Nord-est Llibertari: Gabriel Aspas Argilés

dilluns, 13 de març del 2023

Gabriel Aspas Argilés

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 13 de març de 1912 neix a Orea (Señorío de Molina-Alto Tajo) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Gabriel Aspas Argilés

Militant de la CNT-AIT, empresonat a València un cop lliure marxà a l'exili, passant la frontera del Pirineu Oriental i en 1950 s'instal·là a Besièrs

Gabriel Aspas Argilés: El 13 de març de 1912 neix a Orea (Señorío de Molina-Alto Tajo, Guadalajara, Castella la Nova) l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Gabriel Aspas Argilés. El seu pare es deia Florencio Aspas i la seva mare, Valeriana Argilés.

Metal·lúrgic de professió, treballà als Alts Forns de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià) i estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

Quan esclatà la Guerra Civil lluità al front de Teruel, a l'Aragó. Ferit greument, fou hospitalitzat a Cuenca (Castella la Nova) i a Utiel (Plana d'Utiel-Requena, Viquipèdia). En aquesta última localitat conegué Gabriela Lahuerta, que esdevindrà la seva companya en 1938.

Després s'enquadrà en la «Columna de Ferro» fins el final de la guerra.

Amb el triomf militar franquista, fou detingut a Alacant (Alacantí, País Valencià) i acabà internat al camp de concentració d'Albatera (Baix Segura, País Valencià). Després de diverses presons, fou tancat a la de València (L'Horta de València, País Valencià).

Fou amollat en llibertat condicional per treballar al pantà de Benaixeve (Serrans, País Valencià), on creà la CNT clandestina, de la qual fou secretari, i establí contactes amb la guerrilla. Denunciat, fou torturat i empresonat a València.

Un cop lliure, marxà a l'exili, passant la frontera del Pirineu Oriental i en 1950 s'instal·là a Besièrs (Erau, Occiitània), on milità d'antuvi en la CNT-AIT en l'Exili i després en els Grups d'Afinitat Confederal (GAC).

En 1972 fou membre de la Comissió de Relacions de les Agrupacions Confederalsde la CNT a França (que editava a París el mensual «Frente Libertario»), amb, Ángel Moreno Martín, Sara Berenguer Laosa, Jesús Guillén Bertolín, Juan Higueras Pérez, José Molina Ortega (Acracio Ruiz Gutiérrez) i José Sánchez Conca.

Participà activament en les activitats de la colònia d'exiliats de nacionalitat espanyola de Besièrs.

Gabriel Aspas Argilés va morir el 12 d'octubre de 1997 a Besièrs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...