Miguel Guerrero Sepúlveda

Necrològica de Miguel Guerrero Sepúlveda apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 12 de desembre de 1965

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 de març de 1911 neix a Alozaina (Sierra de las Nieves, Málaga, Andalusia) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Miguel Guerrero Sepúlveda, conegut com Conejo de Alozaina, Conejito i M. Sepúlveda 

Després de lluitar en la guerrilla andalusa, a finals dels anys cinquanta del segle XX passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Jonage (Liyón), on milità en la CNT-AIT en l'Exili 

Miguel Guerrero Sepúlveda: El 14 de març de 1911 neix a Alozaina (Sierra de las Nieves, Málaga, Andalusia) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Miguel Guerrero Sepúlveda, conegut com Conejo de Alozaina, Conejito i M. Sepúlveda. El seu pare es deia Antonio Guerrero i la seva mare, Ana Sepúlveda.  

Quan era molt jove s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i el 29 de novembre de 1931 fou un dels organitzadors del Sindicat d'Oficis Diversos d'aquesta organització sindicat al seu poble natal i del qual formà part de la seva junta directiva com a vocal. Membre de la Comissió de Cultura i Propaganda, organitzà sindicats de la CNT-AIT a les poblacions limítrofes, fet pel qual va ser detingut juntament amb altres 14 membres i empresonat nombrosos mesos a Màlaga.  

Durant el «Bienni Negre» republicà (1933-1935) es mostrà especialment actiu.  

El febrer de 1936 reorganitzà la CNT-AIT a Alozaina i fou membre del seu comitè local.  

El 18 de juliol de 1936 es trobava a Antequera (Antequera, Málaga, Andalusia) i després de lluitar contra els feixistes, participà en el procés de les col·lectivitzacions a Alozaina, abans de partir cap el front de Granada (Vega de Granada, Andalusia) com a responsable d'una centúria del Batalló «Néstor Makhno».  

Després de la caiguda de Màlaga (Málaga-Costa del Sol, Málaga, Andalusia), arribà a Almería (Comarca Metropolitana de Almería, Almería, Andalusia) i lluità als fronts de Córdoba (Sierra Morena, Andalusia) i de Madrid (Comunidad de Madrid, Castilla la Nova).  

En 1939, amb el triomf militar franquista, va caure presoner a València (l'Horta de València, País Valencià) i va ser internat en un camp de concentració a Alacant (Alacantí, País Valencià), d'on aconseguí fugir.  

A Málaga va ser detingut sota una falsa identitat arran de la delació d'un feixista del seu poble. Jutjat en consell de guerra sumarísim, va ser condemnat a mort, però finalment la pena va ser commutada per 30 anys de presó. Després de 14 anys d'empresonament, va ser posat en llibertat provisional i se li va autoritzar residir a Málaga amb l'obligació de presentar-se a les autoritats franquistes dos cops per setmana.  

Amenaçat de ser novament arrestat, fugí cap a les muntanyes i a València s'embarcà cap a Tànger (Rif) i posteriorment a Casablanca (Marroc).  

Pogué fugir del Marroc i entre 1946 i 1947 formà part de les activitats guerrilleres de l'Agrupació «Fermín Galán» a Cádiz (Bahía de Cádiz, Cádiz, Andalusia). El 6 de desembre de 1946 participà, juntament amb Francisco Gómez Macías (Gonzalito), Diego Vera Pajares (Verita) i Juan Villanueva Domínguez (Ghandi), en un intent frustrat de segrest de Vicente Romero Jaén, propietari del Rancho de los Bujeos d'Ubrique (Sierra de Cádiz, Cádiz, Andalusia).  

El 7 de gener de 1947, a la zona de Benaocaz (la Sierra del Endrinal, Sierra de Cádiz, Cádiz, Andalusia), amb Francisco Gómez Macías (Gonzalito), Gabriel López Domínguez (Terremoto), Francisco Ocaña Quintero (Ramoncito) i Diego Pérez Moreno (Monzón), participà en el segrest de Marcos Orellana Puerto, que va ser alliberat després de pagar un rescat de 90.000 pessetes.  

Dies després, el 19 de gener també a la zona de Benaocaz, participà amb Antonio Mena Posado (El Rubio), Juan Núñez Pérez (Luis), Francisco Ocaña Quintero (Ramoncito), Diego Pérez Moreno (Monzón) i José Rodríguez Rodríguez (Sietevé), en l'intent de segrest del jove Blas Andrades Salas, però l'aparició d'una patrulla de la Guàrdia Civil avortà l'operació.  

El 9 de maig de 1947, a la zona de San José del Valle (Campiña de Jerez, Cádiz, Andalusia), participà, amb José García Ortiz (Ciruelo), Francisco Moreno Barragán (Benito), Julián Moreno Barragóna (Moreno de Cortes), Antonio Ortiz García (Tres Duros), Juan Ruiz del Río (Niño Bermejo) i Juan Villanueva Domínguez (Ghandi), en el segrest dels germans Juan, José i Manuel Pérez Manzano, que van ser alliberats després de pagar un rescat.  

A finals dels anys cinquanta del segle XX passà la frontera del Pirineu Oriental i s'establí a Jonage (Liyón, Liyonés, Forez, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on treballà de paleta, milità en la Federació Local de Liyón de la CNT-AIT en l'Exili i col·laborà en el Boletín Ródano Alpes sota la signatura M. Sepúlveda. La seva companya fou Josefa Bernal, amb qui tingué dues filles.  

Miguel Guerrero Sepúlveda va morir, després de patir una malaltia al cor durant sis mesos, el 4 d'agost de 1965 a l'Antic Hospital de l'Antiquaille de Liyón.