Nord-est Llibertari: Marxes de torxes a les comarques gironines prèvies a l’Onze de Setembre

dimarts, 10 de setembre del 2024

Marxes de torxes a les comarques gironines prèvies a l’Onze de Setembre

Marxes de torxes a les comarques gironines prèvies a l'Onze de Setembre

Hi ha un mínim d'una desena de convocatòries a les comarques gironines de cara a la vigília de la Diada de demà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 10/09/2024.- Llegim al diari El Punt Avui que les flames de les marxes de torxes promogudes i consolidades en els darrers anys per Òmnium Cultural s'han repartit entre altres entitats, com ara l'Assemblea Nacional Catalana i els Consells Locals de la República Catalana, que han fet públiques un mínim d'una desena de convocatòries a les comarques gironines de cara a la vigília de la Diada de demà. Enguany, després de setze edicions, només interrompudes per la pandèmia, no n'hi haurà a la ciutat de Girona, en bona part a causa de la manca de junta directiva d'Òmnium Gironès, que s'arrossega des de la primavera. Per contra, però, fonts de l'ANC destaquen que es consolida l'alternativa de Salt, on la Coordinadora d'Entitats Independentistes ha convocat les i els participants a la plaça de la Llibertat (20.30 h) per arribar fins a la plaça 1 d'Octubre, on oferiran una actuació amb Miquel B. Costabella i rom cremat al final del recorregut. Al Gironès, a Cassà també hi haurà recorregut, des de la plaça Sant Pere (21.30 h).

Hi ha marxes convocades, igualment, als tres municipis de la Selva marítima: a Lloret -21 h, des de sa Calavera-, Tossa -a la mateixa hora a l'Església Vella- i Blanes (22 h), des de l'ajuntament. A Anglès, l'inici serà a les 21 h a la plaça Catalunya.

A l'Alt Empordà, destaquen dues convocatòries en poblacions del litoral: el Port de la Selva (20.30 h), a l'aparcament del Far, i Castelló d'Empúries, una hora més tard amb sortida des de la Casa Gran.

A Begur, cap a la mitjanit

Entre els municipis que resisteixen, també hi ha Sant Feliu de Guíxols, on el punt d'inici torna a ser el Salvament (21.30 h), cap al passeig del Mar, i els quatre euros de cada torxa van a la caixa de solidaritat. La Bisbal consolida la convocatòria a la plaça del Castell (21 h), amb lectura del manifest a la plaça Llibertat. I a Begur faran la marxa més tardana (23.30 h), de l'Ajuntament fins a dalt del castell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...