dissabte, 8 d’abril del 2023

Lluís Latorre Mestres

Notícia de la detenció de Lluís Latorre Mestres apareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 12 de juliol de 1941

Notícia de la detenció de Lluís Latorre Mestres apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 12 de juliol de 1941

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 d'abril de 1912 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Lluís Latorre Mestres 

El 16 juliol 1937 Justo Bueno, José Martínez i Lluís Latorre passaren la frontera del Pirineu Oriental i es van exiliar entre Auch i Tolosa de Llenguadoc, d'on van tornar clandestinament a Barcelona, i per separat, en assabentar-se de l'ordre d'extradició francesa existent contra ells per l'assassinat de l'aviador francès. Al seu retorn, Bueno va ser a empresonat per les autoritats republicanes, i condemnat pels fets del garatge del carrer Casanova 

Lluís Latorre Mestres: El 8 d'abril de 1912 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Lluís Latorre Mestres. El seu pare es deia Orfelino Latorre Cataluña.  

Quan encara era adolescent començà a treballar de comptable a la fàbrica de piles «Fepe» i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 abandonà casa seva i la sevaa família no tornà a saber res d'ell fins el juliol de 1938, quan els seus pares reberen una carta seva des de París (Illa de França).  

Sembla que formà part de les Patrulles de Control i dels Grups de DefensaConfederal de Barcelona.  

Al garatge del carrer Casanova, gairebé cantonada Gran Via de Barcelona, un grup d'acció va executar els germans Lucio i Julio Ruano Segúndez i les companyes de tots dos, en el moment en què estaven planificant la seva fugida del país. El grup d'acció, que va executar als Ruano el 15 de juliol de 1937, estava format per Luís Latorre Mestres, Vicent Ferrer Cruzado, Antonio Moreno López, José Martínez Ripoll, Rafael Ginesta, Rafael Selles i José Parés, tots ells (inclòs Justo Bueno que no participà en els fets) empleats del garatge, sumant-s'hi a més els anarcosindicalistes metal·lúrgics Liberto Ros Garro, José Mariño Carballada i Lucio José Gómez Arnáiz, president del Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT-AIT de Barcelona i membre del Servei d'Informació i Investigació dirigit per Manuel Escorza. Unes setmanes abans Lucio Ruano havia assassinat a un pilot francès, anomenat Moreau, sense cap coneixement de Justo Bueno.  

El 16 juliol 1937 Justo Bueno, José Martínez i Lluís Latorre passaren la frontera del Pirineu Oriental i es van exiliar entre Auch i Tolosa de Llenguadoc, d'on van tornar clandestinament a Barcelona, i per separat, en assabentar-se de l'ordre d'extradició francesa existent contra ells per l'assassinat de l'aviador francès. Al seu retorn, Bueno va ser a empresonat per les autoritats republicanes, i condemnat pels fets del garatge del carrer Casanova. A la reunió a Barcelona del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT amb altres comitès superiors, celebrada el 28 d'agost de 1937, es va llegir "l'informe que ens envia el company Bueno, sentenciat a trenta anys de presidi, en el mateix ens explica la seva trista situació, i els motius que li van donar origen, explicant la seva actuació i el per què de la injusta causa, que ha donat motius perquè els nostres adversaris polítics influïssin perquè fos més carregada". 

En 1940 Lluís Latorre va ser detingut a l'Hexàgon francès i lliurat a Irun (Bidasoaldea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) a les autoritats franquistes.  

Traslladat a la Presó Model de Barcelona, el 19 d'agost de 1943 va ser jutjat amb Justo Bueno Pérez i José Martínez Ripoll. Lluís Latorre i Justo Bueno va ser condemnats a mort i després de la revisió del procés el novembre d'aquell any, va veure commutada la seva pena per 20 anys de presó. Justo Bueno, en canvi, va ser afusellat l'10 de febrer de 1944 al camp de tir de la Bota de Barcelona.  

Un cop posat en llibertat provisional, el juny de 1946 va ser novament detingut a Barcelona.  

En 1947 es casà amb Maruja Paredes, amb qui tingué un fill, que morí poc després de nàixer en 1948, i una filla en 1949.  

En 1951, amb Enrique Formentin, aconseguí embarcar cap a Amèrica Llatina.  

Després d'alguns mesos a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil), s'instal·là a Montevideo (Uruguai), on treballà en l'ambaixada suïssa.  

Lluís Latorre Mestres va morir el 14 de desembre de 1962 a Montevideo. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada