruti, on fou destinat a la secció de metralladores

Émile Cottin: El 14 de març de 1896 neix a Creil (Oise, Picardia, Alts de França) l'anarquista Louis-Émile Cottin, conegut com Milou. Fill d'una família obrera, va passar la seva infància a Compiègne.

Fuster ebenista, llegeix molt Zola i descobreix de molt jove les idees llibertàries.

A partir de 1915 s'ajuntarà amb els anarquistes Émile Armand, Pierre Chardon i Sébastien Faure, i més tard amb Louis Lecoin i l'exiliat Buenaventura Durruti.

En maig de 1918 va veure com la guàrdia carregava i disparava contra els obrers de les fàbriques d'armament en vaga i va quedar commogut.

El 19 de febrer de 1919 va intentar assassinar Georges Clémenceau, president del Consell de Ministres i «trencador de vagues», sense èxit.

Condemnat a mort el 14 de març de 1919 per un consell de guerra presidit pel coronel Hyvert, la pena és commutada a 10 anys de reclusió i 20 d'exili, gràcies a la campanya que llança el periòdic Le Libertaire sota el lema: «L'assassí de Jaurès: alliberat; Cottin, que no ha matat ningú: condemnat a mort.»

Durant aquests anys, molts militants anarquistes seran perseguits i empresonats pel seu suport a Cottin. La Unió Anarquista va editar en 1922 per agitar la campanya el fullet Émile Cottin, son geste, sa condemnation, son suplice.

Tancat a Melun (Sena i Marne, Illa de França), s'hi va estar 42 dies a la cel·la dels condemnats a mort.

Alliberat el 21 d'agost de 1924, és constret a fixar la residència a Haucourt (Oise, Picardia, Alts de França), on l'anarquista Segond Casteu el va albergar. Va viure aquest temps fent capses de fusta de l'arbre del pa a vint francs que eren publicitades pel setmanari anarquista Germinal.

Tanmateix no deixa de viatjar i a París (Illa de França) coneixerà la seva companya, amb qui tindrà un fill, però de qui se separarà aviat.

En 1930, quan anava a Marselha (Bocas de Ròse, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) a veure el seu fill, on vivia amb la seva mare a la veïna propera Tolon, és detingut a Lió (Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i condemnat a tres mesos de presó.

En 1936 va treballar com a ebenista a Clichy (Alts del Sena, Illa de França) i el febrer va ser de bell nou detingut i empresonat altres tres mesos.

Tant punt esclata la Guerra Civil a la Península el juliol 1936 visita a l'anarquista Louis Louvet : "Vaig cap Espanya, he pres aquesta resolució, però necessito papers". Louvet li donà la seva documentació personal. En setembre de 1936, marxa a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, i s'allista en el Grup Internacional la columna del seu amic Bonaventura Durruti, on fou destinat a la secció de metralladores.

Émile Cottin va morir el 8 d'octubre de 1936 a Farlete (Monegres, Saragossa, Aragó), al front, quan es trobava fent guàrdia encimbellat en un arbre, a la riba del riu, i una bala d'un franctirador d'elit l'abaté.

Polèmica. «Va ser un suïcidi», va escriure Louis Louvet que afegí: "Eternel diminué social, ne pouvant faire valoir aucun de ses droits, il était ulcéré à la pensée que sa fillette vivait à Toulon dans des conditions qui ne pouvaient [...] la prédisposer à un avenir brillant". En canvi, a diferència de l'opinió deduïda de Louvet, un testimoni de la mort de Cottin, Raymond Giancoli, va desmentir aquesta versió i afirmà que havia estat víctima al front d'una bala perduda d'un soldat franquista que impectà a la seva esquena, tot afirmant que donaria un cop de puny a qui mantingués la versió del suïcidi.

El periòdic Le Libertaire li consagrà una pàgina entera escrita per Ernesto Bonomini.



300 persones es manifesten en solidaritat amb Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà

Suport de 300 persones a l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais

La Fiscalia es querella contra l'alcalde per haver donat suport a l'1-O

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2019 La Bisbal d'Empordà (Conca del Daró, les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona).- Llegim a la premsa convencional comarcal que unes 300 persones s'han concentrat aquest vespre davant l'ajuntament de la Bisbal d'Empordà (Conca del Daró, les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) per mostrar el seu suport a l'alcalde, Lluís Sais (ERC), després que la Fiscalia de Girona hagi presentat una querella contra ell pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver donat suport municipal a la celebració del referèndum de l'1-O.

Representants dels diversos grups municipals van fer costat a Sais en els parlaments, a banda d'alguns alcaldes del Baix Empordà, com ara Lluís Puig (ERC) –Palamós-- o Josep Sala (CiU) –Forallac--. L'alcalde bisbalenc va agrair la presència dels assistents i, tot i insistir que té la consciència tranquil·la, va admetre que la notícia neguiteja la seva família, per bé que va tenir un record per als presos polítics en el judici i recordava que la seva situació és molt més dura que la d'ell. Sais va defensar que el programa municipal d'ERC el 2015 preveia donar suport a les resolucions del Parlament de Catalunya, tot esgrimint que la desobediència seria haver-ho incomplert, i va argumentar que un 70% dels veïns van votar formacions independentistes el 21-D, sense comptar els vots a formacions favorables a la celebració d'un referèndum.


Marxa a peu del CAMÍ A LA REPÚBLICA, des de l'estació de Cervera de la Marenda a Waterloo i Brussel·les

Itinerari de les primeres etapes del recorregut

Itinerari de les primeres etapes del recorregut

Marxa republicana a peu de la Catalunya del Nord a Brussel·les

El 'Camí a la República' començarà el diumenge 24 de març, a Cervera de la Marenda, caminant cap a Brussel·les

En total recorreran 1.200 Km a peu fent una parada a Waterloo on seran rebuts pel president legítim de Catalunya Carles Puigdemont

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2019 Cervera (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada).- L'activista de les Terres de l'Ebre, Rai López, farà una marxa a peu de 1.200 quilòmetres entre Cervera de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada) i el Parlament Europeu, a Brussel·les, per "denunciar el judici polític", per exigir la validació del referèndum de l'1-O o celebrar un nou referèndum avalat per la Unió Europea.

El 24 de març començarà la primera etapa des de Cervera de la Marenda amb la previsió de fer recorreguts diaris de trenta quilòmetres. Segons explica l'Agència Catalana de Notícies, durant un mes la ruta farà aturades a ciutats d'Europa que han tingut una simbologia important en la història de Catalunya.

Segons la planificació de la marxa, Rai López preveu arribar a París (Illa de França) durant la Setmana Santa i, d'allà, dirigir-se cap a Waterloo, a Bèlgica, on confia ser rebut pel president català Carles Puigdemont i la resta de consellers exiliats a la Casa de la República.

Posteriorment, l'activista ebrenc reprendrà l'itinerari fins a Brussel·les, on diu que preveu quedar-se "indefinidament" davant de l'eurocambra fins que s'atenguin les reivindicacions de la iniciativa.

Rai López fa una crida a acompanyar-lo per trams o durant tot l'itinerari i ja avança que no estarà sol.

El 'Camí a la República' 

El diumenge 24 de març començarà, a Cervera de la Marenda, el 'Camí a la República' un viatge a peu fins a Brussel·les, fins a les oficines del Parlament Europeu. Una iniciativa sorgida de Rai López un activista de les terres de l'Ebre.

La seua intenció és arribar al Parlament Europeu, per denunciar el judici polític al procés independentista català i "per exigir la implementació de la República Catalana" o la celebració d'un nou referèndum avalat per la Unió Europea.

Rai López té previst fer recorreguts diaris d'uns trenta quilòmetres. Durant un mes, la ruta farà aturades per les principals ciutats del cor de la Unió Europea, "prioritzant aquelles que han tingut una simbologia especial a llarg de la història catalana". El recorregut final que s'ha previst és de 1200 quilòmetres. Així mateix, anima a altres persones a sumar-s'hi per demostrar "la unitat" de l'independentisme.

Està previst que al llarg de la setmana santa s'arribi a París, des d'on s'emprendrà la marxa cap a la Casa de la República a Waterloo. Allà, la gent de la marxa espera ser rebuda pel president Carles Puigdemont i els polítics catalans exiliats per tal de traslladar-los tot el seu suport.

Un cop rebuts pel president català, la columna partirà cap al Parlament Europeu, on s'ubicaran indefinidament fins que es compleixin les dos demandes de la reivindicació: La implementació efectiva de la República Catalana (validant el resultat del referèndum de l'1-O o convocant un nou referèndum per part d'Europa) i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg en el judici al procés.

Rai López ha fet una crida als independentistes per tal que recolzin aquesta proposta, "us invito a que, si podeu, ens acompanyeu en aquesta marxa, ja sigui en la seva totalitat o per franges, hem de ser molts, hem de donar la imatge de l'independentisme unit i multitudinari". Des que es va anunciar la marxa, molta gent ha s'ha unit a aquesta iniciativa per tal de caminar junt amb Rai López o oferir el seu suport a l'activista.

De Cervera de la Marenda a Brussel·les passant per la Casa de la República, a Waterloo

Així, el diumenge 24 de març, a les 12 del migdia, s'iniciarà la marxa 'Camí a la República', una iniciativa impulsada per Rai López, activista de les Terres de l'Ebre, que consisteix en recórrer a peu la distància que hi ha des de la Catalunya Nord fins al Parlament Europeu, a Brussel·les. La sortida es farà des de l'estació de tren de Cervera de la Marenda i durant un mes es preveu fer una marxa diària de 30 quilòmetres amb aturades a pobles i ciutats en els que es llegirà un manifest històric redactat per l'historiador Marc Pons. Es preveu fer aturades a ubicacions que han tingut una simbologia especial al llarg de la història catalana. El recorregut total serà de 1.200 quilòmetres i passarà per la Casa de la República, a Waterloo, on s'espera que siguin la gent de la marxa sigui rebuda pel president Puigdemont i els polítics catalans a l'exili. Durant el recorregut, a més, es farà una recollida de signatures en una de les urnes de l'1 d'octubre.

Es pretén que totes aquelles persones que vulguin participar en la marxa també  descarreguin el manifest del web [www.camialarepublica.cat] i recullin signatures entre el seu entorn per tal d'introduir-les a la urna el dia que vulguin acompanyar la marxa. La marxa acabarà al Parlament Europeu, a Brussel·les, on s'entregaran totes les firmes recollides per tal de que es compleixin les dos demandes de la reivindicació: la implementació efectiva de la República Catalana (validant el resultat del referèndum de l'1-O o convocant un nou referèndum per part d'Europa) i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg en el judici al procés.

Rai López ha explicat que tot aquell que ho desitgi encara es pot sumar a la iniciativa, "us invito a que ens acompanyeu en aquesta marxa, ja sigui en la seva totalitat o per franges, hem de ser molts, hem de tornar a donar la imatge de l'independentisme unit, cívic i multitudinari". "Voldria que la gent s'emprengués aquesta reivindicació com una acció festiva, farem parades als pobles, compartirem somriures, anècdotes i, sobretot compartirem una part del camí cap a la independència de Catalunya", ha exposat López, afegint que "la gent del poble estem decidits, ara les entitats sobiranistes i els líders polítics han d'estar a l'altura i emprendre el Camí cap a la República amb nosaltres".

Aquells que ho vulguin es poden posar en contacte a través del web [www.camialarepublica.cat] o al telèfon 643 90 18 93.

De moment la marxa ja compta amb més de 300 persones inscrites per tal de realitzar algun tram de la marxa i d'aquestes, més d'una cinquantena, s'han sumat a fer tot el camí. A banda, el 'Camí a la República' ha sumat el suport de 20 entitats sobiranistes que col·laboraran en les tasques d'organització.



dimarts, 16 d’abril de 2019

Solidaritat des de l'Escala a Extinction Rebellion

Restauració de la denominada mina d'en Negrín, a la Vajol

Primeres obres per dignificar la mina d'en Negrín

S'ha refet la teulada i s'està tramitant catalogar l'edifici com a BCIL

L'alcalde de la Vajol proposa compartir la titularitat d'aquest espai històric amb la Generalitat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2019 La Vajol (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú).- Llegim en la premsa convencional comarcal que per primer cop en 80 anys s'han fet obres per dignificar l'edifici de la mina Canta de la Vajol (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú), coneguda com la mina d'en Negrín. Els treballs els ha impulsat l'Ajuntament de la Vajol mitjançant una subvenció de la Diputació de Girona.

Mina Canta o d'en Negrín

La primera fase que s'ha acabat aquest principi d'any ha disposat d'un import d'uns 16.000 euros (14.500 procedents de la Diputació i la resta de l'Ajuntament), que han servit per refer la teulada i coberta de l'edifici construït el 1938 sobre la boca de la mina.

És l'edifici que durant la Guerra Civil s'havia adequat per convertir la mina en un dipòsit de protecció de l'anomenat tresor de la República.

"Són els primers treballs que s'hi fan i primer de tot es tracta de fer de tal manera que no empitjori, que no entri aigua a dins quan plou com fins ara", explica l'alcalde, Joaquim Morillo. Aquesta primera intervenció no ha estat suficient per refer tota la teulada i l'alcalde confia que aquest 2019 l'obra es podrà acabar amb una segona fase d'obres subvencionada.

Possible Bé cultural d'Interès Local

Per l'alcalde, però, el més important és que es tracta d'un primer pas en ferm per recuperar aquest espai històric. En paral·lel a les obres, s'està tramitant a través del Consell Comarcal de l'Alt Empordà la catalogació de la mina com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). A mitjà termini l'objectiu és que aquest espai es pugui visitar; no és el cas actualment.

"Hi ha feina per fer a dins, però tot és qüestió de pressupost", diu Morillo, conscient que la inversió necessària supera la capacitat financera d'un poble de 85 habitants, el menys poblat de la demarcació. Per superar aquest escull l'alcalde proposa compartir la titularitat d'aquest edifici amb la Generalitat de Catalunya. "Cal mirar en quines proporcions i com es pot fer; la mina sempre la tindrem a la Vajol, però la Generalitat té més mitjans, també tècnics, per aprofitar al màxim tot el que es pot fer en aquest edifici històric", explica l'alcalde.

A final del 2018 el delegat del Govern de la Generalitat, Pere Vila, va ser a la mina per preparar la visita que havia de fer-hi el febrer passat el president, Quim Torra. En aquella visita amb l'ex-lehendakari Ibarretxe, finalment no hi va haver temps per visitar la mina, però el president es va comprometre a tornar.

El búnquer del tresor de la República

L'antiga mina de talc va passar a la història quan amb la Guerra Civil va ser transformada, durant el govern de Juan Negrín (entre el 1937 i el 1939), en una fortificació per emmagatzemar-hi, abans de l'exili, el tresor de la República Espanyola; reserves d'or del Banc d'Espanya i quadres del Museu del Prado.

La cessió per part de l'antic propietari Miquel Giralt (que va ser alcalde per ERC de la Vajol durant vint anys) es va acabar de tramitar fa prop de deu anys. Es va adequar i netejar l'entorn, però l'accés a l'edifici (que havia disposat d'ascensors per baixar a les sales) ja havia quedat clausurat per la perillositat de l'estructura.


L'alumnat de secundària a Girona també se suma a la vaga mundial pel clima

Alumnat gironí de secundària se suma a la vaga mundial pel clima

Milers de joves es mobilitzaran a Barcelona, Girona i altres ciutats catalanes per reclamar que es lluiti contra el canvi climàtic

Els actes formen part d'un moviment internacional inspirat en l'activista sueca Greta Thunberg

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional gironina que "si no actuem ara i fem despertar els  polítics i aconseguim que imposin lleis mediambientals que promoguin una disrupció ecològica, d'aquí a uns anys serà massa tard i nosaltres, els joves, rebrem tots els impactes generats", reflexiona Eduard Pere, estudiant de segon de batxillerat, tarragoní de 17 anys, que farà vaga el 15 de març.

Gemma Barricarte fa arquitectura a la UPC, té 25 anys i també es mobilitzarà. "Depenent del que fem ara, els joves viurem un futur o un altre, però és que ja estem veient els efectes de la degradació del planeta, hi ha refugiats climàtics, hi ha associacions de malalts per contaminació [...] El que passa és que està silenciat".

Students strike for better climate protection in Barcelona

Deixar de silenciar el problema i exigir solucions és el propòsit de la mobilització internacional que s'ha convocat pel 15 de març.

A Barcelona, el principal acte és una concentració a les 12 del migdia a la plaça Universitat, però hi ha activitats a nombroses ciutats catalanes. Les i els estudiants estan cridats a deixar les aules buides i fer sentir la seva veu.

Tot va començar amb Greta Thunberg, l'estudiant sueca de secundària que des del mes de setembre es manifesta cada divendres davant del Parlament del seu Estat. L'últim informe de l'ONU, recorda Thunberg, assenyala que el deteriorament del planeta es pot accelerar si no hi ha canvis "ràpids, profunds i sense precedents" i per això exigeix als partits polítics que escoltin els científics i hi posin remei. L'onada Thunberg s'ha estès pel món com una taca d'oli i, tot i que a Catalunya el moviment ha arribat tard, s'espera que agafi embranzida amb la jornada d'avui.

 "El sol fet de convocar la vaga ja és prou important, volem que sigui una palanca, el primer pas per impulsar la lluita", deixa clar Borja Latorre, portaveu del Sindicat d'Estudiants.

"Potser no serà tan multitudinària com en d'altres ciutats europees --explica Gemma Barricarte, una de les portaveus de Fridays for Future a Barcelona-- però ja veurem, perquè m'està sorprenent la quantitat de trucades que estem rebent d'AMPA i instituts que donen suport a la convocatòria." En tot cas, deixa clar: "Esperem que sigui un punt d'inflexió, perquè mirar cap a una altra banda ens ha portat precisament on som ara". A l'emergència climàtica, com proclama un dels cartells que conviden a la vaga d'avui.

Alumnat gironí de secundària se suma a la vaga mundial pel clima

Estudiantes i estudiants de secundària se sumen a la vaga pel clima impulsada el 15 de març pel moiment Fridays for future, sumant-s'hi a una mobilització que es realitza a 270 ciutats del món. Girona va ser la primera de l'Estat a sumar-s'hi al moviment i, des de fa dos mesos, alumnes de la Universitat de Girona (UdG) organitzen concentracions setmanals.

El Sindicat d'Estudiants i l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), amb representació a secundària, donen suport a la mobilització. Les aturades depenen de cada centre i a l'Institut Jaume Vicens Vives, de Girona, per exemple, l'alumnat demà s'aturarà tres hores.



Reclamen a l’alcalde Josep Sala que es responsabilitzi del desmantellament de la subestació de Forallac

Reclamen a l'alcalde de Forallac que es responsabilitzi del desmantellament de la subestació

Tots Som Forallac - ERC, a l'oposició municipal, critica que el llarg periple judicial va començar l'any 2011 per una llicència d'obres «mal donada»

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2019 Fonteta, Peratallada i Vulpellac (Conca del Daró, les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional comarcal que l'equip de govern municipal de Forallac (Fonteta, Peratallada i Vulpellac, Conca del Daró, les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), format pel grup CiU, i més concretament l'alcalde, Josep Sala, doni explicacions i assumeixi la responsabilitat del desmantellament de la subestació elèctrica. Això és el que ha reclamat l'oposició local (Tots som Forallac - ERC) en un comunicat en el qual recorden que tot aquest periple judicial va començar amb una llicència d'obres «mal donada». «La gent té dret a saber quin és el cost de la mala gestió política que acaba pagant sempre el veí, i no pas l'alcalde que és qui va adoptar l'acord i va recrear-se en mantenir-lo, tot i les sentències judicials adverses reiterades», critica la regidora d'ERC, Marta Puig. En aquesta línia, la formació republicana culpa el batlle d'actuar amb un «tarannà propi de fa 30 anys». «Es pensa que el poble ha d'estar al seu servei», afegeix el partit en el document.

Aquesta reclamació de l'oposició municipal local arriba un mes després de fer-se pública la sentència emesa pel Tribunal Suprem en la qual donava la raó a les entitats ecologistes que van denunciar l'obra. En la resolució, el Tribunal Suprem ratificava que l'Ajuntament no hauria d'haver expedit la llicència d'obres que es va donar el 31 d'agost de 2011, quan un jutjat contenciós ja havia ordenat enderrocar el projecte. També declarava «il·legal» el Pla Especial per construir la subestació promoguda pel Consistori i Endesa, i que posteriorment va aprovar la Generalitat.

alcalde ForallacA més, la sentència tombava els arguments de la companyia Endesa que al·legava que no es podria abastir la població en cas que s'enderroqués.

La Generalitat de Catalunya i Endesa havien presentat el recurs que el Tribunal Suprem va desestimar.

Actualment no queda pràcticament res de la subestació elèctrica que es va començar a construir el 2005 i a desmantellar en 2016.