Nord-est Llibertari: Alejandro Sancho Riera

dilluns, 31 de juliol del 2023

Alejandro Sancho Riera

Alejandro Sancho Riera (Alcanyís, 1989) [CIRA - Lausana]

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 30 de juliol de 1926 neix a Barcelona el llibertari Alejandro Sancho Riera

Passà la frontera del Pirineu Oriental i s'instal·là a Ginebra, on es guanyà la vida com a traductor en l'OMS i col·laborà activament en el CIRA

Alejandro Sancho Riera: El 30 de juliol de 1926 neix a Barcelona el llibertari Alejandro Sancho Riera. La seva mare es deia Rosa Riera Grondona i el seu pare Alejandro Sancho Subirats, republicà federal i capità d'enginyers que entre 1929 i 1930 s'acostà a l'anarcosindicalisme, col·laborant en la premsa sota el pseudònim Fernando Castillo i que tingué un paper destacat en el Comitè Revolucionari creat el juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració frustrada d'octubre de 1930 i que acabà detingut i empresonat al castell de Montjuïc, morint mesos després, en 1931, amb 37 anys, de la malaltia allà contreta.

Alejandro Sancho Riera, passant la frontera del Pirineu Oriental s'instal·là a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa), on es guanyà la vida com a traductor en l'OrganitzacióMundial de la Salut. Col·laborà activament durant 15 anys amb el Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) quan aquest s'establí a Ginebra.

Sota el pseudònim Fernando Castillo, el mateix que va fer servir el seu pare, redactà ressenyes bibliogràfiques per al Bulletin du CIRA.

A partir de 1973 ajudà els joves emigrants de nacionalitat espanyola que venien a Suïssa a la recerca de feina i mantingué estrets contactes amb els anarquistes de l'Exili, per als quals realitzà, discretament, activitats clandestines ver l'Interior peninsular.

Es relacionà, entre d'altres, amb els intel·lectuals José Ángel Valente Docasar i Miguel Sánchez-Mazas Ferlosio.

Després de la mort del dictador Francisco Franco, serví d'enllaç entre el CIRA i els arxius espanyols que s'hi anaven obrint.

A partir de 1990, quan el CIRA es traslladà a Lausana (Vaud, Suïssa), la seva participació s'hi va reduir per mor de la distància física.

Malalt d'Alzheimer, els seus últims anys els passà en un centre especialitzat.

La seva companya, amb qui va tenir tres criatures (Miquel, Lorenzo i Inés), va morir abans que ell.

Alejandro Sancho Riera va morir el 4 de juny de 2020 a Le Grand-Saconnex (Ginebra).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...