Hanka Grothendieck (1917)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 d'agost de 1900 neix a Blankensee (un barri d'Hamburg) l'escriptora, periodista i actriu llibertària Johanna Grothendieck, coneguda com Hanka Grothendieck
Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària l'estiu de 1936, partí amb el seu company, l'anarquista Alexander Petrovich Shapiro, conegut com Alexandre Schapiro o Sacha Schapiro, cap a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on col·laborà en la CNT-AIT i en la FAI. Amb estatut de refugiada política, entre setembre de 1937 i maig de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental per a esser governanta al domicili del comissari de policia Valentin a Nimes. En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, Sacha Schapiro passà la frontera del Pirineu Oriental i i ambdós s'instal·laren amb la família de l'anarquista Julien Malbet a Bois-Colombes (Hauts-de-Seine)
Hanka Grothendieck: El 21 d'agost de 1900 neix a Blankensee (Hamburg, Imperi Alemany; actualment és un barri d'Hamburg, Alemanya) l'escriptora, periodista i actriu llibertària Johanna Grothendieck, coneguda com Hanka Grothendieck.
D'origen holandès, era filla d'una família protestant de classe mitjana; el seu pare es deia Albert Grothendieck i la seva mare, Anna Demmin, i tingué una germana gran i tres germans petits.
El seu pare passà de regentar un hotel de renom a Hamburg a enllustrador de sabates en una vertiginosa escala descendent. Ella hagué d'abandonar l'Institut, però va ser educada per una mestra particular.
Quan tenia 17 anys començà estudis per fer-se mestra infantil, però acabà abandonant-los.
En aquests anys freqüentà el grup «Freideutschen Jugend» (FJ, Joventut Alemanya Lliure).
D'antuvi es casà amb el periodista Johannes Raddatz (Alf), amb qui en 1925 tingué una filla (Frode), però de qui es divorcià.
A Hamburg treballà de periodista per al periòdic progressista Der Pranger.
En els anys vint del segle XX freqüentà els cercles bohemis i llibertaris de Berlín (Prússia, Alemanya) i s'integrà en el grup de teatre expressionista «Die Kampfbühne», dirigit per Lothar Schreyer i lligat al cercles anarcosindicalistes, amb el qual va fer gires artístiques.
En 1926 conegué el fotògraf anarquista d'origen jueu Alexander Petrovich Shapiro (Alexandre Schapiro, Sacha Schapiro, Alexandre Tanaroff i (o Tanarov) i usà diversos pseudònims (Sacha Piotr, Sascha Pjotr, Sacha Peter, Sacha Pietra, Sergei i altres), que esdevingué el seu company i amb qui tingué en 1928 un infant, Alexander Grothendieck.
En 1933, amb l'arribada del nazisme al poder, Sacha Schapiro abandonà Berlín i s'instal·là a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França) i el desembre d'aquell any ella es reuní amb aquest, deixant el seu infant amb la família del pastor protestant luterà antinazi i mestre d'escola Wilhelm Heydorn.
A París (Illa de França) visqué fent cursos d'alemany.
Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936, partí amb el seu company cap a Barcelona, tot passant la frontera del Pirineu Oriental, on col·laborà en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Amb estatut de refugiada política, entre setembre de 1937 i maig de 1939 fou governanta al domicili del comissari de policia Valentin a Nimes (Gard, Occitània).
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, Sacha Schapiro passà la frontera del Pirineu Oriental i ambdós s'instal·laren amb la família de l'anarquista Julien Malbet a Bois-Colombes (Hauts-de-Seine, Illa de França).
El maig de 1939 recuperà el seu fill Alexandre i el setembre de 1939 tots tres van fer la verema a Nimes. A Nimes es relacionà amb l'anarquista Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum (Volin), que ja coneixia de París, i amb André Prudhommeaux i la seva companya Dora Ris (Dori), a més d'altres col·laboradors del periòdic llibertari Terre Libre.
Quan esclatà la Segons Guerra Mundial interimperialista les refugiades i els refugiats d'origen alemany van ser considerats «enemics potencials» i la parella va ser acollida per una professora d'institut a Nimes.
L'octubre de 1939 Sacha Schapiro va ser detingut i internat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i el 16 de juny de 1941 va ser trasllat al camp de trànsit de Noé (Yonne, Bourgogne-Franche-Comté) i d'allà al de Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de França).
Schapiro va ser lliurat pel Govern de Vichy a la Gestapo, la qual li va decomissar una maleta amb nombrosos documents sobre la història del moviment makhnovista, el 14 d'agost de 1942, sota el nom d'Alexander Tanaroff, va ser deportat, juntament amb 990 persones, del camp de Drancy cap a Auschwitz (Oświęcim, III Reich; actualment Petita Polònia, Polònia) i ell va ser un dels 875 gasejats en arribar al camp nazi d'extermini.
El març de 1940, ella abandonà Nimes amb el seu fill i s'instal·là en una colònia de refugiats de nacionalitat espanyola a Muriés (Boques del Roine, Provença, Occitània), que comptà amb el suport del Comitè Francès de Socors als Infants i estava finançada pels quàquers nord-americans. Dos mesos més tard, aquesta colònia es traslladà al castell dels Caillols de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on l'1 d'agost de 1940 va ser detinguda i traslladada amb el seu fill al camp de concentració de Rieucros (Mende, Arièja, Occitània). El 13 de febrer de 1942 ambdós van ser traslladats al camp de concentració de Brens (Ain, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània). El seu fill trobà refugi al Collège Cévenol de Lo Cambon (Auvèrnhe, Occitània) i ella va ser alliberada el gener de 1944 de Brens i instal·lada en un centre d'acollida a Vabre (Avairon, Occitània) gestionat pel «Comité inter-mouvements auprès des évacués» (CIMADE, Comitè Inter-Moviments amb els Evacuats).
En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista, mare i fill es retrobaren a Meyrargues (Vendargues, Erau, Occitània) i Alexandre començà els seus estudis de matemàtiques a Montpelhièr (Erau, Occitània).
En 1948 s'instal·là, sembla, amb el seu fill a la regió parisenca i després a Bois-Colombes.
Reprengué els contactes amb el moviment anarquista i es tornà a relacionar amb la parella Prudhommeaux.
Hanka Grothendieck va morir el 16 de desembre de 1957 al seu domicili de Bois-Colombes, a resultes d'una tuberculosi contreta al camp de concentració, i va ser incinerada tres dies després al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
Deixà una novel·la autobiogràfica inèdita (Eine Frau), que relata la seva vida entre 1900 i 1928.
El seu fill Alexander Grothendieck esdevingué amb el temps un dels matemàtics més importants del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada