Damián Gaztambide Pagola
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 30 de setembre de 1881 neix a Azcona (Deierri, Lizarrerria Ekialdekoa) l'anarquista i anarcosindicalista Damián Gaztambide Pagola
Militant de la FAI i de la CNT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda i de Sant Cebrià de Rosselló, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Damián Gaztambide Pagola: El 30 de setembre de 1881 neix a Azcona (Deierri, Lizarrerria Ekialdekoa, Merindadea Lizarra, Nafarroa, Euskal Herria) l'anarquista i anarcosindicalista Damián Gaztambide Pagola. El seu pare es deia José Julián Gaztambide Miquélez i la seva mare, Felicia Pagola Andueza. Fill d'una família nombrosa, després d'aprendre el ofici de paleta a Lizarra (Lizarrerria Ekialdekoa, Merindadea Lizarra, Nafarroa, Euskal Herria) s'instal·là a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), on es casà amb Sofía Herrero Otaduy, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i milità en el moviment llibertari.
En 1908 envià diners per a Tierra y Libertad i en 1914 per al mateix periòdic i per a Vicente Fraile.
Durant la Guerra Civil, passà a Bilbo (Bilboaldea, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) i després a Santander (Cantàbria), d'on, després de la caiguda del front Nord, va ser evacuat amb la seva família amb vaixell cap a Barcelona.
El maig de 1938 milità en el grup «Beti Aurrera», a Barcelona, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, rosselló) i de (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Un dels seus fills, Arnaldo Gaztambide Herrero, nascut en 1904, i amb problemes de deficiència a causa d'una meningitis contreta durant la infància, va ser enviat a un camp, on degué morir, mentre que la seva companya i la resta de fills i filles van ser enviat a Berck Plage (Nord-Pas-de-Calais, Alts de França). Posteriorment ell va ser traslladat a Anonai (Vivarès, Ardeixa, Occitània, Auvèrnhe Ròse Aups), on intentà emigrar sense èxit a Mèxic, però pogué aconseguir reunir la seva família.
Damián Gaztambide Pagola va morir en 1965 a Anonai i va ser inhumat en aquesta població.
Una filla seva, Margarita Gaztambide Herrero, també milità en la CNT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada