Nord-est Llibertari: Acte de suport a quatre encausats antimonàrquics a Santa Coloma de Farners

dimecres, 24 d’abril del 2024

Acte de suport a quatre encausats antimonàrquics a Santa Coloma de Farners

Acte de suport a quatre encausats antimonàrquics a Santa Coloma de Farners

Avui a Santa Coloma de Farners la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG) ha realitzat un acte en suport a 4 encausats antimonàrquics que anaven a declarar als Jutjats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 24/04/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que avui a Santa Coloma de Farners la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG) ha realitzat un acte en suport a quatre encausats antimonàrquics que anaven a declarar als Jutjats de la localitat per uns fet ocorreguts durant la manifestació del 5 de juliol del 2023 a Caldes de Malavella contra la presència dels Borbons al Camiral golf and wellness en l'entrega dels premis de la Fundación Princesa de Girona.

El primer acte del matí ha estat acompanyar als quatre encausats (Yann Caudron, Dayana del Po, Manu Carballeira i Quim Tell) als Jutjats a declarar (els quatre van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra el 5 de juliol de 2023 acusats d'entrar al recinte de l'Hotel Camiral). A tots quatre se'ls ha citat a declarar pels volts de les 10 del matí i la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG) n'exigeix l'absolució i ho argumenta tot recordant que els quatre antimonàrquics han estat acusats per una protesta que no va comportar danys materials ni violència.

A les 11:30h a la plaça Farners (a pocs metres d'on han declarats els encausats) hi ha hagut un acte polític, on s'han realitzat parlaments a càrrec de Elena Jiménez, advocada i membre de la junta nacional d'Òmnium Cultural; Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidaria; Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, i Jaume Piques de l'oficina del MH President Quim Torra.

Els convocants de l'acte han destacat que el judici és una nova mostra del tarannà repressiu espanyol.

Al finalitzar l'acte hi ha hagut l'actuació musical de Manel de Cal Sereno, Manu Carballeira, Dayana del Po i Eduard Ferrer (Vot) i s'han cremat unes fotografies de la princesa Leonor de Borbó vestida de militar tal com ja es va fer el dissabte passat a Figueres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...