dijous, 30 de setembre del 2021

A la Regió Sanitària de Girona tornen a repuntar els contagis diaris de covid-19 i la mitjana d'edat baixa fins als 32 anys. Hi ha 46 persones hospitalitzades (-2) amb 12 casos crítics (-1) i 88 casos nous

A la Regió Sanitària de Girona tornen a repuntar els contagis diaris de covid-19 i la mitjana d'edat baixa fins als 32 anys. Hi ha 46 persones  hospitalitzades (-2) amb 12 casos crítics (-1) i 88 casos nous. Ahir dimecres els indicadors pandèmics es mantenen estables a la Regió Sanitària de Girona, on hi havia 48 persones hospitalitzades (+1) amb 13 casos crítics (=) 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Sant Joan les Fonts (856), Santa Coloma de Farners (426), Olot (338), Llagostera (319), Campdevànol (295), Palafrugell (242), Puigcerdà (158), Calonge i Sant Antoni (123), Girona (117), Lloret de Mar (115), Vilablareix (111), Roses (105), Castell-Platja d'Aro (101) i Sarrià de Ter (100) 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 636.589 persones (665 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'han rebut 543.455 persones (1.782 més que ahir) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Joan les Fonts (Alta Garrotxa, la Garrotxa, comtat de Besalú) 30/09/2021.- Llegim al portal El Gerió Digital que ahir el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va confirmar ahir dimecres que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona no havia mort cap pacient per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.267 en total. Desglossat s'especifica que en total havien mort en hospitals i sociosanitaris 1.197 en total, en residències 281, 180 en domicilis i 610 no estan classificats. Pel que fa al nombre de casos hi havia un total de 103.920 contagis (59 més que abans-d'ahir). Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situava en 0,94. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situava en 0,90. La mitjana d'edat dels contagis se situava als 33 anys. L'índex de rebrot (iEPG) se situava en un valor de 79 sobre 100, dins el risc alt. L'índex es trobava en 79, es queda com abans-d'ahir. Aquesta xifra era superior a la mitjana del Principat Catalunya que ahir se situava en 58 punts. S'havien vacunat amb la primera dosi 635.924 persones (668 més que abans-d'ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi l'havien rebut 541.673 persones (291 més que abans-d'ahir). Hi havia 48 persones hospitalitzades (1 més que abans-d'ahir) de les quals 13 eren a l'UCI (igual que abans-d'ahir). 

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona no ha mort cap pacient per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.267 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.196 en total, en residències 281, 180 en domicilis i 610 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 104.008 contagis (88 més que ahir). Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,95 i creix una centèsima. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,98 i creix vuit centèsimes. La mitjana d'edat dels contagis se situa als 32 anys. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 78 sobre 100, dins el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 79 i baixa 1 punt. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 63 punts. 

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 636.589 persones (665 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'han rebut 543.455 persones (1.782 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Sant Joan les Fonts (856), Santa Coloma de Farners (426), Olot (338), Llagostera (319), Campdevànol (295), Palafrugell (242), Puigcerdà (158), Calonge i Sant Antoni (123), Girona (117), Lloret de Mar (115), Vilablareix (111), Roses (105), Castell-Platja d'Aro (101) i Sarrià de Ter (100).  

També amb risc, entre altres, Riudarenes (99), Salt (85), la Bisbal d'Empordà (79), Verges (74), Tossa de Mar (68), Ripoll (67), Figueres (59). Cassà de la Selva (58), l'Escala i Empúries (56), Celrà (53), Castelló d'Empúries (27), Mont-ras (26), Sant Feliu de Guíxols (24), Torroella de Montgrí i l'Estartit (23), Maçanet de la Selva (23), Sant Pere Pescador (21), Banyoles (19), Palamós i Vila-romà (15), Besalú (12), Blanes (11), Porqueres (7) i Vidreres (5).  

Hi ha 46 persones hospitalitzades (2 menys que ahir) de les quals 12 són a l'UCI (1 menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

El Departament de Salut ha declarat 28 persones hospitalitzades menys a causa de la covid-19 en les darreres hores (422) i 6 casos crítics menys ingressats a les UCI, que passen de 156 a 150. En paral·lel, s'han notificat 694 nous contagis confirmats per PCR o TA, que situen el total des de l'inici de la pandèmia en 912.246. 

L'Rt puja cinc centèsimes i se situa en 0,98 i el risc de rebrot s'incrementa en tres punts, fins a 63.  

S'han notificat 4 morts en les últimes hores i el global de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 23.899.  

El 2,09% de les proves que s'han fet en la darrera setmana han donat positiu. La incidència acumulada a 14 dies passa de 67,35 a 67,06, mentre que a 7 dies puja lleugerament de 29,90 a 30,52. 


Salvador Gumà i Clavell

Salvador Gumà Clavell en el XXVI Hispano Esperanto-Kongreso (Palència, juliol de 1965)

Salvador Gumà Clavell en el XXVI Hispano Esperanto-Kongreso (Palència, juliol de 1965)



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 20 de setembre-- de 1901 neix a Alcover (Alt Camp) l'esperantista i militant anarquista i anarcosindicalista Salvador Gumà i Clavell 

Des de Barcelona, en 1923, fugint del servei militar i de la guerra del Rif, es refugià a París després de passar la frontera del Pirineu Oriental 

En 1933, dos anys després de la proclamació de la República, passà de tornada la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Barcelona 

Durant el procés revolucionari de 1936, l'octubre d'aquell any va ser nomenat tercer conseller en nom de la CNT-AIT, càrrec al Consell Municipal d'Alcover que ocupà fins el 1938 

Salvador Gumà Clavell: El 30 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 20 de setembre-- de 1901 neix a Alcover (Alt Camp) l'esperantista i militant anarquista i anarcosindicalista Salvador Gumà i Clavell, conegut com Ganasso. El seu pare es deia Ramon Gumà, serraller i manyà, i la seva mare, Josepa Clavell, i tenia un germà, Enric, i una germana, Rosa.  

En 1916 feia d'aprenent d'electricista i emigra Barcelona, on trobà feina repujant en un obrador d'argenteria.  

A Barcelona va aprendre l'esperanto a la societat «Paco kaj Amo» (Pau i Amor), llengua que ja coneixia el seu pare, i assistí a classes de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis. Examinat per Delfí Dalmau, aconseguí el títol de professor d'Esperanto de la Federació Esperantista Catalana (FEC) i va fer cursos a sindicats, a associacions i a la Fraternitat Republicana.  

En 1923, fugint del servei militar i de la guerra del Rif, es refugià a París (Illa de França) després de passar la frontera del Pirineu Oriental.  

Durant la dècada dels vint del segle XX a París participà activament en les activitats de la Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Mundial Anacional) i va ensenyar l'esperanto i el català a diverses localitats.  

A París es guanyà la vida repujant i va fer amistat amb Ramon Duncan, germà de la ballarina Isadora Duncan.  

En 1926 Eugène Lanti, fundador de la SAT, li va oferir la redacció de la revista Sennaciulo, responsabilitat que no acceptà a causa de la serva residència temporal a l'Estat francès.  

A París freqüentà l'anarquista «Foyer Vegetalien» (Llar Vegà), on hi anaven molts esperantistes.  

En 1926 abandonà París i marxà cap a Occitània. A començament de 1930 vivia a la Colònia Llibertària de Lo Pònt de Soliers (var, Provença, Occitània), animada per la parella Estour i on també residia Luciano Allende.  

En aquesta època tenia com a companya Marguerite Estour, filla de la parella.  

En 1933, dos anys després de la proclamació de la República, passà de tornada la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Barcelona i l'any següent es traslladà amb la seva família a Alcover, on es dedicà al camp i a fer de venedor als vespres al magatzem d'adobs de la localitat.  

En aquesta època freqüentà, amb Ramon Ferré, Lluís Cesari i altres, el Centre de Lectura, on ensenyà esperanto, castellà i català.  

Durant els anys republicans ensenyà l'esperanto i va fer conferències sobre aquesta llengua.  

Amant de la música, va fer de pianista d'una orquestrina local.  

Cooperativista, en 1936 ocupava la secretaria del Sindicat Agrícola d'Alcover de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), on mantingué una actitud discrepant, fet pel qual va dimitir.  

Després del cop militar feixista de juliol de 1936, l'octubre d'aquell any va ser nomenat tercer conseller en nom de la CNT-AIT, càrrec al Consell Municipal d'Alcover que ocupà fins el 1938. També ocupà la presidència de la Comissió de Cultura, Economia i Finances fins el gener de 1937, en que ocupà la presidència de les seccions de Cultura i Economia. Durant la seva presidència s'imprimí paper moneda que portava la seva signatura i que eren coneguts com ganassos, d'aquí el seu malnom. L'octubre de 1937 fou membre del Consistori pel Sindicat Únic de Treballadors d'Alcover de la CNT-AIT i el juny de 1938 ostentà el càrrec d'alcalde segon.  

En aquesta època fou un actiu propagandista de les Joventuts Llibertàries.  

L'1 de gener de 1938 fou delegat al Ple Regional de Sindicats Pagesos de Catalunya de la CNT-AIT que se celebrà a Barcelona.  

En aquesta època era president de la Secció de Pagesos del Sindicat Únic d'Oficis Diversos d'Alcover de la CNT-AIT.  

El novembre de 1938 formà part de la Junta Municipal Agrària.  

En 1939 treballava de comptable de la foneria Griffoll i el 4 de maig, després de l'ocupació militar franquista, va ser detingut, reclòs incomunicat a Valls (Alt Camp), jutjat per un tribunal militar en un consell de guerra sumaríssim el 16 de juny de 1939 a Tarragona (Tarragonès) i absolt.  

En 1940, un cop lliure, es posà a treballar repulsant en un taller a Alcover.  

En 1951 s'instal·là a Reus (Baix Camp), on continuà amb aquesta feina.  

En 1951 fou un dels organitzadors del XII Hispana Esperanto-Kongreso (Congrés Espanyol d'Esperanto), organitzat per la Hispana Esperanto-Federacio (HEF, Federació Espanyola d'Esperanto), que se celebrà a Terrassa (Vallès Occidental), primer congrés esperantista que s'organitzà després de la guerra civil.  

Fou membre del Centre d'Estudis Alcoverens i va col·laborar en el seu butlletí.  

Fou membre del jurat dels Internaciaj Floraj Ludoj (Jocs Florals Internacionals) i dels Concursos de Literatura de la «Fundación Esperanto».  

En 1960 guanyà el premi «Belartaj Konkursoj» de la Universala Esperanto-Asocio (UEA, Associació Universal d'Esperanto), organització de la qual era delegat a Reus.  

Per al Congrés Universal d'Esperanto de Madrid (Madrid, Castella la Nova) traduí diverses cançons i arranjà musicalment l'«Ĥoro de Zaragozo» (Cor de Saragossa).  

Coedità la revista Horizonto i col·laborà en La Gazeto, portant la correcció de les publicacions esperantistes Kajeroj el la Sudo i Boletin.  

El 30 de setembre de 2001, organitzat per la Kultura Asocio Esperantista (KAE, Associació Cultural Esperantista) i la Hispana E-Fervojista Asocio (HEFA, Associació Hispana de Ferroviaris Esperantistes), se li va retre un homenatge al Centre de Lectura de Reus en el seu 100 aniversari, on assistiren prop d'un centenar d'esperantistes d'arreu de Catalunya, i on va ser presentat el seu llibre de poemes i proses en esperanto Kiam floras la timianoj (Quan floreix la farigola).  

Salvador Gumà Clavell va morir centenari el 23 de maig de 2003 a Reus i va ser inhumat al cementiri d'aquesta localitat. Molts el consideren l'esperantista més important de la Península.  


Damián Gaztambide Pagola

Damián Gaztambide Pagola

Damián Gaztambide Pagola


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 30 de setembre de 1881 neix a Azcona (Deierri, Lizarrerria Ekialdekoa) l'anarquista i anarcosindicalista Damián Gaztambide Pagola 

Militant de la FAI i de la CNT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda i de Sant Cebrià de Rosselló, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Damián Gaztambide Pagola: El 30 de setembre de 1881 neix a Azcona (Deierri, Lizarrerria Ekialdekoa, Merindadea Lizarra, Nafarroa, Euskal Herria) l'anarquista i anarcosindicalista Damián Gaztambide Pagola. El seu pare es deia José Julián Gaztambide Miquélez i la seva mare, Felicia Pagola Andueza. Fill d'una família nombrosa, després d'aprendre el ofici de paleta a Lizarra (Lizarrerria Ekialdekoa, Merindadea Lizarra, Nafarroa, Euskal Herria) s'instal·là a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), on es casà amb Sofía Herrero Otaduy, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i milità en el moviment llibertari.  

En 1908 envià diners per a Tierra y Libertad i en 1914 per al mateix periòdic i per a Vicente Fraile.  

Durant la Guerra Civil, passà a Bilbo (Bilboaldea, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) i després a Santander (Cantàbria), d'on, després de la caiguda del front Nord, va ser evacuat amb la seva família amb vaixell cap a Barcelona.  

El maig de 1938 milità en el grup «Beti Aurrera», a Barcelona, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, rosselló) i de (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Un dels seus fills, Arnaldo Gaztambide Herrero, nascut en 1904, i amb problemes de deficiència a causa d'una meningitis contreta durant la infància, va ser enviat a un camp, on degué morir, mentre que la seva companya i la resta de fills i filles van ser enviat a Berck Plage (Nord-Pas-de-Calais, Alts de França). Posteriorment ell va ser traslladat a Anonai (Vivarès, Ardeixa, Occitània, Auvèrnhe Ròse Aups), on intentà emigrar sense èxit a Mèxic, però pogué aconseguir reunir la seva família.  

Damián Gaztambide Pagola va morir en 1965 a Anonai i va ser inhumat en aquesta població.  

Una filla seva, Margarita Gaztambide Herrero, també milità en la CNT.  


La màscara continua sent obligatòria a les escoles de la Catalunya Nord i cinquanta-tres departaments més de la República Francesa

La màscara continua sent obligatòria a les escoles de la Catalunya Nord i cinquanta-tres departaments més de la República Francesa 

La taxa d'incidència és de 52,6, per sobre del topall de cinquanta marcat pel Govern francès 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat del Rosselló) 30/09/2021.- Llegim a VilaWeb que l'alumnat de la Catalunya Nord hauran de continuar portant la màscara a l'escola primària.  

El Govern francès ha publicat avui la llista de quaranta-set departaments que a partir de dilluns ja no hauran de portar màscara de forma obligatòria i la de cinquanta-quatre que mantenen les restriccions. La mesura, en tot cas, no afecta les professores i els professors ni tot el personal que treballa amb estudiants en el centre, que hauran de continuar portant-la. 

El Ministeri d'Educació del Govern francès va establir el criteri d'aixecar l'obligatorietat quan la taxa d'incidència el covid-19 al departament fos inferior a cinquanta casos per cada cent mil habitants en els darrers set dies. La taxa d'incidència de la Catalunya Nord (departament del Pirineu Oriental) és ara mateix de 52,6. 

Més enllà de la necessitat de no haver de portar màscara, les escoles que es trobin a la zona amb poca circulació del virus podran fer activitats físiques a l'interior i a l'aire lliure es pot fer sense restriccions. La restricció que impedeix de barrejar grups de classes i nivells diferents també deixarà de ser obligatòria, però els grups grans han de ser limitats. 

Per més informació:  

[https://www.leparisien.fr/societe/sante/covid-19-voici-les-departements-ou-le-masque-ne-sera-plus-obligatoire-a-lecole-des-lundi-30-09-2021-Z6CIIUQ2EFF4XMNZSK7KK4FK2Q.php]. 


El jutge imposa mil euros de fiança per cada una de les persones encausades en la denominada Operació Judes



El jutge imposa mil euros de fiança per cada una de les persones encausades en la denominada Operació Judes 

Se sumen als 45.000 ja dipositats i les defenses han presentat ja els escrits per impugnar la resolució de processament 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona) 30/09/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el jutge ha requerit una fiança de mil euros a cada una de les tretze persones encausades en la denominada Operació Judes, que pertanyen a l'entorn dels CDR i sobre qui pesa una acusació de pertinença a una organització terrorista, i a nou d'elles, a més, de tinença i fabricació de substàncies o aparells de caràcter terrorista.  

Les defenses han presentat els escrits per impugnar la resolució de processament entre dimarts i dimecres.  

L'anunci s'ha fet en el marc de la declaració de cinc de les persones encausades als jutjats de Sabadell (Vallès Occidental), on han rebut el suport d'unes 150 persones, entre elles la que fou destituïda i empresonada presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; el diputat per la CUP-Guanyem Xavi Pellicer, i els exalcaldes Maties Serracant (Crida) i Juli Fernàndez (ERC), actualment també diputat. 


La IAEDEN i veïns de Sant Nazari de les Olives presenten al•legacions al projecte d'un aeròdrom a Peralada

La IAEDEN i veïns de Sant Nazari de les Olives presenten al·legacions al projecte d'un aeròdrom a Peralada 

Aquestes al·legacions s'han presentat amb diversos informes d'experts en agronomia, impacte acústic, biodiversitat, etologia, salut humana i benestar animal 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) 30/09/2021.- El projecte pretendria instal•lar un aeròdrom per 100 operacions l'any amb una pista de 231 metres de llarg i un hangar en ple connector entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el massís de l'Albera i a escassos metres de l'espai protegit del riu Llobregat d'Empordà. 

El dimarts 28 de setembre la IAEDEN-Salvem l'Empordà i veïns del nucli de Sant Nazari de les Olives van presentar davant l'Ajuntament de Peralada (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) dos escrits d'al·legacions en rebuig del projecte d'un nou aeròdrom a un quilòmetre escàs del poble de Peralada.  

Aquestes al·legacions s'han presentat amb diversos informes d'experts en agronomia, impacte acústic, biodiversitat, etologia, salut humana i benestar animal i amb dos fulls de signatures recollides presencialment (728) i a la plataforma change.org (1.014). A dia d'avui 1026 persones han firmat. 

Podeu sumar-vos aquí [https://www.change.org/p/generalitat-de-catalunya-no-a-l-aer%C3%B2drom-de-peralada-alt-empord%C3%A0?redirect=false]. 

El comunicat de premsa: 

LA IAEDEN I VEÏNS DE SANT NAZARI DE LES OLIVES PRESENTEM AL·LEGACIONS AL PROJECTE D'UN AERÒDROM A PERALADA 

[Peralada, 28/09/2021]  

El projecte pretendria instal·lar un aeròdrom per 100 operacions l'any amb una pista de 231 metres de llarg i un hangar en ple connector entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el massís de l'Albera i a escassos metres de l'espai protegit del riu Llobregat d'Empordà. 

Aquest matí la IAEDEN-Salvem l'Empordà i veïns del nucli de Sant Nazari de les Olives hem presentat davant l'ajuntament de Peralada dos escrits d'al·legacions en rebuig del projecte d'un nou aeròdrom a un quilòmetre escàs del poble de Peralada. Aquestes al·legacions s'han presentat amb diversos informes d'experts en agronomia, impacte acústic, biodiversitat, etologia, salut humana i benestar animal i amb dos fulls de signatures recollides presencialment (728) i a la plataforma change.org (1014, podeu sumar-vos). 

La principal oposició a aquest projecte és l'impacte acústic que suposarà a un espai eminentment rural i l'impacte que tindrà per la fauna de la zona, on trobem diverses espècies protegides com la llúdriga o la cigonya, ambdós amb poblacions establertes prop de la parcel·la on s'hi volen ubicar les instal·lacions. En el primer cas, el soroll tindrà afectacions en la salut dels habitants de la zona i també suposarà la pèrdua d'ingressos als seus negocis, atès que la majoria treballen amb animals (els quals són molt sensibles) i aquests poden deixar de produir ous i llet i fer l'explotació menys rendible. En el cas de la fauna, ens trobem que les espècies silvestres fugiran de la zona buscant espais més tranquils on viure i reproduir-se. Un risc inherent al vol d'avions és el risc de col·lisió i, en aquest cas concret, ens trobem en plena zona de migració i campeig d'aus i també és una àrea de cria d'espècies protegides com les cigonyes. El risc de col·lisió també seria un perill pel propi pilot de l'aeronau. 

A aquests fets s'hi ha de sumar que el projecte no ha avaluat correctament altres ubicacions amb menor grau de protecció, ni tampoc, atès el baix volum d'operacions estimades, l'ús d'altres aeròdroms com el d'Empuriabrava, Ordis o Viladamat, a 10, 13 i 20km respectivament. La documentació a més presenta diverses deficiències tècniques que han sigut posades en dubte amb els informes complementaris. 

Els opositors també denunciem la manca de transparència per part del consistori peraladenc al ocultar informació i documentació actualitzada fins a poques setmanes d'acabar el termini per presentar al·legacions. 

Per acabar, estem organitzant una manifestació pel 10 d'octubre. 


La de Girona és la segona regió sanitària amb menys persones vacunades. Salt segueix sent la ciutat amb menys persones vacunades i la mitjana està 14 punts per sota de la del Principat de Catalunya

La de Girona és la segona regió sanitària amb menys persones vacunades. Salt segueix sent la ciutat amb menys persones vacunades i la mitjana està 14 punts per sota de la del Principat de Catalunya 

La transmissió del virus, únic indicador a l'alça. Les UCI catalanes tenen 146 persones ingressades, de les quals 9 tenen entre 20 i 40 anys i 8 no estan vacunades 

Només una residència de la Regió Sanitària de Girona té casos positius de coronavirus-19. El Govern de la Generalitat actualitza el protocol de les residències, que reprenen les activitats d'abans de la cinquena onada 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Salt (Gironès, comtat de Girona) 30/09/2021.- Llegim al Diari de Girona que les dades constaten que el ritme de vacunació contra el covid-19 segueix sent molt lent i, tal com va constatar ahir el Departament de Salut de la Generalitat, la majoria de població que encara no s'ha vacunat ja ha tingut l'oportunitat de fer-ho. A part d'això, hi ha un altre problema afegit: les dosis no estan arribant amb la mateixa velocitat a tots els municipis i barris catalans i hi ha zones on el percentatge de vacunació és bastant més baix que la mitjana catalana. Si s'analitza la situació per regions sanitàries, limitació territorial establerta per Salut, destaca que la de Girona té el segon percentatge més baix de vacunats amb pauta completa amb un 69,1%, just després de l'Alt Pirineu i Aran, que és del 68,9%. 

Al Principat de Catalunya, la immunitat ha arribat al 72% i, d'aquesta manera, s'ha assolit el principal objectiu fixat d'arribar al 70% a l'estiu. Malgrat tot, i tenint en compte l'impacte de la cinquena onada causat per la virulència de la variant delta, científics i autoritats sanitàries es van fixar arribar a més d'un 80% de vacunats. De moment, però, el progrés de vacunació continua molt estancada. 

En el cas de la Regió Sanitària de Girona, hi ha algunes ciutats amb el percentatge de població amb la pauta completa bastant baix en comparació a altres punts que, com a conseqüència, fan baixar el total de la regió. És el cas de municipis com Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 64% i Lloret de Mar (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 61,3%. 

A més, crida bastant l'atenció Salt (Gironès, comtat de Girona), on el percentatge de població amb la pauta completa se situa al 58,2%, onze punts per sota de la mitjana gironina i catorze punts per sota de la mitjana catalana, que és del 69%. El poc èxit de vacunació a Salt fa temps que perdura. Fa tres setmanes, Diari de Girona se'n va fer ressò i des de llavors el percentatge només ha pujat 2,2 punts. 

Motius exposats per no vacunar-s'hi 

D'altra banda, segons una enquesta telefònica del Departament de Salut a més de 15.000 persones, prop de la meitat de la població de 20 a 40 anys que no s'ha vacunat és perquè no ho veu necessari i el segon motiu és la por als efectes adversos. Per aquest motiu Salut insisteix a informar de la necessitat de la vacuna en aquestes edats i de la transitorietat d'efectes adversos. 

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va fer una nova crida perquè es vacuni la gent que encara no ho ha fet: «És importantíssim que es vacunin, perquè tenim tots els CAP i també aquests punts de vacunació específics disponibles per administrar primeres i segones dosis. I tot aquest teixit de proximitat al voltant de l'atenció primària». Les trucades i estratègies comunitàries de Salut seguiran duent-s'hi a terme. 

La transmissió del virus, únic indicador a l'alça 

La majoria de dades epidemiològiques segueixen estancades a tot Catalunya, tal com va confirmar ahir Salut Pública. La nova fase de vacunació, concentrada als centres d'atenció primària, comença en el context d'una situació epidemiològica al Principat de Catalunya en què les taxes d'incidència estan baixant fins a un nivell de 29,9 d'incidència acumulada en set dies (IA7). «Però aquests darrers dies observem una situació d'estancament, com si s'hagués assolit la baixada màxima», va dir la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. I va continuar dient que, per això, «serà fonamental veure l'evolució que hi haurà les properes setmanes per saber què passarà aquesta tardor». 

Quant a la situació assistencial actual, en aquests moments hi ha 146 persones ingressades a les UCI catalanes, de les quals 9 tenen entre 20 i 40 anys d'edat, i 8 d'aquestes no estan vacunades. 

Pocs casos de contagi entre les i els professionals de la salut  

En el cas de la Regió Sanitària de Girona, hi ha 48 persones hospitalitzades i 13 en estat crític. La situació als hospitals, doncs, està millorant clarament i també cal destacar el baix contagi entre les i els professionals. Segons el darrer balanç, a l'Institut Català de la Salut de la Regió Sanitària de Girona hi ha quatre persones infectades pel virus de les professionals i, a l'Institut d'Assistència Sanitària, tres. Respecte a la resta de dades, la majoria segueixen estancades excepte la transmissió de la covid-19 (Rt), que és l'únic indicador de contagi que creix i, a la Regió Sanitària de Girona, ja s'aproxima al llindar d'1, màxim recomanat pel Departament de Salut. 

Només una residència de la Regió Sanitària de Girona té casos positius de coronavirus-19 

Només una residència de la Regió Sanitària de Girona està en situació taronja, és a dir, presenta casos positius però el brot es considera controlat i es garanteix una correcta sectorització i aïllament d'espais de la residència, mentre que la setmana passada n'hi havia tres. Aquesta dada evidencia la millora de l'imapacte de la covid-19 a les residències, després d'unes setmanes amb alguns brots destacats, com el de Sant Joan les Fonts () i el de Cassà de la Selva (). La resta de 109 residències estan lliures de covid-19. 

D'altra banda, un total de 22 centres residencials de serveis socials de Catalunya tenen a dia d'avui algun cas actiu de covid-19 entre les persones residents. En concret, hi ha 17 centres de gent gran; un centre per a persones amb discapacitat; dos centres de salut mental i dos centres d'altres tipus de recursos residencials, com centres d'infància, per a persones en risc d'exclusió i d'altres. 

Protocol més flexible 

Com a conseqüència, la millora de la situació epidemiològica permet flexibilitzar els protocols i reprendre activitats suspeses arran de la cinquena onada de covid-19. S'estableixen, però, diferències de distància de seguretat entre les persones usuàries, segons si la cobertura vacunal és superior o inferior al 85%. L'organització d'activitats en grups estables passa a ser una recomanació. A més, es mantindran cribratges a les professionals. 

Índex avui de risc de rebrot de covid-19: Girona 116.11 (Alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 43 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 112 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 100.15 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.16 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Figueres 58.55 (Baix) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 17 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 48 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 83.59 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.7 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Lloret de Mar 114.39 (Alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 25 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 52 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 132.91 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.86 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Salt 84.02 (Mitjà) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 12 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 27 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 76.53 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 1.1 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Sant Joan les Fonts 855.43 (Molt alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 8 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 10 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 332.67 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.57 (l'epidèmia creix si és superior a 1). Cassà de la Selva 57.02 (Baix) Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 7 dies: 4 Casos diagnosticats amb PCR i test d'antígens els últims 14 dies: 11 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 105.97 Taxa de reproducció de l'epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.54 (l'epidèmia creix si és superior a 1). 


dimecres, 29 de setembre del 2021

El regidor de Gent de l'Escala diu que al municipi no hi ha un procés participatiu

L'Escala engega el procés per a redactar el POUM

El regidor de Gent de l'Escala diu que al municipi no hi ha un procés participatiu 

El portaveu de Gent de l'Escala, Carles Carlà, creu que a l'Escala es fan processos informatius i no participatius. Ho explicava al programa La Casa de la Vila de Canal 10 Empordà 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 29/09/2021.- Segons Canal 10 Empordà, el grup municipal de Gent de l'Escala, a l'oposició, afirma que al municipi es té mal entès què és un procés participatiu, que realment el que es fa són processos informatius on es deixa opinar els participants. Posava com exemple l'assemblea recent sobre el nou POUM, quan una persona del públic va voler dir la seva, contradient el que s'explicava, i se li va tallar el discurs.  

Creu que la participació ciutadana s'hauria de reformular i modernitzar. Carles Carlà ho explica al programa La Casa de la Vila d'aquesta setmana, on també feia balanç de l'estiu, deia econòmicament prou bo, però pel que fa a serveis com la neteja o la cobertura mòbil no han donat la talla. 

A l'entrevista també sorgia que probablement l'Ajuntament haurà de pagar una quantitat important de diners a l'empresa que gestiona la piscina, i és que el conveni entre les dues parts especifica que per sota d'un nombre d'abonats el Consistori ha de cobrir la diferència. Carlà creu que la pèrdua d'abonats es deu més a la baixa qualitat dels serveis que ofereix la instal·lació. 

L'entrevista  de La Casa de la Vila es pot seguir íntegre a la carta a [www.canal10.cat].

Els principals indicadors a la Regió Sanitària de Girona segueixen estancats però la transmissió del virus puja

El Pla de l'Estany, única comarca de la Regió sanitària de Girona gairebé lliure de la covid-19 

Els principals indicadors a la Regió Sanitària de Girona segueixen estancats però la transmissió del virus puja 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Sant Joan les Fonts (951), Llagostera (365), Santa Coloma de Farners (348), Olot (339), Campdevànol (291), Palafrugell (226), Calonge i Sant Antoni (174), Puigcerdà (158), Castell-Platja d'Aro (119), Riudarenes (118), Vilablareix (111),  Lloret de Mar (104), Girona (103) i Sarrià de Ter (100) 

L'esperança de vida pateix la major caiguda mundial des de l'any 1945 

El Regne d'Espanya és el cinquè Estat que es veu més afectat entre els 29 que han estat analitzats 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Joan les Fonts (Alta Garrotxa, la Garrotxa, comtat de Besalú) 29/09/2021.- Llegim al Diari de Girona que amb la cinquena onada de covid-19 pràcticament al final, les xifres epidemiològiques són generalment més estables. Tot i així, hi ha alguns punts que destaquen per augments destacats, com ara la Garrotxa i el Ripollès, i d'altres que contràriament ja gairebé estan lliures de covid-19. Aquest és el cas del Pla de l'Estany, on la xifra de nous positius setmanals ha assolit el seu nivell més baix des de finals de maig amb la detecció de només quatre casos en una setmana. D'aquesta manera, és l'única comarca de la Regió Sanitaria de Girona (inclou set comarques de la demarcació de Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i Selva, i també agrupa alguns municipis del Maresme: Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera) que gairebé està lliure del virus i se situa entre les deu comarques catalanes amb la dada més baixa. D'altra banda, és la cinquena comarca catalana amb el risc de rebrot més baix, amb només quinze punts, i la quarta que té la transmissió del virus també més reduïda. Per altra banda, només un 1,18% de les darreres proves PCR fetes han donat positiu. Finalment, cal destacar que els pocs casos positius que hi ha també corresponen a joves, com a la resta del Principat de Catalunya, ja que la mitjana d'edat dels casos és de 34 anys. A l'altra cara de la moneda hi ha comarques com la Garrotxa i el Ripollès, que encara mantenen el risc de rebrot alt i això fa pujar l'índex a la Regió Sanitària de Girona, que encara es troba per sobre de la mitjana. 

La davallada de les dades epidemiològiques s'està produint des de fa setmanes, tal com ha destacat el Departament de la Salut recentment, malgrat que encara hi ha un percentatge de joves determinat sense vacunar. A partir d'ara, però, els centres de vacunació massius tancaran i la campanya es localitzarà en punts concrets, sobretot des de l'atenció primària. 

Puja la transmissió del virus 

Una dada preocupant, però, és l'augment de la transmissió del coronavirus (Rt). Aquest indicador avalua la velocitat de propagació d'una epidèmia i mesura el nombre mitjà de persones infectades per una persona infecciosa. Segons el darrer balanç, la dada és de 0,96 i ja s'aproxima a 1, màxim recomanat per mantenir la pandèmia sota control. 

De fet, a la majoria de comarques gironines tenen aquest indicador bastant elevat, ja que o bé sobrepassa el llindar d'1 en el cas del Ripollès i la Garrotxa, o bé s'hi aproxima en la resta. 

Pel que fa a la resta de dades, ahir es van sumar 54 casos, un 17% més que el dia anterior i dues noves defuncions. El total de positius acumulat ja és de 103.861 i el de morts, de 2.268. La pressió assistencial segueix a la baixa i el nombre d'ingressats torna a baixar de la cinquantena, mentre que els crítics se situen en tretze. 

Pel que fa a les vacunacions, ahir es van posar 379 dosis. 

Finalment, la millora epidemiològica es va frenar ahir a Catalunya després de dies de millora, ja que va repuntar el risc de rebrot, encara moderat i també va créixer la velocitat de propagació del virus, tot i que es manté per sota d'1. Per altra banda, es va estancar la mortalitat amb una mitjana de cinc morts per covid-19 al dia i va augmentar lleugerament el nombre de pacients a l'UCI. 

Finalment, ahir hi havia 464 persones hospitalitzats pel virus, 22 menys que dilluns, dels quals 170 són a l'UCI. 

L'esperança de vida pateix la major caiguda mundial des de l'any 1945 

La pandèmia de coronavirus-19 és tan excepcional que per trobar paral·lelismes sobre el seu impacte demogràfic cal remuntar-se a la Segona Guerra Mundial. Des de llavors, no hi havia hagut en el món desenvolupat una caiguda tan pronunciada en l'esperança de vida com la succeïda l'any passat, segons un estudi dut a terme per la Universitat d'Oxford i publicat ahir a la revista acadèmica International Journal of Epidemiology. 

El treball, que analitza les xifres oficials de morts a 29 Estats (gairebé la majoria d'Europa, dels Estats Units d'Amèrica i de Xile, per ser els que tenen dades més fiables i actualitzades), conclou que en 27 d'aquests territoris es va revertir la tendència experimentada per tots ells en els anys previs a l'arribada del coronavirus-19, que ja ha provocat almenys cinc milions de morts a tot el món. A 22 Estats desenvolupats, entre ells el Regne d'Espanya, un dels més afectats pel covid-19, la caiguda en l'esperança de vida entre 2019 i 2020 va ser de més de sis mesos. 

José Manuel Aburto, investigador de la Universitat d'Oxford i coautor de l'estudi, es confessa «sorprès» davant un descens d'aquesta magnitud. «És clar que després d'un any de pandèmia s'esperava que l'esperança de vida disminuís --explica--. El que no esperàvem són tres resultats que mostra el nostre treball. El primer és observar caigudes tan grans, com ara les dels EUA. El segon és la variació i heterogeneïtat de l'impacte que hi ha entre Estats. Tens Estats molt intensament afectats, com els EUA i el Regne d'Espanya, i després tens els Estats escandinaus, amb excepció de Suècia, en els quals amb prou feines hi va haver descensos en l'esperança de vida. I el tercer resultat és que les caigudes van ser molt més grans en els homes». 

Els homes, més afectats 

L'esperança de vida d'ells es va escurçar més d'un any en 15 Estats, reflecteix l'estudi. Les d'elles, en 11 Estats. Segons els experts en salut pública, el contrast està relacionat amb la biologia i la genètica perquè les dones són més longeves, però també amb les conductes de tots dos sexes. Contrauen el coronavirus-19 de manera similar, però la malaltia dels homes sol ser més severa a curt termini, mentre que entre les dones tendeix a haver-hi més casos de covid-19 persistent. 

El Regne d'Espanya és el cinquè Estat en què aquest càlcul demogràfic ha disminuït més, explica Aburto, amb retallades respecte el 2019 de prop d'un any i mig en ambdós sexes. 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb l'índex de risc de rebrot més elevat, entre altres, són Sant Joan les Fonts (951), Llagostera (365), Santa Coloma de Farners (348), Olot (339), Campdevànol (291), Palafrugell (226), Calonge i Sant Antoni (174), Puigcerdà (158), Castell-Platja d'Aro (119), Riudarenes (118), Vilablareix (111),  Lloret de Mar (104), Girona (103) i Sarrià de Ter (100).  

També amb risc, entre altres, Roses (97), Ripoll (87), Salt (84), Figueres (75). Verges (74), la Bisbal d'Empordà (72), Tossa de Mar (46), Celrà (66), l'Escala i Empúries (37), Castelló d'Empúries (27), Mont-ras (26), Sant Feliu de Guíxols (24), Torroella de Montgrí i l'Estartit (23), Maçanet de la Selva (22), Palamós i Vila-romà (20), Besalú (18), Banyoles (16), Blanes (15), Porqueres (13), Vidreres (13), Sant Pere Pescador (14) i Arbúcies (7).  


Felip Prat García

Necrològica de Felip Prat García apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 23 de novembre de 1969

Necrològica de Felip Prat García apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 23 de novembre de 1969


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre de 1969 mor a Masamet (Tarn) l'anarcosindicalista Felip Prat García. Havia nascut cap el 1908 a Gironella (Berguedà) 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Felip Prat García: El 29 de setembre de 1969 mor a Masamet (Tarn, Occitània) l'anarcosindicalista Felip Prat García. Havia nascut cap el 1908 a Gironella (Berguedà). 

Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), quan el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enfrontà activament als sediciosos aixecats al seu poble natal.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

En 1949 era secretari de Premsa i Propaganda de la Federació Local de la CNT-MLE en l'Exili de La Vaur (Tarn, Occitània).  

Més tard, instal·lat a Masamet, milità en la seva Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.

Miguel Alejandro Dilla

Portada de la revista "Orto", on col·laborà Miguel Alejandro Dilla [Dibuix de Manuel Monleón]

Portada de la revista Orto, on col·laborà Miguel Alejandro Dilla [Dibuix de Manuel Monleón]


El 25 d'agost de 2020 es publicà que "el 25 d'agost de 1997 mor a Savigny (Marne, Xampanya-Ardenes, Gran Est) l'anarquista Miguel Alejandro Dilla. Havia nascut en 1909 a La Freixneda (Matarranya)". Ara tenim més dades: el 29 de setembre 1909 neix a La Freixneda (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista Miguel Alejandro Dilla. Miguel Alejandro Dilla va morir el 25 d'agost de 1997 a l'Hospital de Langres (Alt Marne, Xampanya-Ardenes, Gran Est). 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de setembre 1909 neix a La Freixneda (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista Miguel Alejandro Dilla 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier  

Miguel Alejandro Dilla: El 29 de setembre 1909 neix a La Freixneda (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarquista Miguel Alejandro Dilla. El seu pare es deia Félix Alejandro i la seva mare, María Dilla.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Miguel Alejandro Dilla va morir el 25 d'agost de 1997 a l'Hospital de Langres (Alt Marne, Xampanya-Ardenes, Gran Est). 

Podeu llegir la seva biografia a:   

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Miguel+Alejandro+Dilla].