Enriqueta Borràs Mateu
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 12 d'agost de 1934 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Enriqueta Borràs Mateu
Filla d'una família llibertària de la Barceloneta, en 1961 emigrà a l'Hexàgon francès, passant la frontera del Pirineu Oriental, i en 1976 retornà a Catalunya i milità en l'anarcosindicalisme
Enriqueta Borràs Mateu: El 12 d'agost --algunes fonts citen erròniament el 8 de setembre-- de 1934 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Enriqueta Borràs Mateu. Filla d'una família llibertària, el seu pares es deia Agustí Borràs Mañà, treballador de la Companyia de Gas, i la seva mare, Maria Rosa Mateu Segalès, ambdós militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Durant la Guerra Civil la llar familiar del barri de la Barceloneta va ser destruïda en un bombardeig i va ser evacuada amb la seva mare i el seu germà petit Víctor Borràs Mateu a una casa confiscada al barri barcelonès de Vallvidrera, mentre el seu pare va ser mobilitzat.
A prop de l'ocupació militar franquista de Catalunya va morir el seu pare a Barcelona a conseqüència de ferides de guerra.
El 12 de juliol de 1939 la seva mare, impossibilitada de mantenir les seves dues criatures, els va ingressar en l'edifici de Protecció de Menors del carrer Wad Ras del barceloní Poblenou i, finalment, Maria Rosa Mateu va ser detinguda el febrer de 1940 i tancada fins el novembre d'aquell any a la presó de les Corts de Barcelona. En 1942 va ser novament detinguda i, jutjada en consell de guerra sumaríssim, va ser condemnada a 12 anys i un dia de presó per «auxili a la rebel·lió», i no va sortir de la presó de les Corts fins el novembre de 1949.
De nena Enriqueta visità durant vuit anys un cop al mes la seva mare tancada a la presó.
Quan tenia 10 anys, a principis de 1944, va ingressar al col·legi del convent de les monges Carmelites Tereses de Sant Josep de Reus (Baix Camp) i dos anys més tard va ser adoptada, a petició de la seva mare, per la parella confederal formada per Ricard Gombau i Purificació Villanueva Blet. Així, va ser surada i educada en un ambient de militància clandestina llibertària.
En 1961 emigrà a l'Hexàgon francès, passant la frontera del Pirineu Oriental, i en 1976 retornà a Catalunya.
A Catalunya va militar en l'anarcosindicalisme, primer en la CNT i després en la Confederació General del Treball (CGT).
En 2004 publicà el llibre de memòries ¿Qué pasó con los niños desamparados de la guerra?.
En la seva última etapa visqué a Castelldefels (Baix Llobregat).
Enriqueta Borràs Mateu va morir el 10 de gener de 2017 a l'Hospital de Sant Llorenç de Viladecans (Baix Llobregat) i va ser inhumada al cementiri municipal d'aquesta població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada