Nord-est Llibertari: SOS Costa Brava reivindica cinc anys de lluita pel litoral amb un concert i un sopar a Torroella de Montgrí

dilluns, 31 de juliol del 2023

SOS Costa Brava reivindica cinc anys de lluita pel litoral amb un concert i un sopar a Torroella de Montgrí

SOS Costa Brava reivindica cinc anys de lluita pel litoral amb un concert i un sopar a Torroella de Montgrí

L'entitat assegura que ha evitat la construcció de 15.000 nous habitatges a la Costa Brava

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 31/07/2023.- Llegim al Diari de Girona que l'entitat SOS Costa Brava va néixer el 4 d'agost del 2018 a Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) com a plataforma, mitjançant la signatura d'un manifest de 13 punts per part d'una vintena d'associacions i col·lectius en defensa del territori, per tal d'aturar una nova onada d'urbanitzacions, equipaments turístics, carreteres de gran capacitat i instal·lacions portuàries a la Costa Brava. En 2021, SOS Costa Brava es va convertir en federació amb entitat jurídica pròpia, que avui conglomera un total de 25 entitats ecologistes, amb l'objectiu de defensar el territori de la Costa Brava, inclòs el medi marí, la biodiversitat, el paisatge, i el patrimoni cultural.

Així doncs, SOS Costa Brava celebra així enguany el seu cinquè aniversari tot reivindicant haver «evitat la construcció de 15.000 nous habitatges», alhora que ha «canviat el rumb urbanístic del litoral gironí». Per tal de commemorar-ho, l'acte de celebració serà el proper divendres 4 d'agost a Torroella de Montgrí, al Museu de la Mediterrània.

La vetllada arrencarà a les sis de la tarda amb un acte commemoratiu amb intervenció de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, així com de membres de SOS Costa Brava. Serà a partir de les set de la tarda quan tindrà lloc un concert de Carolina Alabau i un sopar estiuenc al pati del Museu de la Mediterrània (pel qual es podrà fer un donatiu de 20 euros). Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia a través del web de SOS Costa Brava [https://soscostabrava.cat/].

L'associació proteccionista del territori litoral de l'Empordà i la Selva recorda que moltes de les entitats es van crear amb les primeres lluites ecologistes per salvar els aiguamolls de l'Empordà, la cala s'Alguer, la cala Morisca i molts altres indrets que sense la mobilització ciutadana d'aquests darrers anys ja no existirien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...