L’Agenda Llatinoamericana 2025 se centra en la noviolència i la joventut

L'Agenda Llatinoamericana 2025 se centra en la noviolència i la joventut

Per tal d'acostar-se als més joves, a banda de les edicions habituals en paper també es farà un podcast, píndoles audiovisuals i un concurs a TikTok

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 09/09/2024.- Llegim al Diari de Girona que Noviolència activa i joventuts. Construint Cultura de Pau és el lema de l'Agenda Llatinoamericana Mundial per al 2025, que vol visibilitzar la lluita noviolenta i dirigir-se sobretot a les generacions més joves. Per fer-ho, a banda dels canals de difusió tradicionals, com ara l'Agenda i el Calendari Solidari, la comissió també farà enguany difusió a través de canals que serveixin per acostar-se als més joves, com la xarxa social Tik Tok, un podcast o petits vídeos d'un minut i mig de durada. La campanya de difusió de l'Agenda -que és a nivell de Catalunya- començarà aquest mes de setembre a Mataró, però un dels moments més importants serà el dia 5 d'octubre, quan s'organitzarà, com és habitual, una jornada de reflexió sobre alguns dels articles a la seu de Càritas a Girona. Així ho han explicat tres dels membres de la comissió impulsora de l'Agenda: el seu coordinador, Jordi Planas, Llorenç Carreras, que s'encarregarà de la difusió entre els més joves, i Miquel Güell, que s'ha responsabilitzat de l'actualització dels mapes i dades.

Ja s'han editat 1.300 exemplars en català i 1.300 més en castellà de l'Agenda. Enguany, però, també s'han editat 150 llibres (amb la previsió de fer-ne més) amb els textos de l'Agenda però sense tota la part de calendari, per tal de fer-ho més portable. Amb els temes de la noviolència i la joventut, l'objectiu que es plantegen enguany dels promotors de l'Agenda és «elevar la veu davant la imparable i violenta carrera pel control de territoris, de recursos i de poder que amenaça la vida al planeta», segons es pot llegir en el text introductori. Per aconseguir-ho, fan una crida a la ciutadania per fer una resistència «urgent i improrrogable» a través d'una acció no violenta i activa, com per exemple a través de vagues o del rebuig a determinats consums.

L'Agenda, doncs, pretén visibilitzar els que ja lluiten noviolentament, i els seus promotors volen que s'utilitzi «per a formar, organitzar i mobilitzar» cada comunitat d'acord amb la resta del planeta.

I per aconseguir aquests objectius, un dels públics clau seran els joves. Per això, els promotors de l'Agenda volen arribar especialment a ells. Per fer-ho, expliquen Jordi Planas i Llorenç Carreras, han apostat pel format audiovisual, amb l'edició de «píndoles» breus en format vídeo per tal d'abordar diferents temes. També tenen previst fer un podcast mensual on es recullin les principals activitats de cada mes, així com organitzar un concurs a TikTok per tal d'animar els joves a participar-hi. I és que, segons subratllen, hi ha joves que ja estan molt motivats, però en canvi n'hi ha d'altres a qui els costa més d'arribar.

L'Agenda està dividida en tres grans apartats: Veure, Jutjar/Somiar i Actuar. Com és habitual, entre els articles d'enguany n'hi ha uns quants que han estat elaborats per persones vinculades a les comarques gironines: l'ex-alcalde d'Arbúcies, Jaume Soler, que ha escrit sobre Noviolència i antiimperialisme; Enric Cassú, amb el text Eines per refer el futur: decreixement i renaturalització; Julissa Semino, autora d'Una mirada al desafiament de la joventut i el treball; Mireia Tordera, amb Dones amb cor de pau; el jove colombià arrelat a Blanes Francisco Javier Vera, que ha escrit sobre Ecoesperança, l'oportunitat de la nostra generació, o Raymond Jean Julien Charles, que parla de la Violència persistent a Haití.

D'altra banda, s'han editat també 2.000 exemplars del ja tradicional Calendari Solidari, que enguany té com a protagonistes dones com la cooperant Emma Igual, morta pels russos a la guerra d'Ucraïna, l'artista Núria Feliu o la periodista russa assassinada Anna Politkóvskaia, entre altres. A més, també s'ha reeditat el cartell amb el discurs final d'El Gran Dictador, de Charles Chaplin, i des de l'Agenda han col·laborat amb les auques en homenatge a Joan Alsina (coincidint amb els 50 anys del cop d'Estat a Xile) i Joaquim Vallmajó, elaborada per nens de l'escola de Navata.

El ritme de desenvolupament humà s'alenteix arreu del planeta

Entre els materials complementaris que s'han editat amb l'Agenda Llatinoamericana de 2025 hi ha una actualització del Mapa de Peters, que mostra la grandària real de tots els països en relació amb els altres i ajusta la importància geogràfica dels països del Sud. A més, també inclou les dades de l'índex de desenvolupament humà. El lema d'aquesta edició és Sortir de l'estancament.

Segons assenyala Miquel Güell, que és qui s'ha encarregat d'actualitzar les dades, han pogut constatar que, a partir de 2020, es va produir una davallada en el desenvolupament humà dels països arran de la pandèmia, i fins aquest 2024 no s'han recuperat els nivell d'abans de la covid-19. Ara, però, existeixen dos nous problemes: per una banda, el ritme de desenvolupament és inferior -«és a dir, la humanitat millora el seu desenvolupament de manera més lenta», explica Güell-, i per l'altra, cada cop hi ha més desigualtats dins dels propis països: els rics són més rics i els pobres més pobres. Per exemple, als Estats Units, gairebé el 40% del PIB està en mans d'un 10% de la població.

Més enllà d'aquest Mapa de Peters, que s'edita de forma independent, el llibre i l'Agenda també inclouen un mapa dels conflictes bèl·lics que hi ha arreu del món, elaborat per l'Escola de Cultura de Pau. El mapa indica que en aquests moments hi ha 36 conflictes bèl·lics actius al planeta, 23 dels quals són d'alta intensitat: és a dir, que generen més de mil morts anuals. Hi ha, a més, 114 conflictes latents. Tot plegat genera uns 100 milions de desplaçats arreu del món. I, segons adverteix Güell, lluny de descendir, els conflictes armats estan augmentant al planeta, sobretot els d'alta intensitat, i ja ens trobem en xifres similars a les de la Guerra Freda. A més, adverteix que molts països estan fent negoci amb aquests conflictes a través de la venda d'armes, com per exemple els Estats Units.

Tot i això, com a dada per l'esperança, el mapa també assenyala que actualment hi ha oberts 45 processos de negociació i de pau.