Giacomo Caneppele
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 d'agost de 1906 neix a Mori (Trentino - Tirol del Sud) l'anarquista Giacomo Caneppele
El 29 d'octubre de 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'integrà en la «Columna Durruti»
Recuperant-s'hi d'unes ferides de guerra, el 6 de gener de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i després va ser internat a camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda, on fou membre del grup «Libertà o Morte»
Giacomo Caneppele: El 21 d'agost de 1906 neix a Mori (Trentino - Tirol del Sud) l'anarquista Giacomo Caneppele --el seu llinatge també citat Canepele--. Era fill de Narcisso Caneppele i de Maria Bona.
Es guanyava la vida treballant de mecànic i de comerciant.
En 1932 passà a l'Hexàgon francès i s'acostà al grup «Giustizia e Libertà». Perseguit per les seves activitats antifeixistes, en 1933 va ser fitxat com a «anarquista socialista» per la policia italiana.
El 29 d'octubre de 1936 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'integrà en la «Columna Durruti», on comandà una de les bateries de la «Brigada Garibaldi» (Batalló «Giacomo Matteoti»). Posteriorment lluità al front d'Aragó enquadrat en la 120 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, comandada per Joaquín Morlanes Jauilín i amb Manuel Poble Uruarte, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), de comissari. Sembla que aconseguí el grau de tinent.
El setembre de 1938 va ser ferit durant la batalla de l'Ebre i va ser enviat pel Govern de la República a un camp de desmobilització.
El 6 de gener de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat a camp de concentració de la Platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), on fou membre del grup «Libertà o Morte». Posteriorment va ser traslladat al camp de concentració disciplinari de Gurs (Pirinèus Atlantics, Nova Aquitània, Occitània), un dels altres camps establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Enrolat en la 253 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), va ser enviat al nord de l'Hexàgon francès fins que el juny de 1940 va caure presoner dels alemanys a Dunkerque (Flandes del Sud).
Lliurat a les autoritats feixistes italianes, va ser jutjat i condemnat aquell mateix 1940, juntament amb altres tres lluitadors de la guerra d'Espanya, a cinc anys de confinament a la colònia penitenciària de l'illa de Tremiti (Foggia, Pulla).
Després de la caiguda del feixisme a Itàlia, l'agost de 1943 va ser posat en llibertat i a partir d'aquí es va perdre el seu rastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada