Nord-est Llibertari: Saturnino Culebras Saiz

divendres, 7 d’abril del 2023

Saturnino Culebras Saiz

Saturnino Culebras Sainz

El 24 de febrer de 2018 es va publicar que "el 24 de febrer de 1950 és afusellat a Barcelona l'activista anarquista Saturnino Culebras Saiz". Ara tenim més dades: el 7 d'abril de 1920 neix a Salmerón (La Alcarria) l'activista anarquista antifranquista Saturnino Culebras Saiz –algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Sainz--, conegut com Primo.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 7 d'abril de 1920 neix a Salmerón (La Alcarria) l'activista anarquista antifranquista Saturnino Culebras Saiz –algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Sainz–, conegut com Primo

El 4 de setembre de 1949, a fi d'arribar a Barcelona i actuar-hi, passà la frontera del Pirineu Oriental des de la base guerrillera del mas Tartàs (Oceja) amb un grup guerriller llibertari, dit Los Primos i format per ell mateix, el seu germà Gregorio, Manuel Aced Ortell, José Conejos García, Manuel Sabaté Llopart, Joan Busquets Vergés (El Senzill) i l'italià de la Llombardia Helios Ziglioli, guiat per Ramon Vila Capdevila (Caracremada). El grup seguí el camí tradicional cerdà per la banda de la Molina, de Berga i Manresa. Així, el grup superà la guarnició militar de la Monina i la collada de Toses --entre els pobles de Toses, al Ripollès, i el poble d'Alp, a la Baixa Cerdanya--, i s'internà cap el curs alt del riu Llobregat, per tal d'arribar a una altra de les bases de l'Interior, la masia de Santaeugínia, on habitava Joan Viella Peralba, conegut com El Moreno, i on s'hi allotjaren uns dies

Saturnino Culebras Saiz: El 7 d'abril de 1920 neix a Salmerón (La Alcarria, Guadalajara, Castella la Nova) l'activista anarquista antifranquista Saturnino Culebras Saiz –algunes fonts citen erròniament el segon llinatge Sainz–, conegut com Primo. El seu pare es deia Santiago Culebras Lápiz i la seva mare, Emilia Saiz Saiz.

Saturnino Culebras Saiz va ser afusellat el 24 de febrer de 1950 al Camp de tir de la Bota de Barcelona, juntament amb el seu company de grup guerriller llibertari Manuel Sabaté Llopart, i inhumat a la fossa de la Pedrera del cementiri de Montjuïc de la ciutat.

Si vols llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Saturnino+Culebras+Saiz].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...