Luis Gallego Ponce

Luis Gallego Ponce

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de març de 1917 neix a Estepona (Málaga - Costa del Sol) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Gallego Ponce, conegut com Luis Gallego Ponce de León 

Un cop mort el dictador Francisco Franco, en el primer trimestre de 1977  passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà amb seva companya a Màlaga i s'instal·là a la barriada de San Andrés 

Luis Gallego Ponce: El 6 de març de 1917 neix a Estepona (Costa del Sol Occidental, Málaga, Andalucía) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Luis Gallego Ponce, conegut com Luis Gallego Ponce de León. El seu pare es deia Miguel Gallego Fernández i la seva mare, Dolores Ponce Guirón.  

Poc després de néixer, la seva família es traslladà a Màlaga (Málaga - Costa del Sol, Málaga, Andalucía). 

Quan encara era adolescent, amb el seus germans Manuel i Salvador i amb Antonio García Álvarez (El Chofer), formà part del grup fundador de les Joventuts Llibertàries de Málaga.  

Obrer ebenista, milità en el Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en l'Ateneu Llibertari.  

L'11 d'abril de 1934, quan feia el servei militar obligatori a la Marina, a resultes d'un enfrontament amb la policia durant una vaga de taxis el 29 de març d'aquell any, va se detingut, amb altres companys (Antonio García Álvarez, Miguel Molina Salado, José Pareja Rodríguez i altres). Acusat de la mort d'Eugenio Martín Rodríguez, membre de la Guàrdia d'Assalt, finalment va ser absolt en el judici que se celebrà el 18 de maig de 1934.  

Lluità contra el cop militar feixista de juliol de 1936 i restà a Málaga fins que la ciutat va ser pressa per l'exèrcit franquista el febrer de 1937.  

Milicià en la Columna «La que siempre rayó», lluità a Antequera (Comarca de Antequera, Màlaga, Andalucía).  

Evacuat cap a Almería (Comarca Metropolitana de Almería, Almeria, Andalucía), va combatre als fronts d'Almeria i de Madrid (Comunidad de Madrid, Castella la Nova). També va participar en nombrosos mítings i col·laborà en la premsa llibertària.  

En 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat pels feixistes i va romandre alguns anys empresonat.  

Un cop lliure, fou agent d'enllaç amb els grups guerrillers andalusos i assumí diferents responsabilitat en la CNT clandestina local i regional.  

El setembre de 1942, el seu germà major, Manuel Gallego Ponce de León, militant llibertari membre de la guerrilla, va se assassinat pel maquis stalinista del Partit Comunista d'Espanya (PCE).  

L'octubre de 1943 va ser nomenat secretari del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT.  

En 1946 fou membre del Comitè Provincial de Màlaga de la CNT, amb José Rodríguez i Antonio Cano.  

Detingut i torturat en diferents ocasions, especialment el desembre de 1946, acabà exiliant-se, primer a Casablanca (Marroc), on es va reunir amb la seva companya, Carmen, i les seves criatures, i després passà a l'Hexàgon francès.  

Visqué al departament occità de l'Arièja, on el seu fill Luis va morir ofegat, i després es traslladà a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on fou un dels responsables de la Federació Local i de la Comissió de Relacions de la CNT-AIT en l'Exili.  

Assistí a nombroses reunions orgàniques, com ara el Ple Nacional de Sindicats de la CNt-AIT en l'exili que se celebrà a Vierzon (Cher, Centre-Val de Loire) en 1959.  

Va col·laborar en nombroses publicacions, com Boletín Interno, Le Combat Syndicaliste, España fuera de España, Espoir,  Nervio i alytres.  

Un cop mort el dictador Francisco Franco, en el primer trimestre de 1977  passà la frontera del Pirineu Oriental i retornà amb la seva companya a Màlaga i s'instal·là a la barriada de San Andrés.  

En aquesta època participà en la reconstrucció de la CNT-AIT local i regional.  

El juliol de 1977 participà en un míting a Dos Hermanas (Área Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalucía).  

Publicà unes Cortas biografías i deixà inèdita l'obra Las Juventudes Libertarias en Málaga (1936-1939).  

El seu testimoni va ser recollit en el documental Guerrilleros. 13 testimonios de la resistencia armada al franquismo (1978) de Bartomeu Vila Sala i Mercè Conesa González.  

Luis Gallego Ponce va morir d'un càncer de pulmó el 28 d'abril de 1979 a l'Hospital Civil de Màlaga i fou inhumat al cementiri de San Rafael d'aquesta ciutat.