Sigfrid Català Tineo

Sigfrid Català Tineo

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'11 d'agost de 1906 neix a València l'anarcosindicalista Sigfrid Català Tineo, conegut sota el pseudònim de Lohengrin 

El seu pare, Vicent Català Úbeda, fonedor de bronze anarquista, fou un dels fundadors a València de l'Escola Moderna d'inspiració ferreriana, milità en la CNT i per tot això hagué d'exiliar-se passant la frontera del Pirineu Oriental 

Sigfrid Català Tineo: L'11 d'agost --algunes fonts citen erròniament l'11 de juliol-- de 1906 neix a València (l'Horta de València, País Valencià) l'anarcosindicalista Sigfrid Català Tineo, conegut sota el pseudònim de Lohengrin. El seu pare, Vicent Català Úbeda, fonedor de bronze anarquista, fou un dels fundadors a València de l'Escola Moderna d'inspiració ferreriana, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i per tot això hagué d'exiliar-se passant la frontera del Pirineu Oriental. La seva mare es deia Isabel Tineo Escamilla.  

De ben jovenet Sigfrid s'afilià al Sindicat de la Pell de la CNT i des del 12 anys treballà a la impremta de Solidaridad Obrera, on conegué Rafael Vidiella Franch.  

Més sindicalista que anarquista, entrà a formar part dels Sindicats d'Oposició, els quals representà el febrer de 1936 en un ple de la CNT celebrat a València, on es va decidir la reunificació confederal.  

Formà part de l'agrupació cultural valenciana Libre Studio.  

Nomenat secretari del Sindicat de la Pell i de la Federació Local de Sindicats de la CNT valenciana, durant la Guerra Civil ocupà diversos càrrecs de responsabilitat orgànica, com ara delegat d'Abastiments del Comitè Executiu Popular de València, director general de Comerç en el Ministeri de Comerç encapçalat per Juan López Sánchez i governador civil de Conca fins el final de la guerra.  

El juliol de 1937 fou delegat pel ram de la Pell i dels ferroviaris d'Alacant al cenetista Congrés Regional de Llevant que se celebrà a València.  

El gener de 1938 representà el Comitè Regional de Llevant en el «Ple Nacional Ampliat de caràcter econòmic» de la CNT-AIT que se celebrà a València i participà en la redacció de la ponència relativa a la «Forma de retribució del treball».  

Després va ser nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats d'Indústries de la CNT-AIT de Catalunya.  

Amb el triomf militar franquista, fou detingut i empresonat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià).  

Posteriorment va ser enviat a una companyia de treball al camp de la de Porta Coeli, al municipi de Serra (Camp de Túria, País Valencià).  

Un cop lliure en 1942, restà als País Valencià i participà en la reorganització de la CNT a València i fou nomenat secretari de la CNT de Llevant, integrant-se en la lluita antifranquista.  

En 1943 defensà en el Comitè Regional de Llevant de la CNT la necessitat d'establir contactes amb les altres forces polítiques i sindicals per coordinar la lluita antifranquista i fou un dels creadors de l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD), de la qual va ser nomenat secretari general.  

Fugint de la repressió marxà a Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova), on assistí, com a delegat de la Regional de Llevant, al Ple Nacional de la CNT que se celebrà el 13 de març de 1944 i en el qual va ser nomenat secretari del Comitè Nacional, amb Ramon Rufat Llop com a vicesecretari, càrrec que mantingué fins la seva detenció el 25 de desembre de 1944 a Madrid, poc després d'haver assistit a una reunió de delegats de les guerrilles llibertàries.  

Jutjat, el juliol de 1946 va ser condemnat a mort, però la pena fou commutada per la de 30 anys de presó i restà tancat a diverses presons (Sant Miquel dels Reis, Alcalá de Henares i Burgos).  

El 23 de maig de 1951 participà, amb Antonio Castaños Benavent, Manuel Rodríguez Moya i Manuel Puesto Amaya, en el grup de presos que fou interrogat per Elisabeth Ingrand, de la International Commission against Concentration Camp Practices i autora, entre d'altres, del Livre blanc sur le système pénitentiaire espagnol (1953).  

Un cop lliure en els anys seixanta del segle XX, s'arrenglerà en els sectors més sindicalistes del sector de Juan López, cosa per la qual fou força criticat per alguns sectors cenetistes. Participà en l'estratègia cincpuntista i assistí al seu Ple Nacional clandestí de setembre de 1968.  

En el seus últims anys organitzà un centre de documentació acostat a la CNT i en 1973 impartí classes sobre el moviment obrer a l'Escola de Formació Empresarial i Comunitària (EFEC) de València.  

En 1975 i 1976 coordinà les ponències de les primeres i segones «Jornades sobre l'autogestió de l'empresa i la societat futura».  

Sigfrid Català Tineo va morir el 9 de setembre --algunes fonts citen erròniament el 7 de juliol-- de 1978 a l'Hospital Universitari Doctor Peset de València i fou inhumat al cementiri d'aquesta ciutat. El 10 d'octubre d'aquell any se celebrà als locals de Libre Studio una «Vetllada necrològica» en la seva memòria i de la qual s'edità un fulletó.