Nord-est Llibertari: Pengen pancartes contra la fàbrica Piscines Europa: ‘No volem que l'aire ens matí’

divendres, 7 d’abril del 2023

Pengen pancartes contra la fàbrica Piscines Europa: ‘No volem que l'aire ens matí’

Pengen pancartes contra la fàbrica Piscines Europa: 'No volem que l'aire ens matí'

Les veïnes i els veïns de Camallera amb la preocupació per si posen en perill la salut i pateixen malestar per les olors que generen les activitats industrials de les piscines

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Saus Camallera i Llampaies/ Vilaür (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 07/04/2023.- Segons EMPORDA.INFO, les veïnes i els veïns de Camallera (Saus Camallera i Llampaies) continuen les accions per mostrar el rebuig a les emissions que genera la fàbrica Piscines Europa, en el terme de Vilaür (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) però a tocar les cases del poble de Camallera. Estan convençuts que són "tòxiques" i preocupats per si posen en perill la salut. A més, les olors generen moltes molèsties perquè com deia l'alcalde, Esteve Gironès, hi ha dies que l'aire és "irrespirable".

Veïnes, veïns i Ajuntament de Saus Camallera i Llampaies van celebrar una reunió per abordar una problemàtica que porta anys sobre la taula. El 2007 es van fer diverses accions, inspeccions a l'empresa i fins i tot va actuar la fiscalia tot i que es va acabar arxivant.

No volem que l'aire ens mati, o Prou contaminació, són algunes de les pancartes que es poden veure.

La fàbrica emet estirè un producte que pot afectar la salut, però en determinats nivells. L'Ajuntament porta anys reclamant solucions a les molèsties i perquè està preocupat per la salut dels veïns.

Informes de Salut

Els informes dels quals disposen de les administracions conclouen que la mitjana està per sota els límits que es consideren, des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), perillosos. Tot i això, l'alcalde constatava que estableixen una mitjana, que no els convenç i que és com si diàriament et donen una gota de verí.

Ara amb les pancartes que es poden veure a diferents punts del municipi, les veïnes i els veïns fan un pas més per reivindicar que no volen respirar les emissions.

La fàbrica està a peu de la carretera C31. Està situada en terme de Vilaur, però a tocar el nucli urbà de Camallera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...