Foto del passaport de Salvador Torrents Valet (15 d'octubre de 1915)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 15 de març de 1885 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Torrents Valet
En 1909 fugint de la repressió desencadena arran de la Setmana Roja de Glòria Proletària de juliol d'aquell any passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Occitània
Salvador Torrents Valet: El 15 de març de 1885 neix a Mataró (Baix Maresme, Maresme) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Torrents Valet. Els seus pares, ateus i republicans, es deien Joan Torrents, blanquer, i Elvira Valet, obrera tèxtil. Va ser criat per l'avia, cega, religiosa i supersticiosa.
Amb 10 anys ja treballava en un torn complet en una fàbrica tèxtil i ben aviat s'integrà en el moviment llibertari.
En 1903, amb altres companys (Mariano Castellote Targa, Antonio Ojeda, Abelardo Saavedra del Toro, José Sánchez Rosa i Francisco González Sola) participà en el primer míting anarquista celebrat a Mataró.
En 1907 i 1909 envià des de Mataró diners per als presos i per a Tierra y Libertad i en 1908 en suport a les persones que patiren represàlies pels fets d'Alcalá del Valle (Sierra de Cádiz, Cádiz, Andalusia).
Membre del grup anarquista «Nueva Semilla» (Casanovas, Josep Compte, Josep Vehils, Villagrasa i altres) i de l'Ateneo Obrero, col·laborà habitualment en la premsa llibertària mataronina.
En 1909 fugint de la repressió desencadena arran de la Setmana Roja de Glòria Proletària de juliol d'aquell any, jornades en les quals va participar, i del processament de Francesc Ferrer i Guàrdida, un dels seus referents, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Occitània.
Després d'un temps a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on treballà de manobre, i a París (Illa de França), on va treballar de porter, visqué entre 1909 i 1915 a Liyón (Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on treballà en una fàbrica; en aquests anys va fer alguns viatges a Mataró.
El novembre de 1909 va rebre una carta del seu pare que li comunicava que la seva companya, Teresa Vives, havia tingut una filla, a la qual anomenaren Paz Universal, en memòria de la filla de Ferrer i Guàrdia.
Llegí al Centre d'Emancipació Anarquista de Liyón la conferència Mi anarquismo.
En aquesta època col·laborà en els periòdics mataronins anarquistes Acción (1914) i Acción Fabril (1915).
Durant aquest exili conegué destacats anarquistes (E. Armand, Sébastien Faure, Teresa Mañé Miravet, Pierre Martin i alguns d'altres) i freqüentà la seu de Le Libertaire.
A principis de 1915, en plena Gran Guerra, el Govern francès va repatriar els obrers estrangers. Tornà a Barcelona, on, abans d'emigrar a Austràlia amb Joan Jordana el 28 de novembre de 1915, s'entrevistà, juntament amb Miquel Corney i Josep Gabaldà, amb Anselmo Lorenzo Asperilla.
Establir-se a Austràlia va ser atzarós, ja que responia al fet que vuit anys abans un company mataroní hi havia emigrat i estava disposat a pagar el viatge.
En 1915 mateix, després de quatre mesos collint tomàtigues a Essendon (Melbourne, Victòria, Austràlia), s'instal·là a Innisfail, on treballà en la indústria de la canya de sucre a Far North
Queensland.
En 1918 comprà una finca agrícola a Mena Creek (Cassowary Coast, Queensland, Austràlia), on va romandre la resta de la seva vida.
En 1919 va sol·licitar la nacionalitat australiana per facilitar l'emigració de la seva companya i la seva filla, però obtingué un mal informe per les seves «tendències anarquistes». Finalment, però, el 18 d'octubre de 1919 l'obtingué i en 1920 aconseguí que la seva família pogués establir-se a Austràlia.
En 1929 envià diners per als presos.
En 1936, quan la Guerra Civil, amb Joan Jordana i Francisco Martínez, creà l'«Innisfail Spanish Relief Committee» (Comitè d'Ajuda a Espanya a Innisfail), el qual recaptà fons per a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
En 1937 col·laborà en Butlletí, de Mataró.
Portà la secció «Desde Australia» del periòdic novaiorquès Cultura Proletaria.
A finals dels anys quaranta del segle XX entrà a formar part de les Rationalist Societies (Societats Racionalistes) i del Left Book Club (Club del Llibre Esquerrà).
A més dels citats, també va col·laborar en Iniciales, The Rationalist, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, El Vidrio i altres publicacions.
Salvador Torrents Valet va morir l'11 de setembre de 1951 a Innisfail (Cassowary Coast, Queensland, Austràlia) i va ser inhumat al cementiri d'aquesta localitat.
La seva família llegà llibres, documents (correspondència, fotografies, postals i altres) i manuscrits (Impresiones de un viaje a Australia, Memorias de un obrero, Mi anarquía, Poesías, crónicas y cuentos, Recuerdos de mi vida i altres) a la Universitat de James Cook de Townsville (Queensland, Austràlia).
El seu testimoni va ser recollit per diversos historiadors (Judith Keene, Robert Mason, Catherine Seato i altres).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada