Rafael Martí

Rafael Martí (Pancho Villa) al front

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'agost de 1936 --algunes fonts citen el 29 d'agost-- mor en combat al Puerto Escandón (Monte de Castralvo, Teruel) l'anarquista i anarcosindicalista Rafael Martí --a vegades citat com Martín--, més conegut com Pancho Villa. Havia nascut cap el 1907 a Alcoi (Alcoià) 

Buscat per la policia arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934, en els quals se li atribuïen uns atemptats, acabà exiliant-se, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental, a l'Hexàgon francès i finalment a Orà (Algèria) i retornà al País Valencià a principis de 1936 

Rafael Martí: El 28 d'agost de 1936 --algunes fonts citen el 29 d'agost-- mor en combat al Puerto Escandón (Monte de Castralvo, Teruel, Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Rafael Martí --a vegades citat com Martín--, més conegut com Pancho Villa. Havia nascut cap el 1907 a Alcoi (Alcoià, País Valencià) --algunes fonts citen erròniament el Port de Sagunt (Sagunt, Camp de Morvedre, País Valencià)--.  

Operari cinematogràfic de professió a Alcoi i músic aficionat, en 1931 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant els anys republicans, amb Enric Barberà Tomàs, va ser l'animador del Sindicat d'Oficis Varis (SOV) de la CNT-AIT alcoiana.  

Intervingué activament en els fets revolucionaris de 1931, 1933 i 1934, formant part dels Grups de Defensa Confederal (GDC).  

Buscat per la policia arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934, en els quals se li atribuïen uns atemptats, acabà exiliant-se, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental, a l'Hexàgon francès i finalment a Orà (Algèria) i retornà al País Valencià a principis de 1936.  

Establert a València (l'Horta de València, País Valencià), quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 participà en l'assalt a les casernes de València i d'Alcoi.  

Al convent requisat a les monges saleses, al barri de Sagunt de València, amb els germans Josep, Pere i Vicent Pellicer i Josep Segarra, creà la «Columna de Ferro».  

El 8 d'agost de 1936 encapçalà les primeres vuit centúries de la «Columna de Ferro» cap a Aragó, per eliminar els reductes de resistència franquista que envoltaven les serres de Teruel. Quatre dies després la «Columna de Ferro» tingué el seu bateig de foc en la presa de Sarrión (Gúdar - Javalambre, Teruel, Aragó).  

Fou un dels milicians més destacats de la «Columna de Ferro» i formà part del seu primer Comitè de Guerra.  

El malnom de Pancho Villa es deu al seu intent d'emular amb la seva indumentària (capell charro, cananes i altres) la del cèlebre revolucionari mexicà.  

Rafael Martí va caure abatut el 28 d'agost de 1936 al Puerto Escandón (Monte de Castralvo, Teruel).  

Els feixistes exposaren el seu cadàver a la plaça del Torico de Terol.  

A València, el carrer Trinquet de Cavallers, va ser rebatejat amb el nom de «Pancho Villa» en el seu honor.  

Va haver-hi alguns altres «Pancho Villa» confederals als fronts de la guerra civil, com ara el milicià Miquel Vila; Ciriaco López, alferes i delegat general dels Esquadrons de Cavalleria de la «Columna Durruti»; o el dinamiter Luis Gallardo García.